dijous, 18 d’octubre de 2012

Rafael Blasco nega ser el 'conill' del 'cas Cooperació'

Rafael Blasco, ex-síndic del PP a les Corts Valencianes i ex-conseller de Solidaritat i Ciutadania, ha declarat avui al Tribunal Superior de Justícia, encausat en l'anomenat 'cas de Cooperació'. Blasco ha dit queels expedients firmats amb les ONG eren legals i que 'van ser revisats per totes les instàncies'. També ha negat que tingués un malnom quan li han preguntat, perquè en un informe policíac d'altres encausats van dir que l'anomenaven 'Roger Rabbit', 'Conill' o 'Conejo'.

Fa un mes i mig que el Tribunal Superior de Justícia valencià va assumir la instrucció de la causa, provinent del jutjat número 21, i en la qual hi ha vint-i-set encausats més, sis dels quals són funcionaris o ex-càrrecs del govern.

El jutjat investiga un possible frau de subvencions concedides a algunes ONG pel govern entre els anys 2008 i 2011, quan Blasco era conseller de Solidaritat i Ciutadania. La causa va arribar al TSJPV perquè hi havia indicis de la participació del diputat -i aforat- en la trama.

Blasco és, ara com ara, l'últim a declarar en aquesta causa. Li imputen delictes relacionats amb frau de subvencions, prevaricació, suborn, tràfic d'influències, malbaratament de diners públics i falsedat documental. El seu advocat, Javier Boix, ja va representar l'ex-president Francisco Camps en el cas dels vestits, i va aconseguir que fos absolt.

Segons la investigació realitzada per la jutgessa, l'empresari Augusto César Tauroni, avui empresonat, contactava amb petites entitats sense recursos humans ni materials per tirar endavant projectes de cooperació en desenvolupament i els cobria la part administrativa i tècnica. Entre aquestes, hi havia Asade, Asamanu, Ceiba, Esperança sense Fronteres, Fudersa i la Fundació Cyes.

Tauroni va participar a través de la Fundació Entre Pobles (després anomenada Hemisferi) en convocatòries públiques de subvencions, perquè tenia 'l'aprovació i el suport' de Blasco, segons que va dir. El procediment consistia a desviar una part dels diners públics, i per a això l'empresari va crear un entramat d'empreses a l'estat espanyol i als Estats Units, que facturaven a les petites entitats, les quals rebien subvencions molt per damunt del preu de mercat; en uns altres casos, les ONG no feien el servei que se suposava. La jutgessa posa com a exemple les actuacions dels projectes atorgats a la Fundació Cyes el 2008 per a fornir aigua a Nicaragua i produir aliments, per més que l'entitat no va poder acreditar cap mena d'experiència prèvia.

Del total d'encausats, set ocupen, o han ocupat, càrrecs a l'administració. A banda Blasco, hi ha l'ex-director general d'Integració i Cooperació de la Generalitat, Josep Maria Felip, o l'ex-sots-secretari de Sanitat, Alexandre Català; tots dos cessats pel president Alberto Fabra quan foren detinguts. La majoria de la resta d'encausats tenen algun vincle amb alguna ONG.

Els feixistes grecs accepten les mesures draconianes del PP europeu

Després de setmanes de negociacions, el govern ND/Pasok/Dimar (PP/PSOE/ICV) ha acordat un paquet d'estalvi addicional per 13.500 milions d'euros, que afectarà principalment als funcionaris públics. Els jubilats patiran retallades totals de 4.900 milions d'euros. Per exemple s'elimina la paga de Nadal, que ja havia estat retallada d'un salari mensual a un import de 400 euros.

Segons l'agència dpa, 11.500 milions d'euros del nou paquet d'estalvi seran resultat sobretot de la reducció de personal en el servei públic, de l'Estat i retallades en les pensions i en els salaris dels funcionaris.

Altres 2.000 milions procediran d'augments d'impostos. Les noves mesures han de ser aprovades per la troica formada per la Unió Europea (UE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI).

Principals propostes

- Els jubilats patiran retallades totals de 4.900 milions d'euros. Per exemple s'elimina la paga de Nadal, que ja havia estat retallat d'un salari mensual a un import de 400 euros.

- Els empleats públics perdran 1.500 milions d'euros. Tampoc tindran ja la paga de 400 euros per Nadal ni 14 salaris l'any com fins ara. Molts sous patiran una rebaixa d'entre el sis i el 20 per cent. Uns 15.000 funcionaris seran jubilats anticipadament i fins que arribin a l'edat jubilatoria rebran només el 60 per cent del seu últim sou.

- En el sistema de salut es retallaran 1.500 milions d'euros. Entre altres coses, els pacients hauran de pagar més pels medicaments. Es tancaran molts hospitals i altres es fusionaran.

- Els sous dels empleats de les empreses públiques, com els de la companyia d'electricitat DEI, s'equipararan als dels empleats de l'Estat. Això implicarà per als afectats, segons els sindicats, que passin a guanyar fins a un 30 per cent menys. Les despeses dels ministeris es retallen en un 25 per cent, es privatitzarà la recollida d'escombraries i es tancaran o fusionaran escoles. El pressupost del Ministeri de Defensa es retalla en 250 milions d'euros.

- Els impostos als interessos dels dipòsits s'augmenten d'un deu a un 15%. L'impost al tabac puja per quarta vegada en quatre anys i els treballadors per compte propi veuran eliminada la exempció de tributar per ingressos menors a 5.000 euros.

Aigua és Vida demanarà al Parlament Europeu que l’aigua estigui fora de les lleis de mercat

La plataforma Aigua és Vida impulsarà la recollida de firmes coordinada per la Federació de Sindicats Europeus de Serveis Públics, mitjançant la qual s’insta a la Comissió Europea a frenar per llei la consideració de l’aigua com un bé mercantil i que es reconegui efectivament el dret humà que és.

L’any 2010 l’assemblea general de les Nacions Unides va reconèixer per unanimitat el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. Tanmateix, només a Europa, avui 2 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable i a un sanejament adequat, i moltes més viuen en situació d’estrès hídric per la dificultat de fer front a les tarifes de l’aigua.

La consideració de l’aigua com un dret humà xoca frontalment amb la concepció mercantilista que té el recurs avui per part de nombroses institucions i administracions; les lleis del mercat prevalen per sobre de qualsevol consideració social. Sota aquesta lògica, les empreses privades assumeixen la gestió de l’aigua i operen sota criteris basats en la maximització del benefici, i no en la universalització de l’accés independentment de les condicions i capacitats econòmiques de cadascú. La liberalització dels serveis d’aigua està tenint forts impactes socials i mediambientals.

A Catalunya podem veure com la situació no és diferent. El procés de privatització que està vivint l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat reportarà beneficis multimilionaris a la companyia que n’obtingui la concessió durant els propers 50 anys, mentre la ciutadania ja estem patint importants augments de tarifa que aniran directament a la butxaca dels accionistes i no a millorar aquest servei públic. A més tenim una gestió de l’aigua domiciliar monopolitzada per una sola empresa, AGBAR, propietat de la francesa SUEZ i de La Caixa, que opera il·legalment a bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, està immersa en nombrosos escàndols i, com no, pugna per fer-se també amb Aigües Ter-Llobregat.

Per lluitar contra aquesta situació, des de la Federació de Sindicats Europeus de Serveis Públics s’ha impulsat una Iniciativa Ciutadana Europea -ICE-, campanya de recollida de firmes en la qual es reclama el compliment efectiu del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. Entre els seus objectius destaca l’exigència que els serveis d’aigua i sanejament no es regeixin per les normes del “mercat interior” i que s’excloguin els serveis d’aigua de l’àmbit de la liberalització.

La iniciativa, que està present a la majoria de països de la Unió Europea, necessita recollir un mínim d’un milió de firmes repartides en almenys 9 estats. A l’estat espanyol, on la iniciativa es coordina des de CCOO i UGT i compta amb el suport d’Aigua és Vida, es necessiten recollir un mínim de 50.000 firmes.

CiU, l'ATLL, corrupció institucional i l'aigua més bruta i il.legal del món


Agbar -que gestiona il.legalment i contra sentència judicial l'aigua pública a Catalunya amb el recolzament dels governs sociovergents corruptes de la Generalitat- i Acciona es disputen la privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que es portarà a terme després de les eleccions del 25-N si CiU no és tret del govern. En els despatxos de l'oligarquia es dirimeix una guerra d’interessos polítics i econòmics dels que tots volen sucar, amb la privatització d'un servei públic i el regal de la propietat del poble a la màfia corporativa del règim nazionalcatòlic.

L'home d'Agbar i director de l'ACA contra els serveis públics i per la privatització a preu de ganga de l'aigua


Leonard Carcolé fou "l'aposta d'Artur Mas" per "salvar el difícil moment financer de l’Agència Catalana de l’Aigua"... Aquest discurs mentider amaga un fet que la llei deuria titllar de delictiu: El responsable d'un servei públic treballa per la competència privada i al seu servei descarat. Però al govern dels millors immorals això no li preocupa, doncs ja té uns mitjans que expliquen contes de fades que sembla creure sense problemes la majoria de la població.

Amb una llarga trajectòria en el grup Aigües de Barcelona (Agbar), Carcolé era director d'Agbar Medi Ambient i membre del comitè de direcció permanent del grup que presideix Ángel Simón. Als vídeos poden comparar les declaracions de Carcolé amb la veu de l'amo Fuentes a CRàdio Mas i CiU, de l'ex director de l'ACA, Jaume Solà, de membres d'Aigua és vida i d'Organitzacions internacionals denunciant les conseqüències de la privatització de l'aigua davant la Torre AGBAR.

Un manifestant mor durant les protestes a Atenes

Un home ha mort avui durant les protestes a Atenes, segons que ha confirmat la policia grega. Les causes no se sabran fins que es faci l'autòpsia, tot i que diverses fonts apunten a un atac de cor. És el cinquè mort en les protestes gregues en aquests dos últims anys: un, també per un atac de cor, i tres més que es van morir quan es va incendiar una sucursal bancària.

Els disturbis han augmentat a la capital grega durant aquesta nova jornada de vaga general, coincidint amb la reunió a Brussel·les de dirigents europeus per decidir més retallades salarials i de pensions.

Més de 30.000 manifestants s'han aplegat al centre d'Atenes, i la tensió ha augmentat quan un petit grup de gent ha llançat ampolles i artefactes incendiaris contra els agents, que han respost disparant gasos lacrimògens.

Grècia pateix la pitjor recessió econòmica des de la segona Guerra Mundial, i ha tirat endavant una política de retallades de fins a 11.500 milions d'euros de despesa pública per tal de complir les condicions imposades per la troica (CE, BCE i FMI) perquè li concedeixin un nou tram del rescat, d'un total de 130.000 milions d'euros.

La vaga d'avui ha paralitzat bona part del país. Els vaixells han quedat aturats als ports, el transport públic no funciona i els hospitals només atenen les urgències, mentre que oficines públiques, ministeris i comerços romanen tancats.

El PKK donarà suport als kurds sirians si Turquia els ataca

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha mostrat aquest dimecres la seva solidaritat amb els kurds sirians, en comprometre a prendre represàlies si les forces turques tornen a llançar atacs en contra.

En declaracions publicades avui dimecres, el segon líder del PKK, Murat Karayilan, ha destacat que el partit "es solidaritza amb tots els kurds i donarem suport als de Síria. En cas que l'Exèrcit de Turquia els atac, (...) prendrem represàlies molt violentes en territori turc".

Aquests comentaris de Karayilan s'han produït després que Ankara ha advertit que arremetería contra posicions del PKK al país àrab, si aquest partit llança atacs contra el territori turc des de Síria. Sobre això, Murat Karayilan ha proposat al Govern turc que es mantingui al marge d'aquest conflicte "i que posi fi a les seves intrigues".

Durant els últims mesos, Turquia ha posat en marxa diversos operatius contra els kurds tant dins del seu territori com en països veïns, és a dir Iraq i Síria. A principis d'aquest mes, l'Exèrcit d'Ankara va matar un membre d'una milícia turca, a més de ferir a altres tres a Síria quan estaven patrullant la frontera.

Els enfrontaments entre Ankara i el PKK, que lluiten per una regió autònoma kurda dins de territori turc des de la dècada dels vuitanta, s'han cobrat la vida de milers de persones.

El capo de Caixa Penedès justifica la seva multimilionària pensió dient que és habitual

L'expresident de Caixa Penedès -espoliada per la nefasta i corrupte gestió generalitzada a les caixes espanyoles- Ricard Pagès gaudia d'una pensió extraordinària d'11 milions d'euros, sous milionaris a part i d'altres premis a costa dels clients i, segons ell, era legal perquè l'havien aprovat tots els òrgans de govern d'una entitat que controlava ell mateix.

Les jubilacions daurades que pretenien repartir-se quatre exdirigents de Caixa Penedès estan en el punt de mira de la Fiscalia Anticorrupció que investiga si van cometre un delicte d’apropiació indeguda. El primer a declarar ha estat Ricard Pagès, antic director general d’una entitat que va arribar a presidir després de la integració a Banc Mare Nostrum (BMN).

Segons fonts judicials, Pagès ha assegurat que els 11 milions d’euros que tenia assignats com a jubilació daurada eren “legals” perquè estaven avalats pels successius consells d’administració de l’entitat financera, per la comissió executiva i per les comissions de remuneració de Caixa Penedès. L’espectacular complement era possible després que, el 1985, la direcció de Caixa Penedès aprovés unes remuneracions especials per a, precisament, els membres de la seva alta direcció.

Pagès també ha intentat justificar la seva retribució dient que es tracta d’una pràctica habitual al sector financer. Resumint, el fet que la pròpia direcció s’atorgui uns complements multimilionaris a les seves pensions i que després siguin avalats per uns òrgans de govern que, de manera directa o indirecta, controla aquesta mateixa direcció és legal i no pot ser perseguit, segons Ricard Pagès.

Els altres beneficiats per a jubilacions daurades van ser Manel Troyano, antic director general; Joan Caellas; també exdirector general; i Jaume Jorba, exdirector de recursos humans. Entre els tres havien de repartir-se nou milions d’euros més. Pagès i Troyano van veure’s forçats a dimitir el proppassat novembre, després que esclatés un escàndol que exemplifica a la perfecció els abusos del sector.

El PP prohibirà la difusió d'imatges de policies a internet

El director general de la Policia de la dictadura, Ignacio Cosidó (PP), ha anunciat que la propera Llei de Seguretat Ciutadana prohibirà la captació, tractament o difusió a internet d'imatges d'agents en l'exercici de les seves funcions si posen en risc la seva persona o l'operació en la qual estan treballant. Foto: Les forces repressives contra els estudiants i pares de Càceres ahir mateix.

Així ho ha manifestat Cosidó en una trobada amb la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSI-F), la Confederació Espanyola de Policia (CEP) i la Confederació Europea de Sindicats Independents (CESI) per analitzar les conseqüències de la crisi en el treball de les forces es seguretat.

Cosidó afirma que la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana pretén "buscar un equilibri en la protecció dels drets dels ciutadans i dels de les forces de seguretat", i ha aprofitat per manifestar el seu suport al projecte de reforma del Codi Penal que inclou la penalització de conductes que atemptin contra l'ordre públic i que ha estat contestat fins per les associacions de jutges com un atemptat als drets fonamentals.

Una candidata d'EH Bildu denuncia que un ertzaina la va apuntar amb l'arma al cap

EH Bildu ha denunciat davant la Junta Electoral d'Àlaba "l'assetjament i coacció» soferts de mans de l'Ertzaintza per la candidata de la coalició per Araba Amais Infante. Afirma que quan es dirigia a un acte electoral a Laudio un agent la va apuntar amb la seva arma al cap.

La candidata d'EH Bildu per Araba Amais Infante ha presentat una denúncia davant la Junta Electoral del territori per «l'assetjament i coaccions» que va patir per part de l'Ertzaintza dimarts, quan anava a un acte electoral programat a Laudio.

Segons relata en la seva denúncia, quan es dirigia a Laudio en el seu vehicle, «serigrafiat amb el logotip d'EH Bildu i amb l'aparell de megafonia col·locat a la part superior», va parar a l'àrea de descans d'Altube per comprovar si el plotter de megafonia «estava en correcte estat i funcionava».

Amais Infante assenyala que mentre comprovava l'estat del plotter «amb la música de la megafonia posada i les portes del vehicle obertes, estant girada cap a l'interior del vehicle, algú em va apuntar amb una arma al cap i em va instar que m'apartés i deixés de fer el que estava fent».

En girar-se, va veure que «eren dos ertzaines» i que en el moment en què es va donar la volta «van guardar l'arma».

«En un to absolutament coactiu, em van ordenar que posés les mans damunt del sostre del meu vehicle i van començar a preguntar-me sobre el que estava fent», prossegueix la denúncia.

Els agents van afirmar que volien registrar el cotxe i escorcollar la candidata, però aquesta es va negar. Finalment, la van deixar marxar.

EH Bildu ha qualificat de «molt greu» l'actuació denunciada i ha demanat a la Conselleria d'Interior del Govern de Lakua i la consellera Idoia Mendia que «aclareixin els fets i depurin responsabilitats». Així mateix, ha exigit a Interior que «acabi amb totes les coaccions de l'Ertzaintza».

Iran qualifica de "terrorisme cultural" la censura europea dels seus canals

El president de l'Organització de la Ràdio i la Televisió de la República Islàmica de l'Iran (IRIB, per les seves sigles en anglès), Ezatola Zarghami, ha criticat el fet d'haver tret de l'aire a 19 canals de ràdio i televisió iranians pel proveïdor europeu de satèl·lits Eutelsat, qualificant-lo de "terrorisme cultural". Els canals iranians afectats són PressTV, Al-Alam, Jame-i-Jam 1 i 2, Sahar 1 i 2, la Cadena de Notícies de la República Islàmica de l'Iran (IRINN,), Quran TV i Al-Kosar i HispanTv.

Aquestes declaracions van tenir lloc a la 49 ª Assemblea General de la Unió de Radiodifusió d'Àsia-Pacífic (ABU, en anglès), a la capital sud-coreana de Seül, dimecres.

Zarghami criticar les organitzacions internacionals, especialment a l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), per no tenir "lleis de dissuasió d'aquest tipus de terrorisme cultural", que impedeixin aquests actes il·legals.

Així mateix va dir que la prohibició de transmissió de les estacions de l'Iran té la intenció de silenciar els mitjans alternatius malgrat el fet que "l'era de la censura de premsa ha arribat a la seva fi".

En el marc de la decisió de la Unió Europea (UE) per intensificar les sancions contra l'Iran en els sectors financer, comercial, energètic i de transport, Eutelsat va deixar de donar el 15 d'octubre serveis a diversos canals via satèl·lit i estacions de ràdio emeses des de l'Iran.

La UE nega haver ordenat la interrupció dels canals iranians


La Unió Europea (UE) nega que hagi ordenat als proveïdors de satèl·lits europeus bloquejar alguns canals iranians, i afirma que els proveïdors europeus de satèl·lits han actuat per compte propi.

Maja Kocijancic, la portaveu de l'alta representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, en una entrevista amb PressTV dimecres, va confirmar que no existeix aquesta normativa a la UE que prohibeixin l'emissió de canals de satèl·lit, i que les empreses han actuat per la seva pròpia voluntat.

"He de dir-los que aquesta és una decisió d'Eutelsat i Arqiva i han preguntar a ells, és la seva decisió", va assegurar al mateix temps que ha afegit: "La UE ha adoptat avui noves mesures restrictives contra l'Iran, però es centren en els sectors de finances, energètiques, el comerç i el transport, no les telecomunicacions. I no contenen elements que poguessin haver forçat a Eutelsat a fer aquest pas".

En un acte flagrant de violació de la lliure circulació d'informació i la llibertat d'expressió, el proveïdor europeu de satèl·lits Eutelsat va ordenar a l'empresa britànica de serveis de mitjans de comunicació Arquiva treure l'aire diversos canals de ràdio i televisió iranians.

Grècia paralitzada en la 5ª vaga general d'enguany

Grècia està secundant la vaga general convocada aquest dijous, per segona vegada en tres setmanes i la cinquena d'enguany, amb l'esperança de mostrar als neofeixistes europeus reunits a Brussel·les la seva oposició a les noves retallades proposades per la troica de funcionaris de la plutocràcia monàrquica europea per al país. Enfrontaments a Atenes: La Policia de l'oligarquia utilitza gas lacrimogen contra els manifestants.

Hi ha enfrontaments després de la manifestació contra les polítiques neofeixistes a Atenes: joves ataquen la Policia amb còctels Molotov i pedres. La Policia de l'oligarquia utilitza gas lacrimogen contra els manifestants.

El govern neocon hel·lè de socialdemòcrates i neoliberals (ND/Pasok/Dimar = PP/PSOE) prepara una nova retallada de 11.500 milions d'euros per satisfer les exigències de la troica neofeixista (FMI, Comissió Europea i Banc Central Europeu) i assegurar-se el següent préstec de 130.000 milions. En cas contrari, l'Estat grec pot quedar-se sense diners el mes que ve.

Grècia s'ha paralitzat en la cinquena vaga de l'any. El massiu atur laboral, que afecta el transport aeri, marítim, ferroviari i urbà, ha estat convocat pels principals sindicats, el del sector privat (GSEE) i el del públic (ADEDY), inclòs el comunista PAME.

A Atenes no circulen tramvies ni trens suburbans. Els treballadors del metro participen en la protesta amb una aturada de tres hores, mentre que els autobusos han deixat de circular durant quatre hores matutines i tornaran a aturar a la tarda fins a la mitjanit. Els taxis no ofereixen serveis al matí.

La Guàrdia Costanera ha informat que cap vaixell salparà dels ports grecs. La participació en la vaga dels controladors aeris a primera hora del matí ha obligat a l'aeroport internacional d'Atenes a cancel·lar 46 vols i posposar altres 66.

La vaga afecta també a les escoles, els serveis municipals, els hospitals, les companyies públiques i el sector bancari, mentre que la Confederació Nacional del Comerç i la Confederació de Petits Empresaris han instat els comerciants a tancar les seves botigues.

El funcionament parcial del metro i dels autobusos facilitarà l'assistència a les manifestacions de protesta al centre de la capital, per als quals el Govern ha mobilitzat 4.000 policies.

"Demandes absurdes de la troica"

"Encara que només sigui per una vegada, el Govern hauria de rebutjar les demandes absurdes de la troica", ha declarat Yannis Panagopoulos, responsable de GSEE.

Així, els mateixos que van originar l'estafa pretenen tornar al capitalisme salvatge del XIX, com tornar a la setmana de sis dies de treball mentre l'atur augmenta entre la joventut, i altres mesures irracionals que només pretenen deixar a la classe treballadora a l'atzar dels capricis de la màfia corrupta que governa l'Europa feixista i nazionalcatòlica: "Acceptar mesures catastròfiques significa conduir a la societat a la desesperació i les conseqüències i les protestes seran indefinides", ha afegit.

L'altra central majoritària, ADEDY, ha advertit en un comunicat que "les noves exigències només acabaran amb el que queda dels drets laborals i socials i de les jubilacions".

Els mandataris de la UE intentaran escurçar les seves diferències sobre la unió bancària en la cimera que comença aquest dijous, però no s'esperen decisions substancials.

L'AGP presenta el Manifest del Pacient

La Fundació de ciències del medicament i productes sanitaris (Fundamed) i l'Aliança General de Pacients (AGP) han presentat en roda de premsa el "Manifest del Pacient davant i contra les retallades sanitaries al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid. A través d'aquest document, els pacients espanyols expressen el seu malestar per les retallades que estan afectant a la salut dels pacients i fan una crida per preservar i conservar el Sistema Nacional de Salut i garantir la seva supervivència.

El Manifest del Pacient neix com una crida a les administracions per transmetre el malestar dels pacients enfront dels actuals retallades econòmiques, que han comportat un menyscabament greu en l'assistència i nombrosos casos denunciats d'errors mèdics i defuncions que es podrien haver evitat sense retallar els serveis bàsics sanitaris a la ciutadania indefensa, els mateixos corruptes feixistes que han enfonsat Espanya i s'han enriquit amb el robat.

Tercer dia de vaga i manifestació a les 18'30 contra Wert

La tercera jornada de vaga educativa d'aquesta setmana passarà a la història, tingui o no èxit, perquè és la primera vegada que la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (Ceapa) insta les famílies a no portar els seus fills al col·legi. D'aquesta manera, els nens d'Infantil i Primària de l'escola pública s'uniran a les 72 hores de "lluita" convocades pel Sindicat d'Estudiants (SE), que van començar el passat dimarts i que acaben avui.

Els alumnes de Secundària van començar la protesta contra les retallades del Govern en Educació i contra la reforma del ministre del ram, José Ignacio Wert, que ja ha presentat l'avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). Els universitaris, que han patit l'increment de taxes i la retallada de beques, també es van manifestar ahir contra l'ensenyament "franquista", nacionalcatòlic i reaccionari que promou el ministre.

Avui, són els pares dels més petits que criden a la mobilització. Els seus motius? Aquest curs tenen menys ajudes per a la compra de llibres de text (el pressupost destinat a aquesta partida ha baixat en un 76%) i menys beques de menjador (moltes comunitats han limitat l'accés a aquestes ajudes a col·lectius amb dificultats econòmiques). A més, hi ha més nens per aula (la ràtio augmenta un 20%) i els seus fills també provaran les novetats de la LOMCE, com la diferència en la importància de les assignatures o les noves revàlides.

Tot i que el ministre va titllar les famílies d '"irresponsables" per promoure la vaga d'avui, Ceapa ha seguit endavant amb la convocatòria. El president de la plataforma, Jesús María Sánchez, ja va respondre llavors que l'únic que volen els pares és "un futur digne per als seus fills". "El ministre ha faltat al respecte i ha insultat a milers i milers de famílies que estan en aquesta organització", ha assenyalat, assegurant que la seva protesta no respon "a cap tipus de idelogía", sinó a la seva "defensa de l'ensenyament públic".

Per tot això, a més de la vaga de pares, la comunitat educativa tornarà a sortir avui al carrer per posar punt i final a aquestes 72 hores de protesta. L'última manifestació de la setmana està prevista a partir de les 18.30 hores en diverses ciutats espanyoles.