divendres, 17 d’agost de 2012

Troben cervell en perfecte estat amb 2.600 anys d'antiguitat

Un cervell en condicions gairebé perfectes va ser trobat dins del crani d'una persona que s'estima, va patir una decapitació fa més de 2.600 anys enrere. La troballa és considerada com la millor conservada del món. La calavera va ser trobada en un pou inundat de la ciutat de Heslington, Yorkshire, al Regne Unit, i d'acord a les anàlisis realitzades, hauria pertangut a un home de l'Edat de Ferro, que hauria estat penjat i decapitat, per després deixar caure el seu cap a un pou, s'estima que fa uns 2.684 anys, o cap el 683 ane.

Els científics creuen que la immersió en l'entorn líquid del pou va ajudar a preservar el teixit cerebral humà.

Per Sonia O'Connor, investigadora post-doctoral a la Universitat de Bradford, "el crani de l'Edat de Ferro primerenca pertanyia a un home, probablement d'uns trenta anys i malgrat que la causa de mort poques vegades és possible determinar-la en restes arqueològiques, en aquest cas, el dany a les vèrtebres del coll és consistent amb un penjament. Després, el cap va ser acuradament separat del coll utilitzant una fulla petita, com un ganivet", va afegir O'Connor

Sonia i els seus companys suggereixen que una sèrie d'esdeveniments fortuïts van aconseguir preservar l'òrgan en tan bon estat. Poc després que l'home fos assassinat, el seu cap ha d'haver estat col·locada o va caure al pou inundat que estava lliure d'oxigen. Mentre que altres parts toves del cos humà no pot mantenir-se ben sota aquestes condicions, l'ambient humit que sembla haver estat perfecte per mantenir el cervell "fresc", "a causa de la diferent composició química del teixit cerebral", va dir O'Connor.

Glen Doran, director del departament d'antropologia de la Universitat Estatal de Florida, va dir que dos aspectes del nou estudi immediatament li van resultar notables. En primera instància la confirmació que alguns òrgans es conserven en llocs humits, al contrari del que sol succeir quan es pensa en àmbits secs i freds. D'altra banda va quedar sorprès per la velocitat amb què es va aconseguir realitzar un estudi preliminar per obtenir la informació més important de la troballa.

Basant-se en aquest descobriment i altres coneguts cervells prehistòrics humans intactes, s'ha arribat a la conclusió que l'enterrament ràpid en un entorn aquós, així com una contínua immersió, són essencials per a la preservació de teixit cerebral humà. "El crani està ben dissenyat per a protegir el cervell en vida i pot, en les circumstàncies adequades, romandre en servei molt temps després de l'expectativa normal", ha conclòs Doran.

Valencians s'autoinculpen de l'assalt als supermercats andalusos en solidaritat amb el SAT

Mig centenar de persones, entre ells la diputada d'EU Marina Albiol, han presentat aquest divendres al registre de la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana un document en què es declaren còmplices de l'assalt a dos supermercats andalusos promogut el 7 d'agost per el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) en senyal de "solidaritat" amb una acció "de desobediència civil pacífica, sociopolítica i comunicativa brillant" que ha aconseguit "posar sobre la taula el debat sobre l'exclusió social i l'augment vertiginós de la pobresa". Foto: Marina Albiol, requerida per la Policia per identificar-se davant la seu de la Delegació del Govern a València.

Així ho ha indicat Yolanda Prats, una de les portaveus de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH) de València, entitat convocant de la iniciativa, que calcula que prop de mig centenar de ciutadans han secundat aquesta mostra de suport als sindicalistes andalusos. Entre els assistents hi havia la diputada autonòmica d'EUPV a les Corts Marina Albiol, que ha acudit a presentar tant la seva autoinculpació com la dels seus companys Ignacio Blanco, Esther López i Rosa Pérez Garijo.

A la porta de la seu de Delegació del Govern, un parell de furgonetes policials custodiaven l'edifici, mentre que altres furgons protegien les entrades d'un conegut supermercat situat molt aprop. Així mateix, els agents han requerit la documentació tant a Albiol com a un altre dels participants, cosa que segons la diputada, "no tocava" perquè no s'estava produint "cap situació d'alarma o perill".

Moments abans de lliurar els documents, els assistents han desplegat una pancarta en què podia llegir-se 'Solidaritat amb els sindicalistes del SAT' i Prats ha explicat, en declaracions als mitjans, que l'objectiu d'aquesta acció és mostrar la seva "total solidaritat i suport "als sindicalistes del SAT per dur a terme una" expropiació de productes de primera necessitat sense cap ànim de lucre "per a ser lliurats a persones en una situació de" necessitat extrema".

Per això, la portaveu de la PAH ha insistit que, segons ell, "no hi ha furt", ja que es tracta d'una acció de solidaritat en un moment en què existeix "un desistiment per part de les institucions públiques, que no estan complint amb la seva obligació constitucional "amb les polítiques d'austeritat i retalls. En aquest sentit, ha denunciat la "criminalització" dels activistes "perseguits per mostrar la realitat del poble espanyol".

Així, ha valorat que l'acció ha tingut un important efecte simbòlic ja que ha posat "el dit a la diana d'on és el problema: parlem d'éssers humans, no de dades macroeconòmiques, hem de rescatar les persones, per rescatar els bancs ja tenim al Govern".

Respecte a les conseqüències de la autoinculpació, Prats ha apuntat que dependran del magistrat encarregat del cas, encara que podrien ser "similars a les dels autors". No obstant, ha apuntat que assumeixen els riscos de trobar-se "a primera línia de la batalla de l'activisme" i que la causa "val la pena". "Aquest és el camí, estem orgullosos, això és una onada de solidaritat, de sentit comú i de sensibilitat per les persones", ha afegit.

"No és un delicte"


Per la seva banda, Marina Albiol ha ressaltat que tant afiliats com diputats d'EUPV han decidit unir-se a la causa perquè l'expropiació d'aliments realitzada "no és un delicte, sinó una acció de solidaritat amb aquelles persones que pateixen una situació dramàtica de pobresa i de misèria".

"Creiem que els delinqüents no són aquells que roben aliments per a la gent necessitada, sinó els qui estan fent les polítiques que porten a la gent a la pobresa, que aproven amnisties fiscals per als defraudadors", ha ressaltat la diputada, que ha manifestat que assumeixen les conseqüències d'aquest acte

Respecte al suport al diputat d'IU al Parlament andalús i alcalde de Marinaleda (Sevilla), Juan Manuel Sánchez Gordillo, Albiol ha assenyalat que la seva formació va recolzar l'acció del SAT "independentment que Gordillo fora o no fora d'IU", tot i que ha matisat que per a ells "és un orgull" que sigui diputat de la formació. Segons la seva opinió, "és moment de fer determinades accions contundents que posen en evidència les polítiques del PP, sempre que siguin accions pacífiques".

L'Exèrcit sirià pren el control de la carretera de l'aeroport de Alep

Les tropes del Govern sirià van prendre el control de la carretera que condueix a l'aeroport internacional de la ciutat d'Alep, fins ara tirotejada per ambdós flancs pels terroristes. El "Exèrcit sirià ha aclarit zones adjacents a la carretera de l'aeroport expulsant als terroristes armats". Vaixell rus amb helicòpters i canons per Síria enfila el port de Tartus. La ràdio iraniana IRIB informa que ja ha entrat a la Mediterrània el vaixell rus Alaed, després de travessar el canal de Suez, i es dirigeix cap ​​al port sirià de Tartus, amb helicòpters de combat i canons de defensa antiaèria per a l'Exèrcit àrab sirià que lluita per la independència nacional.

Mentrestant, el barri de Saif al Dawla d'Alep segueix sent el principal escenari de combats entre les tropes governamentals i l'oposició armada. L'Exèrcit també intenta aconseguir el control definitiu de diverses zones de la ciutat.

L'ofensiva contra Alep, la segona major ciutat de Síria i la seva capital econòmica, es desenvolupa des de finals de juliol. Segons va afirmar la vigília el canceller sirià, Walid Muallem, el fet que l'operació no hagi conclòs encara es deu al fet que l'Exèrcit va rebre l'ordre de procurar evitar danys a la població civil i la infraestructura d'Alep.

Aquesta tàctica fa minvar les esperances de l'oposició de comptar amb una major ajuda d'Occident que podria arribar en cas d'importants víctimes entre la població civil i grans danys materials arran de l'ofensiva de l'Exèrcit, va opinar en declaracions a RIA Novosti Timur Goksel, professor de la Universitat Americana de Beirut i ex portaveu i assessor de la Força Provisional de l'ONU per al Líban.

"Al obligar les tropes del Govern a combatre a Alep, l'oposició siriana, d'una banda, esperava rebre una major ajuda d'Occident en forma d'una intervenció directa en cas que la ciutat patís grans danys i entre la població hagués moltes víctimes . Però això no ha succeït", ha afirmat.

L'expert també va subratllar que els rebels van veure frustrada a Alep seva altra esperança, la de que la població local s'unís a les seves files, cosa que tampoc ha passat, ha indicat.

Mentrestant, la subsecretària general de l'ONU per a Assumptes Humanitaris, Valerie Amos, ha advertit en una entrevista amb la cadena russa RT que la situació humanitària a Síria empitjora i que el nombre dels que necessiten ajuda internacional s'ha duplicat des del mes de març i arriba ja als 2,5 milions de persones.

Según Amos, també augmenta el nombre d'afectats pels cada vegada més freqüents combats, per la qual cosa s'ha de posar fi a la violència al país per la gent pugui tornar a casa i començar a recuperar la seva economia domèstica.

A més, la responsable d'Assumptes Humanitaris de l'ONU va expressar preocupació per la insuficient collita d'aquest any a Síria, el que en part es deu al fet que els agricultors sirians no poden dedicar-se a la seva tasca a causa de la situació al país.

"Com a conseqüència, els aliments pujaran de preu. Tots aquests factors tindran efectes a llarg termini per al país", va resumir Amos.

Segons estimacions de diverses ONG, els enfrontaments entre l'Exèrcit sirià i l'oposició armada han causat a Síria entre 17.000 i 20.000 morts des de l'inici del conflicte al març de 2011.

Per la seva banda, el Govern del país informa sobre uns 8.000 morts i afirma que les seves tropes s'enfronten a milícies fortament armades que reben suport des de l'exterior.

Vaixell rus amb helicòpters i canons per Síria enfila el port de Tartus

La ràdio iraniana IRIB informa que ja ha entrat a la Mediterrània després de travessar el canal de Suez i es dirigeix ​​al port sirià de Tartus el vaixell de càrrega rus Alaed que conté helicòpters de combat i canons de defensa antiaèria per a l'Exèrcit àrab sirià que lluita per la independència nacional.

Amb argúcies Londres va intentar evitar aquest viatge completament legal que evidencia que Síria no està sola ni aïllada com ho van estar Sèrbia, Afganistan, la República sèrbia de Bòsnia, la República sèrbia de la Krajina, l'Iraq i la Yamahiriya àrab líbia, països que van ser finalment destruïts pels exèrcits imperialistes.

La responsabilitat de l'agreujament de la guerra i tots els sofriments que això suposa correspon en exclusiva al president Obama, a la secretària d'estat Clinton i al secretari de la guerra Panetta.

El zinc, essencial per connectar les neurones i evitar la depressió

Un grup d'investigadors del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) ha comprovat que el zinc juga un paper rellevant en la comunicació entre neurones i que un baix nivell d'aquest oligoelement en certes àrees cerebrals podria explicar per què es produeixen els estats depressius. Tanmateix, els autors han advertit que no hi ha dades científiques que avalin que una dieta rica en zinc previngui per si sola la depressió.

El zinc és un element indispensable perquè es realitzin nombroses funcions biològiques i també és necessari per a la correcta transmissió dels senyals entre les neurones.

Javier Garzón, investigador del CSIC ha apuntat que ara se sap que també és "essencial en les funcions mediades pels neurotransmissors -molècules encarregades de transferir la informació-".

El zinc és un modulador de l'excitabilitat neuronal

A més, els científics han descobert que la disponibilitat de zinc en l'organisme depèn de la producció d'òxid nitrós. En concret, han observat que els receptors, que s'encarreguen de recollir els senyals dels neurotransmissors, activen la producció d'òxid nitrós per alliberar el zinc atrapat per una sèrie de proteïnes.
El seu baix nivell explica la depressió o la letargia

El descobriment, que apareix publicat a la revista Antioxidants and Redox Signaling, permet entendre la relació d'aquest compost amb determinades disfuncions cerebrals com la depressió o la letargia.

"Ara es pot dir que la manca de zinc deteriora la neurotransmissió i el seu baix nivell en zones cerebreales relacionades amb l'ànim explicaria per què es produeixen estats depressius", han assegurat els investigadors.

Fins ara el zinc s'ha utilitzat en farmacologia com un tractament eficaç per tractar les depressions, però també és present en carn, marisc o peix. Tanmateix, els autors han advertit que no hi ha dades científiques que avalin que una dieta rica en zinc previngui per si sola la depressió.

Terratrèmol de 2,3 graus al Pallars Sobirà

Un terratrèmol de 2,3 graus a l'escala de Richter ha sacsejat aquest divendres al migdia el Pallars Sobirà, segons ha informat la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat (DGPC). El sisme s'ha produït a les 13.27 hores i l'epicentre s'ha localitzat a l'oest del municipi d'Espot, d'acord amb la informació facilitada per l'Institut Geològic de Catalunya (IGC).

El Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya ha confirmat que el petit terratrèmol no ha estat percebut per la població i que el telèfon d'emergències 112 no ha rebut cap trucada d'alerta. El terratrèmol s'hauria produït al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, segons la localització facilitada per l'IGC.

Lara: "2,5 milions de persones, el 43% dels desocupats, no tenen cap tipus d'ajuda"

En roda de premsa després de la reunió celebrada entre delegacions de CCOO i UGT amb una delegació d'Esquerra Unida (IU) encapçalada pel seu coordinador Cayo Lara i el portaveu parlamentari José Luis Centella, el secretari de Comunicació de CCOO, Fernando Lezcano, no ha descartat un retrocés en el pla PREPARA i ha demanat una reunió urgent per clarificar i negociar els "hipotètics canvis" que pretén introduir el Govern. Lara denuncia que "2,5 milions de persones, el 43% dels desocupats, no tenen cap tipus d'ajuda"

Segons ha explicat Lezcano, el Govern no ha avançat fins ara quins canvis vol introduir en el programa PREPARA, que preveu l'ajuda de 400 euros mensuals als aturats que han esgotat totes les prestacions. "No hem rebut cap esborrany per part del Govern ni tenim notícies de en quina línia anirà la pròrroga del pla", va assenyalar.

En aquest sentit, ha informat que CCOO i UGT han dirigit una carta al Ministeri d'Ocupació perquè abans del pròxim Consell de Ministres convoqui a tots dos sindicats per "negociar els hipotètics canvis que volen incloure per al manteniment del pla".

Per al portaveu de CCOO, aquesta reunió és "indispensable" per respecte a les "regles democràtiques", ja que el pla PREPARA va ser acordat pels interlocutors socials amb el Govern en el marc del diàleg social que va donar fruit a l'Acord Social i Econòmic.

Lezcano, però, no va descartar un retrocés en les condicions del pla vistos els antecedents d'altres actuacions del Govern. Segons la seva opinió, a més, resulta complicat saber com vol millorar l'ocupabilitat del pla Prepara en una conjuntura en què es destrueix ocupació, i més quan les polítiques del Govern han empitjorat el mercat laboral, recordant en aquest sentit que "les polítiques actives d' ocupació s'han reduït més del 20%".

En el mateix sentit s'ha manifestat el secretari d'Internacional d'UGT, Manuel Bonmati, que ha demanat que qualsevol canvi es tracti a la taula del diàleg social perquè els sindicats puguin opinar sobre un text concret i no sobre un anunci.

Per la seva banda, el coordinador federal d'IU, Cayo Lara ha instat el Govern a reunir-se amb els sindicats i ha subratllat que "hi ha al voltant de 2,5 milions de persones, el 43% dels aturats, que no tenen cap tipus d'ajuda".

En aquest sentit, Cayo Lara ha recordat que ja el 2009 va presentar un pla al Govern socialista dirigit a aturats sense ajudes, amb un contracte de sis mesos del que es beneficiarien fins a 600.000 treballadors.

Izquierda Unida planteja en aquesta proposta, registrada com a proposició no de llei, la creació de 600.000 llocs de treball temporals cada sis mesos, amb un cost total anual de 8.400 milions d'euros. El pla estableix que els aturats que s'acullin a ell cobrarien 700 euros al mes, treballarien cinc hores al dia més dues hores de formació. El finançament provindria de l'Estat i les ocupacions es coordinarien amb els ajuntaments per executar diferents activitats que ara mateix estan sense cobrir per manca de finançament.

Moscou condemna a 2 anys de presó a les Pussy Riot per vandalisme


Les tres integrants del grup punk rus Pussy Riot jutjades per cantar en una catedral ortodoxa contra el president rus, Vladímir Putin, han estat declarades avui culpables de "vandalisme motivat per l'odi religiós", de manera que seran condemnades a dos anys de presó. Així ho assenyala en la seva part argumentativa la sentència de la jutge Marina Syrova.

Les tres integrants han sigut sentenciades a dos anys de presó en una colònia penitenciària, termini que es computarà a partir de la data de la seva detenció, el passat 15 de març.

La policia ha detingut alguns dels opositors russos que es concentraven a les portes del jutjat per donar suport a les artistes, considerades un símbol de l'oposició contrària a Putin.

La morositat de bancs i caixes al 9,54%, la més alta en 50 anys

Els bancs, les caixes i les cooperatives de crèdit mantenien el juny una cartera de crèdits per valor d'1,675 bilions d'euros, dels què 159.826 milions estaven en mora, després d'haver acumulat un mínim de tres mesos d'impagaments, segons el Banc d'Espanya. Amb aquest resultat, la ràtio de morositat registrada per les entitats de dipòsit s'enfila fins el 9,54%, trencant tots els rècords de la sèrie que el regulador comença el gener del 1962, ara fa 50 anys. L'increment de la morositat del juny ha estat de prop de 160.000 milions d´euros, 0,47 punts percentuals (pp) més que al maig. Mapa de les SICAV i el frau fiscal 'legal' a Espanya.

Un salt de la morositat tant alt no es donava des del juliol del 2011, quan la ràtio es va enfilar 0,54 pp en relació amb el juny.

La ràtio de morositat de tot el sistema financer, incloent a les entitats de dipòsit les empreses financeres només dedicades de oferir crèdits, majoritàriament al consum, ha arribat el juny fins el 9,42%, també trencant el rècord de la sèrie històrica del Bac d'Espanya.

El volum de dubtosos creix un 36% en un any


En les estadístiques que ha publicat el Banc d'Espanya també hi ha una xifra rècord que és el volum de dubtosos, que s'enfila fins els 159.826 milions d'euros, que si s'afegeix les financeres de crèdits al consum suma fins 164.361 milions d'euros. Només en la xifra de dubtosos de les entitats de dipòsit (bancs, caixes i cooperatives de crèdit), amb 159.826 milions, el creixement en relació amb el juny de l'any passat és del 36,2% (117.389 milions).

En relació amb el comportament de la inversió creditícia de bancs i caixes, les xifres del Banc d'Espanya indiquen la consolidació del despalanquejament que estan protagonitzant les famílies i les empreses. En un any, de juny a juny, la cartera de crèdits ha passat d'1,759 bilions d'euros a 1,675 bilions d'euros, amb una reducció del 4,78%.

Un any d'increments consecutius


La ràtio de morositat d'aquest mes de juny d'entitats de dipòsit, amb el 9,54% acumula un any complert d'increments consecutius. Aquesta taxa no ha parat d'augmentar des del juliol de l'any passat.

L'estadística del Banc d'Espanya també indica una intensificació del creixement de la morositat bancària aquest mes de juny. Entre el juny i el maig d'aquest any, la ràtio de morositat de bancs i caixes ha crescut en 0,47 pp, cosa que suposa el major increment que registra la sèrie del regulador des del juliol del 2011, quan la ràtio intermensual va créixer en 0,54 pp.

Multiplicada per 10 des del 2008


La ràtio de morositat gairebé s'ha multiplicat per de deu si es compara entre el juny d'aquest any, última dada facilitada pel Banc d'Espanya, amb el gener del 2008, any que va començar la crisi. Així el gener del 2008, la ràtio de morositat de bancs i caixes estava situada en el 0,96%, mentre que aquest juny per les entitats de dipòsit s'ha situat en el 9,54%.

Gomà acusa Xavier Trias de "ratllar el feixisme" multant a prostitutes i a captaires

El president del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha acusat avui l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias de tenir una percepció sobre el civisme que "ratlla el feixisme" fent possible que amb l'ordenança del civisme es multi a persones que exerceixen la prostitució però també permetent que una persona que dorm al carrer pugui ser multada. "És una vergonya moral", ha dit Gomà que ha denunciat la "deriva repressora i punitiva" on s'ha instal·lat el govern de Trias.

"Quan del què es tracta és d'incentivar delatar persones en situació d'exclusió social, estem davant d'una percepció del civisme que ratlla el feixisme i per tant nosaltres la combatrem", ha dit Gomà pocs dies després que els FGC hagin creat una aplicació per al telèfon mòbil que permet denunciar als captaires i justament el dia que entra en vigor la modificació de l'ordenança que "criminalitza" i "té una visió punitiva en contra de les treballadores sexuals".

"Només farà que incrementar la vulnerabilitat i la marginalitat d'aquestes persones davant de les màfies i l'explotació", ha advertit el president del grup municipal ecosocialista que ha apostat per regular la prostitució posant en el centre els drets de les persones que exerceixen al carrer. "Trias ha anat a remolc del PP, del seu sectarisme ideològic, dels prejudicis i de les polítiques de Felip Puig", ha criticat Gomà que també ha lamentat que mentre ha obert el meló per criminalitzar les treballadores sexuals, s'oposi a treure de l'ordenança que una persona pugui ser multada per dormir al carrer.

Durant el contacte informatiu, just després de visitar amb el coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, la Fundació de la Festa Major de Gràcia, Ricard Gomà també ha volgut denunciar les retallades del govern espanyol, català i també de la ciutat de Barcelona. "Per primera vegada, el govern de la dreta ha trencat amb la lògica dels governs d'esquerres d'incrementar els serveis públics i s'ha instal·lat en la lògica de les retallades", ha criticat Gomà que ha denunciat que s'estiguin desmantellant els serveis públics i les polítiques actives d'ocupació.

"Què ens ofereixen? Un increment abusiu dels preus del transport públic, la privatització de l'aigua, i la privatització de les escoles bressols, una marina de luxe, Eurovegas, i subvencions a la fórmula 1 que representen un model de creixement totalment oposat als interessos generals de la ciutadania, una aposta per l'especulació immobiliària i la bombolla lúdica", ha lamentat.

Quins són la bandera i l'himne espanyols?

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala la distinció entre el que instrueix la Constitució Espanyola (resultat d'una Transició inmodélica) i el que un elevat nombre d'espanyols senten sobre la representativitat dels seus símbols, com ara la bandera borbònica i la Marxa Reial. Arran de les declaracions a un rotatiu català, ARA, l'esportista català Àlex Fàbregas, participant en les Olimpíades de Londres, en què declarava que no sentia l'himne nacional espanyol, ni tampoc, conseqüentment, la bandera nacional espanyola, com a seus, i sí en canvi sentia la bandera catalana, La Senyera, i l'himne català, els Segadors com a seus, es van mobilitzar les predictibles veus insultants en què tot tipus d'epítets es van dirigir a aquest esportista i als seus defensors.

Tal reacció mostra, una vegada més, l'escassíssima cultura democràtica que existeix en alguns cercles nacionalistes espanyols que han expressat sempre gran hostilitat cap a qualsevol projecte que difereixi del seu. En lloc d'establir un diàleg, la resposta és sempre la mateixa. L'insult tant verbal com físic, inclòs el militar. No en va, la Constitució espanyola atribueix a les Forces Armades la garantia del que anomenen la Unitat d'Espanya, article de la Constitució que entra en clar conflicte amb el principi democràtic de que la sobirania rau en la ciutadania. Segons sembla, sota aquesta Constitució, si el poble català decidís separar-se d'Espanya, això seria impedit per l'Exèrcit, tot i que la resta de la població espanyola així ho acceptés.

En realitat, en aquest Constitució no hi ha espai per considerar aquesta possibilitat. En altres països on he viscut per molts anys durant el meu llarg exili, aquesta possibilitat sí que existeix. Així, als EUA, l'Estat de Texas té la potestat, si així ho desitja, de separar dels EUA, possibilitat que, per cert, molts nord-americans de persuasió progressista afavoririen a causa de les postures profundament conservadores què aquest estat sol sostenir i promoure. En un altre país on vaig viure molts anys, Suècia, es va viure a principis del segle XX, el 1905, una separació de part del seu territori, Noruega, sense que hi hagués cap conflicte. Un acord sense més responent al desig de Noruega i acceptat per Suècia.

A Espanya, l'enorme i asfixiant centralisme del nacionalisme espanyol, més present a les forces conservadores que a les progressistes (tot i que aquestes últimes comparteixen sovint elements importants d'aquest centralisme que caracteritza el nacionalisme espanyol), ha sempre respost amb hostilitat i agressió (inclosa la militar) a tot intent de redefinir aquest Estat, acceptant la descentralització (l'anomenat Estat de les autonomies) precisament per no reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat espanyol. És aquest nacionalisme espanyol el que també ha mostrat la Transició espanyola de la dictadura a la democràcia com modèlica, presentant la Constitució com un document exemplar que era millor no canviar (excepte en nocturnitat i traïdoria per obeir el dictat del govern alemany a aprovar el pacte fiscal).

Les conseqüències de la Transició inmodélica


Com he escrit en diverses ocasions, la Transició va deixar molt de ser modèlica (veure el meu llibre Benestar insuficient, Democràcia incompleta. Del que no es parla al nostre país). Es va fer en termes molt favorables a les forces conservadores que controlaven l'Estat espanyol. Hi havia un enorme desequilibri entre les forces polítiques que van seure a la taula per dissenyar tal Transició. D'una banda, les conservadores, hereves de la dictadura, que continuaven tenint un gran poder, controlant, a més de l'Estat, la majoria de mitjans d'informació i persuasió, mentre que les esquerres, que lideraven les forces democràtiques, acabaven de sortir de la presó o de tornar de l'exili.

No cal dir que les mobilitzacions obreres van jugar un paper essencial en finalitzar aquella horrible i sagnant dictadura. Però els partits polítics d'esquerra que van seure a la taula, tenien molt poc poder. Això va donar com a resultat una Transició i una Constitució inmodélicas. El sistema democràtic al qual va donar lloc, va ser molt limitat, produint un benestar molt insuficient. El que està passant amb les víctimes del que es diu a Espanya "el franquisme" (que s'hauria de dir feixisme) és un clar exemple. Una jutge de l'Argentina haurà de protegir els seus drets -responent al dret internacional- a causa que els que havien de haver-ho fet a Espanya no ho van fer. I, Espanya continua sent el país amb la despesa pública social per habitant més baixa de la UE.

En aquest Constitució apareix la bandera borbònica com la bandera espanyola, i la Marxa Reial com a himne nacional, enfront del qual els súbdits han de quadrar en silenci. Aquests símbols defineixen bé l'Espanya de la Transició. Però per a milions d'espanyols -que van perdre la mal anomenada Guerra Civil (que va ser un cop militar feixista davant d'un sistema democràtic) i els seus successors, hereus que lluitem durant la dictadura per la democràcia-, ni la bandera ni l'himne són els nostres . Ho és per llei, però no ho sentim nostre. En realitat, aquell himne va ser l'himne dels colpistes, i la bandera borbònica (amb canvis mínims) va ser la que els colpistes van enarborar en la seva victòria en aquella rebel·lió antidemocràtica (que no hauria passat sense l'ajuda militar de Hitler i Mussolini). Aquest rebuig és molt accentuat a Catalunya (la cultura va ser brutalment reprimida pels colpistes) i no només entre els independentistes (amb projectes que no comparteixo però respecto) sinó entre gran part de la població.

La bandera republicana

La meva bandera espanyola (tan estimada com La Senyera), és la bandera per la qual els meus pares i la seva generació van lluitar (perdent una guerra) i és la bandera que les forces democràtiques, també a Catalunya, vam defensar durant la dictadura. La bandera republicana, que, per cert, m'alegra veure que apareix cada vegada més en les manifestacions de protesta al que està passant al nostre país. Aquesta bandera lliga les demandes presents d'un món millor amb les nostres lluites i les dels nostres avantpassats per establir una altra Espanya, l'Espanya dels diferents pobles i nacions d'Espanya, davant d'aquesta Espanya de l'establishment, les polítiques estan causant un enorme dolor sense que tinguin cap mandat popular per fer-les ja que mai van estar en les seves ofertes electorals.

En aquesta Espanya, que un nombre creixent sentim que no és la nostra, hem vist l'intent desesperat de tal establishment liderat per la Monarquia, d'utilitzar els Jocs Olímpics, per mobilitzar el sentiment de suport a la Marxa Reial i a la bandera borbònica, presentant-les com les espanyoles (perquè així ho diu la Constitució), amb la presència activa de la família reial per aconseguir crèdit polític de les merescudes victòries dels esportistes espanyols. Tot això com a indicador de la necessitat que tal establishment sent de legitimar el seu poder que està perdent suport popular ràpidament.

Mentre tot això passa, a Espanya està prohibida l'exhibició, fins i tot en les competicions esportives, de la bandera espanyola que millor representa l'Espanya democràtica, ansiosa de llibertat i solidaritat, per la qual milions d'espanyols van lluitar, sent afusellats, empresonats, torturats i/o exiliats per això.

Alhora que la família reial intentava oportunísticament promoure la seva imatge en els Jocs Olímpics, apareixent sempre en els mitjans d'informació al costat dels equips espanyols vencedors, a Alacant, dies després, un ciutadà era sancionat a l'estadi on es jugava el partit de handbol entre la selecció espanyola i l'algeriana, per voler mostrar el seu suport a l'equip espanyol enarborant la bandera espanyola republicana. El govern espanyol va justificar aquesta sanció amb l'argument que tal gest "incitava a la violència" (Públic, 16.08.12). Això mostra, no només el nivell d'intolerància antidemocràtica de les dretes a Espanya sinó la seva enorme por i inseguretat, conscients que hi ha l'altra Espanya que van derrotar que, no només continua existint, sinó que està creixent.

La necessitat de recuperar la nostra bandera i la nostra cultura republicana


Es em dirà que estic despertant sentiments que estarien millor guardats a fi de facilitar la convivència. Però els que utilitzen aquesta argumentació ignoren que el costat vencedor mai va adoptar cap mesura conciliadora, que exigiria un canvi radical en el seu comportament amb els vençuts. El cas esmentat de les víctimes de la dictadura és un exemple vergonyós d'això. Reconciliar-se amb aquesta actitud és oblidar el nostre passat, que és el que l'esquerra no hauria d'haver fet. Van ser primordialment les esquerres les que van lluitar per la democràcia i van ser primordialment les dretes les que primordialment la van destruir, com ara estan destruint els pocs drets socials i laborals que s'havien aconseguit en el període democràtic.

Com apunt final. És molt important que en les manifestacions de protesta lluitant per una altra Espanya, l'Espanya autènticament democràtica, es recuperi aquesta memòria, entre altres raons, perquè la joventut sàpiga que són continuadors d'altres generacions que van lluitar i de vegades van vèncer. I part d'això és no només recuperar la bandera republicana, sinó la cultura democràtica que va caracteritzar a les esquerres, incloent les cançons de resistència antifeixista. Sorprèn que la multitud no canti en les mobilitzacions de protesta a Espanya, una situació que és gairebé única als dos costats de l'Atlàntic on he viscut.

A Itàlia ia França, les cançons de la resistència antifeixista apareixen una i una altra en les manifestacions. I als EUA, els cants dels moviments socials de protesta són la norma, cantant-sovint el que és, en la pràctica, l'himne de les esquerra americà, This Land is your Land. A Espanya, tenim moltes cançons que milions de veus van cantar en el passat fins i tot en condicions de clandestinitat i en la seva lluita per la democràcia cançons que també s'estan oblidant com a part d'aquest oblit històric que les esquerres han practicat. Reforçarien les possibilitats de tenir un futur, si aquestes cançons i tal cultura estiguessin també ara presents en aquestes manifestacions que exigeixen -amb raó- una altra Espanya.

Multes ridícules de la CNMV a l'amic de Bono per manipular la borsa

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha imposat dues ridícules multes a la immobiliària Reyal Urbis, al seu president i màxim accionista Rafael Santamaría, i a Caja Madrid Borsa "per la realització de pràctiques de manipulació de mercat durant el període comprès entre el 2 de gener i el 14 de juliol de 2008". Rafael Santamaría va saltar als diaris fa també un parell d'anys per la seva relació amb el corrupte i feixista expresident del Congrés dels Diputats, José Bono, enmig de la polèmica al voltant del patrimoni multimilionari del polític "socialista". Rafael Santamaría li hauria donat dos àtics de luxe a canvi d'un pis de 25 anys.

Les operacions es van realitzar entre gener i juliol de 2008, abans de la fallida de Martinsa-Fadesa

En total, les sancions arriben als 150.000 euros: 80.000 euros de multa per a l'empresa; 20.000 euros per al seu president, i 50.000 euros per a la societat de borsa. Les multes per a l'empresa i el seu president s'han declarat fermes, la de Caja Madrid Borsa no és ferma i ha estat recorregut en via judicial.

Les quantitats de la sanció es poden considerar ridícules per al que la llei reguladora del mercat de valors considera una infracció molt greu per realitzar unes operacions que, segons defineix la norma, suposen falsejar la lliure formació de preus i que, en el cas de Reyal Ubis, van evitar que el principal accionista de la companyia perdés a la borsa desenes de milions d'euros.

El període a què es refereix la resolució de la CNMV recull els primers mesos de la punxada de la bombolla immobiliària, en el qual les companyies del sector van veure com el seu valor en la borsa s'anava reduint. L'esclat definitiu arribaria, precisament, el 14 de juliol de 2008, quan Martinsa-Fadesa va presentar concurs de creditors davant la impossibilitat de fer front als seus deutes, que assolien els 5.200 milions d'euros. Va ser el principi dels problemes per als reis del totxo a Espanya.

Segons es desprèn de la resolució de la CNMV, els multats van estar realitzant operacions amb accions pròpies de la societat immobiliària, el propòsit era contenir artificialment la seva cotització. Això es reflecteix en la xifra de títols que es van negociar, inusualment elevats especialment el juny de 2008. Aquell mes es van moure, de mitjana, 123.000 accions diàries, gairebé cinc vegades més que el que es negociava de mitjana en els dotze mesos anteriors.

La cotització de la immobiliària va caure un 4,5% en aquest període, enfront al 20,7% que va perdre l'Ibex

Així, durant els mesos de gener i juny de 2008, la cotització mitjana de Reyal Urbis, de la qual Rafael Santamaría controlava llavors el 79,26% (ara posseeix el 70,23%), es va mantenir per sobre dels nou euros per títol, tot i perdre una mica del seu valor. Les dades del mercat mostren que en aquests mesos, l'acció de la immobiliària es va depreciar un 4,5% (la capitalització borsària de la companyia es va moure entre dels 2.700 milions als 2.500 milions d'euros), quatre vegades menys que la mitjana de la borsa (l'Ibex 35 va descendir del 20,7%).

Això significa que el valor de la participació de Santamaría va baixar en 97,2 milions d'euros, si l'acció s'hagués comportat igual que l'Ibex, el president de Reyal Urbis hauria perdut 450 milions.


La immobiliària, com la resta de les grans empreses del sector, ve travessant greus problemes per la parada del mercat i les dificultats per fer front a l'elevat deute que van assumir en el moment del boom. Reyal Urbis va aconseguir fa un parell d'anys un acord amb la banca per refinançar 4.600 milions. Però la seva cotització s'ha desplomat; ara l'acció val en borsa 0,14 euros.

30 miners morts per la policia dels nazis sud-africans


Després d'anys de propaganda feixista sobre els canvis inexistents a Sud-àfrica, on tot i el teatre i les fotos de demagogs i nazis amb l'esbombat Mandela, res ha canviat per al poble esclavitzat per la minoria feixista blanca i la jerarquia tribal anacrònica i salvatge zulu, almenys 30 persones, segons l'últim balanç, van morir ahir dijous en una matança més de la Policia de Sud-àfrica contra els treballadors de la mina Marikana, propietat de Lonmin Platinum, al nord-oest del país. L'actual conseller delegat (nomenat al Setembre de 2008) és Ian P. Farmer, director executiu. Salari: 351.538 lliures; bonus: 213.990 lliures. Total: 565.528 lliures anuals.

Els agents van disparar contra els manifestants que es concentraven al costat de la mina, i que segons els mitjans de propaganda nazi "van intentar atacar-los", el que les imatges desmenteixen amb rotunditat.

Les reivindicacions laborals són per a una pujada del sou miserable que perceben els esclaus del comerç sionista de diamants. L'empresa havia donat un ultimàtum als treballadors perquè tornessin al treball, en cas contrari serien acomiadats.

Per la seva banda, el ministre de la Policia, Nathi Mthethwa, ha lamentat els fets i ha explicat que els agents havien negociat durant tres dies amb els vaguistes. "Això no havia d'haver passat sempre hem insistit que tenim lleis en aquest país que permeten la vaga i les manifestacions, i pensem que la gent no ha d'ignorar aquests pilars del nostre sistema (...) és una situació terrible per a tots".

El president del país, Jacob Zuma-corrupte i venut a la indústria minera-, ha assegurat estar "impressionat i entristit" pels fets, un dels pitjors enfrontaments ocorreguts al país des del publicitat i fals final de l'apartheid.

Aquest divendres, centenars d'agents, recolzats per vehicles blindats i helicòpters, patrullaven la mina. "No hi ha hagut problemes durant la nit. El problema és el turó on va ocórrer el tiroteig. No estic segura de què passarà avui", ha declarat Patience, una veïna de la zona, a Reuters.

Fins aquest dimecres, 10 persones havien mort en les violentes protestes, que han causat també enfrontaments entre els propis vaguistes, a més d'entre els miners i les forces de seguretat.

Els dos sindicats miners, la majoritària Associació de Treballadors de la Mineria i la Construcció (AMCU) i la Unió Nacional de Miners (NUM), es van enfrontar divendres passat després d'iniciar una vaga a la mina de platí. La NUM i AMCU s'han enfrontat amb anterioritat per intentar obtenir un major nombre d'afiliats en les explotacions sud-africanes.

Sis miners, dos policies i dos guàrdies de seguretat van morir durant aquests primers disturbis. La policia ha desplegat des d'aleshores un ampli dispositiu per contenir els manifestants, que la premsa sud-africana va xifrar avui en almenys 3.000 persones.

La mina de Marikana, situada al nord-oest del país, és la tercera més gran del món d'extracció d'aquest mineral i cotitza a la borsa de Londres. Lonmin Platinum és la seva propietària des de 1909. A conseqüència de la vaga i del tiroteig, els preus mundials del platí han augmentat un 2%. Sud-àfrica posseeix el 80% de les reserves mundials.

Badalona i Hospitalet, les ciutats més insegures

L'àrea metropolitana de Barcelona, ​​Madrid i les grans ciutats del sud són les zones en què els ciutadans se senten menys segurs, segons es desprèn d'un estudi realitzat per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) entre més de 5.000 persones per conèixer el grau de seguretat de les seves urbs. El Top Ten de les ciutats menys segures són, per aquest ordre, Badalona, ​​l'Hospitalet, Barcelona, ​​Cartagena, Sevilla, Màlaga, Madrid, Palma de Mallorca, Les Palmas de Gran Canària i Alacant. Casualment (excepte l'H) totes estan governades pel fascio PP-CiU, especialment Badalona, pel feixista i demagog Javier García que va fer de la seguretat el seu lema i que actualment es troba en guerra amb tots els col·lectius de la ciutat per la seva prepotència i corrupció, amb la Policia Municipal al centre de les denúncies per abusos.

Per contra, les deu més segures són, Pamplona, ​​Oviedo, Santander, Gijón, Logronyo, Vitòria, Albacete, Valladolid, La Corunya i Bilbao.

En una escala de cent ciutats, els resultats oscil·len entre la tranquil · litat de Pamplona, ​​Oviedo o Santander i la por dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona. A més l'enquesta reflecteix la inseguretat que senten la majoria d'habitants a l'extraradi de les seves corresponents ciutats a boca de nit.

Des de la OCU han volgut conèixer també com se senten els ciutadans a casa seva, al seu barri, al centre de la ciutat i en altres zones urbanes, tant de dia com de nit, i els resultats assenyalen que la majoria dels entrevistats es senten, excepte els habitants de Badalona a boca de nit. Quant al carrer les coses canvien, ja que tots els enquestats creuen que "hi ha perill a la nit" sobretot en zones de la ciutat que no són ni el seu barri ni el centre.