divendres, 11 d’octubre de 2013

El xofer de Fabra assegura que portava en el seu nom al banc sobres amb diners

El xofer que treballava per a Carlos Fabra (PP) quan era president de la Diputació de Castelló ha declarat aquest divendres en el judici que aquest li lliurava diners en sobres "de tant en tant" perquè els ingressés en el seu compte del banc, i ha assenyalat que realitzava aquestes gestions per a l'ex dirigent popular "quan ell m'ho manava i ho creia convenient".

El testimoni ha explicat que estava al servei de Fabra les 24 hores del dia i que portar sobres al banc formava part del seu treball. "M'ho demanava i jo ho feia. Feia el que ell em manava", ha destacat el conductor, qui ha afirmat que mai ha presenciat lliurament de diners per part de l'amo de Naranjax i acusat, Vicente Vilar, a Fabra.

Diversos treballadors d'entitats bancàries de les quals Carlos Fabra era client han assegurat que l'ex dirigent conservador no solia acudir per allí, sinó que era el seu xofer el que realitzava els ingressos, "en metàl·lic o amb xecs, almenys una vegada al mes", segons ha apuntat una empleada.

També ha declarat en la sessió d'aquest divendres un empresari i amic de Carlos Fabra, qui ha destacat que en 1996 va avalar un préstec de 400.000 euros a l'expresident de la Diputació que va haver de pagar al no satisfer el exdirigiente del PP la quotes. El testimoni ha apuntat que li va reclamar la quantitat a Carlos Fabra al principi, "encara que sense èxit". No obstant això, ha indicat que segueix sent el seu amic.

Un altre empresari i amic de Carlos Fabra ha reconegut que en 2002 va ingressar dos xecs d'uns 8.000 euros en el compte de l'expresident del PP de Castelló, encara que ha aclarit que el pagament corresponia a despeses de viatges que havien realitzat tots dos a fires taurines. Així mateix, ha indicat que la seva empresa de neteja va ser adjudicatària de diferents contractes de la Diputació de Castelló, però que també va perdre alguns que tenia en l'època en què Fabra era president de la institució provincial.

Per la seva banda, la exdirectora general de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi ambient, Pilar Máñez, ha confirmat que Carlos Fabra va assistir a una reunió en el seu despatx en la qual Naranjax va presentar una sol·licitud per a l'autorització de gestió de residus no perillosos. Sobre aquest tema, ha subratllat que encara que Fabra no tenia competència en aquesta matèria, "era habitual rebre a empresaris acompanyats per alcaldes o presidents de la Diputació o d'alguna Mancomunitat".

Máñez nega pressions


Mañéz, que ha negat que Carlos Fabra li hagués indicat o pressionat per autoritzar productes de Naranjax, ha explicat que la proposta d'aquesta empresa es va autoritzar de forma provisional amb 13 condicionants i sis mesos de prova i que mentre que ella va estar en el càrrec no va haver-hi autorització definitiva.

Finalment, quatre testimonis han declarat mitjançant videoconferència. Una d'elles, la directora de gabinet de l'exministre d'Agricultura, Jesús Posada, Catalina de Miguel, ha assenyalat que el senador del PP Miguel Prim, acusat en aquesta causa, li va remetre una carta en la qual plantejava problemes en la concessió de llicències de fitosanitaris.

La testimoni ha assenyalat que és "pràctica habitual" que diputats s'interessin per empreses i per ciutadans de les seves circumscripcions. Així mateix, ha aclarit que hi havia informes en els es indicava que si Naranjax tenia problemes de retard en la tramitació de llicències "no era per discriminació, sinó a conseqüència de retards pel propi funcionament o la coordinació entre institucions".

D'altra banda, la exdirectora general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, Dolores Flores ha aclarit que en la tramitació d'autoritzacions de productes fitosanitaris hi ha un procediment reglat. Ha reconegut que va rebre una carta de Miguel Prim en la qual aquest s'interessava per fitosanitaris, "i se li va contestar en forma dient-li que aquests productes tenen un procediment", ha dit.

L'entramat dels productes fitosanitaris


A més, ha explicat que els productes fitosanitaris de Naranjax "no es van saltar el procediment reglat ni es va alterar l'ordre de registre d'entrada dels productes". "Es van aprovar quan reunien tots els requisits des de punt de vista sanitari i li tocava en el procediment", ha afegit Flores, qui ha negat haver sofert alguna pressió per modificar l'ordre d'aprovació d'aquests productes.

També ha declarat que Prim, en una carta, es va interessar per determinats productes de la província de Castelló, en els quals hi havia retard, "i li vaig contestar que no es podia fer res més que complir la normativa. Li vaig dir que jo no podia agilitar perquè el principal era salvaguardar la salut", ha dit Flores, qui ha agregat que la comunicació del exsenador no la va sentir com una pressió.

Finalment, l'expresident de AEFISA, associació formada per fabricants espanyols de productes fitosanitaris, Vicente Galván, ha explicat que les tramitacions dels registres dels fitosanitaris "trigaven mesos i, fins i tot, anys", i ha declarat que va conèixer a Carlos Fabra en una reunió amb els representants dels grups polítics en el Senat perquè es tramitava la Llei de Qualitat Vegetal i que la seva relació amb l'expresident de la Diputació li va arribar a través de Vicente Vilar.

En aquesta sessió, el president de la sala ha cridat l'atenció a l'advocat de l'acusació popular per començar l'interrogatori a un dels testimonis en valencià. El jutge li ha demanat que realitzés les preguntes en castellà, tenint en compte que alguns dels presents com el fiscal, que és de Madrid, podien no entendre.

En la vista ha estat present el exvicepresidente de la Generalitat Valenciana Víctor Campos. La vista es reprendrà el proper 15 d'octubre amb la declaració de 15 testimonis, alguns d'ells per videoconferència.

El jutge Ruz imputa a Luis del Rivero per pagar 200.000 euros al PP manxec

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz aprofundeix en la recerca del suposat suborn de 200.000 euros pagat per la constructora Sacyr al PP de Castella-la Manxa a canvi de la concessió de la contracta d'escombraries de Toledo. En un acte –resolució judicial raonada- el magistrat instructor del cas dels papers de Bárcenas acorda citar com imputats al gerent del partit a la regió, José Ángel Cañas, així com a l'expresident de Sacyr Luis del Rivero, i a l'actual president de l'empresa, Manuel Manrique. Ruz rebutja citar com a testimoni a Rajoy pels papers de Bárcenas.

A més, el magistrat requereix al PP perquè en el termini de cinc dies aporti a la causa “tota la documentació comptable o de qualsevol altra índole” en el seu poder sobre la presumpta recepció dels 200.000 per part de José Ángel Cañas Cañada. Aquest abonament està reflectit en un document manuscrit lliurat per Luis Bárcenas al magistrat a la seva declaració del passat 15 de juliol.

En la seva resolució, Ruz recorda que a la seva última declaració, Bárcenas va aportar documentació –concretament un supòsit vaig rebre signat pel gerent del PP manxec- que indicava que diferents representants del PP de Castella-la Manxa van realitzar “gestions per a l'obtenció d'una aportació” de 200.000 euros. Aquesta quantitat tenia per objecte “atendre les despeses derivades de la campanya electoral autonòmica de 2007, que va estar encapçalada per l'actual secretària general del partit, Dolores de Cospedal.

Ingressos registrats en la comptabilitat de Bárcenas

Bárcenas va assegurar que la iniciativa d'aquesta sol·licitud dineraria va correspondre a la pròpia Cospedal, extrem que la número dos del PP ha negat repetidament. A la mateixa declaració, Bárcenas va sostenir que a canvi dels diners, l'empresa Sufi, filial de Sacyr, es va adjudicar la contracta d'escombraries de Toledo cabdal en 2007 per un període de set anys.

El lliurament suposadament es va realitzar en dues fraccions de 100.000 euros, prèvia signatura d'un manuscrit a manera de vaig rebre amb el nom de José Ángel Cañas. El jutge Ruz ha ordenat la pràctica d'una prova cal·ligràfica al gerent del PP manxec.

A més, ordena a l'Ajuntament de Toledo que remeti al jutjat l'expedient íntegre de la concessió de l'explotació del servei de recollida de residus sòlids urbans, adjudicat a Sufi al gener de 2007.

La comptabilitat oficial del PP de Castella-la Manxa, aportada al Tribunal de Comptes, no recull cap donació des de la direcció nacional del partit per a l'última campanya electoral autonòmica que va encapçalar María Dolores de Cospedal. Aquesta conclusió dels informes oficials del tribunal contradiu l'explicació que va oferir el dilluns l'actual presidenta regional i número dos popular per justificar una quantitat fixada en un vaig rebre d'un empresari al partit a Castella-la Manxa i revelada davant el jutge pel extesorero Luis Bárcenas.

Bárcenas va aportar al jutge Pablo Ruz un vaig rebre signat el 28 de març de 2007 pel gerent del PP de Castella-la Manxa, José Ángel Cañas, en el qual est admet haver acceptat del llavors tresorer nacional 200.000 euros en dos lliuraments al febrer i març 2007.

Tals fons, segons va anotar Bárcenas i va detallar en seu judicial, procedien de Luis del Rivero i Manuel Manrique, president i conseller delegat de Sacyr, a canvi d'una adjudicació per 43 milions d'euros d'una contracta d'escombraries durant set anys per a l'Ajuntament de Toledo, llavors sota mandat del Pàg. L'extresorer va relatar que es va produir una reunió amb Del Rivero, Manrique i l'actual president de les Corts castellanomanchegas, Vicente Tirado.

Davant el jutge, Luis Bárcenas va explicar que Cospedal es va encarregar de posar en contacte a l'ara expresident de Sacyr, l'empresari Luis del Rivero, i al conseller delegat de la signatura, Manuel Manrique, amb Vicente Tirado, secretari general del PP de Castella-la Manxa.

La trobada, segons fonts properes a l'extresorer, es va celebrar l'11 de maig de 2007, quatre mesos després que una filial de Sacyr, Sufi, es fes amb el servei de neteja de Toledo, subscrit el 15 de gener per un període de set anys i per un total de 43 milions d'euros (una mica més de sis milions anuals). Tirado va exposar la necessitat d'entre 600.000 i 700.000 euros per a la campanya de Cospedal, que no va estar en la reunió, segons va declarar Bárcenas davant el jutge.

Dies després, Del Rivero va cridar a Tirado, segons la versió de l'extresorer, però no va poder posar-se en contacte amb ell. Per això, l'empresari va decidir cridar a Bárcenas amb la finalitat de que fos ell qui acudís a per els diners a la seu de l'empresa, en el Passeig de la Castellana de Madrid. Amb aquesta explicació, el extesorero del PP va tractar de desvincular-se de la negociació per al cobrament de la suposada comissió (el que li hagués implicat en un delicte de suborn) que es va cobrar en dues tandes de 100.000 euros: una el 12 de febrer i l'altra el 22 de març.

Bárcenas es va quedar una còpia del vaig rebre i li va lliurar una altra al llavors tresorer regional del PP de Castella-la Manxa, José Ángel Cañas. "Aquests diners era per finançar la campanya", va assegurar l'extresorer nacional davant el jutge. A la seva declaració, Luis Bárcenas va afirmar haver comunicat el cobrament tant a Cospedal com a Tirado.

Ruz rebutja citar com a testimoni a Rajoy pels papers de Bárcenas


El mateix acte –resolució judicial raonada- el magistrat demana que la Intervenció General de l'Estat emeti un informe sobre els registres de la comptabilitat oficial del PP sobre l'adquisició dels locals de la seu del PP de La Rioja i la seva relació amb els anomenats papers de Bárcenas. A més, reclama informes sobre els registres comptables referits a l'embargament de 160.000 euros en una dels comptes bancaris del PP per un deute del partit a la província de Pontevedra.

També ordena l'instructor del cas Gürtel que declari com imputat el extesorero Álvaro Lapuerta, el proper 4 de novembre a les deu del matí. Els forenses de l'Audiència Nacional havien considerat que l'antic encarregat de les finances populars, de 86 anys, no està en condicions físiques per declarar, després d'haver estat en coma en dues ocasions després de sengles caigudes al seu domicili.

El jutge també exigeix al partit que enviï tota la informació comptable sobre el suposat suborn de 200.000 euros al PP de Castella-la Manxa per l'adjudicació de la contracta d'escombraries de Toledo.

IU demana que testifiquin Trillo, el marit de Cospedal, Romay Beccaría, Blesa i Severo Moto

El jutge de l'Audiència Pablo Ruz ha citat com a testimonis en el cas Bárcenas a la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, i als seus antecessors en aquest càrrec Javier Arenas i Francisco Álvarez Cascos perquè aclareixin el procediment de les donacions anònimes al partit entre 1992 i 2008 tal com havia demanat IU com a acusació particular. IU també reclama que testifiquin Romay Beccaría, Blesa i Severo Moto i que s'analitzi el trànsit de trucades entre els imputats. Ruz embarga els béns de Bárcenas al no haver cobert la fiança civil.

BlackRock, la gestora de fons que més es beneficia de la fugida dels dipòsits

Amb la limitació en la rendibilitat dels dipòsits marcada pel PP, els inversors espanyols han transvasat gairebé 8.000 milions d'euros cap als fons d'inversió en el primer trimestre. BlackRock, la gestora de fons més gran del món, ha estat la que més subscripcions netes ha captat, superant les gestores espanyoles. BlackRock ha declarat una participació del 3,10% en el capital social de Sacyr, un percentatge valorat en uns 27 milions d'euros en funció de l'actual cotització del grup de construcció i serveis Sacyr Vallehermoso. Foto: Laurence Fink, cap de BlackRock, i Juan Carlos.

CiU tem una indemnització milionària, si falla la privatització de l'aigua, a Acciona

CiU es va comprometre per escrit a compensar a Acciona si s'anul·la la privatització pel lucre cessant, els costos financers i les inversions fetes, per la qual cosa si el Govern d'Artur Mes perd el litigi que afecta a la major privatització feta a Catalunya -la venda de l'aigua pública als seus patrons-, com mana una resolució de l'Òrgan Administratiu de Resolucions Contractuals de Catalunya (OARCC), els accionistes d'Acciona tenen garantida una indemnització multimilionària. En el primer any, segons les dades de l'expedient de licitació, ATLL preveu guanyar 18,9 milions d'euros.

Quan al gener passat el gabinet jurídic de la Generalitat va defensar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lar la privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) a l'empresa Acciona suposaria indemnitzacions de “difícil o impossible reparació”, sabia el que deia.

En un document al que ha tingut accés EL PAÍS, la Generalitat es compromet a reemborsar els 298 milions d'euros que ja van ser abonats en concepte de cànon al desembre de 2012, a més de les inversions que hagi efectuat fins al moment, els costos financers derivats de l'operació —valorada en 998 milions d'euros i que es dilata en un període de 50 anys— i el denominat lucre cessant, els beneficis que li hauria generat el negoci. En el primer any, segons les dades de l'expedient de licitació, ATLL preveu guanyar 18,9 milions d'euros.

Aquestes garanties estan implícites en la resolució interpretativa signada pels consellers Santi Vila i Andreu Mas-Colell i que la Generalitat va remetre als principals accionistes de la concessionària, la constructora Acciona i el banc brasiler BTG Pactual, com havien sol·licitat un mes abans, van confirmar fonts de la Generalitat. L'entitat financera, malgrat considerar “remot” l'escenari d'una pèrdua de la concessió, va incloure en el seu informe del primer semestre que la Generalitat li havia garantit indemnització per danys i perjudicis i, per tant, va evitar realitzar provisions per anticipar-se a eventuals pèrdues en l'operació.

Segons l'informe de BTG Pactual, l'operació està valorada en 1.047 milions d'euros (una xifra superior als 998 milions) i s'han avançat 310 milions (per sobre dels 298 milions) en concepte del primer pagament que va reclamar la Generalitat el dia del contracte.

Les indemnitzacions que rebran els accionistes de la concessionària de ATLL tenen la seva base en l'article 55 del plec de condicions de la privatització, que recull alguns supòsits recollits pel text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic.

La Generalitat es nega a facilitar la xifra concreta de la indemnització i, com ja han fet Vila i Mas-Colell, emplacen a quantificar-les al final del conflicte judicial, que promet acabar davant el Tribunal Suprem. Fuentes de la Generalitat van confirmar ahir que les partides previstes que s'incorporen a les indemnitzacions per danys i perjudicis són les mateixes que contempla la Llei de Contractes Públics, però van evitar confirmar —ni desmentir— que la quantia del lucre cessant vagi a ser la de la totalitat de la concessió.

Coneixedor dels riscos econòmics de paralitzar la concessió, Santi Vila va assegurar el passat mes d'agost en una compareixença parlamentària que anul·lar el contracte aprovat pel seu precedesor en Territori, Lluís Recoder, seria “una temeritat”.

La família Fisas (PP) deixa tirats els treballadors de Sati

Sati, en altre temps emblema del sector tèxtil català, es desfà en trossos mentre l'administrador concursal negocia amb els treballadors l'ERO d'extinció de contracte. La crisi i l'aparició de grans multinacionals han acabat amb aquesta empresa que ha acumulat un deute de 47 milions d'euros en els darrers anys. L'hereu, Santiago (foto), és un reconegut membre del PP, actualment europarlamentari i molt estretament relacionat amb Esperanza Aguirre, qui el va nomenar secretari d'estat per a l'esport al primer govern de José María Aznar. En 1999 es va presentar a l'alcaldia de Barcelona. Va deixar el seu lloc com a regidor a l'Ajuntament barceloní després de ser nomenat vicepresident primer del Comitè Olímpic Español (COE).

D'una banda, l'empresa francesa Mortelecque ha ofert 1,5 milions d'euros per l'àrea de teixits tècnics i mantenir el contracte de 37 treballadors, condicions acceptades per l'administrador concursal i els sindicats. L'altra oferta rebuda, de l'empresa Mercagaya, pretén quedar-se amb l'àrea de teixits de decoració a canvi de 900.000 euros i la subrogació del contracte de 50 treballadors, quan la divisió compta amb 190 empleats. Aquesta oferta, que va ser rebutjada pels sindicats, ha provocat la ruptura de les negociacions entre assalariats i la jutgessa mercantil, qui li va donar el seu vistiplau.

Els sindicats denuncien que des de l'any 2009 porten sofrint EROS temporals que els han restat mesos de cotització de la prestació de desocupació i que la mitjana d'edat en l'empresa se situa en els 50 anys, per la qual cosa serà molt difícil la recol·locació dels acomiadats. Isabel Alonso, delegada d'UGT en Sati, ha declarat al TRIANGLE que la situació interna en l'empresa és "molt tibant". Segons fonts de CCOO, la compensació d'aquests mesos de cotització perduts és un dels principals punts de conflicte en les negociacions, doncs els treballadors volen que se'ls compensi per l'esforç.

Aquest divendres els treballadors marxen des de la porta de l'empresa fins a l'Ajuntament de La Garriga, localitat on es troba la fàbrica, per protestar pels "injusts" acomiadaments que planegen sobre la major part dels treballadors de la històrica empresa catalana, als quals es deuen dos mesos corresponents a dues pagues extraordinàries. Segons fonts de CCOO, dilluns que ve reprendran les negociacions que tenen data de caducitat el 16 d'aquest mes.

Els representants sindicals reconeixen la greu situació de l'empresa, però no entenen com la Generalitat va fer un estudi en 2011 i va concloure que l'empresa era viable, per la qual cosa en 2012 li va concedir una ajuda de 2,5 milions d'euros del Fons de Rescat Industrial Avança. A canvi es va presentar un pla de viabilitat que va comportar un ERO sobre 48 treballadors. Els propietaris llavors encara eren els germans Fisas, que han dirigit l'empresa creada pel seu pare fa 50 anys; però fa uns mesos van presentar el concurs de creditors i van desaparèixer del mig.

Els germans Fisas


De la gestió s'encarregava Pablo, el petit. El seu germà major, Santiago, és un reconegut membre del PP, actualment europarlamentari i molt estretament relacionat amb Esperanza Aguirre, qui el va nomenar secretari d'estat per a l'esport al primer govern de José María Aznar. En 1999 es va presentar a l'alcaldia de Barcelona. Va deixar el seu lloc com a regidor a l'Ajuntament barceloní després de ser nomenat vicepresident primer del Comitè Olímpic Español (COE).

Curiosament, Santiago Fisas va passar en cinc anys de candidat a l'alcaldia de Barcelona a Conseller de Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid, presidida per Esperanza Aguirre. En 2009 va abandonar el càrrec per concórrer a les eleccions europees. Des de llavors ocupa una butaca al Parlament europeu.

Toxo nega la implicació de CCOO en els ERE fraudulents i reclama celeritat i rigor en la instrucció

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha reclamat celeritat i rigor en la instrucció judicial que se segueix pel cas dels ERE a Andalusia i reiterat que CCOO no forma part de cap trama vinculada als Expedients de Regulació d'Ocupació ni a Andalusia ni en cap altre lloc del nostre país. Amb no menys claredat i fermesa ha condemnat, igual que el responsable de CCOO a Andalusia, Paco Carboner, la batuda policial d'ahir per "impròpia d'un país democràtic". Vídeo de l'escridassada de sindicalistes a la jutge Ayala.

Abans d'intervenir en l'acte del 35 aniversari de laa Federació de Pensionistes i Jubilats, Toxo que se celebra aquesta tarda en un hotel madrileny, Toxo ha declarat als mitjans de comunicació que el succeït ahir a Sevilla “no hauria de tenir cabuda en un estat democràtic”. En la seva opinió, “no és normal que a una persona que encara roman en els calabossos de la Guàrdia Civil, que no havia estat imputada ni convocada en cap moment, la hi detingui a la seva casa amb gran desplegament policial, i també mediàtic, i aquesta hores continuï en els calabossos sense prestar declaració, sense que ningú li hagi preguntat gens”. “Aquestes pràctiques crèiem que ja estaven superades al nostre país”, va criticar.

Toxo ha reiterat que CCOO no forma part de cap trama vinculada als Expedients de Regulació d'Ocupació “ni a Andalusia ni en cap altre lloc del nostre país” i ha mostrat la seva seguretat en què “quan es passi de la fase d'instrucció, i s'aixequi el secret del sumari, que ja és urgent perquè està generant indefensió, i s'emeti dictamen, es veurà que CCOO manté una trajectòria impoluta en relació amb els ERE”.

No obstant això, en el cas que alguna persona vinculada al sindicat, “que no ho creo”, va subratllar Toxo, hagi tingut una actuació il·legal o tan si més no irregular, en paral·lel i amb independència de la decisió judicial el sindicat sancionarà a qui correspongui”.

Així mateix, el secretari general de CCOO, va denunciar els que va denominar la “sentència de telenotícies” en relació al fet que es vol traslladar la idea que hi ha hagut actuacions programades per engegar Expedients de Regulació d'Ocupació fraudulents amb la finalitat d'aconseguir lucre personal o per a les institucions.

En aquest sentit, amb afany didàctic, al mateix temps que reivindicatiu sobre el paper que juguen els sindicats en els ERE, Toxo va explicar que “els expedients no els engeguen els sindicats sinó les empreses, normalment, gairebé sempre obeeixen a situacions delicades o de crisis en l'empresa”. “El sindicat està legitimat i obligat a intervenir en els ERE, té un manat legal que obliga a intervenir per protegir els drets dels treballadors i treballadores”, la qual cosa, va emfatitzar, “no pot ser confós amb la pertinença a trama alguna”.

“El sindicat quan intervé ho fa amb tot els mitjans al seu abast per intentar salvar el màxim de llocs de treball o aconseguir les millors condicions de sortida”, emprant per a això advocats, economistes, actuaris, a més de sindicalistes, per fer estudis paral·lels als quals realitzen les empreses. “Aquests serveis tenen uns costos, que ha de ser retribuïts (pels no afiliats), com també ho són els bufets privats que intervenen en nom de les empreses en la gestió dels ERE”, va concloure, cridant l'atenció sobre el fet que do que “resulta curiós que no es qüestioni l'actuació dels bufets privats i sí la legitimitat la dels serveis vinculats als sindicats”.

“Els sindicats molestem perquè defensem a la gent”


Per la seva banda, el secretari general de CCOO a Andalusia, Francisco Carboner, també va manifestar la seva indignació amb l'actuació de la Guàrdia Civil i la va comparar amb la de la Brigada Polític Social de la Dictadura. "La forma d'actuar de la Guàrdia Civil en els registres dels domicilis, o que s'imputi a les persones i es trigui anys a preguntar-los i un dia apareixen detinguts, té molt més que veure amb les brigades de la social al servei dels tribunals d'ordre públic d'altres moments, que amb un Estat de Dret al segle XXI", va afirmar.

Així mateix, va negar que CCOO o les Federacions del sindicat "hagin actuat en la il·legalitat", i va advertir que "anem a seguir sent els conseguidores de les millors condicions per als treballadors i treballadores, el sindicat va seguir barallant per la millor defensa de les persones que no puguin mantenir la seva ocupació perquè puguin seguir en les millors condicions".

"Si això molesta a algú només té un camí, que és il·legalitzar els sindicats", però mentrestant "anem a seguir molestant i anem a seguir defensant a la gent", així com l'honorabilitat dels sindicalistes, li malgrat qui li pesi”, va finalitzar.

Alaya imputa per prevaricació i malversació a Magdalena Álvarez (PSOE)

La jutgessa del cas dels ERE, Mercedes Alaya, ha imputat els presumptes delictes de prevaricació i malversació a l'exministra de Foment i exconsellera andalusa d'Economia i Hisenda, Magdalena Álvarez (PSOE), qui ha defensat davant la instructora la legalitat de les ajudes investigades i la transparència de la seva gestió al capdavant de la conselleria d'Economia, segons han explicat als mitjans els advocats personats en la causa. Detingut el secretari d'UGT de Cadis, un exdirigent de CC.OO a Andalusia i sis persones més pels ERE.

Síria: els terroristes maten a 190 civils i segresten a més de 200

Els terroristes de l'OTAN, Qatar i Arábia Saudita a Síria, després d'haver sofert grans pèrdues en les últims setmanes i veure's incapaces davant els soldats de l'exèrcit sirià, recorren al terror sobre els civils per aconseguir els seus objectius. En un informe publicat aquest divendres, l'organització humanitària Human Rights Watch (HRW) ha denunciat la matança d'almenys 190 civils per part dels grups opositors, així com el segrest de més de 200 ciutadans.

Segons HRW, el 4 agost de 2013, cinc grups rebels van iniciar unes operacions en una zona rural de la província occidental de Latakia, on van executar a unes 67 persones i van segrestar a altres 200, la majoria d'elles dones i nens.

L'organització no governamental indica que els comandants d'aquests grups, molts d'ells vinculats a Al-Qaeda, són culpables d'assassinats, segrestos i altres abusos contra la població siriana.

“Les víctimes dels crims de guerra i crims contra la humanitat a Síria han estat massa temps esperant que el Consell de Seguretat enviï un missatge clar que els responsables d'aquestes horribles violacions seran jutjats”, ha afirmat el director interí per a Orient Pròxim de HRW, Joe Stork.

Stork ha fet aquestes declaracions després de sol·licitar al Consell de Seguretat que enviï immediatament el cas de Síria davant el Tribunal Penal Internacional (TPI), per investigar els crims comesos en el conflicte.

Des de l'inici de la crisi en 2011, els terroristes, secundats per països estrangers, a més de matar a un gran nombre de ciutadans innocents, han destruït esglésies i mesquites, danyat gaseoductos i vies fèrries, i saquejat innombrables peces arqueològiques.

La força naval de l'OTAN, a Barcelona

Barcelona està també vigilada aquests dies per la força naval de l'OTAN. L'Agrupació Permanent d'Escortes de l'OTAN SNMG-2 (Standing NAT Maritime Group 2), dirigida pel contralmirant espanyol Eugenio Díaz del Rio Jáudenes. Espanya ha assumit el compromís per exercir el comandament d'aquesta força naval de l'OTAN durant un període d'un any, malgrat les "dificultats econòmiques" que mai aconsegueixen al feixisme fonamental de la dictadura.

L'operació servirà per rellevar a la fragata F-103 Blas de Lezo pel cap de la seva sèrie, F-101, Álvaro de Bazán.

A més del comandament de l'Estat Major que es troba embarcat, Espanya aporta tres fragates de la classe F-100, que es van rotando en períodes de quatre mesos. I, després de l'Álvaro de Bazán, s'incorporarà la fragata F-105, Cristóbal Colón, encara que ja en 2014.

La flota de l'OTAN, que es troba a Barcelona, està composta, a més, per la fragata turca Salihreis i l'alemanya Sachsen. L'agrupació ha participat en els últims quatre mesos en l'Operació de l'OTAN Activi Endeavour (OAE), que ha tingut com a objectiu principal el de dissuadir de l'ús del Mediterrani com a centre d'operacions d'organitzacions terroristes. Es poden visitar els quatre vaixells fins a dissabte que ve, dia del genocidi espanyol a Amèrica.

I és que Barcelona és, per uns dies, el centre de la força naval de l'OTAN, una organització militar en la qual una Catalunya independent dins de la UE s'hauria d'integrar, i que obliga a tenir un dispositiu militar, per petit que sigui.

El govern mafiós ha amagat el pagament de 3.500 milions en armes


La despesa militar reconeguda als pressupostos de Defensa dels últims tres exercicis és fals, ja que no ha consignat, entre altres partides, més de 3.500 milions d'euros destinats als programes especials d'armament, que inclouen les armes més sofisticades de les Forces Armades: els avions de combat Eurofighter, els tancs Leopard o el buc d'acció marítima.

Detingut un treballador de TV-3 per revelar els sous dels col.locats

Els Mossos van detenir ahir a Castelldefels un treballador de l'àrea de postproducció de TV-3 per presumptament haver filtrar el juliol de l'any passat els sous dels col.locats a la TV pública i les seves respectives indemnitzacions per acomiadament, unes dades que, si no fos una vergonya i mostra de la corrupció i el nepotisme, haurien de ser públiques doncs es paguen amb diners dels contribuents. El treballador, que està detingut a la comissaria dels Mossos a Gavà i dissabte que ve passarà a disposició judicial, és un "gran expert en internet", segons fonts de la investigació. Foto: Accionistes de l'Ara, les "estrelles" que facturen més de 50 milions a Tv3.

Els Mossos, que van iniciar la investigació fa un any per ordre del Jutjat d'Instrucció número 24 de Barcelona -arran d'una denúncia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)-, han registrat durant tres hores les dependències de l'àrea de postproducció de la tele autonòmica i han confiscat sis ordinadors, discos durs i llapis de memòria.

El salari més alt corresponia al director de TVC, Eugeni Sallent, amb 164.966 euros; seguit pel president de la CCMA, el mateix Duart, amb 129.679 euros. El director de Catalunya Ràdio, Fèlix Riera, el director d’estratègia i marca de la CCMA i el director de gestió i recursos percebien prop de 107.000 cadascú. En total, 1,1 milions entre els deu integrants dels òrgans directius de la Corporació.

Els fets es van produir a l’agost del 2012, quan l’amenaça d’un ERO ja planejava sobre la seu de la televisió pública catalana a Sant Joan Despí. En aquell moment, el criteri de transparència no s’aplicava amb els salaris dels responsables de la televisió pública. Es van conèixer l’abril passat, quan la Generalitat finalment va cedir i Duart els va fer públics a la comissió de control de la CCMA al Parlament.

Al presumpte 'hacker' se li imputarà un delicte de descobriment i revelació de secrets d'empresa.

Accionistes de l'Ara facturen més de 50 milions a Tv3

Les productores vinculades a accionistes del diari Ara van facturar entre 2008 i 2011 prop de 53 milions d'euros -uns 8.700 milions de pessetes- per fer diversos programes en Tv3, segons dades als quals ha tingut accés i-notícies. Aquestes productores són Royal Box SL, Alguna Pregunta SL, Batabat SCCL, Dies Ximples SL i Minoria Absoluta SL.

La productora que més va facturar de Tv3 és Minoria Absoluta, que té com a accionista al periodista Toni Soler i que és responsable d'alguns dels espais amb més èxit de Tv3 com Polònia o Crackòvia. La productora de Soler ha facturat més de 36 milions en tres anys.

Per la seva banda, les productores Royal Box i Alguna Pregunta SL-que tenen com a accionistes a Antoni Bassas, Xavier Bosch i Carles Capdevila-, van facturar més de 7 milions d'euros en aquests tres anys. Royal Box és la productora responsable de diversos programes com els Zàping o el APM.

D'altra banda, Batabat té com a accionista a Cultura 03, també editora del diari Llaura fins a l'any 2012, quan Oriol Soler va decidir vendre el seu 22% i Ferran Rodés va passar a ser el president del Consell d'Administració.

Batabat va facturar entre 2008 i 2011 gairebé 4,5 milions d'euros i és responsable de programes com Sota Terra, L'Aprenent, Savis o diversos documentals com a Dons en construcció o La gran aventura de la Canadenca. També la productora Dies ximples, que té com a accionista a Albert Om, ha treballat per Tv3. No obstant això, la productora de Om és l'única que ha vist reduïda la seva facturació en els últims anys, coincidint amb el naixement de l'Ara.

Així, Dies ximples va cobrar entre 2001 i 2007 prop de 5,3 milions, mentre que entre 2008 i 2011 la quantitat no aconsegueix els 5 milions. La productora presidida per Albert Om és responsable del Convidat.

El propietari de Cultura 03, Oriol Soler, va matisar via twitter que "facturar no és el mateix que guanyar" aquesta societat "és una cooperativa i no és propietària de Batabat".

Soler va insistir que "Cultura 03 és un grup cooperatiu i no és ni era propietari de Batabat", i "en en grup cooperatiu no hi ha cap relació de propietat ni accionarial" encara que la productora apareix en la web corporativa de Cultura 03.

L'Ara, promogut llavors per Oriol Soler, va ser fundat en 2010 pel recolzament de l'oligarquia catalana a CiU. El seu manifest fundacional va ser signat per Toni Soler, Xavier Bosch, Antoni Bassas, Albert Om, Carles Capdevila, Anna Xicoy (en representació del Grup Cultura 03), Ferran Rodés, Carles Duarte (en representació de la Fundació Lluís Carulla), Daniel Martínez (Grup Focus), Jordi Ustrell, Víctor Font i el mateix Oriol Soler.

La puteta de Kennedy, un altre mite de bous ianquis

Que l'imperialisme fabrica mites de gelatina, plàstic, mentides i silicona és obvi per a qualsevol amb cervell, i ara un altre dels mites Barbie de plastilina de diverses generacions de castos i virginals mitòmans i homosexuals -incapaços de distingir una dona d'una vaca-, Marilyn, la gossa del genocida nazicatòlic Kennedy, s'en va també al carall. Un cirurgià plàstic de Califòrnia confessava aquest dimecres que és ell qui està darrere de la subhasta dels arxius mèdics que demostren que Marilyn Monroe no era una bellesa tan natural com es pensava, ans tenia la barbeta feta de cartílag de vaca.

El cirurgià Norman Leaf, qui en un primer moment havia preferit no revelar-se com el venedor, assegura ara que l'interès en la subhasta de les notes i d'una sèrie de radiografies li ha portat a fer un pas al capdavant.

La sèrie de sis radiografies i l'arxiu de les notes mèdiques ofereixen un historial mèdic parcial de la 'sex symbol' de Hollywood entre 1950 i 1962. S'espera que aconsegueixin una suma d'entre 15.000 i 30.000 dòlars en una subhasta que se celebrarà els propers 9 i 10 de novembre en Beverly Hills.

Les notes van ser escrites pel cirurgià Michael Gurdin i confirmen l'especulació que Monroe -sinònim de glamur de Hollywood i icona de bellesa en els 50- havia passat pel quiròfan per motius purament estètics.

"Li havien posat un implant de barbeta i estava fet de cartílag boví", explica Leaf sobre la cirurgia de 1950. "No tenien implants de barbeta de silicona en aquella època".

Les grans pel·lícules de l'actriu -com 'Niàgara', 'Els cavallers les prefereixen rosses' o 'La temptació viu a dalt'- són totes posteriors a 1950. Leaf, de 72 anys, afegeix que en aquella època l'actriu també es va sotmetre a un petit procediment estètic per corregir la punta del seu nas.

El descobriment

Les notes de Gurdin indiquen que Monroe li va visitar en 1958 queixant-se d'una deformitat en la barbeta i que el galeno va detectar que l'implant s'hi havia reabsorbido. "Com succeeix habitualment amb això. S'hi havia reabsorbido amb els anys", relata Leaf.

Les radiografies daten del 7 de juny de 1962 (dos mesos abans de la mort de l'actriu), després que Monroe acudís a Gurdin per una caiguda nocturna.

Leaf, qui en 1975 es va associar amb Gurdin en Beverly Hills, diu que no sabia que tenia aquests arxius fins a fa 20 anys, quan es va adonar que en un magatzem descansaven els vells arxius de Gurdin.

"He estat mirant-los, i atresorant-los i mantenint-los sota clau i amagats en la meva caixa forta", diu ara el metge sobre els documents i radiografies que ara surten a subhasta.
La destinació dels diners

Els ingressos d'aquesta venda seran donats a la fundació sense ànim de lucre Rebuilding America's Warriors, que finança la cirurgia reconstructiva per a veterans de guerra en aquelles lesions que no cobreix el govern. Leaf és el director mèdic d'aquesta fundació.

"Crec que és un vincle perfecte, perquè Marilyn va entretenir a les tropes a Corea (en els 50), així que és una oportunitat per a ella d'ajudar de nou a les tropes", assegura.

En 2010, Leaf va publicar unes memòries -"Són reals? Les veritables històries de cirurgia plàstica en Beverly Hills"- en les quals detallava el contingut de les notes que ara surten a subhasta.

El País publica una carta robada de Otegi a la CUP

Arnaldo Otegi, empresonat des de fa quatre anys pel feixisme nazional, no participarà a les ponències de la comissió sobre el Dret de Decidir del Parlament. Otegi va enviar una carta explicant-ne les raons fa una setmana des de la presó de Logroño dirigida a la CUP, que havia sol·licitat el seu testimoni, on Otegi hi argüeix que no vol interferir el procés sobiranista català i diu que la seva participació ha generat inquietud a partits com CiU, ERC i ICV. Alguns fragments d'aquesta carta han estat publicats avui per El País, mentre la carta encara no ha arribat mai a la CUP. El diputat David Fernández ha expressat la indignació de la CUP i denunciat l'anomalia democràtica que implica que una carta no arribi al seu destinatari i sigui publicada per un mitjà de comunicació de caire feixista com El País.

Fernández, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha dit que formació té màxim respecte pels arguments d'Otegi, tot recordant que demà farà quatre anys que és empresonat injustament.

Segons la carta publicada a El País, Otegi diu: 'He sabut (pels mitjans de comunicació) que la meva hipotètica participació ha generat inquietud en algunes formacions polítiques que em mereixen màxim respecte (CiU, Esquerra, Iniciativa…) i que conformen una àmplia majoria al Parlament. […] És per això que crec sincerament que la meva millor aportació en aquest context és renunciar a participar en les tasques assignades per la comissió'.

La participació d'Otegi en la comissió perquè hi aportés el seu punt de vista fou una iniciativa de la CUP, que va rebre el suport únicament d'Esquerra. Però arran de la falta de consens, la CUP va fer la proposta en solitari a Otegi oferint-li la possibilitat d'enviar un escrit a la comissió. Otegi va respondre a la CUP refusant la proposta mitjançant la carta que ha estat interceptada.

A la primera part de la carta, Otegi presenta els arguments pels quals pensa que la seva participació pot ser utilitzada per perjudicar el procés català. En la seva part, dirigida al Parlament, Otegi afirma que desitja 'profundament' 'l'èxit' d'aquest procés sobiranista. 'No hi ha res més lluny de la meva voluntat que ser protagonista d'un procés que només correspon al poble de Catalunya, i menys encara convertir-me en l'instrument –en un dels molts que s'ha posat i que es posaranen marxa– per a la desestabilització d'un procés de caràcter històric', diu Otegi.

En opinió seva, la seva participació a la comissió, ja sigui presencialment o per escrit, podria alimentar l'estratègia de les forces contràries al procés, car els mitjans de comunicació unionistes el vincularien 'a processos violents i antidemocràtics'.

Televisions autonòmiques: nius de corrupció, feixisme i manipulació

Les televisions autonòmiques s'han convertit en un autèntic pou sense fons de nepotisme i corrupció al que ningú posa límit. Ni la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, presidenta de Castella-la Manxa, la gran retalladora de llocs crítics, donat que són mitjans de manipulació de masses estúpides al millor estil nazi. Segons els comptes remesos al Registre Mercantil per la cadena pública castellana, va abonar l'any passat un total de 13,16 milions en despeses de personal col.locat a dit, malgrat que només va facturar 1,71 milions per la publicitat. Un desfasament insostenible si no fora per la subvenció aportada amb diners robats de l'educació i la sanitat de la regió, que va pujar fins als 29,1 milions. Andalusia, Catalunya i València: amics, xoriços i pocavergonyes.

Cospedal va arribar a la presidència de la Junta al maig de 2011 i des del primer moment va apostar per escometre un important esforç de contenció en la televisió autonòmica. I, en efecte, la dotació consignada per l'Administració per cobrir el desfasament operatiu de la cadena s'ha reduït dràsticament. No en va, la subvenció s'havia elevat fins als 47,05 i 49,66 milions d'euros en 2011 i 2010, respectivament. Dit això, la societat està lluny de poder sobreviure sense l'ajuda pública, la qual cosa allunya qualsevol perspectiva de privatització, una de les intencions expressades per Cospedal després de guanyar les eleccions amb el pucherazo.

La societat manté deutes amb proveïdors i creditors varis per import de 15,87 milions d'euros, quan amb prou feines té comptes pendents de cobrament per cinc milions i acumula en el seu passiu 16,81 milions de deutes. El nombre de dies en què l'empresa va superar el termini legal de pagament com a mitjana es va situar en 203,22, gairebé set mesos. Una evolució que gairebé duplica l'acompliment de 2011, quan un creditor amb prou feines trigava tres mesos a cobrar per sobre del termini legal. El 69,50% dels pagaments es van fer fora de termini.

Andalusia, Catalunya i València: amics, xoriços i pocavergonyes

L'amiga de Griñán Susana Díaz no tocarà el niu de corrupció i nepotisme que és la televisió autonòmica andalusa. Canal Sud gasta 86,4 milions d'euros en personal, el 52% del seu pressupost, xifrat en 168 milions d'euros. Amb 1.600 treballadors en plantilla, compta amb més emprats que Antena 3 i Tele 5 junts. En personal només ho supera Tv3, la tele dels feixistes catalans i els seus col·locats, amb 1.881 treballadors, que té un pressupost de 339 milions. La ETB basca, amb un pressupost de 121 milions, comptabilitza 979 treballadors. Amb 112,6 milions de pressupost, Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), després d'acomiadar a 843 empleats i deixar solament als del PP, es va quedar en amb prou feines 324.

Joaquín Durán, sotsdirector general de la RTVA des de fa sis mesos després de substituir a Pablo Carrasco, assegura que no es produirà ni un sol acomiadament en la plantilla, almenys fins a dins de tres anys, quan venç el contracte-programa signat en 2012 per ell amb la Junta d'Andalusia, Aquest acord contempla uns ingressos d'almenys 138 milions d'euros a l'any, el 80% de les despeses d'explotació.

La veu de l'amo andalús, que compta amb set direccions generals i deu direccions territorials, vol reduir un 5% el sou de la seva plantilla, però aquest procés està en negociacions amb els sindicats, que asseguren que no sobra ni un sol empleat en la televisió autonòmica. Conseqüència? Canal Sud ha reduït a la mínima expressió la externalización dels seus serveis, la qual cosa ha suposat la ruïna i el tancament de gran part del teixit audiovisual andalús, que depenia de la RTVA per sobreviure.

Durán guanya 78.522,77 euros bruts anuals, 15.000 més que Susana Díaz, presidenta de la Junta d'Andalusia, amb un sou de 63.808,20 euros. Sent una nòmina engruixada, no ho és tant si es compara amb la qual tenia Carrasco res més arribar al càrrec en 2008 i abans que José Antonio Griñán comencés amb una primera fase de poda en els sous d'alts càrrecs. El llavors director general de la RTVA cobrava a l'any 139.352 euros, mentre que Griñán guanyava 81.155. Al juliol de 2012 cobrava 120.000 euros, per després rebaixar el seu sou al desembre als 78.522.

La baixada del sou va ser una de les raons de l'abrupta dimissió de Carrasco al capdavant de la televisió autonòmica andalusa al març de 2013. “La retribució és alguna cosa tremendament seriós, depèn de l'experiència, de la vàlua, de la responsabilitat que exerceixi i del mercat”, es va justificar, i es va marxar de Canal Sud després de deixar un dèficit de 39 milions d'euros, malgrat que la Junta d'Andalusia aportava 138 milions dins d'un pressupost global de 165 (per 2013 preveuen 23,4 milions d'euros de facturació publicitària).

Víctimes del franquisme exigeixen que el Vaticà demani perdó per la seva complicitat

La Plataforma per una Comissió de la Veritat dirigeix una carta al capo Vaticà Bergoglio sol·licitant que demani perdó als espanyols per la complicitat eclesiàstica amb la dictadura, recolzi la cerca de debò i justícia i suprimeixi la beatificació de 522 feixistes prevista per al diumenge.

Les víctimes del franquisme reclamen que l'Església "demani perdó als espanyols" pel seu suport a la rebel·lió militar contra la República i a la posterior dictadura "que tantes víctimes va causar". Així es recull en la carta que la Plataforma per la Comissió de la Veritat ha enviat al Pontífex, amb motiu de la beatificació de 522 feixistes i criminals a sou del nazionalcatolicisme diumenge que ve a Tarragona, un acte que les víctimes també exigeixen que se suspengui.

La Plataforma, en la seva carta, subratlla que la celebració d'aquest acte "ens ha deixat consternats", i alerta al Papa que "sota la capa d'un acte religiós, la jerarquia està fent un acte polític d'afirmació franquista" que enalteix a unes víctimes i oblida a les víctimes de la dictadura.

Les víctimes del franquisme assenyalen que la jerarquia catòlica "va recolzar la revolta militar de Franco contra la República Espanyola en 1936, va considerar la guerra civil com una croada recolzant als generals revoltats, va legitimar la seva dictadura feixista i la feroç repressió que aquesta va exercir sobre els espanyols", i que es va oblidar de "els centenars de víctimes del franquisme, inclosos membres de l'Església".

En la carta, la Plataforma retreu que, amb actes com la prevista beatificació del diumenge, l'Església "es reafirma en la seva empecinamiento de suport i legitimació del franquisme i col·labora que aquest segueixi present en la democràcia espanyola".

Vicenç Navarro: L'Església va ser botxí, no víctima


Aquest article critica l'argumentació que han donat les autoritats eclesiàstiques de l'Església Catòlica per definir la beatificació de 522 “màrtirs” com un acte no polític. L'article assenyala que, en contra d'aquest argument, tal beatificació és un acte profundament polític i ofensiu a tota persona amb sensibilitat democràtica.

El jutge embargarà el palauet de Pedralbes per cobrir la fiança d'Iñaki

El cas Nóos s'aproxima al dia del judici. El denominat palauet de Pedralbes, luxós immoble de Barcelona la propietat del qual comparteixen a mig fer la infanta Cristina de Borbó i el seu espòs Iñaki Urdangarin, quedarà travat amb una anotació judicial d'embargament, en la fulla del Registre de la Propietat. L'instructor José Castro, dictarà aquest bloqueig patrimonial —i d'altres tres habitatges menors a Palma i Terrassa dels quals també són titulars—, per cobrir la totalitat de la responsabilitat civil de 6,4 milions d'euros que va exigir al gendre del Rei, i solidàriament, al seu exsoci Diego Torres.

Els titulars de l'Institut Nóos van aportar la relació dels seus béns i fons però no van formalitzar la caució civil. L'embargament s'executarà, també, sobre el patrimoni de Diego Torres.

Una porció, la meitat del valor, de la mansió d'1.000 metres habitables de Pedralbes, buida i en venda per 10 milions d'euros, quedarà travada, embargada, com una obligació ineludible, igual que la càrrega d'una hipoteca. Però aquesta anotació no paralitzarà la seva operació d'eventual alienació. En la ressenya històrica de la propietat, els possibles compradors i els venedors quedaran advertits de la incidència. I el jutjat tindrà prioritat en l'exigència del dipòsit o cobrament.

La fiança civil dels 6,4 milions va quedar establerta amb fermesa per l'Audiència de Palma al maig de 2013. Al gener passat el jutge Castro, d'acord amb el fiscal Pedro Horrach, va acordar una fiança de 8,1 milions, que correspon al cabal de fons públics dels governs de Balears i de la Comunitat Valenciana, suposadament malversats al que se suma un 30%.

L'Audiència de Palma, va determinar l'existència de “vehements indicis” que apunten a la “transcendència penal” contra els dos socis de Nóos. La sala va rebaixar els 8,1 milions per l'IVA ja detraído en els cobraments de les Administracions per l'institut Nóos. El gendre del Rei va adduir que seria sotmès a “un injust empobriment” si havia d'abonar dues vegades l'IVA.

La fiança estipulada a Urdangarin i Torres és solidària, exigible individual i conjuntament a tots dos exsocis, que no han pactat una estratègia de defensa comuna ni tampoc negociat el pagament compartit dels 6,4 milions. Aquesta fiança té per objecte garantir que, en el cas que siguin condemnats, la Justícia compti amb suficient capital o béns disponibles perquè els reus afrontin la reparació del dany causat a les arques de l'Administració

Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin van pagar 5,8 milions en 2004 per la mansió de Pedralbes i van carregar amb una hipoteca —de cinc milions a 30 anys— de La Caixa. El jutge va recaptar el dossier de l'operació, les taxacions i informes pericials. La casa que tenia llavors 700 metres quadrats —es va ampliar a 1.000— es va aixecar sobre un solar de 2.124 metres. Els ducs van gastar dos milions en la reforma del palauet. I el lletrat del gendre del Rei va explicar al gener que “al no tenir (Urdangarin) treball és complicat” que pugui pagar la hipoteca. Almenys tres quotes de 50.000 euros van quedar en vermell, sense abonar.

Els ducs de Palma van comprar, a més, a través de la societat comuna Aizoon, una planta baixa a Terrassa (Barcelona) per 231.000 euros, també amb hipoteca. A Palma van adquirir dos apartaments (de 65 metres quadrats), amb aparcaments i traster per 391.850 euros, amb hipoteques. En la causa judicial consta que Urdangarin va adquirir un terreny rústic en Bergara (Guipúscoa) de 30.000 euros. En el sumari estan relacionades les inversions i el capital de companyies de les quals va anar conseller.

Diego Torres, amb la seva esposa i coimputada Ana Maria Tejeiro, té un xalet adossat a Sant Cugat (Barcelona) pagat amb un crèdit d'1,2 milions. Amb Nóos Consultoria va invertir en tres pisos de Palma, que tenen un valor cadastral de 90.000 euros. El matrimoni Torres-Tejeiro té bloquejat pel jutge un compte a Suïssa amb 960.000 euros.