dilluns, 13 de setembre de 2010

La Corrent del Golf i prediccions d'hivern contradictòries


L'hivern de 2010/2011 pot resultar el més sever de tots que hi va haver a Europa en els últims mil anys, pronostiquen els meteoròlegs de Polònia, citats per RBK Daily. La càlida Corrent del Golf, l'Atlàntic, s'extingeix. Es va fer un 50% més lenta en els últims anys. D'aquí a poc ja no serà capaç de compensar el fred dels vents àrtics, opinen els polonesos. I fan una conclusió paorosa: Si la Corrent del Golf s'atura del tot, a Europa arribarà un nou període glaciar. Però l'agència aeroespacial nord-americana NASA refuta aquesta hipòtesi. Els seus experts, basant-se en els resultats obtinguts amb l'ajuda de satèl.lits, indiquen que el Corrent del Golf es va fer més calorosa en els últims 20 anys. I cal assenyalar que precisament NASA va predir el maig últim que l'estiu del 2010 seria molt calorós a Europa.

El seu pronòstic es va justificar de ple a Rússia, on no hi va haver estiu tan àrid en els cinc mil anys anteriors i no hi haurà durant el mateix nombre, segons meteoròlegs. Veritat que Europa Occidental no va patir molta calor. La temperatura mitjana de l'estiu fins es va mantenir per sota de la normal en alguns dels seus països.

Al vídeo el professor de l'UB Javier Martín Vide explica clarament què està passant:
Tinguem la Crisi a Pau: SICOMTV i l'Oficina de promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.

El temps és l'estat de l'atmosfera en un moment determinat. El clima són les condicions característiques de l'atmosfera. Un planeta escalfat va a reforçar el cicle de l'aigua, el que suposa menys pluja però més precipitacions torrencials i en contraposició, més sequera. El corrent del Golf ens garanteix major temperatura que la que correspondria en funció de la latitud.

Lisboa és a la pràctica en el mateix paral.lel que Nova York i no obstant això no veu la neu que sí abunda a la metròpoli nord-americana. Amb la pujada del nivell del mar assistirem a desplaçaments forçats de poblacions, en general pobres, que viuen en zones baixes.

L'OCU troba insuficient la reforma hipotecària



L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha fet arribar al Ministeri d'Economia, a través del Consell de Consumidors i Usuaris, les seves al.legacions a l'avantprojecte de Llei de Modernització del Mercat Hipotecari. L'OCU comparteix la necessitat de modificar la legislació en matèria hipotecària per aportar una major transparència i flexibilitat al mercat hipotecari. A més considera positiu l'intent per part de l'Administració d'abaratir i facilitar els canvis d'hipoteca, de manera que els consumidors puguin defensar-se millor davant una pujada de tipus d'interès.

El Consell General del Poder Judicial preveu una allau d'execucions hipotecàries en 2010. Segons el CGPJ, el nombre d'expedients d'execució hipotecària es va duplicar en 2009 (arribaren a 114.000, enfront de les 58.688 de 2008), i s'esperen al voltant de 180.000 execucions hipotecàries el 2010.

Però l'Avantprojecte no afronta problemes reals que afecten els consumidors a l'hora de contractar una hipoteca i no es regulen en el mateix:

* A la pràctica el consumidor té dificultats per triar notari, societat de taxació i gestoria. Per tant s'haurien controlar i limitar els costos que aquests serveis tenen per als usuaris, en especial els relacionats amb la gestió que segons el parer de l'OCU avui en dia resulten desorbitats.

* Cal estendre tota la regulació dels préstecs hipotecaris als crèdits amb garantia hipotecària ia qualsevol altre instrument de finançament amb garantia hipotecària. D'aquesta manera es podria evitar el que passa en l'actualitat quan les entitats ofereixen crèdits en comptes de préstecs per eludir les obligacions amb l'usuari, en especial les relacionades amb la subrogació.

* La cancel.lació registral de les hipoteques és un mer tràmit formal que pocs consumidors fan per les elevades despeses que té. La Llei hauria de regular aquesta qüestió, establint un procediment de caducitat registral avantatjós per al consumidor.

* La llei, a més, hauria d'evitar expressament la imposició de costos al consumidor per operacions que són obligació de les entitats financeres (cobraments per documents de liquidació de pagaments o modificacions d'hipoteques per operacions societàries).

* S'hauria regular, en la mateixa línia que la Llei del crèdit al consum, que en les hipoteques amb consumidors no poguessin establir tipus d'interès (ni de de demora ni d'altre tipus) que siguin superiors a 2,5 vegades l'interès legal dels diners, sobretot quan aquests préstecs compten amb la garantia real de l'immoble.

* Quan el consumidor es subroga en el préstec del promotor, en el contingut de l'oferta vinculant s'hauria d'incloure la confirmació que el consumidor l'ha triat lliurement, a més de l'acceptació expressa com a deutor del comprador de la casa per part de l'entitat financera i, finalment, en tots els casos que el contracte de préstec sigui lliure de clàusules abusives.

En definitiva aquesta llei hauria de suposar una ferma aposta per la liberalització i flexibilització del mercat, establint un sistema més avançat que redundi en menors costos per a l'usuari, com per exemple l'adopció de models de contractes tipus, prèviament formalitzats i autoritzats, amb accés directe al Registre, evitant d'aquesta manera una burocràcia lenta i cara que no fa sinó dificultar encara més l'accés a l'habitatge per als consumidors, ja de per si prou complicat per les seves elevats preus.

L'OCU farà arribar els seus plantejaments a tots els grups parlamentaris durant el procediment de tramitació de la Llei, per aconseguir que aquesta no es quedi a mig camí i constitueixi un nou instrument al servei dels consumidors i no de les institucions financeres i altres intermediaris.
Veure també:
http://noticies.sirius.cat/2010/08/lusura-bancaria-sobre-la-vivenda.html

Barcelona i València amb els 5 de Cuba

Dissabte, 11 de Setembre, a la Pl. de Sant Jaume de Barcelona, es va celebrar la Vetlla per la Llibertat dels cinc cubans empresonats injustament en presons dels Estats Units, per combatre el terrorisme que practicaven, des de territori nord-americà, exiliats cubans protegits i finançats per les autoritats nord-americanes, contra el poble de cuba. A València (foto) uns centenars de persones, convocades pel Comitè per la Llibertat per als Cinc del País Valencià, van recórrer dissabte els carrers cèntrics manifestant-se en solidaritat amb "els Cinc" i per denunciar els "actes terroristes contra Cuba", amb una mateixa lluita i una mateixa veu: "Llibertat per als Cinc".

A l'acte, convocat per la Plataforma Catalana "DEFENSEM CUBA" contra el Bloqueig i per la Llibertat dels Cinc, al qual van assistir més d'un centenar de persones i va comptar amb la presència de representants de col.lectius de solidaritat, del món de la cultura, sindicats, partits polítics i parlamentaris.

Durant dues hores i mitja, a la Plaça de Sant Jaume, davant les portes de l'Ajuntament de Barcelona i de la Seu del Govern de la Generalitat Catalana, molt concorregut en ser aquest dia la Diada Nacional de Catalunya, es van repartir centenars de volants , explicant el cas dels 5 i exigint el seu alliberament. També es van encendre 73 espelmes en record de les víctimes de l'atemptat terrorista de l'avió de cubana d'aviació, perpetrat per Posada Carriles amb suport de la CIA, així com es van desplegar pancartes i banderes cubanes, recorrent en cercle per tota la Paza, amb cartells amb les fotografies dels cinc lluitadors per la llibertat.

Així mateix es va llegir una carta d'Antonio Guerrero, es van entonar cançons de suport a Cuba i es van cridar consignes exigint la llibertat immediata i incondicional dels 5, per part de representants d'organitzacions solidàries i de l'Associació de Cubans a Catalunya "José Martí".

L'acte va concloure a les 00.00 hores del dia 12, amb la lectura d'un manifest subscrit per "Defensem Cuba", denunciat els 12 anys d'injustícia comesa amb els 5 cubans i amb els seus familiars. en nom de les 92 organitzacions que la componen, renovant el compromís de no desistir en la lluita i la denúncia contra els Estats Units, fins a aconseguir el retorn dels 5 a la seva pàtria Cubana.

València també es manifestà pels 5

Més de dues-centes persones, convocades pel Comitè per la Llibertat per als Cinc del País Valencià, van recórrer dissabte els carrers cèntrics de València per manifestar la solidaritat amb "els Cinc" i denunciar els "actes terroristes contra Cuba", amb una mateixa lluita i una mateixa veu: "Llibertat per als Cinc". El comitè organitzador, que agrupa a set col.lectius de solidaritat amb Cuba del País Valencià, va convocar a la societat valenciana a una jornada de solidaritat que va començar amb una manifestació que va iniciar i finalitzar el seu recorregut davant el Consolat dels Estats Units.

Els convocants consideren un èxit aquesta mobilització, en què van estar presents nombrosos representants d'organitzacions polítiques, sindicals, ONGDs i col.lectius socials, entre altres, el secretari general del PCE, José Luis Centella, que es va entrevistar amb el president Raúl Castro a l'Havana recentment, la Coordinadora d'EUPV i Diputada a les Corts Valencianes, Marga Sanz, i la també diputada autonòmica i portaveu de EUPV en la Comissió de Drets Humans, Marina Albiol, que ja va presentar el cas dels Cinc davant del parlament valencià, rebent el any passat a Adriana Pérez, esposa d'un dels Cinc.

Amb aquesta manifestació, el Comitè per l'Alliberament dels Cinc del País Valencià se suma a la crida del Comitè Internacional i de l'Estat Espanyol per l'alliberament dels "Cinc". Són accions que s'inscriuen, així mateix, dins d'una campanya internacional recolzada per deu premis Nobel, centenars de parlamentaris d'Europa, Amèrica Llatina i el Carib, organitzacions professionals de juristes i institucions religioses, entre d'altres col.lectius.

Entitats socials demanen al govern defensa contra "l’escomesa dels especuladors”

Una vuitantena d’entitats socials de Catalunya han denunciat, a través d’un manifest, les retallades socials i la reforma laboral de la qual estan sent víctimes els ciutadans. És per això, que se sumen a la vaga general del 29 de setembre i demanen al govern que “els defensi de l’escomesa dels especuladors” i deixi d’estar “sotmès a les lleis de ferro dels mercats financers”. Els signants diuen que les mesures preses “incrementaran el risc d’exclusió social” dels més vulnerables i crida als ciutadans a “no assistir impàvidament a la retallada de valors cívics, els drets socials i laborals, la privatització dels serveis públics i a la degradació ambiental i climàtica”.

És per tots aquests motius que consideren que la vaga “és una imperiosa necessitat d’expressió democràtica a l’abast de la ciutadania”.

Entre les entitats signants d’aquest manifest hi ha FACUA, AVALOT, Fundació Pau i Solidaritat, Greenpeace, Intermon Oxfam de Catalunya i Andorra, el Sindicat d’Estudiants i Alternativa Jove-Joves d’EUiA.

Es reprèn el judici contra Udalbiltza

Els 21 encausats per Udalbiltza han tornat avui a l'Audiència Nacional espanyola. El judici s'ha reprès amb les declaracions dels testimonis presentats per l'acusació, però la vista s'ha hagut de suspendre a causa de l'absència de sis d'ells. Els processats, sobre els quals pesen peticions fiscals que van des dels deu fins als quinze anys de presó, s'han hagut de seure de nou a la banqueta dels acusats de l'Audiència Nacional espanyola, havent rebut el suport de diversos agents polítics.

A la sessió d'avui havien estat citats un total de 17 testimonis de l'acusació (agents de les FSE), però sis d'ells no s'han presentat per diversos motius. L'acusació ha renunciat al testimoni de quatre d'ells però ha mantingut la seva intenció de prendre declaració als altres dos, de manera que la vista oral s'ha hagut de suspendre davant la seva absència.

El tribunal ha fixat per al 29 de setembre la compareixença d'aquests dos testimonis, jornada en què també es preveu iniciar l'anàlisi de les proves pericials i que coincideix amb la vaga general convocada per CCOO i UGT.

Mentrestant, demà a la tarda (16.30) serà el torn dels testimonis de la defensa, un total d'onze.

Suport

Fins Madrid s'han desplaçat des de Euskal Herria representants de diverses formacions com l'esquerra abertzale (Patxi Urrutia, Txelui Moreno, Katalin Madariaga), EA (Juanjo Agirrezabal, Santi Merino), Aralar (Txentxo Jiménez, Jon Abril, Mikel Basabe, Asun Fernández) i Alternatiba (Jonathan Martínez) per acompanyar als processats.
Veure també:
http://noticies.sirius.cat/2010/07/udalbiltza-mes-processats-politics-que.html
http://noticies.sirius.cat/2010/07/comenca-la-vergonya-contra-udalbiltza.html
http://noticies.sirius.cat/2010/07/segona-sessio-del-judici-contra.html
http://inici.roigesfera.org/2010/07/el-cas-udalbiltza.html

Cayo Lara crida a "rescatar la Democràcia" el 29-S

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha animat els treballadors a secundar la vaga general del pròxim 29 de setembre com a mesura per "rescatar la Democràcia" i davant els responsables de la crisi, en "el major atac contra els drets laborals en la història de la Transició". Durant el seu recorregut pel sevillà Mercat d'Abastos del carrer Feria, i acompanyat pel seu homòleg andalús, Diego Valderas, el líder d'IU ha repartit fullets informatius sobre les raons de la coalició d'esquerres per fer una aturada general. Lara ha recordat que és una vaga a "legítima defensa" dels drets dels treballadors per explicar que hi ha una sortida diferent a les retallades i amb inversió pública, a través de la "lluita contra el frau fiscal" i amb l'Estat com abanderat de la creació d'ocupació.

Així mateix, ha recordat que acudir a la cita del 29 de setembre té molta més importància després de l'aprovació de la Reforma Laboral per evitar tornar a "la contractació del segle XIX i als acomiadaments per la via fàcil".

"Tenim molt més a perdre que un dia de salari", ha precisat Lara, que ha reiterat la seva petició que s'organitzen debats en els mitjans de comunicació perquè els ciutadans escoltin totes les raons per les quals s'ha convocat la vaga i decideixin lliurement la seva participació.

Preguntat pels periodistes sobre la petició del president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, que es puguin endeutar les comunitats autònomes, el coordinador d'IU ha donat suport a aquesta demanda, i ha precisat que la comunitat andalusa encara té "marge de maniobra "per endeutar i generar inversió pública.

Lara continuarà el seu periple informatiu per altres ciutats andaluses com Màlaga i Granada, on anirà demà, per a dur "les raons de la classe treballadora enfront de l'agressió sistemàtica contra les conquestes socials".

Meyer insta l'UE a validar els incentius al carbó

L'eurodiputat d'IU exigí a Saragossa que el Reglament de desenvolupament del Reial Decret mantingui les ajudes públiques al carbó fins 2018 com a mínim. L'eurodiputat d'Esquerra Unida, Willy Meyer, el responsable federal d'Energia, Aigua, Transports i Sostenibilitat d'IU, i el responsable d'Economia i Món Laboral d'IU Aragó, José Antonio Pérez, manifestaren a Saragossa el seu suport a les reivindicacions sector del carbó espanyol davant els interessos de les companyies elèctriques. A la foto Willy Meyer amb Adolfo Barrena.

En roda de premsa, Meyer instà al Col.legi de Comissaris de l'UE a validar el Reial Decret d'incentius al carbó aprovat pel Govern espanyol i que topa amb la directriu acordada pels partits socialdemòcrates i els conservadors del PP a l'UE: "Tendent a impedir la intervenció de l'economia des dels Executius", el que significa, segons Meyer, que "l'economia es dirigeix des dels Consells d'Administració". Meyer ha advertit que estan pendents de la decisió del Col.legi de Comissaris 100.000 llocs de treball del sector a Espanya, Romania, Alemanya i Polònia.

Meyer ha considerat que "mantenir l'activitat minera del carbó contribueix a reduir la dependència respecte de l'exterior" i ha defensat que "continuï formant part de l'anomenat mix energètic perquè Espanya és un país dependent des del punt de vista energètic". En aquest sentit, l'eurodiputat d'IU ha exigit que el Reglament de desenvolupament del Reial Decret mantingui les ajudes públiques al carbó fins 2018 com a mínim.

Finalment, Meyer ha demandat el dret dels governs a intervenir l'economia i, en el cas de l'Estat espanyol, ha de ser intervinguda "tota l'energia", tota l'activitat econòmica de producció d'energia.

Visita al tancament d'Ariño

Barrena, que ha llançat un missatge de solidaritat als miners de Palència, Lleó, Aragó i, en general, de les zones mineres, s'ha traslladat, juntament amb Meyer i Pérez, al municipi de Terol de Ariño per reunir-se amb els tancats al Ajuntament a fi de manifestar el seu suport al tancament i informar de les gestions realitzades a nivell autonòmic, estatal i europeu en relació amb el carbó.
Barrena ha recordat que el sector del carbó ha sofert a Espanya una reconversió "salvatge" anys enrere i ha proclamat que els treballadors del sector "tenen dret a un futur". El responsable federal d'Energia s'ha mostrat convençut que el conflicte actual es quedarà en "un malson" que va començar al Col.legi de Comissaris de la UE, que "per unanimitat va decidir fer això".

Bèlgica: Es jubila el bisbe pedòfil Vangheluwe

L'ex bisbe de Bruges i primer bisbe belga que va dimitir enmig de l'escàndol de pedofília que va afectar l'església catòlica, Roger Vangheluwe (foto), va anunciar que es jubilava de manera forma "discreta" i fora del seu anterior diòcesi, va informar aquest diumenge la premsa belga. En un comunicat difós per la Conferència Episcopal, Roger Vangheluwe anunciar que deixava la comunitat de Westvleteren, on va trobar refugi en els últims mesos, per retirar-se "a un altre lloc, fora de la diòcesi de Bruges". "A la discreció, seguiré reflexionant sobre la meva vida i el meu futur", va precisar.

L'ex bisbe de Bruges, de 73 anys, va tornar a presentar les seves excuses, per "tot el mal ocasionat pels seus actes". Entre altres abusos va reconeixer haver violat al seu propi nebot, a mitjans dels 80, quan va ser recolçat, com Maciel dels Legionaris de Crist, el germà del actual cap del vaticà (a Ratisbona) i tants d'altres, pel mateix Karol Wojtyla.

Roger Vangheluwe havia estat el primer bisbe belga a dimitir, a l'abril, per haver comès abusos sexuals contra menors, des que va esclatar l'onada d'escàndols de pedofília que van afectar a partir de 2009 a l'església belga. Després de la dimissió de Vangheluwe, l'església belga va rebre centenars de querelles.
Veure també:
http://noticies.sirius.cat/2010/08/belgica-el-cardenal-mentider-i-el-bisbe.html
http://noticies.sirius.cat/2010/09/belgica-13-nois-es-suicidaren-pels.html
http://noticies.sirius.cat/2010/06/lesglesia-catolica-una-organitzacio.html

L'UMP, Sarkozy, De Woerth, L'Oreal i ara Madoff!

La justícia francesa ha començat a investigar les possibles connexions entre els escàndols Madoff i Bettencourt, a través de les relacions personals entre Bernard Madoff, condemnat a 150 anys de presó per haver comès un frau piramidal de més de 50.000 milions de dòlars, considerat com la major estafa individual de la història, i Patrice de Maistre, el gestor de Liliane Bettencourt, la primera fortuna de França. El jutge Renaud van Ruymbeke, responsable de la instrucció dels "serrells" francesos de l'escàndol Madoff, ha ordenat les primeres investigacions per intentar aclarir una nebulosa teranyina financera. Foto: Bernard Madoff (a l'esquerra) i Patrice de Maistre.

S'estima oficiosament que les pèrdues personals de Liliane Bettencourt a la gi gantesca estafa Madoff ascendeixen a 30 milions d'euros. Però aquestes pèrdues tot just luminen unes relacions molt complexes entre els gestors de Madoff a Europa (Luxemburg) i els successius gestors de la fortuna Bettencourt, a França i diversos paradisos fiscals.

La justícia part d'aquestes primeres dades en estat brut...


El 1997 es va crear a Luxemburg una "estructura" financera, Oreades, destinada a "comercialitzar" els "productes" Madoff a Europa. Oreades -en homenatge a les nimfes de la mitologia grega, part del seguici de Diana caçadora- estava controlada al 100 per 100 per dues empreses, Thetys i Gespral, el capital pertanyia al 100 per 100, igualment, a la família Bettencourt.

Oreades va ser liquidada el 2004, quan declarava 280 milions d'beneficis nets, substituïda per una altra "estructura" financera, Luxalpha, íntimament relacionada amb un banc suís.

La justícia francesa vol conèixer al detall el paper jugat pels successius gestors personals de Liliane Bettencourt, Jean-Paul Delattre (destituït en el seu moment) i Patrice de Maistre, sospitós de ser el "home orquestra" de l'evasió de capitals.

Le Parisien, que ha revelat les primeres indagacions de la justícia francesa, subratlla que Bernard Madoff i Patrice de Maistre es van trobar en diverses ocasions al llarg dels anys 2007 i 2008, coincidint amb els moviments de capitals de la fortuna Bettencourt que són objecte de greus sospites fiscals.

Cas Brugal: Ripoll va aconseguir regals milionaris

L'informe de la Brigada de Blanqueig de Capitals arriba a la conclusió que hi va haver: «Un acord dirigit per la Diputació Provincial d'Alacant, en la persona del seu president, per adjudicar el pla zonal a l'opció presentada per Cespa-Ortiz, amb la condició sine qua non d'adquirir la finca propietat d'Ángel Fenoll». La Brigada de Blanqueig de Capitals ha arribat a la conclusió que el Pla Zonal del Baix Segura està viciat des del seu origen, amb l'únic objecte de beneficiar, després de nombroses vicissituds i un procés de tres anys, als empresaris Ángel Fenoll i Enrique Ortiz perquè el segon s'adjudiqués per 20 anys aquesta planta en terrenys del primer. També sosté que el president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll, del PP, ha rebut «presumptes contraprestacions, destacant entre elles la concretada en dos habitatges al centre d'Alacant o el seu equivalent en un milió d'euros o l'adquisició i sanejament d'un canal de televisió local». Foto: Ripoll i Gregori, a la sortida dels pisos.

El Cos Nacional de Policia basa les seves conclusions en escoltes telefòniques -hi ha centenars al llarg de tres anys-, seguiments de reunions amb polítics del PP i PSOE i documentació fiscal i registral sobre la compra-venda dels terrenys.

L'informe està tancat, no hi falta ni la visita que Ripoll i la seva dona van realitzar als habitatges en obres que els investigadors li atribueixen, però no és concloent. Ripoll ho ha negat tot.

La investigació arrenca a finals del 2006, quan la Diputació fa públic el contracte per a l'adjudicació de les escombraries. Faltaven cinc mesos per a les eleccions municipals. Sempre segons l'informe que consta en actuacions, Fenoll va intentar «comprar voluntats» i per això «configurar un entramat de col.laboradors».

Entre ells es cita Vicente Gomis, exsecretari general de la Presidència de la Generalitat; Antonio Amorós, portaveu del grup socialista a la Diputació, i Rafael Gregory, empresari. Les converses que figuren en aquesta peça del sumari arrenquen l'abril de 2007 (probablement Fenoll estava «punxat» des del gener), quan l'empresari li expliquen que la seva oferta per ubicar la planta no és la millor puntuada i que els tècnics de la Conselleria es s'han decantat per la de la UTE Cespa-Ortiz. Era el 26 d'abril.

Allò va haver de ser una sorpresa, segons es desprèn de l'informe policial, perquè els contactes de Gregory amb l'ens provincial li havien transmès, «informació de primera mà, relativa a la data de l'adjudicació-el 8 de maig-, possiblement (fora ) Mónica Lorente, actual alcaldessa d'Oriola, per utilitzar-així com el grau de compromís del senyor Ripoll per defensar la seva oferta (la de Fenoll) "amb ulls tancats"».

En aquests moments, i això s'investiga en una altra peça del «cas Brugal», Fenoll era el mecenes de la campanya electoral del PP de Orihuela. Pels «punxades» se sap que l'empresari va intentar llavors canviar el criteri dels tècnics i, fins i tot, que es realitzés un informe paral lel que els desacreditar. Finalment, la Diputació va posposar la seva decisió.

Durant aquestes setmanes Fenoll, segons la Policia, havia fet tot el possible per guanyar favors, fins i tot va estar en Blanqueries-seu socialista a València-i es va entrevistar amb José María Catalunya, vicepresident del Patronat de la Fundació, «que pel que sembla ha cridat a els seus perquè donessin suport al projecte», segons l'informe, o amb Antonio Amorós.

De les converses es desprèn que Fenoll es va queixar als responsables de campanya del PP d'Oriola per quedar-se fora i aquests li insistien que «està controlat... hi ha majoria absoluta... té Ripoll... Eh... anem... Està preparant el tema». Hi ha desenes d'escoltes d'aquests dies on un tema recurrent són les eleccions i els vots «van tots on han d'anar», diuen. La Policia va registrar dos dies després de les eleccions-en les que escombra el PP-l'empresa Colsur i deté Fenoll, el seu fill i col.laboradors. Entre altres documents dóna valor a un contracte d'assessoria amb Gregory.

El 26 de juliol Ripoll anuncia que s'amplia el termini d'adjudicació i Gregory passa a ser «peça clau» perquè manté converses periòdiques, per compartir informació, provinents tota ella gairebé en exclusiva del president de la Diputació ». La Policia diu que la institució provincial va decidir al setembre adjudicar a Cespa-Ortiz per l'informe favorable dels tècnics de la Generalitat, i que l'altra opció era deixar-lo desert, però mai donar-lo a Fenoll.

Els informes diuen que davant aquesta situació Gregory i Gomis considerar que l'única sortida que quedava era «arribar a un acord amb Ortiz que inclouria la finca adquirida per Fenoll». És la primera referència a l'empresari alacantí. Cespa-Ortiz es va adjudicar la planta el 26 de novembre de 2007. A partir d'aquí, segons la Policia, Ripoll i Gregory van començar a parlar més sovint i es van citar en el «Meliá». Segons la Policia, aquest dia es va poder forjar la venda a Ortiz del terreny que Fenoll havia adquirit per al Pla zonal en una altra zona de Torremendo-a La Pistola-o bé el donar-li a aquest una participació del negoci.

Dies després Gregory, ja com a intermediari, va parlar amb Ortiz per fer-li veure la necessitat de l'acord. Però ningú va tenir en compte a Cespa, el soci d'Ortiz en l'operació, i només tenien un mes per assolir-lo, perquè el 3 de gener de 2008 es anava a anunciar la ubicació. Segons els investigadors, es van utilitzar telèfons de seguretat per tancar els detalls, però no hi va haver acord. El Consorci, amb tots els vots a favor, va anunciar per sorpresa que la planta estaria en Torremendo (tot i que la proposta més puntuada de Cespa-Ortiz estava a Albatera i una jutgessa acaba de dir que és la que val). Des d'aquell dia hi havia dos anys per posar en marxa i encara no s'ha fet. L'alcaldessa, Mónica Lorente, va acceptar la ubicació per «solidaritat» amb la comarca.

Aquell dia, Ortiz va rebre mil felicitacions i Gregory va parlar amb el president de la Fundació de l'Hèrcules, Ignacio Mangada, per fer-li saber «els beneficis que va a obtenir Ortiz i que pel que sembla repercutiran en el club de futbol (...) així com la situació creada entre aquest i el president de la Diputació ». La Policia parla aquí per primera vegada de dos pisos, a l'avinguda Benito Pérez Galdós que «haurien estat reservades a Ripoll».

Els informes diuen que es va buscar un apropament des de llavors entre Ortiz i el president de la Diputació. Aquest va anar el 12 de gener al partit davant l'Elx.

Però els problemes van seguir sorgint en el pla zonal perquè els propietaris del sòl no estaven d'acord amb l'oferta i «se'ls va amenaçar amb expropiar les finques». Fenoll tenia els terrenys en Les Pistoles, que ja no servien per a res, i transmetre a Gregory la necessitat que la taula de negociació del Consorci no resolgués encara la ubicació. S'estava negociant. De fet, l'abril la Policia va seguir fins a un restaurant de Alacant a Ortiz que, per primera vegada, va menjar amb Fenoll en presència de Gregory i hablanro sobre la ubicació en els terrenys de l'empresari oriolà, però no hi va haver acord.

Davant aquesta situació, el 9 de juny, el president del Consorci, Ripoll, va anunciar que «conscient de la inquietud sensibilitat i social» es traslladava la ubicació des de la finca de Lo Cartagena-la qual va presentar amb alternativa Ortiz a Albatera-. Des de la Policia es creu que hi va haver pressions perquè Ortiz acceptés l'acord amb Fenoll.

Pacte

Per tot això, diu la Policia, «davant l'existència d'indicis més que suficients de l'existència d'un presumpte pacte secret promogut per altes instàncies de la Diputació entre Cespa-Ortiz i la mercantil Proambiente, pertanyent a Ángel Fenoll, per tal de repartir l'adjudicació del Pla Zona de Gestió de Residus (...)». La frase es va escriure el 12 de maig de 2008 per justificar «la conveniència de procedir a l'observació i intervenció» del nombre de Enrique Ortiz.

Segons es desprèn de les gravacions, mentre la Diputació anunciava finalmene la ubicació, Ortiz mantenia una conversa amb un altre interlocutor en la qual li va parlar de l'opció de «compra d'una finca que està al costat d'una que tenen obligació de comprar (subratlla la Policia) i que la defineixen com la mitjana de les pistoles». Era la de Fenoll.

I conclou l'informe policial que hi ha «un acord previst auspiciat i dirigit per l'organisme públic, en aquest cas la Diputació d'Alacant en la persona del seu president, per adjudicar el pla zonal de gestió de residus a l'opció presentada per Cespa-Ortiz , amb la condició sine qua non d'adquirir la finca propietat d'Angel Fenoll».

Contraprestacions

La Policia estableix que el president de la Diputació, amb base en els seus informes, va tenir com a contraprestació «dos habitatges unitats de la promoció immobiliària situada a l'avinguda Benito Pérez Galdós», per valor de gairebé un milió d'euros. Sobre aquests pisos el primer enregistrament es realitza el 6 de novembre de 2007, quan es detecta una conversa entre Gregory i Ripoll, «utilitzant aquest el telèfon de la seva dona». Sempre segons la Policia, el president estaria interessat en dos habitatges d'un cinquè pis, «confirmant Rafael (Gregory) que els deixaria guardats».

En converses posteriors es va arribar a referir Gregory als habitatges com «el pis de de la Diputació (...). La promotora vol cobrar -possiblement un milió d'euros»-, i Rafael no vol comprometre's sense haver cobrat prèviament certa quantitat. Davant d'aquesta circumstància decideix renunciar als pisos i comenta que en el seu lloc farà lliurament de la quantitat equivalent "a l'altre li dono jo diners i ja està"». Ripoll va visitar les obres dels habitatges amb Gregory i les seves dones. La Policia els va fotografiar als quatre i en l'informe assenyala sobre el pagament dels mateixos que en una conversa es refereixen a un «tal Enric de l'asfalt» i per a ells aquest és Enrique Ortiz perquè té una empresa de asfalts i obra civil, Tizor.

Què com sap la Policia que és Ortiz qual va pagar els habitatges per Ripoll?, A priori, perquè així ho interpreta d'un «punxada» en què es parla de l'empresari i es diu que aquest ha de fer el primer pagament, « que avui canvien el dels llimoners, eh? i les llimones els recolliran quan paguin, després de Nadal ». Per a la Policia, les llimones són pisos, que estan barats, i s'estan caient a terra.

Gregory, el mediador omnipresent

L'home que parlava amb tots, que a tots coneixia i que en tots els negocis intervenia. Rafael Gregory, expresident de la Fundació Hèrcules i imputat en el cas Brugal, on va poder eludir la presó gràcies al pagament de 100.000 euros de fiança (la segona a la que ha fet front de començament d'any després de ser imputat també per una estafa milionària a través d'una mercantil de la seva propietat, Autisa), apareix en el sumari com a home de confiança tant de l'empresari Enrique Ortiz com del president de la Diputació i com a nexe entre tots dos.

D'ell es diu en l'informe policial que es troba en mans del magistrat Carlos San Martín que «cal destacar la persona de Rafael Gregory Fernández amb qui manté certa amistat i que arriba a convertir-se en representant de les tres parts en conflicte-Proambiente, Ortiz i la Diputació-».

De fet, són incomptables les converses en les que apareix i és a ell a qui Ortiz diu res més assabentar-se que havia aconseguit l'adjudicació del pla zonal de residus del Baix Segura per mostrar la seva agradecimiengo per, precisa la Policia, «considerar responsable en certa mesura de la decisió de l'òrgan col.legiat provincial».

Arran de la adjudiciación apareixen diverses converses en les quals Gregory -també amic de Fenoll- insisteix en els beneficis que pot reportar, fins i tot per l'Hèrcules, l'acostament entre Ortiz i Ripoll, a qui l'empresari no deixa de enviar missatges a través de Gregory sobre possibles trobades per dinar o fer un viatge.

La Policia matisa que «Rafael posa com a exemple de la seva vàlua la seva tasca en el procés d'adjudicació del pla zonal l'haver-li aconseguit a Enric Ortiz alguna cosa que pretenia». En un altre moment de l'informe s'apunta: «de la tasca de Gregory com a intermediari i la seva tasca d'acostament entre Ortiz i Ripoll aquest sembla intentar treure un benefici: la presidència de l'Hèrcules».
Veure també: Les fotos del cas Brugal:
http://comunidad.levante-emv.com/galeria-multimedia/Comunitat-Valenciana/fotos-Caso-Brugal/17890/1.html

"Quan un polític entra al iot d’un empresari, mal assumpte”

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica, Marga Sanz, manifesta que l’obertura del sumari del cas Brugal “desvetla que el president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll (foto) és l’amfitrió i principial peça d’un tauler ple de connexions de negocis i corrupteles, on es parla de qüestions tan greus com dàdives milionàries o del finançament del PP i dels tractes de favor a la seua campanya electoral. No pot passar ni un dia més sense que dimitisquen tots i cada un dels imputats i implicats en aquesta trama, siguen del partit que siguen”. Sanz afirma: “Quan un polític entra en el iot d’un empresari, mal assumpte. Eixa imatge de Ripoll navegant en el vaixell de l’empresari Enrique Ortiz, i de la què aquest últim sembla que es vanagloriava, és el clar retrat de la trama corrupta del cas Brugal”.

Per a Esquerra Unida: “L’absència total de depuració de responsabilitats polítiques en el cas Gürtel i en el cas Brugal, és un insult gravíssim a la ciutadania, qui està ja cansada i farta. A més, el PP ataca directament l’honorabilitat, l’ètica i la raó de la política, en seguir permetent, sostenint, i alentat membres dins del seu partit i en les institucions, implicades en casos de corrupció”, subratlla Sanz.

Daniel Estulin i la caiguda del Socialisme

Daniel Estulin, periodista d'investigació rus, que se centra en desvetllar els secrets dels grans grups d'interessos internacionals com el Club Bilderberg (per cert, recentment reunit a Espanya amb participació de la reina Sofia), ha escrit una reflexió sobre la seva visita a Cuba i les seves converses amb Fidel Castro. En ella, i sense que ningú pugui dir que el rus és un defensor fanàtic del comunisme, a part de parlar dels grans èxits del poble cubà en la seva revolució, sobretot pel que fa a educació i sanitat, parla de la importància del coneixement per enfrontar a la propaganda capitalista, cosa que a Cuba es produeix encara al contrari del que va succeir en el conegut com Bloc de l'Est.

"La Unió Soviètica es va ensorrar perquè els russos no estàvem preparats per enfrontar-nos a un aparell de propaganda com són els mitjans de comunicació de masses occidentals i sobretot nord-americans. Crèiem qualsevol cosa, qualsevol mentida, sobretot si venia de gent amb títols oficials i d'organismes internacionalment reconeguts com Banc Mundial i Fons Monetari Internacional. Ens van vendre fum i ens van violar. I, quan van acabar de violar, es partien de riure, del ximples que som. Sí, érem tontos. No vull que el mateix passés amb Cuba. Seria una presa fàcil, si no fos pel seu afany d'aprendre".

Aquestes paraules de Daniel Estulin, si reflexio sobre Cuba, serveixen perfectament per il.lustrar el que va succeir a tot el bloc Socialista després 1989, quan l'anomenat "aperturisme" de Gorbatxov i cia. (Mai millor dit això de CIA) només va servir per donar l'empenta final a la progressiva i gradual destrucció de la societat comunista, cada vegada més basada, després de la mort de Stalin, a la transició cap a una nova societat de classes, i on es va ser oblidant cada vegada més la importància de la cultura i el coneixement popular i del protagonisme dels treballadors en la construcció de la societat (tant en el govern central i local com en tots els àmbits de la vida social i política-el barri, la fàbrica, l'escola, la cultura, etc...).

El mateix podem dir de Romania, on la creixent debilitat de les bases del sistema socialista va ser provocant la major credulitat dels treballadors cap a les mentides arribades d'occident (encara que després patirien les conseqüències, com es veu avui, després de la instauració de la dictadura del capital). Els governs socialistes van deixar de donar tanta importància com debian a la participació ia la formació dels treballadors, com diu Estulin l'única manera d'evitar que el gran aparell de propaganda del capitalisme (que no obstant això fracàs quan Goebbles el va posar en pràctica, a causa del gran foment de la consciència i la participació dels treballadors pel socialisme soviètic llavors) calés entre els ciutadans.

Estulin, que el va viure en carn pròpia, ho diu amb claredat, amb paraules senzilles:

"Ens van vendre fum i ens van violar. I, quan van acabar de violar, es partien de riure, del ximples que som".

20 anys després, la gran riallada de l'oligarquia capitalista segueix ressonant sobre els pobles d'aquest costat del "teló d'acer", que, fins i tot després de la degeneració revisionista dels seus governs Socialistes, van gaudir abans de 1989, de drets socials que avui són inimaginables o, almenys, només gaudibles si es poden comprar.

Esperem que a Cuba això mai arribi a succeir, com també ho desitja el rus Daniel Estulin en la seva reflexió, que es pot llegir completa aquí:

http://www.danielestulin.com/2010/09/10/mis-reflexiones-sobre-cuba/

L'FMI alerta de la 'situació catastròfica del mercat laboral'

El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, ha alertat avui de la 'situació catastròfica del mercat laboral'. 'Aquesta crisi, la més greu de totes, ha deixat un desert d'aturats sense precedents', ha declarat en la inauguració de la conferència d'experts i mandataris europeus d'avui a Oslo sobre el mercat laboral. Segons l'FMI i l'Organització Internacional del Treball, la crisi ha fet al món trenta milions d'aturats en tres anys. S'ha referit a l'estat espanyol on, juntament amb els Estats Units, és el lloc on l'atur ha pujat més durant la crisi per l'excessiva dependència del sector de l'habitatge.

Strauss-Kahn ha recordat que la crisi 'no s'ha aturat pas' i ha canviat l'estructura de l'economia dels estats i ha posat a prova el model econòmic de cadascun. Així, per exemple, s'ha referit al comportament del mercat laboral alemany, japonès i noruec, en què la taxa d'atur no ha patit unes grans sotragades, i l'ha contraposat a uns altres estats, on, en canvi, sí que hi ha hagut un augment important del nombre d'aturats; 'les seves exportacions s'han enfonsat o han quedat arrossegats pel col·lapse del sector de la construcció'.

S'ha referit d'aquesta manera a l'estat espanyol, que juntament amb els Estats Units és el lloc on l'atur ha pujat més durant la crisi per l'excessiva dependència del sector de l'habitatge. Justament avui el president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, és a Oslo per provar de defensar en aquesta conferència la polèmica reforma laboral, aprovada recentment al congrés i contestada pels sindicats amb una vaga general el 29 de setembre.

Strauss-Kahn ha remarcat l'increment de l'atur juvenil, que a l'estat espanyol voreja el 40%, el doble que no al començament de la crisi. Ha avisat que si no es prenien les polítiques adequades per encarar 'aquesta tragèdia', el cost econòmic i social serà molt gran, perquè hi haurà 'una generació perduda'.