diumenge, 27 de novembre de 2011

CiU s'alia amb Ana Botín per a col.locar estudiants fatxendes de 'professors' contra l'escola pública

Joan Boada (ICV-EUiA) ha denunciat avui: "UN ESCÀNDOL. La Consellera Rigau ha signat un conveni amb la "Fundación Empieza por Educar" de la Sra Botin. Pretén introduir personal d'aquesta fundació privada en centres públics en horari lectiu. Son socis d'aquesta Fundació, entre altres, l'empresa Deloitte (on treballava el convergent Madí) i Mc Kinsey que elabora un Pla de Salut que li costa a la conselleria 3 milions d'euros ( abans es feia amb personal de la conselleria). En salut cap a la privatització, en educació cap a la privatització, i això que te a veure amb l'austeritat, el dèficit i altres collonades que utilitzen per enganyar a la gent!! És el seu model, el de la dreta cavernícola, classista, insolidaria i indecent. Això si, amb barretina".

Ana Patricia Botín, consellera delegada de la filial britànica del Grup Santander i filla d'Emilio Botín, va presentar el passat mes de febrer, a la madrilenya Casa d'Amèrica, la Fundació Comença per Educar. Acompanyada pel director general de la mateixa, Javier Roglà, pel secretari d'Estat d'Universitats, Mario Rubiralta, i per la consellera d'Educació de la Comunitat de Madrid, Lucía Figar (PP), Botín ha explicat els objectius que persegueix Comença per Educar, fundació de la qual és presidenta. Però, malgrat la demagogia habitual de la prensa a sou, s'els veu el llautó feixista per les seves definicions: "L'objectiu últim és aconseguir canviar el model educatiu i productiu del país a través de la participació de diferents agents socials".

Com utilitzar en benefici propi la xarxa educativa pública amb l'objectiu final d'enfonsar-la

"100.000 nens i nenes no acaben el col·legi cada any, però tots poden rebre una educació excel·lent", ha dit Botín al començament de la presentació del projecte, el principal objectiu "és reduir les desigualtats educatives a Espanya al mateix temps que formar potencials líders".

A través de la fundació, i amb la col·laboració d'universitats espanyoles, es seleccionarà a alumnes d'últim curs o recent llicenciats que tinguin un bon expedient i estiguin interessats a ser professors d'un centre públic durant dos anys.

Els participants rebran una formació contínua en tècniques d'ensenyament i lideratge i ensenyaran en aquells instituts on el percentatge de fracàs o abandonament escolar sigui superior a la mitjana. La formació que rebin aquests voluntaris es basarà en el desenvolupament de capacitats directives, ja que des de la fundació es considera que per canviar els mètodes d'ensenyament i aprenentatge és necessari tenir qualitats de líder.

Un cop acabats els dos anys com a professors, els voluntaris podran escollir entre continuar en l'ensenyament o embarcar-se en una empresa privada. Ana Patricia Botín ha assegurat que "no són dos anys perduts", sinó que són moltes les empreses que volen incorporar al seu equip a aquests professionals, que han rebut una excel·lent formació i compten amb l'experiència de dirigir una classe d'alumnes conflictius.

Un cop acabat el període d'ensenyament, els participants formaran part d'una "xarxa d'ambaixadors" a través de la qual continuar la seva relació amb la fundació i atraure nous voluntaris.

L'objectiu últim és aconseguir canviar el model educatiu i productiu del país a través de la participació de diferents agents socials. A Espanya participen empreses com Deloitte, entitats financeres com Barclays i la Caixa, fundacions com Uría Menéndez, i diferents ministeris com el de Ciència, Foment, Sanitat i Educació. Pel que fa a les universitats, participen els Campus d'Excel·lència, que, el 2011, dedicaran 9 milions d'euros a les accions públic-privades de diverses fundacions com Comença per Educar.

Els antinuclears alemanys aturen el tren amb escombraries radioactives

Les successives accions de protesta dels antinuclears alemanys han aconseguit paralitzar el tren amb escombraries radioactives en la seva ruta cap al dipòsit de Gorleben (nord del país), malgrat les fortes mesures de seguretat i els centenars de policies. A les 15.30 hores, el comboi, amb 11 contenidors tipus castor carregats amb 2.500 tones de residus altament tòxics, estava aturat a l'estació de Lüneburg, a uns 70 quilòmetres del seu destí final, després d'haver avançat només 35 quilòmetres en tota la jornada. Els activistes s'han encadenat a les vies utilitzant formigó per impedir que el comboi arribi al cementiri nuclear de Gorleben.

La principal acció de protesta que impedeix circular al polèmic transport es troba uns quants quilòmetres més endavant, a Hitzacker, on quatre persones (tres homes i una dona) s'han encadenat aquest matí a les vies mitjançant un complex mecanisme d'una tona de formigó i un metre d'altura. Les forces de seguretat fa hores que intenten treure aquests activistes utilitzant eines pesades i, en una badada, han permès que al seu voltant s'organitzi l'enèsima asseguda d'ecologistes sobre els rails, des d'on centenars de persones animen els encadenats i coregen cançons i missatges antinuclears.

Aquesta acció ve després de la gran "asseguda" de Harlingen, un poble també als voltants de Gorleben, i a l'acció del col·lectiu ecologista internacional Greenpeace, habitual en aquestes protestes. En la primera, al voltant de 2.500 persones van estar durant la matinada estirats sobre les vies fins que les forces de seguretat van aconseguir traslladant-los un a un i a pes de braços i alliberar els rails totalment cap a les 8 hores. Greenpeace va encadenar a les vies dissabte al vespre un grup d'activistes als quals la policia va trigar més de sis hores a alliberar.

Des de dijous passat, un dia abans que partís de la planta de tractament de residus de L'Hague (França) aquest tren castor, les manifestacions, les accions de protesta i els enfrontaments entre activistes i policies han estat freqüents en les localitats pròximes al cementiri nuclear alemany.

La policia, que ha mobilitzat 20.000 efectius, ha assenyalat que els seus agents han estat atacats amb còctels molotov, bengales i pedres, mentre que els activistes i els mitjans de comunicació han destacat l'abundant ús de canons d'aigua, pilotes de goma i gasos lacrimògens per part de les forces de seguretat. La policia alemanya ha aplicat aquest any una estratègia de "tolerància zero" davant els activistes, en contrast amb la tàctica d'anteriors anys de "rebaixar" la tensió, segons mitjans alemanys.

L'OTAN paga 1,2 milions de dòlars a ex taliban i amnistia assassins

Els taliban que es 'rendeixen' reben més de 150 dòlars al mes en el marc d'un programa per a la seva 'reintegració' en la societat. D'aquesta manera els països de l'OTAN -inclosa Espanya- han pagat ja més de 1,2 milions de dòlars als mateixos que durant anys han aniquilat els seus efectius. A més de sotmetre aquest programa de tres mesos, els ex talibans poden acollir-se a una amnistia, fins i tot aquells involucrats en atrocitats com ara infanticidis, decapitacions o penjament de dones. També se'ls permet tenir armes. La hipocresia del feixisme del PP europeu i la seva OTAN és obscena.

Els insurgents que volen trencar amb el seu passat no són interrogats, sinó que omplen un formulari en el qual han de donar les raons per les quals es van veure involucrats en la insurrecció.

L'única obligació que assumeixen és la de jurar la seva ruptura definitiva amb els talibans, la seva renúncia a la violència i el seu acatament les lleis del país. Durant el curs se'ls ensenya que l'islam no crida a la violència.

Per al programa ja han estat assignats uns 150 milions de dòlars, gestionats pel govern afganès sota la supervisió de la Força Internacional d'Assistència per la Seguretat.

Més de 2.700 insurgents ja han passat aquest curs des d'octubre de 2010, mentre que altres 800 tenen la intenció d'abandonar la guerrilla, segons el general major britànic David Hook, que supervisa el programa.

El general, citat pel setmanari 'Sunday Telegraph' va dir que encara que molts familiars dels militars britànics que van morir a l'Afganistan puguin veure'ls com malament, aquest programa és molt important per a la restauració de la pau a l'Afganistan. Per corroborar les seves paraules, va afegir que només cinc dels talibans que es van sotmetre al programa de reintegració van tornar a hostilitats.

Insurgents o astuts?

Mentrestant, els crítics del programa adverteixen que, en realitat, hi ha molt pocs insurgents entre els que arriben per rendir-se.

L'ex ministre de l'Interior, Hanif Atmar, va dir la setmana passada que "dels prop de 30.000 insurgents només un 8% es van reintegrar a la vida civil" i que "el 99% d'ells no són del sud", centre de la insurgència.

Segons la seva opinió, el programa no aconsegueix els seus objectius. "Del 8% que s'ha reintegrat, la majoria no són veritables insurgents", sosté.

IU demana acabar amb 'pràctiques i formació' que "donen aparença de legalitat al que només és explotació juvenil"

Esther López Barceló, coordinadora de l'Àrea Federal de Joventut, assenyala que "volem veure de primera mà amb casos concrets així com s'aplicaran en la pràctica tant la dreta del PP com el PSOE la propaganda electoral que van desplegar en campanya sobre la joventut". L'Àrea Federal de Joventut d'Esquerra Unida prepara ja les seves prioritats de cara a l'inici de la nova legislatura i ha posat l'ull en el Reial Decret 1543/2011 pel qual es regulen les pràctiques no laborals en empreses, ideat pel Govern del PSOE, amb la complaença del PP i la patronal.

"Anem a tractar per tots els mitjans, amb accions pròpies ia través del nostre nou grup parlamentari, d'aconseguir la derogació d'aquest decret i de tota la normativa dissenyada en els últims anys amb la qual únicament es pretén donar aparença de legalitat a l'explotació laboral juvenil. Ni tan sols tenen l'objectiu de sortir de la crisi sinó, simplement, augmentar els beneficis empresarials ", explica Esther López Barceló, coordinadora de 'Joves d'IU".

Aquest decret llei va entrar en vigor fa una setmana, el passat dia 19, casualment el dia abans de la jornada electoral. Per López Barceló, "volem veure de primera mà en casos concrets com aquest com s'aplicaran en la pràctica tant la dreta del PP com el PSOE la propaganda electoral que van desplegar en campanya sobre els joves. Volem comprovar si Rajoy, que tan preocupat diu estar pels joves emprenedors, el que vol és que surtin noves fornades de 'joves empresaris de rapinya' a costa d'explotar a altres joves, només rejovenint el model depredador actual".

La dirigent federal d'IU assenyala que "aquesta norma per regular les 'pràctiques no laborals en empreses' està ideada precisament per el contrari i camuflar sota unes 'pràctiques' el que no és altra cosa que una jornada laboral no regulada amb un salari de 426 euros, sense dret a atur, a vacances o permisos, tot i que sí es dóna la prestació d'una activitat laboral qualificada".

Esther López Barceló adverteix que "anem a tractar d'acabar amb aquesta norma que consagra abusos intolerables contra el/les treballadors joves, però farem el mateix amb el Decret Llei 10/2011, més conegut com el del nou contracte de formació. Va entrar en vigor l'agost passat perquè el PSOE va accelerar tant com va poder la seva aprovació davant la demanda de la patronal, en el que no pot entendre més que com un altre exemple de fer el 'feina bruta' a la dreta abans que COPE el poder".

"Si l'acord per fer pràctiques recupera la figura tan estimada per l'empresari del 'aprenent barat' contra la qual es va lluitar tant de temps-detalla la coordinadora de 'Joves de IU'-, el contracte de formació encadena als joves sense formació fins els 30 anys a condicions laborals lleonines perquè les empreses tinguin mà d'obra més que barata. Ni tan sols les cotitzacions a la Seguretat Social les paguen elles sinó que ho fem tots els espanyols a través dels diners públics".

El treballador que ingressa en una empresa a través d'aquest contracte de formació no rebrà cap indemnització en acabar el mateix, el contracte pot ser de fins a dos anys de durada i de tres si l'empleat no té acabada l'ESO. A més, les empreses de menys de 250 treballadors no paguen ni un cèntim de cotització a la Seguretat Social pel treballador i les de més de 250 només el 25%.

López Barceló afirma que "quan s'iniciï l'activitat parlamentària ha arribat l'hora de la veritat i tots podrem saber a costa de què i de qui vol lluitar contra l'atur el líder de la dreta, Mariano Rajoy, i si tenien alguna versemblança les proclames d'esquerra de Rubalcaba en campanya o eren simple màrqueting polític".

Mor un policia del Congrés d'un tret al cap de la seva pròpia arma

Un policia destinat a la Comissaria Especial del Congrés dels Diputats ha mort aquesta tarda, d'un tret al cap, per tret de la seva arma reglamentària. Segons fonts del SAMUR i de la Prefectura Superior de Policia, l'agent, del qual no s'ha facilitat la seva identitat, ha mort a les instal·lacions de la Cambra Baixa.

Fonts del Congrés han informat, en una nota, que la Policia està investigant les circumstàncies en què s'han produït els fets, "descartant la implicació d'altres persones".

Després del succés, que va ocórrer a les 14:50 hores, membres del SAMUR es van presentar al lloc on només van poder confirmar la mort del policia.

Massives protestes contra el transport de residus nuclears

Desenes de milers de persones es'han manifestat a la regió de Wendland, al nord d'Alemanya, contra un nou transport de residus nuclears des de la fàbrica atòmica de la Hague, França, al dipòsit provisional de Gorleben, un poble de Baixa Saxònia, no lluny de la ciutat d'Hamburg. Un total de 23.000 persones, segons informacions dels organitzadors, van participar ahir en una gran concentració a Dannenberg per manifestar el seu rebuig al transport i a la política nuclear del Govern Federal alemany.

Critiquen que el suposat cessament de l'ús de l'energia nuclear l'any 2022, aprovat pel parlament alemany com a reacció a la catàstrofe de Fukushima, significa que les plantes nuclears seguiran actives per deu anys més. A més tenen por que llavors els polítics cancel·lin la seva decisió d'avui per perllongar l'ús de l'energia atòmica, com l'havia plantejat el 2010 el Govern Federal, format per la conservadora Unió Cristianodemòcrata i el neoliberal Partit Lliure Democràtic.

A la concentració, els activistes van denunciar l'actual transport com il·legal, perquè amb l'arribada dels tres continguts Castor al dipòsit, els raigs radioactius sobrepassaran els límits establerts per la llei i posen en perill la vida dels veïns residents a la zona. A més adverteixen que part dels ponts per on passarà el transport són insegurs, perquè el Deutsche Bahn, els ferrocarrils alemanys, no els han mantingut prou.

Jochen Stay, portaveu de l'organització antinuclear "ausgestrahlt" va celebrar l'alta participació en les protestes: "El cessament de vuit plantes nuclears a l'estiu no va acabar el conflicte sobre l'energia atòmica ni el sobre el tractament de les escombraries atòmiques, encara que alguns polítics ho esperaven". Va demanar que per fi es renunciï als plans d'usar Gorleben com a dipòsit final per residus nuclears, perquè tots els estudis han mostrat que les condicions de les terres al lloc no serveixen per a protegir per sempre a la gent del perill nuclear.

No obstant això, el Govern Federal insisteix a seguir "examinant" la zona, mentre no es veuen alternatives reals on es poguin guardar segurs els residus. Per al moviment antinuclear alemany, això mostra que totes les plantes nuclears han de cessar immediatament, perquè se segueix produint residus nuclears per als quals no hi ha dipòsit segur.

Paral·lelament a la gran concentració de Dannenberg ja han començat els bloquejos en les vies que ha de prendre el tren amb els continguts Castor per arribar a Gorleben. La policia va atacar milers d'activistes amb llançadors d'aigua i gasos lacrimògenes per mantenir lliure les connexions cap al dipòsit. S'espera que en les pròximes hores i dies, quan el transport s'acosti a la zona, milers de persones van a reforçar els bloquejos. La fase més difícil per la policia serà l'última part, quan els Castor es canvia del tren a camions per transportar-los els últims quilòmetres pels carrers. Milers de persones van seure a les vies per bloquejar el trànsit, així que la policia estarà de nou obligada a desallotjar els manifestants. Això pot durar hores.

Ja fa dècades, Gorleben es va convertir en un símbol per al conflicte entre els defensors i els adversaris de l'energia nuclear a Alemanya. Des que es va començar construir el dipòsit provisional a la regió, en la dècada dels 70, tota la zona es va convertir en una base de la resistència nuclear. Tradicionalment, els camperols i veïns de la zona donen suport activament a les activitats antinuclears, ofereixen suport i allotjament als manifestants i participen directament en els bloquejos. Durant els anys, es va desenvolupar una excel·lent infraestructura per a les protestes, així que els manifestants en els bloquejos reben dels camperols protecció contra el fred, menjar calent, assistència mèdica i suport jurídic, si és necessari.

André Scheer, Corresponsal Sirius a Berlin