divendres, 24 de febrer de 2012

María Dolores Amorós (CAM): "Xoriça, corrupta, lladre, retorna'ns els nostres diners"

L'ex directora general de la CAM, l'apadrinada pel PP María Dolores Amorós -la mateixa que es va adjudicar una pensió vitalícia de 369.497 euros a l'any i u8n sou de mig milió-, va comparèixer aquest divendres al jutjat jutjat social número 4 d'Alacant, on se celebra la vista que ha de decidir si el seu acomiadament per part dels administradors del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va ser o no procedent. Amorós va ocupar el càrrec uns nou mesos (de desembre de 2010 a setembre de 2011) i demana 10 milions d'euros d'indemnització per acomiadament improcedent. Els interventors del supervisor la van destituir de manera fulminant el 22 de setembre passat sense dret a indemnització.

Amorós va arribar a les 09:45 h. L'expectació era enorme: nombrosos periodistes i càmeres de televisió van rebre a la exdirectiva, però també un grup d'afectats pels anomenats "productes tòxics"-estafes venudes com a grans inversions enganyant descaradament a ancians i petits estalviadors-de l'entitat, que es calculen en 55.000 per o suma de 50.000 milions d'euros. Moments abans d'entrar a l'edifici de Pardo Gimeno, una dona ha començat a cridar-l "xoriça, corrupta, lladre, retorna'ns nostres diners".

Els gestors del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) van concloure al seu informe que Amorós "va actuar en benefici propi en calcular la seva pròpia pensió vitalícia", i van qüestionar la seva gestió per "falsejar els comptes per ocultar la debilitat financera de l'entitat" i per dur a terme una "deficient gestió".

Aquest informe ha comportat l'obertura d'un expedient disciplinari a la cúpula de la CAM. A més, les seves conclusions, enviades a l'Audiència Nacional, estan sent investigades per la Fiscalia Anticorrupció, que està valorant presentar una querella contra l'exdirectora general de la CAM, després de comprovar l'existència de les irregularitats denunciades pel Banc d'Espanya en la seva concessió de la pensió vitalícia.

Malgrat totes les circumstàncies anteriors, Amorós no s'ha tallat a l'hora de presentar la seva demanda. Durant la vista, la representació legal de Caja Mediterráneo (CAM) va demanar la desestimació íntegra de la mateixa i que es rebutgin les seves pretensions econòmiques "per dany moral, per dany emergent i per lucre cessant".

La lletrada de la CAM va demanar aquesta desestimació a l'entendre que queda acreditada "la falta de confiança" de l'entitat en Amorós, a qui la considera responsable d'haver-se sostret al mandat del consell d'administració, en relació amb la fixació de les quantitats que havien de percebre com jubilació, així com d'oferir informació sobre els resultats que "de cap manera responien a la realitat de la caixa".

A més, segons l'entitat, es considera que l'exdirectora general, tal com ja constava en la carta d'acomiadament, va realitzar "una manipulació i falsejament de resultats, així com a ocultació de dades, imcompliment normes comptables i dels requeriments de Banc d'Espanya, pel que fa al sanejament d'actiu", entre altres.

El Banc de Sabadell va adquirir la CAM -reflotada amb diners públics pel forat deixat pels corruptes del PP- per la quantitat d'1 euro.

El nou període glacial començarà el 2014

Un ampli periode glaciar començarà dins de dos anys a causa d'un brusc descens de les temperatures. El nou període glacial -l'últim va ser del s.XV al XIX- es prolongarà almenys dos segles i congelarà tot el planeta. Segons va anunciar el cap del sector d'investigacions espacials de l'Observatori de Pulkovo de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, el doctor honorari Jabibulá Abdusamátov, que estudia detalladament la periodicitat del canvi de l'activitat solar, la Terra ha acumulat una gran quantitat de calor i ja ha començat a refredar-se: "Disposem de dades que indiquen que la temperatura començarà a baixar radicalment a partir de 2014 fins arribar al seu pic el 2055", assegura l'investigador.

Segons l'expert, ja es pot treure conclusions sobre els futurs escalfaments globals i els descensos de temperatura.

El científic explica el fenomen amb l'existència de diversos cicles d'activitat solar. Així, actualment està a punt d'acabar el cicle que es distingeix per una brusca caiguda de l'activitat. El pronosticat descens prolongat de temperatura representaria el cinquè petit període glacial en els últims nou segles.

Afectarà a tots


"El descens de temperatura pot ocasionar que les zones de cultiu quedin considerablement reduïdes. A més dels problemes amb els aliments, serà molt més difícil l'extracció de petroli i gas en latituds septentrionals", assegura l'expert, que posa l'accent en els problemes greus de subministrament de calefacció que experimentarà la població.

"El descens de temperatura afectarà a molts, a gairebé tots", adverteix l'investigador, destacant que "com passa sovint, primer es parla de que tot això és absurd, que no és ciència, que això no pot ser, però després resulta que alguna cosa al cap i a la fi té lloc".

"El reconeixement de la teoria sobre el descens de la temperatura corre per tot el món", va informar Abdusamàtov, que tot i això va donar esperances a l'afirmar que les temperatures no arribaran al seu nivell crític, així que no es podria parlar d'un canvi absolut i definitiu de la temperatura del nostre planeta.

Ja ho vam anunciar el 2010: Alerten d'una "edat de gel" en 42 mesos!

Segons els experts, la velocitat del corrent del Golf en els últims anys s'ha reduït gairebé en dues vegades pel que, a partir d'ara, no tindrà temps suficient per compensar el fred dels vents àrtics. Segons consideren científics de l'Institut de Meteorologia i Recursos Hídrics de Polònia, els canvis climàtics ja es poden detectar en els països escandinaus.

Els experts pronostiquen que, en cas de l'extinció definitiva del corrent, a Europa començarà un període glacial mentre que Escandinàvia es transformarà en una enorme glacera. Les investigacions del astrofísic rus d'origen uzbek, Khabibullo Abdusamatov, també apunten que l'era de l'escalfament global ha finalitzat i dins de 42 mesos l'humanitat haurà d'enfrontar-se a una nova "edat de gel" (ja han passat uns 18 mesos des de la notícia).

El cap de la secció d'investigacions espacials de l'Observatori de Pulkovo i gerent del projecte "astrometria", que es realitza en el sector rus de l'Estació Espacial Internacional, està convençut que aviat comptarà amb proves concretes de l'aproximació d'aquesta nova època glaciar. La seva teoria assenyala que la glaciació, que sol passar a causa de la forta disminució de l'irradiació solar, és precisament la tendència que els científics estan observant actualment, al contrari del que passava en els darrers 100 anys.

El fred i les factures de llum i gas

A causa del fred patit les últimes setmanes a França, moltes llars han rebut factures impagables -una jubilada 250 euros- que el govern ha acordat no portar al tancament del servei encara que no siguin pagades en el termini fixat. A més s'esperen en les pròximes setmanes fredes temperatures per al nord francès i Europa central que persistiran en xifres rècord de consum energètic, tant de gas com d'electricitat.

Els islamistes es fan amb la majoria a la cambra alta del Parlament de Egipte

Els partits islàmics, que ja controlen la cambra baixa del Parlament egipci, han aconseguit també la majoria dels escons al Consell de la Xura, cambra alta, segons els resultats previs de les eleccions. El Partit Llibertat i Justícia (PLJ), braç polític del moviment islamista Germans Musulmans, té 106 places a la cambra alta. La formació salafista Al Nur, aliada del PLJ a l'Assemblea Popular, ha aconseguit 37 escons. Així, com a Líbia, les monarquíes sunnites i els EUA, que financien Al Qaeda i els mercenaris islamistes, han aconseguit els seus objectius contrarevolucionaris. Molts temen ara l'aplicació de la Sharia o Llei Islàmica, com ja van anunciar el CNT libi i alguns cercles egipcis.

El Consell de la Xura està integrat per 270 diputats, dos terços dels quals són elegits pel vot directe, mentre que la resta ha de designar el futur president del país. La cambra alta del parlament egipci es renova cada tres anys.

Els comicis al Consell de la Xura es van desenvolupar en diverses fases i van concloure el passat 22 de febrer. El resultat oficial de la votació, que va tenir una participació electoral escassa, es donarà a conèixer dissabte que ve, i dimarts que la cambra alta celebrarà la seva primera sessió.

A diferència de l'Assemblea Popular, el Consell de la Xura no té competències legislatives.

Ambdues càmeres han de formar una comissió integrada per 100 membres que s'encarregarà de redactar la nova Constitució del país.

Després de ser aprovada en un referèndum, la Carta Magna servirà de base per celebrar les eleccions presidencials que, segons està previst, tindran lloc abans de juliol vinent i seran les primeres després de la destitució de l'ex líder egipci, Hosni Mubarak, fa un any.

Alternativa Jove-Joves d’EUiA llança una campanya per denunciar el cost de la monarquia espanyola

Alternativa Jove-Joves d’EUiA ha presentat avui divendres la campanya ‘Realment rics a costa nostra’, realitzada conjuntament amb l’Àrea de Joves d’Izquierda Unida Federal. Amb aquesta campanya, la formació juvenil d’EUiA vol denunciar la contradicció existent entre una ciutadania a la qual s’exigeixen cada vegada més sacrificis i una Casa Reial que viu rodejada de luxes gràcies als diners dels contribuents.

En aquest sentit, per Alternativa Jove el ‘Cas Urdangarín’ és tan sols la conseqüència més escandalosa d’un model de privilegis socials, legals, penals i econòmics, unit a una cultura de silenci informatiu, que fomenten que els membres de la Casa Reial tinguin ‘barra lliure’ per fer i desfer com si l’estat fos la seva propietat privada.

La manera de denunciar-ho: a través d’un cartell (que podeu veure adjunt) on hi ha el hashtag "#EnZarzuelaNadie" que el conjunt de l’afiliació jove d’EUiA i d’IU ‘tuitejaran’ llançant diversos missatges com: "#enZarzuelaNadie sabía que urdangarín y la infanta se habían comprado un palacio en pedralbes” amb l’afany que pugui ser trending topic.

Alternativa Jove vol deixar constància que “continuarem lluitant per acabar amb un sistema propi de l’Edat Mitjana i reivindicant la 3a República.”

IU porta a la Comissió Europea el procés de privatització de l'empresa pública catalana 'Aguas Ter Llobregat'

L’eurodiputat d’Izquierda Unida, Willy Meyer, ha presentat una bateria de preguntes escrites a la Comissió Europea en les qual denuncia els processos oberts per a privatitzar les empreses públiques de planificació i gestió d’aigua en la Comunitat de Madrid i Catalunya ja que "impossibilitaran la garantia i el compliment del dret humà a un abastiment i subministrament suficient d’aigua potable per a tots els ciutadans i ciutadanes". D’aquesta manera, l’europarlamentari ha traslladat a la Comissió Europea informació sobre els processos de privatització tant de l’empresa pública madrilenya 'Canal de Isabel II' com de 'Aguas Ter-Llobregat', a Catalunya, processos que els governs del PP i CiU, respectivament, han iniciat en els últims mesos.

En el cas de Catalunya, la Generalitat ha iniciat el procés de privatització de l’empresa pública ‘Aguas Ter Llobregat’ (ATLL), creada el 1990, i que abasteix d’aigua potable a més de 4,9 milions de ciutadans (més de 229Hm3 anuals).

En els últims anys, i amb el suport financer de la UE a través dels fons de cohesió, ATLL ha realitzat un enorme esforç per a la millora de les seves infraestructures, que han estat realitzades amb l’aportació econòmica de la ciutadania, ja sigui a través dels impostos com de la inversió pública d’entitats locals. Aquesta inversió ha aconseguit que el subministrament d’aigua i el servei prestat per l’empresa pública garanteixi raonablement l’abastiment a la ciutadania i es compleixi amb el dret humà a aigua suficient i accessible per a tots els ciutadans.

Igualment, és un servei eficient en aconseguir que, de cada 100 litres que entren a la xarxa, 95 arribin al seu destí final. Ara, una vegada realitzades aquestes quantioses inversions públiques, el govern català vol vendre l’empresa pública oferint a més una concessió de 50 anys i la gestió de les tarifes, el que suposaria la imposició de criteris de benefici econòmic front als actuals criteris de servei públic i universalitat. Això posaria en seriós risc la garantia a un subministrament d’aigua potable suficient per a tota la població.

La privatització, a més de comptar amb un rebuig popular majoritari, suposa un atac frontal al control democràtic de la gestió d’aquest recurs bàsic i, com ha quedat en casos similars de privatització en grans urbs com Paris, Berlín o Roma, comportaria un empitjorament en els serveis, el seu encariment i l’increment dels problemes i la desigualtat en el seu accés. A més, entraria en contradicció amb la normativa europea relativa a la competència doncs es crearia un monopoli natural amb una demanda captiva. Tenint en compte que el subministrament suficient i accessible d’aigua potable està considerat com un dret humà, tal i com recull la Resolució del PE P6_TA(2006)0087, i com un dret fonamental a l'UE; que aquesta privatització compta amb un majoritari rebuig de la població; i que pot comportar l’incompliment de la Directiva 2004/18/CE i del patrimoni comunitari relatiu a la competència.

Per tot això, Willy Meyer ha preguntat a la Comissió Europea si disposa d’informació sobre aquest procés de privatització i si està vetllant per a què es respecti la normativa comunitària citada. A més, li demana si pensa implementar mesures efectives per a què es garanteixi des del sector públic el respecte al dret humà a un subministrament suficient i accessible d’aigua i acaba preguntant a la Comissió si “considera oportú que es busqui fer negoci amb un dret fonamental tot i a costa de posar en perill la garantia del mateix”.

L'home d'Agbar i director de l'ACA contra els serveis públics i per la privatització a preu de ganga de l'aigua

Leonard Carcolé fou "l'aposta d'Artur Mas" per "salvar el difícil moment financer de l’Agència Catalana de l’Aigua"... Aquest discurs mentider amaga un fet que la llei deuria titllar de delictiu: El responsable d'un servei públic treballa per la competència privada i al seu servei descarat. Però al govern dels millors immorals això no li preocupa, doncs ja té uns mitjans que expliquen contes de fades que sembla creure sense problemes la majoria de la població. Amb una llarga trajectòria en el grup Aigües de Barcelona (Agbar), Carcolé era director d'Agbar Medi Ambient i membre del comitè de direcció permanent del grup que presideix Ángel Simón. Als vídeos poden comparar les declaracions de Carcolé amb la veu de l'amo Fuentes a CRàdio Mas i CiU, de l'ex director de l'ACA, Jaume Solà, de membres d'Aigua és vida i d'Organitzacions internacionals denunciant les conseqüències de la privatització de l'aigua davant la Torre AGBAR.

Comissió de l'ONU: "L'oposició siriana viola els drets humans"





Hi ha proves que els grups vinculats amb l'anomenat Exèrcit Sirià Lliure (ESL), opositor al Govern de Bashar al-Assad, estan involucrats en "greus abusos dels drets humans". Aquesta és la conclusió d'una comissió especial de l'ONU sobre la situació a Síria, país que fa gairebé un any que és immers en disturbis i enfrontaments armats entre l'oposició i els militars fidels a l'aparell estatal.

Entre els fets que revelen la barbàrie dels grups armats de l'oposició, reflectits en el segon informe de la comissió presentat aquest dijous, figuren tortures i execucions de militars i de membres de les forces de seguretat lleials al president del país, així com segrestos d'aquests i dels seus familiars. Gran part d'aquests delictes han tingut lloc a la ciutat d'Homs, que actualment és un dels punts més sagnants de la confrontació en territori sirià.

Els mateixos membres del ESL no dubten a confirmar que assassinen els que són lleials al Govern sirià. Així, aquest dijous, Mlaek al Kurdi, considerat el número dos del ESL, va declarar que havien assaltant una seu de les forces de seguretat prop de la frontera amb Turquia, matant a 35 persones.

El document de la comissió composta per tres membres, va ser elaborat a partir d'entrevistes personals amb periodistes, desertors de l'Exèrcit i refugiats que estan fora de Síria, així com de converses telefòniques amb els sirians que es troben al país.

Els membres de la comissió van lliurar a l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans un sobre segellat amb una llista de persones que, segons els investigadors, són responsables de les violacions de drets humans a Síria. A la llista figuren els noms de persones de les dues parts enfrontades en el conflicte.

L'OTAN no atén a les peticions d'una solució negociada a Síria


Davant l'escalada del conflicte, algunes declaracions de líders occidentals plantegen la possibilitat d'una intervenció estrangera al país. Mentre una part de l'oposició al Govern sirià es pronuncia a favor d'aquesta opció, una altra assenyala que dóna suport a la iniciativa d'una reforma constitucional promoguda pel president Bashar al-Assad.

El politòleg Omar José Hassan Fariñas apunta a la parcialitat d'Occident a l'hora de valorar el conflicte sirià i diu que a les potències occidentals i principalment als països de l'OTAN, no els convé escoltar els que donen suport al pla de reformes polítiques del líder sirià, perquè "això va en contra dels plans d'intervenció".

Grups d'operacions especials de Turquia i Israel infiltrats


Grups d'operacions especials de Turquia i Israel estan actuant en territori sirià per ajudar a l'oposició a enderrocar el govern de Bashar al-Assad. Així ho van declarar diversos mitjans iranians citant representants de les forces de seguretat sirianes, que van dir haver capturat el cap de setmana a prop de 50 agents turcs que presumptament instruïen grups de militants de l'oposició.

Segons les fonts, set dels turcs detinguts van confessar que havien estat entrenats en activitat terrorista per l'agència d'intel · ligència israeliana, el Mossad.

Els arrestats van dir també que el Mossad havia enviat els seus agents a Jordània per ensenyar a un grup militant, provinent de Líbia i relacionat amb la xarxa internacional terrorista Al-Qaida. Està previst que els enviïn a Síria després de l'entrenament.

Segons les fonts, les autoritats planegen canviar als captius per militants de l'Exèrcit Lliure de Síria, el principal grup d'oposició armada al país àrab, així com per la promesa de Turquia de deixar de dotar els insurgents d'armes ni deixar-los creuar la frontera comuna.

El president de la Diputació destitueix Josep M. Matas

Salvador Esteve (CiU), president de la Diputació, ha destituït l'osonenc Josep M. Matas (CiU) del seu càrrec de coordinador general de l'ens provincial i ha acceptat així la renúncia presentada pel mateix Matas la setmana passada i que llavors Esteve va rebutjar. La decisió coincideix amb la publicació avui que la Fiscalia investigarà els negocis particulars que va fer Matas durant la seva etapa de secretari general de l'ACM, organisme que en entre 2007 i 2011 també va presidir Salvador Esteve. Ara Esteve vol guardar les distàncies. Foto: A l'esquerra Matas i a la dreta Esteve.

Nota de premsa de la Diputació

El president de la Diputació de Barcelona cessa el coordinador general de la institució

El President de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha decidit acceptar finalment la renúncia presentada pel coordinador general d'aquesta institució, Josep Maria Matas.

La setmana passada, Matas havia posat el seu càrrec a disposició arran de diverses informacions periodístiques que qüestionaven determinades actuacions seves en l'etapa a l'Associació Catalana de Municipis. Salvador Esteve no va acceptar la dimissió en primera instància, a l'espera de disposar de més informació sobre les actuacions denunciades.

Finalment, i després de valorar la situació creada, el president de la Diputació de Barcelona ha decidit acceptar la renúncia per deixar la institució al marge d'una polèmica que en cap cas ha de dificultar la gestió de la Corporació en uns moments en que és necessària més que mai l'acció de suport als ajuntaments.

Josep Maria Matas (CiU) va facturar a l'ACM, sent secretari general, 900.000 € des d'una empresa sense treballadors

Una empresa de Josep M. Matas (CiU) va cobrar 600.000 euros de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) mentre ell n'era el secretari general i dos anys abans, Matas havia facturat per uns altres 300.000 €, segons El País. Matas, que ara és coordinador general de la Diputació, nega que s'hagi comès cap irregularitat i ha presentat la dimissió, al seu cap inmediat el president i confrare Salvador Esteve (CiU) que no l'ha acceptat. La facturació s’hauria fet a través de Parés i Solé SL, creada el 2003, que va acumular un actiu de més de 900.000 €, procedents gairebé en la seva totalitat dels treballs cobrats a l’ACM, per treballs de resums de premsa, gestió de publicitat, estudis de mercat i organització de cursos, entre d’altres. L’empresa Parés i Solé, no compta amb cap oficina ni treballador. Foto: A l'esquerra Salvador Esteve i a la dreta Josep Matas

Una empresa propietat de Josep M. Matas va facturar més de 600.000 euros entre 2005 i 2011 a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) mentre era el seu secretari general. Dos anys abans, Matas hauria girat factures per uns altres 300.000 euros.

Segons Matas: "Les informacions que posen en dubte la meva honorabilitat no vull que afectin en cap cas aquesta corporació". També ha aclarit que l'existència de l'empresa en qüestió figura al registre d'interessos de la Diputació i ha afirmat que en cap cas s'ha comès cap irregularitat.

La facturació s’hauria fet a través de l’empresa Parés i Solé SL, creada el 2003, que hauria acumulat un actiu de més de 900.000 euros, procedents gairebé en la seva totalitat als treballs cobrats a l’ACM. Els treballs pels quals es van facturar feines a l'ACM haurien estat per resums de premsa gestió de publicitat, estudis de mercat i organització de cursos, entre d’altres.

L’empresa Parés i Solé, no compta amb cap oficina ni treballador. Els socis fundadors que van donar nom a la societat van ser Pere Parés, actual alcalde del Masnou per Convergència i Unió, i la periodista vigatana Eva Solé, tot i que era Josep Maria Matas, que actualment és coordinador de la Diputació de Barcelona.

L’empresa ha tingut diverses seus, entre les quals l’edifici on vivia la periodista Eva Solé, a casa de Josep Maria Matas a Centelles o Vilafranca del Penedès, a casa de Joan Raventós, que va substituir el 2004 a Solé com a administradora de la societat. El 2005, l’exconseller de Comerç de Tona Ramon Grau va substituir Raventós com a administrador.

Josep M. Matas és també president de CDC d'Osona.

Convoquen una cadena humana a l'IES Lluís Vives. Els partits valencians reproven l'agressió de la policia a tres joves

L'IES Lluís Vives ha convidat tothom perquè participi aquesta tarda en una cadena humana al voltant del centre. Segons que explica el portaveu de l'IES a les mobilitzacions contra les retallades, Josep Manel Vert, la cadena es farà a tres quarts de tres de la tarda, per no coincidir amb l'horari lectiu. D'aquesta manera, es vol mostrar el suport de la societat a la comunitat educatva del centre, que fa més d'una setmana que es mobilitza contra les retallades tot i la violència exercida per la policia. Els PSPV, Compromís i EUPV-EV reproven l'agressió de la policia a tres joves: 'Eren sis o set policies i em pegaven als testicles i a la boca'. Foto: A un dels agredits els "policies" li van robar el mòbil i una sabata.

Els partits valencians condemnen l'agressió de la policia a tres joves

D'aquesta violència n'han parlat a VilaWeb els partits de l'oposició a les Corts, que coincideixen a reprovar l'agressió d'un grup de policies a tres joves, quan tornaven a casa després de la manifestació de València, i a demanar la dimissió de la delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de León. Ximo Puig (PSPV), Enric Morera (Compromís) i Ignacio Blanco (EUPV) van manifestar a VilaWeb que se sentien indignats per la impunitat de l'ultradreta i per la indefensió del ciutadà davant la policia (articles de la columna de la dreta).

Puig considera que 'això que ha passat és una mena de 'déjà-vu', pareix que tornem al passat, amb un govern absolutament reaccionari que és incapaç d'entendre que uns estudiants es manifesten lliurement i que l'única cosa que demanen és un ensenyament públic i de qualitat'.

Morera demana que 'les actuacions extralimitades d'algun policia siguin investigades amb la màxima celeritat per comprovar si s'han conculcat drets civils bàsics'. També es confessa preocupat perquè, 'si tenim en compte la relació d'íntima amistat entre el cap de la policia de València, que considera que el poble és el seu enemic, i el dirigent d'España 2000, la sensació és d'indefensió'.

Finalment, Blanco exigeix 'la dimissió del cap de la policia i de la delegada del govern espanyol, que hi haja investigacions de màxim nivell i que comparega el ministre del l'Interior'. Amb contundència, afegeix: 'Les agressions per policies uniformats i de servei demostren que una part de la policia es comporta com una banda criminal i això, a més de ser jutjat pels tribunals, requereix una investigació i una depuració de responsabilitats'.

'Eren sis o set policies i em pegaven als testicles i a la boca'

Tres joves, un de 24 anys, la seva amiga de 18 i el seu xicot de 22, tornaven de la manifestació de València, quan ja s'havia dissolt la concentració davant la seu del PP. Caminaven per l'avinguda de Ferran el Catòlic, quan tres furgons de la policia se'ls han apropat, n'han baixat un grup d'antiavalots armats amb porres, se'ls han llençat al damunt i els han pegat. Sense cap motiu. Un d'ells, L.C.P, que amaga el nom i algunes dades més per por, ha explicat des de l'hospital on l'atenien, com ha estat l'agressió. Està espantat, però assegura que no pararà de manifestar-se contra la violència que ell mateix ha patit anit.

'Jo sóc estudiant i el dia de demà vull tenir feina. Em semba una aberració açò que ha passat aquests dies, i he anat a la manifestació a defensar el que crec. Érem molta gent. El dia abans ja va passar que, després de la manifestació, hi havia furgons de la policia buscant gent molt tard, a la nit. I sabia que avui podrien deixar anar els antiavalots a buscar manifestants.

Tornàvem de la manifesatció, jo caminava amb una amiga i el seu xicot per l'avinguda Ferran el Catòlic, s'han apropat uns furgons de la policia i han començat a anar lents, han obert les portes, hem vist que els agents anaven armats amb porres i ens hem espantat. Hem començat a córrer, ens han perseguit i ens han placat a tots tres. A mi, m'han m'han llançat primer a terra i després contra la paret; però no d'aquella manera que posen contra la paret algú que registren, sinó que m'hi han llançat. I m'han començat a pegar. Eren sis o set contra mi. M'han pegat als testicles i a la boca, m'han obert el llavi, i a les costelles finalment no tinc res trencat, però em fan molt de mal al respirar. I puntades de peu, moltes puntades de peu. A mes, porto un jersei amb caputxa, i m'han tapat la cara amb la caputxa, no podia respirar, cridava perquè em deixaren anar, estava molt nerviós, cridava que jo no havia fet res, cridava que jo era estudiant. I ara estic molt espantat.

Als meus companys els han agredit, però no tant com a mi. No sé per què, potser perquè jo m'he posat molt nerviós. Al meu amic també l'han pegat, i li han robat una sabata i el mòbil. I a ella l'han agafat pels braços i pels canells perquè no es moguera. Només té divuit anys, no sé com es poden atrevir.

Després han cridat una ambulància, que em volia portar al Clínic. Però m'hi he negat, després d'haver sentit que la policia hi havia entrat i que agafava els informes mèdics dels ferits que sortien d'aquest hospital. I he anat a un altre hospital.

Posarem una denúncia al jutjat de guàrdia, però demà. Perquè ara estic molt espantat i em fa mal tot el cos. Vull arribar a casa i menjar alguna cosa. Però açò no quedarà sense denunciar, i encara que m'hagen pegat, em manifestaré cada dia perquè no hi ha dret.'

Cara a cara entre ciència i superstició: "Quan no entenem l'origen d'alguna cosa, recorrem a Déu"

Sota el títol La naturalesa de l'ésser humà i la qüestió del seu origen últim, aquest dijous va tenir lloc a la Universitat d'Oxford (Regne Unit) un debat entre els, probablement, màxims responsables vius de l'ateisme i el cristianisme al Regne Unit: el biòleg evolutiu Richard Dawkins i l'arquebisbe anglicà de Canterbury, Rowan Williams. A Oxford, el que s'anunciava com un polèmic debat es va anar transformant a poc a poc en un monòleg del biòleg autor d'El miratge de Déu, que va ridiculitzar amb certa diplomàcia algunes afirmacions de Williams, a qui va acusar d'utilitzar "un llenguatge massa poètic".

Dawkins va acusar el religiós d'utilitzar "un llenguatge massa poètic"

D'una banda s'enfrontava la teoria darwiniana de Dawkins, encantat de que la "col·lisió d'àtoms" i "les lleis de la física hagin conspirat per crear una cosa tan meravellosa com els éssers humans" i, d'altra, l'arquebisbe, per al qual l'explicació última és Déu. "L'acte de Déu és el principi de la creació", va assegurar, com si es tractés d'un dissenyador superior, "d'una espècie de macrogestor" al qual, però, se li van escapar alguns detalls.

Precisament en aquests detalls, en el fet que "som un disseny imperfecte", Dawkins es va basar per negar "l'existència d'un dissenyador" superior. L'ateu va ser clar a l'assegurar que "tot ha sorgit del no-res" i ha remarcat tota "la complexitat de l'evolució". No obstant això, va concedir una important quota de participació a l'atzar en aquest procés evolutiu, que no és el mateix, va arribar a ironitzar, que "recórrer a Déu quan no entenem l'origen d'alguna cosa".

Així, mentre l'arquebisbe afirmava rotundament que "l'elegància i la bellesa de l'univers han de tenir un origen diví", Dawkins es preguntava: "Per què recorrerà una cosa tan confús com Déu per explicar el nostre origen si la ciència n'hi ha prou per explicar als humans? ".

"Quan no entenem l'origen d'alguna cosa, recorrem a Déu"


A mesura que avançava el debat, aquest es va anar encaminant cap a altres camins; Dawkins va arribar a parlar, fins i tot, de "universos paral · lels", de la "existència de múltiples universos que no són més que diferents versions". Però sens dubte, el front gairebé l'últim en què l'arquebisbe va participar més activament va ser el que va abordar la consciència i l'ànima.

Williams va acusar les teories de Darwin, en què es recolzava contínuament Dawkins, de ser "incapaços d'explicar la consciència", així com les lleis de la física tampoc poden explicar per si mateixes l'ànima humana. Una ànima humana que, segons l'arquebisbe, sobreviu a la mort. Williams va subratllar el fet que l'home és l'únic ésser capaç de fer-se preguntes sobre ell mateix, precisament, "perquè tenim consciència sobre nosaltres, a diferència dels animals" i, per aquest motiu, "podem resar, tenir una relació amb Déu".

Entrades exhaurides

"Com neix la consciència?", Va sorgir la pregunta a l'auditori abarrotat la venda anticipada d'entrades a un preu simbòlic de cinc lliures es va esgotar diverses setmanes abans. Williams va sostenir que va ser una "crida de Déu" la que va fer que l'home tingués consciència en un moment de la seva evolució. El contraatac de l'ateu no s'ha fet esperar i va aprofitar per ironitzar preguntant: "¿En quin moment va injectar Déu la consciència als humans?".

Segons Dawkins, són les lleis de la física en últim extrem "les que estan darrere de tot el que passa en la naturalesa", fins i tot de la consciència, encara que va admetre la complexitat de la seva explicació. Una consciència, d'altra banda, de la qual Dawkins va dir que "no és més una il·lusió", fins i tot "un mite", segons les teories d'alguns neurocientífics.

El biòleg va anar encara més lluny i va predir un futur en el qual existiran ordinadors amb consciència, com els humans. No obstant això, el biòleg ha matisat que "els ordinadors tampoc seran lliures", de la mateixa manera que passa en el cas dels humans, "encara que tinguem la sensació que som lliures quan prenem una decisió".

Daurella i Carceller compren Cacaolat per 75 milions d'€

Damm, propietat de Demetrio Carceller, l'empresa embotelladora Cobega de la tercera major fortuna de Catalunya, Sol Daurella, i el soci inversor Victory Turnaround han formalitzat avui la compra de la unitat productiva de Cacaolat. En un comunicat, les dues companyies han explicat que el jutge ha desestimat el recurs presentat per Proactiva, de manera que l'administració concursal ha adjudicat el negoci finalment al projecte que van presentar les dues companyies. La crisi passa de llarg per als negocis de Sol Daurella Comadrán, posseïdora d'una de les majors fortunes catalanes.

L'inversió total en el projecte, segons el comunicat, ascendirà a més de 130 milions d'euros, dels quals 75 corresponen a l'import pagat a l'administració concursal. L'oferta de Damm i Cobega inclou la construcció d'una nova fàbrica a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) aprofitant les instal·lacions de l'antiga fàbrica de cervesa de Damm -que podria estar operativa a partir de l'any 2013-, així com la inversió per dur a terme una innovació aplicada a productes, segons han informat les companyies.

Les dues empreses han explicat que el projecte de Cacaolat ha estat "il·lusionant des dels seus inicis" i que la nova propietat "intentarà rellançar una marca de gran tradició".

El nou director de Cacaolat serà Francesc Lluch, i la compra s'ha efectuat a través d'una empresa de nova creació, de la que el capital es distribuirà entre la societat de begudes Damm (49% del total), l'embotelladora de Coca-cola Cobega (49 %) i el fons Victory (2%).

Cacaolat -de l'antiga Letona- era una de les firmes estrelles del grup Nueva Rumasa dels Ruiz Mateos de l'Opus Dei, que el 18 de març de l'any passat va presentar concurs voluntari de creditors per a aquesta empresa en els jutjats de Barcelona.

Victory Turnaround existeix des de fa 4 anys i 10 mesos, i té per Objecte social: ASSESSORIA EN REESTRUCTURACIÓ ECONÒMICA DE EMPRESAS. ASESORIA EN INVERSIONS FINANCERES, amb seu a l'avinguda Josep Tarradellas de Barcelona.

Nova fàbrica als terrenys de la Damm a Gramenet

L'estratègia de l'aliança per a la firma catalana de batuts es basa en la construcció d'una fàbrica a Coloma de Gramenet (Barcelona), que estarà operativa el 2013, aprofitant les instal·lacions de l'antiga planta cervesera de Damm.

L'aposta del consorci també inclou un pla d'innovació aplicat a productes, processos, nous sistemes de comercialització i mètodes d'organització, de manera que en total, juntament amb la unitat productiva, la inversió de l'aliança arriba als 130 milions d'euros.

La planta de Gramenet ocupa una superfície de 52.000 metres quadrats, dels quals 22.000 ja estan construïts, i la fàbrica compta amb una zona de producció i envasat que s'adaptarà a la nova línia de productes, laboratori, sala de generació de energies, pous d'aigua i una depuradora de tractament d'aigües.

La construcció de la nova planta suposarà la creació de nous llocs de treball, i mentrestant es potenciarà la producció des de la fàbrica del carrer Pujades de Barcelona, al mateix temps que es reiniciarà progressivament l'activitat a la planta d'Utebo (Saragossa).

El pla industrial de l'aliança preveu per a les fàbriques catalana i saragossana la modernització dels sistemes productius, de distribució i gestió de punt de venda amb l'objectiu de recuperar la quota de mercat i els volums de venda històrics, així com rellançar Cacaolat a Espanya i en l'àmbit internacional.

Daurella guanya un 25% més a Cobega

La crisi passa de llarg per als negocis de Sol Daurella Comadrán, posseïdora d'una de les majors fortunes catalanes. Cobega, l'empresa familiar que va introduir la Coca-cola a Espanya en els anys cinquanta, va obtenir uns beneficis de 86,2 milions d'euros el 2010, el 24,9% més que l'any anterior. L'embotelladora va facturar el 6,6% més. La xifra va créixer des dels 1.416 milions d'euros el 2009 a 1.509 milions en 2010. Aquest mateix any, últim exercici comunicat pel conglomerat distribuïdor, el benefici d'explotació es va situar en 118,7 milions d'euros, el 7,7% més.

Cobega atribueix l'augment "a la millora en la productivitat així com en l'eficiència de la política de compres" del grup.

El grup va invertir fa tres anys un total de 107 milions a millorar les seves plantes de producció i a augmentar la capacitat de les seves instal·lacions, i el 2010 va destinar a aquest concepte 97 milions d'euros. Pel que fa a 2011, els comptes del qual no s'han dipositat encara en el registre mercantil, Cobega preveia que fos un any de consolidació i millora de resultats.

Els Carceller, desde Franco fins a Cacaolat, passant pel petroli i el maó

El 13 setembre 1940 Ramón Serrano Súñer part cap a Alemanya acompanyat d'una sèrie de persones inclinades a favor del nacionalsocialisme, en aquest seguici figura Demetrio Carceller Segura, juntament amb Miguel Primo de Rivera, Dionisio Ridruejo, Antonio Tovar, Manuel Falcó i Miguel Mora Figueroa. Aquesta comissió analitza les intencions alemanyes de suplantar la influència que França i Anglaterra exercien a Espanya, assenyalant que Espanya no havia lluitat per escapar a una dependència i venir ara a caure en una altra.

La seva opinió influeix en l'entrevista entre Ramón Serrano Súñer i Von Ribbentrop, celebrada el 27 de setembre, que conclou amb la no adhesió d'Espanya al Pacte Tripartit.

La dinastia Carceller és una nissaga de gran poder econòmic que ha anat creixent, any rere any, fins a l'actualitat. El patrimoni del polític ministre de Franco i empresari, fonamentat inicialment en els negocis petrolífers (CAMPSA, CEPSA), energètics (Hidrocantábrico) i financers (Banc Herrero), va ser continuat pel seu fill Demetri Carceller Coll, mitjançant el control de la indústria cervesera Damm, de la qual era president i el principal accionista, així com des de la presidència del Banc Comercial Transatlàntic (Bancotrans), del qual era propietari del 11% de les seves accions, o la seva participació en Sevillana d'Electricitat, empresa vinculada a Endesa.

Però l'expansió de la dinastia Carceller va arribar al seu zenit de la mà de Demetrio Carceller Arce, el "nietísimo" del ministre de Las Parras de Castellote i que, a data d'avui, és una de les fortunes més potents d'Espanya. El seu immens patrimoni s'estén des de les seves participacions en la Borsa (que superen els 1.000 milions d'euros), fins a un ampli conglomerat d'empreses: La família Carceller estén el seu poder econòmic per tot un holding empresarial del qual formen part la Societat Anònima Damm (president i màxim accionista amb el 23% del capital de la cervesera), així com empreses del sector petrolífer i energètic com Disa Corporació Petrolífera, que controla la distribució de carburants a les illes Canàries, on es troba domiciliada per qüestions fiscals, així com CEPSA , Repsol, Atlàntica Petrogas, Unión Fenosa, Gas Natural o Hidrocantábrico.

El empori s'estén igualment al sector de les empreses constructores i immobiliàries: Demetrio Carceller Arce és propietari del 6,04% de les accions de Sacyr-Vallehermoso i va ser un dels impulsors de l'assalt protagonitzat per aquesta constructora per fer-se amb el control del BBVA, a més, és membre dels consells d'administració de diverses indústries del sector alimentari com és el cas de Ebre-Puleva i, fins i tot d'altres empreses diverses com la dedicada a la producció de pintures CIN-Valentine.

Certament, ningú sap amb certesa la quantia del patrimoni de Demetrio Carceller Arce, cap visible de la fortuna amassada per la família del polític d'origen en Terol. El seu nét, auster, discret, allunyat sempre dels mitjans de comunicació, profundament arrelat amb el més selecte de la burgesia espanyola, tot i tenir la seva residència a Londres, és el símbol d'una família poderosa que ha passat durant molts anys desapercebuda per al conjunt de la societat, que desconeix la seva trajectòria i el poder econòmic acumulat des dels temps del seu avi, aquell antic enginyer tèxtil embarcat més tard en negocis petrolífers, ministre franquista d'Indústria i Comerç, en els anys més durs d'aquella Espanya trista, famolenca, autàrquica i víctima de la repressió per part dels vencedors d'una tràgica guerra civil, mentre que els addictes al règim creixien en la política i l'economia del franquisme.

Alineació de Júpiter i Venus a la posta del Sol

Els planetes més brillants en el sistema solar s'estan alineant en el cel de la tarda, i es pot veure la formació-almenys una part-aquesta nit. Vagin fora al capvespre i mirin cap a l'Oest. Venus i Júpiter apareixen en el crepuscle fins i tot abans que el cel es torni completament negre. Els dos planetes brillants, envoltats pel blau del capvespre, són una vista meravellosa. Si surten demà a la mateixa hora, la vista millora perquè Venus i Júpiter estan convergint. A més, a primera hora de la nit surt Orió seguida de Canis Major, amb Sírius i Canopus, dos dels estels més brillants del cel. (Pels que no ho sàpiguen és la representació de la carta sense número -il Matto/El Boig- de l'arcana major de la Roda de la Fortuna, coneguda per Tarot. Osiris al zodíac egipci).

A mitjan febrer, es troben allunyats aproximadament 20 graus. Per final de mes, l'angle s'estreny a només 10 graus; aquests planetes estaran tan junts que podran tapar tots dos darrere del palmell de la mà (estesa). La seva bellesa combinada augmenta cada nit mentre la distància entre ells es redueix.

Orion (llatí Ensis) i Canis Major al seu darrera.

Una nit especial per a observar serà la de dissabte 25 de febrer, quan la Lluna creixent es mogui per formar un prim triangle que tindrà a Venus, a Júpiter ia la Lluna mateixa com vèrtexs (mapa del cel). Una nit després, el diumenge 26 de febrer, passa de nou (mapa del cel). Aquesta formació serà visible a tot el món, tant a les ciutats com en les poblacions rurals per igual. La Lluna, Venus i Júpiter són els objectes més brillants en el cel nocturn; junts poden brillar a través de les llums urbanes, la boirina, i fins i tot d'alguns núvols.

Le Mat o El Boig, l'únic naïp de l'arcana major sense número. El tretze és l'únic sense nóm Una de les claus de l'enigma del primer és que "tothom coneix el boig", peró "ningú sap quí és".

Després de saltar de Venus a Júpiter, a finals de febrer, la Lluna surt de l'escenari per l'esquerra, però l'espectacle està lluny d'acabar.

Al març, Venus i Júpiter continuaran la seva implacable convergència fins que, el 12 i 13 de març, el duo estigui separat només per 3 graus, el que serà un espectacular doble far en el cel del capvespre (mapa del cel). Ara vostès poden ocultar junts darrere d'un parell de dits estesos.

36 centres escolars no poden ja pagar factures a Catalunya

La Junta central de directors de secundaria han expressat les greus dificultats en que estan els centres d'educació per les retallades pressupostàries continues, any rere any, per part de la Generalitat de Catalunya, que no tan sols retalla si no a més acumula un deute amb els instituts degut a l'impagament de partides pendents. Situació dels centres: Preocupant: encara poden pagar però no poden passar un altre any amb la mateixa assignació que el curs passat: 99. Greu: Ja no poden pagar factures: 36.

La junta central de directors de secundaria, denuncia que van rebre unes retallades pressupostàries del 20% per l’any 2010, de més d’un 40% pel 2011 i que pel que sembla aquest any 2012 arribaran al 50%, tot això, calculat respecte a una formula teòrica que l’administració fa servir per assignar els pressupostos, com es pot valorar el que necessiten les escoles amb una formula?? La realitat és ben diferent, les escoles i instituts o millor expressat, l’estudiant necessita més, i en necessita més per que aplicar formules matemàtiques a persones no es possible, les persones no som una ciència exacte.

Desprès d’un sondeig realitzat per la mateixa junta a 193 centres de secundaria conclouen:

Bé: No tenim especial dificultats econòmiques: 3.

Moderada: anem justos. però podríem passar un altre any amb la mateixa
assignació que l'anterior: 55.

Preocupant: encara podem pagar però no podrem passar un altre any amb la
mateixa assignació que el curs passat: 99.

Greu: Ja no podem pagar factures: 36.

El tresor d'Odyssey serà embarcat aquest divendres per al seu enviament a Espanya

El Govern espanyol iniciarà l'embarcament del tresor de la fragata espanyola "La nostra Senyora de la Mercè" el divendres al matí, en els dos avions Hèrcules que ja té preparats a Tampa (Florida) per al seu trasllat a Espanya. Així ho va confirmar aquest dijous la base aèria militar MacDill, que va detallar que cap a les 9.30 hora local (14.30 GMT) s'iniciarà el procés de carregar les 17 tones de material que componen el tresor pel qual Espanya ha lluitat davant la Justícia nord-americana durant els últims cinc anys.

El major tresor mai rescatat

A petició del Govern espanyol, es permetrà l'accés a representants de mitjans de comunicació, perquè puguin veure el moment en què es carrega la mercaderia que conforma el que està considerat el major tresor mai rescatat de les profunditats del mar.

Durant el procés serà present l'ambaixador d'Espanya als Estats Units, Jorge Dezcallar, entre altres representants del Govern espanyol.

Prèviament, la mercaderia haurà hagut de ser transportada des de Sarasota (Florida), on ha estat emmagatzemada durant els últims cinc anys, fins a la base aèria de Tampa.

Aquest recorregut, d'uns cent quilòmetres, previsiblement serà realitzat de matinada i, tal com va demanar Espanya davant la Justícia nord-americana, comptarà amb l'escorta de la policia judicial d'aquest país.

Desplegament de seguretat ambiciós

Es tracta d'un dels desplegaments de seguretat més ambiciosos de la història de la tranquil·la costa oest de Florida, ja que cal garantir el transport segur d'unes 595.000 monedes d'or i plata del segle XVIII, així com altre material rescatat del derelicte de la fragata militar espanyola enfonsada el 1804.

L'equip tècnic desplaçat a Florida, compost per sis especialistes en conservació i numismàtica de diferents organismes espanyols, acabarà aquesta nit de dijous la seva tasca d'inventariat i embalatge del tresor.

Els tècnics han treballat a contrarellotge durant tres dies sota fortes mesures de seguretat en un magatzem de l'empresa Numismàtic Guaranty Corporation (NGC), encarregada de custodiar les monedes des que van ser traslladades a Estats Units per l'empresa nord-americana d'exploracions marines Odyssey.

Els diners robats pel PP de la Cooperació valenciana pugen a uns 9 milions d'€

Les denúncies presentades el 2008 per l'oposició política sobre el desviament de fons públics de la cooperació internacional de la Comunitat Valenciana a qüestions com l'adquisició de dos pisos a València, han portat ja a la detenció d'un membre del govern i la imputació d'un altre. Els dos dirigents -el director general de Cooperació, Josep Maria Felip (PP), i el subsecretari de la Conselleria de Sanitat i exsubsecretario de Solidaritat, Alexandre Catalá (PP)- seran destituïts pel president de la Generalitat, Alberto Fabra (PP), en contrast amb l'actitud del seu antecessor, Francisco Camps (PP). Marina Albiol (EUPV) ha demanat avui mateix l'inmediata dimissió de Rafael Blasco -cap de tots els implicats, a la foto amb Fabra-, però Fabra no ho ha fet i el manté de portaveu del PP, ben protegit, com a Juan Cotino i Carlos Fabra. Ja són 10 els detinguts.

De fet, quan l'octubre de 2010 va arribar als titulars de la premsa la notícia que el Consell va atorgar el 2008 subvencions per més de 1,8 milions d'euros a una fundació, dels quals 1,6 eren per a projectes a Nicaragua però que els va destinar en la seva major part a adquirir dos locals per a la seva seu a València, Camps es va limitar a negar-ho durant una sessió de control.

No obstant això, tot just quatre hores després de conèixer la detenció de Felip, ha estat el mateix Fabra qui ha comunicat que hi havia un altre càrrec de la Generalitat imputat i diversos membres vinculats a ONG detinguts, fent un total de 10 de moment, i ha reivindicat "fermesa" i "contundència" davant uns comportaments que no tenen "cabuda" en el seu Executiu.

En contrast amb aquesta actitud, que va ser responsable de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco, llavors mà dreta de Camps i actual portaveu del PP a les Corts, ha insistit a afirmar que la detenció de Felip no tindria "conseqüències" i ha reiterat que les ajudes a la cooperació "estan perfectes". Marina Albiol (EUPV) ha demanat avui mateix l'inmediata dimissió de Blasco, però Fabra no ho ha fet.

L'oposició posa el focus sobre Blasco

Però els grups de l'oposició han posat el focus sobre Blasco, com a responsable d'aquesta Conselleria quan suposadament van ocórrer aquests fets, i han exigit que es depurin responsabilitats polítiques.

La política en matèria de cooperació de l'anterior Consell va ser posada en dubte l'octubre de 2010, quan el PSPV va denunciar davant la Fiscalia l'adjudicació d'uns projectes a la llavors anomenada Fundació Cultural i d'Estudis Socials-Fundació Cyes-(no confondre amb la constructora del mateix nom-Grup Cyes-) per prop de dos milions d'euros per construir pous d'aigua a Nicaragua i per a un programa d'alimentació.

Segons van denunciar els socialistes, d'aquests fons a Nicaragua van arribar només 70.000 euros, mentre que la resta es va quedar a València per a la compra de dos pisos.

Al seu torn, el grup Compromís va denunciar davant la Fiscalia un suposat tracte de favor de la Conselleria de Solidaritat a la Fundació Hemisferi per la concessió de subvencions a l'organització, que al seu torn hauria desenvolupat "tota una trama" per "desviar" fons públics.

En concret, la diputada Mireia Mollà ha denunciat que aquesta fundació feia els projectes de cooperació per a altres fundacions, que aconseguien les subvencions de la Conselleria gràcies a que tenien una "relació directa" amb ella, i que per exemple cobraven abans que comencessin els projectes o rebien diners per a cursos de formació que no feien.

Un hospital a Haití que mai es va construir

Finalment, està en solfa el projecte de construcció d'un hospital a Haití per atendre els damnificats del terratrèmol, que la Generalitat va adjudicar per quatre milions d'euros a una organització vinculada a aquesta trama i que segons l'oposició, està paralitzat per falta de fons , sense que se sàpiga quants diners ha anat a parar aquí.

En total, la diputada socialista Clara Tirado considera que pot ascendir a uns nou milions d'euros els diners de cooperació desviat a altres fins, si se suma el que es va destinar a dos pisos a València i no a Nicaragua, el que ha rebut l'entramat d'ONG vinculat a Hemisferi, i el consignat per a l'hospital d'Haití.

El Deutsche Bank a l'ull de l'huracà per l'estafa de la crisi

Sírius ho ha denunciat repetidament ja fa anys: Joseph Ackermann, l'encara president del Deutsche Bank i guia econòmic d'Àngela Merkel, estava entre la camarilla de banquers que als EUA es van reunir per provocar -com aquell any 29- una crisi econòmica que els permetés aplicar les polítiques ultraliberals-el neofeixisme-i controlar els Estats a través de la dictadura econòmica. Fa gairebé tres anys que va esclatar l'escàndol immobiliari als Estats Units i els jutjats encara estan a la caça dels culpables. Ara el banc alemany apareix com un dels principals actors davant els ulls de la Justícia.

El Deutsche Bank és un dels grans del mercat immobiliari nord-americà. El major institut financer alemany administra al voltant d'un milió d'habitatges, molts d'ells confiscats als deutors morosos. Mentrestant, hi ha barris complets amb cases buides i abandonades.

Però hi ha "fons de pensions o sindicats que havien invertit en immobles i que ara demanen els culpables de les seves pèrdues", diu Lawrence White, professor de finances de la Universitat de Nova York.

I el Deutsche Bank és un dels demandats. Diverses fiscalies avancen indagacions en els casos contra aquest institut. Però els processos poden durar molts anys, recorda White.

En la mira de la SEC

A les demandes se sumen les indagacions de l'Oficina nord-americana de Control de Borses (SEC). El Deutsche Bank també hauria venut paquets d'hipoteques escombraries a incauts inversors. Per fets similars, el Banc d'Inversions Goldman Sachs va haver de pagar 550 milions de dòlars fa dos anys i un altre multa al Regne Unit. Goldman Sachs va vendre un paquet d'hipoteques anomenat "Abacus". "El que els inversors no sabien és que un poderós comerciant de fons d'alt risc amb poder mundial havia escollit aquest paquet per apostar-hi en contra", explica White.

Contra el Deutsche Bank hi ha acusacions similars: "El Deutsche Bank tenia un paquet semblant a Abacus, però amb el nom de" Start", apunta Yves Smith, experta en assumptes bancaris de l'empresa d'assistència financera Aurora Advisors, amb seu a Nova York. Smith és també autora del bloc "Naked capitalism", capitalisme nu.

Per què van enxampar a Goldman Sachs i no al Deutsche Bank?

Això és per a molts un enigma. No per Smith. Segons ella, el Deutsche Bank encara no ha estat penalitzat perquè "el principal inspector del SEC, Robert Khuzami, va dirigir entre 2004 i 2009, els anys crítics de l'escàndol, el departament jurídic del mateix Deutsche Bank".

Encara si fos trobat culpable, mig milió de dòlars de multa no afectarien molt al Deutsche Bank, com tampoc ho va fer amb Goldman Sachs. La SEC no imposa multes més grans a aquesta suma perquè no compta amb els suficients mitjans per resistir un plet de grans dimensions per llarg temps.

Larry White destaca que als Estats Units "és massa difícil conformar un jurat que comprengui com funcionen els valors venuts com hipoteques". A més de tot, "entre més es perllongui un cas, més probabilitats existeixen que la SEC ho perdi", afegeix l'expert en finances.

Altres demandants i primers acords


Entre els més reconeguts querellants contra el Deutsche Bank està el mateix Govern dels Estats Units que va demandar davant un jutjat civil al primer institut financer germà al començament del 2011. Segons aquesta demanda, el Deutsche Bank li hauria mentit a l'empresa Mortgage IT sobre la qualitat de les hipoteques sent després acollit en un programa estatal de promoció.

Entre altres inversors que han demandat a l'institut alemany hi ha el Grup Financer Dexia, la societat de fons Loreley Financing, una societat del Banc Industrial alemany (Deutsche Industriebank, IKB). Amb alguns bancs de cooperatives, el Deutsche Bank ja va aconseguir diverses conciliacions.

Ackermann, l'usurer d'Europa, s'acomiada 'sense pena ni glòria'

El president del Deutsche Bank, Josef Ackermann, va presentar al febrer 2012, per última vegada, el balanç del banc comercial alemany, abans de passar la batuta als seus successors al mes de maig.

La seva partida marca per a alguns la fi d'una era negra, plena de personatges immorals en les finances, i per a d'altres és l'anunci de la caiguda del neoliberalisme de Merkel i del seu partit en les pròximes eleccions. El primer banc privat alemany va comunicar beneficis de 4.326 milions d'euros el 2011, però va entrar en pèrdues el quart trimestre de l'any per les amortitzacions del deute de Grècia i la caiguda d'ingressos en la banca d'inversió.

Ackermann, Paulson i l'inici del crack

El juny de 2007, Josef Ackermann, estava dinant a Nova York amb Hank Paulson, secretari del Tresor dels EUA, i diversos altres funcionaris bancaris d'alt nivell en el govern de Bush, just quan la crisi creditícia començava a embolicar el món. Ackermann, president i director executiu de Deutsche Bank, estava discutint amb aquest grup d'èlit com es "desenvoluparia l'agitació", eufemisme per amagar l'estratègia i l'organització de la crisi econòmica global que ja va sent destapada, tot i que sense cap efecte polític ni penal, com era d'esperar.

"Es va parlar dels desequilibris fonamentals de l'economia mundial, els mercats de préstecs interbancaris congelats, els préstecs sub-prime i la precària situació del comerç, així com dels béns d'arrels residencials, l'estat d'alt grau de apalancament dels hedge funds i del capital privat, i tots els altres núvols de tempesta planant sobre l'horitzó".

A la tarda, després de "l'estudi de tots els temes", els banquers havien arribat a una conclusió bastant optimista. Tot i els perills el consens era que, ja que els governs havien d'injectar liquiditat en el sector financer i l'economia: "Seguirem sortint del pas". En resum, la situació, encara que alarmant: "Teníem l'hipòtesi que els riscos s'estendrien a nivell mundial, però és tractava només de que tothom córri riscos que puguin absorbir"...

El fiscal de NY comença a investigar

El fiscal general de Nova York, Andrew M. Cuomo, començà, arran la fallida de Lehman Brothers, una investigació sobre la possible relació delictiva que podria haver entre Goldman Sachs, Morgan Stanley, UBS, Citigroup, Crédit Suisse, Deutsche Bank, Crédit Agricole i Merrill Lynch -ara propietat del Bank of America-, i les agències de qualificació Standard & Poor's, Fitch Ratings i Moody's Investors Service. La Fiscalia vol determinar si els vuit grans bancs van condicionar d'alguna manera a les tres agències de qualificació perquè aquestes inflesin les seves qualificacions sobre títols hipotecaris impagables (les 'subprime').

Com a resultat, Goldman Sachs i ara Deutsche Bank han estat ja multats com a responsables de trames de frau fiscal i pràctiques criminals en la gestió dels seus productes financers. Però la fiscalia encara està investigant el gruix de l'operació, la xarxa dels vuit grans bancs, les tres agències de qualificació de risc i la auditora internacional Erns&Young per haver conspirat per produir la crisi financera.

De fet, Goldman Sachs ja va ser també darrera el crack que el 1929 portaria el món a la II Guerra Mundial.