divendres, 11 de març de 2016

El Consell detecta 188.000 facturas pendientes de pago 'en los cajones' del PP

Un informe elaborado por la Intervención de la Generalitat sobre el funcionamiento del Registro único de facturas (RUF) de la Generalitat ha detectado que, a 31 de diciembre de 2014, había 188.833 facturas pendientes de aplicar al Presupuesto, por importe de 860,4 millones de euros. Así lo ha explicado hoy la vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, en la rueda de prensa posterior al pleno, donde ha destacado que ese Registro se creó para que no hubiera "facturas en los cajones", tras haberse "escondido" facturas de sanidad en la época del anterior Consell. El 95 % de las facturas pendientes de aplicar en 2014 correspondían a la Conselleria de Sanidad, mientras que el 94,8 % de la facturas aplicadas al Registro durante ese año tenían un plazo medio de gestión de 182 días, "excediendo en mucho" el plazo máximo de quince días fijado por la normativa, ha explicado Oltra: «El anterior Consell pagó 344.000 € de TVV que no aparecen el día antes de la investidura de Puig».

Para el Consell, el tiempo que transcurre entre la grabación de la factura y su aplicación al Presupuesto es "excesivo", y por ello la Conselleria de Hacienda va a elaborar unas instrucciones que se distribuirán a todas las Consellerias para mejorar el funcionamiento de ese registro y reducir los plazos de gestión. Oltra ha recordado que este Registro único permite conocer en cada momento la cifra "real" de facturas presentadas y pendientes de aplicar al presupuesto.

Fuentes de la Generalitat han indicado que el importe de los 860,4 millones de euros pendientes de aplicar al Presupuesto a 31 de diciembre de 2014 "se ha ido depurando" con los diferentes Fondos de Liquidez Autonómica (FLA) durante 2015. Según el informe de la Intervención, a 31 de diciembre de 2014 existían todavía 2.070 facturas inscritas en el Registro en 2012 y 2013 por importe de 33,4 millones de euros que se encontraban sin regularizar.

El saldo pendiente de aplicar a presupuesto correspondiente al RUF de 2014 ascendía a 786,6 millones de euros, con un volumen de facturas de 181.538. Además, en el informe se incluyen un total de 5.225 facturas por importe de 40,3 millones que, con fecha del año 2014 o anteriores, se registraron en el RUF de 2015 tras el cierre del sistema en el mes de febrero.

Puig denunciarà Camps i Fabra per haver falsejat el dèficit del Consell


La decisió del consell de ministres espanyol de fer pagar a la Generalitat Valenciana la multa de 18,9 milions d’euros imposada per Brussel·les pel falsejament dels comptes i del dèficit entre el 2008 i el 2011 no ha agradat gens al president Ximo Puig. Ahir mateix va anunciar que recorreria a totes les mesures legals al seu abast, com ara denunciar per malversació i responsabilitat comptable els ex-presidents Francisco Camps i Alberto Fabra. En una conferència de premsa d’urgència al costat dels consellers d’Hisenda, Vicent Soler, i de Justícia, Gabriela Bravo, es va mostrar molt molest amb la decisió del govern espanyol en funcions: ‘No permetré que aquest episodi de deslleialtat institucional es faci crònic en el model de relacions entre els governs valencià i espanyol.’

Un informe municipal declara que la mezquita de Córdoba no tiene dueño

Un informe del secretario del Ayuntamiento de Córdoba declara que la mezquita de la ciudad no pertenece a ninguna Administración pública nacional o extranjera, ni a persona física o jurídica como tampoco a autoridad eclesiástica alguna. Por tanto, concluye, nadie puede adquirir su propiedad ni registrar su titularidad, porque este monumento está fuera del alcance del comercio humano, una cláusula recogida ya en el derecho romano para determinados bienes.

El secretario municipal, Valeriano Lavela Pérez, ha emitido este informe porque el grupo del PP pidió comprobar si el Ayuntamiento poseía o alguna vez había poseído algún título de propiedad sobre la mezquita que pudiera invalidar el registro que la Iglesia católica hizo a su nombre de dicho monumento. Nunca ha tenido el Ayuntamiento nada parecido, pero la conclusión del secretario es contraria a la pretensión de la Iglesia y conmina a las autoridades municipales a reclamar en los tribunales la nulidad de la inmatriculación de la mezquita por parte del obispado cordobés hace ahora 10 años.

La mezquita, recuerda Lavela Pérez, goza de una protección especial, no solo por su declaración como patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1984, sino por la declaración en Qatar en 2014 como “bien de valor universal excepcional”, lo que impide, según este funcionario, que pueda ser adquirida por nadie ni pertenecer a nadie, ni siquiera por usucapión, es decir, por haber tenido su posesión durante 10 años. “Tiene mayor rango por razón de su especial naturaleza que cualquier bien normal o tradicional” por lo que se ha encontrado, dice, “y se encontrará siempre fuera del comercio de los hombres”.

No son suficientes, asegura, los documentos que utiliza la Iglesia para demostrar su titularidad, que se remontan a la donación del rey Fernando III al obispo Lope de Fitero en 1236 cuando los cristianos conquistaron la ciudad. Eso ya era entonces, siguiendo las leyes romanas, “nulo de pleno derecho”, dice el informe. Entiende Lavela López que “la consagración religiosa no es un modo de adquirir la propiedad” y cree, más bien, que lo ocurrido en aquel siglo fue una “purificación” para que el monumento pudiera servir al culto católico.

Opina el funcionario que las normas que amparan la inmatriculación de la mezquita son “inconstitucionales” por lo que bastaría con una declaración para anular la supuesta propiedad eclesiástica. La mezquita, dice, tiene un único dueño: “Todos y cada uno de los ciudadanos y ciudadanas del mundo pertenecientes a cualquier tiempo o época sin distinción de pueblos, naciones, culturas o razas”.

En el informe, un profuso documento jurídico e histórico, se recoge el enfado del emperador Carlos I en 1526, cuando vio las obras de la nueva catedral sobre la mezquita, que él mismo había autorizado: “Yo no sabía que era esto, pues no hubiera permitido que se llegase a lo antiguo, porque hacéis lo que puede haber en otras partes y habéis deshecho lo que era singular en el mundo”. Unos años antes, en 1520, el cabildo catedralicio quiso derribar el famoso bosque de arcos de herradura que adorna el templo a lo que se opusieron las autoridades municipales bajo pena de muerte a quien las tocara. Carlos V permitió, no obstante, construir la catedral, algo que su abuela, Isabel la católica no había consentido.

De El País

La Generalitat i Endesa aliats contra el frau elèctric... domèstic

Un nou 'dispositiu' dels Mossos d'Esquadra i la companyia plena d'expolítics del PP-PSOE amb sous milionaris Endesa al barri més pobre de Girona, la Font de la Pólvora, per detectar comptadors 'punxats il·legalment' -no diu endollats per no crear confusions amb els lladres a sou- a la xarxa elèctrica. N'hi van trobar un total de 20 en un total de vuit blocs de pisos amb centenars de vivendes, dels carrers Roure i Castanyer. Aquest no és el primer operatiu contra el 'frau elèctric' que viu aquest barri del sector Est de la ciutat de Girona, amb un gran percentatge de gent aturada i sense cap ajuda i on el 'batlle' ha dimitit per no poder-se pujar fins a 73.000 euros l'any el sou. Però és el primer de l'any 2016.

Va començar pels volts de les nou del matí quan es van traslladar al barri de la Font de la Pólvora diversos efectius de seguretat ciutadana, investigació dels Mossos de la comissaria de Girona; de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i membres de la Unitat canina van acompanyar els tècnics d'Endesa a fer una nova revisió dels comptadors. També hi va col·laborar la Policia Municipal de Girona.
                                             
En aquest operatiu contra el frau elèctric, habitualment, els agents aprofiten per atemorir el veinat i cercar tot tipus d'il.legalitat, com buscar si hi ha 'plantacions' de marihuana -en habitatges d'entre 50 i 60 m2- ja que -argumenten- "moltes vegades la llum punxada es deu a la necessitat d'electricitat per tenir cura d'aquests cultius interiors de droga". Finalment, però, el que van trobar és que hi havia 20 comptadors dels vuit blocs dels carrers Roure i Castanyer que havien estat manipulats per poder obtenir llum de forma il·legal. Pel que fa a marihuana no van localitzar cap plantació ni tampoc hi va haver cap tipus d'incident, segons van assegurar fonts dels Mossos.

El cos policial està pendent que la companyia presenti denúncia contra els veïns que han fet frau elèctric i aquests s'enfronten a un delicte de defraudació de fluid elèctric que no poden pagar, el que pot suposar qualsevol barbaritat com embargament o desnonament. No és el primer cop que es fa aquest tipus de dispositiu en aquest barri, però no pas als altres. Durant el 2014 se'n van fer 8 i tres més d'extraordinaris per veure si hi havia reconnexions, un d'ells va ser el gener del 2015. I la xifra de comptadors connectats il·legalment sempre ha rondat la vintena.

La España fascista y monárquica: La brecha social crece y aumenta la diferencia entre ricos y pobres


La salida de la estafa organizada por fascistas y plutócratas, si llega, no alcanzará a todos por igual, como aumentan los beneficios de las grandes fortunas de ladrones y defraudadores y crece la miseria de la mayoría de la población, sin trabajo, con salarios de miseria y sin ayudas sociales, saqueado el país por la conocida casta de franquistas y mafiosos desde las más altas instituciones hasta el último carterista. Innumerables documentos y estudios de organizaciones públicas y privadas, oenegés y entidades sociales vienen constatando que la brecha social en España se ahonda. El reciente informe del Instituto Nacional de Estadística (INE) lo corrobora. Las diferencias entre ciudades son lacerantes, y más si se comparan barrios ricos con barrios pobres. La comparativa deja datos escalofriantes: de los 100.000 € de renta en la Madrid de los oliagarcas que no pagan impuestos a los 12.000 en la Sevilla de miseria y pandereta.

Israel creó el grupo terrorista Daesh en Oriente Medio

La cadena gala France 24 en lengua árabe, citando un informe del diario israelí Maariv, informó el jueves de que el ejército israelí y los servicios de seguridad general de inteligencia israelí (Shabak) hace años entrenaron a un grupo de extremistas en la región semiautónoma del Kurdistán iraquí, y luego ellos se convirtieron en una parte de la columna vertebral de la organización takfirí. El rotativo israelí indicó que el principal objetivo de la creación de EIIL es cambiar la geografía de región, ya que, según el Acuerdo Sykes-Picot, el régimen de Tel Aviv está cercado por tres enemigos –en referencia al eje de la Resistencia antisraelí, formado por el Movimiento de Resistencia Islámica de Palestina (HAMAS), el Movimiento de Resistencia Islámica de El Líbano (Hezbolá) y Siria–, razón por la cual Israel se vio obligado a adoptar una nueva estrategia.

Cabe señalar que el Acuerdo Sykes-Pikot entre el Reino Unido y Francia, firmado el 16 de mayo de 1916, con la aquiescencia rusa e italiana, tiene una importancia capital en la historia del Oriente Medio, porque diseñó el mapa futuro que debía establecerse en esta vasta región del mundo cuando el Imperio otomano fuera derrotado en la Gran Guerra. Tras la aparición de Daesh en la región, el régimen de Israel casi logró sus objetivos marcados, pues el EIIL provocó diferencias y divisiones en Irak y Siria y dio pasos en favor de los intereses israelíes, así como allanó el camino para dividir a estos países en Estados pequeños, añadió la fuente.

Según el excontratista de la Inteligencia estadounidense Edward Snowden, Daesh nació del esfuerzo conjunto de la agencia de seguridad de Estados Unidos y del régimen israelí; cuenta con miles de miembros procedentes de varios países del mundo, sobre todo europeos y norteamericanos.

Además, tal como indica el portal norteamericano Veterans Today, el líder de Daesh, Ibrahim al-Samarrai, alias Abu Bakr al-Baghdadi, es un judío que recibió entrenamiento militar de los servicios secretos del régimen de Tel Aviv. A su vez, el rabino israelí Nir Ben Artzi señaló el pasado enero que Daesh es un aliado del régimen de Tel Aviv y su presencia en algunos países de Oriente Medio ayudará a los israelíes a alcanzar sus objetivos.

USA se lleva otro récord de sentencia más estúpida de la historia contemporánea


El tribunal federal del distrito Sur de Nueva York emitió un veredicto que obliga a Teherán a entregar 10.5 billones de dólares a los parientes de los fallecidos en los atentados del 11S tanto como a las aseguradoras que indemnizaron a las víctimas, informa Bloomberg. El total alcanzaría 7.500 millones de dólares que se destinarían a los familiares de las personas que perecieron en los ataques contra las Torres Gemelas y el Pentágono, organizados por los susodichos mismos. Además, el juez George Daniels -que apunta por el apellido el origen posible de su delirante sentencia- decretó que Teherán debe pagar 3 billones de dólares a las compañías aseguradoras que respondieron y cuyos intereses fueron perjudicados por el atentado.

Cossiga: "L'11-S va ser organitzat per la CIA i el MOSSAD"


Francesco Cossiga, l'expresident italià que va revelar l'existència de l'Operació Gladio, ha dit al diari més important d'Itàlia que els atacs de l'11-S a New York van ser dirigits per la CIA i el Mossad, i que això és un fet ben conegut en el món dels serveis d'intel.ligència. Cossiga va ser elegit president del Senat italià el juliol de 1983 abans d'esdevenir president del país el 1985, al guanyar les eleccions. En tant que home estrany, Cossiga es va guanyar el respecte dels partits d'oposició i governà el país durant set anys, fins a l'abril de 1992. La tendència a la franquesa de Cossiga va molestar a la classe política italiana, i es va veure obligat a dimitir després de revelar l'existència i el seu paper en el desenvolupament de l'Operació Gladio, una xarxa d'Intel.ligència criminal, sota els auspicis de l'OTAN, que va portar a terme atemptats a Europa almenys en els anys 60, 70 i 80.

Barcelona tindrà una platja per a gossos

Els gossos de Barcelona tindran una platja a partir d'aquest mateix estiu. Tindrà 1.200 metres quadrats i hi podran accedir tot l'any, ja des del proper mes de juny. "Som una ciutat oberta al mar i ho hem de ser per a tothom. Per a totes les espècies". Aquestes són les paraules amb què la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha anunciat aquest divendres la posada en marxa d'aquest nou espai, situat a la platja de Llevant (Sant Martí). Tindrà un cost total de 60.000 euros i el manteniment anual serà de 28.000.

A més, es passarà dels 107 equipaments per a gossos als 118 arreu de la ciutat. D'aquestes 118 zones, 10 tindran més de 700 metres quadrats i els gossos hi podran córrer lliurement i socialitzar-se amb altres animals. En aquestes zones s'hi instal·laran circuits Agility, amb tobogans, túnels i altres elements d'entreteniment. D'altra banda, en un total de 73 zones de la ciutat –places, carrers i rambles– es permetrà que els gossos vagin deslligats en determinades hores i amb un carnet de "tinença cívica responsable". Aquest carnet serà gratuït però s'haurà d'obtenir després d'una petita formació 'online', que garanteixi que el propietari sap quins són els seus drets però també les seves obligacions.

El cost total d'aquestes noves zones –algunes seran ampliacions de les velles– serà de 3 milions d'euros. S'aniran implementant fins el 2018, igual que l'ordenança que obliga que els gossos vagin lligats fora de les zones especials.

De Ara

La llegada del frío también colapsa los hospitales públicos de Mallorca

Las urgencias de Son Espases, Son Llàtzer e Inca estaban ayer saturadas. El IB-Salut admitió que a primera hora de la tarde había 75 pacientes sin cama a pesar de tener todos los recursos abiertos. Una nieta indignada: "Sólo he vivido una situación así una vez y ha sido en Argentina". Llega el frío a Mallorca y los hospitales públicos se saturan. Y al parecer esta circunstancia es una ecuación irresoluble, al menos mientras esta comunidad padezca unas listas de espera disparadas que impidan a los gerentes hospitalarios decidirse a suspender operaciones programadas para disponer de camas en las que ingresar a los pacientes que ayer esperaban en los diferentes servicios de urgencias.

Esperas que en Son Espases superaban en algunos casos las 77 horas mientras que en Son Llàtzer no menos de nueve pacientes estaban siendo atendidos sin ninguna intimidad ni privacidad en los pasillos del servicio. El comarcal de Inca, por su parte, reclamaba de manera infructuosa ayuda para descongestionar sus urgencias a primera hora de la mañana. Por su parte, el Servei de Salut admitía que ayer por la tarde tenía a 75 pacientes sin cama en los hospitales de Son Espases (39), Son Llàtzer (29) e Inca (7).

Una nieta que ayer llevó a su abuela de 89 años a Son Llàtzer para que la asistieran de un problema de anemia no podía reprimir su indignación: "Hemos llegado a primera hora de la mañana y la han instalado en una camilla situada en un pasillo en el que había otras ocho más, donde estaban atendiendo a otros pacientes de edad avanzada sin ninguna intimidad, cambiándoles la ropa a la vista de todos. A primera hora de la tarde han comenzado a hacerle la transfusión que necesitaba allí mismo, porque todavía no tenía cama para ser hospitalizada. Sólo he vivido una situación así una vez con anterioridad y ha sido en Argentina".

La familiar revelaba que los propios facultativos del servicio de urgencias de Son Llàtzer se mostraban avergonzados con las condiciones en las que estaban atendiendo a las personas: "No podemos hacer nada más, se excusaban". Desde el IB-Salut aseguraron que a algunos de los pacientes que esperaban en Son Llàtzer se les ofreció la posibilidad de ser derivados a la Policlínica y que "todos lo rechazaron porque estaban siendo bien atendidos".

En el hospital de referencia, fuentes del servicio de urgencias hablaban de 54 pacientes esperando cama desde primeras horas del día y que tres de ellos se encontraban en esa situación desde, respectivamente, 77, 69 y 66 horas. Casi tres días siendo atendidos de una manera cuando menos incómoda. "Estamos muy llenos, rebosantes. Hay mucha enfermedad respiratoria y mucha actividad quirúrgica que nos deja sin camas libres. Además, esta misma mañana nos han llamado desde el hospital de Inca para derivarnos pacientes porque también tenían el servicio de urgencias saturado y les hemos tenido que decir que no", explicaban profesionales de Son Espases.

El departamento de comunicación del hospital de referencia admitía la existencia de 39 personas esperando cama a las tres de la tarde pese a que habían derivado a pacientes al cercano hospital Quirón Palmaplanas, al Sant Joan de Déu y al General, centros sanitarios que aseguraron que ya tenían todas sus plazas ocupadas. Las 29 camas del hospital Verge de la Salut, también estaban al completo por pacientes remitidos desde el servicio de medicina interna ya estabilizados y de perfil sociosanitario, recordaron. Como también estaban ocupadas las ocho camas extra habilitadas para estos picos asistenciales en la planta cero de su propio hospital. "Tenemos todos los recursos abiertos y llenos", alegaron.

En Manacor la situación estaba controlada, según las fuentes consultadas por este diario. "Hoy estamos bien. Hay un plan de contingencia para estos casos diseñado por los servicios centrales del IB-Salut y coordinado por el 061 que establece que, en caso de saturación asistencial en nuestras urgencias, intentemos derivar pacientes en primer lugar al hospital de Inca. Y si ellos están igual, que lo intentemos con Son Llàtzer y Son Espases. En caso de falta de camas, tenemos un convenio para hospitalizar a nuestros pacientes en el hospital de Llevant", reveló un profesional del centro comarcal que, al conocer que Inca ya estaba teniendo problemas ayer, se mostró pesimista y auguró que "esto quiere decir que en ocho o diez horas nosotros estaremos igual".

De Diario de Mallorca

La grip congestiona els hospitals catalans

La forta incidència de la grip ha col·lapsat els principals hospitals catalans. “Si bé la malaltia ha arribat més tard, és més virulenta que altres anys” explica la cap del servei d’Urgències del Verge de la Cinta, Maria José Rallo. Entre els hospitals més afectats es troben el Clínic, Sant Pau, el de Tortosa, el Moisès Broggi i el de la Vall d'Hebron. La grip afecta principalment a joves i malalts d’edat avançada. Els treballadors exigeixen més personal i recursos per poder donar l’abast.

La España fascista y monárquica: La brecha social crece y aumenta la diferencia entre ricos y pobres

La salida de la estafa organizada por fascistas y plutócratas, si llega, no alcanzará a todos por igual, como aumentan los beneficios de las grandes fortunas de ladrones y defraudadores y crece la miseria de la mayoría de la población, sin trabajo, con salarios de miseria y sin ayudas sociales, saqueado el país por la conocida casta de franquistas y mafiosos desde las más altas instituciones hasta el último carterista. Innumerables documentos y estudios de organizaciones públicas y privadas, oenegés y entidades sociales vienen constatando que la brecha social en España se ahonda. El reciente informe del Instituto Nacional de Estadística (INE) lo corrobora. Las diferencias entre ciudades son lacerantes, y más si se comparan barrios ricos con barrios pobres. La comparativa deja datos escalofriantes: de los 100.000 € de renta en la Madrid de los oliagarcas que no pagan impuestos a los 12.000 en la Sevilla de miseria y pandereta.

Todos los datos apuntan a que un 30% de la población española se encuentra en riesgo de pobreza y exclusión social, y aumentan los porcentajes de quienes padecen carencias materiales severas. “Los gobiernos españoles se han mostrado sumamente ineficaces en la lucha contra la desigualdad desde que empezó la crisis”, señalan en Intermon-Oxfam. Hoy España es un reino de enormes desigualdades. La brecha social muestra en todo caso notables diferencias entre territorios. Si las comunidades del norte (Navarra, País Vasco, Aragón) tienen tasas de riesgo de pobreza inferiores al 20%, Canarias, Extremadura y Andalucía oscilan entre el 35% y el 39%.

El INE constata que la referencia Arope (siglas en inglés de At Risk Of Poverty or social Exclusion) afecta hoy a 13,6 millones de españoles de una población total de 46,7. Arope establece tres variables: la carencia material severa, la baja intensidad en el empleo y el riesgo de pobreza. Percibir ingresos inferiores a 7.961 euros en el caso de hogares unipersonales, o de 16.719 en hogares de cuatro miembros, marca el límite del umbral de la pobreza. Sebastián García, de Cáritas, corrobora: “Ya éramos conscientes desde hace tiempo de que la salida de la crisis iba a suponer un drama en términos de fractura social”.

Las diferencias entre comunidades autónomas y entre ciudades importantes son significativas, pero dentro incluso de la misma ciudad la situación varía mucho de unos barrios a otros. El proyecto europeo Urban Audit considera la necesidad de proporcionar datos para niveles inferiores a los de la ciudad en su conjunto. Por ello se definieron los Sub-City District (SCD), que en lo fundamental coinciden con los barrios. En España se han definido 484 de esos SCD en las 16 ciudades con más de 250.000 habitantes. De su estudio salen los datos hechos públicos por el INE, en los que se reflejaban las diferencias entre algunos barrios de Madrid, con una renta media por hogar superior a los 100.000, euros y los poco más de 12.000 en las barriadas sevillanas de Los Pajaritos o Polígono Sur.

“La brecha que se ha abierto entre las personas ricas y las empobrecidas es alarmante”, sostiene Francisco Lorenzo, coordinador del equipo de estudios de Cáritas. El ingreso medio de las personas más ricas es siete veces superior al nivel medio de quienes tienen menos rentas. Y durante la crisis las rentas más bajas han caído en términos reales un 5% cada año. “Existe un riesgo cierto y real de que estas diferencias se enquisten en la estructura social, de tal forma que las familias pobres jamás podrán alcanzar niveles aceptables aunque la recuperación sea un hecho. La diferencia es ya tan importante que no habrá forma de paliarla si no se ponen en marcha mecanismos redistributivos urgentes”, asegura Luis del Pozo, de Oxfam.

De la Vanguardia

Els Borbons i els negocis: una combinació explosiva


Quan feia una setmana que la seva germana havia hagut de seure a la banqueta dels acusats del cas Nóos, ahir Felipe VI va veure com es feien públics un missatges de Whatsapp ben comprometedors, en què ell i la seva esposa expressaven suport i amistat a Javier López Madrid, ex-conseller de Caja Madrid i Bankia, implicat en l’escàndol de les targetes ‘black’ i en la xarxa de corrupció anomenada ‘Púnica’. La conversa, filtrada per la Guàrdia Civil, va ser publicada per Eldiario.es. Els reis i el gendre de l’empresari Villar Mir van fer aquest xat l’octubre del 2014, enmig de l’esclat de l’escàndol de les targetes utilitzades pels directius de Bankia com a complements de sou no declarats.

La nazicatólica España: país de embusteros, corruptos e hipócritas


En España se miente mucho. En una investigación realizada en 23 países con más de 2.500 personas sobre la relación entre la corrupción institucional y la honestidad individual, sólo un 45% de los participantes españoles ha dicho la verdad en una situación en que mentir les resultaba beneficioso. Esta cifra es una de las más bajas registradas en Europa y queda muy lejos del 87% de Alemania, que encabeza el ranking de honestidad. La investigación, que se presenta en la revista Nature, demuestra que la corrupción de las instituciones induce a los ciudadanos a actuar de manera deshonesta.

La UE denuncia que Figueres i Banyoles no garanteixen la gestió d'aigües residuals

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) va dictar ahir que Figueres i Banyoles no han garantit el tractament adequat de totes les aigües residuals urbanes abocades en zones sensibles, tal com ja havia denunciat la Comissió Europea (CE). Aquesta cort, amb seu a Luxemburg, va donar la raó, per tant, a la CE sobre l'incompliment de les obligacions d'una sèrie d'aglomeracions d'Espanya, com és el cas de Figueres i Santa Llogaia del Terri (Banyoles), juntament amb Berga (Barcelona) i Pontevedra-Marín-Poio-Bueu. En concret, l'incompliment es refereix a certs articles d'una directiva europea sobre el tractament ?d'aigües residuals. Foto:La depuradora de Figueres es va construir l´any 1982 i es va ampliar el 1993.

El litigi va començar quan la CE va sol·licitar a l'alt tribunal europeu que determinés si Espanya ha violat determinades obligacions de la directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, després d'un procediment d'infracció obert contra el país per l'incompliment de la directiva sobre les «zones sensibles» a la qual fa referència la normativa. D'aquesta manera, ara el Tribunal de Justícia de la UE ha detectat problemes en la insuficient designació de les zones sensibles, la identificació de les zones menys sensibles i en el compliment de les obligacions relatives als sistemes col·lectors. També en les instal·lacions de tractament d'aigües residuals urbanes d'aquelles aglomeracions de més de 10.000 habitants en zones sensibles.

En aquesta mateixa línia, el tribunal europeu ha alertat de la falta de consideració sobre els abocaments en zones de captació de zones sensibles, juntament amb el compliment de les obligacions relatives als llots que s'originen en el tractament de les aigües residuals, segons la sentència que va dictar ahir la UE. Tot i això, l'alt tribunal va retirar les imputacions referents a la insuficient designació de zones sensibles i a la identificació de zones menys sensibles, ja que va destacar la progressiva regularització de les instal·lacions de sanejament, de tractaments i d'abocaments a certes aglomeracions.

Incompliment reiterat

La CE va decidir denunciar Espanya davant el Tribunal de Justícia europeu per un incompliment reiterat de les obligacions establertes pels articles 4 i 5 de la directiva, en relació amb aglomeracions de més de 10.000 equivalents habitants que aboquen a zones sensibles. Tot i dictar l'incompliment del tractament adequat de totes les aigües residuals abocades en zones sensibles en els casos anteriors, com són Figueres i Banyoles, el Tribunal de Justícia va donar la raó a Espanya pel que fa als casos de Bollullos Par del Condado (a Huelva) i d'Abrera (a Barcelona).

La CE va qüestionar que Espanya no havia aportat una presa de mostres -en un període de 12 mesos- per poder demostrar que les dades analítiques de les instal·lacions de les aglomeracions complien amb els paràmetres fixats per la directiva. Espanya ha al·legat que la CE no pot exigir que s'aporti un mostreig generat en un període de 12 mesos en relació amb l'incompliment de l'article 5 de la directiva de les aigües residuals.

Sobre aquest punt, la sentència que va dictar el Tribunal de Justícia dóna la raó a Espanya i va detallar que, a més a més, el país havia aportat davant la cort les diferents mostres que constituïen el fonament de l'incompliment al·legat per la CE. Finalment, pel que fa a l'aglomeració de Capellades (Barcelona), el Tribunal de Justícia va considerar que l'existència de l'incompliment al·legat havia d'apreciar-se el 23 de juny del 2014. El fet és que Espanya al·legava que, des d'aquesta data, l'esmentada aglomeració ja complia íntegrament els requisits recollits en els esmentats articles de la directiva. D'aquesta manera, el Tribunal de Justícia va subratllar ahir que la CE no ha aportat dades suficients que permetin demostrar, en alguns dels casos, que les normes nacionals que marca la directiva no s'aplicaven correctament.

Millora de depuradores

Tenint en compte la denúncia de la CE, que ara ha arribat en forma de sentència per part del Tribunal de Justícia de la UE, es fa evident la necessitat d'una millora a les depuradores de Figueres i el Terri (a Banyoles). En concret, fa poc ?menys d'un any, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va posar a licitació la redacció del projecte constructiu per remodelar i millorar la depuradora de Figueres. Pel que fa a la depuradora que està instal·lada a Santa Llogaia del Terri, que abasta Banyoles, s'ha preparat licitar la redacció del projecte que es calcula executar entre 2017 i 2018.

De Diari de Girona

Nova divisió a JxSí: CDC es contradiu votant el contrari que a Madrid

Junts pel Sí ha votat diferent en una resolució del ple monogràfic sobre pobresa que s’ha celebrat aquest dimecres i dijous al Parlament. Concretament, en les resolucions de Catalunya Sí que es Pot i la CUP que demanaven la derogació de la reforma laboral i on els diputats de Junts pel Sí tenien llibertat de vot. Així doncs, ERC ha votat a favor de la proposta de CSQP, mentre que Convergència s’hi ha abstingut, tot i que al Congrés els seus diputats van donar suport a la reforma laboral de Mariano Rajoy que Artur Mas el botifler va votar a favor. És el vell joc hipócrita de la fatxenda de cara a la galeria.

La resolució, en tot cas, ha tirat endavant amb 64 vots a favor (ERC, PSC, CSQP i CUP), 12 en contra (PP) i 57 abstencions (CDC i Ciutadans). D’aquesta manera, el Parlament s’ha posicionat en contra de la reforma laboral del Govern espanyol i insta la Generalitat a exigir la seva derogació. El text també demana al govern espanyol que recuperi el nivell de protecció social existent fins al juny del 2012 i, sobretot, la cobertura de persones més grans de 45 anys.

En un altre punt, es demana "plantejar al Govern de l'Estat la recuperació de la figura de l'autorització administrativa prèvia per part de l'autoritat laboral en els supòsits de suspensió o rescissió col·lectiva de contractes per raons econòmiques, tecnològiques, productives i organitzatives".

De e-notícies