dissabte, 31 de juliol de 2010

Xina s'oposa a les sancions contra l'Iran

Xina s'oposa a les sancions unilaterals imposades contra l'Iran per part de la Unió Europea, va dir Jiang Yu (foto), portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina: "Esperem que les parts actuïn amb diplomàcia", va dir Jiang quan se li va preguntar sobre opinió al respecte, afegint que la Xina considera que l'assumpte nuclear iranià ha de solucionar-se per mitjà de negociacions i diàlegs. L'UE s'ha decantat per mesures restrictives, que han excedit les sancions imposades per l'ONU el 9 de juny, després que EUA prengués una decisió semblant.

El president nord-americà Barack Obama va signar l'1 de juliol una nova llei per imposar sancions a l'Iran, que va ser descrita com "un atac al cor" de les capacitats nuclears del govern iranià.

Els ministres de Relacions Exteriors de l'UE van aprovar el dilluns, seguint les directrius marcades per EUA, unes sancions més estrictes contra l'Iran, al negar-se el país a acatar la suspensió del programa civil d'enriquiment d'urani.

Per la seva banda, l'Iran ha lliurat una carta al director general de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (IAEA), Yukiya Amano, sobre la represa de les negociacions en matèria nuclear.

La carta, presentada conjuntament pel Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran, i l'Organització d'Energia Atòmica de l'Iran, va expressar que el país està llest per iniciar converses d'intercanvi d'urani, segons van informar el dilluns mitjans locals del país.

"Donem la benvinguda a la decisió de l'Iran sobre això", va dir Jiang.

Xina espera que les converses entre l'Iran i el Grup de Viena, que comprèn els EUA, França, Rússia i l'IAEA, comencin el més aviat possible: "Esperem que les parts arribin aviat a un acord", va dir Jiang, afegint que això ajudarà a resoldre l'assumpte nuclear iranià a través de la negociació i el diàleg.

Rússia: 60% més de despesa militar

Rússia augmentarà en un 60% la seva despesa en defensa fins prop de 66.300 milions de dòlars per a l'any 2013. El govern rus va prendre durant una reunió el dijous la decisió que la despesa en defensa pujarà des dels 1,264 bilions de rubles (uns 42.000 milions de dòlars) fins als 2 bilions de rubles (uns 66.300 milions de dòlars) el 2012. L'Armada, l'aviació i la indústria aeroespacial tindran prioritat en la despesa en defensa.

Els experts opinen que la construcció de submarins avançats, míssils balístics, fragates avançades i altres naus rebran la major part dels fons.

El pla també inclou la construcció de dos portahelicópters Mistral, gràcies a un acord amb França.

A més, el país planeja invertir 2.650 milions de dòlars en 60 caces jet de la seva producció i adquirir 26 caces model MiG-29K Fulcrum-D, el que s'espera que costi més de 828 milions d'dòlars.

Rússia també vol comprar 32 caça-bombarders SU-34 Flanker, que costaran uns 36,4 milones de dòlars cada un.

Citigroup paga 75 milions de multa

El gegant bancari nord-americà, Citigroup, va acordar pagar 75 milions de dòlars de multes per liquidar càrrecs en contra, en el sentit que va proporcionar informació enganyosa als inversors sobre la seva exposició als riscos dels mercats de les hipoteques de mala qualitat (subprime), informà ahir la Comissió de Valors i Borsa (SEC): "De manera repetida, Citigroup va fer declaracions enganyoses en els informes sobre utilitats i en els expedients públics, sobre el nivell de les propietats que posseïa recolzades per hipoteques de mala qualitat", afirmà la SEC en un butlletí de premsa.

"Entre juliol i mitjans d'octubre de 2007, Citigroup va assenyalar que l'exposició a les hipoteques de mala qualitat, en la seva unitat de banca d'inversió, era de 13.000 milions de dòlars o menys, quan en realitat era de més de 50.000 milions de dòlars", va afegir.

Un executiu actual i un ex executiu de Citigroup també van acordar cobrir els càrrecs en relació amb la SEC, pel paper exercit per que el grup emetés les declaracions enganyoses en un expedient de la SEC.

L'ex director de Finances, Gary Crittenden, va acceptar pagar 100.000 $ i l'ex cap de relacions amb el inversionista Arthur Tildesley Jr, actualment cap de comercialització creuada de Citigroup, va acordar pagar 80.000 $, informà la SEC.

"Fins i tot a la tardor del 2007, quan el mercat hipotecari s'estava deteriorant amb rapidesa, Citigroup es jactava de tenir habilitats superiors en el maneig de riscos, per a reduir la seva exposició a les hipoteques de mala qualitat a prop de 13.000 milions de dòlars. De fet, milers de milions més en obligacions hipotecàries garantides (CDO) i una altra exposició de mala qualitat van estar en els llibres sense ser revelats als inversors", va dir Robert Khuzami, director de la divisió de compliment de la SEC: "Les regles de revelació financera són simples. Si es tria parlar s'ha de parlar de forma plena, no amb veritats a mitges".

L'anunci va ser fet uns dies després que la SEC va arribar a un acord amb un altre gegant de Wall Street. El 15 de juliol, Goldman Sachs va acordar pagar 550 milions de dòlars pels càrrecs en contra, en el sentit que va enganyar als inversors amb un producte hipotecari de mala qualitat just quan el mercat de l'habitatge als Estats Units començava a ensorrar-se.

En acceptar la major multa mai pagada a la SEC per una firma de Wall Street, Goldman també va reconèixer que el seu material de comercialització sobre el producte de mala qualitat contenia informació incompleta i va prometre reformar les seves pràctiques de negocis.

El torero Enrique Guillen ataca una seu d'ERC

El torero espanyol Enrique Guillen, amb tres individus més, ha atacat una seu d'ERC i ha aconseguit ferir a una de les persones que estaven al local. El matador de toros, sembla que de Badalona, s'ha endinsat en un local d'ERC presentant el seu DNI i identificant-se per a posteriorment iniciar l'atac. Tot i les crides de les persones presents a què es calmés, l'individu ha començat a amenaçar als que hi eren, i han començat a destrossar el mobiliari del local. Un dels elements atacants ha llançat una cadira contra els presents ferint a un membre d'ERC. Potser no està de més recordar que fets com aquest, a Euskal Herria, són considerats com Kale Borroka i castigats amb molts anys de presidi.

Cridarà a declarar l'Audiència Nacional a aquest individu i l'empresonarà, tal com fa amb joves bascos/ques? Per fets molt menors hi ha gent complint fins i tot 10 anys de presó!

Els Mossos d'Esquadra van arribar quan els ultres havien fugit, però el partit presentarà denúncia.

divendres, 30 de juliol de 2010

Gallego: "Estem disposats a paralitzar el país"


El secretari general de Comissions Obreres a Catalunya, Joan Carles Gallego, ha afirmat que en la negociació de la reforma laboral el govern espanyol: "Ha cedit a les pressions dels sectors empresarials". Gallego ha vaticinat que la reforma laboral "crearà conflictes" a les empreses, i ha expressat sobre la vaga general convocada pel 29 de setembre que estan "disposats a paralitzar el país".

S'allarga la vaga de camioners a Grècia

35.000 camioners grecs estan en vaga des de dilluns 26 de juliol. Els camioners grecs allarguen la vaga tot i l'ultimàtum del Govern, en el 80% de les gasolineres del país no queda combustible i el turisme amenaça amb col.lapsar. La crisi per la crisi continua a Grècia. Davant el Ministeri de Transport grec s'havien congregat avui més de 2.000 conductors de camió. La protesta era contra el Govern, que en aquests temps de crisi i durs retalls ha aprovat un projecte de llei amb el qual pretén liberalitzar el sector.

Atenes segueix en aquest assumpte els principis que estableixen les regulacions de la Unió Europea, però no va consultar prèviament amb els camioners els detalls de l'esborrany, i aquests mostraven el seu descontentament via manifestació.

Al principi, tot va transcórrer pacíficament. Però aviat van començar a volar les ampolles contra la policia antidisturbis estacionada davant de la seu ministerial i aquesta va recórrer, una vegada més, als gasos lacrimògens per dispersar la multitud. El tumult estava servit, però al final ningú va resultar ferit.

En vaga des de dilluns

La majoria de les gasolineres de tota Grècia estaven avui tancades. Els camioners no només protesten, també estan en vaga, i això des de dilluns, cosa que ha generat una situació de greu escassetat de combustible i aliments frescos en el conjunt del país.

El passat dimecres, el Govern va donar un ultimàtum als 35.000 conductors de camions a l'atur perquè van tornar al treball en un termini de 24 hores si volien conservar els seus llicències: una ordre que fins ara no han complert. En les negociacions entre vaguistes i representants governamentals no s'ha arribat encara a cap acord.

Les cues es repeteixen en les gasolineres de tota Grecia.Bildunterschrift: Les cues es repeteixen en les gasolineres de tota Grècia.

El turisme podria col.lapsar

Mentre sindicats i polítics discuteixen, la resta dels grecs emprèn la carrera per fer-se amb combustible, el que va generar llargues cues davant les gasolineres quan aquestes van estar encara obertes. Molts conductors han omplert al màxim els seus dipòsits per por que la vaga es prolongui, esgotant les existències en més del 80 per cent dels sortidors del país.

I gran quantitat de turistes roman atrapada en els seus hotels, o varada a les carreteres. Alguns ferries es van veure obligats a suspendre els seus serveis. L'anul • lació de reserves creix i les agències de viatges demanen al Govern que actuï immediatament. En cas contrari, el turisme podria col.lapsar. "Si la situació continua així 24 hores més, ens anem a la fallida. Aquest és el tret de gràcia", van assenyalar les associacions de les tres grans illes turístiques gregues, Creta, Korfu i Rodos.

D'altra banda, al nord de Grècia diverses indústries van haver de suspendre la producció al quedar-se sense gasoil.

En guerra legal contra les retallades

A més, els sindicats grecs han iniciat una batalla legal contra el dràstic programa de retalls presentat per Atenes. El pla anul.la els èxits assolits per generacions de treballadors, va criticar a la televisió Ilias Iliopoulus, secretari general del sindicat de funcionaris ADEDY.

Els membres sindicals demanen la retirada de totes les mesures i han portat l'assumpte davant la màxima instància judicial grega, en estreta cooperació amb l'associació d'advocats del país. Si aquesta fallés en contra, estan disposats a recórrer fins i tot fins al Tribunal de Justícia Europeu. El procés podria durar mesos.

Tot això no mostra la millor cara de Grècia a l'equip d'experts financers de la UE, el FMI i el Banc Central Europeu que es troba actualment a Atenes per estudiar els progressos assolits i decidir si es concedeix al país la segona injecció d'emergència prevista per setembre, que ascendeix a un total de 9.000 milions d'euros.

EUiA a Zapatero: “El 29-S ens veurem al carrer”

La portaveu d’EUiA i diputada al Parlament de Catalunya, Mercè Civit, ha refermat la posició de rebuig absolut de la seva formació davant l’aprovació de la reforma laboral a la Comissió de Treball i Immigració del Congrés dels Diputats, amb els vots favorables del PSOE i l’abstenció “còmplice” de CiU i el PNB. Civit ha volgut destacar la bona feina feta pels diputats d’ICV-EUiA i IU, Joan Herrera i Gaspar Llamazares, que van presentar esmenes a la totalitat i que avui han votat en contra d’una reforma “que no és pròpia d’un Govern que es diu d’esquerres”, ha declarat Civit.

La diputada ha reiterat que EUiA està a la disposició dels sindicats per organitzar la vaga general, convocada pel pròxim 29 de setembre: “La nostra gent farà de piquets informatius als centres de treball, als barris, a les universitats, arreu de Catalunya” i s’ha mostrat convençuda que “els treballadors i les treballadores d’aquest país protagonitzaran una gran mobilització” el setembre vinent. “El 29-S ens veurem al carrer”, ha advertit al Govern del PSOE.

El govern aprova la lliberalització postal

A tres mesos de la liberalització, sense diàleg social, amb el 75% de la representació sindical en contra, amb el suport de la dreta en el Parlament -com en la reforma laboral-, el Projecte de Llei Postal s'ha aprovat en el Consell de Ministres i es debatrà al Congrés al voltant d'estiu: "Per CCOO, el Projecte de Llei Postal és clarament liberalitzador, amaga la reducció del servei postal universal prestat als ciutadans sense un pla definit de finançament ni estratègic que doni cobertura a la reconversió de Correus i a la pèrdua d'ocupació, en un exercici d'aprimament de l'empresa i en la línia ja mantinguda pel Govern amb el sector públic".

Segons CCOO: "El Consell de Ministre ha decidit aprovar avui, 30 de juliol, en l'últim minut del curs polític, per la porta del darrere i, vistes les notes de premsa que ja van sortir ahir, fent demagògia sobre les bondats de la nova "Llei Postal Miracle", amb nocturnitat i traïdoria, el Projecte de Llei Postal que el Congrés dels Diputats debatrà a partir de setembre. El Ministeri, i per extensió el Govern, una vegada més han tractat d'amagar més que d'ensenyar una reforma Postal que, dolentíssima gestionada, és la crònica d'un fracàs anunciat".

"No li falten raons al ministre per fer-ho així, per descomptat. Sobretot quan ha anat incomplint promesa després promesa: Va prometre lluitar per la moratòria de la Directiva, i incompliment; va prometre al Parlament que la transposició de la Directiva es negociaria amb els sindicats i TAMBÉ incompliment, amb el penós paper "progre" de ser l'únic ministre que porta en el seu bagatge l'haver imputat a 22 sindicalistes de Correus per la via penal quan li demanaven menys prepotència i més negociació", diu CCOO.

"Al Govern no li ha interessat debatre la reforma Postal en aquesta legislatura i és normal -al mateix temps que inacceptable- que hi hagi pretès passar de puntetes i presentar-la per la porta del darrere en un exercici de cinisme polític que, atesa la posició que està mantenint en la Reforma Laboral, a ningú pot estranyar. ¿D'això es tractava, Sr Ministre, com es pretenia l'11 de març, de apanyar la Reforma Postal en un dinar d'amics? En conseqüència a CCOO no li estranya la forma d'aprovar la reforma Postal: ja no és una forma de fer política, és una forma de ser en el Ministeri que Malea i perjudica la pràctica de la política per convertir-la en magreix amb aquells que la volen acompanyar i sectarisme contra qui exerceix la legítima discrepància".

"Un projecte (segueix CCOO) que es presenta igualment després que Foment contestés a les legacions de la Majoria Sindical, la desestimació de la pràctica totalitat de les mateixes i apostant, tot i els discursos "progressistes", per un model postal que retalla el SPU, que finançaran operadors i ciutadans alleugerint d'aquesta obligació a l'Estat (o si no ja veurem els Pressupostos Generals de l'Estat de 2011), que no estableix projecte empresarial algun per Correus i un Projecte de Llei que, en paraules del propi Foment, no té per què establir garanties laborals i d'ocupació (per això està, ens diem des de CCOO, la Reforma Laboral)".

"I per si fossin pocs els condicionants negatius per al seu tràmit, el Projecte de Llei Postal es presenta coincidint amb el tancament intern en el Govern i els Ministeris respectius dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2011, que retallaran novament les seves aportacions i, sobretot, amb una reforma laboral "progressista" que suposa la major agressió als drets laborals en 30 anys de democràcia i que curiosament, per allò dels "semblances raonables", també s'ha fet a tot córrer, tancant-se el 29 de juliol al Congrés pel tràmit d'urgència i amb una votació salvada per la dreta nacionalista -PNB i CiU-, amb el rebuig frontal dels sindicats i amb una Vaga General, més justificada que mai, per al 29 de setembre. Pel que fa impossible creure's el que ens diuen els dirigents postals de la UGT de que el Govern és dolent per la Vaga General (que convoquen) i bo i molt generosos amb nosaltres per la cosa postal, que, per aquests dirigents, s'ha convertit en la "illa dels no retallades i salvaguarda del benestar social". Donaria riure si no fos tan greu", afirma CCOO.

A l'espera d'una valoració en profunditat del projecte (de el text no s'ha sabut res, en línia amb l'habitual transparència demostrada pel Ministeri), i després d'analitzar els canvis que el Govern hagi hagut de fer respecte a l'Avantprojecte previ ( que sens dubte n'hi haurà, vista la campanya de pressió desencadenada per diversos sectors empresarials, institucionals i polítics interessats en l'especejament de Correus, als quals la Llei de Foment està donant un oxigen que ni tan sols ells mateixos esperaven), CCOO, a la tornada de l'estiu, plantejarà les seves propostes al Congrés dels Diputats.

"CCOO de Correos, davant d'una Llei que, aquesta sí, pot ser de punt final per al nostre futur, convoca a la mobilització, l'única eina de què disposem davant les agressions, les retallades i el desmantellament del correu públic. Així ho afirmàvem ahir en el comunicat conjunt amb la majoria sindical: és el nostre objectiu reconduir aquest projecte, com ho és reconduir la Reforma Laboral, i, amb els vímets sectaris que vénen donant a llum al Ministeri -com al Govern-, a la tardor tornarem a exposar les nostres raons i tornarem a mobilitzar".

Experts russos sospiten d'un "arma climàtica"

Les temperatures inusitadament altes, que assoten per sisena setmana consecutiva les zones cèntriques de Rússia, fan a alguns experts locals preguntar-se si no seran atribuïbles a l'assaig d'algun arma secreta per part dels EUA. Gueorgui Vasiliev, de la Facultat de Física de la Universitat Lomonósov de Moscou, va recordar en declaracions al diari Komsomólskaia Pravda que els cataclismes més forts a Rússia i altres nacions es van iniciar després de 1997, data en que els EUA va posar en marxa la seva estació de radiotransmissors HAARP.

Situada a Alaska, aquesta estació és l'eina més poderosa per influir en la ionosfera. Alguns tècnics militars s'inclinen a pensar que es tracta d'una arma geofísica. Vasiliev també sospita que els EUA no hauria invertit gairebé dues dècades i 250 milions de dòlars en aquest centre, si la seva única funció fos l'estudi de aurora activa d'alta freqüència.

Un ex meteoròleg militar, Nikolai Karaváyev, no descarta "la possibilitat que s'estigui assajant un nou arma climàtica sobre Rússia". Ell vincula l'onada de calor extrem amb el recent llançament de la nau espacial nord-americana X-37B, que és capaç de portar poderoses armes làser. Les temperatures a Moscou ja ronden 40 graus centígrads, mentre que a Berlín, París, Viena o Varsòvia oscil.len entre 18 i 25 graus. Aquesta circumstància porta a Karaváyev a la conclusió que és un cataclisme "local i deliberat".

Vladímir Lapshín, director de l'Institut de geofísica aplicada, qualifica aquesta hipòtesi de "absurda", en primer terme, perquè les temperatures superen la norma en el propi territori nord-americà. "Les masses aèries solien barrejar generant a l'estiu una temperatura propera als 25 graus mentre que ara hi ha una enorme zona atmosfèrica d'alta pressió que roman sobre la part europea de Rússia (...) A veure si es mou a l'agost i tot el món s'oblidarà de seguida de l'arma climàtica ", va dir.

Saakaixvili crida a preparar-se per nova guerra contra Rússia

El president de Geòrgia, Mikhaïl Saakaixvili, va cridar els seus conciutadans a preparar-se per "una defensa total" contra Rússia que, segons ell, no ha renunciat a la idea de "ocupar la totalitat del territori georgià". "L'objectiu del nostre enemic és establir el control sobre Geòrgia", va afirmar Saakaixvili: "Cada metre quadrat ha de cremar sota els seus peus", va manifestar en presentar les noves prioritats en matèria militar.

Va assenyalar que la tasca mínima serà frenar l'avanç de l'adversari cap a l'interior del país i després aconseguir l'alliberament total dels territoris georgians, incloses Abkhàzia i Ossètia del Sud.

Rússia no desisteix del seu propòsit de "enderrocar la democràcia georgiana i ocupar tot el territori nacional". "Ells treballen intensament en aquest sentit", va declarar Saakaixvili en afegir que ho demostren la retòrica i la propaganda diàries contra Tbilisi.

Exhortar a revisar la doctrina de mobilització en temps de guerra fent aposta per reservistes i milícies populars. Per assegurar, cada localitat tindrà "les armes necessàries i petits grups per ensinistrar els veïns", va dir.

Així mateix, va prometre que el pressupost militar va a recuperar properament el nivell previ a la crisi. En 2010, Geòrgia va assignar a aquests efectes 450 milions de dòlars, enfront dels 930 milions de dòlars el 2008.

2000-2009 la dècada més calorosa

Dades científiques revelen que la dècada compresa entre els anys 2000 i 2009 va ser la més calorosa a la Terra, des del començament dels registres de temperatura, fa un segle aproximadament, segons un informe sobre el clima de l'Agència Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica dels EUA. En l'elaboració de l'informe anual sobre el clima van participar més de 300 científics de 48 països. "Totes aquestes dades, recollides per separat, porten a una mateixa conclusió: La temperatura al nostre planeta puja", va dir la cap del NOAA, Jane Lubchenco.

"Les dades van ser recollides de diferents organitzacions arreu del món. La informació que va ser utilitzada prové de diverses fonts, inclosos satèl.lits, globus aerostàtics, estacions meteorològiques, vaixells i boies", afirmà Lubchenco.

Així mateix, els autors de l'estudi van mediar la temperatura de l'aire i l'aigua, la humitat, el nivell del mar, així com el gruix de les glaceres i la capa de neu i gel.

El 2009, a causa del fenomen natural del Niño, les temperatures es van aproximar als seus màxims històrics.

A l'Amèrica del Sud van ser freqüents i més intensos els episodis de calor extrem. La mateixa situació es va observar en diversos països d'Europa i Àsia. A més, el 2009 va continuar la tendència de l'augment de concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.

Mort el presentador que encarregava assassinats

El presentador de televisió brasiler, Wallace Souza (foto), acusat d'encarregar assassinats per augmentar l'audiència del seu programa "Criminal", va ser trobat mort en un hospital de Sao Paulo. Souza, de 52 anys i ex diputat del parlament regional de l'estat d'Amazones, va morir d'una malaltia hepàtica, portant-se a la tomba els detalls de almenys nou assassinats dels que se li acusava. A la tardor de 2009, després de decretar-hi l'arrest, el presentador va fugir, però tot just un mes després va haver de lliurar-se a les autoritats. Va ser acusat de narcotràfic, associació il.lícita i tinença il legal d'armes.

A més, les indagacions van apuntar a Souza com l'autor intel.lectual de l'assassinat de cinc narcotraficants pertanyents a màfies rivals.

El presentador de la cadena brasilera Canal Livre va caure sota sospita després que la policia s'interessés per la ràpida arribada del seu equip de corresponsals als llocs on s'havien comès crims, i de vegades, apareixien abans que els detectius.

Les sospites es van confirmar després de les declaracions fetes pel cap de seguretat de Souza, Moacir Jorge da Costa, qui va confessar haver comès un assassinat per encàrrec de l'ex diputat.

Pel que fa al propi Souza, va rebutjar les acusacions en tot moment i va sostenir que l'eficàcia periodística del seu equip es devia a "bones fonts d'informació".

Avant: El "monte": L'habitacle permanent del PP

El Partit Popular de Mariano Rajoy obeeix únicament als seus instints més primitius. Res a veure la seva actuació política amb la dels seus homòlegs europeus, a excepció, potser, del berlusconisme. No és que "se eche al monte" de tant en tant: És que el seu habitacle permanent és el monte. És una condició que porta en els seus gens. La sentència del Tribunal Constitucional sobre el Estatut els ha deixat cert regust tirant a agre. No és el que ells volien, encara que tampoc és el que volíem els catalans. Per això s'esmolen els esperons per impedir per qualsevol mitjà que el Govern recondueixi per la via legislativa els excessos perpetrats contra l'Estatut pel Tribunal Constitucional (TC).

Per això han llançat una campanya demagògica contra la llengua catalana fent una lectura preconstitucional sobre totes les llengües cooficials de l'Estat. Per al PP, el consens constitucional que va permetre una transició ordenada i única en la història d'Espanya, va ser una feblesa, una fluixesa dels seus correligionaris d’aleshores (gairebé tots els centristes, falangistes i dretans que acompanyaven Adolfo Suárez i la seva Unió de Centre Democràtic se’n van anar cap a l'Aliança Popular d’en Fraga, embrió de l'actual PP) que van pactar amb aquella esquerra que acabava de sortir de la clandestinitat o de tornar de l'exili el germen per a la dissolució d'Espanya.

Gairebé res. Parafeixista sense pal·liatius que s'agafa a qualsevol taula de salvació per fer oposició i aferrar-se novament al poder. Com a exemple, la seva última excusa: la modificació de la llei de l'avortament els ha proporcionat benzina per posar en marxa el motor del patètic sense sentit doctrinari d'una minoria de catòlics de Trento que segueixen cegament el que els ordena una jerarquia descerebrada. Al PP li va de meravella acostar-se a aquestes ombres xineses, on es veu perfectament integrat. Són vots.

El lamentable d'aquest assetjament permanent del PP és que ha aconseguit posar el PSOE contra la paret, fins al punt que aquest ha acabat negant-se a si mateix. D'aquesta manera, avui el partit socialista s'ha llançat en braços del liberalisme més descarnat i les seves mesures antisocials estan fent les delícies de la patronal i del PP, que no esperaven tanta generositat del tantes vegades ponderat esperit social d’en José Luis Rodríguez Zapatero. Aquesta deriva del Govern socialista cap a posicions ultraliberals ha permès que el PP, al mateix temps que amb la seva cara feixista ataca qualsevol reforma progressista, amb la seva careta progre es permet aparèixer com el portaestendard de les víctimes (treballadors, pensionistes, funcionaris ...) del desgavell zapateril.

Però tant el PSOE com el PSC els ho estan posant fàcil. Només un exemple: a les contradiccions conegudes entre els socialistes catalans i els seus correligionaris del PSOE ara se n’hi ha afegit una de no menys importància, com és el tema del finançament de la sanitat pública. En aquest aspecte, el PSC ha passat a ser la punta de llança del neoliberalisme amb la proposta de copagament (repagament el qualifiquen encertadament des de Dempeus per la Salut Pública) dels serveis sanitaris. La consellera de Sanitat, Marina Geli, per aconseguir que la seva proposta anés acompanyada per instàncies superiors, va proposar a la ministra del ram, Trinitat Giménez, que prengués una mesura similar per a tot l'Estat. Però Giménez ni tan sols va contemplar aquesta possibilitat. Només li falta al PSOE en aquests moments sumar a les mesures antisocials que pretenen acabar amb la crisi una altra mesura tan antisocial com aquelles: que el personal pagui per una atenció sanitària que ja desemborsa prèviament a través de la nòmina. Aquesta iniciativa ha donat noves municions a l'oposició, entre altres raons perquè és una elecció exclusiva dels membres socialistes del Govern, de manera que la discrepància d'altres membres del Tripartit estava cantada. Jordi Miralles, diputat per EUiA al Parlament, va sortir al pas d'aquesta pretensió dient que la seva formació, en aquest cas concret, "ni Geli ni Castells (conseller d'Economia) ens representen en el copagament". Geli i Castells són els munyidors visibles de la idea.

Mare meva la que es va muntar!

El títol d'una novel·la de l'inoblidable Francesc Candel ve que ni pintat per descriure l'enrenou que s'ha muntat entre els membres de la caverna mediàtica que acompanyen el PP i el mateix PP arran de què el Parlament, el dimecres 28, aprovés la prohibició de les curses de braus, que s'aplicarà a partir de l'1 de gener del 2012.

El PP no va trigar ni cinc minuts a llançar una altra diatriba contra Catalunya i va anunciar que presentarà una iniciativa al Congrés per tal que sus señorías anul·lin la llei catalana i que es declarin les curses de braus com a bé cultural a tot el territori estatal. Ni més ni menys. És el mateix que dir-li a Rodríguez Zapatero que es mulli, que surti a l'arena i se les vegi amb aquest morlacos. Perquè en aquesta tessitura, si s'arriba a admetre a tràmit, aquesta llei triomfaria al Congrés probablement amb els vots de tots o gairebé tots els diputats socialistes, el que seria una altra tremenda bufetada a l’autogovernabilitat de Catalunya. El PP també contempla en la línia de l'horitzó la possibilitat de recórrer al Tribunal Constitucional, el guardaespatlles judicial que té al seu servei.

La caverna mediàtica no s'ha quedat enrere. El Mundo, dirigit per l'inefable Pedro J., sota una fotografia dels somrients Josep-Lluís Carod-Rovira i José Montilla, titula: "Han triomfat els animals", que és la tesi dels promotors de la prohibició, però amb segones lectures. Però en el mateix diari, el seu col·laborador José de Esteban titula el seu article ni més ni menys que amb un "Cap al totalitarisme". Com es veu, els d'El Mundo estan perfectament informats del que es cou a Catalunya. Altres perles cavernícoles són la d’ABC ("La farsa nacionalista acaba amb els toros a Catalunya") i la de l’ultra-opusdeista La Razón ("Mort a l'arena"). On són els separadors?

Cursos d'estiu de l'Escola del Sol

L'Escola Lliure el Sol consolida el seu paper de primera escola de formació laica de Catalunya amb els cursos d'estiu en que un centenar de persones es formaran en els cursos que es realitzaran a Viladrau i Saifores. Durant el mes d'agost, l'Escola Lliure el Sol durà a terme els tradicionals cursos de formació de monitors/es i directors/es. Enguany participaran en els cursos un centenar de persones, cosa que significa la plena consolidació d'uns cursos que es van iniciar l'any 1992, any de naixement de l'Escola, i la consolidació de l'Escola Lliure el Sol com a primera escola de formació laica de Catalunya.

Els cursos de monitors/es i de directors/es recolzen el projecte pedagògic i la consolidació del teixit associatiu juvenil de les entitats de Calunya.
Serà de l'1 al 13 d'agost que es realitzaran dos cursos de monitors i monitores a Viladrau (Osona). Enguany aquests cursos s'han hagut de desdoblar degut a la gran demanda que hi ha hagut. D'altra banda, entre el 16 i el 30 d'agost, a Saifores (Baix Penedès) es realitzarà formació de monitors/es i de directors/es.

La formació que ofereix l'Escola Lliure el Sol està basada en els principis de laïcitat i progrés i, enguany, posarà èmfasi en matèries com el gènere, la immigració i el medi ambient.

Condemnat per objecció electoral espanyola

"Que condemnem Marc Belzunces Ibáñez com a autor criminalment responsable d’un delicte electoral de l’article 143 de la Llei orgànica del règim electoral general, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de catorze dies de presó, substituïble en l’execució de la Sentència, d’acord amb el que estableix l’article 88 del CP, a la pena de tres mesos de multa amb una quota diària de sis euros amb responsabilitat personal subsidiària d’un dia per cada dues quotes impagades, a la pena d’inhabilitació especial per al dret al sufragi passiu durant sis mesos, i a pagar les costes processals". Això passa on els metges del Opus, que cobren de l'estat, es declaren objectors i segueixen cobrant...

Aquesta és la resolució de la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona per a Marc Belzunces. Un independentista acusat per la fiscalia d'un delicte electoral per rebutjar ser membre d'una taula electoral en les darreres eleccions generals. Marc Belzunces va ser designat segon suplent d'una taula electoral però no va firmar la notificació ni tampoc es va presentar a la constitució de la taula. Durant el judici es va declarar independentista i va al·legar que la seva consciència li impedeix col·laborar en unes eleccions espanyoles. Sí que ho faria, va afirmar, en unes eleccions al Parlament o municipals.

La defensa del jove va al·legar el dret a l'objecció de consciència i demana l'absolució o, en cas de condemna, una pena mínima. A més, va al·legar irregularitats en el procés. L'Audiència considera en la seva sentència que no és aplicable en aquest cas l'objecció de consciència perquè afecta a tercers i considera provat que la conducta de Belzunces com un exemple del que s'entén per delicte electoral. La fiscalia demanava per a ell 22 dies de presó i una multa de 3.300 euros, dos anys d'inhabilitació per a càrrecs públics i pagar les costes del procés.

El major atac als drets dels treballadors

La votació definitiva en la Ponència del Congrés dels Diputats del projecte de llei de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball s'ha fet sobre un text que empitjora el projecte de Llei perquè s'avança en la desregulació de drets laborals, es fa més fàcil, ràpid i barat l'acomiadament i s'augmenta la capacitat de decisió dels empresaris. En opinió de CCOO i UGT el text definitiu, després de les esmenes pactades o consentides entre els grups parlamentaris conservadors i el grup socialista, constitueix el major atac als drets laborals dels darrers 30 anys i encara: "Aquest atac s'ha dut a terme de la mà d'un govern socialista, aclamat per l'ocasió per les organitzacions empresarials".

Reunió dels sindicats amb el Grup parlamentari socialista

I no és per menys: la reforma laboral finalment aprovada al Congrés dels Diputats, després d'un pacte del PSOE amb el PNB, facilita a les empreses l'extinció del contracte per raons econòmiques, tècniques, organitzatives i productives, fent-la més fàcil, més ràpida i més barata; mostra la seva ineficàcia sobre la contractació temporal i fa més vulnerable a l'ocupació fix; dota de més poder discrecional a l'empresari en perjudici de la negociació col.lectiva, dret fonamental reconegut en la nostra Constitució com a instrument d'ordenació de les relacions laborals; legalitza les agències privades de col.locació amb ànim de lucre atribuint competències pròpies dels Serveis Públics d'Ocupació; ignora la necessitat de canvi de model productiu-imprescindible per enfrontar els problemes reals de l'economia i de l'ocupació: impulsar l'ocupació de qualitat, la formació i la innovació-i aposta per una competitivitat basada en la reducció dels costos empresarials a costa de la reducció de drets dels treballadors.

En definitiva, el aprovat avui al Congrés amb l'únic vot favorable del PSOE, l'abstenció de CiU, PNB i el Grup Mixt, i el vot en contra de PP i IU, ve a aprofundir els gravíssims efectes que ha provocat en els drets dels treballadors el Reial Decret Llei 10/2010, i fa més necessària encara la vaga general convocada per UGT i CCOO per al proper 29 de setembre, el principal objectiu ha de ser aturar aquesta reforma i tornar a la taula de negociació per pactar una reforma del mercat de treball que prioritzi les polítiques d'ocupació i formació destinades a les persones desocupades, incentivi l'ocupació estable, combati la temporalitat i reforci la funció d'intermediació dels Serveis Públics d'Ocupació.

La reforma laboral del PSOE tira endavant gràcies a CiU i PNB

Amb els únics vots del PSOE (169), i gràcies a l'abstenció de PNB i CiU (16), el projecte de llei de la reforma laboral del govern espanyol va superar ahir el tràmit a la comissió de Treball del congrés. Van votar-hi contra ERC-ICV-IU i PP (165). Ara el text s'enviarà al senat, que podrà esmenar-lo, i hi ha previst que el ple del congrés el voti el 9 de setembre. Però els sindicats ja han avisat que el projecte de llei és 'el pitjor atac als drets dels treballadors' i esgrimeixen la vaga del 29 de setembre per aturar aquesta reforma.

Poca estona abans que la comissió votés el dictamen del projecte de llei, el PSOE va pactar amb el PNB una esmena que concreta les causes econòmiques que permeten acollir-se a l'acomiadament objectiu, de vint dies d'indemnització. Així, especifica que les pèrdues econòmiques han de ser 'actuals o previstes' o bé que hi hagi una 'disminució persistent del nivell d'ingressos que pugui afecta la viabilitat o capacitat de mantenir el volum de feina'. El text aprovat també diu que l'empresa haurà d'acreditar els resultats que al·legui i haurà de justificar que d'aquests se'n dedueixi la necessitat d'acomiadar per tal de 'preservar o afavorir' la posició competitiva de l'empresa en el mercat.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3759687/reforma-laboral-psoe-tira-endavant-gracies-ciu-pnb.html

Nadal i Munar declaren pel cas Can Domenge

Dos ex-presidents d'Unió Mallorquina (UM), Miquel Nadal i Maria Antònia Munar, tornen a declarar avui pel cas Can Domenge. Se'ls acusa de tràfic d'influències i d'ús d'informació privilegiada per vendre des del Consell Insular de Mallorca a meitat de preu un solar on s'hi havien de construir sis-cents habitatges. Dos ex-alt càrrecs més del partit, Bartomeu Vicens i Miquel Àngel Flaquer, van declarar ahir al jutjat d'instrucció número 12 de Palma per aquest mateix cas i van negar totes les acusacions.

L'ex-vicepresident del Consell Insular, Nadal, ha arribat al jutjat a dos quarts de deu del matí, mentre que a les dotze és previst que ho faci Munar, l'ex-presidenta d'aquesta institució. Serà la tercera declaració de Nadal i la segona de Munar, que ha fet molt poques aparicions públiques després de deixar la política, ara fa uns cinc mesos, per diversos casos de corrupció.

El jutjat d'instrucció número 12 de Palma investiga si hi van haver irregularitats per part del Consell de Mallorca en la venda del solar de Can Domenge, durant la passada legislatura. Núñez i Navarro va presentar una querella després que el Consell rebutgés la seva oferta, que igualava el preu de mercat del solar, seixanta milions, que finalment es va adjudicar per trenta a les empreses Sacresa i Ferrá Tur.


Vicens i Flaquer neguen les acusacions


L'ex-conseller insular de Territori, Bartomeu Vicens, i el d'Economia, Miquel Àngel Flaquer, van declarar ahir per aquest mateix cas i van negar haver rebut comissions per l'adjudicació dels terrenys. Flaquer va dir que va ser Vicens qui va insistir en prioritzar una oferta de qualitat en lloc de la més econòmica, mentre que aquest va negar cap participació en l'elaboració de les bases del concurs per adjudicar el solar de Can Domenge.

Vicens va entrar i sortir del jutjat emmanillat, ja que és retingut a la presó de Palma per un altre cas de corrupció, el 'Son Oms'.

També va declarar al jutjat la interventora del Consell de Mallorca, Elena Montejo, que va tractar les modificacions que es van dur a terme en les bases del concurs per l'alineació dels terrenys amb Vicens i Flaquer.

"La Reforma laboral és un retrocés històric"

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera la reforma laboral que hui es comença a tramitar al Congrés dels Diputats un retrocés històric dels drets conquerits en matèria laboral durant els últims decennis. “El temps col.loca a cadascú en el seu lloc, i definitivament, els socialistes han demostrat reiterades vegades, que no es pot esperar d'ells veritables polítiques econòmiques d'esquerres, sinó tot el contrari, mesures contra la classe treballadora”.

La diputada afirma que estem vivint l'ofensiva neoliberal més sagnant dels últims 20 anys contra el sistema de benestar, i anuncia que la seua formació va a centrar la seua activitat en engegar una campanya en defensa dels drets amenaçats dels treballadors i treballadores. “El PSOE ha mostrat com tantes altres voltes las seua veritable cara, i ha traït els interessos dels més necessitats, en benefici de les grans fortunes, demostrant la greu salut de la nostra democràcia i el triomf de la
dictadura dels mercats”, denuncia.

La portaveu d'esquerres considera que la classe treballadora ha de donar
una contundent resposta en el carrer a la reforma laboral, demostrant el
seu rebuig i enuig el dia 29 de setembre en la vaga general. “Esquerra
Unida estarà i treballarà al costat dels sindicats per aconseguir una
jornada de lluita històrica, amb una participació massiva”.

Albiol considera que ací, a Castelló i al País Valencià, la situació és més preocupant si cap, “l'ofensiva de la dreta contra la classe treballadora és doble, des de Madrid amb un PSOE defensor del capital i dels mercats i des de València amb un PP corrupte, enemic del sistema públic i venut a l'empresa privada”. “Cal donar una resposta veritable d'esquerres, que actualment solament representa EUPV, perquè a la fi, en els temes crucials, tant el govern socialista com el popular no són més que els gerents i defensors del capital”, finalitza.

“Sánchez de León ha de rectificar d’immediat”

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica Marga Sanz insta a la consellera Sánchez de León a actuar “de manera urgentíssima” i resoldre el problema de mancança de personal del jutjat, que acumula ordres d’allunyament sense executar: “Deixar aquesta qüestió per a setembre, com és la intenció, no sols demostra el desinterès de la Conselleria pels problemes que té la Justícia, sinó una preocupant irresponsabilitat i temeritat que pot tenir conseqüències molt serioses, les qual cauran sobre les víctimes dels maltractaments”.

Esquerra Unida reclamà ahir a Sánchez de León explicacions en les Corts Valencianes al respecte aquesta qüestió, així com la necessitat que actuara d’immediat per resoldre els problemes de plantilla d’aquesta jutjat. “Tanmateix, sembla que aquesta no és una prioritat per a la consellera. Haurem de recordar-li de nou que el que està posant-se en perill és la vida de moltes dones”, insisteix de manera contundent Sanz.

La diputada d’esquerres afirma que si no es resol aquesta situació, “durant el mes d’agost creixerà l’acumulació d’ordres i seran més les víctimes de maltractaments les què estaran en perill. No és un tema baladí, i exigim a la consellera que es prenga aquest assumpte amb la seriositat que mereix i amb la responsabilitat que no ha tingut fins ara”.

El PP manipula els consells reguladors

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, afirma que els fets que ja ha denunciat la Unió de Llauradors “són molt greus. La consellera està intervenint de manera directa en les eleccions d’alguns d’aquestos consells, entre aquestos el del Vinalopó i el del Comitè d’Agricultura Ecològica. La intromissió és molt greu i li reclamem a Maritina Hernández explicacions en les Corts, així com EUPV presentarà preguntes al respecte”. Torró acusa a la consellera d’intervenir “de manera capciosa en aquestos processos que haurien de ser lliures, ajuda amb el seu vot a les candidatures que més li interessen i el que fa és fomentar el joc brut i l’antidemocràcia”.

Esquerra Unida s’ha sumat a les queixes i denuncies de la Unió de Llauradors sobre les irregularitats en aquestes denominacions d’origen. “Ens preguntem quin és l’interès que amaga la consellera darrere d’aquesta intromissió, per això li exigim la seua compareixença per a que ho explique”.

El diputat d’esquerres demana a Hernández que deixe d’emprar el seu vot de qualitat com a consellera “perquè el que fa és permetre aquestes irregularitats, fent decantar les opcions sempre cap la candidatura que li interessa. No podem permetre que es polititze d’aquesta manera els consells reguladors, i que aquestos estiguen al servei de la conselleria, que ja és el mateix que dir el PP”, critica.

dijous, 29 de juliol de 2010

"S'ha constatat el saqueig del Palau per finançar el PI i CDC"

El Parlament de Catalunya ha aprovat portar a la Fiscalia les conclusions de la comissió d'investigació sobre el presumpte finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música, en un debat en el qual CiU ha insistit que ha patit un "tribunal polític" i una "caça de bruixes". PSC, ERC, ICV-EUiA, PP i C's han forçat que la cambra traslladi a la Fiscalia aquestes conclusions, on es constata que la documentació analitzada "permet provar l'existència d'un circuit que s'iniciaria amb les adjudicacions d'obra pública a Ferrovial". Segons el diputat d'ICV-EUiA Daniel Pi, la comissió ha constatat el "saqueig" del Palau per finançar el PI i CDC.

La comissió d'investigació del cas Palau arriba a la conclusió que el partit d'Artur Mas va finançar-se a través de les adjudicacions d'obra pública. El tripartit vol prohibir que les formacions polítiques puguin rebre donacions d'empreses que hagin prestat serveis a l'administració els últims dos anys.

"Aquesta empresa compensaria amb comissions que pagaria al Palau en forma de patrocinis i aquesta institució, al seu torn, desviaria una part de les comissions a qui ha adjudicat l'obra, CiU, que en aquells moments tenia el Govern de la Generalitat", afegeix el document. En l'apartat de millores, el tripartit proposa prohibir que els partits puguin rebre donacions de persones o empreses que prestin o hagin prestat en els últims dos anys serveis a administracions públiques.

Amb relació al cas de l'hotel del Palau, les conclusions reclamen "rigor i zel" a l'hora de garantir els interessos econòmics de la Generalitat, així com la reversió de la modificació del Pla General Metropolità que ha comportat l'operació per deixar sense efecte la permuta de qualificacions que afecta l'immoble de la Generalitat. En el debat parlamentari, el diputat de CiU Jordi Turull ha insistit que la comissió d'investigació és fruit de la "desesperació" del tripartitt, al que ha acusat de no posar límits en el seu objectiu d'"embrutar-ho tot".

Des del PSC, el diputat Jordi Terrades ha replicat que la comissió ha demostrat que existeixen "més que indicis" de finançament irregular a CDC a través de la Fundació Trias Fargas -actualment CatDem-, acollint-se als documents extrets dels ordinadors de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i de l'exdirectora financera, Gemma Montull, i sobre l'adjudicació d'obres pública. "Hi ha massa coses que costen d'explicar", ha subratllat Terrades, qui ha instat al líder de CiU, Artur Mas, a donar explicacions i a posar ordre a les finances del partit.

Pere Bosch (ERC) ha lamentat la falta de transparència de CatDem, perquè no ha aportat la informació que la comissió li havia sol·licitat, i ha qualificat els convenis que havia signat amb el Palau d'"irregulars". Per al diputat de ICV-EUiA Daniel Pi, la comissió ha constatat el "saqueig" del Palau per finançar el PI i CDC, i ha lamentat que durant els últims mesos, Convergència hagi intentat desprestigiar el treball de la comissió. En la mateixa línia s'ha pronunciat el diputat del PP Santi Rodríguez.

R.U. refugi de feixistes i mercenaris de l'imperi

La justícia britànica ha rebutjat extradir l'ex president bosnià, Ejup Ganic, detingut a l'aeroport londinenc de Heathrow l'1 de març passat i que ahir dimecres per la tarda va tornar lliurement a Bòsnia. Sèrbia l'acusa de cometre crims de guerra durant la guerra que l'OTAN va organitzar als anys 90. L'arrest es va produir quan assistia a una cerimònia de la Universitat de Buckingham en qualitat de president de l'Escola de Ciència i Tecnologia de Sarajevo. No obstant això, el Regne Unit el va posar en llibertat "subjecte a condicions estrictes", a mitjans de març. Tot mentre es persegueix als serbis per defensar-se de l'agresió i el genocidi d'EUA i l'U.E.

El jutge Timothy Workman de la Cort de Magistrats de Westminster considera que existeix una "motivació política" darrere d'aquest procés. Es basa en l'anterior resultat de les dues investigacions que s'han fet per separat. El 2003, el Tribunal Penal Internacional per l'Antiga Iugoslàvia va concloure que no existien aquestes proves. D'altra banda, la Fiscalia de Bòsnia i Hercegovina va considerar que darrere d'aquest cas havia motius polítics.

El magistrat apunta que "la combinació d'ambdues (investigacions) em porten a creure que el procés està sent utilitzat amb fins polítics i per això constitueix un abús del procés d'aquest tribunal", va dir el magistrat.

La decisió és favorable als arguments de la defensa. L'advocat de Ganic, Stephen Gentle, al.legava que l'ordre d'extradició tenia el seu origen en motius polítics i per tant no es sostenia legalment.

Acusat per crims de guerra

Ejup Ganic, de 64 anys, va ser vicepresident de Bòsnia durant la guerra civil i col.laborador proper del llavors president i líder musulmà, Alija Izetbegovic. També va ocupar el càrrec de president de la Federació de Bòsnia i Hercegovina de 1997 a 2001.

El 2009 el ministeri d'Interior serbi va emetre una ordre d'arrest contra 19 sospitosos de cometre crims de guerra durant la guerra serbo-bosniana (1992 a 1995), entre ells els membres de la presidència de Bòsnia i Hercegovina Stjepan Kljuic i Ejup Ganic.

Segons Sèrbia, el bosnians estaria implicat en el conegut atac contra la columna de l'exèrcit iugoslau. Els esdeveniments van tenir lloc al carrer Dobrovoljacka entre el 2 i 3 de maig de 1992, un dia després que fos capturat el president bosnià Alija Izetbegovic.

L'exèrcit de l'autoproclamada República de Bòsnia i Hercegovina va atacar un comboi de tropes iugoslaves que es batien en retirada, en virtut d'un acord subscrit per les parts. 42 persones van morir i altres 73 van ser ferides. Sèrbia manté que l'atac va ser una violació de l'acord de Roma i de la convenció de Ginebra. Ganic i altres dirigents bosnians al.leguen que l'ofensiva es va produir per alliberar el president bosnià Alija Izetbegovic, capturat el dia abans a l'aeroport de Sarajevo pels militars serbis.

Defensa d'EUA ha robat 8.700 milions a Iraq

El Departament de Defensa no pot justificar com ha emprat 8.700 milions de dòlars, el 95% del fons de reconstrucció per l'Iraq, segons ha posat de manifest una auditoria. La quantitat desapareguda, segons l'informe de l'Inspector General Especial per a la Reconstrucció de l'Iraq, són diners iraquians procedents de les vendes de petroli entre 2004 i 2007 i que gestiona el Pentàgon. Aquest fons, que té la seu a Nova York, es va crear el 2003 a instruccions del Consell de Seguretat de l'ONU. Després de la invasió, l'Iraq va permetre a EUA que l'administrés per sufragar projectes humanitaris i de reconstrucció, encara que va retirar aquesta autorització en 2007. En aquest temps, el Pentàgon va rebre 9.100 milions de dòlars.

El 95% del total del fons de reconstrucció

L'informe, presentat aquest dimarts, indica que el Departament de Defensa no pot "respondre de les seves obligacions, despeses i balanços restants relacionats" amb 8.700 milions de dòlars d'aquest fons, una xifra que equival al 95% del total.

De la quantitat "desapareguda", el Pentàgon desconeix per complet què ha passat amb 2.600 milions de dòlars.

La resta dels diners és de difícil localització a causa d'una mala comptabilitat, la manca de control de les despeses i la falta d'establiment de comptes bancaris especials, com ordena el Departament del Tresor per a aquests casos, indica l'informe, que esmenta "falta de instruccions "comptables i" fallades en el control financer i de gestió".

Això, indica l'oficina del Inspector General: "Ha deixat aquests fons vulnerables a usos indeguts".

"Aquesta situació s'ha produït perquè la majoria de les organitzacions del Departament de Defensa que reben els fons no requereixen la supervisió del Departament del Tresor, i cap organització del Departament de Defensa ha estat designat com a agent executiu per a la gestió dels fons", estableix l'informe.

En una resposta inclosa en el document, el Departament d'Estat es mostra d'acord amb les recomanacions del Inspector General d'establir normes més estrictes per a la supervisió d'aquests fons.

L'Oficina de l'Inspector General Especial per a la Reconstrucció de l'Iraq ha recomanat que el secretari de Defensa, Robert Gates (foto), ha d'especificar els procediments per a la comptabilitat futura tots els fons no governamentals disponibles per a aquest tipus d'operacions.

EUPV contra l'incompetència cultural del PP

El diputat autonòmic d’EUPV Lluis Torró afirma que la política exercida per Teatres de la Generalitat: “Fa aigües per tots els costats i són ja molts els fronts oberts contra una gestió que redueix, retalla i elimina. L’últim document del Consell Valencià de Cultura és una prova més”. L’informe, entre d’altres anàlisis, critica la supressió d’obres en valencià del festival de teatre de Sagunt i mostra la seua preocupació per l’abandonament de la Nau. Torró considera que el pronunciament del CVC “és una bufetada més a l’erràtica política que està duent Immaculada Gil-Lázaro al front de Teatres de la Generalitat, malauradament recolzada, a més, per la pròpia consellera de Cultura”, critica.

Esquerra Unida insta a Trini Miró a “reflexionar i rectificar, perquè els fets sobrepassen ja el sentit comú. El propi Consell Valencià de Cultura dona la veu d’alerta i mostra una preocupació molt significativa que hauria de fer actuar a Miró per a prendre cartes en l’assumpte”, demana el diputat d’esquerres

Per a Torró, Gil-Lázaro està “totalment desacreditada per seguir en el càrrec i el que hauria de fer la consellera és destituir-la i respectar les necessitats del teatre valencià, les quals perillen amb una gestió com la que està duent-se a terme”.

ICV-EUiA a favor de les vegueries

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA i diputat ecosocialista en el Parlament de Catalunya, Jaume Bosch, ha justificat el vot a favor de la llei de vegueries per part del seu grup: "El meu grup votarà afirmativament la llei de vegueries per deixar constància de la nostra voluntat ferma de fer possible l'organització de Catalunya en vegueries tal com preveu l'Estatut", ha dit Bosch en la part inicial de la seva intervenció en el debat d'aprovació de la nova legislació, alhora que també ha volgut deixar clar que el que ha fet avui el Parlament: "És poc més que expressar la voluntat d'organitzar el país en vegueries", tal com preveu l'Estatut.

Bosch ha indicat que el seu grup parlamentari "té un compromís de govern en aquesta legislatura amb Esquerra Republicana i amb el PSC que implica la proposta de crear set vegueries. Nosaltres complirem aquest compromís en aquesta legislatura i en la votació d'aquesta llei", ha dit Bosch, alhora que ha deixat clar que ICV-EUiA: "Està molt oberta a mirar que passa en el futur i estem disposats a escoltar, estem disposats a aprendre i a deixar-nos convèncer", en relació a la creació de la vegueria del Penedès. "La realitat és que demà ningú tindrà vegueria", ha dit Bosch als membres que volen impulsar la creació de la vegueria del Penedès.

Respecte a la creació d'una vegueria exclusiva per la Vall d'Aran que la llei no soluciona i on la coalició sempre havia defensat un tracte especial per la Vall d'Aran, Bosch ha anunciat que ICV-EUiA: "Proposarà que els representant de l'Aran a la vegueria siguin designats pel Consell Generau i mantinguin una relació quasi federal amb la vegueria, compatible amb la necessària planificació territorial i de serveis en tot l'Alt Pirineu" en la tramitació de la Llei Especial d'Aran.

D'aquesta manera i en la totalitat de la seva intervenció, Bosch ha volgut deixar clar que el seu grup parlamentari i la seva formació política "volen les vegueries ja que no són una divisió anacrònica basada en somnis del passat sinó una necessitat del present i el futur per aconseguir un autèntic equilibri territorial, que superi la que va ser, en el seu moment, una divisió artificial en províncies. Però sobre tot les volem perquè Catalunya, a través d'aquest Parlament, exerceixi el dret a organitzar-se d'acord amb la seva voluntat".

El diputat ecosocialista ha recordat que "l'única fórmula de sistema electoral que permet adoptar la vegueria com a àmbit electoral i que permet ampliar el seu nombre, sense alterar la proporcionalitat del vot, és la que va presentar el meu grup a la ponència de la frustrada llei electoral".

Bosch ha recordat la necessitat de negociació amb el Govern de l'Estat per la creació de les vegueries i en aquest sentit ha emplaçat, de la mateixa manera que ho va fer en el debat de totalitat, a començar a negociar amb el Govern espanyol per la creació d'aquesta divisió i així poder tenir més de 4 vegueries.

L'OAC i el “finançament irregular” de CiU

ICV-EUiA ha aprofitat la última sessió de la Comissió del Palau per fer públic el seu compromís a portar al jutjat tot el material de la comissió, tal i com es reflecteix a les conclusions presentades pels grups que donen suport al govern. Aquesta decisió ve avalada per l'informe de la Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) que considera "irregular" el finançament de CiU. Durant la sessió el diputat per ICV-EUiA, Daniel Pi, ha proposat una sèrie de mesures que dificultin el finançament il·legal o il·lícit de les formacions polítiques.

Entre aquestes propostes es pot destacar la prohibició de les donacions anònimes a les fundacions de partits polítics, la prohibició de fer donacions a aquestes fundacions per part d'empreses que treballen per les administracions públiques o el desenvolupament íntegre de l'autolimitació de les despeses electorals, incloent per exemple el mailing únic.

Pi també ha aprofitat per criticar l'actitud de Convergència i Unió durant el transcurs de tota la comissió. El diputat ha assenyalat que "les conclusions de CiU parlen de tot menys del Palau" i ha criticat que Convergència hagi fet servir sempre com a única explicació "l'això no toca, això no és una comissió d'investigació i l'això no demostra res". Per fer evident l'actitud de la formació nacionalista, Pi ha afirmat que "això és com quan un veu que tots els cotxes li venen de cara a l'autopista i pensa que tothom va en contra direcció".

El diputat de la formació ecosocialista ha volgut destacar el valor de la comissió, "ha estat un treball molt seriós i molt últil". Tot i que ha volgut recordar que CiU no ha enviat tota la informació requerida impossibilitant d'aquesta manera extreure'n més conclusions.

ICV-EUiA recolza la llei de l'Àrea Metropolitana

El diputat d'ICV-EUiA, Salvador Milà, ha defensat a la sessió plenària el vot del seu grup a favor de la llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: "Aquesta és una oportunitat única per les poblacions de la primera i de la segona corona metropolitana ja que aquesta llei garantirà l'equilibri entre Barcelona i les seves poblacions veïnes", ha afirmat Milà. El diputat ecosocialista també ha volgut destacar l'impacte que tindrà aquest organisme sobre els serveis oferts als ciutadans: "La proximitat de les administracions tindrà una repercussió directa en la qualitat dels serveis oferts". Per a Milà aquesta nova llei també permetrà afrontar d'una forma més directa els desequilibris i les injustícies socials.

Milà ha destacat que la nova administració pugui donar una visió global i unificada sobre aspectes tan importants per a la formació ecosocialista com l'habitatge, el transport, les comunicacions o el medi ambient i ha cridat a la "cooperació de les altres institucions per a la millora constant dels serveis.

El diputat ecosocialista també ha deixat una porta oberta per a que altres poblacions es puguin adherir en pròximes etapes.

I.U. demana ampliar el debat de la reforma laboral

El portaveu parlamentari d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, amb els parlamentaris d'ERC i BNG, Joan Tardà i Olaia Fernández, han sol.licitat al president de la Comissió de Treball del Congrés, Juan Barranco, que ampliï el termini dels treballs a la Cambra i ajorni la reunió prevista del proper dijous, dia 29, perquè el debat sobre la reforma laboral es faci de la forma "més rigorosa i responsable possible, hagi de veritat temps per negociar i s'eviti la urgència amb què el Govern vol tirar endavant una llei tan important".

Llamazares, en una roda de premsa amb els altres dos parlamentaris després de la reunió matinal de la ponència encarregada d'informar del projecte de llei de la reforma laboral, va constatar les dificultats i les pressions que està tenint el Grup Socialista per arribar a acords, especialment per part de les formacions de la dreta com PP i CiU, el que està condicionant els treballs de la ponència.

El portaveu parlamentari d'IU va advertir que el que pretén el Govern amb aquesta reforma és un "trágala parlamentari", quan es tracta d '"una llei molt important que s'ha de tramitar en termini i amb temps per a la reflexió, el diàleg i el debat".

"Es pretén-va dir-que entre avui i dijous es produeixi el tràmit total de la llei al Parlament i això és una bogeria i un gravíssim error. No és de rebut que es pugui fer una cosa així, de forma tan precipitada i que té tantes implicacions".

Gaspar Llamazares va fer una crida "al seny, a la racionalitat i la responsabilitat per una tramitació normalitzada d'una llei molt transcendent".

IU, amb ERC i BNG, van registrar la petició d'ampliació del termini dels treballs en la Comissió parlamentària després de quedar patents les importants dificultats trobades en la ponència per debatre sobre les prop de 350 esmenes que tots els grups han presentat al projecte de llei de reforma laboral del Govern.

Meyer: "Els taliban estan guanyant la guerra"

Segons el parer de Willy Meyer, eurodiputat i coordinador de política internacional d'Esquerra Unida, la publicació dels documents militars sobre l'Afganistan filtrats per WikiLeaks: "Confirma el que IU ha vingut mantenint des de l'inici a de la guerra de l'Afganistan, que es tracta d'una guerra il.legítima, que està aconseguint el contrari del que va perseguir". Després de gairebé 9 d'anys de guerra, Willy Meyer va advertir: "Els taliban estan guanyant. Les forces nord-americanes i de l'OTAN han comès permanents crims de guerra encoberts que han estat la millor coartada per donar més força al moviment talibà".

Segons el parer de l'eurodiputat d'IU "la desclassificació dels papers pot implicar responsabilitats penals internacionals, pels danys produïts a persones innocents per part de les forces aèries i terrestres de l'OTAN, crims que podien haver estat evitats".

Recentment l'eurodiputat advertia al Parlament europeu de la necessitat de les retirades de les tropes de l'OTAN i de les tropes espanyoles. La solució, reiterava "implica una sortida negociada amb la Xina, Rússia i els països àrabs, que permeti una normalització de la situació a l'Afganistan" i "acabar amb el govern corrupte de Karzai".

El coordinador de política internacional d'IU va anunciar una iniciativa perquè Catherine Ashton, l'Alta Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, es pronunciï sobre el que Meyer qualifica "com la constatació d'un reiterat fracàs".

Per Willy Meyer: "El Govern espanyol per acció o omissió és participi d'aquesta política criminal". En aquest sentit va demanar al ministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos ia la Ministra de Defensa Carme Chacón, que recentment han visitat l'Afganistan, que realitzen "una exhaustiva anàlisi dels documents" i exigeixin responsabilitats als comandaments de l'OTAN. Va reiterar la posició d'IU perquè "les tropes espanyoles tornin a Espanya com més aviat millor".

I.U. rebutja les retallades en habitatge

El coordinador federal de Política Territorial i Sostenibilitat d'Izquierda Unida, Pablo Prieto, denuncia que "la ministra Beatriz Corredor ha acabat per confirmar avui la retallada a les polítiques d'Habitatge de que ja havíem advertit la setmana passada". El dirigent federal d'IU titlla de "fal.làcia" les explicacions públiques donades per Corredor durant la Conferència Sectorial reunida avui ja que "ens trobem simplement davant d'un retallada pressupostària antisocial que de cap manera suposa una aposta pel lloguer o la rehabilitació. Senzillament les polítiques d'Habitatge del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero entren en un impresentable dic sec".

Prieto destaca que "aquesta retallada es produeix mentre el nostre país segueix al vagó de cua de la Unió Europea en matèria d'Habitatge. Rodríguez Zapatero ara ens tira a tots en marxa del tren amb un altre greu error que confirma la seva gir a la dreta en matèria social".

El responsable de Política Territorial d'IU detalla que "tot i les cortines de fum que llança la ministra el que passa és que en nom de la reducció del dèficit es sacrifica l'accés a un habitatge en eliminar les ajudes directes a l'entrada per a la compra (fins ara entre 8.000 i 12.000 euros per sol licitant) i es retalla greument els diners per construir habitatge protegit de lloguer".

"No contents amb això -prossegueix-, el Govern socialista dóna un cop a les Comunitats més compromeses en donar suport als que tenen menys recursos, en eliminar l'anomenada "reserva d'eficàcia", i deixar sense pressupost estatal addicional a les CCAA que superin els objectius del Pla Estatal d'Habitatge. Qualsevol altra cosa que digui Beatriz Corredor no és més que propaganda".

Posa com a exemples Astúries i Catalunya, on els governs d'Izquierda Unida i ICV-EUiA s'encarreguen de la Conselleria d'Habitatge i on tres de cada quatre habitatges que es van començar a construir el 2009 van ser protegits. "Amb l'anunciat avui per la ministra, que castiga especialment als que sí que complim, difícilment es podran mantenir aquests objectius", indica.

Pau Prieto denuncia que "Rodríguez Zapatero no ha dubtat a triar entre mantenir l'Estat de Benestar o ficar la tisora i que el paguin els més desfavorits. La conseqüència serà que augmentarà greument l'exclusió per a molts milers de ciutadans que no tindran accés a un habitatge precisament quan més necessiten l'ajuda de l'Estat".

En la seva opinió: "Aquestes mesures suposaran més exclusió social i també més atur en el sector de la construcció, ja seriosament tocat amb les retallades en infraestructures i obra pública assenyalats pel ministre de Foment".

Prieto considera també "fals" que hi hagi millores per facilitar l'accés al crèdit. "La finestreta dels bancs seguirà tancada com des d'ara ho estarà també la finestreta del Ministeri per poder informar de com accedir en millors condicions a un habitatge", afirma.

"Izquierda Unida -assenyala Pau Prieto- s'oposa frontalment a aquestes mesures i insta Rodríguez Zapatero a rectificar, deixant de banda la seva política neoliberal i afrontant la sortida a la crisi amb polítiques justes, socials i d'esquerres".

Udalbiltza destapa moltes mentides i cap prova

Els ciutadans bascos que estan sent jutjats per treballar i impulsar Udalbiltza han subratllat que en la vista oral ha quedat "ben clar" que el procés "està basat en una gran mentida" i que no s'ha aportat cap prova que demostri la vinculació de la institució nacional a ETA. Diversos dels ciutadans bascos processats en la causa contra Udalbiltza van comparèixer ahir a Donostia per fer balanç de les quatre primeres sessions del judici, en què, segons han destacat: "Està quedant ben clar que tot el procés està basat en una gran mentida".

Maribios Ugarteburu, en nom de tots, ha destacat que durant la vista oral han "començat a caure els falsos fonaments d'una farsa que va començar a construir per la teulada", sota la premissa del "tot és ETA", i que ni la Fiscalia ni l'acusació popular "han estat capaços d'aportar cap prova que demostri la vinculació de Udalbiltza a ETA, perquè no pot ser".

Ha considerat "greu" que "ens estiguin demanant explicacions sobre una activitat política pública i sobre activitats administratives intermunicipals" en un tribunal penal, el que per als processats demostra que l'objectiu de l'Estat espanyol és "penalitzar els fonaments de la democràcia: els ajuntaments. Això és el que l'Estat espanyol està jutjant de manera inquisitorial".

Al costat d'això, ha criticat que tant la Fiscalia com l'acusació popular els estiguin interrogant sobre "fets que tenen a veure amb l'exercici dels drets fonamentals reconeguts en la legislació espanyola o en el Dret internacional", de manera que entenen que es tracta "d'un judici contra els drets civils i polítics".

Els encausats s'han mostrat "profundament preocupats" per l'actitud de la Fiscalia, que manté elevades peticions de presó.

"Tractant d'ocultar el fet que el naixement i activitat de Udalbiltza ha estat causa de la voluntat conjunta de centenars de càrrecs electes municipals; tracta de demostrar que va sorgir i es va desenvolupar a les ordres d'ETA. Però no ha aportat encara prova ni informació al respecte", ha destacat Ugarteburu.

A l'hora de fer balanç també s'han referit les nombroses mostres de suport rebudes tant a Euskal Herria com fora del país, així com les iniciatives de denúncia que s'han posat en marxa, i han tingut paraules d'agraïment per a tots.

Mobilitzacions

Alhora, han fet una crida a reprendre aquest treball a partir de setembre, quan es reprengui de nou la vista oral.

Així, han convocat una concentració silenciosa el 10 de setembre a les 12.00 al Boulevard de Donostia, i han anunciat que participaran en la manifestació nacional convocada per al dia 11 per la iniciativa Adierazi EH.

"Els mitjans pretenen guanyar l'opinió pública"


Felipe Aranguren: "Els mitjans pretenen guanyar l'opinió pública".

Caravana Solidaritat amb Panamà 2010

La Caravana Solidària amb Panamà 2010 començà ahir dimecres 28 de juliol al matí i té previst finalitzar el proper 12 agost arribant a Panama. La Caravana la integren gent de Catalunya, Argentina, Mèxic i Itàlia i es fa per difondre i denunciar la situació de repressió que s'està vivint en Panama, després de que el poble, els treballadors i el Moviment Social panameny sortís al carrer a protestar unes lleis aprovades pel govern de Martinelli que eliminen el dret a vaga, la sindicalització, concedeix total impunitat a la policia i NO obliga les empreses transnacionals mineres i hidroelèctriques a realitzar estudis d'impacte ambiental.

Hi ha hagut 10 morts i centenars de ferits i detinguts, persecució de líders sindicals i del Moviment Social i la repressió cotinua. A la Caravana viatgen com a observadors internacionals amb el suport i suport de diferents associacions de Catalunya, Panamà i Mèxic, 7 persones en una furgoneta Cheroky que han venut els grups zapatistes
(EZLN) al moviment social de Panamà, que utilitzà el mateix sub-comandant Marcos en una de les gires per Mèxic.

La idea és que es vagin solidaritzant altres organitzacions i que la Caravana vagi creixent en vehicles, per arribar massivament a la frontera de Costa Rica amb Panamà.

Fabra citat a declarar el 23-S

El jutge d'instrucció número 1 de Nules ha citat a declarar com a encausat el president de la diputació de Castelló, Carlos Fabra, el 23 de setembre. El magistrat l'ha citat per la causa oberta per delictes contra l'administració pública i frau fiscal, pels quals la fiscalia ja va demanar quinze anys de presó i una multa de 2,3 milions d'euros. Fabra, president del PP provincial, havia d'haver declarat el maig passat però "no va poder assistir" al jutjat per motius de salut. De fet, dos mesos abans havia delegat les seves funcions, també per qüestions de salut, al vice-president primer de la diputació de Castelló.

Fabra fa front a la denúncia d'Hisenda per unes suposades irregularitats en la declaració de la renda del 1999. Segons la investigació judicial, Fabra va ingressar, a través de comptes personals o familiars, 5,3 milions d'euros sense justificar durant sis anys.

PSPV, PP i BLOC junts contra el medi ambient

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera que amb la connivència del PSPV, PP i BLOC en la defensa del parany: “La Diputació s'ha col.locat en contra del medi ambient, i tot per un grapat de vots”. La portaveu d'Esquerra Unida a les comarques del nord, critica la decisió del PP, PSPV i BLOC de defensar el parany i exigeix la retirada immediata del recurs d'inconstitucionalitat presentat al TC: “En això perden el temps aquests tres partits que van votar una reforma contraria a dret de la llei de caça, en formular declaracions buides i condicionar decisions judicials”, i continua: “Més bé farien en resoldre els problemes dels castellonencs i castellonenques”.

Per a Albiol: “Estem aplegant al tot val, tres grups politics, PSPV, PP i BLOC agafats de la mà per a pressionar descaradament al Tribunal Constitucional”. I recrimina: “Per a altres qüestions més importants per a les nostres comarques mai es posen d'acord, però en cas del parany s’uneixen en aliança”.

Al parer de la representant d'esquerres, la situació del PSPV, i la seua defensa utilitària del parany és rocambolesca, “és el seu propi partit al govern qui va presentar el recurs d'inconstitucionalitat, els seus eurodiputats a Brussel.les no volen saber res del tema, conscients de la il.legalitat de la reforma de la llei valenciana de caça, tota una contradicció que deixa la defensa del parany per part del PSPV sense caps ni peus i en el terreny de la demagògia més barata”.

La diputada critica que tot aquest enrenou no té res a veure amb la defensa d'una tradició de caça “sobrepassada pels temps i l'avanç de la nostra societat, sinó que es basa estrictament en el més pur i fred càlcul electoralista i exemplifica, fins a on poden aplegar-se determinats partits per un grapat de vots”.

EUiA Montblanc: "Hi ha altres solucions!"

"A EUiA de Montblanc pensem que hi altres maneres de fer les coses: Cal recaptar diners per evitar aquestes sanguinàries retallades de salaris i benestar social. Algunes de les mesures que es podrien adoptar: Retallar despeses militars com les desfilades anuals, com la que es va fer a Badajoz, i la permanència de tropes espanyoles a l’Afganistan. Aplicar una reforma fiscal, amb impostos justos on pagui més el que més té. Càrregues fiscals per a les grans fortunes. Persecució del frau fiscal. Fer pagar a l’església per el seu Patrimoni, doncs fins ara no han pagat mai l´IBI ni l'impost de Patrimoni. Retirar totes les subvencions que tenen i que es financin pels catòlics, si és que hi han".

Retallar les despeses de la casa Real.

Treure el sou a perpetuïtat de 7000 euros, el xofer i cotxe oficial als ex presidents de l'estat espanyol.

No finançar bancs o caixes amb diners públics.

No subvencionar empreses privades i castigar a totes aquelles que treuen la producció fora (externalitzen o deslocalitzen) per estalviar-se ma d’obra.

Expropiar el patrimoni que te la família Franco i que va ser robat al poble.

Treure ducs, comtes i altres títols nobles donats per la dictadura franquista i que es segueixen pagant amb diner públic.

Aquests son uns quants exemples de molts que ni han i que es podrien aplicar abans de retallar sous o paralitzar projectes que donen millor qualitat de vida als ciutadans i ciutadanes. Per això EUiA de Montblanc recolzarà les mesures que aprovi l’equip de Govern de Montblanc i el seu consistori que vagin en el sentit de la defensa de les obres públiques necessàries per a la comarca de la Conca de Barberà. I afegim nosaltres, així com la defensa d’un transport públic de qualitat, que el nostre territori mereix.

U.E.: Blat de moro transgènic per als humans

L'executiu comunitari va adoptar aquest dimecres sis decisions noves sobre el blat de moro transgènic, respecte a autoritzar-ne l'ús tant per a l'alimentació humana com per a l'animal. També se n'ha acordat la importació i transformació, però no pas el cultiu. El blat de moro modificat genèticament ha rebut una avaluació positiva de seguretat per part de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i s'ha sotmès al procediment de control de l'UE. Aquestes autoritzacions tenen una validesa de deu anys, per tant qualsevol producte produït a partir de blat de moro modificat genèticament estarà estrictament sotmès a les normes de l'UE.

Tot i així, aquesta normativa no té cap vincle amb les mesures aprovades recentment sobre el cultiu, ja que no deixa de ser el procediment habitual que se segueix amb els aliments per a les persones i els animals.

dimecres, 28 de juliol de 2010

Braus: Què ha votat cada partit?

L'Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que prohibeix les corregudes de bous ha estat aprovada avui al parlament amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. La majoria dels trenta-set diputats del PSC ha votat contra la prohibició de les curses de braus. Només Núria Carreras, Antoni Comín i Josep Maria Balcells hi han votat a favor; i Rosa Maria Farré, Joan Ferran i Antoni Castells s'han abstingut. CiU, a favor de la ILP, amb vuit vots a favor de les curses i quatre abstencions. ERC i ICV-EUiA, tots contra les curses.

D'entre els quaranta-vuit diputats de CiU, les opcions han estat més dividides, tot i que la majoria hi ha votat a favor. Antoni Frenández, Anna Miranda, Santi Vila, Xavier Crespo, Ramon Espadaler, Josep Maria Nadal i Josep Grau s'hi han mostrat en contra. Els diputats convergents que s'han abstingut són: Maritxell Ruiz, Rosa Fortuny, Irene Rigau i Agustí López.

Ha estat una votació atípica, perquè els dos principals partits, CiU i PSC, han donat llibertat de vot als seus diputats. Per la seva banda, tots els diputats d'ERC i ICV-EUiA hi han votat a favor i tots els diputats de PP i Ciutadans hi han votat en contra.

Les curses de braus prohibides a Catalunya

El Parlament aprova per 68 vots a favor i 55 en contra la prohibició de les curses de braus. Desenes de periodistes, fotògrafs i càmeres de televisió eren a les portes del Parlament de Catalunya on avui es votava l'iniciativa legislativa popular per prohibir els toros, mentre que la presència de defensors i detractors d'aquest espectacle ha estat més aviat escassa.

L'expectació sense precedents que ha generat aquesta votació ha estat enorme tant a mitjans espanyols com internacionals, els corresponsals del quals s'han arremolinat a l'entrada de la cambra catalana per intentar polsar les últimes opinions dels taurins i els abolicionistes abans que comenci la sessió plenària en la qual es decidirà el futur dels toros a Catalunya.

Entre els presents a l'exterior hi havia Lluís Villacorta, organitzador de les concentracions antitaurines que se celebren a la plaça de toros de la Monumental, i que avui s'ha despullat i s'ha tirat a sobre un pot de pintura vermella com si fos sang per a, una vegada més, denunciar la crueltat contra els animals: "Fins que no s'acabin les corrides, seguirem acudint a la Monumental, fins i tot durant la moratòria que es fixi fins al 2012", ha afirmat l'activista.

A uns pocs metres més enllà s'ajuntaven els defensors de les corrides que per abonar la catalanitat d'aquest espectacle han vingut embolicats en banderes catalanes, fins i tot una estelada amb el perfil d'un toro imprès, i amb cartells en els quals es podia llegir: "Llibertat, toros sí, prohibició no".

A més d'aficionats, i professionals, entre ells el torero català Serafín Marín, hi havia també una agrupació de ramaders catalans que defensaven el manteniment d'aquesta tradició.

La tensió ha crescut quan ha entrat al Parlament el vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, al qual alguns exaltats han cridat: "dictador!".

Molts diputats han optat per arribar a peu al Parlament per evitar ser reconeguts i tenir problemes similars.
http://www.emporda.info/catalunya/2010/07/28/catalunya-periodistes-pocs-anti-taurins/85462.html