dijous, 10 de novembre de 2011

El pare que ha decapitat sa filla porta a l'atur més de dos anys

La mare de la nena decapitada a Girona estava fora de casa durant el crim mentre que el pare ha rebut a la patrulla d'agents advertint-los que el dimoni estava dins. "Mai, mai, mai he sentit crits ni discussions, i hagués posat la mà en el foc per ell, fins i tot l'hagués ajudat en qualsevol cosa que m'hagués demanat", ha relatat una veïna, que ha explicat que des que estan al pis, ell era a l'atur i que ella treballa en el món sanitari; i que era precisament el detingut el que es feia càrrec de les petites molts dies i qui anava a recollir la filla gran al col·legi al migdia, cap a les 12.00 hores.

Una de les veïnes, que ha preferit no revelar el seu nom, ha precisat que abans del crim ha escoltat crits, plors i fins i tot "sons guturals", si bé ha destacat que la família era aparentment normal.

Carlos, un altre dels veïns, ha explicat per part seva que la mare ha rebut assistència mèdica en descobrir el que ha passat, si bé sembla que l'altra filla de 6 anys del matrimoni, que es trobava dins del domicili en el moment dels fets, no ha resultat ferida i era veient la tv.

La parella, d'origen colombià, portava una vida social normal i fins i tot els veïns havien jugat alguna vegada al parc amb les dues filles del matrimoni, ha explicat Carlos, que ha assenyalat que el pare es trobava a l'atur, si bé la dona treballava.

Els Mossos d'Esquadra han detingut el pare per decapitar la seva filla de dos anys, han informat fonts coneixedores de la investigació, i pel que sembla ha estat el mateix home el que ha trucat al telèfon d'emergències 112 just després dels fets per informar del que ha passat i justificar-se dient que era el dimoni qui l'hi havia encarregat.

A més, segons han confirmat fonts pròximes al cas, en el moment d'obrir la porta a la patrulla que ha acudit al domicili, el detingut ha manifestat que el dimoni estava dins del pis.

El crim ha ocorregut al número 8 del carrer Oviedo de Girona passades les 12.00 hores, i fins a allà s'ha desplaçat la comitiva judicial i el detingut per fer una reconstrucció dels fets, a més de la funerària per procedir a l'aixecament del cadàver de la nena.

DOS ANYS AL BARRI I A L'ATUR

Una veïna de l'immoble ha comentat que la família feia uns dos anys que vivia a l'immoble, que sempre ha estat de lloguer, i que eren gent "molt normal".

"Mai, mai, mai he sentit crits ni discussions, i hagués posat la mà en el foc per ell, fins i tot l'hagués ajudat en qualsevol cosa que m'hagués demanat", ha relatat la dona, que no ha volgut identificar-se.

Aquesta veïna també ha explicat que des que estan al pis, ell mai ha treballat i que ella treballa en el món sanitari; i que era precisament el detingut el que es feia càrrec de les petites molts dies i qui anava a recollir la filla gran al col·legi al migdia, cap a les 12.00 hores.

El detingut es troba a les dependències dels Mossos d'Esquadra de Girona on està previst que se li prengui declaració.

Llamazares demana un debat a 4 a Astúries i critica la 'publicitat' enlloc dels programes


Declaracions del candidat d'IU per Astúries, Gaspar Llamazares, després de mantenir una trobada amb representants del Comitè de Representants de Persones amb Discapacitat del Principat d'Astúries (Cermi Astúries) aquest dijous, on ha afirmat que "el debat d'ahir a cinc va ser necessari".

Coscubiela proposa eliminar les diputacions i reduir un 15% el pressupost de la Casa Reial

La tisora ​​és l'únic instrument que usa Artur Mas i el seu govern en els últims mesos i que guarda amb cura i calculadíssima ambigüitat Mariano Rajoy. El candidat d'ICV-EUiA ha tornat a Comissions Obreres, i allà ha desplegat l'austeritat alternativa per a la coalició ecosocialista: Menys despesa militar, menys pressupost per a la Casa Reial, supressió del ministeri de Cultura, paralització de la construcció del Quart Cinturó, paralització i revisió de les obres de l'AVE i l'eliminació de les subvencions a l'Església, les diputacions i els consells comarcals.

"Hi ha alternatives per sortir de la crisi, una altra manera d'entendre l'austeritat sense retallades dels drets bàsics i retallant els privilegis de la minoria" que té més recursos, ha assegurat el candidat que ha estat acompanyat, entre d'altres, dels secretaris generals de CCOO, Joan Carles Gallego, i UGT, Josep Maria Álvarez. Coscubiela va presentar una factura de gairebé 12.000 milions d'euros que es podria estalviar a Espanya.

El Pla d’austeritat alternativa d’ICV-EUiA, amb propostes orientades a demostrar que hi ha una altra manera d’entendre l’austeritat sense retallades socials, proposa reduir en infraestructures inútils com l’AVE, que suposaria un estalvi d’uns 30.000 milions d’euros en els propers 9 anys o el 4rt Cinturó que permetria estalviar 130 milions d’euros. “La reconducció del model d’infraestructures que gira al voltant de l’AVE amb grans despeses innecessàries que, si s’aturessin i es rediscutissin en termes d’eficiència econòmica i social, ens podríem permetre un estalvia que es podria canalitzar cap a drets socials que avui s’estan retallant”, ha afegit.

De la mateixa manera, Coscubiela, tant davant dels sindicats com dels empresaris, ha proposat reduir la despesa militar que implicaria reduir el dèficit en gairebé 3.000 milions d’euros, suprimint les inversions i investigacions en R+D militar; eliminar les aportacions públiques a l’Eglésia retallant els privilegis de l’església catòlica que reduiria el dèficit en més de 2.120 milions d’euros.

Un altre bloc fa referència a la racionalització de la despesa farmacèutica que, situant-la en la mitjana de l’OCDE l’estalvi conjunt de l’Estat seria de 5.000 milions d’euros. Igualment, ICV-EUiA, proposa un Pla d’estalvi i eficiència energètica a l’administració, la supressió de les diputacions provincials i mancomunació de serveis, i a Catalunya suprimir els consells comarcals, i una reducció de despesa en alts càrrecs, doncs reduint el 15% dels càrrecs de lliure designació es podrien estalviar fins a 210 milions d’euros l’any.

De la mateixa manera, un altre paquet de mesures va encaminat a la reducció del pressupost de la Casa Reial –com a mínim el 15% a efectes immediats: més de 1.200.000-, a demanar el retorn del cànon digital a les Administracions Públiques –el dèficit es podria reduir en 136 milions d’euros si l’SGAE retornés el cànon cobrat durant el període 2007-2009- així com la supressió els ministeris amb competències transferides com el Ministeri de Cultura, que suposaria uns 800 milions d’euros d’estalvi.

De totes les partides, la més voluminoses són els ajust de les obres de l'AVE i de la despesa militar (3.000 milions cada un) i de l'estalvi farmacèutic (2.600) i la més petita és de 1.2 milions que seria la retallada d'un 15% del pressupost anual de la Casa Reial que rondaria els 8 milions d'euros anuals en total.

En resum, ha dit Coscubiela, l’Estat es podria estalviar uns 11.867 euros a anuals –la xifra no contempla els 130 milions d’euros provinents del 4rt cinturó perquè no és una partida anual-.

Per la seva banda, CCOO i UGT, també li han entregat a Joan Coscubiela i als seus acompanyants, Joan Herrera, Jordi Miralles, Joan Josep Nuet i Dolors Camats, el “Decàleg de propostes” davant de les eleccions generals que incorpora propostes relacionades amb l’Ocupació de qualitat i la lluita contra l’atur, la lluita contra la pobresa, el canvi de model productiu, l’impuls de la Formació Professional, la negociació col•lectiva, la defensa de l’Estat del Benestar, el dret a l’habitatge, la inversió pública, una fiscalitat justa i solidària i la reforma del sistema financer.

Coscubiela, que no ha amagat la seva emoció per tornar al sindicat on va ser secretari general durant 13 anys (1995-2003), ha subratllat la necessitat de començar a pensar molt seriosament en alleugerir l'administració pública i posar sobre la taula "l'eliminació de les diputacions i, a Catalunya, els consells comarcals".

ICV-EUiA vol deixar escollir a la ciutadania el futur de l’energia nuclear

El candidat d’ICV-EUiA, Joan Coscubiela, acompanyat pel número 3, Joan Josep Nuet, es desplaçar ahir fins a Tarragona des d’on, juntament amb la cap de llista, Alba Benedicto, ha emplaçat a la resta de candidats i de forces polítiques que es presenten a les eleccions que “diguin si estan disposats a donar la veu a la ciutadania perquè puguin decidir sobre la política energètica i sobre el futur de les centrals nuclears”.

“Exigim que d’una vegada per totes hi hagi un debat obert i en profunditat sobre el futur de les centrals nuclears que ha de concloure donant veu a la ciutadania a partir d’un referèndum perquè puguin opinar”, ha dit Coscubiela des de Tarragona, precisament en una zona que és la més nuclearitzada de l’Estat espanyol.

“Si hi ha algun aspecte de la política del país on les decisions estan més segrestades pels lobbys és la política energètica”, ha dit Coscubiela, raó que explica que s’estigui endarrerint el canvi de model energètic amb l’impuls de les energies renovables. Per a corregir-ho, ha dit, s’ha de produir un debat on hi pugui haver un contrast d’idees i opinions on ICV-EUiA, ha dit, podrà demostrar que el sistema de l’estat espnayol és ineficient fruit de la pressió dels lobbys.

De la mateixa manera, Coscubiela ha apostat perquè el futur de l’energia a Espanya “ha de ser no nuclear”, “per eficiència econòmica, energètica i per seguretat” i ha insistit en la proposta ecosocialista que ja Joan Herrera va portar al Congrés d’impulsar un Pla pont per al tancament de les centrals nuclears el 2020.

Per la seva banda, la cap de llista per Tarragona, Alba Benedicto, ha advertit que el dia 20 de novembre “no podem córrer cap risc i que la gent acabi votant mesures arcaiques” per la qual cosa ha remarcat la necessitat que es produeixi “un canvi radical” amb “noves polítiques”.

Finalment, Joan Josep Nuet ha assegurat també que el 20N també servirà per criticar i oposar-se a les retallades i a la reforma laboral.

Una quinzena d'entitats s'uneixen per evitar la privatització de l'aigua

La privatització del cicle integral de l'aigua comença a ser un risc imminent. Així ho consideren associacions de veïns, sindicats i plataformes ecologistes agrupades en la plataforma Aigua és Vida, que ahir van decidir unir-se per fer un front comú que faci arribar fins a l'opinió pública les pretensions del Govern neocon d'Artur Mas, a costa de la qualitat i el cost del servei per la ciutadania. Darrere del manifest L'aigua, com la vida, no és una mercaderia, una quinzena d'entitats subratllen les intencions de CiU de posar en mans del capital privat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'empresa Aigües Ter-Llobregat, la gestió de les dues dessalinitzadores existents que ara estan al mínim per estalviar i de plantes potabilitzadores que garanteixen la qualitat de l'aigua a Catalunya, tot financiat amb diners públics i que seran regalats als amics d'en Mas.

Aigua és Vida creu que la iniciativa privada prioritzarà el dividend i el consum

Les causes d'aquest procés privatitzador estarien en l'alt endeutament que arrosseguen les dues institucions de la Generalitat que s'encarreguen del cicle integral de l'aigua, com s'ha encarregat de repetir el conseller de Territori, Lluís Recoder, en els últims mesos.

Només l'ACA arrossega un endeutament de 1.367 milions d'euros, fet que ha activat una dura reestructuració a l'agència, on els treballadors esperen un important expedient de regulació d'ocupació un cop passin les eleccions generals del pròxim 20 de novembre. Actualment hi treballen prop de 600 persones.
Empreses estratègiques

Demanen que l'ACA i l'ATLL es considerin ens estratègics

Però els signants del manifest, que ahir van reunir més d'un centenar de persones a les portes de l'ACA, creuen que la solució no passa per la privatització d'un servei essencial com és el de l'aigua. Tampoc en el cas de l'ATLL, adduint la seva importància estratègica: garanteix el subministrament d'aigua a 4,5 milions de persones, té una eficiència del 95% i garanteix una bona qualitat de l'aigua.

La plataforma reconeix que la legislació vigent permet la col·laboració público-privada. Però el seu manifest també adverteix que "la gestió duta a terme per una empresa privada tindrà com a primera prioritat l'obtenció de beneficis, mentre que a l'empresa pública es reinvertiran en la millora del servei". Sense anar més lluny, assenyalen el recent acomiadament de 194 treballadors per part d'Aigües de Barcelona, el principal distribuïdor de Catalunya, tot i haver incrementat un 30% els salaris dels directius i haver repartit en dividends als seus accionistes 90 milions d'euros durant l'últim exercici econòmic.

El d'ahir no serà l'únic acte de protesta convocat per Aigua és Vida. El pròxim podria ser en el marc d'una trobada empresarial en què participarà el conseller Recoder el pròxim dia 16. En aquesta reunió, empreses del sector parlaran del negoci de l'aigua, que ofereix un pastís de 1.500 milions d'euros. En aquesta reunió, sospita Ecologistes en Acció, es podria tractar la cessió de la gestió de les dessalinitzadores de la Tordera i del Prat, després que s'hagin construït gràcies a fortes inversions públiques i que ara es trobin en desús per l'alt cost que suposen per a l'Administració.

Incentivar el consum

Annalies Broekman, d'Ecologistes en Acció, va denunciar que les empreses que s'encarreguin de la gestió d'aquestes infraestructures i tractaments, "amb costos bastant rígids i poc marge de benefici", advocaran per una estratègia d'escala, intentant vendre més aigua i comptar amb més clients. "Els ciutadans es transformen en clients i tot el que estem fent d'estalviar aigua ja no servirà de res, ja que ells pretenen incentivar el consum", va afirmar.

Condemnat per frau l'ex ministre de Defensa alemany

Un tribunal de la ciutat de Augsburg ha condemnat l'ex ministre de Defensa alemany, el democratacristià (CDU) Ludwig Holger Pfahls a quatre anys i mig de presó per frau, després de determinar que va amagar una fortuna valorada en més de cinc milions d'euros per evitar pagar les multes derivades d'una condemna anterior. Pfahls, que va servir com a ministre durant el Govern del canceller Helmut Kohl, va admetre en un judici anterior acceptar 3,8 milions de marcs alemanys (2,1 milions d'euros) del traficant d'armes Karlheinz Schreiber per facilitar el lliurament de 36 tancs Fuchs NBC a l'Aràbia Saudita.

Pfahls va abandonar el Ministeri de Defensa el 1992 i va desaparèixer a l'Àsia el 1999 després que s'emetés una ordre d'arrest contra ell. Va passar cinc anys a l'exili fins que va ser detingut per la policia francesa, que el va extradir a Alemanya el 2005.

Al setembre de 2007, es va declarar en fallida i va assegurar no poder pagar les sancions imposades contra ell pel cas Shreiber.

No obstant això, el desembre de 2010 es va iniciar una nova investigació davant les sospites que amagava una fortuna, motiu pel qual l'octubre de 2011 es va iniciar aquest nou procés.

La dona de Pfahls, Viorica, de 68 anys d'edat, s'ha ensorrat després de ser informada que ha estat condemnada a una pena de dos anys i nou mesos de presó.

La Fiscalia ha assenyalat que el seu compte bancari va ser utilitzat per a la transferència dels fons sobre els quals se sustenta el cas. Per la seva banda, el membre d'un lobby alemany Dieter Holzer, ha estat condemnat a tres anys i mitjans de presó per assessorar Pfahls.

La decissió d'abandonar la UNESCO deixa els EUA en una situació incòmode

En resposta a l'admissió de Palestina com a membre ple de la UNESCO, Washington es va retirar d'aquesta institució, encara que no l'abandonà formalment, només va manifestar que no hi aportarà la seva part, econòmicament parlant. L'administració Reagan ja ho havia fet el 1984 i per raons molt similars. Aquesta reacció nord-americana planteja, però, una sèrie de complicacions inesperades per al Departament d'Estat.

En primer lloc, resulta impossible justificar de quina manera pot beneficiar-se la causa de la pau a l'Orient Mitjà amb el cessament del finançament de tot un seguit de programes educatius a través del món. En segon lloc, resulta impossible comprendre l'actitud de Washington, que pretén donar lliçons de multilateralisme al mateix temps que adopta aquest tipus d'actituds cada vegada que la majoria dels Estats del món es pronuncien en contra de les seves polítiques.

El més interessant és que l'Autoritat Palestina espera convertir-se en membre de ple dret i en les altres 16 institucions intergovernamentals els sistemes de votació poden afavorir-la en aquest afany, mentre que Washington, que mai s'ha sentit interessat en una institució internacional que es dedica a la promoció de la educació i la cultura, no es pot permetre, però, sortir d'institucions com l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) o de l'Organització Mundial de la Propietat Industrial (OMPI) sense patir una greu pèrdua d'influència i importants danys econòmics.

Tot i això, al Congrés nord-americà, els aïllacionistes pretenen establir una aliança amb els sionistes i explotar la situació per aconseguir que els Estats Units es retirin de totes les organitzacions vinculades al sistema de Nacions Unides, seguint un esquema comparable al rebuig a l'adhesió dels EUA a la Societat de Nacions, el 1920.

Els informants de l'OTAN a Líbia eren periodistes de CNN, Fox i BBC

En una entrevista concedida el 31 d'octubre de 2011 a Ràdio Canadà, el tinent general Charles Bouchard, que exercí com a comandant de l'Operació Protector Unificat contra Líbia, va revelar que en la caserna general de l'OTAN a Nàpols s'havia creat un grup d'anàlisi la missió que consistia en estudiar el que estava succeint en el terreny, és a dir els moviments de l'exèrcit libi i els dels «rebels».

L'esmentat grup d'anàlisi es nodria de la informació que li proporcionaven xarxes creades amb aquesta finalitat. «Les dades venien de moltes fonts, com els mitjans [de difusió] que es trobaven a terra i ens proporcionaven molta informació sobre les intencions i la localització de les forces terrestres», va declarar el general de l'OTAN.

És la primera vegada que un responsable de l'OTAN reconeix que periodistes estrangers presents a Líbia van treballar com a agents de l'aliança atlàntica. Poc abans de la caiguda de Trípoli, Thierry Meyssan va escandalitzar l'opinió pública internacional a l'assenyalar que la majoria dels periodistes occidentals que s'allotjaven a l'hotel Rixos eren agents de l'OTAN. Meyssan va denunciar específicament als equips d'AP, BBC, CNN i Fox

El fiscal demana que Josep Anglada no pugui apropar-se a menys d'un quilòmetre de casa seva

Josep Anglada, cap visible del partit feixista i racista Plataforma x Catalunya, està sent processat a conseqüència d'una denúncia per agressió pel seu propi fill. Ho diu en l'escrit d'acusació per la denúncia de l'agressió al seu fill. Si el condemnessin en aquests termes, no podria ni anar a l'Ajuntament, ja que és a menys d'un quilòmetre de casa seva, al carrer Verdaguer, on viu el seu fill. El fiscal demana una pena de 10 mesos de presó per Josep Anglada, president de PxC i cap de l'oposició de l'Ajuntament de Vic.

A més, com a pena accessòria demana que durant un any a partir de l'acabament del temps de condemna tampoc pugui acostar-se a menys d'un quilòmetre del domicili del seu fill, que és a casa seva, al carrer Verdaguer de Vic.

El fiscal dóna per cert que el 22 d'octubre passat, passada la mitjanit, Anglada va pegar i insultar el seu fill major d'edat. El fiscal considera que, en haver-se produït l'agressió en el domicili familiar, el delicte que se li ha d'imputar a Anglada és el de lesions en l'àmbit familiar.

El judici, que es tramita mitjançant el sistema de justícia ràpida, s'ha de fer al Jutjat Penal de Manresa a finals d'aquest mes.

De la Flotilla de la Llibertat a cap de mercenaris a Líbia

"Al Mahdi, igual que tots els participants de la Flotilla de la Llibertat, és digne del nostre elogi per la seva valentia en l'intent de trencar el setge il·legal de Gaza i lliurar ajut humanitari a la gent assetjada. Tots estem alleujats que ell està fora de perill a Irlanda. Esperem que la seva família, que sabem va estar molt preocupada per la seva salut, pot estar tranquil·la ara i celebrar el seu retorn". Foto: Mahdi Al Harati besant a Erdogan i després a Líbia.

Així rebien a l'aeroport de Dublín al juny de 2010 al que fins aleshores no era més que un activista pacifista per la causa palestina. Es diu Al-Mahdi Al Harati i participar de la Flotilla de la Llibertat al Mavi Màrmara.

Però la història no acaba aquí. Al Mahdi Al Harati, és un libi de nacionalitat irlandesa que viu fa anys a Irlanda, està casat amb una irlandesa i té 4 fills. També va ser, per a sorpresa de molts, cap adjunt de la comandància "rebel" que va dirigir la presa de Trípoli. Per a aquest llavors 'l'activista pacifista' s'havia transformat en mercenari amb responsabilitat en el genocidi libi que va donar com a resultat la mort de més dóna 60.000 libis entre nens, dones i ancians, la destrucció de tot un país i l'establiment del AFRICOM en aquest sòl.

Fa més d'un mes, Al-Mahdi Al Harati va viatjar a França, Estats Units i Qatar. Entre aquests viatges, una agència d'intel·ligència nord-americana li havia lliurat 200.000 € per tal d'enderrocar a Gaddafi i prendre Trípoli. Però entregar una bona part d'aquests diners a la seva esposa a Irlanda per si el assassinaven i se'n va anar amb una altra part per Líbia. Ara diu que van entrar a casa seva i li van robar els diners de dos sobres que contenien bitllets de 500 €.

Què feia aquest subjecte al Mavi Màrmara? Aquesta és una pregunta que ens fem tots. És l'únic? Això no ho sabem. Però sí que sabem l'actuació que va tenir Turquia en el genocidi libi, com a membre de l'OTAN, i també sabem que l'ONG turca IHH va enviar un vaixell a Benghazi i va estar amb el mateix Abdeljalil del CNT libi. Fins a un certificat li va donar a qui va anunciar la Sharia fa pocs dies. I que les ONG són un instrument del feixisme internacional per intervenir en els altres països, amb un finançament i ús dels fons sota sospita i sense control de la societat civil ni de les administracions que les sustenten amb diners públics.

17N: cap a la vaga general d’Universitats

Comunicat de l’AEP en convocatòria de la jornada de vaga del 17 de novembre. "Les continues agressions que està vivint la Universitat pública sota el paraigües de la implementació de l'Espai Europeu d'Educació Superior s'han vist agreujades arrel de les retallades en el pressupost de les universitats públiques catalanes. Però, la crisi econòmica s'està utilitzant com una excusa per avançar en el desmantellament de la universitat pública: les reformes que s'estan impulsant des dels poders econòmics i polítics sota el nom d'Estrategia Universidad 2015 pretenen posar la universitat al serveis dels interessos privats ja sigui amb la precarització de les condicions laborals, les restriccions econòmiques a l'accès de l'ensenyament superior, la imposició d'un model de governança que acabarà amb la ja limitada democràcia en la presa de decisions de les universitats o la reforma del model de finançament de les universitats".

17 de novembre: #ninguacasa #ningualesaules

Els col·lectius que conformen la comunitat universitària estan patint les conseqüències de les brutals retallades pressupostàries que el govern català ha decidit tirar endavant amb la complicitat de rectorats i equips de govern. Increment de les taxes, acomiadaments de PDI i PAS, reducció i anul·lació de grups i massificació de les aules en són només uns quants exemples que són encara més significatiu si tenim present la debilitació de les economies familiars o la precarització de les condicions de vida dels i les joves que afronten taxes d'atur a nivells rècord. Aquestes retallades posen en joc la qualitat de l'ensenyament públic en un moment en el que la universitat podria esdevenir motor impulsor d'un nou model productiu i social.

Però no únicament el col.lectiu universitari és l'afectat per l'actual situació. L'ensenyament públic està sent atacat i desmantellat a marxes forçades amb la reducció de les plantilles docents, la reducció del pressupost i la precarització de les condicions d'estudi i treball.

L'articulació d'una resposta de treballadors i estudiants tant universitaris com de secundària que no sectorialitzi la lluita sinó que la socialitzi és essencial davant el que s'està succeint ja que són els principis bàsics de la institució els que estan en perill i per tant el futur de l'ensenyament públic, pilar fonamental per a la construcció d'una societat més justa.

Per tot això, l'Associació d'Estudiants Progressistes convoca a els i les estudiants de Catalunya a participar de la jornada de vaga i les diferents mobilitzacions convocades el proper 17 de novembre a les facultats i a la manifestació unitària convocada per la PUDUP.

L'educació és futur, defensem-la!

Per uns serveis públics i de qualitat: aturem les retallades!

Associació d'Estudiants Progressistes

Novembre de 2011

Declaracions de Joseba Compains en ser copejat per la policia espanyola

El candidat d'Amaiur, va ser copejat per la Policia Nacional espanyola, mentre enganxava cartells. Escolta les seves declaracions al diari Gara en aquest enllaç: Declaracions de Joseba Compains

Segons Compains, mentre es trobaven en l'esmentat barri van notar"una presència policial increïble" pel que van decidir que "en aquestes condicions no podíem enganxar cartells perquè ens sentíem coaccionats".

"Quan estàvem decidint anar-nos-en aparèixer un cotxe amb dues persones dins accelerant darrere de nosaltres, a mi em van parar i sense dir-me absolucions res els policies em van deixar anar tres bufetades, em van asseure de males maneres a terra i em van cridar que això era brutalitat policial".

Concentració al Parlament contra les retallades a la sanitat pública



Concentració al Parlament contra les retallades a la sanitat pública.

4 morts i 46 policies ferits en aldarulls després dels comicis a Nicaragua

L'oposició dretana no accepta els resultats dels comicis de diumenge tot i la seva rotunditat i busca una revolta seguint el model de moda EUA-OTAN. Al municipi de Siuna, a la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN), també es van produir disturbis dimarts entre seguidors de Daniel Ortega i del milionari Gadea, en què va morir el secretari polític del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) en aquesta zona, Donaldo Martínez.

Segons la Policia Nacional, en aquest lloc un grup d'opositors va retenir temporalment al també dirigent sandinista Eulalio Acuña i la seva dona, però van aconseguir escapar.

Agents antiavalots ferits


Borge ha afirmat que els participants en les protestes de Siuna també han ferit "amb trets d'armes de foc" a agents antiavalots que van arribar a aquesta localitat, i, segons la Policia Nacional, en aquest lloc un grup d'opositors va retenir temporalment al també dirigent sandinista Eulalio Acuña i la seva dona, que van aconseguir escapar.

El portaveu policia ha afegit que en total 46 agents han resultats ferits, cinc d'ells de bala, i que també hi ha hagut una quantitat no precisada de civils ferits, durant els disturbis ocorreguts després dels comicis de diumenge passat.

Tres dels quatre morts procedien del municipi de Sant Josep de Cusmapa, a la nord província de Madriz, i eren partidaris de l'oligarca neoliberal Fabio Gadea, aspirant a la Presidència per l'aliança Partit Liberal Independent (PLI), que diu no reconèixer els resultats.

El Consell Suprem Electoral (CSE) va confirmar avui que Ortega va ser reelegit en els comicis de diumenge amb un 62,66%.

Amb el 96% de les meses electorals escrutades, Ortega ha obtingut 1.524.116 vots, és a dir el 62,66%, mentre que Gadea, se situa en segon lloc amb el 31,13% dels vots (757.230).

Nicolas Sarkozy afirma que primer ministre israelià "és un mentider" i Obama ho corrobora

El president de França, Nicolas Sarkozy, va qualificar de "mentider" al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en una conversa privada amb el mandatari nord-americà, Barack Obama, emesa per accident als periodistes que cobrien la cimera del G-20 a França la setmana passada. "No suporto a Netanyahu, és un mentider", va dir Sarkozy a Obama sense saber que els micròfons a la sala on es trobaven estaven encesos, el que va permetre als periodistes situats en una sala a part escoltar la traducció en temps real. El comentari va sorprendre els comunicadors, encara més quan després de pronunciar-se, la resposta del mandatari nord-americà va ser "tu estàs fart d'ell, però jo he de lluitar amb ell més sovint que tu".

Tot i que la conversa no va ser revelada inicialment pel petit grup de periodistes que la va escoltar perquè va ser considerada privada i "off-the-record" (fora d'enregistrament) ", aquest dimarts els comentaris van aparèixer en llocs web francesos i l'agència Reuters els ha pogut confirmar.

Segons va ressenyar el diari francès Le Monde, l'escena va tenir lloc la setmana passada a la localitat francesa de Cannes, on se celebrava la cimera del G-20.

En aquest moment, el president francès, Nicolas Sarkozy, i el nord-americà, Barack Obama, es disposaven a oferir una roda de premsa.

Tot es va desenvolupar en aparent normalitat excepte que no van comptar que els seus micròfons ja estaven encesos, de manera que tots els periodistes van poder escoltar la següent conversa.

El diàleg entre els dos mandataris va començar amb l'inquilí de la Casa Blanca retraient el líder francès el seu suport a Palestina a la Unesco, on França va votar a favor de la candidatura palestina.

Le Monde també va indicar que els responsables de comunicació de la presidència de tots dos països van intentar que aquest relliscada quedés en secret i van demanar a la premsa que no fessin pública la conversa, cosa que al final no es va aconseguir.

La crítica de part d'Obama cap al primer ministre israelià suposa el risc de molestar a la base de suport que té aquest últim en el Congrés nord-americà i en l'opinió pública del país nord-americà.

Prèviament, durant la seva reunió bilateral el 3 de novembre, Obama va criticar la sorprenent decisió de Sarkozy de votar a favor de la petició palestina de formar part de l'agència d'herència cultural de l'ONU, la Unesco.

"No em va agradar la teva manera de presentar les coses (...) Ens va debilitar. Ens hauries d'haver consultat ", va expressar el governant nord-americà que posteriorment, va anunciar les represàlies econòmiques del seu país en contra de la Unesco per la decisió presa.

La Junta electoral s'empara en la burocràcia per impedir al PCPC concórrer a les eleccions a Barcelona

El Partit Comunista del Poble de Catalunya, PCPC, tot i haver obtingut l’aval de més de 5.000 ciutadans i ciutadanes de la província de Barcelona, té prohibida la seva participació a les eleccions generals del proper 20 de novembre. Aquesta prohibició no és deguda a la manca d’avals, el PCPC n’ha recollit 1.000 més dels necessaris, aquesta prohibició és fruit d’un acte intencionat d’invalidar i no comptabilitzar centenars d’avals vàlids, per impedir així la nostra participació.

Les diverses sentències judicials, en cap moment valoren les nostres reclamacions d’irregularitats a la comptabilització d’avals, i es limiten a manifestar que la formalitat del procediment electoral impedeix acceptar els nostres recursos. Així, la legislació electoral, la Junta Electoral amb la Oficina del Cens i el sistema judicial es converteixen en un complex aparell destinat a impedir la nostra presència.

Davant aquesta situació, el PCPC manifesta que no deixarà de recórrer a quantes instàncies li permeti la legalitat burgesa per reclamar i exigir una investigació d’aquest frau.

Davant la impossibilitat de concórrer a les eleccions, el PCPC manifesta que segueix en campanya política, i continuarem explicant el programa i la proposta comunista a la classe obrera.

El PCPC demana al conjunt de la classe obrera de la província de Barcelona el VOT NUL, i considerem els següents motius:

1. En aquestes eleccions cap altra opció política planteja un programa revolucionari per a la classe obrera ni les classes populars.

2. En aquestes eleccions cap altra opció política planteja un programa de confrontació que presenti el socialisme i el comunisme com el projecte polític de i per a la classe obrera.

3. En aquestes eleccions cap altra opció política presenta un programa antiimperialista i radicalment confrontat a la UE i a l’OTAN.

4. En aquestes eleccions cap altra formació política ofereix una sortida a la crisi més enllà de reformes més o menys radicals, més o menys efectistes, però sense entrar en la contradicció fonamental entre capital i treball i, ni molt menys, plantejant una sortida de classe.

Aquests motius ens obliguen a demanar a la classe obrera i al conjunt de la classe treballadora de Barcelona, el vot nul, a l’hora que a les províncies de Lleida, Tarragona i Girona l’opció comunista sí estarà present i el conjunt de treballadors i treballadores podran votar al PCPC.

Tot i la prohibició, tot i el frau, el programa comunista estarà present arreu de Catalunya.

TOT PER A LA CLASSE OBRERA!

A Lleida, Tarragona i Girona, VOTA COMUNISTA, VOTA PCPC!

A Barcelona el VOT COMUNISTA ÉS EL VOT NUL!


Comitè Executiu del PCPC

Barcelona, 8 de novembre de 2011

Cancelleria russa declara que l'informe de l'OIEA sobre l'Iran no conté dades noves i és polititzat

"L'informe de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) sobre l'Iran no conté cap dades noves, representa en si una compilació de fets ja coneguts interpretats de manera polititzada", ha declarat avui el Departament d'Informació i Premsa del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia: "En no disposar de proves convincents, els autors de l'informe exposen conjectures i sospites i comencen a manipular la informació amb la finalitat de crear la impressió de presència d'un component militar en el programa nuclear de l'Iran. Seria difícil qualificar com a professional i no preconcebuda tal actitud", s'assenyala.

La cancelleria russa recorda en relació amb això el cas de l'Iraq, acusat d'estar creant una arma d'extermini en massa, el que va servir de pretext per envair-la.

El OIEA menysprear la disposició de Teheran d'aclarir els seus dubtes respecte a "unes suposades investigacions". Ho va fer segons sembla expressament, "per dictar una sentència acusatori", assenyala la cancelleria.

L'informe en qüestió ja s'utilitza àmpliament per minar els esforços de la comunitat mundial per arreglar amb mitjans polítics i diplomàtics la situació entorn del programa nuclear iranià, el que no pot menys de preocupar. En aquest context, els esdeveniments poden prendre un perillós curs de confrontació, adverteixen els diplomàtics russos.