diumenge, 29 de maig de 2011

Aquesta és la policia "exemplar" de Felip Puig

A la foto, que ni ell ni el bocamoll Homs podran negar però poden fotocopiar sense problemes, es veu com calen cinc "exemplars" dels seus per apallissar un rodamón adormit i completament aliè a tot, amb patades i cops de porra. Llàstima no hi haguès un bon audio doncs els crits dels "exemplars" deuen rimar amb aquell altre vídeo -publicat al mur de fb- on un valent amb casco, porra i armilla antibales provoca als pacifistes amb crits de "venid si teneis cojones", com ensenyen els consellers convergents en la nova etapa CiU-PP del cos policial català.

Aquí els nazionalcatòlics arguments dels "exemplars" d'en Puig llançats contra els pacifistes. Els tubs no són espelmes, sinó les raons de Felip Puig i Mas per fer a la gent poc resignada canviar de punt de vista. La versió CiU del seu Tub pels propers anys?

El responsable de l'actuació brutal dels mossos contra els indignats de BCN i Lleida divendres passat, el conseller Felip Puig Godes, va ser rebut a Tarragona ahir per més d'un centenar de veïns que l'escridassaren arrel els fets "exemplars", segons ho qualificà Puig durant l'homenatge i condecoració d'agents del cos, de l'intent frustrat de dessallotjament. Puig va dir al prendre el càrrec que actuaria amb "mà dura" al front de la conselleria, tot i que ja era de preveure que no ho faria pas contra els seus correligionaris corruptes ans contra la ciutadania honesta i espoliada, com ja ha demostrat amb escreix.

Al vídeo poden veure tota la sequència dels fets des d'un angle privilegiat. Les explicacions dels entrevistats, entre ells el professor Manuel Delgado, deixen en evidència l'error de l'estratègia desplegada per la conselleria, que no va tenir en compte la resposta de la ciutadania. I això que -no en va- a Sírius ja l'avisarem el divendres al nostre mur que qualsevol agressió tindria una resposta adequada, i no era pas un farol sinó bona informació de part dels moviments socials i polítics d'esquerres.
Si llegeix Sírius, senyor Puig, potser s'ho pensarà abans de quedar en evidència fatxenda altre dia.


El nou "Diccionari biogràfic de l'estat espanyol" qualifica Franco d'autoritari, però no totalitari

Com sempre, l'establishment espanyol amb el suport del Ministeri d'Educació, ha decidit reinventar la nostra història. Qualsevol que obri un llibre i llegeixi que Franco va ser un general valerós i catòlic, que va participar en un cop d'estat contra un govern caòtic amb l'única finalitat de restaurar la monarquia democràtica, probablement pensarà que es tracta d'una d'aquelles històries de la croada espanyola que el règim va utilitzar com a propaganda. La sorpresa és majúscula quan un se n'adona que no es tracta de cap pamflet franquista, sinó del Diccionari Biogràfic Espanyol que van presentar aquest mateix dijous el rei Juan Carlos i la ministra Ángeles González-Sinde, una monumental col·lecció de 50 toms editada per la Reial Acadèmia de la Història, que li ha costat a l'erari públic 6,4 milions d'euros.

L'entrada del diccionari que correspon a Francisco Franco Bahamonde, n'ocupa cinc pàgines del volum número 20, que només dedica un paràgraf a parlar de la Guerra Civil i inclou afirmacions tan polèmiques com aquesta: "Va muntar un règim autoritari, però no totalitari". Va més lluny encara que la definició que dóna la RAE de franquisme, al que qualifica com a moviment "de tendència totalitària", la qual cosa segueix aixecant queixes.

Així mateix, no es fa un sol esment a la repressió franquista durant i després del conflicte, documentada per historiadors de la talla de Julián Casanova o Paul Preston. Precisament, aquest últim ha publicat recentment el seu llibre "L'holocaust espanyol", on dóna la xifra aproximada de 150.000 víctimes innocents a les mans dels revoltats. L'any 2008, el recompte del jutge Baltasar Garzón sobre la repressió en zona nacional va reunir 143.353 noms.

El Ministeri de Cultura va aclarir ahir que la seva aparició en la presentació no té res a veure amb la Real Acadèmia de la Història. González-Sinde simplement estava com a ministra d'acompanyament dels reis, a causa que Ángel Gabilondo, ministre d'Educació, tenia un altre acte. Des de cultura se subratlla que aquesta obra no és responsabilitat del seu gabinet perquè no té a veure ni amb la subvenció, ni amb la supervisió del diccionari. Per la seva banda, el Ministeri responsable, el d'Educació, es va limitar a confirmar que la seva relació amb les acadèmies és únicament administrativa i que aquestes "són institucions independents" de la seva direcció. Per tal motiu, van assegurar, Educació no ha de conèixer el que es fa amb la inversió en el projecte.

Els primers 25 toms del diccionari, que només arriben fins a la lletra ‘h', ja estan a la venda a través de la pàgina web de la Reial Acadèmia de la Història. El president de la institució, Gonzalo Anes, va ressaltar aquest dijous que van ser les seves bones relacions amb José María Aznar les que van impulsar el projecte, arribant a assenyalar que "som deutors del president Aznar". "El 1998 li vaig convidar a visitar l'Acadèmia i li vaig exposar la necessitat de fer el diccionari. Sent ministra de Cultura Esperanza Aguirre, l'any 1999, el Ministeri va aprovar cent milions de pessetes anuals [600.000 euros] durant vuit anys per fer-ho", va afirmar Anes. El mateix dijous, després de donar a conèixer algunes dades sobre l'obra, va cridar l'atenció que importants historiadors del segle XX espanyol com Paul Preston, Josep Fontana, Julián Casanova o Ángel Viñas no haguessin participat en ella.

L'entrada de José María Aznar, escrita per l'acadèmic de la Història Manuel Jesús González González, dedica diversos paràgrafs als "assoliments" de la política econòmica de l'era Aznar, però resumeix en una sola línia el que va succeir després de l'11-M: "En un clima social traumàtic, després de l'atemptat terrorista de l'11-M, el Partit Popular perd les eleccions del 14 de març del 2004". El text ignora les manifestacions de centenars de milers de persones durant aquests dies i l'intent de manipulació per part d'Aznar de l'autoria dels atemptats.

Les relliscades i deformacions són greus: indica que "l'aprofitament, des de l'oposició socialista, de l'enfonsament del petrolier Prestige" va ser un dels motius pels quals el Partit Popular va perdre les eleccions en 2004.

A més, el text comet importants llacunes en recordar la treva d'ETA del 1998, declarada durant la primera legislatura d'Aznar: "El Govern va mantenir les més estrictes reserves sobre la sinceritat de la mateixa, arribant a qualificar-la, en paraules de Mayor Oreja, com una treva parany". No obstant això, no es diu gens de l'acostament de presos que va seguir a la declaració de l'alto-el-foc (Aznar va traslladar a 135 reclusos etarres a presons properes al País Basc), ni de la picada d'ullet que l'expresident va fer als terroristes en una roda de premsa, denominant-los "Moviment d'Alliberament Basc" tan sols dos mesos després que declaressin la treva.

L'autor de la ressenya del cabdill és Luis Suárez Fernández, un historiador vinculat a la Fundació Francisco Franco que en el seu moment va tenir un accés privilegiat als arxius familiars del dictador. El perfil que dibuixa és el d'un governant catòlic, intel·ligent i moderat. De la ploma de Suárez neixen descripcions sobre la vida del cabdill com "aviat es va fer famós pel fred valor que sobre el camp [de batalla] desplegava" o "accions a Xauen i Melilla van incrementar la seva fama de cap rigorós i eficaç". Així mateix, ho presenta com un cap d'estat igualitari: "Franco va presidir els actes d'inauguració del Valle de los Caidos, gegantesc monument funerari en què esperava s'alberguessin cendres dels morts en un i un altre bàndol".

També ho valora com un estrateg militar d'altura que va donar consells al president dels EUA: "Quan, a l'agost de 1965, el president Johnson va convidar a Franco a participar en la guerra de Vietnam, aquest va demostrar la seva capacitat militar recomanant-li sortir d'una guerra que no podia guanyar: els exèrcits moderns són impotents enfront de la voluntat d'un poble que s'expressa en les guerrilles".

El Diccionari Biogràfic Espanyol s'acabarà el proper any amb els 25 toms restants, fins a completar més de 40.000 personatges de l'àmbit espanyol. L'Acadèmia aprofita les biografies per canviar la història d'Espanya

"En agreujar-se la situació al Marroc, el 1912, Franco, amb altres oficials, va ser enviat allà. Va entrar en foc el 19 de març d'aquest any manant una unitat de regulars. Aviat es va fer famós pel fred valor que sobre el camp desplegava (...). En el part de guerra se li descriu com a "incomparable valor, dots de comandament i energia desplegada en el combat" El ‘Diccionari Biogràfic’ tracta des de l'hagiografia a Franco, a qui en cap moment es defineix com a dictador.

"Va muntar un règim autoritari, però no totalitari, ja que les forces polítiques que li recolzaven, Falange, Tradicionalisme i Dreta, van quedar unificades en un Moviment i sotmeses a l'Estat. Una guerra llarga de gairebé tres anys li va permetre derrotar a un enemic que en principi comptava amb forces superiors. Per a això, faltant possibles mercats, i comptant amb l'hostilitat de França i de Rússia, va haver d'establir estrets compromisos amb Itàlia i Alemanya". El to panegíric amb el qual es tracta el cop d'estat oblida el rigor i es lliura a la llegenda.

"Restaurant la bandera bicolor, va anunciar des del primer moment el seu propòsit que les reformes per ell empreses desemboquessin en la Monarquia, però sense partits polítics ni sistema liberal, declarant-la, no obstant això, confessionalment catòlica". Per a l'historiador Luis Suárez, encarregat de l'entrada de Franco, una Monarquia sense partits polítics ni sistema liberal no és una dictadura.

"Es va impulsar definitivament la integració atlàntica, sense descurar la seva aportació al que entén Aznar com l'autèntica Europa unida en valors i estratègia amb Estats Units. En aquest context és quan l'estat espanyol tracta d'aconseguir i aconsegueix deixar de ser un país de segona en el concert internacional. I en aquesta estratègia s'inscriu la decisió presidencial de recolzar l'actuació nord-americana a l'Iraq, la qual cosa al costat de la vaga general contra la reforma laboral, i l'aprofitament, des de l'oposició socialista, de l'enfonsament del petrolier ‘Prestige’, desgasten davant l'opinió pública el segon Govern Aznar". Així ho assenyala el tom sisè del diccionari, en l'entrada dedicada a José María Aznar. Enalteix la política econòmica d'Aznar, redueix a un paràgraf la seva implicació en la Guerra de l'Iraq i deslegitima el resultat de les eleccions generals de 2004.