dimarts, 19 de febrer de 2013

Els bombers catalans es neguen a actuar en desnonaments

Els sindicats dels Bombers de la Generalitat han expressat aquest dimarts el seu suport als bombers de la Corunya, que ahir es van negar a intervenir en el desnonament d'una dona gran, i han anunciat que també es negaran a participar en més desnonaments a Catalunya. Tots els representants sindicals del cos de bombers han acordat que "només realitzaran l'obertura d'habitatges en casos d'emergència, com marca la llei".

En cas de ser requerits per processos judicials similars al de la Corunya, els bombers catalans han anunciat que actuaran de la mateixa manera "recordant que és el ciutadà" al qual serveixen, segons un comunicat de la secció sindical d'UGT en els Bombers de la Generalitat.

Els bombers de la ciutat gallega es van negar a intervenir en el desnonament d'Aurelia Rei, una dona de 85 anys, instada a abandonar la seva casa per l'impagament d'un mes de lloguer de l'immoble on viu al centre de la Corunya.

El desnonament de l'anciana es va haver d'ajornar ahir perquè més de 200 persones convocades pel col·lectiu Stop Desnonaments romandre en els voltants de l'habitatge, ubicada al número 9 del carrer Pare Feijóo, al centre de la Corunya, per evitar el desallotjament.

Diverses persones van col·locar una cadena a la porta de l'immoble i els bombers gallecs, que havien estat requerits per retirar-la, es van negar a fer-ho, exhibint algun d'ells un cartell del col·lectiu Stop Desnonaments (foto).

'La gestió de l'aigua a Barcelona? Un sabotatge de l'economia ciutadana'

'Ens hem adonat que la gestió de l'aigua a Barcelona s'assembla més a una història de gàngsters que no al que hauria de ser, la prestació d'un servei públic'. Són les paraules d'Eloi Badia, membre d'Enginyers Sense Fronteres i de la plataforma Aigua és Vida, en la presentació avui de l'informe que diverses entitats veïnals i ecologistes han lliurat a la fiscalia anticorrupció i que denuncia el subministrament il.legal de l'aigua que explota Agbar en una vintena de municipis de l'àrea metropolitana. 'Vivim un espoli ciutadà. La gestió l'aigua a Barcelona? Un sabotatge de l'economia ciutadana', ha reblat Badia.

'Hi ha indicis claríssims d'irregularitats i cal investigar-los', ha dit Badia, que ha explicat que amb aquesta acció les entitats volen que la mateixa fiscalia obri d'ofici un procés judicial.

Ni adjudicació, ni contracte, ni concurs públic...

La història és llarga i, segons l'informe lliurat a la fiscalia, que aplega tota mena de documentació sobre el cas, les responsabilitats que se'n deriven afectarien tant Agbar, com l'Ajuntament de Barcelona, com l'Àrea Metropolitana. 'Cada vegada veiem que hi ha més fils per estirar', ha dit Badia.


Tot plegat va començar a esclatar a finals del 2010, quan una sentència judicial 'va fer evident el que era un silenci a crits: que no hi havia ni adjudicació ni contracte de la gestió d'aigua entre Agbar i les administracions'. Segons que diu la sentència: 'l'actuació d'Agbar en tant que concessionària del servei és una actuació il·legítima […] i el preu del servei és il·legal'. Per la plataforma, es tracta 'd'una estafa a la ciutadania en tota regla, de manera continuada i repetida'.

La situació s'ha regularitzat només des d'aquest estiu passat, amb la creació d'una nova societat mixta que atorgava contractualment el servei a Agbar. Una concessió, però, feta sense concurs públic per Àrea Metropolitana de Barcelona, que com a administració té competències sobre Barcelona i 35 municipis més. L’aprovació es va fer amb els vots a favor de PSC i CiU, l’abstenció d’ERC i PP i el vot contrari d'ICV-EUiA.

'L'opacitat del procés i el fet que no es fes cap concurs públic per atorgar tot el control a Agbar malgrat la sentència és una prova més de les irregularitats que han acompanyat aquest procés, que d'altra banda ja ha generat set contenciosos administratius, un dels quals de la mateixa Generalitat', ha explicat Albert Recio, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), en la presentació de l'informe. La documentació acusa Agbar, de fet, d'apropiació indeguda per oferir un servei durant dècades sense licitació prèvia. Tal com ha explicat Recio, en realitat Agbar no ha guanyat mai cap concurs públic per oferir aquest servei, 'contravenint el que exigeix la llei.'

Aquesta nova empresa mixta tenia un 15% públic i un 85% privat que, novament sense fer cap concurs, va anar a parar a mans d’Agbar, a través de SGAB. Els defensors de l’acord diuen que no es va fer cap concurs perquè Agbar ja explotava el servei i era la millor opció. Els detractors asseguren que no hi ha documents signats que demostrin que la xarxa és propietat d’Agbar i, en conseqüència, sí que és necessària la convocatòria d'un concurs públic.

Tot amb tot, l'opacitat en el procés s'ha mantingut i no ha aflorat cap document que acrediti l'adjudicació de la prestació del servei per part d'Agbar. La platafroma ha fet aquests darrers dos anys una ronda de consultes amb tots els grups municipals, que van acordar, sense excepció, al maig de 2011, lliurar a la plataforma tota la documentació referent a la concessió d'Agbar a Barcelona. La documentació, però, encara s'ha fet arribar a la plataforma, malgrat haver-la demanat tant a l'Ajuntament com a Àrea Metropolitana.

L'exemple de París

Maria García, d'Ecologistes en Acció i la plataforma Aigua és Vida, ha explicat que el propòsit de les entitats que han col·laborat en el procés és el de 'frenar l'empresa mixta, depurar responsabilitats i obrir el debat sobre si l’explotació del servei de l’aigua ha de ser públic o privat'.

García també ha volgut posar l'accent en el fet que la privatització progressiva de la gestió l'aigua a Catalunya acaba convertint el nostre país en un exemple únic, amb un 80% de la gestió privatitzada, mentre a la resta de països europeus la part privada no arriba al 30%. I ha posat l'exemple de París, on des de 2010 la ciutat ha recuperat la gestió pública de l'aigua 'amb uns resultats molt significatius en quant a la qualitat del servei i el preu, molt més estabilitzat'.

La plataforma espera ara que la fiscalia anticorrupció decideixi sobre l'informe abans de dos mesos. En cas que no sigui així, la plataforma podria personar-se ella mateixa als jutjats en els pròxims mesos. Mentrestant, ha començat una recollida de signatures a través de la web 'per a fer créixer el suport ciutadà contra l'opacitat en la gestió de l'aigua a Barcelona'.

Rússia perllonga la privatització gratuïta d'habitatges fins a 2015

La Duma d'Estat (cambra baixa del Parlament rus) ha aprovat la llei que pròrroga fins al 1 març 2015 la privatització gratuïta d'habitatges rebuts de l'Estat comunista pels ciutadans, que va començar a Rússia el 1992, després de la disolució de l'URSS. Va ser prorrogada en dues ocasions i havia de expirar l'1 de març de 2013.

Els 444 diputats presents a la reunió van votar a favor de la pròrroga, sent el mínim necessari de 226 vots. La nova llei entrarà en vigor el dia de la seva publicació.

La setmana passada, el president rus Vladímir Putin va prometre prolongar per dos anys. L'endemà, els líders de totes les fraccions de la Duma presentar el respectiu projecte de llei.

Avui mateix, els diputats van aprovar en primera lectura el projecte de llei sobre la prolongació fins al 1 març 2015 de la privatització en condicions avantatjoses de locals per la petita i la mitjana empreses.

El 18 de febrer, Putin va plantejar establir privatització gratuïta d'habitatges sense termini fix per als nens orfes i els sense cura parental. La Duma està estudiant aquest assumpte actualment.

Experts assenyalen entre els avantatges de la privatització la possibilitat de vendre, regalar o deixar en herència l'habitatge. Com un desavantatge indiquen la probable introducció d'un nou impost sobre els immobles que es calcularà a partir del seu cost en el mercat.

La màfia franquista imposa la omertà

El PP ha vetat a la Mesa del Congrés més d'un centenar de preguntes registrades pel PSOE per saber si els implicats en la trama Gürtel es van acollir, directament o a través de societats o persones interposades, a la seva amnistia fiscal.

Segons fonts socialistes, es tracta de més d'un centenar de preguntes al Govern, per a la seva resposta per escrit, que van presentar el portaveu socialista d'Hisenda, Pedro Saura, i el secretari de Relacions Institucionals del partit, Antonio Hernando. S'hi demanava saber si, com l'extresorer del PP Luis Bárcenas, també es van acollir a l'amnistia fiscal una trentena d'imputats en la trama Gürtel, entre ells el seu principal responsable, Francisco Correa.

El Govern ja va dir que, dels 22 implicats pels que li havia preguntat el jutge Pablo Ruz, només un s'havia acollit directament a l'amnistia fiscal, però el PSOE preguntava si ho havien fet de manera indirecta.

A la Mesa del Congrés, el PP ha entès que aquestes preguntes no podien tramitar perquè es refereixen a informació fiscal sotmesa a protecció de dades.

Per a la portaveu del grup socialista, Soraya Rodríguez, el PP ha imposat al Congrés la "llei del silenci" i l'ha portat fins i tot a l'òrgan de direcció de la Cambra, on també té majoria absoluta.

La policia va detectar faltes molt greus de Método 3 el 2011 que el PSOE va arxivar

La Policia va inspeccionar el maig de 2011 a l'agència de detectius Método 3 i va detectar irregularitats molt greus, però l'informe va ser arxivat per la Secretaria d'Estat de Seguretat, dirigida llavors pel PSOE. Segons fonts de la investigació, la policia, en les inspeccions que portà a terme als despatxos dels detectius privats, va comprovar que Método 3 havia comès faltes molt greus. CiU diu ara que 'ha detectat' almenys tres informes elaborats per Método 3 per al govern Montilla que ja es coneixien des de 2009. Fernández Díaz, Ulloa, Cosidó i diversos comandaments policials van celebrar a l'abril una cita a La Camarga.

Amb tot això, la Policia va redactar el corresponent informe que va ser enviat a la Secretaria d'Estat de Seguretat, el titular de la qual era en aquell moment Justo Zambrana (PSOE).

Les fonts no han precisat quin tipus d'infraccions es van detectar, però han recordat que les sancions per faltes molt greus, segons la Llei de seguretat privada, comporten multes des 30.050 euros fins a 600.000. Entre les infraccions que la normativa considera molt greus hi ha la prestació de serveis de seguretat a tercers sense l'habilitació necessària. Així mateix, la instal·lació de mitjans materials o tècnics no homologats que siguin susceptibles de causar greu dany a les persones o als interessos generals.

La negativa a facilitar, quan sigui procedent, la informació continguda en els llibres-registres reglamentaris, l'incompliment de les previsions normatives sobre adquisició i ús d'armes o la negativa a col·laborar amb les Forces i Cossos de Seguretat en la investigació i persecució d'actes delictius, també són considerades faltes molt greus.

CiU diu ara que 'ha detectat' almenys tres informes elaborats per Método 3 per al govern Montilla que ja es coneixien des de 2009


El conseller de Presidència i portaveu de CiU, Francesc Homs, ha dit avui que l'Executiu que presidia José Montilla hauria encarregat almenys tres informes a l'agència Método 3 que ara està a la picota pel cas dels espionatges, dels quals un d'ells era sobre el cultiu de les avellanes: 'El cultiu de l'avellana, la implantació de la indústria dels fruits secs i les subvencions públiques al sector', va ser elaborat per l'agència però ha avançat que hi ha més informes que no ha volgut detallar sense donar cap raó de tan pelegrina informació que a més ja era coneguda.

L'existència d'aquests informes 'fantasma' va ser molt publicitada per CiU en continu cacareo des de tots els mitjans de premsa i televisió en l'època del Tripartit i el nom de l'agència ja va aparèixer en la investigació de la Fiscalia sobre l'encàrrec d'informes de dubtosa utilitat per al Govern que després va quedar en res però que ara CiU, ofegada per l'escàndol, no dubta a treure a col·lació sense que vingui al cas.

Un responsable de Método 3 va declarar llavors com a testimoni davant la Fiscalia respecte a la seva intervenció en l'elaboració d'aquest informe sobre l'avellana, encarregat per la Conselleria d'Agricultura, liderada pel llavors conseller Joaquim Llena (PSC), a qui Montilla va proposar per encapçalar la llista de Lleida.

Método 3 implica Camacho en l'enregistrament del dinar a la Camarga

La policia espanyola va detenir ahir a Barcelona al vespre la cúpula de l'agència de detectius Método 3 en el marc de la investigació del cas d'espionatge polític a Catalunya. Entre aquests hi ha el director de l'empresa, Francisco Horacio Marco, i l'ex-treballador Alejandro Borreguero. Tots dos impliquen Alícia Sánchez-Camacho en l'enregistrament de què ella mateixa fou víctima el juliol del 2010 en un dinar amb l'ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola al restaurant la Camarga de Barcelona.

Fernández Díaz, Ulloa, Cosidó i diversos comandaments policials van celebrar a l'abril una cita a La Camarga

El ministre de l'Interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz, el secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, i altres comandaments policials i representants del Ministeri van celebrar una cita el passat mes d'abril al Restaurant La Camarga de Barcelona, el mateix lloc on van ser espiades la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i l'exnòvia del fill de Jordi Pujol, Victoria Álvarez.

Juan Carlos cobra comissió pel petroli saudí que compra Espanya

L'ex-regidor d'EU a l'ajuntament de Palma Eberhard Grosske s'ha fet ressò en el seu bloc d'unes declaracions que va fer ahir l'ex-dirigent del PP Jorge Vestrynge a la televisió 13TV. Vestrynge va dir que el rei d'Espanya s'enduia una picossada per cada barril de petroli importat des de l'Aràbia Saudita. El fet que Grosske hagi recollit aquest comentari en el seu bloc ha fet que es dispari a Twitter novament un rumor que altres vegades s'ha fet públic.

En aquest sentit, quan a final del 2011 es van fer públics per primer cop els comptes de la casa reial espanyola el periodista Jaime Peñafiel, expert en monarquies europees, va recordar que Juan Carlos 'ha acumulat una petita fortuna'. Sobre el rei d'Espanya deia: 'En l'època de Franco, quan hi va haver la crisi del petroli del 73, li van demanar que intercedís amb el sobirà de l'Aràbia Saudita, gràcies a la bona relació que tenien. Ho va fer, el problema es va solucionar, i es va garantir el subministrament de petroli a Espanya.'

I això, a canvi de què? Peñafiel ho explicava: 'A canvi, se li va autoritzar de cobrar uns cèntims per cada barril de petroli que s'importava des d'Aràbia Saudita. Això no li va treure pas Suárez més tard, i són molts diners'.

No és l'única referència a aquest fet. El periodista Jesús Cacho parlava en el llibre 'El negocio de la libertad' de les vies de finançament personal del rei. 'Una de les primeres formes que se saben fou el petroli, les comissions del cru que importava Espanya per cobrir les necessitats d'energia. Tan bon punt va ocupar Juan Carlos I el tron després de la mort del dictador, Manuel Prado y Colón de Carvajal, l'home de confiança del rei, es va dedicar a remetre diverses missives reials a uns quants monarques, especialment del món àrab, per demanar-los diners en nom del rei d'Espanya'.

El PP es nega a dir si Bárcenas segueix a sou del partit

Primer van dir que Luis Bárcenas no tenia res a veure amb el PP des del 2009. Després, quan es va saber que l'extresorer del partit havia cobrat del PP 200.000 euros per any, fins almenys el desembre del 2012, els franquistes van assenyalar que era una liquidació fraccionada. Més tard, al descobrir-se que es tractava d'un salari en tota regla, es van instal·lar en el silenci. I aquest dimarts, el portaveu parlamentari del PP, Alfonso Alonso, ni tan sols ha aclarit si Bárcenas segueix a sou del PP.

"El coneixement d'aquestes qüestions excedeix de les meves responsabilitats com a portaveu", ha dit quan li han preguntat directament si Bárcenas, que va arribar a tenir 22 milions d'euros en comptes suïssos i va pagar presumptament en negre diversos dirigents, continua treballant per al partit. Alonso ha derivat així aquest assumpte a la cúpula del PP. És a dir, a la secretària general, María Dolores de Cospedal, i el vicesecretari d'Organització, Carlos Floriano. Es va saber divendres que la liquidació de l'extresorer era en realitat un salari. I des d'aleshores ni Cospedal ni Floriano han donat cap explicació.

"Tots sentim una profunda decepció amb el senyor Bárcenas. El partit ha donat explicacions i ha pres mesures. Ja m'agradaria a mi saber d'on surten els 22 milions a Suïssa", ha dit el portaveu parlamentari, que també ha advocat perquè el seu partit interposi alguna acció judicial contra l'extresorer.
Un nou veto

Poc abans d'aquestes paraules, el PP ha vetat que el Congrés dels Diputats investigui la connexió entre la trama Gürtel, per la qual està sent investigat Bárcenas, i l'amnistia fiscal. L'extresorer va intentar acollir-se a la polèmica iniciativa del Govern a través d'una societat. I ara el PSOE, l'Esquerra Plural i el Grup Mixt volen saber si hi va haver altres investigats que també van intentar beneficiar-se de la mesura. Però no serà possible.

"La llei del silenci també ha arribat al Congrés. Ens han rebutjat més de 100 preguntes per saber si els implicats en Gürtel s'han beneficiat de l'amnistia fiscal", ha explicat la portaveu parlamentària dels socialistes, Soraya Rodríguez. En el mateix sentit, el PP, que té majoria absoluta, també ha votat en contra de la petició del PSOE perquè se celebri a la Cambra baixa un debat monogràfic sobre Bárcenas i Gürtel.

ERC confirma que va contractar l'exconseller 'contrabandista' Jordi Ausàs

L'Inspecció de Treball investiga un contracte que una associació d'ERC va fer a l'exconseller republicà de Governació Jordi Ausàs, detingut el juliol passat per presumptament formar part d'una xarxa de contraban de tabac i que va abandonar la presó després de pagar una fiança de 145.000 euros.

En un comunicat, ERC informa aquest dimarts que no ha mantingut cap relació laboral amb Ausàs, però reconeix que el va contractar una associació cultural del seu "entorn" i "sense ànim de lucre", 'Avancem cap a la Sobierania'. Segons publiquen diversos mitjans, Ausàs va poder haver aconseguit amb aquest contracte el dret de cobrar el subsidi de l'atur, sumant aquest període amb el temps que va poder haver cotitzat com a autònom.

ERC concreta que 'Avancem cap a la sobirania' -que no està vinculada directament al partit, assegura Esquerra- va encarregar a Ausàs un estudi sobre com hauria de ser l'organització territorial en una Catalunya independent. Ausàs va ser contractat el 18 de desembre i la seva relació va finalitzar el 12 de gener, i per aquest 'treball', Avancem cap a la sobirania li va pagar 1.150 euros.

Aquesta entitat diu que 'no té ànim de lucre' i té com a objectiu promoure activitats desenvolupades amb l'estudi i el desenvolupament del pensament polític, social i cultural dels territoris de parla catalana. Es va crear el 13 de febrer de 2012 i el 2 de març va ser donada d'alta a Hisenda.

Inspecció de Treball va enviar a l'associació un requeriment d'informació la setmana passada, i ERC demana responsabilitats sobre per què la documentació sobre aquest episodi s'ha fet pública "amb manifesta mala fe".

Ausàs va ser suspès de militància després de fer públic que havia estat detingut el juliol per formar part d'una presumpta organització que feia contraban de tabac "de manera molt activa", i va abandonar la presó després de pagar una fiança de 145.000 euros.

IU demanarà la dimissió de Rajoy en el debat per la corrupció i per incompliment de programa

El diputat d'IU, Alberto Garzón, ha explicat que el seu grup, L'Esquerra Plural, demanarà la dimissió de Rajoy en el pròxim debat de l'estat de la nació pels casos de corrupció i per incompliment de programa electoral. Per Garzón, la corrupció en el Govern del PP està acreditada "a través del cas de la ministra de Sanitat encara que sigui de manera indirecta" i perquè el PP ha incomplert promeses electorals i "ha enganyat als seus votants", la petició de dimissió i d'avançament electoral està plenament justificada.

Sobre el debat, Garzón afirma que "encara que li parlin mil vegades de Bárcenas", el president del Govern, Mariano Rajoy, "li entrarà per una oïda i li sortirà per l'altre" i afegeix també que no confia "que faci cas, ni tan sols escolti", el que li dirà el líder del seu grup parlamentari i coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ja que Rajoy és un president del Govern que "fuig dels periodistes" i que "es va ocultar en una pantalla de plasma".

Per al parlamentari, el debat sobre l'estat de la nació, que comença demà, servirà perquè els diferents grups parlamentaris de l'oposició exposin la seva posició sobre la situació en què es troba el país i les propostes que tenen per sortir de la crisi , perquè els ciutadans prenguin noti i sàpiguen quines són les alternatives que existeixen.

A més, ha rebutjat que Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) "sigui el líder de l'oposició" i ha afegit que ho és "d'un partit" de l'oposició.

"La Casa Reial ha de ser transparent com altres"


El parlamentari d'IU també s'ha mostrat especialment crític amb els suposats casos d'espionatge polític a Catalunya: "L'espionatge té a veure amb el comportament de la màfia", ha afegit per demanar canvis estructurals que resolguin els actuals casos de corrupció i frau que esquitxen l'actualitat que se sumen "a la Gürtel i altres".

Per Garzón, la corrupció "està enquistada en la societat" i és necessari ampliar la Llei de Transparència, que actualment s'està tramitant al Congrés dels Diputats, fins arribar a un gran pacte Anticorrupció que englobi "corruptors i corruptes".

"Hi ha d'haver transparència en la gestió dels diners públics per desincentivar la corrupció i ha d'haver sancions exemplars". "Espero que la Casa Reial es sotmeti a la Llei de Transparència", ha puntualitzat.

A Garzón (que cobra 4.500 euros nets i dóna el 30% del mateix) també se li va preguntar pel "nu fiscal" que estan fent molts dirigents polítics. Sobre el sou que perceben els polítics creu que "tècnicament cobrem bastant, per això donem una part", ha explicat. Va afegir que "cal garantir que els polítics guanyin un sou digne, no gaire elevat, però digne".

En aquest sentit, titlla de "greu error i un insult a la democràcia" decisions com les que ha pres María Dolores de Cospedal per suprimir el sou dels parlamentaris autonòmics de Castella-la Manxa. És una mesura que "només permet que puguin dedicar-se a la política que tenen diners", va argumentar Garzón.

A més, s'ha mostrat partidari d'ampliar la llei de partits perquè es produeixi un augment de la democràcia interna de les formacions. "Una democràcia de veritat, ha de ser molt més participativa", ha dit.

El que Beatriz Talegón no va dir i hauria d'haver dit

Vicenç Navarro: Aquest article celebra les declaracions de Beatriz Talegón crítiques amb les elits governants de la Internacional Socialista, indicant que partits pertanyents a aquesta associació, tant al nord d'Àfrica com a Amèrica Llatina, han estat sostenidors de règims dictatorials o propulsors de polítiques ultraliberals.

Ha tingut àmplia repercussió a la xarxa el vídeo en què Beatriz Talegón, secretària general de la Unió Internacional de les Joventuts Socialistes, critica la Internacional Socialista (IS) per haver perdut la seva vocació transformadora de la societat i del món, havent apalancat en el poder, insensible a les necessitats d'aquells sectors de la societat que els van veure en el seu moment com l'instrument que aquests sectors (per regla general els més vulnerables en la societat) havien utilitzat en defensa dels seus interessos.

El simbolisme que la reunió de la I.S. tingués lloc en un hotel de cinc estrelles, amb molts dels seus delegats arribant a l'hotel en cotxes de luxe, mostrava -deia Beatriz Talegón- el grau d'acomodació al poder econòmic i financer, i el seu estil de vida.

Beatriz Talegón assenyalava, com a indicador d'aquesta pèrdua de capacitat transformadora, el fet que els moviments pro democràcia que han anat passant al voltant del món, havent-se iniciat en el nord d'Àfrica, a Tunísia primer i a Egipte després, van agafar a la IS per sorpresa. En realitat, la I.S. era totalment aliena -segons la dirigent de les Joventuts Socialistes- a la mobilització de les poblacions d'aquells països a la recerca de la llibertat i de la democràcia.

Em va alegrar sentir aquella veu de protesta i denúncia que vaig posar al meu blog. La amplíssima distribució de tal vídeo sembla reflectir una àmplia aprovació d'aquesta denúncia. Hi ha un enuig generalitzat entre les bases dels partits socialistes amb els seus dirigents, i era esperançador que, per fi, apareixen veus de protesta.

Ara bé, havent dit això, em preocupa que la situació és molt pitjor que la presentada i denunciada per Beatriz Talegón. L'acomodació de molts partits socialistes al poder és pitjor que la denunciada per Beatriz Talegón. La distància entre la narrativa del discurs oficial dels partits socialistes, d'una banda, i l'estil de vida i comportament dels seus dirigents, de l'altra, ha assolit nivells molt elevats. Però, repeteixo, la situació és molt pitjor que això, ja que la IS ha estat en moltes parts del món la major sostenidora de les estructures del poder.

És a dir, la seva falta (o pecat com diuen els cristians) no ha estat per omissió, sinó per comissió. Els partits de la I.S. van jugar un paper clau en el manteniment de les estructures dictatorials que van generar les protestes populars. Cal recordar que el partit que dirigia el dictador de Tunísia, Ben Ali, pertanyia a la IS I el mateix passava a Egipte, on el partit que dirigia el dictador Mubarak era també membre de la IS En aquests països, els partits que dirigien la dictadura eren partits que es deien socialistes i que havien estat admesos en la IS No va ser fins al moment en què milions de persones van sortir al carrer en aquells països quan la IS els desaprovar. Per què els va admetre?

La resposta a aquesta pregunta és fàcil de donar, veient el comportament dels països membres de la IS a Amèrica Llatina. En un excel·lent article, "The Socialist International: What is it good for?", Social Europe Journal. (08.02.13), per desgràcia no publicat a Espanya, David Lizoain mostra l'activa col·laboració, quan no lideratge, que els partits membres de la IS han tingut en l'aplicació de les polítiques neoliberals en aquell continent, promogudes pel Fons Monetari Internacional, que van imposar enormes sacrificis a les classes populars, sacrificis que van generar grans protestes en moltes ocasions reprimides pels Estats governats per partits membres de la IS, causant mort i milers d'assassinats.

A Veneçuela, el govern del Partit Acció Democràtica, membre de la IS, va dur a terme polítiques dures d'austeritat, que van generar unes protestes brutalment reprimides (amb més de 3.000 morts), sent ministre de tal govern el Sr Moisès Naïm, avui comentarista per a Amèrica Llatina del País, sense que aquest supòsit defensor dels drets humans digués ni piu. Una cosa semblant va passar a Mèxic, on el PRI (també membre de la IS), un altre partit socialista governant, corrupte i profundament repressor, va ser responsable d'un gran nombre de matances d'obrers que van protestar en contra de les polítiques d'austeritat imposades per tal partit governant. I el mateix va passar a Bolívia i d'altres països.

En realitat, van ser tals protestes les que van crear com a resposta l'elecció de partits d'esquerra que han revertit aquelles polítiques, i que continuen gaudint de gran suport popular, duent a terme polítiques oposades a les que aquells partits governants, suposadament socialistes, van imposar a les seves poblacions. Cap d'aquests partits, ara governants, és membre de la I.S., a la qual veuen com a part del problema i no de la solució.

La IS, inclòs el PSOE, ha intentat diferenciar aquests partits governants, separant als "bons", com els partits d'esquerra del Brasil, Uruguai o Xile, dels "dolents", com Veneçuela, Equador o Bolívia, divisió bastant irreal i que no correspon a la situació actual. Lula va ser i continua sent el gran defensor de Chávez, havent-lo definit com el millor president que Veneçuela hagi tingut.

Els partits socialistes europeus paguen un cost en la seva credibilitat quan (lleials als partits socialistes llatinoamericans que es van convertir en els baluards de les polítiques d'austeritat) critiquen amb gran hostilitat les reformes de partits governants com el presidit per Hugo Chávez, al qual han demonitzat. El president Chávez és summament popular entre les classes populars de Veneçuela.

La urgent i necessària autocrítica d'aquests partits

Una darrera observació. Sovint he rebut crítiques per referir-me als partits que s'autodefineixen com socialdemòcrates que han governat l'Estat espanyol i les CCAA com partits d'esquerres. El fet que moltes de les seves polítiques econòmiques no hagin estat socialistes quan van governar explica que es consideri la meva definició d'aquests partits com partits d'esquerra com errònia. Però un partit és molt més que la seva adreça o fins i tot la seva burocràcia o nomenclatura. Un partit és una institució col·lectiva que la constitueixen els seus membres, simpatitzants i votants, que comparteixen una cultura, una narrativa i una història.

La majoria de militants i votants d'aquests partits són persones que són i/o es consideren d'esquerres. I les enquestes creïbles mostren que, en general, les bases dels partits, així com els seus simpatitzants, adopten, creuen en i simpatitzen amb els valors d'esquerres. En realitat, el gran desencís d'aquests bases explica el deteriorament electoral d'aquests partits.

És un error que, en partits tan poc democràtics com són els partits polítics d'Espanya, es consideren les decisions dels seus dirigents com representatives de les opinions de la majoria dels seus militants, simpatitzants o votants. D'aquí la paradoxa que partits d'esquerra estiguin desenvolupant polítiques de dretes. Ara bé, la lleialtat institucional i cultural té els seus límits. I l'enorme desencís de les bases amb aquests partits explica el seu gran declivi. El cas del partit socialista italià és l'exemple més clar d'això. En realitat, el problema d'aquests partits és la creixent distància entre els seus aparells i les seves bases.

Un nombre molt elevat d'aquests aparells són professionals amb títols universitaris que desenvolupen contactes i complicitats amb les institucions que dominen la vida política i econòmica del país. Així, les polítiques econòmiques solen fer-les no persones que provenen de les bases d'aquests partits, sinó professionals procedents de les institucions que dominen les cultures econòmiques del país. S'estableix així una porta rotatòria entre professionals dels partits socialistes i les institucions del sistema financer i econòmic que està assolint uns límits escandalosos.

La gran majoria d'economistes que van treballar a les administracions socialistes d'elevat poder decisori estan avui treballant a les empreses, a la banca i a les associacions empresarials que van configurar l'estructura del poder financer i econòmic del país.

I aquí està l'arrel del problema: la captura de les elits governants en aquests partits pels interessos econòmics i financers que dominen la vida política del país.

Abertis guanyà un 42,3% més el 2012

La concessionària d'autopistes Abertis que presideix Salvador Alemany va millorar un 42,3% el seu benefici net de 2012, fins a 1.024 milions, gràcies a les plusvàlues de la venda d'Eutelsat i Brisa, "en un exercici en què l'evolució del trànsit a les autopistes del grup a Espanya i França es manté negativa" malgrat que en només dos anys de govern els seus socis de CiU han pujat els preus a Catalunya gairebé el 15%.

La companyia no es pronuncia en la nota de premsa dels seus resultats sobre la decisió del Govern de Bolívia de nacionalitzar la seva filial SABSA, propietat al 90% d'Abertis, després que ahir assegurés que espera aconseguir una "compensació adequada" per l'expropiació de seva filial boliviana

Les autopistes que Abertis va comprar al Brasil a OHL aporten un mes al benefici del grup, ja que es van incorporar amb efectes comptables l'1 de desembre, segons explica la companyia en la nota que ha enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)

Abertis va superar per primera vegada la cota dels 4.000 milions d'euros d'ingressos el 2012, ja que va facturar 4.039.000, un 3,2% més en comparació al 2011. El resultat brut d'explotació (Ebitda), va sumar 2.459.000 d'euros, un 0,2% més, mentre que el seu Ebitda recurrent va augmentar un 2%, fins 2.504.000, i una millora del 2% en el seu benefici recurrent del 2%, fins 613.000.000, sense tenir en compte la venda del 23% d'Eutelsat, la de Brisa i altres efectes no recurrents.

La millora d'aquestes magnituds es produeix "en un exercici en què l'evolució del trànsit a les autopistes del grup a Espanya i França es manté negativa", segons indica la pròpia companyia.

Per branques d'activitat, els ingressos d'autopistes van arribar als 3.220 milions (+3,9%), els de telecomunicacions van ser de 493 milions (-3,7%) i els d'aeroports van sumar 319.000.000 (+8,9%).

Per la seva banda, el resultat brut d'explotació (Ebitda) es va situar en 2.459.000, un 0,2%. En el negoci d'autopistes, evolució negativa del trànsit en el grup (-4,7%) es deu principalment a les caigudes a Espanya (-10,4%) i França (-2,9%), que no es veuen compensats pels increments a Amèrica (+4,5%).

En el negoci d'aeroports, hi va haver un increment en el nombre de passatgers en els que gestiona a través de TBI del 0,8% durant el 2012, destacant l'aeroport d'Orlando Sanford que es beneficia de les noves operacions de Allegiant. En Luton, el nombre de passatgers augmenta un 1,1% bàsicament per l'increment de passatgers de vols de baix cost (WizzAir i Easyjet).

Bustos seguirà cobrant més de 6.000 euros mensuals

Dijous Sabadell deixarà de tenir oficiament Manuel Bustos (PSC) com a alcalde, amb la celebració del ple de renúncia. El polític socialista ha decidit, però, mantenir l’acta de regidor i també continuarà com a diputat adjunt a la vicepresidència cinquena de la Diputació de Barcelona amb dedicació exclusiva, càrrec pel qual ingressa de mitjana més de 6.000 euros bruts mensuals (5.967,6 euros per 14 pagues, per un total de 83.546 euros anuals), malgrat que l'oposició vol que plegui de tots els seus càrrecs després ser imputat en el 'cas Mercuri'.

Bustos va passar a tenir el càrrec de dedicació exclusiva a l'ens provincial només tres setmanes abans de l'esclat del cas de presumpta corrupció, fet que li permetia renunciar al sou com a alcalde i vendre la idea que reduïa les despeses municipals.

Forçat a dimitir davant la certesa que l’oposició municipal li preparava una moció de censura si s’entestava a continuar com a alcalde després de la seva imputació en el cas Mercuri –una presumpta trama de corrupció urbanística amb epicentre a l’Ajuntament de Sabadell-, Bustos ha deixat també el seu càrrec de secretari de política municipal del PSC i la presidència de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Tant a nivell nacional com a escala local, la majoria de partits han exigit a Bustos que plegui de tots els seus càrrecs públics, de manera que no continuï ni a la Diputació de Barcelona ni com a regidor a l’Ajuntament de Sabadell. De fet, un dels altres tres regidors imputats en l’escàndol, Ricard Estrada, va anunciar dilluns que dimitia i abandonava el seu seient al ple municipal.

Estrada està acusat de delicte contra l’administració pública per un abocament de terres a la masia de Can Xupa. Diverses informacions apunten que el fins fa poc regidor d’Urbanisme i també encausat en el cas, Joan Manau, també acabarà dimitint de tots els seus càrrecs. Queda per veure què fara Francesc Bustos, germà del fins ara alcalde, també imputat i actualment regidor sense cartera a causa de l’esclat de l’operació Mercuri.

Bustos està imputat dels presumptes delictes de tràfic d’influències, malbaratament de fons públics i omissió del deure de perseguir delictes i apareix implicat en 9 de les 31 peces en què s’ha dividit el cas i el 85% de les investigacions del cas encara resta sota secret sumarial. I, precisament, és en aquesta part no revelada on hi ha la major part de la informació que afecta l’alcalde sabadellenc.

Segons la investigació, a Sabadell funcionaria una trama corrupta on diversos empresaris del sector de la construcció pagarien comissions a regidors i alts càrrecs a canvi de l’adjudicació de determinades obres públiques. L’exregidor del PP Jordi Soriano seria l’intermediari entre els empresaris i el consistori, mentre que a les converses que s’han donat a conèixer, Bustos apareix com el capo de la xarxa, extrem que ell nega.

Bustos renuncia ara a comparèixer de nou davant el jutge del cas Mercuri

L'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos (PSC) ha renunciat a comparèixer per segona vegada davant el jutge del cas Mercuri, tot i que ho havia demanat públicament abans de dimitir per aclarir al magistrat aspectes del sumari que havien estat publicats. La compareixença voluntària de Bustos davant el jutge s'havia acordat per divendres que ve, 22 de febrer, però la setmana passada va dir al jutge que renunciava a la seva nova declaració.

Alemanya va tancar 2012 amb nou rècord d'ocupació, amb un fort creixement del sector públic

Alemanya va marcar un nou màxim històric d'ocupació en l'últim trimestre del 2012, quan hi havia un total de 41,9 milions de persones cotitzant en el sistema de Seguretat Social alemany, segons ha anunciat aquest dimarts l'Oficina Federal d'Estadística (Destatis). Especialment elevada va ser la contractació en els serveis públics, l'educació i la sanitat amb 105.000 llocs de treball (1,1%), un terç de tots els creats entre el quart trimestre del 2011 i el mateix període de 2012.

Es tracta de la xifra més alta d'ocupació aconseguida a Alemanya en la comparació amb tots els trimestres des de la reunificació del país, l'octubre de 1990, han subratllat els tècnics de Destatis des de la seva seu a Wiesbaden, al centre del país.

En aquestes xifres s'inclouen els anomenats minijobs o miniempleos, en què treballen prop de vuit milions de persones, amb condicions laborals precàries que estan denunciant els sindicats alemanys i europeus.

En l'anàlisi interanual, si es comparen les dades amb l'últim trimestre del 2011, el nombre d'ocupats es va incrementar entre octubre i desembre a 320.000 persones, un 0,8%. L'augment va ser de 158.000 treballadors, un 0,4%, respecte al trimestre precedent de 2012.

Així mateix, l'oficina estadística destaca que gairebé tres quartes parts dels nous llocs de treball creats en l'últim trimestre del 2012-respecte al trimestre anterior-es van donar en el sector de serveis.

No obstant això, Destatis assenyala que la creació d'ocupació es va alentir davant de la registrada en el primer trimestre de l'any passat (1,4%), el segon (1,2%) i el tercer (1,1%) en les seves comparacions interanuals.

Un terç dels nous llocs de treball, en serveis públics

Especialment elevada va ser la nova contractació en els serveis públics, l'educació i la sanitat amb 105.000 llocs de treball (1,1%), un terç de tots els creats entre el quart trimestre del 2011 i el mateix període de 2012. A les empreses privades de serveis, es van crear 55.000 llocs de treball (1,0%) i en l'àrea de la informació i comunicació, 44.000 persones (3,5%).

En el sector productiu, l'augment interanual de l'ocupació en l'últim trimestre del 2012 va ser de 61.000 persones (0,8%), en el de la construcció va arribar als 28.000 nous llocs de treball (1,1%) i en l'agricultura, pesca i silvicultura, els 4.000 (0,6%).

El nombre d'empleats contractats en l'últim trimestre del 2012 va augmentar en la comparació interanual a 340.000 persones (0,9%) fins situar-se en 37.420.000, mentre el nombre d'autònoms va baixar en 20.000 persones (-0,4%) fins quedar en 4.520.000.

Escàndol per un cardenal que va ocultar casos de pederàstia

Ha de participar en el conclave per elegir el nou cap del Vaticà un cardenal delinqüent que ha encobert casos de pederàstia? El cardenal Roger Mahony va ser arquebisbe de Los Angeles entre 1985 i 2011, quan va aconseguir l'edat jubilable. Mentre estava al capdavant de la diòcesi va ocultar a les autoritats 120 casos d'abusos sexuals de sacerdots i els va protegir. Abans de sortir cap a Roma, el 23 de febrer, haurà de declarar per un altre cas d'abusos.

El seu successor l'ha apartat de la vida eclesiàstica.

Els catòlics nord-americans han iniciat una campanya amb el lema Stay at home, "Queda't a casa", perquè Mahony no participi en la reunió de la Capella Sixtina ia Itàlia la revista Família Cristiana ha obert una enquesta sobre la idoneïtat que aquest cardenal participi en el conclave.

Després de conèixer l'anunci de renúncia de Benet XVI, Mahony va qualificar el papa alemany com un "extraordinari successor de Joan Pau II", al mateix temps que expressava el seu desig de participar en l'elecció del pròxim pontífex.

Judici per pederàstia

No és la primera vegada que Mahony declara en processos per aquest motiu. L'arxidiòcesi de Los Angeles ha publicat documents confidencials relatius a uns 120 capellans acusats d'abusos sexuals.

El protagonista d'aquest episodi ha afirmat que demana la gràcia per poder suportar aquesta humiliació.

Tot i la polèmica, la constitució Universi Dominici Registre és concloent: cap cardenal pot ser exclòs de l'elecció activa o passiva per cap motiu o pretext.

El lladre del Còdex denuncia la corrupció, el robatori i la luxúria a la catedral de Santiago

L'autor confés del robatori del Còdex Calixtino, José Manuel Fernández Castiñeiras, ha lliurat al jutjat que instrueix la causa un manuscrit de 15 folis en què aboca acusacions de robatori i de pràctiques sexuals de tot tipus en l'àmbit religiós de la catedral de Santiago. "Ficaven la mà a la bossa i treien diners, això ho vaig veure jo". Ni la pobresa ni la castedat existeix en algunes persones que se'ls suposa". Foto: L'arquebisbe de la secta criminal a Santiago: els Borja no desapareixen de la secta, es multipliquen".

El manuscrit va ser presentat davant el Jutjat número 2 de Santiago el 14 de febrer juntament amb una sol·licitud per s'unís al procediment, segons han confirmat fonts judicials.

En una afirmació inicial es diu que es tracta d'un "acta de manifestacions que consta de 15 pàgines" a les Fernández Castiñeiras s'ofereix a "ratificar aquesta declaració", que data en el mateix dia de presentació al jutjat. L'autor confés del robatori del Còdex Calixtino està acusat de delictes contra la intimitat, robatori continuat amb força en les coses, furt i blanqueig de diners. En el text hològraf presentat davant el jutjat, assenyala que "la gent no arribarà mai a assabentar-se del que jo he viscut i vist, per això demano declarar davant del jutjat per poder manifestar el que ara dic en aquest escrit".

"La gent mai s'assabentarà de la tristor que jo sento i he sentit durant anys en contemplar, per haver-lo vist quan anava a resar, quan anava a prendre un cafè, o quan m'ho explicaven els propis protagonistes en la confiança, que ni la pobresa ni la castedat existeix en algunes persones que se'ls suposa ". José Manuel Fernández Castiñeiras es refereix a casos concrets, amb noms i cognoms, del que anomena "actituds que anaven més enllà de l'humanament paternal", "intensa relació sentimental" o "relacions sexuals", que, de vegades, diu haver presenciat, així com freqüents "copets al cul".

Quant al robatori de diners a la catedral, del que ell mateix està acusat, afirma: "a la Catedral jo sempre vaig veure que robaven diners" abans de donar compte d'episodis específics. "Ficaven la mà a la bossa i treien diners, això ho vaig veure jo", afirma en un altre dels passatges, en què acusa l'entorn del temple d'aprofitament privat de les ofrenes.

En un moment del seu relat diu: "quan venien les ofrenes en cistells o recipients amb plata, pernils, bons vins, etc agafaven el millor i l'hi portaven (...) i la resta ho veia jo entrar per la porta que va a la sagristia (però ja havent buidat part de cistella o recipient)... ". A la part final de l'escrit, reconeix que "portava temps pensant en com fer perquè la gent s'assabenti del que estava passant a la Catedral de Santiago de Compostel". Conclou que el seu relat "no és més que un petitíssim granet de sorra del molt que tinc per manifestar sent tot veritat sense la més mínima mentida'.

El Còdex Calixtino va ser sostret de la basílica gallega el juliol de 2011 i recuperat un any més tard d'un garatge de Milladoiro (la Corunya), propietat de Fernández Castiñeiras. Aquesta joia literària de l'edat mitjana estava embolicada en diaris.

Castiñeiras, electricista de professió, va prestar els seus serveis com a autònom durant 25 anys a la catedral. En l'actualitat, està en llibertat provisional amb obligació de comparèixer cada dilluns al jutjat ia l'espera de judici. Després de la seva confessió i fins que no va finalitzar la instrucció va estar empresonat a la presó corunyesa de Teixeiro.

Nestlé retira d'Espanya i Itàlia raviolis Buitoni amb carn de cavall

La multinacional sionista Nestlé ha retirat dels supermercats de l'estat espanyol i d'Itàlia productes de pasta de la marca Buitoni en què s'han detectat traces de carn de cavall per sobre de l'1%. Aquest tant per cent és considerat per l'Agència de Seguretat Alimentària britànica un indicador d'adulteració greu o negligència, destaca l'empresa en un comunicat. I diu que ha retirat els productes amb carn de boví elaborats per l'empresa alemanya H.J. Schypke.

Els productes retirats són els ravioli i els tortellini de carn Buitoni, a més d'una lasanya a la bolonyesa produïda a l'estat francès per a negocis de càtering.

Nestlé recorda que no hi ha pas cap risc per a la salut, que no és un cas de seguretat alimentària, però que aquest fet 'no reuneix les exigències de qualitat molt altes que els consumidors esperen de nosaltres'.

Aquestes últimes setmanes s'han descobert uns quants casos d'ús de carn de cavall en comptes de carn de boví en menjats preparats que es comercialitzen en diversos estats membres de la UE, com Alemanya, França i el Regne Unit. I això ha implicat la retirada d'uns quants productes alimentaris.

Método 3 implica Camacho en l'enregistrament del dinar a la Camarga

La policia espanyola va detenir ahir a Barcelona al vespre la cúpula de l'agència de detectius Método 3 en el marc de la investigació del cas d'espionatge polític a Catalunya. Entre aquests hi ha el director de l'empresa, Francisco Horacio Marco, i l'ex-treballador Alejandro Borreguero. Tots dos impliquen Alícia Sánchez-Camacho en l'enregistrament de què ella mateixa fou víctima el juliol del 2010 en un dinar amb l'ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola al restaurant la Camarga de Barcelona.

Marco diu que una de les dues va dur un micro al restaurant, i Borreguero assegura que la presidenta del PP català estava al cas de l'escolta.

Borreguero, diu l'emissora, va dir als seus caps de Método 3 que Sánchez-Camacho podria dur la gravadora al damunt, però li van dir que no, perquè es posaria molt nerviosa. I van decidir anar a comprar-ne una i posar-la en el ram de flors de la taula del restaurant. Borreguero ha confessat en la declaració a la policia que es va fer passar per assistent de Sánchez-Camacho i va col·locar l'aparell a la taula i es va esperar al carrer amb el detectiu Julián Peribáñez, un altre dels detinguts, que també ha reconegut haver participat en l'enregistrament de la conversa.

La quarta detinguda és Elisenda Villena, ex-cap d'operacions de Método 3 i detectiva, germana d'Ana Villena, assessora jurídica del PSC.

L'ex-parella sentimental de Jordi Pujol Ferrusola, Maria Victòria Álvarez, va declarar dijous passat durant una hora i mitja davant el jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz per la denúncia que havia fet al mes de desembre davant la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) on apuntava que el fill de l'ex-president de la Generalitat disposava de comptes a l'estranger. Després d'escoltar el seu testimoni, Ruz va dictar una providència per la què demana a la fiscalia que decideixi si és competent, o no, per investigar els fets.

Aquest dilluns el Ministeri de l'Interior espanyol ha defensat justament la competència de la policia espanyola per investigar el cas d'espionatge polític ja que, segons fonts del departament de Jorge Fernández Díaz, la llei empara que es faci càrrec de les investigacions el mateix cos on s'han fet les denúncies, en aquest cas la policia espanyola ja que tant Alícia Sánchez-Camacho com Francesc Marco van optar per fer-ho davant la policia espanyola.

A més, el ministeri entén que el fet que Método 3 tingui oficines també a Madrid dota el cas d'una dimensió estatal i per tant dóna legitimitat al fet que sigui el Cos Nacional de Policia qui es faci càrrec de la investigació. Interior manté a més que no té cap intenció de traspassar el cas als Mossos.

Aquest dilluns s'ha celebrat una reunió amb la presència de màxims dirigents de la policia espanyola, com el director adjunt operatiu, Eugenio Pino, amb el cap de la policia estatal a Catalunya, Agustín Castro. El fet que la policia catalana n'hagi quedat al marge ha provocat el malestar del departament que lidera Ramon Espadaler, que tem que hi pugui haver una invasió de competències.

Fernández Díaz, Ulloa, Cosidó i diversos comandaments policials van celebrar a l'abril una cita a La Camarga

El ministre de l'Interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz, el secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, i altres comandaments policials i representants del Ministeri van celebrar una cita el passat mes d'abril al Restaurant La Camarga de Barcelona, el mateix lloc on van ser espiades la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i l'exnòvia del fill de Jordi Pujol, Victoria Álvarez.

Segons han informat a Europa Press fonts coneixedores de la trobada, el ministre i la resta de l'expedició va anar al restaurant per menjar el 30 d'abril de 2012, després de la visita realitzada al CIE de la Zona Franca de Barcelona. Al costat dels ja citats, hi havia el cap superior de Policia de Catalunya, Agustí Castro, i el màxim representant de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo. Precisament Castro ha acudit aquest dilluns a una trobada a Madrid amb el director adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino, amb qui ha abordat el cas dels espionatges a Catalunya.