dijous, 17 de febrer de 2011

Dos vaixells de guerra d'Iran passen o volen passar pel canal de Suez

Dos vaixells de les Forces Navals de l'Iran no abandonen els seus plans de travessar el Canal de Suez per entrar a la Mediterrània i actualment es dirigeixen cap a aquesta zona, ha informat avui la televisió pública iraniana Press TV que cita fonts del Comandament Naval. Un portaveu de les Forces Navals iranianes va declarar que els "vaixells naveguen cap al Canal de Suez". Segons va afegir, els responsables egipcis del canal no van posar gens de traves i van autoritzar creuar aquesta via marítima. Amb el títol: "Desperta't Netanyahu!", el diari israelí "Patria judía", afirma a aquesta hora (17:50): "Els dos vaixells de guerra d'Iran ja estan entrant, en aquest moment, pel canal de Suez davant la passiva mirada d'Israel".

Qualsevol vaixell de guerra que volgui travessar el canal ha de demanar el respectiu permís al Ministeri egipci d'Exteriors i al Ministeri de Defensa.

El titular d'Afers Estrangers d'Israel, Avigdor Lieberman, va comunicar ahir que dos vaixells de guerra iranians es preparaven a entrar a la nit al Canal de Suez. No obstant això, l'administració del canal ha informat aquest matí haver estat notificada que els vaixells van desistir dels seus plans.

El gener passat, la premsa iraniana va anunciar la posada en marxa d'una campanya d'entrenament que incloïa el pas de vaixells de guerra iranians del Mar Roig al Mediterrani a través del Canal de Suez.

Algèria i Buteflika sota la tutela de l'exèrcit

L'exèrcit és el que ha pres el control a Algèria, com a Egipte. Després d'haver estat anunciada l'organització de manifestacions a Alger contra el règim, els generals van decidir gestionar personalment aquesta crisi. Així, el palau presidencial de El Mouradi va ser deixat de costat i les decisions més importants han quedat a càrrec de l'Estat major. Mentre que al principi qualsevol protesta en contra de Buteflika (foto) semblava ser benvinguda pels militars, la situació ha canviat radicalment des de la caiguda de Ben Ali i Moubàrak.

Ara els militars algerians són conscients que si la protesta s'instal.la, ningú sap en què pot desembocar. Per això decidiren aixecar l'estat d'emergència, i la idea de realitzar un important reajustament governamental comença a prendre forma.

Pel que sembla, es busca reemplaçar Ahmed Ouyahiya (Primer ministre), actualment molt impopular. L'exèrcit li retreu, al president Buteflika i la classe política, el no haver aprofitat les muntanyes de divises de què disposa el país per rellançar la maquinària econòmica. Davant les reticències del president Abdelaziz Bouteflika, els generals van prendre el comandament, van decidir oposar-se fermament a les manifestacions i llançar algunes reformes. Una manera de posar el president sota tutela fins a les pròximes eleccions presidencials.

El pla del general Hamel per militaritzar la policia

Des que va accedir al lloc de director general de la seguretat nacional (DGSN), el general Abdelghani Hamel no ha deixat d'esborrar el rastre del seu predecessor, mort en condicions encara no dilucidades. El càrrec havia estat vacant durant mesos després de l'assassinat d'Ali Tounsi, el que deixava suposar una lluita fratricida entre l'exèrcit i el clan presidencial.

Diversos candidats del president Abdelaziz Buteflika per al lloc de director general de l'DGSN fueorn rebutjats per l'exèrcit que va acabar imposant a un dels seus homes, Abdelghani Hamel. Aquest últim va acabar per tornar el favor als generals que ho van nomenar en haver decidit, fa uns dies, enviar als alumnes oficials de la policia a acabar la seva formació a la prestigiosa Acadèmia militar Interarmas de Cherchell.

Alguns alts funcionaris de la policia així com gent propera a Buteflika, sospiten que el general Abdeghani Hamel disposa d'una agenda oculta destinada a posar als serveis de la policia, que compta amb 170.000 agents, sota l'ala dels militars. Segons observadors a Alger, aquest episodi constitueix una de les múltiples facetes de la lluita pel poder que a Algèria causa estralls per la perspectiva de la successió d'un Bouteflika malalt i debilitat.
Trad. de Lamia Lacheraf.

CiU: Un govern clientelista de corruptes, endollats i fatxendes

Artur Mas endolla, en llocs de responsabilitat, ultradretans nacionalespanyolistes que ja van col·laborar amb els governs feixistes del PP d'Aznar, així com esposes i germans de consellers de CiU, oblidant que ell mateix al seu moment va criticar amb duresa, des de TV3 i tots els seus mitjans, els nomenaments d'Ernest Maragall, Manel Nadal i Apel·les Carod, germans respectivament de Pasqual Maragall, Joaquim Nadal i Carod-Rovira. Ja ha col.locat, amb sous dels seus, Assumpta Farran -esposa del diputat de CiU Pere Macias- com a directora general de Qualitat Ambiental; Núria Burguera -casada amb el president dels FGC, Enric Ticó- com a directora de Comunicació del Port de Barcelona, i Meritxell Lluís -esposa del diputat de CiU Josep Rull- com a assessora en matèria de relacions amb les entitats locals.

Entre ells, destaca el proper nomenament del Juan Prat i Coll com a nou delegat de la Generalitat davant l'UE, va iniciar la seva carrera durant el franquisme i va ser l'ambaixador espanyol davant l'ONU de 2000 a 2004, defensant i mentint sobre la invasió de l'Iraq.

Mentre, amb la barra habitual, Puig justifica endollar al seu germà precissament recordant les contractacions del PSC i ERC i sense esmentar la llarga colecció de fatxendes, amics i familia ja apoltronats pels noupujolistes.

Prat i Coll (Barcelona, 1942) 1986 va ser el cap de gabinet d'Abel Matutes quan va estar a la Comissió Europea (CE), de la qual va ser director general entre 1990 i 2006. En 2000 va ser nomenat per Aznar ambaixador davant l'OTAN, però va ser destituït amb l'arribada del PSOE a la Moncloa el 2004, i el van nomenar ambaixador especial per als assumptes euromediterranis i, després, ambaixador d'Espanya davant l'Organització per la Prohibició d'Armes Químiques .

També s'està ultimant el nomenament de l'ex delegada del Govern a Catalunya en l'últim tram d'Aznar, Susanna Bouis, com a directora general de funció pública, designació que es pot produir la setmana que ve, segons han explicat a Europa Press fonts de CiU.

També s'incorpora al Govern com a secretari de Comunicació Josep Martí, que va ser el director de comunicació de la Subdelegació del Govern central a Tarragona.

Martí i Bouis estan casats i són socis de Mapa Advisers, una empresa especialitzada en comunicació i assessorament.

Bouis és veterinària i es va formar a l'IESE, i va substituir a Julia García Valdecasas com a delegada del Govern a Catalunya, després que aquesta fos nomenada ministra d'Administracions Públiques.

Martí és periodista, professor de la Universitat Ramon Llull, també es va formar a l'IESE (de l'Opus Dei), i el 2008 va escriure un ridícul i pamfletari "assaig d'opinió" amb el títol 'Ets de dretes i no ho saps'.

Nomenaments polèmics


L'oposició ha carregat contra el Govern per alguns nomenaments que ha efectuat, entre ells, el del germà de Felip Puig, Oriol, com a director del Servei Meteorològic de Catalunya.

Els diaris 'El País' i 'El Periódico de Catalunya' han avançat aquest dimecres les incorporacions d'Assumpta Farran -esposa del diputat de CiU al Congrés Pere Macias- com a directora general de Qualitat Ambiental; Núria Burguera -casada amb el president dels FGC, Enric Ticó- com a directora de Comunicació del Port de Barcelona, i Meritxell Lluís -esposa del diputat de CiU al Parlament Josep Rull- com a assessora en matèria de relacions amb les entitats locals.

Meyer: "Allargar les centrals nuclears incrementa les probabilitats d'un accident"

L'eurodiputat d'I.U. Willy Meyer, després de la renúncia del Govern a limitar la vida de les centrals nuclears a 40 anys tal i com recollia en el programa electoral, ha demanat a la Comissió Europea que investigui la possible pròrroga del funcionament d'aquestes instal.lacions: "No estem davant d'una qüestió d'energia nuclear si o no, estem davant d'una decisió temerària, contrària a la voluntat de la majoria dels ciutadans espanyols, que incrementa considerablement les probabilitats de patir un accident nuclear, ja que les centrals, estan dissenyades per funcionar un temps determinat, mai per sobre del màxim que s'establia en aquesta llei, tenen unes infraestructures antiquades i estan, en molts dels casos, seriosament deteriorades", afirma Meyer.

Per a Meyer: "L'augment, any rere any, del nombre d'accidents i de les parades no programades són una mostra clara del desgast de les centrals espanyoles i del perill que suposa prolongar el seu funcionament".

Per tot això, Willy Meyer ha demanat a la Comissió Europea que, en el marc del sistema de seguiment i avaluació pactat en la Convenció sobre Seguretat nuclear, investigui el deteriorament d'aquestes centrals i comprovi que aquestes instal.lacions compleixin els requisits sobre seguretat nuclear marcats per la Directiva 2009/71/Euratom.

"Des d'I.U., no canviem de criteri respecte a aquest tipus d'energia, la nostra postura segueix sent ben clara: 'Nuclears? No gràcies'.
La pròrroga de les centrals nuclears espanyoles, a més d'incrementar el risc que es produeixi un accident nuclear, obstaculitza seriosament el desenvolupament de les energies renovables, sostenibles i veritablement amigables amb el medi ambient" va continuar Meyer.

L'eurodiputat d'Izquierda Unida es referia així a les tretze ocasions en què, durant l'any 2010, va haver de desconnectar la producció d'energia a través dels aerogeneradors a causa de la inflexibilitat d'aquestes i a la impossibilitat de regular la producció d'energia nuclear en cas de baixa demanda o en condicions ambientals molt favorables per a la producció eòlica d'energia.

Meyer ha recordat que Esquerra Unida continua defensant la necessitat d'iniciar un procés de desmantellament progressiu de totes les centrals nuclears, establint un calendari per al seu tancament definitiu i apostant fermament per l'eficiència energètica i el desenvolupament de les energies renovables.

Veneçuela certifica oficialment les majors reserves de cru del món

Veneçuela informà ahir que ha certificat oficialment un volum de reserves de petroli de 296.500 milions de barrils, xifra una mica inferior als 297.000 milions anunciats al gener, però que igualment converteix el país en el major dipòsit de cru del món: "Veneçuela va actualitzar i oficialitzar les seves reserves de petroli a 296.500 milions de barrils existents al país, fins al 31 de desembre del 2010", diu un comunicat del ministeri d'Energia i Petroli.

"Es confirma que Veneçuela ja ocupa el primer lloc pel que fa a reserves certificades de petroli al món. Aquesta xifra s'aconsegueix després de la incorporació de noves reserves provades, les quals arriben a la xifra de 86.411.000 de barrils", especifica el text.

El ministeri, que va publicar aquests resultats a la Gaceta Oficial, va puntualitzar que la major part de les noves reserves provenen de la riquíssima Faixa Petrolífera de l'Orinoco (est), encara que les àrees tradicionals d'explotació i les de costa fora també van contribuir a l'increment.

Al gener, el ministre de Petroli, Rafael Ramírez, va assegurar que Veneçuela tenia a finals del 2010 "un nivell de 297.000 milions de barrils de petroli", xifra 500.000.000 superior a la que finalment s'ha certificat.

Amb aquestes noves xifres, Veneçuela seria de totes maneres el primer país amb més reserves de cru, per davant de l'Aràbia Saudita, que compta amb 266.000 milions de barrils, i de països com Iran o Kuwait, segons dades de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP).

El ministeri d'Energia i Petroli va assegurar que l'estatal Petrolis de Veneçuela (PDVSA) quantificar aquestes reserves "juntament amb empreses de diversos països" i va dir que aquests "resultats es sotmeten a la certificació per part de companyies internacionals independents". Posteriorment, aquests números són també certificats per l'OPEP.

Des de 2007, quan el govern veneçolà va recuperar el control dels seus recursos petroliers, PDVSA recorre a nombrosos socis forans per certificar reserves i explotar cru, que és majorment pesat i extrapesat, de manera que requereix altes inversions i logística per la seva extracció i refinació. PDVSA sempre conserva la majoria accionaria en aquestes societats.

L'exportació de petroli representa aproximadament el 90% dels ingressos en divises de Veneçuela, que produeix 3.012.000 de barrils de cru al dia (mbd), segons xifres oficials, encara que l'OPEP li atribueix uns 2,32 mbd diaris.

Chevron es nega a pagar la multa per ecocidi a l'Equador

La petroliera nord-americana Chevron haurà de pagar al fisc equatorià uns 5.900 milions d'euros per danys a l'ecosistema i la salut d'indígenes a l'Amazònia però tant els indígenes com Chevron apel.laran la sentència. Si passa l'última instància, aquesta seria la major condemna per un ecocidi. La Comunitat de l'Amazones representa els interessos d'uns 30.000 habitants de la regió afectada, a l'orient de l'Equador, on la nord-americana Texaco va extreure petroli del 1964 al 1992 i després de sortir-ne, va deixar centenars de pous que encara contaminen sòls i aigües a la regió. Texaco va ser absorbida per Chevron el 2001.

La decisió de la Cort provincial de Sucumbíos, és considerada un important èxit jurídic per a la "Comunitat de l'Amazones" equatoriana. A part de la multa, la sentència contra Chevron conté una condició: l'empresa ha de disculpar-se públicament en el curs de dues setmanes pels danys ambientals i de salut causats. Si no ho fa, el jutge Nicolás Zambrano amenaça de duplicar la suma de la multa.

Chevron: "Això és un frau"

La petroliera nord-americana Chevron va afirmar: "La decisió de la cort de l'Equador és il.legítima i inaplicable, producte d'un frau i contrària a les proves científiques legítimes", va sostenir Chevron en un dur comunicat.: "Chevron no considera que la sentència sigui executable en cap tall que respecti l'imperi de la llei", va insistir la companyia i va manifestar la seva intenció d'aconseguir que" els autors d'aquest frau siguin fets responsables "per la seva forma de procedir".

La disputa jurídica entre l'Equador i Chevron es perllonga des de 1993, quan la Comunitat de l'Amazones va presentar la denúncia davant una cort novaiorquesa. Chevron afirma haver complert amb la restauració de la regió afectada en la qual diu haver invertit 40 milions de dòlars.

Però el que inicialment va ser una queixa, s'ha anat convertint en atacs extrajudicials de part i part. En un informe empresarial publicitari sobre la història de Texaco i Chevron a Equador, "acusa" al president de l'Equador, Rafael Correa, de voler "obviar l'Estat de dret i la divisió de poders, a més de prendre partit". Els veritables responsables de la contaminació, segons Chevron, són "l'empresa nacional Petroecuador i el Govern del país".

Indígenes: "La multa és irrisòria"

Les comunitats indígenes equatorianes en litigi apel.laran la sentència per considerar "insuficient" la suma que ha de pagar la petroliera. Els demandants havien demanat 27.000 milions de dòlars, incloses reparacions als territoris contaminats i compensacions per danys a la salut d'indígenes.

"Encara no sabem exactament quin serà el contingut (de l'apel lació), encara estem analitzant la sentència. Però aquest dijous presentem l'apel • lació a la Cort de Sucumbíos", va dir Pablo Fajardo, advocat dels demandants durant una roda de premsa.

"Per a nosaltres els 8.000 milions de dòlars que ha dictaminat el jutge no són una quantitat significativa per reparar els danys que va cometre la companyia Texaco a l'Amazònia", va afegir Luis Yanza, representant del Front de Defensa de l'Amazònia.

A Europa, tot just s'estan avaluant els passos de les parts després de la decisió de la Justícia equatoriana. Les conclusions podrien servir d'orientació en casos similars.

Smartphones a la mira... dels hackers!

El Congrés Mundial de Cel.lulars (MWC) de Barcelona no estalvià novetats i una de les atraccions són els "smartphones" que podrien reemplaçar aviat a les computadores. Però el seu ús massiu augmentarà els riscos. Quantes més dades sensibles arribin al mòbil, més interessants es tornen aquests per als "hackers" i lladres de dades. Tot i això, la demanda és immensa. Ja es tem fins i tot que els hackers ocasionin un "coll d'ampolla" en la increïble quantitat de dades que es transmetran. Ho saben els portadors?

El tràfic de dades superarà en tres anys la marca d'un exabyte per mes, afirma Ken Damm, cap de la signatura Openwave Systems. Un exabyte és equivalent a mil milions de gigabytes. Quantitats impossibles de transportar amb les tècniques tradicionals.

Limitant-nos a les xarxes alemanyes, la quantitat de dades es va duplicar el 2010 fins arribar als 70 gigabytes, calcula BITKOM, l'associació alemanya de les telecomunicacions. Per emmagatzemar només aquesta informació es necessitarien 15 milions de DVD.

Ja arribaren els primers troians

Però a part de les quantitats d'informació difícils de manejar, el que preocupa els usuaris és la suceptibilidad dels smartphones de ser atacats per virus, troians i hackers. Ja es coneix el primer troià "FakePlayer" que ha atacat aquests aparells. "Els troians que ataquen smartphones roben claus de correus i de comptes bancaris, sense paralitzar els telèfons", explica l'experta en antivirus de l'empresa Symantec, Antje Weber, a Deutsche Welle, a Barcelona.

Aquests "bestioles" arriben al mòbil a través de missatges de text amb enllaços d'una pàgina que incita a l'amo a obrir-la. "Un enllaç que està infectat amb els codis que penetren el cel", afegeix Weber.

Aplicacions desaplicades

Un treball nociu que també estan realitzant diverses aplicacions. Si es considera que els alemanys van baixar el 2010 uns 900 milions d'aplicacions als seus telèfons mòbils, és de témer que els danys puguin ser incalculables, diu BITKOM.

Encara que les aplicacions són controlades, és difícil de fer-ho a fons. Malgrat tot, Weber parla de tenir una solució: "Symantec ofereix Norton Mobile Security for Android", explica Antjie Weber. Aquest programa, segons l'experta, "examina les aplicacions i dóna un informe sobre si presenten" una conducta perjudicial".

Amb tot, el major risc segueixen sent, els usuaris no informats que baixen i obren tota mena d'enllaços i missatges sense assegurar ni de la seva procedència ni del seu remitent.

Un 66% dels espanyols no dóna a l'església el 0'7% de l'IRPF

Malgrat un petit increment en el nombre de contribuents que destina el 0,7% a finançar l'Església romana -pels immigrants de llatinoamèrica i Filipines especialment-, un 66% dels espanyols no ho van fer i la recaptació total de 2010 ha estat de 3.225.724 euros inferior al 2009. La secta catòlica ha rebut gairebé 250 milions d'euros corresponents al 0,7% dels impostos per l'IRPF, assignats al marcar la seva casella en la declaració de la renda, a part les nombroses aportacions, robatoris dels bisbats, privilegis i excempcions que rep d'un estat dictatorial que incompleix el mandat constitucional sempre que vol.

Segons dades facilitades per la cúpula clerical, han estat 7.260.138 milions de declaracions amb l'assignació per als bisbes de Roma, el que suposa gairebé 66.000 declaracions més que l'any anterior. L'increment s'atribueix als immigrants sudamericans i filipins, nombrosos però amb ingressos molt minsos.

En els últims tres anys s'ha produït un augment de declaracions a favor de l'Església catòlica de 777.983, fins a arribar a l'actual 34,75% del total, ente un 2 i 3% superior, però amb menys diners recaptats.

La productivitat i els beneficis dels amos pujen però els salaris baixen

La remuneració dels assalariats va accelerar el seu descens durant el quart trimestre del 2010 a Espanya, fins a acumular una caiguda del -1,7%, enfront del -1,3% del tercer trimestre, tot i que la productivitat aparent del treball va augmentar en el conjunt del any un 2%, segons les últimes dades de comptabilitat nacional publicades per l'INE. La relació demostra que, tot i estar vinculats en la negociació a l'evolució de l'IPC, els salaris espanyols s'estan ajustant a conseqüència de la crisi econòmica, la qual cosa contradiu la pretensió d'Alemanya que la remuneració es vinculi a la productivitat a l'Unió Europea.

Aquesta és una de les exigències que ha plantejat la cancellera Angela Merkel per ampliar el fons de rescat per als països europeus amb problemes de deute, dins d'una sèrie de mesures per elevar la competitivitat de la zona euro. No obstant això, països com Luxemburg, Bèlgica i Espanya, en els quals tradicionalment es vinculen els sous als preus, estan en contra de adoptar el model alemany de negociació col.lectiva.
Ajust dels salaris

A Espanya, en qualsevol cas, els salaris han caigut malgrat l'augment dels preus en els últims mesos, com a conseqüència de la caiguda del nombre d'assalariats (-1,3%) i del decreixement de la remuneració mitjana, que s'ha accelerat en l'últim trimestre de l'any: si entre juliol i setembre els salaris baixaven un 0,1%, entre octubre i desembre cauen un 0,4%.

Aquest decreixement dels sous es produeix malgrat que la variació interanual de la productivitat aparent per lloc de treball equivalent augmenta en una dècima en l'últim trimestre, des del 1,9% al 2,0%, mentre que el creixement de la productivitat aparent per hora efectivament treballada augmenta en vuit dècimes, del 1,4% al 2,2%.

De fet, aquest augment de la productivitat es deu en gran mesura a l'ajust de l'economia en termes d'ocupació, atès que, segons les dades de l'INE, l'ocupació ha caigut un 2,4% al llarg de 2010 i el PIB amb prou feines un 0,1%, és a dir, menys treballadors produeixen pràcticament el mateix que fa un any. D'aquesta manera, l'economia espanyola s'està ajustant i guanyant competitivitat via ocupació, més que via salaris.

Tanmateix, els salaris també s'estan ajustant, especialment en els serveis de no mercat, que majoritàriament són els que presta l'Estat: la reducció dels salaris dels funcionaris aprovada el maig -del -5% de mitjana per a aquest any-, està contribuint significativament a aquesta moderació salarial.

Argentina acusa a EUA de mentir

El cap de Gabinet argentí, Aníbal Fernández, ha afirmat que el subsecretari d'Estat adjunt per a Amèrica Llatina dels Estats Units, Arturo Valenzuela, va mentir respecte al material que transportava l'aeronau militar nordamericana retinguda a l'aeroport internacional d'Ezeiza (Buenos Aires) la setmana passada i en què van ser descobertes armes, drogues i material d'espionatge no declarat.

El representant de Washington va exigir ahir la devolució de la càrrega i va qualificar de "vergonyosa" i "desmesurada" la reacció del Govern argentí després del decomís, el que desmenteix Fernández rotundament: "Si es veu l'informe que Valenzuela treu per escrit, diu que la visita va ser totalment acordada amb el Ministeri de Seguretat i això no és veritat. El que va aprovar el Ministeri és el manifest que van enviar al desembre", va afirmar Fernández.

Ha afegit que "quan aquest manifest es compara amb el que estan portant, apareixen els elements que no figuraven allà".

Ha indicat que "entre el material confiscat trobem armes i drogues, diverses dosis de morfina, material per interceptar comunicacions, GPS molt sofisticats, elements tecnològics amb codis secrets, un bagul complet amb drogues medicinals vençudes": "El que no pot passar és que un entre alegrement a l'Argentina amb aquest material no declarat. Què té a veure aquest material amb el curs que estaven per donar?", Es va preguntar.

"Vostè s'imagina la situació donada volta, que l'Argentina portés el mateix als EUA? Primer, estarien a Guantánamo, amb un overol ataronjat en situacions que no vull explicar", ha apuntat.

El cap del gabinet assegurar que no hi ha un incident diplomàtic deliberat amb els EUA

La confiscació de l'aeronau militar nord-americana es va produir quan la llista de la càrrega avançada pels Estats Units al desembre no es corresponia amb el carregament real.

Argentina va presentar aquest dilluns una protesta formal davant el Govern dels Estats Units per la seva negativa a cooperar per aclarir els fets.

Així mateix, el canceller argentí, Héctor Timerman ha assegurat avui durant una entrevista amb una cadena internacional, que el seu país està dient la veritat en el tema de l'avió nord-americà que portava material bèl.lic i medicaments vençuts, després que la Casa Blanca assenyalés estar "preocupada" i indicarà que "no podia ser cert".

Timerman va afegir que "la llista del material mai va ser adulterada, ni canviada i va explicar que es va portar aquesta llista a l'aeroport i es va comprovar que prop de mil peus cúbics de material no estava inclòs".

En aquest context va explicar que "l'Argentina ha patit dos atemptats terroristes i té lleis molt estrictes sobre el que pot entrar i no vaig poder entrar al país per evitar haver un tercer atemptat".

Timerman va dir a més que els EUA "Ha de donar-nos una explicació" i va instar Washington que col.labori amb la recerca.

Neix el projecte Komintern

Neix un nou projecte de comunicació, el "Komintern" (www.theKomintern.com), una iniciativa per posar en marxa un diari electrònic internacional que abordi les experiències de Reconstrucció i Enfortiment dels Partits Comunistes en els diferents països i territoris d'Europa i el món. Militants de diversos països europeus proposen aquesta iniciativa per a la qual es busquen col.laboradors en diferents àrees per posar en marxa el projecte. Es busquen dissenyadors, periodistes, articulistes, programadors, i molt important, traductors.

El projecte pretén posar en marxa un diari d'actualitat i opinió des d'una òptica obertament posicionada: el comunisme i la Reconstrucció i Enfortiment dels Partits Comunistes.

L'objectiu? Que comunistes de tot el món coneguin les experiències dels processos de reconstrucció i enfortiment en els diferents llocs del món.

El nom del projecte -"Komintern"-, no és casual. Pren el nom de la Internacional Comunista, fundada el 1919 i dissolta el 1943, i per als impulsors la Reconstrucció dels Partits Comunistes és una necessitat històrica.

"En aquest camí ens trobem milers de comunistes de tot Europa i el món, que amb treball organitzat, pacient i audaç, estem demostrant amb la pràctica que és possible la reconstrucció de l'organització comunista malgrat les dificultats, i que el Partit Comunista segueix sent la més poderosa eina de la classe treballadora per transformar el món i per enfrontar-se i derrotar el capitalisme", assenyalen.

"Avui més que mai en moltes dècades, és necessari que els comunistes d'Europa i el món posem en comú les nostres experiències, les nostres visions, i els nostres punts en comú per enfortir els Partits Comunistes", assenyala el text publicat a la web.

"És per això que neix el projecte "Komintern", una experiència per construir el primer mitjà de comunicació de comunistes de tot el món que advoquen per la Reconstrucció i Enfortiment dels Partits Comunistes com a eina fonamental i irrenunciable per a la classe treballadora".

Stardust fotografia el cràter del cometa Tempel 1

La sonda interplanetària de la NASA, Stardust ("Pols d'estrelles"), va trobar el cometa Tempel 1 (foto) la matinada del dimarts, a les 4.38 GMT, acostant-se a una distància de 181 km, uns 10 km més a prop del planejat. El centre de control de la missió va confirmar que la sonda va obtenir 72 imatges del cometa que començà a transferir a la Terra. A més, un dispositiu a bord de la sonda va detectar partícules de pols còsmica.

Per al cometa Tempel 1, descobert el 1867 per Wilhelm Tempel, és la segona "cita" amb els missatgers de la Terra. Al juliol de 2005 la sonda nord-americà Deep Impact va volar prop del cometa, bombardejant el seu nucli amb un impactador de coure de 370 quilograms.

El bombardeig va aixecar tanta pols còsmica que Deep Impact no va poder treure imatges útils del cràter resultant. Els científics esperen que Stardust tingui més sort i se'ls presenti una oportunitat per calcular la profunditat del cràter el que permetrà estudiar la superfície del cometa.

A més, els científics esperen que les imatges de la sonda permetin analitzar els canvis que es van produir en apropar el cometa Tempel 1 al Sol

La sonda Stardust, llançada el 1999, és el primer enginy espacial en la història a recollir partícules del cometa. La càpsula amb les mostres de la pols del cometa Wild 2, recollides per Stardust, va aterrar el 2006.

Al llarg de 12 anys del vol, Stardust recórrer uns 6.000 milions de quilòmetres i ja se li acaba el combustible. Segons els experts de NASA, la trobada amb el cometa Tempel 1 serà l'últim capítol de la missió de Stardust.

Sanofi compra Genzyme per 20.100 milions $

La companyia farmacèutica francesa Sanofi-Aventis SA per 20.100 milions de dòlars va acordar comprar l'empresa biotecnològica nord-americana Genzyme Corp, el major productor mundial de medicaments per al tractament de les malalties genètiques. Sanofi pagarà 74 dòlars per cada acció. La transacció, les negociacions van durar més de 9 mesos, ajudaran a l'empresa francesa a incrementar significativament els seus ingressos aquest any.

L'acord és crucial per Sanofi-Aventis SA: en els propers anys expira el termini de protecció de patent de diversos dels seus medicaments. A més, l'empresa obtindrà accés als resultats de nombrosos estudis efectuats per Genzyme i la composició de medicaments poc comuns que proporcionarà un avantatge en l'elaboració de remeis per al tractament de les malalties rares.

Sanofi l'estiu passat ja havia fet una oferta formal per adquirir Genzyme a un preu de 69 dòlars per una acció o 18.500 milions de dòlars. No obstant això, després d'una breu consulta dels experts financers de les dues companyies, el consell d'administració de Genzyme va rebutjar l'oferta de Sanofi qualificant el preu de massa baix.

L'acord és el més gran de la companyia francesa des de la seva creació per la fusió de Sanofi-Synthelabo i Aventis el 2004.

Sanofi-Aventis és un dels líders mundials del segment: la primera companyia a Europa i la tercera a nivell mundial. És present a més de 100 països dels 5 continents, té més de 80 plantes industrials i prop de 100.000 empleats a tot el món.

Genzyme Corporation és una companyia biotecnològica amb seu a Cambridge, Massachusetts. S'especialitza en àrees de la medicina relacionades amb malalties lisosòmiques, malaltia renal, ortopèdia, trasplantaments i malalties immunològiques, oncologia, genètica i diagnòstics.

Una campanya de publicitat d'impacte contra l'agricultura intensiva

Un nen en banyador jugant en una platja coberta d'algues amb l'eslògan «Bones vacances»; un home que sembla jugar a la ruleta russa amb una panotxa de blat de moro apuntant al cap com si fos un revòlver i afirmant dels OGM «no són perillosos», és el to provocador d'una campanya d'anuncis llançada pel moviment France Nature Environnement. També s'instal.laran una vintena de cartells al metro de París que haurien aigualir la festa del Saló de l'Agricultura, que obrirà les portes el dissabte 19 de febrer.

Aquest to, poc habitual en aquesta federació que compta amb 3000 associacions, té com a objectiu conscienciar sobre les conseqüències desastroses de l'agricultura intensiva en el medi ambient, especialment la ramaderia porcina en els aqüífers de Bretanya. Per sensibilitzar sobre aquestes qüestions, la FNE ha previst organitzar també un saló de l'agricultura «alternatiu».

Albiol demana un pla contra la processionària a Penyagolosa

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, preguntarà al Conseller de Medi Ambient, per la decisió de no incloure el Parc Natural de Penyagolosa (foto) dintre de la campanya de prevenció, que ha fet, com han denunciat els ecologistes, que aquesta plaga s'estenga sense control per les zones boscoses d'aquesta localització emblemàtica. La portaveu d'esquerres a les comarques del nord urgeix a Cotino a prendre mesures per eradicar la plaga de la processionària de forma urgent, evitant danys majors dels que s'han produït fins ara. “Volem que els treballs que s'estan fent des de la tardor a altres indrets importants com la Serra d'Irta per eliminar la processionària s'estenguen també al Penyagolosa, donat l'extensió d'aquesta plaga en aquest parc natural”, assegura.

La diputada té previst interpel•lar al conseller de medi ambient, Cotino, per la seua gestió de la plaga, “volem saber perquè des del Consell es va prendre la decisió de deixar fora de les actuacions de prevenció d'aquesta plaga un entorn tan singular i important com el parc natural del Penyagolosa”, argumenta la representant d'esquerres, “considerem aquesta decisió negligent i pot tindre greus conseqüències per als pinars de la zona”.

Albiol critica que el conseller “no reconega l'error que han comes”, i negue l'existència de la plaga de la processionària a l'entorn del Penyagolosa, quan els ecologistes afirmen, que actualment es troba afectat, quasi el 100% del pinar.

A juí de la diputada, el parc Penayogolosa, “és un símbol per a les comarques de Castelló, i un dels ecosistemes més importants, amb grans masses forestals, que per desgràcia ja no abunden a les nostres terres, però la incompetència de la Conselleria de Medi Ambient està posant-lo en perill”.

Toxo: "Gràcies als sindicats l'immensa majoria dels ciutadans es jubilarà als 65"

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, assegura que gràcies als sindicats "la immensa majoria dels ciutadans seguirà jubilant als 65 anys" i que el conflicte amb el Govern seguirà obert fins que rectifiqui la seva reforma laboral. Abans d'intervenir en un gran acte de CCOO a Mèrida, Fernández Toxo explicà que els sindicats han aconseguit reconduir les pretensions del Govern d'estendre l'edat de jubilació obligatòria als 67 anys, i que han aconseguit que es configuri un acord que garanteix que el sistema públic de pensions es preserva.

Amb aquest acord, ha subratllat Toxo, s'han establert les bases de la sostenibilitat d'aquest sistema en el futur i s'ha evitat que la gent hagi d'anar a l'estalvi privat per comprar la seva pensió i tot això en un clima d'atac brutal al sistema públic de pensions.

Va aclarir que l'ampliació a 38,5 anys de l'edat per rebre íntegrament la pensió de jubilació tindrà un impacte molt limitat i, en aquest sentit, va posar com a exemples que, actualment, el 73 per cent dels treballadors que s'han jubilat el 2010 ho han fet amb carreres de cotització de més de 35 anys, i que les jubilacions anticipades es fan avui en dia amb carreres mitjanes de cotització de 36 anys.

En qualsevol cas, Fernández Toxo ha reconegut que els col.lectius dels joves i les dones "podrien veure deteriorada la seva futura pensió com a conseqüència de la prolongació de l'edat i de l'ampliació dels anys de cotització" i va explicar que, davant aquesta situació, l'acord ha recollit mesures per donar solució a aquest problema.

Unes mesures com que en les pràctiques formatives o beques no vinculades a contracte laboral sigui obligatòria que les empreses cotitzen, o que s'ampliïn de 112 dies a 24 mesos els períodes de cotització per naixement de fills, la qual cosa "ve a compensar aquesta ampliació de els anys de cotització necessaris", ha apuntat.

Aquestes i altres mesures introdueixen "elements d'equilibri" en matèria de reforma de pensions, que es completarà amb la possibilitat de reduir l'edat de jubilació per a algunes professions considerades de risc, tòxiques, de treballs penosos o insalubres".

En definitiva, per a Fernández Toxo, el nou acord configura un sistema en què la jubilació es produirà en una banda d'edats de jubilació entre els 64 i els 67 anys de manera flexible".

Avui protestes davant la Borsa de BCN per una taxa financera

A Catalunya comença la campanya per un ITF JA i l’abolició dels paradisos fiscals amb una concentració de protesta el dijous 17 de febrer a les 11′30h a la Borsa de Barcelona, al Passeig de Gràcia 19. Aquesta Campanya es fa a tot l’Estat. Aquest día és el primer día de Protesta Global que els moviments socials arreu el Món han acordat aquest any, coincidint amb la presidència de França en la Unió Europea. Altres jornades d’acció global i protesta tindran lloc durant els cims del G-8 al maig i del G-20 al novembre.

És ja hora que les ciutadanes i ciutadans assumim la lluita contra els poders de la banca en l’ombra i l’especulació que han precipitat aquesta crisi sistémica global creant atur, pobresa, retallada de drets i fam al voltant del món. I per a això gens millor que demanar que s’instaurin impostos internacionals per a dissuadir als especuladors i redistribuir la riquesa dels quals més als quals menys tenen.

També que s’acabi amb l’opacitat i secret bancari dels paradisos fiscals, responsables del frau i evasió fiscal que buida les arques dels estats, de que les multinacionals no paguin impostos, del finançament del terrorisme i el crim organitzat, vehicle de la corrupció social i política generalitzats. Volem que es tanquin aquestes coves del crim on s’amaguen i des d’on actuen els especuladors internacionals, poders econòmics, corruptes, criminals i gent de mala mena.

ICV-EUiA defensarà “al Parlament i al carrer” els serveis públics, els drets universals i la igualtat d’oportunitats

El vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, va alertar ahir al Parlament que s’està complint “la pitjor hipòtesi que podíem preveure respecte al govern de CiU: estan donant passes per acabar amb la universalització dels serveis públics”, va afirmar Miralles, qui considera que aquesta actuació no respon només a la conjuntura econòmica, sinó més bé a “un evident model regressiu” pel que fa a les polítiques públiques i socials.

“Totes les llums donen vivesa al programa ocult de CiU que la nostra coalició denunciàvem durant la campanya electoral”, va dir el diputat roig i verd, qui va acusar el nou govern de voler acabar amb el sistema social de serveis a la ciutadania. Així, es va referir a la retallada de personal temporal a la mateixa Generalitat, a la tisorada pressupostària i a les “obsessives” retallades que “els tecnòcrates consellers d’Economia i de Salut” volen aplicar “als necessaris serveis a la salut.”

D’altra banda, el vicepresident d’ICV-EUiA va criticar el portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, per haver declarat que els alcaldes del Baix Llobregat que es queixen perquè s’ha frenat la construcció dels ambulatoris i hospitals previstos a la comarca ho fan per electoralisme: “Quina barra té el senyor Homs!”, es va exclamar Miralles, i va recordar que el Baix Llobregat ha hagut d’esperar 30 anys per a què l’hospital de Sant Joan Despí fos una realitat –en els terrenys que el govern municipal del PSUC va cedir en aquella època-.

I això “gràcies al govern d’esquerres”. Pel representant del grup d’ICV-EUiA, “la població ha crescut i per tant les necessitats s’amplien, però aquest és el govern de les retallades i la manca de sensibilitat social”, un govern que segons Miralles aposta per “la mercantilització i l’assistencialisme: aquest és el model de CiU”. Un model que, va afegir, “posa al dia la teoria pujoliana dels 3 terços: un terç de la societat catalana va bé, un altre, va, i un tercer no pot seguir”.

ICV-EUiA de la Llagosta denuncia l’equip de govern a la Sindicatura de Comptes

Els regidors de la coalició ICV-EUiA han presentat un escrit de denuncia davant la Sindicatura de Comptes de Catalunya per a que aquesta actuï davant unes presumptes irregularitats en el procediment i pagament de factures relacionades amb el projecte urbanístic de les Planes II. Així mateix, Alberto López (foto), portaveu i cap de llista d’ICV-EUiA ha manifestat que han dut a terme aquesta actuació “per responsabilitat i per la necessitat d’introduir elements de transparència i democràcia en la gestió municipal molt enfosquida en els darrers mesos”.

ICV-EUiA ha denunciat davant la Sindicatura que l’equip de govern del PSC a comés tot un seguit d’incompliments de la normativa en matèria d’Hisendes Locals, de Règim Local i de la llei de Contractes del Sector Públic en relació al procediment i pagament de les factures per la redacció del Projecte d’urbanització de l’Àrea Residencial Estratègica “Les Planes 2”.

Segons la denúncia presentada, la coalició ICV-EUiA de la Llagosta posa en coneixement de la Sindicatura de Comptes que s’ha produït el pagament d’unes factures a les societats Lujan Lerma i Associats SL, Pentaedro SL i Prinsa SL per un encàrrec municipal que no consta que hagi estat aprovat per l’òrgan competent ni que s’hagi licitat amb un procediment obert com marca la Llei de Contractes del Sector Públic (Llei 30/2007 de 30 d'octubre).

ICV-EUiA fa explícit en el document que diferents informes municipals ja feien referència a les incorreccions del procediment especificant que “no consta un expedient de contractació dels treballs efectuats i, per tant no s’ha realitzat cap operació comptable que justifiqui la despesa”, així com la necessitat de demanar “documentació acreditativa de la vinculació de PRINSA SL amb els tècnics redactors del projecte”.

Així mateix, els regidors de la coalició ICV-EUiA afirmen que degut a aquest pagament, l’Ajuntament es va veure en la necessitat d’entrar en un Pla de Sanejament, tal i com queda reflectit en l’informe de l’Interventora de 14 de desembre de 2009, on s’afirma: “Ha calgut fer una Modificació Pressupostària amb caràcter previ al reconeixement ja que haurem de demanar una operació creditícia i la Redacció i Aprovació d’un Pla de Sanejament”.

Per ICV-EUiA de la Llagosta tots aquestes irregularitats han situat l’Ajuntament de la Llagosta en unes molt males condicions econòmiques ja que l’entrada en un Pla de Sanejament condiciona tota la política econòmica del consistori en els propers anys.

ICV-EUiA insta Mena a no exigir als treballadors i evitar deslocalitzacions

La diputada d'ICV-EUiA, Laura Massana, ha demanat al conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena: "No oblidar" una cosa molt important: "Els treballadors en atur abans d'aquesta crisi ferotge ja van patir sacrificis perquè els seu sous només es van apujar un 3%". Massana ha fet aquest recordatori al titular d'Empresa i Ocupació en el marc de la compareixença en comissió al Parlament de Catalunya quan ha demanat un vot de confiança cap a la seva conselleria. "En plena expansió econòmica si ja va haver-hi aquests sacrificis què més es pot demanar als treballadors", s'ha preguntat Massana alhora que li ha recriminat haver sentit "parlar molt de l'idioma dels negocis però no hem sentit parlar d'aquells que no entenen aquest idioma".

Massana, en resposta a la promesa del conseller de reduir l'atur a la meitat en els pròxims 4 anys a Catalunya, ha demanat al conseller si en aquest pla de reducció d'atur i de fer les empreses més competitives té com a conseqüència directa una reducció directa de la qualitat de l'ocupació i dels llocs de treball. "Quina ocupació tindrem", li ha demanat Massana al mateix temps que li ha recordat que el Govern anterior tenir com a objectiu crear ocupació de qualitat i "sembla que vostè vol tornar a un model d'abans perquè en cap moment li he sentit parlar de canvi de model".

En aquest sentit, la diputada ecosocialista li ha recordat també el Govern d'Esquerres va posar les bases per aconseguir aquests elements amb l'acord per la competitivitat, el pacte nacional per la recerca i la innovació o lleis com la de la indústria. "Pensa mantenir aquests instruments?", ha demanat Massana al conseller alhora que li ha posat de relleu "la necessitat de buscar aquest nou model productiu" tenint en compte les qüestions medi ambientals.

Massana ha manifestat la preocupació del seu grup parlamentari perquè el Govern de CiU "aprofiti l'oportunitat que li dóna la reforma laboral de privatitzar el Servei d'Ocupació de Catalunya". En la part final de la seva intervenció, la diputada de la Catalunya central ha recriminat al titular de les polítiques laborals del Govern de Catalunya que hagi parlat "poc d'ocupació juvenil" i li ha demanat que tornin a crear una direcció general per "donar continuïtat al que es va aprovar des del Govern anterior". "No crec que sigui una de les coses a les que un Govern hagi de renunciar", ha afegit Massana.

Massana ha exigit al conseller que posi "els impediments que hagi de posar" per evitar deslocalitzacions com les de Yamaha davant la intenció que ha manifestat Mena d'atraure empreses. "Esperem no tenir més imatges com Yamaha", ha dit Massana que li ha recordat al conseller que la seva conselleria té els instruments per evitar escenaris com aquest.

Willy Meyer amb EU Mallorca al Molí d'En Sopa

Esquerra Unida té previst organitzar un acte públic que transcorrerà durant un sopar que se celebrarà el pròxim 21 de febrer, en el restaurant Molí d'En Sopa, a les 21,00 hores, i que comptarà amb la intervenció especial de l'eurodiputat Willy Meyer, integrat dins del Grup Confederal d'Esquerra Unitària Europea/ Esquerra Verda Nòrdica. Intervindran també Manel Carmona, Coordinador d’EUIB i candidat al Parlament de les Illes Balears, i Xavier Morell, candidat municipal d’EU per Manacor.

Per Esquerra Unida Mallorca comptar amb la presència de Willy Meyer és un autèntic luxe, per tractar-se d'un dirigent federal que ha presentat nombroses iniciatives al Parlament Europeu en defensa del medi ambient, els drets socials i laborals del conjunt de treballadors i treballadores (des de desemmascarar el discurs-parany amb què intenten justificar les retallades socials a defensar la jornada laboral de 35 hores setmanals), de l'educació (lluitant contra el procés de Bolonya ), la sanitat pública o recolzant activament la lluita pacífica del poble sahrauí i palestí, entre moltes altres.

"Converses amb Marga Sanz"

"Converses amb Marga Sanz", de Mario Amorós, desgrana la proposta social i passatges de la vida se la candidata d'EUPV a la Presidència del País Valencià. Pàgines en que es recorre la vida i la militància política de Marga Sanz, en paral.lel a la de tres històrics de l'esquerra com Antonio Montalbán, primer secretari general de CCOO-PV, el catedràtic d'Història Econòmica Ramiro Reig o l'ex líder d'EU, Glòria Marcos.

És part del contingut del llibre "Converses amb Marga Sanz", en el que l'historiador i periodista Mario Amorós va també desgranant, en tres llargues entrevistes amb Sanz i cadascun dels seus correligionaris, totes les propostes d'EU per a les eleccions del 22 de maig. Igual que en el seu dia van fer Eduardo Zaplana, Ignasi Pla, Mariano Rajoy o Pere Major, en aquest llibre es presenta la cara pública i aspectes de la vida de Sanz que han condicionat la seva militància.

En el llibre es denuncia la "pinça del PP i el PSOE en contra dels treballadors" i es reivindica la identificació del partit de Sanz amb la vaga general del passat 29 de setembre.

La portada del llibre està il•lustrada, en aquest sentit, amb una fotografia en què apareixen Sanz i els també dirigents de la formació Ignacio Blanco i Amadeu Sanchis-candidat a alcalde de València-després de la pancarta d'EU a la manifestació central que va coronar aquesta jornada de mobilització.

En el pròleg, el coordinador general d'IU, Cayo Lara, proclama que la "alternativa al neoliberalisme es diu consciència". Lara destaca, entre els valors de la seva candidata, el seu "ferm compromís, la rebel.lia, honestedat, coherència, sinceritat, honestedat i capacitat de treball".

Sanz repassa els casos més mediàtics de presumpta corrupció que han protagonitzat la legislatura actual i considera que és un "fenomen indissolublement associat al model econòmic que va arribar a l'paroxisme en els últims anys". El "model insostenible del totxo i el seu inevitable esfondrament han fet estralls al País Valencià", afegeix Cayo Lara.

Paco Agulló: “És el fracàs d'un dels projectes estratègics del PP”

El vandalisme i els robatoris estan povocant un continuat deteriorament de les 47 vivendes acabades en la urbanització de Serelles, davant de la impossibilitat que els compradors les ocupen. Esta sustitució ha sigut denunciada pel grup municipal de Esquerra Unida-l'Entesa a Alcoi el seu portaveu Paco Agulló afirma que “estem davant del gran fracàs d'un dels projectes estratègics del govern municipal del PP”.

L'edil, que és també candidat a l'Alcaldia d'esta formació política, acusa a l'alcalde de “enganyar a l'opinió pública, per organitzar fa tres mesos un acte públic d'entrega de les llicències d’ocupació de les cases a diversos veïns, a pesar que se sabia que les obres no estaven acabades”.

La urbanització de Serelles era un dels projectes estrela del govern municipal del PP, que en ple boom de la construcció previa construir 1.500 xalets en esta zona ubicada en l'àrea d'influència del parc natural de Mariola. Estes previsions inicials van ser retallades per la Conselleria de Medi Ambient, que va reduir a 500 el nombre de cases a construir. Posteriorment, la punxada de la bambolla immobiliària va reduir de forma considerable les vendes, provocant la fallida de l'empresa promotora Luxender.

Després d'un procés que ha durat sis anys, només s'han construït 47 cases i molts dels seus compradors inicials han renunciat, intentant recuperar les quantitats que han donat en senyal.

Paco Agulló qualificava de “vergonyosa” la situació actual d'estes vivendes, assenyalant que els robatoris i el vandalisme han provocat un notable deteriorament d'estos immobles, que en estos moments no estan en condicions de ser habitats.

Programa per a les municipals d'EUiA-Adrià del Besòs

L’Assemblea local d’EUiA aprovà les més de 100 propostes que han de servir per començar el debat i la construcció d’un programa d’esquerres, social i alternatiu en els propers anys a Adrià del Besòs. El document, presentat per Gregorio Belmonte, cap de llista d’EUiA a les properes eleccions municipals, fa una anàlisi de la situació que vivim actualment on ressalta l'alta taxa d’atur a la vila, el nivell formatiu i el feble teixit industrial de la ciutat.

Les properes eleccions també es desenvoluparan en un context polític on el govern de la Generalitat està en mans de una Convergència i Unió que està aplicant mesures de retall pressupostari en politiques socials, educatives i de salut. L’Assemblea d’EUiA també es mostra preocupada per la poca mobilització social davant les retallades de drets del govern de Zapatero i de Mas a Catalunya i de la desafecció de la ciutadania cap a la política.

Davant d’aquesta situació el document d’EUiA proposa línies de treball que són prioritàries pel futur de la ciutat, línies d’actuacions que han de garantir una ciutat on la igualtat d’oportunitats per a tothom sigui la prioritat del govern municipal. Línies que posin en marxa politiques educatives, socials, de formació i promoció de la economia local a més de garantir una gestió municipal eficaç, austera i participativa.

L’Assemblea d’EUiA ha acordat impulsar una campanya per les eleccions municipals molt propera a la ciutadania i les entitats i on la mobilització de persones que volen anar més enllà en les politiques socials sigui determinant en el futur de la ciutat.

EUiA també ha aprovat dues resolucions de rebuig a les retallades anunciades per la Consellera d’Ensenyament en les plantilles de professorat del curs 2011-2012 i una altra de rebuig a la congelació de la construcció del nou Centre d’assistència primària del barri de La Mina.

EUPV exigeix que a Sanitat “paguen les hores extra al SAMU”

La diputada d’EUPV i cap de llista per Castelló, Marina Albiol, ha denunciat “la profunda precarietat” que pateix el Servei d’Atenció Medicalitzada Urgent (SAMU) de les tres províncies “els professionals del qual fan hores extraordinàries que la Conselleria no els paga des de fa anys”. Albiol assegura que “no es tracta d’un deute puntual, perquè alguns facultatius com els d’Alacant porten més d’un any sense cobrar hores” i ha demanat la compareixença del conseller de Sanitat en les Corts per a exigir-li el pagament dels retards.

“EUPV ve denunciant la situació de fallida tècnica que pateix la Generalitat i que afecta als pilars de l’atenció pública a la ciutadania. No podem permetre que un Govern en cures intensives cause la mort de tot el sistema”, ha criticat Marina.

La diputada autonòmica d’EUPV i cap de llista per Castelló, Marina Albiol, ha exigit a la Conselleria de Sanitat “que pague les nombrosíssimes hores extra que deu als facultatius del SAMU de les tres províncies, situació que està provocant un funcionament perillosament precari de les urgències mèdiques”.

Albiol, que ha demanat la compareixença del conseller en les Corts “per a obligar-li a donar la cara davant dels ciutadans”, assegura que “la situació de fallida tècnica de la Generalitat ha tocat l’ós del sistema públic general i està afectant a serveis prioritaris d’atenció a la població”. “No podem permetre que un Govern valencià en cures intensives, que ja no s’aguanta perquè està endeutat i sense solvència, estiga causant la mort lenta del nostre Estat del Benestar. Per això, i més en qüestió sanitària, cal exigir el pagament urgent de les hores al personal mèdic i el reforç de les plantilles”, afirma Albiol.

“Cervera està deixant morir la sanitat pública en benefici de la sanitat privada, que és la que utilitza la gent més benestant del País Valencià”, ha afirmat la diputada.