dimarts, 20 de juliol de 2010

Índia estrena comèdia sobre Bin Laden

"Sense tu, Bin Laden" és la història d'un jove periodista pakistanès que decideix vendre una entrevista falsa amb el líder d'Al-Qaida, per aconseguir un visat d'entrada als Estats Units, prohibida al veí Pakistan per por a represàlies terroristes, s'estrenà ahir a l'Índia. La pel.lícula s'anava a distribuir al país veí amb el breu títol de Sense tu, per no esmentar al diable. "Pakistan és un lloc sensible. Volíem que el públic veiés que el nucli de la pel.lícula és la història del periodista, no Osama Bin Laden", va declarar a Daily Times, Ali Zafar, el Príncep del pop pakistanès i actor protagonista de la pel.lícula.

El Comitè de censura, però, va decidir finalment prohibir la seva exhibició: "Es burla de les forces de seguretat i el personatge d'Osama Bin Laden i la seva exhibició poden desencadenar la violència", va declarar un portaveu del comitè.

Encara que Bollywood no sol produir moltes comèdies (els productors de Nova Delhi prefereixen pel lícules d'acció i històries d'amor) aquest és el gènere d'aquesta cinta dirigida per Abhishek Sharma. "No és una autobiografia, sinó una sàtira. Volia mostrar el món després de l'11-S des de la perspectiva de la gent normal. I vaig fer servir un símbol del terror, però donant-li la volta. És hora d'anar a l'humor", va declarar Sharma abans l'estrena.

A més de a l'Índia, està previst que "Tere Bin Laden" s'estreni al Regne Unit, Austràlia i altres països on amb importants comunitats índies. Però, de moment, no als Estats Units: "Primer volem veure la resposta en aquestes zones", va explicar el director. La producció ha costat uns 2 milions de dòlars.

L'ILP Televisió Sense Fronteres s'admet a tràmit

La campanya de recollida de signatures per a presentar la iniciativa legislativa popular (ILP) 'Televisió Sense Fronteres', que reivindica els espais de comunicació català, basc i gallec i que impulsa Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha superat amb escreix l'objectiu exigit de les 500.000 signatures. L’Oficina del Cens del Congrés ha notificat avui a ACPV la validesa de 559.759 signatures. D'aquesta manera comença la tramitació de la ILP al congrés, que és tingut de debatre el projecte i de votar-lo.

Vist el gran suport ciutadà, l'entitat diu que ja ha iniciat les gestions per fer possible que el projecte de llei sigui tramitat i aprovat pel congrés espanyol, per tal de permetre la legalitació de l'espai lingüístic de comunicació.

La recollida de signatures per a la ILP ha superat amb escreix el seu objectiu. L'oficina que valida les signatures no ha comprovat les 650.650 que ACPV havia presentat, un cop validades les 500.000 necessàries. L'entitat destaca que si s'aplica el marge d'error de les signatures invalidades, finalment les vàlides serien 626.496.

Acció Cultural ha volgut felicitar als 2.830 fedataris que van participar en la recollida de signatures, i a tots els partits, sindicats, entitats i associacions que van col·laborar en aquesta gran mobilització popular per la llengua i la cultura catalanes.

Els sindicats de caixes contra la privatització

Amb el lema 'Pel futur de les caixes d'estalvis, la seva funció social i l'ocupació', treballadors d'entitats d'estalvi s'han concentrat aquest matí a la porta de la seu central de la Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa a Barcelona, i a la seu del govern espanyol a València per denunciar que la nova llei de caixes és a la pràctica la privatització del sector. A les concentracions, organitzades pels sindicats CCOO, UGT i CSICA, s'ha denunciat que el procés d'elaboració de la reforma legal s'ha fet de forma 'obscura i precipitada'. Un exemple clar, segons els sindicats, de la manca de voluntat per part del govern espanyol de garantir la continuïtat del model social de les caixes.

Els sindicats també denuncien que el nou decret, que s'aprova avui al congrés espanyol sense tramitar-se com a projecte de llei, no atén realment a l'objectiu prioritari que és reforçar la solvència i capitalització del sistema de caixes. Ans al contrari, denuncien, impulsarà un canvi substancial en el model de la propietat social de les caixes perquè passin a 'mans de pocs'.

Lluita contra l'impunitat a Colòmbia

L'eurodiputat europeu Jürgen Klute, de Die Linke al PEE, expressà ahir la seva preocupació per la forta estigmatització oficial i la fustigació contra la mobilització de víctimes de la Macarena a la regió del Meta, a Colòmbia i manifestà que des de l'exterior es considera que l'Audiència Pública de La Macarena, que tindrà lloc el dia 22 de juliol, és un pas important en la lluita contra la impunitat que segueix molt generalitzada a Colòmbia.

El 23 de març passat va tenir lloc al Parlament europeu una sessió informativa sobre el cas de la fossa comuna que es va trobar a proximitat immediata d'una instal lació militar a La Macarena. Els diputats de 4 grups polítics de l'eurocambra que van participar en la sessió van concloure que és essencial per a la democràcia colombiana que sobre fets de tal gravetat es pugui dur a terme una investigació independent, sota vigilància de la comunitat internacional.

Per l'eurodiputat Jürgen Klute és important que els familiars de les víctimes de la violència a Colòmbia sàpiguen que tenen suport de la comunitat internacional per exercir el seu dret i per almenys saber tota la veritat sobre el que va passar amb els seus éssers estimats, qui els va assassinar, i perquè.

Presó sense fiança per l'ex-gerent d'Ibatur

El jutge instructor de l''operació Passarel·la, Juan Ignacio Lope Sola, va decidir empresonar l'ex-gerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), Juan Carlos Alia (foto), qui es trobava en llibertat sota fiança de 30.000 euros per la seva implicació en el cas. Se li imputen delictes de malversació de fons públics i contra la hisenda pública. A més, el magistrat va ordenar la presó provisional sense fiança de l'alt càrrec del govern de Jaume Matas quan va conèixer nous fets incriminatoris que apuntaven que Alía exigia suposadament una comissió del 10% pels encàrrecs del seu departament.

El 'cas Passarel·la' és sota secret de sumari i investiga el desviament de doblers públics des de l'empresa pública Ibatur, encarregada de promocionar les Illes Balears, cap a empreses properes o afins al PP. L'Ibatur és un organisme públic que depén de la conselleria de Turisme, dirigida durant la passada legislatura de Jaume Matas per Joan Flaquer, actual diputat del PP al Parlament de les Illes Balears.

La passada setmana, el magistrat Juan Ignacio Lope Sola va ordenar arrestar dos empresaris de l'àmbit de la publicitat, Guillem Deyà. propietari de l'empresa Espiral, i Bartomeu Morey, propietari de Centro de Comunicación Creativa, encarregats d'el·laborar fulletons de promoció turística de les Balears. Segons sembla, la declaració de Bartomeu Morey va fer desencadenar l'intervenció del jutge i el fiscal anticorrupció sobre Juan Carlos Alía.

La morositat supera els 100.000 milions

El volum de crèdits de dubtós cobrament del sistema financer espanyol va superar al maig, per primera vegada en la història, els 100.000 milions d'euros, és a dir, de 99.894.000 d'abril als 100.372.000 en el citat mes, segons dades publicades pel Banc d'Espanya. D'aquesta manera, la taxa de morositat del sistema financer espanyol es va situar en el 5,501%, lleugerament per sobre del 5,494% i gairebé un punt més respecte al 4,65% de maig de 2009.

Així mateix, les caixes d'estalvis es mantenen al capdavant de la morositat a Espanya, encara que amb un millor comportament en el sector en els últims mesos, mentre en els bancs espanyols, la seva ràtio de morositat va passar al mes de maig del 5,4% al 5,421%, mentre un any abans, el maig de 2009, la taxa de crèdits tòxics era al 3,945%.

La mateixa banca té en el seu balanç 43.217 de milions d'euros de préstecs a mals clients, assenyalen les fonts del Banc d'Espanya.

Al mateix temps, les financeres, entitats que presten diners però no poden captar dipòsits, van mantenir la seva ràtio d'actius tòxics en maig al 10,706 per cent, igual que a l'abril i més de dos punts per sobre del 8,5 per cent de maig de 2009.

En definitiva, el percentatge de crèdits de dubtós cobrament va assolir el seu major nivell en 14 anys, mentre les caixes d'estalvis segueixen al capdavant de la morositat a Espanya malgrat una lleugera recuperació, puntualitza el Banc d'Espanya.

Centella replica als feixistes cubans

José Luis Centella, Secretari General del PCE: Permet-me volgut Lluís, que contesti al teu article en què qualifiquies a tot defensor de la Revolució Cubana com estalinista o neocolonialista. Vull que em permetis explicar per què jo defenso a Cuba sense fissures, i per què no em permeto una crítica pública a la seva Revolució. En primer lloc, perquè no estem davant d'un debat teòric acadèmic en el qual podem situar-nos per sobre del bé i del mal, i repartir credencials de demòcrates des de la nostra torre d'ivori, sinó que estem davant d'una realitat concreta, davant d'una situació en què hi ha agressions i agredits i difícilment permet l'equidistància.

Tu saps que estem davant d'un doble bloqueig i que, d'una banda, Cuba pateix el bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units des de fa més de quaranta anys; bloqueig sense legalitat i legitimitat i deliberadament dissenyat per provocar fam, malalties i desesperació a la població cubana. Segons càlculs molt conservadors, el dany directe a Cuba com a resultat del bloqueig, fins al desembre del 2008, supera els 96.000 milions de dòlars, xifra que pujaria a 236.221.000 de dòlars si el càlcul fos realitzat als preus actuals del dòlar nord-americà. No és difícil imaginar el progrés que Cuba hauria aconseguit, i del qual se li ha privat, si durant aquests anys no hagués estat sotmesa a aquesta brutal guerra econòmica.

Però també saps que hi ha un bloqueig mediàtic que manipula i distorsiona tot el que es diu sobre Cuba i la seva Revolució. Per posar un sol exemple dels que hi ha milers, et recordaria que les declaracions de Silvio Rodríguez les van treure de context i les van presentar com un enfrontament del cantant amb la Revolució. I quan Silvio Rodríguez va posar les coses al seu lloc, deixant clar que no acceptava aquesta manipulació de les seves pròpies declaracions... "curiosament" cap mitjà dels que van publicar la notícia inicial es va fer ressò d'aquestes puntualitzacions.

Podies preguntar per què en cap mitjà de comunicació apareixen notícies sobre els més de 70.000 metges i mestres cubans, dedicats a ajuda humanitària en més de 90 països. Tal com sona.

Mentre altres països envien soldats a l'Afganistan, Cuba mana metges al Pakistan, per posar un sol exemple. Els primers metges en arribar a Haití van ser els cubans, que es van sumar als que ja estaven a l'illa molt abans del terratrèmol ajudant desinteressadament al poble haitià, o de que Cuba manera cada any en les seves universitats a 1.500 alumnes internacionals, inclosos nord-americans, que no podrien estudiar a sistemes educatius en els quals els més pobres no tenen lloc.

Tu saps que no es publica que Cuba opera en els seus hospitals a milers de malalts/es que no tenen recursos per a ser operats en els seus països d'origen, i que manté els nivells més alts de protecció dels drets socials, com demostra, per exemple, l'estadística de mort infantil que iguala i fins i tot millora la de l'anomenat món desenvolupat.

Però, tu i jo sabem que la guerra de l'imperialisme contra Cuba utilitza els mitjans de comunicació com a arma per confondre, manipular i tractar de minar la solidaritat internacional amb l'Illa. Per això em nego a fer crítiques públiques a la Revolució Cubana i li presto el meu suport sense fissures perquè, sabent que Cuba no és el paradís, que hi ha dificultats i problemes, prefereixo plantejar les meves opinions en el marc constructiu de relacions entre Companys.

En aquest sentit, respectant que a tu no t'importi qui i per a què utilitzi les teves opinions, el que vull demanar-te és el mateix respecte als que ens neguem a ser utilitzats i per això et demanaria que defensis les teves idees sense desqualificar ni injúriar. Jo no et vaig a cridar a tu lacai de l'imperialisme, perquè es que no ho ets. No ens cridis estalinistes perquè saps que no ho som i, tu com jo, sabem que un dels pitjors sectarismes és el que exerceixen els que es proclamen antisectaris i, davant de qualsevol debat, a falta d'altres arguments, recorren al vell truc de desqualificar o etiquetar al divergent.

Per acabar, et dic una cosa que segur que tu saps i, és que a Cuba s'exerceix la crítica amb força major amplitud que en societats que es proclamen campiones de la democràcia. Saps que fa pocs mesos han desenvolupat a Cuba un procés de debat popular amb milers d'assemblees i amb més de dos milions d'aportacions de ciutadans que han elevat les seves crítiques i propostes a les més altes instàncies de l'Estat. Les seves crítiques, per millorar la revolució des de la base, estan servint de guia per les actuacions del Govern cubà.

En el mateix sentit, estic segur que ets coneixedor que en qualsevol trobada amb dirigents del Govern Cubà el primer que et demanen és sinceritat i claredat en el que vulguis criticar, perquè són conscients que la crítica enriqueix la Revolució. Això sí, el cubà és un poble que debat i critica sobre temes de la seva vida diària, però que està disposat a defensar fins a les últimes conseqüències aquesta Revolució, perquè sap el que es juga.

Finalment. et deixo en l'aire una pregunta: Després d'haver vist com van caure règims com el de l'URSS, Iugoslàvia o Albània, creus realment que la Revolució Cubana hagués resistit un sol dia sense comptar amb el majoritari suport actiu del poble Cubà?

En definitiva, des del respecte i l'afecte que mútuament saps que ens tenim, et demanaria aquest respecte, que jo et concedeixo a tu, als que vam decidir una defensa sense fissures de la Revolució i que ens neguem a que les nostres opinions siguin posades al servei de la contrarevolució. I tu bé saps que no som estalinistes perquè has d'admetre que hi ha comunistes i no comunistes, que sense ser estalinista ni tampoc neocolonialistes, tenim legítimament opinions diferents de la teva, i donem suport sense fissures a una Revolució que avui és referent de milions d'éssers humans de tot el món, perquè en cas contrari el problema no el tindríem nosaltres.

L'UE reforçarà investigació del canvi climàtic

L'UE ha presentat el seu major programa de promoció financera destinat a la investigació, que puja a 6.400 milions d'euros per 2011. La major part d'aquesta quantitat es destinarà a projectes per a la lluita contra el canvi climàtic, les energies renovables, la seguretat alimentària o la investigació sanitària. "La inversió en recerca i innovació és l'única manera intel.ligent i duradora de sortir de la crisi i avançar cap a un creixement sostenible i socialment equitatiu", va assegurar la comissària de Recerca, Marie Geoghengan-Quinn, durant la presentació del programa.

En els propers dies s'obrirà el termini de convocatòria d'unes 16.000 subvencions destinades a universitats així com a grans, petites i mitjanes empreses. S'estima que en total es crearan 165.000 llocs de treball.

Seguretat alimentària: tan vital com un entorn no contaminat

Al voltant d'una cinquena part del paquet, uns 1.200 milions d'euros, aniran a parar a la innovació en les àrees de la informàtica i de les tecnologies de la comunicació. Uns 400 milions d'euros es destinaran a la investigació de la lluita contra el canvi climàtic i l'eficiència energètica, així com a la generació d'energies renovables i la lluita contra les conseqüències d'escalfament global.

Altres 682.000.000 s'empraran per investigar malalties com l'obesitat o afeccions cardiovasculars i al desenvolupament de nous medicaments. Un deu per cent del fons de subvencions anirà a parar a petites i mitjanes empreses. Les subvencions presentades avui formen part del programa de recerca de set anys elaborat per la UE per al període 2007 2013, dotat amb 50.500 milions d'euros.

Boicot acadèmic a Israel

En la darrera reunió del Consell de l'Alumnat de la UB, òrgan on estan representats els i les estudiants d'aquesta universitat, va ser aprovada una resolució, a proposta de l'AEP-Associació d'Estudiants Progressistes, per la qual es posicionava pel boicot acadèmic a Israel com a mesura de pressió contra l'aplicació de l'apartheid que es porta a terme en aquest país, així com per la vulneració dels drets humans que es produeix de forma constant. Els punts acordats en la reunió de l'1 de juliol foren:

1. La paralització de tota col·laboració de les universitats públiques, en general, i de la Universitat de Barcelona, en particular, amb les universitats de l'Estat d'Israel, entenent que les institucions d'un Estat que practica l'Apartheid són il·legítimes, els valors de les quals mai podran ser democràtics i no aportaran res al progrés de la nostra societat.
2. Eliminar el traspàs de patents o coneixements cap a institucions, grups o empreses dedicades a la recerca, sobre tot aquelles relacionades amb la indústria de la guerra, israelianes o que tinguin vincle amb Israel. No podem tolerar que amb els diners públics es faciliti l'extermini de la població dels Territoris Palestins Ocupats.
3. La paralització de tot programa de col·laboració entre el Departament d'Innovació, Universitat i Empresa, i l'Estat d'Israel, entenent que una institució democràtica com la Generalitat de Catalunya no pot col·laborar pas amb un Estat que segrega la seva població, projectant l'expulsió d'una part.

A la vegada es clarifica que es tracta d'un posicionament antisionista, que no pas antisemita. Així mateix, es va acordar portar-ho a la propera reunió del Claustre per a que es debati i es sotmetin a votació aquestes reivindicacions.

Campanya per la nacionalització de les Caixes

Attac: La situació actual de l'economia espanyola és preocupant. La crisi provocada per "els mercats" està tenint severes repercussions socials, que afecten fonamentalment a la població més vulnerable. Repercussions que s'agreujaran pels efectes recessius que tindran les recents mesures d'ajust econòmic i reforma laboral, imposades al govern pels poders financers. Resulta evident la manifesta incapacitat de la banca privada per garantir la necessària estabilitat financera i el finançament de l'activitat econòmica, imprescindibles per a la recuperació de l'activitat econòmica i de l'ocupació que ens permetin sortir de la crisi.

Per garantir l'estabilitat financera i la recuperació de l'activitat econòmica i l'ocupació, ATTAC, a proposta del seu Consell Científic, reclama dels grups parlamentaris que procedeixin a posar en marxa les iniciatives que siguin necessàries perquè el govern porti a terme amb caràcter d'urgència la nacionalització de les caixes d'estalvis. La majoria d'aquestes institucions financeres es troben actualment properes a la fallida tècnica, i abans que l'Estat procedeixi a la seva salvament amb fons públics com es proposa, ATTAC considera que és una ocasió històrica de recuperar la seva titularitat i gestió públiques i fer passos efectius cap la recuperació una banca pública cada vegada més necessària.

Descarregar Document Complet
http://docs.google.com/fileview?id=0Bz_sSR0QSRr4ZWI2ZGUyZTItNmM1Yy00NGYyLWI0NmEtMDdiODBjOWY1MDIz&hl=es

Per signar, anar a:
http://www.attac.es/bancapublica/

Albiol demana la fi de les Diputacions

Marina Albiol, diputada d'EUPV, critica el sentit de la Diputació com a òrgan provincial i la considera un residu del passat que no té viabilitat actualment: “Fins al punt que consumeix més recursos econòmics en el seu funcionament que en les inversions que realitza a la província, es una rèmora inviable”. I afegeix: "Des d'Esquerra Unida considerem que les comarques són els àmbits més idonis per a aproximar la gestió als ciutadans i ciutadanes, i respondre amb agilitat a les seues demandes. La comarcalització és un instrument fonamental de vertebració i desenvolupament del nostre territori”.

Albiol considera la Diputació un vestigi del passat que no té cap sentit hui en dia, “és tracta d’una institució anquilosada, sense una utilitat real, no serveix als municipis, es serveix a ella mateixa”, sentencia.

Per a la representat d’esquerres de les comarques de Castelló, aquesta institució pública ha demostrat de sobres la seva inoperància, “són nmaquines de tragar diners públics, si tenim en compte que la majoria de les despeses se’n van a pagar sous i no a inversions tremendament necessàries per als nostres municipis”.

“En aquests moments la Diputació amb Fabra és una institució hipertrofiada”, denuncia Albiol, “on es col.loquen a tots els amics i clients del President de la Diputació amb un bon sou, en suma en una institució caciquil, que ja no serveix als interessos dels ciutadans i ciutadanes, sinó als del Partit Popular, que controla quins ajuntaments rebran les ajudes i els que no, sempre tenint en compte el color polític”.

Com a alternativa a les diputacions, la portaveu de Esquerra Unida considera la potenciació d’un element propi de les nostres terres, les comarques, a les que considera els verdaders "eixos vertebradors fonamentals del nostre territori, que possibiliten als xicotets municipis de l'entorn rural l'oferta de serveis adequats a la ciutadania”.

L'ACTA i els artistes autistes i feixistes

"És un text perillós, anacrònic i dogmàtic que està perfectament alineat amb ACTA", declarava a Nació Xarxa l'eurodiputada socialista, Françoise Castex sobre l'Informe Gallo. En aquesta mateixa entrevista feia una crida a l'esquerra del Parlament Europeu i als liberals per oposar-se al informe de la eurodiputada popular que ara ha trobat el suport d'un grup d'artistes europeus entre els quals hi ha els espanyols David Bisbal, Luis Eduardo Aute, Ana Torroja, Soraya, Edurne i El Canto del Loco (Daniel Martín i David Otero). Zucchero, Eros Ramazzoti, Laura Pausini, Nana Mouskouri i un "destacat" grup d'artistes francesos han signat també la carta oberta en suport de l'eurodiputada del partit de Sarkozy. Ja sabeu a qui no hi ha que comprar-li res, per pirata i per xoriço.

L'Informe Gallo criminalitza als usuaris, converteix els proveïdors en una "policia del copyright" i s'oposa als intercanvis d'arxius - amb o sense fins comercials - reclamant un enduriment penal en la persecució de les infraccions de drets d'autor. A la pràctica reprodueix totes les demandes de les societats de drets d'autor i dels lobbies de la "indústria".

L'Informe Gallo, durament criticat a Espanya per l'Associació d'Internautes , està basat en un informe preliminar (pdf) realitzat per una organització privada presidida pel número u de Vivendi-Universal Pictures . Gegant de la indústria europea i nord-americana del "entreteniment".

Reporters sense Frontera es ha manifestat la seva consternació per l'informe que ara donen suport amb la seva signatura Luis Eduardo Aute o Ana Torroja. La esquerra del Parlament Europeu , amb Françoise Castex al capdavant, s'ha mobilitzat per frenar l'informe.

CCOO: Eina d'anàlisi de la Reforma Laboral

La Secretaria de Comunicació de la Secció Sindical de CCOO a MAPFRE, ha desenvolupat una eina web que permet comparar els canvis que la recent Reforma Laboral ha introduït en la legislació. L'eina realitza comparacions entre les situacions anteriors i posteriors al Decret de reforma laboral, segmentades per conceptes, i ofereix la possibilitat d'imprimir la comparativa que haguem triat.
La Secció Sindical de CCOO a MAPFRE ha posat a disposició de tota l'organització aquesta eina en el següent enllaç:

http://www.comfia-mapfre.es/tusindicato/actualidad/analisis-comparativo-decreto/index.html

A tall d'exemple adjuntem enllaços a cadascuna de les seccions en què es divideix la comparativa:
o Acomiadament Causes Objectives: (20 dies d'indemnització)
o Negociació col.lectiva
o Contractació
o Abonament d'indemnitzacions
o Agències de col.locació i ETT