dimarts, 9 de març de 2010

Atenes: Saquejen supers i ho regalen als vianants

Anarquistes grecs han saquejat avui un supermercat i repartit els productes entre els vianants, en protesta contra l'alça dels preus al país, ha informat l'agència de notícies d'Atenes. Unes 35 persones amb les cares ocultes han irromput en un autoservei ubicat al districte atenés de Kesariani, on han carregat amb productes els carros i s'els han portat al carrer sense pagar.

Seguidament, han repartit els productes entre els vianants, explicant que era una protesta contra les mesures anticrisi del Govern que han provocat una considerable alça en els preus.

La policia ha trigat a arribar al lloc dels fets i no ha aconseguit detenir els anarquistes.


Anarquistas griegos saquean supermercado y reparten los productos en protesta contra el alza de precios

Anarquistas griegos saquearon hoy un supermercado y repartieron los productos entre los transeúntes en protesta contra el alza de los precios en el país, informó la agencia de noticias de Atenas.

Unas 35 personas con los rostros ocultos irrumpieron en un autoservicio ubicado en el distrito ateniense de Kesariani, cargaron con productos varias carretillas y se las llevaron a la calle sin pagar.

Seguidamente repartieron los productos entre los transeúntes explicando que era una protesta contra las medidas anticrisis del Gobierno que han provocado una considerable alza en los precios.

La policía tardó en acudir al lugar de los sucesos y no logró detener a los anarquistas.



Nuet: "Cal demanar respecte als drets humans a Colòmbia"

El senador de l'Entesa, Joan Josep Nuet, portaveu de l'Entesa en temes iberoamericans, ha preguntat avui, en la sessió de control del Ple del Senat, al Ministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos, si pensa tenir en compte les resolucions d'un informe sobre la vulneració de drets humans a Colòmbia, elaborat després d'una visita feta per un grup de diputats i el senador Nuet.

Moratinos recolza la democràcia d'Uribe i creu que s'ha avançat molt, però queda un camí llarg

Nuet ha explicat la visita de sis diputats i el senador Nuet, fa unes setmanes, a Colòmbia i el posterior informe i resolucions en què se li diu al Govern que: “Hi ha diversos col·lectius sensibles en el conflicte colombià: Els sindicalistes -perseguits i assassinats-, les dones -segrestades, violades i assassinades-, els activistes dels drets humans, i els menors, utilitzats com a part de la batalla”.

Moratinos ha respost que hi ha col·lectius que pateixen una situació negativa, aspecte que també reconeixen les autoritats colombianes, i que Uribe és un dels dirigents amb major compromís en defensa dels drets humans. Ha afegit que “el camí és llarg i cal utilitzar els instruments multilaterals necessaris”. El Ministre d'Exteriors ha defensat el model d'Uribe com un model de dret que ha millorat els espais de llibertat.

El senador Nuet creu que les xifres indiquen el contrari i a Colòmbia es dóna una situació més aviat de “violència aparentment democràtica”, per la qual cosa li ha demanat que incorpori en la relació UE-Colòmbia els drets humans, que vinculi la signatura del Tractat de Lliure Comerç amb el respecte escrupolós a aquests i que s'exigeixi el respecte als defensors dels drets humans i als col·lectius més afectats pel conflicte.





On és Jon Anza?

Jon Anza, activista d'ETA, va desaparèixer en un tren el 18 d'abril del 2009. La pista d'un assassinat per la policia espanyola està guanyant terreny. Per a la justícia, segueix sent una "desaparició inquietant". La d'un home que veu malament i que s'ha evaporat en un tren. A les 7 del matí, Jon Anza, de 47 anys, arribà a l'estació del tren de Baiona, guiat per Maixa la seva nòvia, pujà al TER en direcció de Toulouse i es va asseure en un compartiment. Maixa li va donar el seu bitllet de tornada, i ningú no l'ha vist més. Un mes més tard, ETA va anunciar que Jon Anza era un dels seus membres, i que no havia arribat a la cita que s'havia establert a Toulouse, el 18 d'abril. ETA denuncià el segrest.

"Jo sé que ell és mort, però vull saber què va passar i on és", diu amb tristesa Maixa, de 37 anys, co-gerent d'un garatge de la família.

L'investigació preliminar, duta a terme pels fiscals de Baiona, no ha donat encara cap resultat però, arran d'una sol.licitud d'assistència judicial de França, un jutge, Fernando Andreu, ha estat designat per Espanya, a principis de febrer. La infructuosa recerca en hospitals i dipòsits de cadàvers ha evitat una hipòtesi a priori d'un accident o un suïcidi. Un segrest, per la policia, ha guanyat terreny. La Fiscal de Baiona, Anne Kayanakis, va demanar als espanyols que escoltesin la declaració d'un periodista basc del diari Gara, que va dir el 2 d'octubre que l'ex pres va ser presumptament segrestat i enterrat en secret a França. Citant "fonts en contacte directe amb el cas" Gara va escriure que un equip de la policia espanyola havia tractat de "interceptar" Jon Anza a França, i va causar la seva mort en un "interrogatori il.legal". Calificant-ho "d'una mentida", el ministre de l'Interior d'Espanya, Alfredo Pérez Rubalcaba, va expressar la seva preocupació de "que ETA el busca també".

"La tesi de la mort per la policia és una teoria entre d'altres", va dir Anne Kayanakis. Una possibilitat. Tres mesos abans de la desaparició d'Anza, un altre refugiat basc, Juan Mari Mujica havia estat il.legalment "interceptat i detingut durant diverses hores", a una barraca "a Saint-Palais (Pirineus Atlàntics), per agents de policia espanyols". Al lloc hi ha restes de diversos telèfons mòbils a Espanya, però és l'equip de prepagament no identificables. Aquest precedent, seguit de tres alPaís Basc espanyol, ha reforçat la sospita.

El transport de diners.

Maixa havia conegut a la seva parella dos anys abans, quan donava cursos de basc a Saint-Jean-de-Luz. "Jo sabia que era independentista, però vaig sentir que això estava darrere d'ell", va dir. Condemnat al febrer de 1982, a l'edat de 21 anys, i condemnat a 103 anys de presó per pertànyer al comando Lau Haizetara (Cuatro Vientos), Jon Anza finalment va complí 20 anys. Lliure al 2002, es va traslladar a França el 2005. Llicenciat en periodisme, va treballar per un fabricant de cadires de rodes. "Amb Maixa, va viure tranquil i feliç", jutge el seu germà Koldo. Que es dedica al suport als presos bascos. "Era un activista amb majúscules", diu un amic. Molt determinat".

Jon Anza, en secret, una vegada més va convertir-se en una "d'ETA". En el seu comunicat de premsa, de data 18 de maig de 2009, ETA va dir que portava, el dia de la seva desaparició, "una suma de diners important". A Toulouse s'havia perdut una primera cita. Després, dos previstos altres "per si", el 18 i 19 d'abril, al centre de la ciutat. Segons ETA, la policia l'havia identificat uns mesos abans, quan el descobriment d'un dipòsit que contenia "material informàtic" i que portava les seves empremtes, al bosc de Saint-Pee-sur-Nivelle (Pyrénées-Atlantiques).

La revelació dels fons de transport -que alguns mitjans de comunicació espanyols han misteriosament xifrat en 300.000 euros- porta a l'obertura a París d'una investigació dels fets per "finançament del terrorisme". Per la seva banda, la PJ de Baiona obté la confirmació del descobriment de les empremtes dactilars en els documents trobats a Saint Pee sur Nivelle, 16 de novembre de 2008, cinc mesos abans de la desaparició.

"Una capsa de Tupperware, amb suport informàtic i un manual de supervivència en un entorn hostil per al seu ús il.legal, s'havien trobat per un caçador i es van entregar a la policia, va dir la fiscal Anne Kayanakis. Els fiscals havien demanat al GP i la Subdirecció Antiterrorista (SDAT) d'explotar el contingut. Es van trobar empremtes papil.lars, però la base de dades nacional automatitzada d'empremtes dactilars (Fnaed) no l'ha reconegut. "Segons el fiscal, només després de la comunicació d'ETA han estat transmeses les empremtes dactilars pel CID als espanyols, que les havien identificat immediatament com de Jon Anza. "No, anteriorment, els espanyols encara no les havien demanat", certifica. "Els investigadors estaven esperant el final de l'operació dels equips incautats, incloent l'expert del USB, que no es donà, perque eren xifrades".

RM. Aquest període d'espera no enganxa bé amb els mètodes de terrorisme. L'estreta cooperació entre França i Espanya en general, comunica qualsevol informació d'operació en temps real. D'altra banda, el bosc de Saint-Pee-sur-Nivelle, on es va trobar la caixa, és a prop, a unes poques milles de casa d'Anza, al poble de Ahetze. No s'exclou que el servei espanyol havia fet la connexió, i que es trobava fent el seguiment de l'activista. L'altre argument, del Ministre de l'Interior d'Espanya, que Jon Anza podria haver desaparegut per si sol, s'enfronta, entre altres coses, al seu precari estat de salut. Era malalt des de la tardor passada, i no podia conduir o viatjar sol. La seva cara estava tan inflada pel tractament amb cortisona, que era "irreconeixible" pels seus amics. "Tenia un tumor benigne que va neutralitzar el nervi òptic, va dir el seu company. La setmana de la seva tornada, tenia una cita per a una ressonància magnètica i començar la radioteràpia".

"Sabem que Jon es va ficar al tren. Si hi ha una pista era al tren. Però la cinta de vídeo de les estacions han estat destruïdes", diu el seu germà Koldo. "Ens van portar a terme robatoris de les pistes, va dir la fiscal Anne Kayanakis. Els passatgers habituals van ser entrevistats. Però les gravacions de vídeo de diferents estacions són efectivament esborrades després de vuit dies per l'estació. "El Comitè de Suport a Jon Anza va demanar, a finals de gener, el nomenament d'un jutge i l'obertura d'una informe judicial per "segrest". La fiscalia diu que no ha estat presentada oficialment per la família. És cert que el Canceller prefereix mantenir les seves mans lluny d'aquesta delicada qüestió.


Soupçons de rapt dans le Bayonne-Toulouse

Jon Anza, militant d’ETA, a disparu dans un train le 18 avril 2009. La piste d’une bavure policière espagnole gagne du terrain.

Pour la justice, ce n’est encore qu’une «disparition inquiétante». Celle d’un homme, mal voyant, qui s’est évaporé dans un train. Le 18 avril 2009 vers 7 heures du matin, Jon Anza, 47 ans, a traversé la gare de Bayonne, guidé par Maïxo, sa compagne. Il est monté dans le TER en direction de Toulouse et s’est assis dans un compartiment. Maïxo lui a donné son billet retour, et ne l’a plus revu. Un mois plus tard, l’organisation indépendantiste basque ETA a annoncé que Jon Anza était l’un de ses membres, et qu’il n’était pas arrivé au rendez-vous qui lui avait été fixé à Toulouse le 18 avril. ETA dénonce un enlèvement. «Je sais qu’il est mort, mais je veux savoir ce qui s’est passé, et où il est», dit aujourd’hui tristement Maïxo, 37 ans, cogérante d’un garage familial.

L’enquête préliminaire conduite par le parquet de Bayonne n’a pour l’heure donné aucun résultat, mais à la suite d’une demande d’entraide judiciaire de la France, un juge d’instruction, Fernando Andreu, a été désigné en Espagne, début février. Les recherches infructueuses dans les hôpitaux et les morgues ont permis d’écarter a priori l’hypothèse d’un accident ou d’un suicide. Celle d’un rapt, qui plus est policier, a gagné du terrain. La procureure de Bayonne, Anne Kayanakis, a demandé aux Espagnols de procéder à l’audition d’un journaliste du quotidien basque Gara qui a indiqué, le 2 octobre, que l’ancien prisonnier aurait été enlevé et enterré clandestinement en France. Citant des «sources en contact direct avec l’affaire», Gara a écrit qu’une équipe de la police espagnole aurait tenté «d’intercepter» Jon Anza en France, et provoqué sa mort lors d’un «interrogatoire illégal». Evoquant «un bobard», le ministre de l’Intérieur espagnol, Alfredo Pérez Rubalcaba, a déclaré craindre «qu’ETA le cherche aussi».

«La thèse de la bavure policière est une thèse parmi d’autres», commente Anne Kayanakis. Une possibilité. Trois mois avant la disparition d’Anza, un autre réfugié basque, Juan Mari Mujica, avait en effet été illégalement «intercepté» et retenu plusieurs heures, «dans une cabane», à Saint-Palais (Pyrénées-Atlantiques), par des policiers espagnols. Sur place, on retrouve la trace de plusieurs téléphones portables espagnols mais il s’agit d’appareils prépayés, non identifiables. Ce précédent, suivi de trois autres au Pays basque espagnol, a renforcé les soupçons.

Transport d’argent. Maïxo avait rencontré son compagnon deux ans plus tôt, alors qu’il donnait des cours de basque à Saint-Jean-de-Luz. «Je savais qu’il était indépendantiste, mais j’avais l’impression que c’était derrière lui», dit-elle. Condamné en février 1982, à l’âge de 21 ans, à une peine de 103 ans de prison pour son appartenance au commando Lau Haizeta (Quatre vents), Jon Anza a finalement purgé 20 ans. Libre en 2002, il s’installe en France en 2005. Diplômé en journalisme, il travaille chez un fabriquant de fauteuils. «Avec Maïxo, il vivait tranquille et heureux», juge son frère Koldo. Il s’était simplement engagé dans le soutien aux prisonniers basques. «C’était un militant avec un "m" majuscule, dit un ami. Très déterminé.»

Jon Anza était secrètement redevenu un «etarra». Dans son communiqué du 18 mai 2009, ETA a précisé qu’il transportait, le jour de sa disparition, une «somme d’argent importante». A Toulouse, il avait manqué un premier rendez-vous. Puis deux autres prévus «au cas où», les 18 et 19 avril, dans le centre-ville. Selon ETA, la police l’avait identifié, quelques mois plus tôt, lors de la découverte d’une cache contenant du «matériel informatique» et portant ses empreintes digitales, dans la forêt de Saint-Pée-sur-Nivelle (Pyrénées-Atlantiques).

La révélation d’un transport de fonds -que certains médias espagnols ont mystérieusement chiffré à 300 000 euros- provoque l’ouverture à Paris d’une enquête visant des faits de «financement du terrorisme». De son côté, la PJ de Bayonne obtient confirmation de la découverte d’empreintes sur des documents trouvés à Saint-Pée-sur-Nivelle, le 16 novembre 2008, soit cinq mois avant la disparition.

«Une boîte Tupperware contenant des supports informatiques et un manuel de survie en milieu hostile à l’usage des clandestins avaient été trouvés par un chasseur et remis à la gendarmerie, explique la procureure Anne Kayanakis. Le parquet avait saisi la PJ et la sous-direction antiterroriste (Sdat) afin d’en exploiter le contenu. Des traces papillaires ont été relevées, mais le fichier national automatisé des empreintes digitales (Fnaed) ne les a pas reconnues.» Selon la procureure, ce n’est qu’après la communication d’ETA que les empreintes auraient été transmises par la PJ aux Espagnols, qui les auraient aussitôt identifiées comme celles de Jon Anza. «Auparavant, les Espagnols n’avaient pas encore été sollicités, certifie-t-elle. Les enquêteurs attendaient la fin de l’exploitation du matériel saisi, notamment l’expertise des clés USB, qui n’a rien donné, puisqu’elles étaient cryptées.»

IRM. Ce délai d’attente ne colle pas vraiment aux méthodes antiterroristes. L’étroite coopération franco-espagnole commande généralement l’exploitation en temps réel du moindre renseignement. Par ailleurs la forêt de Saint-Pée-sur-Nivelle, où la boîte a été trouvée, est voisine de quelques kilomètres du domicile d’Anza, dans le village d’Ahetze. Il n’est pas exclu qu’un service espagnol ait fait le rapprochement, localisé et surveillé le militant. L’autre thèse, celle du ministre de l’Intérieur espagnol, selon laquelle Jon Anza aurait pu disparaître de son propre chef, se heurte, entre autres, à la précarité de son état de santé. En arrêt maladie depuis l’automne précédent, il ne pouvait plus conduire, ni se déplacer seul. Le visage gonflé par un traitement à la cortisone, il était «méconnaissable» d’après ses amis. «Il avait une tumeur bénigne qui neutralisait le nerf optique, explique sa compagne. La semaine de son retour, il avait rendez-vous pour faire une IRM et commencer une radiothérapie.»

«Nous savons que Jon est monté dans le train. S’il y avait une piste, c’était celle du train. Mais les bandes vidéo des gares ont été détruites», déplore Koldo, son frère. «Nous avons fait procéder au survol de la voie ferrée, précise la procureure Anne Kayanakis. Les passagers habituels ont été interrogés. Mais les enregistrements vidéo des différentes gares sont effectivement effacés au bout de huit jours par la SNCF.» Le Comité de soutien Jon Anza a demandé, fin janvier, la désignation d’un juge d’instruction et l’ouverture d’une information judiciaire pour «enlèvement et séquestration». Le parquet rétorque qu’il n’a pas été formellement saisi par la famille. Il est sûr que la chancellerie préfère garder la main sur ce dossier sensible.



UDC: La fundació li va pagar serveis i 8 locals

La Fundació Catalunya i Territori, centre de l'investigació de la Fiscalia de Barcelona per un cas de presumptes pagaments irregulars de despeses d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), hauria actuat com una immobiliària per al partit. La fundació li va llogar durant uns quants anys vuit locals en sis ciutats diferents, sense que constin per aquest concepte ingressos a Catalunya i Territori des del 2005, i li va acabar venent cinc d’aquests immobles el 27 d’abril passat, per un preu molt per sota del de mercat en aquell moment.

Catalunya i Territori està presidida per Josep Boqué, antic alt càrrec pujolista i considerat políticament molt pròxim al diputat d’UDC Josep Sánchez Llibre, a qui un proveïdor d’Unió ha vinculat també, davant la policia, amb aquestes operacions econòmiques.

La fundació va rebre donacions per gairebé 2,6 milions d’euros, entre el 2005 i el 2007. Entre els donants hi figuren diverses constructores com Comapa, FCC, Fundación ACS i Pussaires SL (aquesta última va aconseguir el rècord el 2006, amb 300.000 euros), segons les indagacions. Sorprèn en aquesta llista –amb una donació de 60.000 euros en dos anys– la presència de la firma de serveis de neteja Limasa, l’empresari de la qual és un dels imputats en el cas Pretòria.

Segons els investigadors, més del 80% d’aquests ingressos no es van destinar a fins relacionats amb l’activitat i la finalitat de la fundació. La majoria dels diners van anar a parar a un conglomerat empresarial anomenat Grup IMS, les companyies del qual estan vinculades als patrons de la fundació, i altres societats instrumentals.

Algunes d’aquestes empreses van generar factures falses i inflades, per pagar proveïdors de serveis a Unió, la majoria relacionats amb l’organització de congressos, segons les indagacions. La mateixa fundació va pagar directament 62.000 euros a empreses que van realitzar activitats per a Unió, mentre que tres firmes que van rebre diners de Catalunya i Territori al marge del citat Grup IMS van pagar 116.483 euros més a proveïdors del partit.





Els alemanys desconfien de l'Església

Ni tan sols una tercera part dels alemanys considera l'Església una institució honesta, segons una enquesta realitzada per l'institut de Demoscopia Omni Quest: "Les xifres són alarmants i, no només són reflex de l'actual situació, sinó també són el resultat d'una pèrdua de credibilitat a llarg termini", afirma Christian Weisner, coiniciador del moviment Som Església.

Crida l'atenció als observadors que, menys de la meitat de la població considerada catòlica, creu que la seva Església és honesta i propera a la gent.

Després dels nombrosos escàndols d'abusos sexuals en el si de l'Església Catòlica alemanya, aquesta ha perdut credibilitat davant la població, segons una enquesta que dóna dades alarmants: "L'Església ignora a la gent en els seus problemes quotidians, demana per exemple, oracions per a les famílies, però s'oblida d'esmentar a aquells que són pares o mares solteres, o fins i tot als solters mateixos", afirma Weisner.

Un 73,3 per cent dels enquestats considera que la vida dels sacerdots en celibat i els abusos sexuals a joves estan relacionats.

Després dels recents escàndols d'abusos sexuals per part de sacerdots catòlics, el Partit Demòcrata Liberal (FDP) va exhortar l'Església Catòlica a crear un fons per compensar econòmicament les víctimes.


Los alemanes desconfían de la Iglesia Católica

Después de los numerosos escándalos de abusos sexuales en el seno de la Iglesia Católica alemana, ésta ha perdido credibilidad ante la población, según una encuesta que arroja datos alarmantes.


Ni siquiera una tercera parte de los alemanes considera a la Iglesia una institución honesta, según una encuesta realizada por el instituto de Demoscopia Omni Quest, realizada entre un millar de personas y publicada por el diario Kölner Stadt-Anzeiger.

"Las cifras son alarmantes y no sólo son reflejo de la actual situación sino también son el resultado de una pérdida de credibilidad de largo plazo", afirma Christian Weisner, co-iniciador del movimiento Somos Iglesia. Llama la atención a observadores que menos de la mitad de la población considerada católica, cree que su Iglesia es honesta y cercana a la gente.

"La Iglesia ignora a la gente en sus problemas cotidianos, pide por ejemplo, oraciones para las familias, pero se olvida de mencionar a aquellos que son padres o madres solteras o incluso a los solteros mismos", afirma Weisner. Un 73,3 por ciento de los encuestados considera que la vida de los sacerdotes en celibato y los abusos sexuales a jóvenes están relacionados.

Tras los recientes escándalos de abusos sexuales por parte de sacerdotes católicos, el Partido Demócrata Liberal (FDP) exhortó a la Iglesia Católica a crear un fondo para compensar económicamente a las víctimas.



Xina, EUA i Japó: Guerra monetària i deute públic

Estimacions d'entitats privades deien que la Xina havia cedit al Japó el primer lloc, com a principal dipositari de bons del Tresor dels EUA, el desembre 2009. Més exactament, l'informació deia que el govern nord-americà devia a la Xina 755.400 milions de dòlars i Japó 768.800 milions. Però, com s'ha sabut ara, EUA va augmentar el seu deute amb la Xina en 139.400 milions de dòlars, de tal manera que Pequín segueix sent el primer creditor dels EUA amb 894.800 milions de dòlars, i el Japó és el segon amb 768.800 milions de dòlars.

Els esdeveniments que comentarem aquí no només es refereixen als diners i les finances del món, sinó que també tenen a veure amb les estructures que sustenten l'ordre mundial. I, encara que ara se sap que simplement hi va haver un error, aquest error va suposar un ensurt enorme per a gairebé tots, o almenys per a molts.

En resum, el passat 16 de febrer, l'Administració dels Estats Units va confirmar estimacions elaborades per entitats privades que deien que la Xina havia cedit al Japó el primer lloc com a principal dipositari de bons del Tresor dels EUA el 2009.

Més exactament, la informació difosa per la premsa mundial va constatar que, per al mes de desembre de 2009, el govern nord-americà devia a la Xina 755.400 milions de dòlars i Japó 768.800 milions.

Aquí val pena destacar dues coses. La primera és que, de sobte i de forma simbòlica, Japó va passar a ser per als EUA un país més important que la Xina.

I la segona, una cosa que en cap moment pot considerar-se intranscendent. Els informes van explicar que, l'enroc entre el Japó i la Xina, es va deure a que, a partir del mes de novembre passat, Pequín va començar a vendre bons nord-americans per una suma de 34.200 milions de dòlars, mentre que el Japó va gastar gairebé 11.500 milions de dòlars per comprar bons del mateix emissor.

I això ja és una situació que s'ha d'estudiar amb cura, perquè va quedar en evidència una venda massiva d'obligacions del tresor dels EUA, a sumes considerablement altes.

Serà que el món ja no vol donar-li als EUA diners a canvi dels seus bons del Tresor?

Hi ha una dada: El deute total dels EUA supera els 12 bilions de dòlars, que equivalen a prop del 90% del seu PIB anual.


Segons sembla, als EUA predomina l'opinió que l'ordre mundial funciona de la següent manera: Tothom ha de donar als nord-americans diners a crèdit, que es veu que mai podran pagar, i a canvi d'això, aquesta potència promet reforçar la seguretat global, canviar les dictadures per democràcies i en general, fer tot el possible perquè el món sigui millor.

I si així són les coses: Què pot passar amb l'ordre mundial si la Xina comença a desempallegar-se de les lletres de canvi signades pel govern nord-americà? És que la segona potència mundial va decidir deixar caure a la primera potència del seu pedestal que ja trontolla?

A més d'això, sorgeix Japó, amb una economia que en volum supera la Xina però que té una influència política en el món molt modesta. Vol dir això que els nipons seran els primers creditors dels EUA? Llavors, com i quins problemes mundials es podran consultar amb ells?

Però, en els primers dies de març, la consternació que van desencadenar aquests interrogants es van esfumar, quan es va posar de manifest que les estadístiques publicades no tenien en compte les operacions financeres de la Xina a Londres.

Va resultar que Pequín en realitat sí va vendre bons nord-americans, per una suma de 34.000 milions de dòlars, però també va comprar bons (a Londres) per una suma 25% superior.

En conclusió, el desembre passat, EUA va augmentar el seu deute amb la Xina en 139.400 milions de dòlars, de tal manera que Pequín segueix sent el primer creditor dels EUA amb 894.800 milions de dòlars, i el Japó és el segon amb 768.800 milions de dòlars.

Al final, EUA va tornar la calma perquè allà estan acostumats a que el seu govern li degui molts diners a la Xina.

La comunitat internacional hauria pogut oblidar aquesta història a no ser per algunes circumstàncies col.laterals. El que passa és que molts funcionaris i analistes xinesos no sabien que altres estructures del govern a Pequín no perden de vista la situació financera als EUA.

Per exemple, el portaveu de la cancelleria xinesa, Qin Gang, va revelar que Pequín gestiona les seves enormes reserves de divises de la manera que estima convenient, per tal que aquestes reserves no es deprecien, i també va subratllar que Washington hauria de prendre mesures per reforçar la confiança de els inversors cap al dòlar.

I a propòsit del dòlar, Renmin Ribao, expert del diari central del Partit Comunista de la Xina, va revelar alguns plantejaments curiosos i evidents. Segons la seva opinió, l'augment continuat del deute públic i el dèficit pressupostari es pot solucionar només amb una emissió permanent de dòlars (que realment, no tenen cap suport, observa RIA Novosti).

Això devalua el deute extern nord-americà en dòlars. I per aquesta raó, assenyala el rotatiu, el govern xinès va implementant una política de "lenta reducció o ampliació" de les seves reserves en bons del Tresor dels EUA.

És a dir, Pequín està ensenyant a Washington com administrar la seva gestió econòmica i al mateix temps li adverteix.

Sobre això, cal recordar que el desacord clau entre els EUA i la Xina és el tipus de canvi del iuan, la moneda xinesa, segons el parer dels nord-americans "artificialment" menyspreada, de manera que els productes nord-americans no tenen competitivitat en els mercats, inclòs el dels EUA.

Contra aquest argument, Pequín respon que el dòlar va caure a un nivell tan baix, durant la presidència de Barack Obama, que és equivalent a l'augment del tipus de canvi de iuan en un 20%, a més de l'emissió de dòlars per cobrir el deute extern i el dèficit pressupostari.

Però Pequín no és totpoderós. Possiblement, va començar a vendre els bons nord-americans, però després els va tornar a comprar per aturar una caiguda de la seva cotització o, molt més posiblement, quan havien baixat prou, per adquirir més bons a menys preu.

Val la pena fixar l'atenció al rotatiu xinès quan esmenta la política de "lenta reducció o ampliació"
.

Veure també:
http://noticies.sirius.cat/2010/02/xina-cedeix-al-japo-el-lloc-del-major.html

Una venda massiva dels bons devaluaria el dòlar i Pequín sortiria perdent en qualsevol de les variants.


EEUU está más tranquilo cuando su deuda pública la tiene China
Dmitri Kósirev

Los acontecimientos que vamos a comentar aquí no sólo se refieren al dinero y a las finanzas del mundo, sino que también tienen que ver con las estructuras que sustentan el orden mundial. Y, aunque ahora se sabe que simplemente hubo un error, ese error supuso un susto tremendo para casi todos o al menos para muchos.

En resumen, el pasado 16 de febrero, la Administración de Estados Unidos confirmó estimaciones elaboradas por entidades privadas de que China, había cedido a Japón el primer lugar como principal depositario de bonos del Tesoro de EEUU en 2009.

Más exactamente, la información difundida por la prensa mundial constató que para el mes de diciembre de 2009, el gobierno estadounidense debía a China 755.400 millones de dólares y a Japón 768.800 millones.

Aquí vale pena destacar dos cosas. La primera es que de repente y de forma simbólica, Japón pasó a ser para EEUU un país más importante que China.

Y la segunda, algo que en ningún momento puede considerase baladí. Los informes explicaron que el el enroque entre Japón y China se debió a que a partir del pasado mes de noviembre, Pekín comenzó a vender bonos estadounidenses por un monto de 34.200 millones de dólares, mientras que Japón gastó apenas 11.500 millones de dólares para comprar bonos del mismo emisor.

Y esto ya es una situación que debe estudiarse con cuidado, porque quedó en evidencia una venta masiva de obligaciones del tesoro de EEUU, en sumas considerablemente altas.

¿Será que el mundo ya no quiere darle a EEUU dinero a cambio de sus bonos del Tesoro?

Hay un dato: La deuda total de EEUU supera los 12 billones de dólares, que equivalen a cerca del 90% de su PIB anual.

Por lo visto, en EEUU predomina la opinión de que el orden mundial funciona de la siguiente forma: Todo el mundo debe dar a los estadounidenses dinero a crédito, que por lo visto nunca podrán pagar, y a cambio de ésto, esa potencia promete reforzar la seguridad global, cambiar las dictaduras por democracias y en general, hacer todo lo posible para que el mundo sea mejor.

Y si así son las cosas: ¿Qué puede ocurrir con el orden mundial si China comienza a desembarazarse de las letras de cambio firmadas por el gobierno estadounidense? ¿Acaso la segunda potencia mundial decidió dejar caer a la primera potencia de su pedestal que ya tambalea?

¿Y además de esto, surge Japón, cuya economía en volumen supera la China pero que tiene una influencia política en el mundo muy modesta. ¿Quiere decir ésto que los nipones serán los primeros acreedores de EEUU? ¿Y ahora, cómo y qué problemas mundiales se podrán consultar con ellos?

Pero en los primeros días de marzo, la consternación que desataron estos interrogantes se esfumaron, cuando se puso que las estadísticas publicadas no tuvieron en cuenta las operaciones financieras de China en Londres.

Resultó que Pekín en realidad sí vendió bonos estadounidenses, por un monto de 34.000 millones de dólares, pero también compró bonos (en Londres) por una suma 25% superior.

En conclusión, el diciembre pasado, EEUU aumentó su deuda con China en 139.400 millones de dólares, de tal manera de que Pekín sigue siendo el primer acreedor de EEUU con 894.800 millones de dólares, y Japón es el segundo con 768.800 millones de dólares.

Al final, a EEUU volvió la calma porque allí están acostumbrados cuando su gobierno le debe mucho dinero a China.

Y la comunidad internacional hubiera podido olvidar esta historia a no ser por algunas circunstancias colaterales. Lo que pasa es que muchos funcionarios y analistas chinos no sabían que otras estructuras del gobierno en Pekín no pierden de vista la situación financiera en EEUU.

Por ejemplo, el portavoz de la cancillería china, Qin Gang, reveló que Pekín gestiona sus enormes reservas de divisas de la manera que estima conveniente, para que estas reservas no se deprecien, y también subrayó que Washington debería tomar medidas para reforzar la confianza de los inversores hacia el dólar.

Y a propósito del dólar, expertos del periódico central del Partido Comunista de China, Renmin Ribao, revelaron algunos planteamientos curiosos y evidentes. Según su opinión, el aumento continuado de la deuda pública y el déficit presupuestario se puede remediar únicamente con una emisión permanente de dólares (que realmente, no tienen ningún respaldo, observación nuestra).

Esto devalúa la deuda externa estadounidense denominada en dólares. Y por esa razón, señala el rotativo, el gobierno chino implementó una política de "lenta reducción o ampliación" de sus reservas en bonos del Tesoro de EEUU.

Es decir, Pekín está enseñando a Washington como administrar su gestión económica y al mismo tiempo le advierte.

Al respecto, es necesario recordar que el desacuerdo clave entre EEUU y China es el tipo de cambio del yuan, la moneda china, a juicio de los estadounidenses, "artificialmente" despreciada por lo que los productos norteamericanos carecen de competitividad en todos los mercados, incluído el de EEUU.

Contra este argumento, Pekín responde que el dólar cayó a un nivel tan bajo durante la presidencia de Barack Obama, que es equivalente al aumento del tipo de cambio de yuan en un 20%, además de la emisión de dólares para cubrir la deuda externa y el déficit presupuestario.

Pero Pekín no es todopoderoso. Posiblemente, empezó a vender los bonos estadounidenses, pero luego los volvió a comprar para detener una caída de su cotización.

Vale la pena fijar la atención al rotativo chino cuando mencionó la política de "lenta reducción o ampliación".

Una venta masiva de los bonos devaluarían al dólar y Pekín saldría perdiendo en cualquiera de las variantes.



Otegi: "El govern utilitza la raó de la força perquè no té la força de la raó"

Arnaldo Otegi denuncià, davant l'Assemblea Nacional (Ard Fheis) del Sinn Féin, que la resposta del Govern espanyol a les iniciatives de l'esquerra abertzale sempre ha estat la de la repressió perquè tem les seves propostes polítiques, i s'ha preguntat: "Qui té por de la voluntat dels bascos?. Nosaltres no", afirma. La representant de l'esquerra abertzale, Kattalin Madariaga, ha transmès a l'Assemblea una reflexió d'Arnaldo Otegi, en que recorda que l'esquerra abertzale ha estat involucrada en els darrers mesos en un debat intern, per definir la seva estratègia i avançar en l'objectiu de la independència d'Euskal Herria.

Otegi, pres des d'octubre de 2009 i condemnat de nou aquesta setmana per l'Audiència Nacional espanyola, assenyala que "les lliçons del procés de pau d'Irlanda han estat molt útils al llarg de les prolongades i útils discussions", desenvolupades per l'esquerra abertzale en tot Euskal Herria, i afirma que "l'acceptació de la necessitat de canvi ha de ser traslladada a través d'un procés democràtic, un compromís amb mitjans exclusivament democràtics i polítics i la necessitat d'un procés de negociació entre totes les forces governades sota els Principis Mitchel", des d'un full de ruta desenvolupat pels republicans irlandesos des de fa més de 16 anys. Un full de ruta que l'acord de Hillsborough demostra, una vegada més, que funciona".

El polític d'Elgoibar denuncia que la resposta del Govern espanyol a les iniciatives de l'esquerra abertzale "ha estat sempre la de la repressió i l'assetjament", el que en la seva opinió demostra "la debilitat política de les posicions del Govern espanyol, que tem les nostres posicions polítiques i les nostres propostes polítiques democràtiques".

L'Estat, segons indica, "utilitza la raó de la força perquè no té la força de la raó".

Otegi creu que les propostes de l'esquerra independentista "no poden ser objecte d'oposició política" perquè "ningú pot dir que no tenen sentit o s'oposen al marc internacional" i per això conclou que el Govern del PSOE "té por d'un escenari de pau en el qual la majoria pugui decidir sobre el seu futur".

"Qui té por de la voluntat del poble basc?"


Després de remarcar que "no hi ha una alternativa raonable al procés democràtic per resoldre el conflicte", Otegi reitera el "total compromís" de l'esquerra abertzale per superar el conflicte, mitjançant un procés democràtic "a través de mitjans exclusivament polítics i democràtics i a través del diàleg polític i la negociació entre partits".

A la vegada, fa una crida als abertzales perquè s'uneixin "amb força a l'hora d'avançar a un procés democràtic", i a la comunitat internacional perquè ajudi "en la construcció d'un escenari democràtic pacífic, just, estable i durador en la nostra terra".

Otegi està segur que "el nostre dia arribarà i l'esquerra patriota comptarà amb el suport de la gent per construir, des de l'esquerra, un Estat per als bascos a Europa: "Qui té por de la voluntat del poble basc? Nosaltres no", conclou.


ASAMBLEA ANUAL DE SINN FÉIN
Otegi: "El Gobierno utiliza la razón de la fuerza porque no tiene la fuerza de la razón"

Arnaldo Otegi ha denunciado ante la Asamblea Nacional (Ard Fheis) de Sinn Féin que la respuesta del Gobierno español a las iniciativas de la izquierda abertzale siempre ha sido la de la represión porque teme sus propuestas políticas y se ha preguntado "quién tiene miedo de la voluntad de los vascos". "Nosotros no", afirma.

La representante de la izquierda abertzale Kattalin Madariaga ha transmitido a la Asamblea Nacional (Ard Fheis) de Sinn Féin una reflexión de Arnaldo Otegi en el que recuerda que la izquierda abertzale ha estado involucrada en los últimos meses en un debate interno para definir su estrategia para avanzar en el objetivo de la independencia de Euskal Herria.

Otegi, preso desde octubre de 2009 y condenado de nuevo esta semana por la Audiencia Nacional española, señala que "las lecciones del proceso de paz de Irlanda han sido muy útiles a lo largo de las prolongadas y útiles discusiones" desarrolladas por la izquierda abertzale en todo Euskal Herria y afirma que "la aceptación de la necesidad de cambio debe ser trasladada a través de un proceso democrático, un compromiso con medios exclusivamente democráticos y políticos y la necesidad de un proceso de negociación entre todas las fuerzas gobernadas bajo los Principios Mitchel', desde una hoja de ruta desarrollada por los republicanos irlandeses desde hace más de 16 años. Una hoja de ruta que el acuerdo de Hillsborough demuestra, una vez más, que funciona".

El político de Elgoibar denuncia que la respuesta del Gobierno español a las iniciativas de la izquierda abertzale "ha sido siempre la de la represión y del acoso", lo que en su opinión demuestra "la debilidad política de las posiciones del Gobierno español, que teme nuestras posiciones políticas y nuestras propuestas políticas democráticas".

El Estado, según indica, "utiliza la razón de la fuerza porque no tiene la fuerza de la razón".

Otegi cree que las propuestas de la izquierda independentista "no pueden ser objeto de oposición política" porque "nadie puede decir que carecen de sentido o se oponen al marco internacional" y por ello concluye que el Gobierno del PSOE "tiene miedo de un escenario de paz en el que la mayoría pueda decidir sobre su futuro".

"¿Quién tiene miedo de la voluntad del pueblo vasco?"

Tras remarcar que "no hay una alternativa razonable al proceso democrático para resolver el conflicto", Otegi reitera el "total compromiso" de la izquierda abertzale para superar el conflicto mediante un proceso democrático "a través de medios exclusivamente políticos y democráticos y a través del diálogo político y la negociación entre partidos".

A la vez, hace un llamamiento a los abertzales para que se unan "con fuerza a la hora de avanzar a un proceso democrático" y a la comunidad internacional para que ayude "en la construcción de un escenario democrático pacífico, justo, estable y duradero en nuestra tierra".

Otegi está seguro de que "nuestro día llegará y la izquierda patriota contará con el apoyo de la gente para construir, desde la izquierda, un Estado para los vascos en Europa. "¿Quién tiene miedo de la voluntad del pueblo vasco? Nosotros no", concluye.



Xina: Parc sobre experiments "inhumans" de Japó

La província nord-oriental xinesa de Heilongjiang construirà aquest any un parc per mantenir vius en la memòria col.lectiva els experiments "inhumans" portats a terme per la Unitat 731 de les forces japoneses, durant la guerra d'agressió contra la Xina. Els responsables de l'unitat centre practicaven viviseccions i altres "experiments inhumans" amb presoners de guerra xinesos. El parc es construirà amb l'objectiu de demanar la seva posterior inclusió en la llista del patrimoni mundial.

El parc estarà situat a la zona de les ruïnes de la Unitat 731, al districte de Pingfang de Harbin, va precisar el govern municipal d'aquesta capital provincial a través d'un comunicat.

La Unitat 731 era un centre en el qual les forces japoneses van dur a terme investigacions bèl.liques i biològiques encobertes durant la guerra d'agressió contra la Xina (1937-1945).

Sobre les ruïnes de la Unitat 731 s'erigeix avui un museu, que va obrir les seves portes al públic el 15 d'agost de 1985 i inclou una sala de proves criminals i 23 conjunts de ruïnes.

La relocalització de les companyies i residents de la zona on es construirà el parc va començar el novembre de 2009.


China construirá parque para recordar experimentos "inhumanos" de fuerzas japonesas

La provincia nororiental china de Heilongjiang construirá este año un parque para mantener vivos en la memoria colectiva los experimentos "inhumanos" llevados a cabo por la Unidad 731 de las fuerzas japonesas durante la guerra de agresión contra China, informaron hoy domingo las autoridades locales.

El parque estará situado en la zona de las ruinas de la Unidad 731 en el distrito de Pingfang de Harbin, precisó el gobierno municipal de esta capital provincial a través de un comunicado.

El parque se construirá con el objetivo de solicitar su posterior inclusión en la lista del patrimonio mundial.

La Unidad 731 era un centro en el que las fuerzas japonesas llevaron a cabo investigaciones bélicas y biológicas encubiertas durante la guerra de agresión contra China (1937-1945).

Los responsables de la unidad centro practicaban vivisecciones y otros "experimentos inhumanos" con prisioneros de guerra chinos.

Sobre las ruinas de la Unidad 731 se erige hoy un museo, que abrió sus puertas al público el 15 de agosto de 1985 e incluye un salón de pruebas criminales y 23 conjuntos de ruinas.

La relocalización de las compañías y residentes de la zona en la que se construirá el parque empezó en noviembre de 2009.



Xina: Google no ha demanat negociar

El Ministeri d'Indústria i Tecnologia Informàtica de la Xina encara no ha rebut una petició de Google per negociacions, va dir avui el viceministre Miao Wei. Google mai ha presentat al ministeri informes sobre una suposada regulació d'internet ni sobre supòsits ciberatacs, tampoc sol.licituds de negociació, va dir Miao al marge de la sessió anual de l'Assemblea Popular Nacional (APN), la màxima legislatura de la Xina. La companyia no ha informat el ministeri que pensi retirar-se de la Xina, va afegir el funcionari.

L'encarregat de desenvolupament corporatiu, i principal representant legal de Google, David Drummond, va dir al gener que les disputes amb el govern xinès sobre la regulació d'internet i sobre grans ciberatacs contra la seva companyia, que suposadament es van originar a la Xina, havien obligat a Google a considerar sortir de la Xina.

Miao va dir que el govern xinès prohibeix i detesta els ciberatacs: "Nosaltres no donem suport a atacs cibernètics perquè la Xina també és víctima d'ells": "Si Google ha tingut evidència que els atacs provenien de la Xina, el govern xinès els donarà la benvinguda per tal que proporcionin la informació i castigarà severament als infractors d'acord amb la llei", va dir.

Miao va afegir que la Xina té la seva pròpia situació interna i tradició cultural, i que la regulació d'internet que realitza el país, d'acord amb les seves lleis i polítiques, s'ajusta a pràctiques comunes en el món, i que el govern xinès continuarà oferint un ambient d'inversió sa als inversors estrangers, incloses companyies d'internet, i protegint els seus drets legítims.

"Si Google decideix continuar els seus negocis a la Xina i acatar les lleis de la Xina, se li dóna la benvinguda a que romangui", va declarar Miao: "Si la companyia opta per retirar-se del mercat xinès, ha de passar per certs procediments, d'acord amb la llei i reglaments, i resoldre els problemes que puguin sorgir amb els clients".

Google va analitzar les lleis i reglaments de la Xina, abans d'entrar al mercat xinès el 2007, i va prometre per escrit acatar-les.


Funcionario chino dice que Google no ha solicitado negociaciones

El Ministerio de Industria y Tecnología Informática de China aún no ha recibido una solicitud de Google para negociaciones, dijo hoy el viceministro Miao Wei.

Google nunca ha presentado al ministerio informes sobre una supuesta regulación de internet ni sobre supuestos ciberataques, tampoco solicitudes de negociación, dijo Miao al margen de la sesión anual de la Asamblea Popular Nacional (APN), la máxima legislatura de China.

La compañía nunca ha informado al ministerio que está planeando retirarse de China, agregó el funcionario.

El encargado de desarrollo corporativo y principal representante legal de Google, David Drummond, dijo en enero que las disputas con el gobierno chino sobre la regulación de internet y sobre grandes ciberataques contra su compañía, que supuestamente se originaron en China, habían obligado a Google a considerar salir de China.

Miao dijo que el gobierno chino prohíbe y detesta los ciberataques: "Nosotros nunca apoyamos ataques cibernéticos porque China también es víctima de ellos".

"Si Google ha tenido evidencia de que los ataques provinieron de China, el gobierno chino les dará la bienvenida para que proporcionen la información y castigará severamente a los infractores de acuerdo con la ley", dijo.

Miao agregó que China tiene su propia situación interna y tradición cultural, y que la regulación de internet que realiza el país de acuerdo con sus leyes y políticas se ajusta a prácticas comunes en el mundo y que el gobierno chino continuará ofreciendo un ambiente de inversión sano a los inversionistas extranjeros, incluidas compañías de internet, y protegiendo sus derechos legítimos.

"Si Google decide continuar sus negocios en China y acatar las leyes de China, se le da la bienvenida a que permanezca", declaró Miao: "Si la compañía opta por retirarse del mercado chino, debe pasar por ciertos procedimientos de acuerdo con la ley y reglamentos y resolver los problemas que pudieran surgir con los clientes".

Google analizó las leyes y reglamentos de China antes de entrar en el mercado chino en 2007 y prometió por escrito acatarlos.



EUA i sa "poca traça" a Amèrica Central

La cimera de Cancún s'obre com una "caixa de sorpreses" als interessos dels Estats Units a la regió, per la naturalesa dels acords i perquè, per primera vegada en la història del continent americà, es va convocar a una reunió hemisfèrica sense la presència del colós del nord. Un dels grans absents a la cimera d'EUA a Guatemala, amb els presidents centreamericans, fou el de Panamà Ricardo Martinelli.

L'excusa va ser que tenia un compromís previ per completar a l'Orient Mitjà, amb una gira per Qatar i Israel, països amb els quals Panamà té molt interès en desenvolupar projectes conjunts en matèria energètica i cooperació tècnica.

Amb Qatar hi ha un projecte ambiciós per a la implantació d'una refineria i, amb Israel, s'elaboren programes de cooperació tecnològica, seguretat i en capacitació aeronàutica, entre d'altres convenis d'inversions.

Martinelli va assistir a la cimera de presidents llatinoamericans i del Carib a Cancún, Mèxic, on els líders de les nacions assistents van decidir donar el primer pas en la conformació d'una futura associació de nacions, sense la tutela de Washington.

Panamà i altres 31 països de la regió, reunits el 22 de febrer a la Cimera de la Unitat dels Països Llatinoamericans i El Carib, van aprovar per aclamació la creació de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i caribenys, que s'iniciarà el juliol de 2011.

La creació de la comunitat va ser difosa per les agències de notícies internacionals, que van assistir per cobrir la cimera, i va ser rebuda amb desconfiança per la Casa Blanca, el que va provocar que la secretària d'Estat, Hillary Clinton, iniciés una gira per Llatinoamèrica i convoqués la cimera centreamericana.

Abans d'assistir a Guatemala, la cap de la diplomàcia nord-americana va visitar Uruguai, Argentina, Xile, Brasil i Costa Rica, i va reafirmar la voluntat dels Estats Units de continuar com a soci més gran dels països llatinoamericans.

Amb dues cadires presidencials buides a Guatemala, inclòs el president de Nicaragua, Daniel Ortega, Clinton es va reunir amb quatre dels sis governants, Porfirio Lobo, d'Hondures, Oscar Arias, de Costa Rica, Álvaro Colom, de Guatemala; i Mauricio Funes, d'El Salvador.

A la trobada també van assistir el president de la República Dominicana, Leonel Fernández, i el primer ministre de Belize, Said Mussa.

Dies previs a la trobada, Washington va fer públic un informe amb l'advertiment a Panamà sobre el perill que representava la presència d'organitzacions del crim organitzat, en qualificar-ho com una amenaça a la democràcia en aquest país.

El govern panameny va rebutjar l'informe nord-americà, va demandar més suport en fons per a la lluita contra el narcotràfic, i va al.legar que el principal consumidor de drogues és Estats Units.

No és la primera vegada que Panamà i els Estats Units tenen diferències "amigables" perquè, al llarg de la història de les relacions entre ambdós països, han tingut "altes i baixes", fins al punt que "la intolerància" dels militars panamenys va provocar una invasió el 1989.

Les relacions d'amistat són la prioritat per als dos països, tot i els desacords, com la dilació de Washington per ratificar el Tractat de Promoció Comercial (TPC), signat pels dos països el 2007 i ratificat aquest mateix any per l'Assemblea Nacional panamenya.

A la trobada de Guatemala tampoc va assistir el president de Nicaragua, Daniel Ortega, que va desestimar la seva participació des del primer dia de la convocatòria realitzada per la secretària d'Estat, sense un pronunciament explícit.

L'absència del mandatari nicaragüenc reflecteix el poc entusiasme que va provocar en el govern sandinista la cimera subregional entre els presidents centreamericans i la cap de la diplomàcia nord-americana.

Amb l'absència de dos presidents de la regió, Clinton va tractar una agenda massa grapejada i reiterada, com la lluita contra la pobresa, integració regional, canvi climàtic, immigració, seguretat i combat contra el narcotràfic.

La trobada només reflecteix, una vegada més, una formalitat diplomàtica, on hi va haver discursos florits i bones intencions, però, com va passar en reunions anteriors, només representa que Washington encara té un poder relatiu de convocatòria, però que no deixa de mirar amb recel els resultats de la cita de Cancún.

La cimera de Cancún s'obre com una "caixa de sorpreses" als interessos dels Estats Units a la regió, per la naturalesa dels acords i perquè, per primera vegada en la història del continent americà, es va convocar a una reunió hemisfèrica sense la presència del colós del nord.

Només el temps donarà una resposta a les aspiracions dels països llatinoamericans i del Carib, si ja ha arribat l'hora de la maduresa, per consolidar una unitat regional que permeti relacions més equitatives entre els blocs nord-sud, països rics i països pobres, nacions desenvolupades i nacions en desenvolupament.


Estados Unidos y su "desencuentro" con Centroamérica

Uno de los grandes ausentes en la cumbre que convocó Estados Unidos el pasado viernes en Guatemala con los presidentes centroamericanos. para tratar temas de interés regional, fue el presidente de Panamá, Ricardo Martinelli.

La excusa fue que tenía un compromiso previo que completar en Medio Oriente, con una gira por Qatar e Israel, países con los cuales Panamá tiene mucho interés en desarrollar proyectos conjuntos en materia energética y cooperación técnica.

Con Qatar hay un proyecto ambicioso para la implementación de una refinería y con Israel se elaboran programas de cooperación tecnológica, seguridad y en capacitación aeronáutica, entre otros convenios de inversiones.

Martinelli asistió a la cumbre de presidentes latinoamericanos y de El Caribe en Cancún, México, donde los líderes de las naciones asistentes decidieron dar el primer paso en la conformación de una futura asociación de naciones, sin la tutela de Washington.

Panamá y otros 31 países de la región, reunidos el 22 de febrero en la Cumbre de la Unidad de los Países Latinoamericanos y El Caribe, aprobaron por aclamación la creación de la Comunidad de Estados Latinoamericanos y Caribeños, que iniciará en julio de 2011.

La creación de la comunidad fue difundida por las agencias de noticias internacionales que asistieron para cubrir la cumbre y fue recibida con desconfianza por la Casa Blanca, lo que provocó que la secretaria de Estado, Hillary Clinton, iniciara una gira por Latinoamérica y convocara la cumbre centroamericana.

Antes de asistir a Guatemala, la jefa de la diplomacia estadounidense visitó Uruguay, Argentina, Chile, Brasil y Costa Rica, y reafirmó la voluntad de Estados Unidos de continuar como socio mayor de los países latinoamericanos.

Con dos sillas presidenciales vacías en Guatemala, incluido el presidente de Nicaragua, Daniel Ortega, Clinton se reunió con cuatro de los seis gobernantes, Porfirio Lobo, de Honduras; Oscar Arias, de Costa Rica; Alvaro Colom, de Guatemala; y Mauricio Funes, de El Salvador.

Al encuentro también asistieron el presidente de República Dominicana, Leonel Fernández; y el primer ministro de Belice, Said Mussa.

Días previos al encuentro, Washington hizo público un informe con la advertencia a Panamá sobre el peligro que representaba la presencia de organizaciones del crimen organizado, al calificarlos como una amenaza a la democracia en este país.

El gobierno panameño rechazó el informe estadounidense, demandó más apoyo en fondos para la lucha contra el narcotráfico, al alegar que el principal consumidor de drogas es Estados Unidos.

No es la primera vez que Panamá y Estados Unidos tienen desencuentros "amigables", porque a lo largo de la historia de las relaciones entre ambos países, han tenido "altas y bajas", hasta el punto que "la intolerancia" de los militares panameños provocó una invasión en 1989.

Las relaciones de amistad son la prioridad para ambos países, pese a los desencuentros como la dilación de Washington para ratificar el Tratado de Promoción Comercial (TPC), firmado por ambos países en el 2007 y ratificado ese mismo año por la Asamblea Nacional panameña.

Al encuentro de Guatemala tampoco asistió el presidente de Nicaragua, Daniel Ortega, quien desestimó su participación desde el primer día de la convocatoria realizada por la secretaria de Estado, sin un pronunciamiento explícito.

La ausencia del mandatario nicaraguense refleja el poco entusiasmo que provocó en el gobierno sandinista la cumbre subregional entre los presidentes centroamericanos y la jefa de la diplomacia estadounidense.

Con la ausencia de dos presidentes de la región, Clinton trató una agenda que ya demasiado manoseada y reiterada como la lucha contra la pobreza, integración regional, cambio climático, inmigración, seguridad y combate contra el narcotráfico.

El encuentro sólo refleja, una vez más, una formalidad diplomática, donde hubo discursos floridos y buenas intenciones, pero, como ocurrió en reuniones anteriores sólo representa que Washington aún tiene un poder relativo de convocatoria, pero no deja de mirar con recelo los resultados de la cita de Cancún.

La cumbre de Cancún se abre como una "caja de sorpresas" a los intereses de Estados Unidos en la región por la naturaleza de los acuerdos y porque por primera vez en la historia del continente americano, se convocó a una reunión hemisférica sin la presencia del coloso del norte.

Sólo el tiempo dará una respuesta a las aspiraciones de los países latinoamericanos y de El Caribe, si ya llegó la hora de la madurez para consolidar una unidad regional que permita relaciones más equitativas entre los bloques norte-sur, países ricos y países pobres, naciones desarrolladas y naciones en desarrollo. Por Juan Limachi.


Bolívia: Licor de coca a Expocomer

Un licor elaborat amb fulles de coca, "AGWA", s'ha convertit en un dels productes que va despertar gran sensacions, a la primera jornada de la fira comercial internacional Expocomer 2010, a Panamà. La expositora Lidia Huanca destacà que "la coca és un producte mil.lenari al nostre país, Bolívia, des de temps ancestrals, i les seves propietats són innumerables, entre les que tenim usos medicinals, alimentaris i begudes reconfortants".

Huanca, que va viatjar des de la seva natal Oruro, participa al costat d'un grup d'empresaris bolivians per presentar productes tèxtils, cereals i carn deshidratada per mitjà de mètodes tradicionals andins.

"Bolívia ha fet una incursió en la producció de licor de coca amb èxit i, malgrat el poc temps, ja realitzem exportacions a alguns països d'Europa, Argentina i Xile", va explicar l'empresària, enmig de l'enrenou de Expocomer 2010, que reuneix a la capital panamenya a 500 empreses de 23 països del món.

Huanca detallar que el seu pavelló també exhibeix altres derivats de la coca, com pomades contra el reumatisme, ungüents per a alleujar els dolors musculars i farines de panificació, entre d'altres derivats de l'arbust mil.lenari.

L'empresària va indicar que la coca en el seu estat natural no és un producte nociu i va afirmar que per culpa del narcotràfic, es converteix en cocaïna, perquè és contaminat amb productes químics, per convertir-la en droga nociva: "En el seu estat natural la fulla de coca té usos benèfics reconeguts per les nacions ancestrals que poblen els països sud-americans, entre els quals es troben Equador, Perú i Bolívia", va destacar.

Alberto Ruiz Aguilar, el prefecte d'Oruro, un bolivià d'origen quítxua que encapçala la delegació empresarial boliviana, va explicar que, des de fa dos anys, el govern del seu país promou l'ús múltiple i amable de la fulla de la coca: "Estem contents de participar en la important fira internacional, considerada una vitrina comercial per al món, on volem promocionar els productes típics de Bolívia, com els derivats de la coca, cereals com quinoa, tèxtils i carn de camèlids", va dir.

Segons el cap de la missió comercial andina, el govern del president Evo Morales, impulsa el procés d'industrialització de la coca i millora la qualitat de vida dels camperols productors.

Al pavelló bolivià també es difon l'ús del te de coca i l'elaboració de begudes gasoses, un sector amb potencial productiu impulsat per les autoritats bolivianes amb èxit, va explicar.

Ruiz Aguilar va considerar que "hem fet un pas important en la industrialització d'aquest vegetal ancestral, la qual cosa ha creat milers de llocs de treball i contribuït al creixement de l'economia del meu país".

Un dels grans reptes que s'enfronten els productors i empresaris que processen els productes derivats del vegetal andí és la despenalització del seu ús a l'Organització de Nacions Unides (ONU), va explicar.

L'empresari bolivià va destacar que "la fulla de coca no té res a veure amb la cocaïna i això ja ho van demostrar proves científiques que van destacar el valor proteic i medicinal de l'arbust ancestral i forma part de la nostra cultura mil.lenària andina". Un altre dels productes originals que va despertar l'atenció dels visitants panamenys i estrangers que es donen cita al camp firal és la carn de llama, un camèlid dels Andes sud-americans, va afegir.

Ruiz Aguilar va subratllar que "la carn deshidratada de llama, coneguda com Charqui, és exportada als mercats europeus, com França i Suïssa, on es degusta el producte lliure de colesterol i insums artificials.

Edgar Soliz, ambaixador de Bolívia a Panamà, va explicar que el 2010 el seu país participa en la cita firal amb una delegació de sis empreses dels departaments de La Paz, Chochabamba, Oruro i Santa Cruz.

La varietat de les ofertes que ofereix la missió comercial andina inclou representants d'una cadena hotelera, artesanies i l'exhibició de productes de manufactura paperera.

Tot i que Bolívia presenta una delegació petita en comparació amb altres països que exposen amb desenes de mòduls com la Xina, Índia, Mèxic i l'Argentina, l'originalitat dels productes bolivians atreuen als de visitants de Expocomer 2010.

Segons els organitzadors de la fira, la Cambra de Comerç, Indústries i Agricultura de Panamà, les transaccions comercials del 2009 van ascendir a 100 milions de dòlars i aquest any s'espera superar les xifres.


Bolivia presenta licor de hoja de coca en Expocomer 2010
Un licor elaborado con hojas de coca se convirtió en uno de los productos que despertó hoy mayor sensación en la primera jornada de la feria comercial internacional Expocomer 2010, que se lleva a cabo del 3 al 6 de marzo en la ciudad de Panamá.

La expositora Lidia Huanca destacó que "la coca es un producto milenario en nuestro país, Bolivia, desde tiempos ancestrales, y sus propiedades son innumerables, entre las que tenemos usos medicinales, alimentarios y como bebidas reconfortantes".

Huanca, quien viajó desde su natal Oruro, participa junto a un grupo de empresarios bolivianos para presentar productos textiles, cereales y carne deshidratada por medio de métodos tradicionales andinos.

"Bolivia incursiona en la producción de licor de coca con éxito y, pese al poco tiempo, ya realizamos exportaciones a algunos países de Europa, Argentina y Chile", explicó la empresaria, en medio del ajetreo de Expocomer 2010, que reúne en la capital panameña a 500 empresas de 23 países del mundo.

Huanca detalló que su pabellón también exhíbe otros derivados de la coca como pomadas contra el reumatismo, ungüentos para aliviar los dolores musculares y harinas de panificación, entre otros derivados del arbusto milenario.

La empresaria indicó que la coca en su estado natural no es un producto nocivo y afirmó que por culpa del narcotráfico, se convierte en cocaína, porque es contaminado con productos químicos, para convertirla en droga nociva.

"En su estado natural la hoja de coca tiene usos benéficos reconocidos por las naciones ancestrales que pueblan los países sudamericanos, entre los cuales se encuentran Ecuador, Perú y Bolivia", destacó.

Alberto Ruiz Aguilar, el prefecto de Oruro, un boliviano de origen quéchua, quien encabeza la delegación empresarial boliviana, explicó que desde hace dos años el gobierno de su país promueve el uso múltiple y amable de la hoja de la coca.

"Estamos contentos de participar en la importante feria internacional, considerada una vitrina comercial para el mundo, donde queremos promocionar los productos típicos de Bolivia, como los derivados de la coca, cereales como quinua, textiles y carne de camélidos", dijo.

Según el jefe de la misión comercial andina, el gobierno del presidente Evo Morales, impulsa el proceso de industrialización de la coca y mejora la calidad de vida de los campesinos productores.

En el pabellón boliviano también se difunde el uso del té de coca y la elaboración de bebidas gaseosas, un sector con potencial productivo impulsado por las autoridades bolivianas con éxito, explicó.

Ruiz Aguilar consideró que "hemos dado un paso importante en la industrialización de este vegetal ancestral, lo cual ha creado miles de empleos y contribuido al crecimiento de la economía de mi país".

Uno de los grandes retos que enfrentan los productores y empresarios que procesan los productos derivados del vegetal andino es la despenalización de su uso, en la Organización de Naciones Unidas (ONU), explicó.

El empresario boliviano destacó que "la hoja de coca no tiene nada que ver con la cocaína y esto ya lo demostraron pruebas científicas que destacaron el valor proteico y medicinal del arbusto ancestral y forma parte de nuestra cultura milenaria andina".

Otro de los productos originales que despertó la atención de los visitantes panameños y extranjeros que se dan cita en el campo ferial es la carne de llama, un camélido de los andes sudamericanos, agregó.

Ruiz Aguilar subrayó que "la carne deshidratada de llama, conocida como Charqui, es exportada a los mercados europeos, como Francia y Suiza, donde se degusta el producto libre de colesterol e insumos artificiales.

Edgar Soliz, embajador de Bolivia en Panamá, explicó que en 2010 su país participa en la cita ferial con una delegación de seis empresas de los departamentos de La Paz, Chochabamba, Oruro y Santa Cruz.

La variedad de las ofertas que ofrece la misión comercial andina incluye representantes de una cadena hotelera, artesanías y la exhibición de productos de manufactura papelera.

Pese a que Bolivia presenta una delegación pequeña en comparación con otros países que exponen con decenas de módulos como China, India, México y Argentina, la originalidad de los productos bolivianos atraen a los de visitantes de Expocomer 2010.

Según los organizadores de la feria, la Cámara de Comercio, Industrias y Agricultura de Panamá, las transacciones comerciales del 2009 ascendieron a 100 millones de dólares y este año se espera superar las cifras.



Xina compra empreses H.T. al Japó

Japó pateix últimament la creixent empenta de la Xina que s'ha llançat a la compra de petites i mitjanes empreses d'alta tecnologia en el mercat local. L'any passat, empreses xineses van adquirir al Japó actius per valor de més de 320 milions de dòlars. L'import és relativament modest però supera quatre vegades el de l'any anterior. Fonts a Tòquio assenyalen que els xinesos s'interessen en primer terme pel saber fer, a més de buscar una inversió avantatjosa.

Un cas emblemàtic és el de la companyia japonesa Nikko Denki, una de les principals productores mundials de components per a motors dièsel. El seu flamant propietària és una empresa xinesa que es va enriquir amb la venda de caixetes de música i pretén ara aprofitar tecnologies japoneses per fabricar complements automóbils de nova generació, en particular, per a cotxes híbrids.

El Govern xinès, en el seu actual pla quinquennal del desenvolupament, va suavitzar notablement les restriccions per a la compra d'actius forans. L'objectiu és proporcionar al país les tecnologies que ho transformin de taller planetari d'articles d'ampli consum en autèntic vaixell insígnia de la indústria global.

Pequín ja va aconseguir un avanç important en aquest terreny. El 2009, la Xina va arrabassar al Japó el títol de primera proveïdora mundial de maquinària processadora: "Va millorar molt la qualitat i ven a preus que sovint són varies vegades inferiors als nostres", lamenten empresaris japonesos.

Les autoritats del Japó, segons ells, es mostren preocupades per la situació. Tenen por que els nous propietaris, una vegada que hagin accedit a les tecnologies punteres, optin per traslladar la producció al territori xinès deixant en fallida les empreses adquirides.

No obstant això, és difícil posar objeccions a la Xina que, a dia d'avui, és el principal mercat de venda per al Japó. L'any passat, les empreses japoneses van exportar productes per valor lleugerament superior a 570.000 milions de dòlars, un 34,3% menys que el 2008. Les exportacions als EUA i Unió Europea es van desplomar però les vendes a la Xina van registrar un increment del 12%.


China se lanza a la compra de empresas de alta tecnología en Japón
Japón sufre últimamente el creciente empuje de China que se lanzó a la compra de pequeñas y medianas empresas de alta tecnología en el mercado local, escribe hoy el diario Kommersant.

El pasado año, empresas chinas adquirieron en Japón activos por valor de más de 320 millones de dólares. El importe es relativamente modesto pero supera cuatro veces el del año anterior. Fuentes en Tokio señalan que los chinos se interesan en primer término por el know-how, además de buscar una inversión ventajosa.

Un caso emblemático es el de la compañía japonesa Nikko Denki, una de las principales productoras mundiales de componentes para motores diesel. Su flamante propietaria es una empresa china que se enriqueció con la venta de cajitas de música y pretende ahora aprovechar tecnologías japonesas para fabricar autopartes de nueva generación, en particular, para coches híbridos.

El Gobierno chino, en su actual plan quinquenal del desarrollo, suavizó notablemente las restricciones para la compra de activos foráneos. El objetivo es proporcionar al país las tecnologías que lo transformen del taller planetario de artículos de amplio consumo en auténtico buque insignia de la industria global.

Pekín ya logró un avance importante en este terreno. En 2009, China arrebató a Japón el título de primera proveedora mundial de maquinaria procesadora. "Mejoró mucho la calidad y vende a precios que con frecuencia son varias veces inferiores a los nuestros", lamentan empresarios japoneses.

Las autoridades de Japón, según ellos, se muestran preocupadas por la situación. Temen que los nuevos propietarios, una vez que hayan accedido a las tecnologías punteras, opten por trasladar la producción al territorio chino dejando en quiebra las empresas adquiridas.

No obstante, es difícil poner objeciones a China que a día de hoy es el principal mercado de venta para Japón. El pasado año, las empresas japonesas exportaron productos por valor ligeramente superior a 570.000 millones de dólares, un 34,3% menos que en 2008. Las exportaciones a EEUU y Unión Europea se desplomaron pero las ventas a China registraron un incremento del 12%.



Els Fons de Cobertura van atacar l'Euro

Autoritats d'ambdós costats de l'Atlàntic estan estudiant de prop les operacions en euros, arran dels informes que mostren que, els principals fons de cobertura (Hedge funds) dels EUA han estat en connivència per soscavar la moneda europea, a través de la crisi de Grècia. Les investigacions dels informes indiquen que els pesos pesants dels fons de cobertura dels EUA, han estat còmplices de soscavar la moneda única europea, fent apostes especulatives relacionades amb els problemes del deute enorme de Grècia.

Reguladors a banda i banda de l'Atlàntic estan investigant la cotització de l'euro als mercats financers. Els funcionaris de la Comissió Europea diuen que estan planejant discutir la situació econòmica actual amb els bancs i els reguladors divendres.


Hedge funds deliberately undermining Euro

Authorities on both sides of the Atlantic are looking closely at euro trades, following reports that leading US hedge funds have been in collusion to undermine the European currency through the crisis in Greece.

Regulators on both sides of the Atlantic are probing euro-trading on financial markets.

The investigations follow reports that heavyweight US hedge funds have been colluding to undermine the European single currency by making speculative bets related to Greece's huge debt problems.

European Commission’s officials say that they are planning to discuss the current economic situation with banks and regulators on Friday.



12 ciutats de New England volen investigar el 11S

Nova York i New Hampshire són a més de 200 quilòmetres de distància, però per a la distància de tot això, els dos llocs es creuen a EUA en una qüestió: els atacs del 11S. Si bé és a Manhattan on tres edificis van caure, el poble de Keene, a New Hampshire, estan pressionant per un nou sondeig, per esbrinar per què. Un nou moviment per tornar a investigar els atacs del 11S està cobrant impuls als EUA. Amb un suport de públic important, 12 ciutats decidiran si demanen al govern federal fer una recerca nova i independent.

Nova York és anomenada com l'Empire State per la seva riquesa i recursos, i és justament considerada com la ciutat més famosa dels Estats Units, un far de la moda, les finances i la acció trepidant.

New Hampshire és l'Estat de Granit de l'anomenada autosuficiència. Menys flashos i diners en efectiu, i famós per haver acollit les primeres primàries presidencial dels EUA.


Twelve New England towns demand 9/11 reinvestigation

A new movement to reinvestigate the 9/11 attacks is gaining pace in the US. With major public support, 12 towns are set to decide whether to ask the federal government for a new independent probe.

New York is dubbed as the Empire State for its wealth and resources and is rightfully regarded as America’s most famous city, a beacon of fashion, finance and fast paced action.

New Hampshire is the Granite State of so-called self sufficiency. Less flash and cash, most famous for hosting the first U.S. presidential primary.

New York and New Hampshire are more than 200 miles apart, but for all that distance, the two US locations intersect on one issue: the 9/11 attacks. While it was in Manhattan where three buildings fell, the people of Keene, New Hampshire are pushing for a new probe to find out why.



Rússia acusa Geòrgia de genocidi

El Comitè d'Investigació de la Fiscalia de Rússia ha acusat a Geòrgia de genocidi i assassinats en massa de ciutadans russos, a Ossètia del Sud, durant el conflicte militar d'agost del 2008, mentre que hi ha nous càrrecs penals pendents i s'ha iniciat un judici nou. Markin va dir que el Comitè d'Investigació també ha reunit proves d'assassinats premeditats, el segrest de civils i l'ús de la "violència demostrada en relació amb els presoners de guerra, a més d'haver detingut il·legalment civils".

"Un cas penal s'ha obert, sobre els delictes descrits en els articles del Codi Penal, relatius a la utilització de mitjans de guerra i mètodes prohibits, l'ús de mercenaris i l'atac a persones i institucions que són objecte de protecció internacional", va dir Vladimir Markin, un portaveu de la Comissió d'Investigació.


Russia opens new criminal case against Georgia

Russia has charged Georgia with genocide and the mass murders of Russian citizens in South Ossetia during the 2008 military conflict, while new criminal charges are pending.

The Investigative Committee of Russia’s Prosecutor’s Office says it has obtained new evidence that proves Georgia’s guilt in yet more crimes in the course of the August 2008 conflict and has initiated a new court case.

"A criminal case has been opened… on crimes described in Criminal Code articles dealing with the use of banned warfare means and methods, the use of mercenaries, and attack on individuals and institutions that fall under international protection," says Vladimir Markin, a spokesman for the Investigative Committee.

Markin said the Investigative Committee has also collected evidence of premeditated murders, the abduction of civilians, and the use of “unsubstantiated violence in relation to prisoners of war and illegally detained civilians.”