dijous, 13 de setembre de 2012

Els Mossos de Reus fan pudor de marihuana

El sindicat de Mossos Uspac denuncia que els Mossos de Reus fan pudor de marihuana: "Conseller, novament el mateix problema. Aquest dia 10 de setembre, els companys/es que entraven a treballar a la comissaria de Reus, s’impregnaven d’una forta olor a marihuana (insuportable segons ens diuen). Lamentable, que els companys/es vagin a treballar i tinguin la sensació que estan sota els efectes d’haver fumat quelcom 'il·legal'".

"Realment trist, que comissaries de nova construcció com aquesta, no hagin previst un espai ben condicionat per guardar aquests comisos i d’altres substàncies estupefaents", afirma el sindicat.

ACCIDENT COTXE DE MOSSOS SENSE AIRBAG

"El passat dia 18 d’agost a la matinada, va haver un accident a la A2 entre Tàrrega i Mollerussa, al vehicle anaven agents de la DIC i els “airbags” del vehicle no es van accionar tot i l'aparatós xoc frontal", denuncia el sindicat.

"Obriran una investigació sobre aquests fets? Quins son els motius perquè no s’hagin disparat els mecanismes de protecció passiva. Li adjuntem fotografies de l’estat del vehicle, on es pot comprovar que la seguretat passiva és més que necessària, i celebrem que els companys no es fessin mal".

"Esperem que amb les retallades que estem patint, NO estiguin també estalviant diners amb la nostra seguretat. Tot esperant rebre notícies seves, restem a la seva disposició per a qualsevol dubte o aclariment".

Rússia: L'assassinat de l'ambaixador dels EUA a Líbia, demostra els riscos de col·laborar amb extremistes

L'assassinat de l'ambaixador dels Estats Units Cristopher Stevens durant l'atac contra el consolat nord-americà a Bengasi, va comprovar el perill que suposa donar suport a les organitzacions extremistes islamistes, destaca avui la premsa moscovita. Segons diverses fonts, l'atac contra el consolat de Bengasi va ser perpetrat per militants de l'agrupació Ansar ash Sharia, una de les principals forces d'atac de la insurgència creades durant la guerra civil a Líbia, i que va rebre important ajuda de països occidentals, entre ells EUA.

Sota el títol, "La revolució Líbia devora els seus progenitors" el diari Kommersant va citar les declaracions de la Secretària d'Estat, Hillary Clinton en comentar els fets: "com va poder passar? Com va poder passar en un país que ajudem a alliberar, a la ciutat que ajudem a salvar de la destrucció? Això demostra la complexitat i el desconcertant que pot arribar a ser el món", va dir.

El rotatiu va posar en dubte la capacitat de les autoritats líbies de complir la promesa que capturaran i castigaran severament als responsables, en ressaltar que l'atac al consolat va demostrar que el govern de Trípoli no controla la situació a la província de Cirenaica, rica en petroli, i epicentre de la revolta contra l'enderrocat i ajusticiat líder libi Maumar Gaddafi.

Altres mitjans de premsa russos van recordar que, després del triomf de la 'revolució' líbia, en proclamar unilateralment la seva autonomia, la província Cirenaica pràcticament es va separar de la resta del país i a la seva capital, Bengasi, els insurgents van instituir els seus propis òrgans de poder paral·lels als de Trípoli.

Segons Nesavízimaya Gazeta, l'atac a Bengasi és l'acció de rebuig contra els EUA més greu que es produeix en els països de anomenada "primavera àrab", on la caiguda dels governs seculars no van conduir a la victòria de la democràcia, sinó que pel contrari ha reforçat l'islamisme i radicalisme en una part important de la població.

El que va passar a Líbia és un senyal alarmant per a Washington ja que després de l'enderrocament de Maumar Gaddafi, conegut pel seu antiamericanisme, les relacions entre els EUA i Líbia en lloc de millorar, han empitjorat al màxim. Sobre això els experts recorden que després del restabliment de les relacions diplomàtiques entre els EUA i Líbia el 2006, no van ocórrer atacs semblants, ha indicat el rotatiu.

Mitjans de premsa a Internet van recordar les recents declaracions fetes pel president rus, Vladímir Putin sobre el perill de col·laborar amb la guerrilla Al-Qaida per assolir objectius polítics a Síria.

"Avui en dia hi ha qui volen utilitzar els combatents d'Al-Qaida o militants d'altres organitzacions per assolir els seus objectius a Síria. És una política molt perillosa i poc previsora", ha assenyalat el president.

Segons Putin, és el mateix que obrir les portes de Guantánamo i enviar a tots els seus reclusos a Síria perquè combatin allà.

El president rus va afirmar que després aquests ciutadans arremeterán contra els seus benefactors. "I aquests ciutadans no han d'oblidar que serà construïda per ells una nova presó semblant a la que hi ha al costat de Cuba", va advertir.

Segons el parer de Putin, aquestes pràctiques porten conseqüències molt greus.

"Això va ocórrer durant els esdeveniments afganesos, quan la Unió Soviètica va enviar les seves forces armades a l'Afganistan, quan els nostres actuals socis van recolzar allà al moviment insurgent i, de fet, van crear Al-Qaida que més tard va carregar contra els Estats Units", va concloure el líder rus.

Si governés Ceaucescu

Manuel Navarrete: Sàtira dedicada a aquests molts que, amb el pretext de criticar el burocratisme (cosa que seria sana), acaben rentant la cara a l'anomenada "democràcia burgesa", que, a més de ser la pitjor i més criminal de les dictadures, és la que ens oprimeix a nosaltres.

«Vam veure molts d'aquests cadàvers, gràcies a la difusió mundial de la televisió i gràcies a la bona feina de les agències internacionals que nodreixen d'imatges als diaris ia les revistes. Les fileres de morts, deformats per la tortura, sacsejaren el món. Després, alguns diaris van publicar la rectificació, que pocs van llegir: (...) els cadàvers no tenien res a veure amb aquesta història, i no havien estat deformats per la tortura, sinó pel pas del temps: els fabricants de notícies els havien desenterrat de un cementiri i els havien posat a posar davant les càmeres». Eduardo Galeano, Potes amunt. L'escola del món al revés.

Si governés Ceaucescu, estaríem fotuts. No hi hauria cap llibertat d'expressió per a aquestes multinacionals de la "informació" que desenterraven cementiris per culpar Ceausescu (qui és en realitat el monstruós?).

Ana Pastor es quedaria sense un treball des del qual, vestida d'etiqueta, informar dels nostres autèntics problemes polítics i de la crucial disputa verbal entre el PP (retallar per principis) i el PSOE (retallar perquè "obliga Europa").

El totalitarisme ideològic seria tal, que Belén Esteban no podria alienar al poble des de cap plató televisiu ple de cocaïnòmans.

Això sí, les autoescoles i les guarderies serien gratuïtes, l'educació seria gratuïta, l'habitatge seria gratuïta, no hi hauria atur, no hi hauria llistes d'espera als hospitals.

Però la dictadura seria tan menyspreable, que Emilio Botín no tindria dret a demanar diners al Banc Central (emissor de bitllets) a un 1% d'interès per especular comprant deute públic espanyol i exigint un 7%.

Amancio Ortega no tindria dret a pagar el salari mínim interprofessional i saltar tots els convenis col·lectius.

Florentino Pérez no li pagaria 30.000 euros diaris a un futbolista cregut perquè després sobre es burlés del poble declarant-se "trist" per la baixesa de salari.

Sheldon Adelson no tindria dret a construir un Eurovegas des del qual fomentar el proxenetisme com negoci i model de desenvolupament per al nostre país.

Joan Carles de Borbó, en lloc de caçar i viatjar, cobraria un salari d'obrer i no tindria dret a pensió per no haver cotitzat en la seva punyetera vida.

Aznar i Felipe González, en lloc de viure a sou de magnats i multinacionals, netejarien excusats i portarien un cartellet penjat del coll per recordar el seu passat de criminals de guerra en països com Iugoslàvia i l'Iraq.

La policia no treuria a pals a les famílies treballadores de casa seva, sinó que treuria a pals als especuladors que intentessin robar la casa a les famílies treballadores.

La guàrdia civil no apalearía als treballadors que protesten perquè la seva empresa es salta l'Estatut dels Treballadors, sinó que apalearía a tots els caps que incomplissin l'Estatut dels Treballadors.

Tot això seria insuportablement antidemocràtic. Val la pena estrènyer-se el cinturó i sacrificar-se per evitar-ho.

Què és la sanitat pública al costat de la insuperable llibertat d'expressió que suposa el que els multimilionaris puguin muntar canals de televisió per imposar la seva visió de les coses?

Què és l'educació pública al costat de Belén Esteban cridant sobre els embolics d'alcova d'algun torero igualment milionari?

Què són la plena ocupació, els convenis col·lectius o les pensions públiques al costat d'un luxós casino per lumpen i depravats?

Qui podria no estar d'acord a renunciar a la seva ocupació, l'habitatge, la seva sanitat i la seva educació a canvi de la llibertat de cridar com un gilipolles el que vulguis al mig del carrer, encara que ningú t'escolti perquè tots els canals de televisió pertanyen a multimilionaris o depenen del seu finançament?

Qui no canviaria les pensions de la gent gran i el benestar de la infància pel gratificant fet de criticar als tirans més exòtics i allunyats d'aquí, dels que poc o gens sabem exceptuant la propaganda de guerra dels desenterradores de cadàvers, oblidant als tirans de l'Ibex-35 que ens aixafen aquí mateix i a nosaltres mateixos?

És que la llibertat serà, com sota el socialisme (i parlo, és clar, del socialisme real, fins i tot amb totes les seves imperfeccions i les crítiques que puguem fer-li), tenir assegurat el suport material, la cultura i el temps lliure per fer exercici de ella?

No és potser molt més democràtica la llibertat que gaudim sota el capitalisme, triant entre assumir les miserables condicions laborals del sector serveis o bé negar-se a acceptar-les, amb la consegüent (encara que, això sí, molt lliure) mort de gana?

La policia del Prat, feixista i gilipolles, fa traduir a un català el DNI

Bernat Gasull i Roig va viure una de les pitjors experiències de la seva vida el divendres 7 de setembre a l'aeroport del Prat. Tornava d'un vol de fora de la Unió Europea quan la Policia Nacional el va retenir, segons explica Bernat, "per parlar català". Davant la seva negativa a llegir els números en castellà malgrat el mal tracte dels "policies" van fer venir una traductora...

"Després de presentar el passaport i dir educadament 'bon dia', la policia em va demanar el número de DNI i ho vaig dir en català", explica Bernat. No obstant això, l'agent li va exigir que ho digués en castellà i ell es negà: "Vaig oferir el document i fins el número de DNI escrit en un paper per si no m'entenia, però l'agent el va rebutjar".

El lector explica que el policia, molest per la seva actitud, va tancar la cabina cridant "tancau tot!" i se'n va anar a buscar un grup de policies que es van dirigir a ell amb posat i paraules "despectives, burlesques i amenaçadores feia la meva llengua i la meva persona". Segons la versió de Bernat, els agents el van envoltar cridant-li: "Estem a Espanya! Això no és un circ! Has de parlar la llengua de l'Estat!".

"Jo els feia referència a la llei per la qual estan obligats a entendre-la i en tot moment vaig seguir parlant en català. Després d'una estona insistint perquè cedís, em van dir que si seguia així anirien a buscar un traductor". Bernat no va negar-se i el va esperar assegut. "Una dona de l'aeroport bastant amable va ser traduint els números del DNI que jo anava dient en català". Però aquí no va acabar la història, tot seguit els agents li van demanar altres dades (adreça, telèfon..) que l'amable senyora també va traduir. "Quan van aconseguir tots les meves dades, em van tornar el passaport i em vaig anar".

La Dictadura amenaça: 'La constitució no permet la secessió'

El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha ofert la resposta per part del govern de Rajoy al discurs d'avui d'Artur Mas a Madrid, en què ha avisat que Catalunya necessitava un estat propi. García-Margallo ha dit que la constitució espanyola -aquell recull d'acudits i promeses incomplertes fet pel franquisme- no preveu pas la secessió unilateral d'una comunitat autònoma, i que en el marc de la Unió Europea tampoc no hi és previst, el que ja ahir va ser rebatut per l'UE.

Sense esmentar explícitament Catalunya, ha declarat que 'en el supòsit que hi hagi una secessió dins d'un estat membre de la Unió, la nova nació hauria de demanar l'adhesió', el que ja ha estat contestat fa hores per la mateixa UE sense que els autistes del PP escoltin res: ni els dos milions de ciutadans i ciutadanes cridant Independència ni els 5 milions d'aturats per la seva corrupció i incompetència.

El ministre recorre de nou a aquest argument, que les pressions diplomàtiques espanyoles van fer que el portaveu comunitari, Olivier Bailly, assumís el mateix dia de la Diada; ahir mateix es va veure obligat a rectificar. En una entrevista a VilaWeb, l'eurodiputat Raül Romeva (ICV-EUiA) recorda això: 'Un canvi d'estatus, és a dir passar de ser part d'un estat membre a ser un nou estat membre implica una enginyeria jurídica. Això no ho nega ningú. No és cert que en un procés d'independència t'excloguis de tots els organismes internacionals dels quals ets membre i hagis de tornar a demanar d'entrar-hi. 'El procés de sortir d'un estat membre i d'entrar a la Unió es pot fer en qüestió de minuts, si es vol'.

García-Margallo encara ha afegit que era 'bastant absurd' que es plantegés aquest debat en l'era de la globalització, en què 'només les organitzacions fortes sobreviuen, i les altres corren el risc d'ofegar-se', oblidant-se de països que han estat nous a l'UE gràcies a l'imperialisme criminal de l'OTAN amb el recolzament d'Espanya, com els exiugoslaus, Txèkia o Eslovàquia.

Els feixistes amenacen


Per la seva banda, el portaveu del PP al congrés espanyol, Alfonso Alonso, ha recomanat a Mas 'que prengui bona nota del que li va passar a Ibarretxe', en referència a la proposta de reforma estatutària de l'ex-president basc. Alonso ha espetat que 'en el camí de l'aventura de la sobirania que ha escollit sempre guanyen els radicals", sense citar cap fet històric ni real on recolzar la bajanada.

També ha elucubrat que Ibarretxe "es va llançar a una aventura sobiranista que va acabar perjudicant els bascos perquè va causar una profunda divisió", obviant l'il.legalització -il.legal i antidemocràtica- que els franquistes PP-PSOE van fer de l'esquerra abertzale va impedir una votació democràtica per part de la majoria marginada del poble basc i va causar la tupinada del govern PP-PSE ara trencat. Ha afegit la profecia que 'a Catalunya, també això els perjudicarà', segons ell.

El PSC-PSOE perd els nervis, no fa cas del clam per l'Independència i s'alinea amb el PP i C's

El coordinador dels diputats i senadors del PSC-PSOE, Francesc Vallès, ha avisat aquest dijous al president de la Generalitat, Artur Mas, que la "ambigüitat" amb la que està "jugant" és "molt perillosa" i li ha exigit que aclareixi si aposta pel diàleg entre l'Estat i Catalunya o, per contra, busca una "ruptura", afirmant que el PSC vol un diàleg de sords com el mantingut fins ara en 30 anys de repartiment de prebendes i corrupteles amb el PP i CiU.

Financial Times: 'El missatge català: S'aproxima una crisi constitucional'

El prestigiós diari econòmic Financial Times ha publicat avui un editorial titulat 'El missatge català', en què explica les reivindicacions catalanes i l'actitud hostil del PP de Mariano Rajoy. El diari conclou que Artur Mas tornarà el dia 20 de Madrid de la reunió amb Mariano Rajoy 'amb les mans buides, i convocarà unes eleccions anticipades que seran un referèndum independentista'. 'S'aproxima una crisi constitucional', diu el diari.

Vídeo: La UE destapa la por del PP i les seves pressions contra Catalunya

La Comissió Europea, a més, va haver de rectificar ahir públicament les declaracions del seu portaveu sobre les conseqüències de la independència de Catalunya en relació amb la Unió. 'No es pot especular sobre cap mena de conseqüència potencial', reconeix ara Olivier Bailly.

http://noticies.sirius.cat/2012/09/el-psc-psoe-perd-els-nervis-no-fa-cas.html

http://noticies.sirius.cat/2012/09/financial-times-el-missatge-catala.html

Els nazionalcatòlics aproven la reforma neoliberal del sistema financer

En plena tensió amb Catalunya i en espera de les eleccions al País Basc, el Govern de Mariano Rajoy s'ha trobat amb el suport al Congrés dels dos partits nazionalistes neoliberals -CiU i PNB- a la reforma del sistema financer, una de les exigències de la Unió Europea, per al primer rescat sol·licitat pel PP el passat mes de maig.

CiU, que diu que tensa la corda a Catalunya i exigeix ​​un pacte fiscal, ha votat a favor de la convalidació del decret i el PNB, que es presenta a les eleccions basques amb un discurs sobiranista, s'ha abstingut per discrepàncies amb petits detalls del decret, després que el seu diputat Pedro Azpiazu hagi lloat la norma i troba situat el Govern a modificar aquests detalls en el tràmit parlamentari que ara s'inicia.

Mentre, la resta de grups, també el PSOE, s'ha oposat avui al decret al Ple del Congrés, en la primera ocasió que el principal partit de l'oposició vota en contra d'una reforma del sistema financer, de les cinc que ha hagut en els últims dos anys, tres de Mariano Rajoy i dos de José Luis Rodríguez Zapatero.

CiU s'ha abstingut en la convalidació del decret que prorroga l'anomenat Pla Prepara que permet que aturats de llarga durada, amb dures condicions, cobrin 400 euros i ha votat en contra de la llei d'estabilitat que permetrà el rescat de comunitats.

El PSOE ha votat a tot que no, amb debats agres com el que han protagonitzat el ministre d'Economia, Luis de Guindos, i el socialista Valeriano Gómez. Tots dos són amics i interlocutors habituals, però han discrepat de manera frontal sobre la reforma del sistema financer.

Guindos ha cridat el PSOE a reconsiderar el seu rebuig perquè es comercialitzin més les accions preferents per a petits inversors, perquè la Comissió Nacional del Mercat de Valors ampliï la seva potestat de control, entre d'altres novetats. El ministre ha retret als socialistes que no facin com els socialistes alemanys que van recolzar les condicions del rescat, tot i que tampoc ha parlat dels canvis a que van obligar a Merkel. A Espanya, a més, aquest memoràndum mai ha estat sotmès a votació, com li ha recordat el portaveu del BNG, Francisco Jorquera.

El ministre del PP i Lehman Brothers també ha culpat el Govern anterior com sempre per haver permès que Espanya fos l'únic país on era possible vendre accions preferents a petits inversors, al que ells estaven totalment d'acord i Rodrigo Rato va encapçalar la moda. Valeriano Gómez ha deixat clar que el PSOE ha posat distància amb el Govern de Rajoy i que si hi ha un segon rescat, els socialistes s'oposaran en tot cas.

Alberto Garzón (IU)
ha llançat un atac frontal a la política neoliberal del PP ordenada per Merkel i el BCE i que només beneficia la banca: "El Govern està salvant, senyor ministre, clarament als creditors dels bancs espanyols, als tenidors de bons dels bancs espanyols. ¿i qui són? Només cal anar a consultar les dades oficials per comprovar que la major part del deute del sistema financer espanyol la tenen els bancs alemanys i els bancs francesos. És a ells a qui s'està rescatant, és als bancs alemanys i als bancs francesos als quals s'està rescatant amb els diners de la Unió Europea, amb els nostres diners en última instància. Això és així perquè, si s'hagués deixat fer fallida als bancs, els principals perjudicats serien fonamentalment aquests bancs alemanys i aquests bancs francesos, que haurien d'haver assumit les pèrdues i podria haver-se donat un efecte dòmino. El Govern en prendre aquestes mesures el que fa és salvar els negocis a aquests subjectes a costa de la resta de la societat".

http://www1.izquierda-unida.es/node/11145

El PP ataca Marina Albiol per tal d'acallar la protesta social


El llançament anecdòtic d'un ou contra el president Alberto Fabra durant una manifestació d'estudiants a la Universitat Jaume I de Castelló ha servit d'excusa perquè el Partit Popular torne a intentar criminalitzar el rol solidari de la diputada Marina Albiol (EUPV) en la lluita contra les retallades. A l'endemà, el síndic-duplicat del Grup, Rafael Maluenda, va acusar Albiol "d'alentar fets delictius", difamació que va provocar l'eixida del seu grup de la Junta de Portaveus de les Corts Valencianes en senyal de protesta.

Aquest vídeo recull les explicacions oferides per Esquerra Unida i el PP durant la roda de premsa posterior a la Junta (11 de setembre de 2012).

Ous per Alberto Fabra en un acte a la Universitat Jaume I de Castelló

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha estat rebut aquest dilluns amb una sonora xiulada i llançament d'ous per un grup d'estudiants en arribar. Un home ha estat detingut per agredir un agent de la Policia Autonòmica i una vintena de persones han estat identificades. Entre els manifestants hi havia diversos dirigents d'Esquerra Unida, entre ells Víctor Tormo i la diputada autonòmica Marina Albiol: "Enyorança de quan la Universitat era espai de llibertat. Avui l'UJI està presa de la policia", ha tuitejat des d'allà.

Xina: És hora que EUA reconsideri la seva política sobre Medi Orient

Wu Liming: Els atacs contra missions diplomàtiques dels Estats Units a Egipte i Líbia dimarts van ser terribles, i la mort de l'ambaixador nord-americà a Líbia, Christopher Stevens, va ser una tragèdia. Aparentment, els atacs van sorgir arran d'una pel·lícula nord-americana que "insulta el Profeta Mahoma", però les causes són més profundes, destacant l'estratègia fracassada nord-americana al Pròxim Orient i la necessitat que Washington reconsideri les seves polítiques cap a aquesta regió.

Tant Líbia com Egipte han protagonitzat dràstics conflictes polítics en l'últim any, en què Estats Units ha jugat un paper clau. No obstant això, sembla que molts egipcis i libis no només no estan agraïts al país nord-americà, sinó que els atacs mortals han fet aflorar una profunda indignació. Per què?

Abans de tot, Estats Units ha pretès aconseguir l'hegemonia al Pròxim Orient durant dècades, i els pobles de la regió estan farts de la imatge de "EUA arrogant".

Fa anys, Estats Units va emprendre la "guerra contra el terror" i va ficar a l'Iraq en un sagnant caos, causant nombroses morts i baixes, amb milions de persones desplaçades.

Malgrat la seva retòrica, EUA no va poder portar prosperitat a la regió i el poble roman enfonsat en condicions miserables.

Per exemple, l'Iraq segueix patint explosions, conflictes sectaris, un lent procés de reconstrucció i la volta a l'escena d'Al-Qaida.

En segon lloc, els atacs van clavar grans cops a l'estratègia dels EUA que pretén establir una coalició a la regió de l'Orient Mitjà durant dècades, per enderrocar els governs que no li agradaven, com els de l'Iran i de Síria.

Amb aquest propòsit, EUA i els seus aliats han intentat impulsar el canvi de règim en nom de la democratització. Però la regió segueix sent volàtil, mentre que la coalició es fa cada dia més feble en comptes de ser més forta.

Fa poc temps, la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, va visitar Orient Mitjà en un esforç per reparar les relacions que manté EUA amb la regió. Però es va trobar amb moltes protestes. I els últims atacs van demostrar de nou la impopularitat de Washington a la regió.

En tercer lloc, la parcialitat nord-americana cap a Israel provoca un odi estès entre els àrabs, minant la base de la seva pròpia estratègia a la regió.

A més, els models polítics en molts països de la regió han experimentat canvis graduals amb l'ascens de les forces religioses, el que també és una mala notícia per als EUA.

En quart lloc, la inacció de Washington pel que fa a la represa del procés de pau al Pròxim Orient ha augmentat la repugnància de les poblacions locals cap als EUA.

La comunitat internacional albergava altes expectatives per al procés de pau quan l'actual president nord-americà, Barack Obama, va arribar al poder. No obstant això, al llarg dels últims quatre anys l'administració Obama no ha aconseguit fer cap progrés substancial en aquesta matèria.

Finalment, ja s'ha comprovat que els EUA és incapaç de resoldre la principal problemàtica originada pels conflictes culturals.

La distància cultural entre els EUA i Orient Mitjà s'ha engrandit, a causa de les accions dels EUA a aquesta regió en les últimes dècades.

Segons han informat mitjans de comunicació, a més de sentir indignats per l'esmentat film, els manifestants a Benghazi i el Caire van deixar clar que "es manifestaven en contra de l'actitud antiislàmica dels Estats Units".

En una paraula, els atacants, amb les seves accions, li recorden a Washington que ha arribat l'hora de reconsiderar la seva política cap a Orient Mitjà, o es ficarà en un carreró sense sortida.

El PSC-PSOE perd els nervis, no fa cas del clam per l'Independència i s'alinea amb el PP i C's

El coordinador dels diputats i senadors del PSC-PSOE, Francesc Vallès, ha avisat aquest dijous al president de la Generalitat, Artur Mas, que la "ambigüitat" amb la que està "jugant" és "molt perillosa" i li ha exigit que aclareixi si aposta pel diàleg entre l'Estat i Catalunya o, per contra, busca una "ruptura", afirmant que el PSC vol un diàleg de sords com el mantingut fins ara en 30 anys de repartiment de prebendes i corrupteles amb el PP i CiU.

En declaracions al Congrés, Vallès ha "recordat" que ja han passat 48 hores des de la manifestació independentista que va reunir dos milions de persones a Barcelona i el president català encara "no ha concretat" en quina direcció vol "canalitzar" aquest sentiment de "malestar i majors ànsies d'autogovern" de la ciutadania.

El més estrany és que Mas -com a President de tots els catalans que és tot i que sigui només dels gust dels seus- ha adoptat una actitud d'alerta prudent davant el clam dels catalans -i la feble posició de CiU al Parlament-, mentre que el PSOE sembla haver-ho oblidat, a les 48 hores, per reclamar la persistència d'una política que ell va liderar de pacte i pinça amb el franquisme i la monarquia, i que els ha portat a l'actual descrèdit i desastre electoral.

"Exigim claredat, que ens digui què pretén, com pensa canalitzar aquest sentiment. Si aposta per pacte o ruptura", ha reiterat el diputat català en al·lusió a la "envergadura" que tenen aquests assumptes, amb els quals no es pot "jugar amb aquesta ambigüitat i frivolitat", com sí pot fer-ho el PSC-PSOE, segons Vallès.

PSC: federalisme actualitzat


En aquest marc, ha afirmat que el PSC aposta pel pacte i l'impuls d'un nou marc de relacions amb Espanya "que doni resposta a les demandes del poble", allunyant-se totalment de la realitat d'un PP tan autista com el PSOE que no escolta ni als Tribunals de Drets Humans ni a l'ONU.

"Som conscients que hi ha un sentiment de greuge i profund malestar i volem donar-li resposta des de l'acord i el pacte, sense ruptura i en un nou marc de relacions", ha argumentat qualificant aquesta proposta com "federalisme actualitzat i del segle XXI".

A més, ha assegurat que el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, dóna suport al PSC i ha recordat que intervindrà aquest diumenge a la Festa de la Rosa del PSC, l'esdeveniment que organitzen cada any els socialistes catalans per celebrar el nou curs polític i la bona vida a costa del poble "socialista" que els va votar.

Financial Times: 'El missatge català: S'aproxima una crisi constitucional'

El prestigiós diari econòmic Financial Times ha publicat avui un editorial titulat 'El missatge català', en què explica les reivindicacions catalanes i l'actitud hostil del PP de Mariano Rajoy. El diari conclou que Artur Mas tornarà el dia 20 de Madrid de la reunió amb Mariano Rajoy 'amb les mans buides, i convocarà unes eleccions anticipades que seran un referèndum independentista'. 'S'aproxima una crisi constitucional', diu el diari.

Aquesta és la traducció al català dels últims paràgrafs de l'editorial:

'Espanya, on el primer ministre Mariano Rajoy agonitza cercant un rescat de l'eurozona complet, necessita les transferències fiscals dels catalans per mantenir les seves pensions i obligacions socials. El dretà Partit Popular, que és ideològicament hostil a la descentralització, intenta aprofitar la crisi per recentralitzar Espanya, creant un perillós còctel de penúria fiscal i greuge nacional'.

'Més de la meitat dels ciutadans de Catalunya creuen ara que el seu futur és en perill si romanen lligats a un estat espanyol que senten que ja no pot fer encaixar el seu sentiment nacional. Per contra, els nacionalistes espanyols menyspreen la identitat catalana i l basca, com un narcisisme, i consideren la unitat d'Espanya com una cosa sagrada'.

'Ambdues parts s'han d'adonar que el nacionalisme tradicional ha estat superat a Catalunya. Artur Mas, el president català, té una decisiva reunió amb el senyor Rajoy la setmana que ve. Exigirà l'autonomia fiscal, ja sigui com el pont cap al govern propi o per millorar un component bàsic per a la plena independència'.

'L'ideal seria que els dos dirigents estiguessin d'acord en un millor model fiscal, que inclouria transferències més justes de regions riques a les regions més pobres. Això ha de ser explorat --però no ara, quan la prioritat ha de ser l'emergència econòmica. El més probable és que el senyor Mas torni amb les mans buides, i convoqui unes eleccions avançades que es convertirà en un referèndum sobre la independència. S'aproxima una crisi constitucional'.

Els salaris pateixen el 2012 la pitjor retallada de la dictadura monàrquica

Les dades són aquí i revelen un retrocés històric: la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris el 2012 serà la més alta després de la imposició de la dictadura borbònica-feixista, que ja ha fet perdre -des de 1986- el 50% del poder adquisitiu dels salaris. Fins i tot aquest any serà superior a la del 2009, l'any de la Gran Recessió, quan el PIB va caure un 3,7% i es van destruir 1,2 milions de llocs de treball. Un 1,7%, és a dir, gairebé la meitat i amb un Índex de preus de consum (IPC) un 2,7% més alt. Mentre l'ONU denuncia els beneficis empresarials desmesurats i insta a un augment dels salaris a Espanya i Itàlia.

Aquest any, els salaris pactats en els nous convenis (sense comptar els de vigència plurianual) van créixer un 1,7% (amb un IPC que va caure un 0,3% de mitjana anual), però aquest any, amb dades fins al passat 31 d'agost, les nòmines estan pujant únicament un 0,9%. És a dir, gairebé la meitat. Per descomptat molt lluny del que està creixent l'índex de preus de consum (IPC): un 2,7% en taxa anual.

Les xifres reflecteixen la intensitat de la moderació salarial en uns moments especialment crítics per a l'economia. És la primera vegada que passa amb aquesta força des que va començar la crisi econòmica, el que reflecteix un canvi d'actitud en les empreses d'indubtable importància. Els salaris només contribueixen ja al creixement dels preus. I el seu impacte sobre els costos laborals són cada vegada més reduïts.

L'INE acaba de publicar que en el segon trimestre d'aquest any l'índex de cost laboral harmonitzat amb la Unió Europea va caure un 0,3% respecte del trimestre anterior. És la primera vegada que passa això des que va esclatar la crisi.

Tot i això, els salaris pactats en els nous convenis són lleugerament superiors al negociat per sindicats i empresaris a principis de 2012, quan van subscriure un acord que recomanava a les parts que l'increment no excedís el 0,5%. Ara bé, amb una excepció.

Les dues parts es comprometien a incloure en la negociació col · lectiva clàusules de revisió salarial que garantissin el poder adquisitiu. La veritat, però, és que només el 30% dels nous convenis (dotze punts menys que el 2009) inclouen aquesta garantia salarial que protegeix de la inflació, el que significa que més de les dues terceres parts dels treballadors amb conveni perdran aquest any poder adquisitiu. I el que és també rellevant. Res indica un canvi de tendència.

El servei d'estudis de Funcas estima que aquest any acabarà-desembre sobre desembre-amb un increment de l'IPC del 3,3%, si bé en mitjana anual aquesta taxa baixa al 2,5%. En tot cas, això significa que els salaris pactats aquest any a les empreses espanyoles a penes creixeran una tercera part del que augmenti la inflació.

ONU: l'austeritat dificulta la sortida de la crisi


Les polítiques neoliberals d'ajust i de retallades pressupostàries en els països desenvolupats frenen una sortida de la crisi sense reduir els dèficits, estima l'ONU, que preveu un creixement "de l'ordre de 1,5%" el 2013. En un informe publicat el dimecres, la UNCTAD advoca per una "redistribució de la renda mitjançant una fiscalitat progressiva i de les despeses públiques" per reduir les desigualtats. "Els governs han d'enviar un senyal fort": "imposar a les parts (patronal i sindicats) alces salarials" i "indexar els salaris mínims en funció de la productivitat i la inflació per impulsar-los cap amunt".

El TS tomba el negoci del PP amb les TDT a València

La sala tercera del Tribunal Suprem espanyol (TS) ha anul·lat les quaranta-dues adjudicacions de televisió digital terrestre (TDT) local atorgades pel PP valencià el 30 de desembre de 2005, amb Pons al capdavant de l'operació. Foto: Esteban González Pons, al costat de la di-puta-da Andrea Fabra, a qui el TS acaba de fotre el negoci.

La sentència, que avança el País, és fruit del recurs de cassació presentat per TeleElx, que va quedar-se sense llicència. L'anul·lació es basa en el fet que el Consell va delegar la ponderació i valoració de les ofertes presentades a l'empresa Doxa Consulting, que 'no té les notes d'objectivitat i imparcialitat pròpies dels òrgans tècnics de l'administració'.

El TS també indica que en la resolució del 30 de gener de 2006 del conseller de Relacions Institucionals i Comunicació, Esteban González Pons, on s'adjudicaven les concessions, 'no reflecteix la valoració feta per Doxa Consulting'.

A més, el Suprem entén que la resolució de González Pons "no permet conèixer el recurrent [Tele Elx] les raons per les que la seva oferta no va ser seleccionada, tot i que l'article 88 del TRLCAP exigeix ​​a l'Administració motivar la resolució de la adjudicació (...) amb referència als criteris d'adjudicació dels criteris del concurs que figuren en el plec".

El resultat és que "declarem la nul·litat de la resolució de 30 de gener de 2006 (...) per la qual s'adjudiquen les concessions per a l'explotació de programes de televisió digital terrestre amb cobertura local i contra la resolució de 12 d'abril de 2006 de la Sotssecretaria de la Presidència per delegació del President que desestimava el recurs d'alçada interposat contra aquella".

La Generalitat Valenciana va ser la tercera comunitat en convocar el concurs l'1 de juliol de 2005, el resultat va ser anunciat el 30 de desembre de 2005, pel llavors portaveu del Consell, Esteban González Pons. El Pla Tècnic Nacional de Televisió Digital Local dividir la Comunitat Valenciana en 18 demarcacions, que podien disposar cadascuna d'un múltiplex amb quatre canals, tres de privats i un de públic. En un primer moment només es van adjudicar 14, ja que en aquesta data el Ministeri d'Indústria ni tan sols havia adjudicat les freqüències de la Vall d'Uixó-Sogorb, Gandia, Utiel-Requena i Dénia.

Els 42 canals privats finalment adjudicats van anar a parar en la seva major part a mitjans de comunicació afins al PP. L'empresa més beneficiada va ser Mediamed Comunicació Digital, de José Luis Ulibarri, que va ser constituïda mesos abans de resoldre el concurs i va acabar rebent adjudicacions en 13 de les 14 demarcacions. Ulibarri és encausat ara en el cas Gürtel.

PP: Un govern de ricassos franquistes mentiders

El ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, és el membre del Govern amb un major patrimoni, de més de 1,7 milions d'euros -incloses accions de la petroliera que contamina Gibraltar-, per sobre de Mariano Rajoy, que ha declarat tenir més de 1,2 milions d'euros, distribuïts en béns immobles per valor de 425.555 euros i en altres valorats en 835.674.

Així consta en el Butlletí Oficial de l'Estat publicat avui i en el qual, en compliment de la llei de regulació de conflicte d'interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs, es divulguen les declaracions de béns dels integrants de l'Executiu entrants i sortints en els últims dotze mesos.

Encara Arias Cañete declara el major patrimoni del gabinet, el secretari d'Estat de Defensa i expresident de Boeing Espanya, Pedro Argüelles, el supera àmpliament en consignar que posseeix béns per valor de 18,1 milions, mentre que la responsable d'Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio, declara més de 14,5 milions.

La ministra de Foment, Ana Pastor, és la menys afavorida-encara-i té béns per valor de 185.731 euros i deutes que superen els 83.000.

Després Rajoy, és el titular d'Indústria, José Manuel Soria, que ha declarat un major patrimoni, també superant els 1,2 milions d'euros.

El segueixen el ministre d'Economia, Luis de Guindos, amb 1,1 milions, el titular de Defensa, Pedro Morenés, que supera lleugerament el milió d'euros, i la d'Ocupació, Fátima Báñez, que també ha consignat més d'un milió de euros, encara que declara que ha 149.000.

El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, frega aquesta quantitat (948.504), però deu més de 64.000 euros, i és superat pel seu secretari d'Estat per a la UE, Íñigo Méndez de Vigo (1,2 milions).

El següent ministre en la llista és el d'Educació, José Ignacio Wert, que és l'únic que no té habitatge en propietat i declara un patrimoni de 851.522 euros.

Darrere seu se situen els responsables d'Hisenda, Cristóbal Montoro (735.015 euros i un deute de poc més de 11.000), i Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que suma 453.219 euros, deu 48.446 i és el que acredita menys patrimoni no immobiliari (42.068 euros).

El titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, declara 442.085 euros i crèdits per valor de 74.070, i la de Sanitat, Ana Mato, consigna 392.086 euros i un deute de 183.264.

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha declarat un patrimoni de 310.082 euros, encara que deu 405.185.

Rajoy, denunciat pels seus tripijocs com a registrador, s'emporta més d'un milió d'euros a l'any

L'advocat José Luis Mazón va denunciar el gener passat davant l'Oficina de Conflicte d'Interessos al president del Govern, Mariano Rajoy, per mantenir la seva plaça com a titular del Registre de la Propietat de Santa Pola, a la província d'Alacant. S'ha parlat molt del que s'emporta Rajoy amb les seves diferents corrupteles, ara podem dir-ho més acuradament: un milió d'euros l'any.

http://reportatges.sirius.cat/2012/08/rajoy-denunciat-per-ses-maetingales-com.html

La UE destapa la por del PP i les seves pressions contra Catalunya


La Comissió Europea, a més, va haver de rectificar ahir públicament les declaracions del seu portaveu sobre les conseqüències de la independència de Catalunya en relació amb la Unió. 'No es pot especular sobre cap mena de conseqüència potencial', reconeix ara Olivier Bailly.

El comissari Joaquín Almunia també qualificà de precipitades les declaracions fetes ahir per Bailly, segons les quals Catalunya restaria fora de la UE, si proclamava la independència.

A què es deuen les declaracions equívoques de dimarts? Fonts de Brussel·les reconeixen malestar i pressions perquè no es posi sobre la taula el cas català. Pressions espanyoles, és clar. L'eurodiputat Raül Romeva ho confirma així en unes declaracions a VilaWeb: 'No és casual. L'únic que té interès a poder justificar com a mesura de força el vet a una possible incorporació de Catalunya és l'estat espanyol, que sap que té una certa capacitat d'influir en l'opinió comunitària. I les institucions, sigui l'eurocambra, el consell, la comissió, o qui sigui, ha de saber fins a quin punt pot acceptar allò que vingui de Madrid.'

Sortir i entrar en qüestió de minuts


Finalment, Olivier Bailly va dir: 'Si vol adherir-se a la Unió Europea ho haurà de fer d'acord amb els Tractats i les disposicions sobre l'adhesió.' I també: 'La Comissió no pot especular sobre cap conseqüència potencial en el cas hipotètic que Catalunya s'independitzi.' I va lamentar que els seus comentaris s'haguessin interpretat malament: 'La referència que vaig fer no es pot prendre com una indicació d'allò que pensa la Comissió de l'escenari internacional o les conseqüències europees'.

Diu Romeva: 'No és cert que en un procés d'independència t'excloguis de tots els organismes internacionals dels quals ets membre i hagis de demanar d'ingressar-hi. No hi ha jurisprudència i tot és part d'un pacte que s'haurà de negociar. I el procés de sortir d'un estat membre i d'entrar a la Unió es pot fer en qüestió de minuts, si es vol. En una mateixa nit podries deixar de ser-hi i tornar a ser-hi, si hi ha tota la cosa jurídica ben feta.'

Acceleració del procés?


Però abans d'entrar en aquest punt, caldrà que el procés faci els passos deguts a casa. Ara, segons l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, la gran manifestació pot accelerar-los, aquests passos: 'Deixa sense arguments els partidaris de la via lenta, d'intentar allargar la legislatura, d'arribar a un acord… L'efecte emocional és molt gran i a Madrid no hi ha voluntat d'arreglar res… La manifestació és prou contundent perquè el president Mas, si torna de Madrid el dia 20 amb les mans buides i creu que ha d'anticipar eleccions tingui tota la legitimitat per a fer-ho. Dimarts ningú no va cridar pacte fiscal.

El feixista i corrupte president de Múrcia acusa Mas d'adoptar "una actitud xantatgista"

El corrupte i feixista president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel (PP), acusa el seu homòleg i soci a Madrid, Artur Mas, de "actitud xantatgista" per utilitzar l'aportació econòmica que fa Catalunya com a argument per a la independència i posar-se " al cap "de la manifestació independentista que es va celebrar amb motiu de la Diada", tot i que Mas no va assistir-hi.

El corrupte Valcárcel ha criticat que des de Catalunya s'utilitzi l'argument que és la regió d'Espanya que més aporta econòmicament, i ha respost a això amb la bajanada mentidera típica del PP amb que la regió de Múrcia "no és una regió que rep, és una regió que aporta".

"D'aquests diners que es parla, poc ha arribat aquí", ha insistit el president murcià, en destacar que, quan "això s'utilitza com a argument per a la independència, em sembla que estem més al xantatge que en altres coses".

Segons ha comentat, si el que pretén Mas és aconseguir un pacte fiscal "com a pas previ a aquesta independència" i aquest pacte "se li pot negar", haurà de donar explicacions, i si l'obté, "haurà d'explicar que Catalunya quedarà fora d'Europa" i "ser una Albània" perquè que" el que es va d'un estat membre, automàticament se'n va de la Unió Europea". El que demostra la ignorància supina del feixisme nazional que no s'assabenta del desmentit de Brussel·les a aquestes desinformacions, a més de que fora l'Espanya feixista i caciquil la que quedaruia fora d'Europa perquè no arribaria ni al nivell econòmic de Malta i amb una corrupció superior a la de la Romania neonazi actual.

Avui mateix des del Parlament Europeu es recordava que "en un sol dia" Catalunya podria sortir sde Espanya i entrar a Europa.

CCOO: "El PP espera després de les eleccions gallegues atacar les pensions"


El secretari d'acció sindical de CCOO, Ramón Górriz, ha remarcat que si el Govern no fa públic "l'atac a les prestacions socials o les pensones" és perquè està esperant a les eleccions autonòmiques. Els sindicats amenacen amb la vaga general si hi ha més retallades. UGT també creu que les pensions estan amenaçades pel PP.


Les organitzacions sindicals de la funció pública han advertit avui al Govern que si els pròxims pressupostos generals de l'Estat contemplen noves retallades sobre les condicions laborals dels funcionaris, no dubtaran a convocar una vaga general.


UGT creu que les pensions estan amenaçades pel PP

El secretari d'acció sindical d'UGT, Toni Ferrer, ha sostingut avui que les prestacions per desocupació i les pensions tenen amb aquest Govern "serioses amenaces".

Argentina condemna a cadena perpètua a 14 exmilitars i policies

Un tribunal argentí ha condemnat a 14 exmilitars i antics policies (foto) a cadena perpètua per delictes de lesa humanitat comesos contra 90 persones durant l'última dictadura militar (1976-1983), han informat fonts judicials. Els acusats han estat condemnats pels delictes de privació il·legal de la llibertat agreujada, aplicació de turments reiterada i homicidi en àrees controlades pel cinquè cos de l'Exèrcit durant el règim, que va deixar un saldo de 30.000 desapareguts, segons el Govern i entitats humanitàries. Foto: Els nazis criminals argentins condemnats. A Espanya, governen.

El Tribunal Oral Federal de la ciutat bonaerense de Badia Blanca va anunciar les condemnes com a resultat d'un judici oral i públic iniciat el juny de l'any passat.

Les condemnes van recaure en l'exgeneral de brigada Juan Manuel Bayón, en els coronels retirats Mario Carlos Antonio Méndez, Jorge Enrique Mansueto Swendsen, Jorge Aníbal Masson, Hugo Carlos Fantoni, Norberto Eduardo Comtal i Carlos Alberto Taffarel.

També van ser condemnats a cadena perpètua els tinents coronels retirats Osvaldo Bernardino Páez, Walter Bartomeu Tejada i Jorge Horaci Granada, el major retirat Hugo Jorge Delme i els expolicies Vicente Antonio Forchetti, Héctor Jorge Abelleira i Héctor Arturo Gonçalves.

A més, el tribunal va condemnar a l'antic policia Carlos Contreras a 18 anys de presó, mentre que els exintegrantes del Servei Penitenciari Bonaerense Héctor Luis Selaya i Reynaldo Miraglia van ser castigats amb la pena de 17 anys i sis mesos de presó.

La lectura del veredicte va ser seguida per desenes de membres d'organitzacions de drets humans i familiars de les víctimes, que en els últims dies van realitzar diverses activitats a la ciutat en reclam de justícia.

"Hem de seguir endavant en tot el país perquè no hi hagi impunitat, per dir mai més i perquè els genocides no puguin anar pels carrers caminant amb gent que vol justícia", va destacar la dirigent de Mares de Plaça de Maig Línia Fundadora , Nora Cortiñas, minuts abans de la lectura de la sentència.

Els neoliberals guanyen a Holanda

Els resultats dels comicis avançats del 12 de setembre han donat un tomb a les expectatives perfilades pels sondejos, que encara que preveien una ajustada contesa entre liberals (VVD) i laboristes (PvdA), no albiraven ni el seu espectacular ascens ni la caiguda en picat del xenòfob ultradretà Wilders, que ha perdut nou escons (es queda amb 15) respecte als 24 assolits el 2010.

Wilders ha reconegut la seva derrota només començar el recompte dels vots i amb llàgrimes als ulls ha assumit que el seu discurs d'atac a Europa i l'euro "no ha calat en aquesta ocasió».

Els liberals, amb 41 escons, deu més que el 2010, s'han confirmat com la primera força del Parlament neerlandès, format per 150 diputats, mentre que els laboristes, amb 39 seients, han augmentat nou escons respecte als comicis anteriors.

La victòria liberal no ha estat clara fins a prop de les tres de la matinada, amb l'escrutini del 92,5% dels vots, que s'ha endarrerit per la lentitud del recompte, que ha estat manual en tots els col · legis electorals.

Els laboristes han esperat a aquest moment, quan s'ha confirmat que el percentatge restant ja no permetia canvis, per felicitar els seus contrincants.

Els socialistes del SP, que amb el seu programa crític cap a la política d'austeritat europea van dominar l'inici de la campanya, mantenen els 15 escons i empaten amb Wilders com a tercera força política.

Amb un curt discurs i després d'estar segur de la seva victòria, Rutte ha celebrat l'èxit de la seva formació i ha ressaltat la seva intenció de «formar un Govern estable». Si bé s'ha proclamat vencedor de les legislatives, el liberal Rutte no pot donar per descomptada la continuïtat de la política d'austeritat financera de la qual ha estat bandera a Països Baixos ia Europa, perquè haurà de compartir el poder, previsiblement amb els laboristes , per governar en majoria.

Aquesta coalició, que seria la que més s'ajusta al resultat electoral, s'acosta complicada perquè tot i la predisposició de les dues forces a formar un Govern estable i pro europeu, cap vol perdre el curs de les seves visions de la societat i de l'economia .

Un eufòric Rutte, que ha recordat que el seu partit ha aconseguit la seva major victòria, ha dit com a primera reacció que els resultats suposen un «impuls per seguir amb la nostra política en matèria de seguretat, d'immigració, i de seguir amb el curs polític dels últims dos anys ».

El líder laborista, Diederik Samsom, també ha defensat el seu propi front en les seves primeres declaracions, ressaltant que està disposat a formar un govern estable «sempre que els resultats electorals tingui la seva traducció en un programa de govern» i puntualitzant que «la política de dreta dels últims anys no seguirà ».

Enfocaments sobre la crisi

Tots dos líders coincideixen en punts com la solidaritat amb el sud d'Europa-més que per principis, per propi interès de l'economia d'exportació neerlandesa-, però difereixen en els seus enfocaments d'atac a la crisi de l'euro.

Rutte és partidari de seguir alineat amb Finlàndia i Alemanya a l'hora d'aplicar retallades estrictes per mantenir el dèficit a ratlla, per sota del 3% marcat pel Pacte d'Estabilitat, mentre que Samsom s'inclina cap a la realització de reformes estructurals i la creació d'ocupació, acostant-se així a la perspectiva de l'Estat francès.

Tampoc en política estatal serà fàcil llimar les seves diferències sobre alguns assumptes com el copagament sanitari o la forma d'aturar l'estancament del mercat immobiliari.

Tots dos han indicat recentment que són conscients de la necessitat de fer pactes, però també han assenyalat que no els faran per sobre de principis bàsics dels seus programes, que per Rutte és l'ajust del dèficit i per Samsom l'educació.

Liberals i laboristes van pactar un programa de Govern conjunt al comandament del socialdemòcrata Wim Kok entre 1994 i 2002, quan van governar recolzats pel partit de centre D66 (que amb 12 ha guanyat dos escons en aquestes eleccions).

El procés de formació de Govern, que es presumeix llarg, es farà per primera vegada, i a petició del Parlament, en absència de la reina Beatriu com a moderadora.