dilluns, 28 de novembre de 2011

La Maruja, lluitadora veïnal de 9 barris, rebutja la medalla de la ciutat de mans de Trias i CiU


A l'alcalde convergent Xavier Trias se li han remogut les tripes quan la Maruja, Maruja Ruíz Martos, de 9 Barris, s'ha negat a que li lliurés la medalla d'honor de la ciutat perquè Trias, i CiU "formen part del govern que està fotent al poble contra els que jo sempre he lluitat"..

17 empresaris catalans regalen un veler al rei

Un grup d'empresaris -entre ells Javier Godó, el president del Barça Sandro Rosell o l'ex Joan Gaspar, Artur Carulla accionista del diari Ara...- ha regalat el Fortuna restaurat a Juan Carlos I, "amb el que va competir als JJOO de Munic". El pamflet de can Godó cita fonts de La Zarzuela i es limita a dir que el veler ha estat restaurat per iniciativa d'un grup d'empresaris amb la intenció de regalar-lo al monarca.

La burgesia catalana ha estat històricament monàrquica, i malgrat els canvis que tal volta pugui escenificar, segueix fent bona cara al rei espanyol, i si es dóna el cas, fent-li regals. L'advocat i historiador Francesc Cabana, que ha escrit nombrosos llibres sobre la burgesia catalana, enumera tots els seus "amics" -segons diu- en un article al diari El Punt Avui on es pregunta si aquesta era "la inversió més oportuna".

La font és una notícia de La Vanguardia titulada "El Rei es retroba amb el vell Fortuna restaurat
Però no diu quins, i és Cabana a El Punt Avui qui els identifica. Cabana explica que "alguns dels donants són vells monàrquics, altres nous, però tots es poden afegir a la llista dels incondicionals d'un règim que no passa pel millor moment".

I enumera els burgesos generosos. Són 27, disset dels quals catalans (la divisió i les descripcions són de l'autor):

- Un hoteler mallorquí.
- Un banquer andorrà.
- Un financer veneçolà.
- Un ministre d'Indústria amb Adolfo Suárez i ara empresari immobiliari de gruix.
- Tres germans Entrecanales –majoritaris d'Acciona.
- Un industrial farmacèutic.
- Un alt executiu espanyol del Deutsche Bank.
- El propietari d'un grup alimentari, nat a Palència.
- Un farmacèutic associat amb la Bayer.

Els catalans són (les descripcions són de l'autor):

- Javier Godó, del grup La Vanguardia, monàrquic per vocació i títol nobiliari
- Marià Puig, perfumista i un dels pocs catalans convidats al casament de la filla de José María Aznar.
- Pere Mir, amic del rei des que era príncep i expropietari de Derivados Forestales, a Sant Celoni.
- Josep Esteve dels Laboratoris que porten el seu nom.
- Alberto Palatchi, de Pronovias.
- Isak Andic, l'home de Mango, nascut a Turquia i president de l'Institut de l'Empresa Familiar, amb seu a Madrid.
- Ramon Miquel, titular de la primera empresa de distribució catalana, nascut a Figueres, una ciutat que té més tradició republicana que monàrquica.
- Joaquim Folch, el rei de les pintures –Indústries Titan.
- Borja García-Nieto, president del Círculo Ecuestre i membre d'una firma centenària d'inversions i gestió de patrimonis.
- Luis Conde i Gerardo Seeliger, dos caçadors de talents –head-hunters– que mai no han estat caçats.
- Artur Carulla, del grup Agrolimen, Pans&co; i accionista del diari Ara.
- Ignasi Ferrero, de Nutrexpa-Cola Cao, una de les empreses més hermètiques del nostre país.
- Emili Cuatrecasas del bufet d'advocats del Cinc d'Oros de Barcelona.
- Joan Gaspart, expresident del Barça i hoteler.
- Sandro Rosell, president del Barça.
- El navilier Cusí, amic de sempre del rei. Cusí, en nom dels generosos donants, va expressar el seu agraïment al rei –no hauria d'haver estat a l'inrevés?– per haver “recorregut junts els mars, espanyolitzant la vela des del cor”.

Herrera diu que si ICV hagués tingut prou vots i diputats hagués format un grup propi

El secretari general d'Iniciativa (ICV), Joan Herrera, ha explicat avui que 'exigirà a Izquierda Unida (IU) presència i visibilitat' en el grup parlamentari que, molt probablement, formarà amb Izquierda Unida i la Chunta Aragonesista (CHA) al congrés espanyol. Herrera ha dit que si Iniciativa hagués tingut prou vots i diputats hagués format un grup propi i que, per això, ICV demanarà de tenir veu pròpia dins d'aquest futur grup.

També ha dit que les condicions que ICV posa per a formar grup amb aquests partits són les de tenir llibertat de vot i fer sentir la seva veu als debats, tot i que no ha definit si disposaran d'un portaveu propi tal com ha passat els darrers quatre anys dins el grup compartit amb ERC.

Preguntat per una possible adscripció del diputat de Compromís-Equo al grup, Herrera ha evitat de donar una resposta clara i s'ha limitat a dir que 'aquesta és una qüestió que no depèn d'Iniciativa'.
En declaracions a VilaWeb, el síndic de Compromís, Enric Morera, ha explicat que tota decisió del seu partit sobre la formació de grups parlamentaris és subjecte als interessos del País Valencià. 'Només formarem part d'un grup en el qual tingam màxima sobirania i pugam defensar els interessos valencians', ha dit, deixant entreveure que això era difícil en un grup liderat per Cayo Lara.

Els compostos de les cremes solars també tenen efectes feminitzants en els peixos

Els peixos dels rius podrien tenir problemes per reproduir-se i fins i tot arribar a extingir-se, a causa de la presència en les aigües d'alguns compostos químics que s'utilitzen en les cremes amb filtres de protecció solar (UVB i UVA) i altres cosmètics, ja que aquestes substàncies tenen efectes en la seva fertilitat. Ja no són sols els detergents i rentavaixelles amb hormones femenines -estrògens- i els alquilfenols com el p-nonilfenol, antioxidants presents en el poliestirè modificat i en el PVC, i com a productes de la degradació dels detergents i a la roba de marques com Calvin Klein. No és res d'estrany que els estudis sobre fertilitat masculina siguin molt preocupants, la llista de contaminants és llarga.

Aquestes substàncies, de comportament similar als estrògens, s'han trobat en les conques hidrogràfiques del Llobregat, Ebre, Xúquer i Guadalquivir després de diversos anàlisis realitzades per investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Damià Barceló, un dels científics involucrats en la investigació, ha explicat que aquestes substàncies estan més presents en zones turístiques i especialment en les rodalies de les estacions d'esquí, per l'elevat ús de cremes solars en els esports de neu, encara que també en les rodalies de la ciutat de Barcelona.

En aquestes zones, ha explicat l'expert i director de l'Institut Català d'Investigacions de l'Aigua, s'ha confirmat la presència d'aquestes substàncies també en l'aigua de l'aixeta, encara que en concentracions innòcues per a l'ésser humà, "400 nanograms per litre".

De protectors de la pell a amenaça per a peixos i rosegadors, "part dels filtres ultraviolats van a parar a l'aigua i part es dipositen en els sediments dels rius, des d'on poden desencadenar l'aparició de caràcters feminizantes en els peixos que impedeixin la seva reproducció".

Barceló afegeix que aquestes substàncies podrien "fer extingir-se a algunes espècies de rius (...), per exemple, les truites".
Peixos que es tornen femenins

Aquests compostos poden produir un impacte ambiental sobretot en el medi aquàtic, en produir una disrupció endocrina que afecta el aparatato reproductor dels peixos als quals els apareixen efectes feminitzants i altera el tiroide-amb un efecte semblant a la ingestió de estrògens-ja que aquests compostos s'acumulen sobretot en els lípids.

Els compostos tenen efectes feminizantes en els peixos


La investigació estudia també si aquestes substàncies contaminants que poden arribar a actuar com pseudo-persistents ja afectar les plantes dels rius i, en especial el biofilim (la capa vegetal que està sobre els sediments), i als invertebrats.

Un d'aquests químics, present en el 56% de les mostres dels rius, el 4-càmfora de metilbencilideno, conegut com 4MBC, "ja ha estat prohibit a Dinamarca per al seu ús en nens", ha apuntat l'investigador.

Tant el 4MBC com el EHMC, un protector solar "molt efectiu que va a parar sobretot als sediments", han estat "preseleccionats" per la Comissió Europea per aparèixer en la llista prioritària de control i regulació sobre la qual encara no es legisla , va dir.

Quant a la prevenció, Barceló va instar a millorar en alguns casos la depuració de les aigües i apunta a la possibilitat de la substitució de les substàncies identificades en la indústria cosmètica que, d'altra banda, afirma que és "segura i està molt regulada" per al consum humà.

Substàncies químiques d'efectes disruptors sobre el sistema endocrí

Entre les substàncies químiques d'efectes disruptors sobre el sistema endocrí figuren:


* Les dioxines i furans, que es generen en la producció de clor i compostos clorats, com el PVC o els plaguicides organoclorats, el blanqueig amb clor de la pasta de paper i la incineració de residus.
* Els PCBs, actualment prohibits. Les concentracions en teixits humans han estat constants en els últims anys tot i que la majoria dels països industrialitzats van posar fi a la producció de PCBs fa més d'una dècada, perquè dos terços dels PCBs produïts en totes les èpoques continuen en ús en transformadors o altres equips elèctrics i, per tant, poden ser objecte d'alliberament accidental. A mesura que van ascendint en la cadena alimentària, la concentració de PCBs en els teixits animals pot augmentar fins a 25 milions de vegades.
* Nombrosos plaguicides, alguns prohibits i altres no, com el DDT i els seus productes de degradació, el lindà, el metoxicloro (autoritzat a Espanya), piretroides sintètics, herbicides de triazina, kepona, dieldrín, vinclozolina, dicofol i clordà, entre altres.
* El plaguicida endosulfan, d'ampli ús en l'agricultura espanyola, tot i estar prohibit en nombrosos països.
* El HCB (hexaclorobenzè), emprat en síntesi orgàniques, com a fungicida per al tractament de llavors i com preservador de la fusta.
* Els ftalats, utilitzats en la fabricació de PVC. El 95 per cent del DEHP (vaig donar (2etilexil) ftalat) s'empra en la fabricació del PVC.
* Els alquilfenols, antioxidants presents en el poliestirè modificat i en el PVC, i com a productes de la degradació dels detergents. El p-nonilfenol pertany a la família de substàncies químiques sintètiques anomenades alquilfenols. Els fabricants afegeixen nonilfenols al poliestirè i al clorur de polivinil (PVC), com antioxidant perquè aquests plàstics siguin més estables i menys fràgils. Un estudi va descobrir que la indústria de processament i envasat d'aliments utilitzava PVC que contenien alquilfenols. Un altre informava de la troballa de contaminació per nonilfenol en aigua que havia passat per canonades de PVC. La descomposició de substàncies químiques presents en detergents industrials, plaguicides i productes per a la cura personal poden donar origen així mateix a nonilfenol.
* El bisfenol-A, d'ampli ús en la indústria agroalimentària (recobriment interior dels envasos metàl · lics d'estany) i per part dels dentistes (empastaments dentaris). Un dels investigadors pioners sobre els efectes del bisfenol-A és el metge espanyol Nicolás Olea.

Veure també:
CSIC: Els estrògens tornen femenins, idiotes!
/2010/04/csic-els-estrogens-tornen-femenins.html

Esquerra Unida li envia una carta a Urdangarín en què li reclama que torni els diners públics concedits per l'Administració

A l'atenció d'Iñaki Urdangarín Liebaert, duc de Palma. Senyor Urdangarín: Ens dirigim a vostè com diputats d'Esquerra Unida del País Valencià a les Corts Valencianes: Marga Sanz Alonso, Ignacio Blanco Giner, Lluís Torró Gil, Marina Albiol Guzmán i Esther López Barceló. Des de fa unes setmanes, els principals mitjans de comunicació espanyols han anat publicant greus informacions sobre els ingents fons públics que diverses administracions-entre elles la valenciana-han anat atorgant a l'Institut Nóos, del qual vostè va ser cap visible.

La investigació del cas Palma Arena a més ha posat de manifest nombroses irregularitats realitzades presumptament per vostè i els seus socis en la gestió dels ajuts públics que va rebre d'administracions autonòmiques governades pel Partit Popular.

Al País Valencià, com a la resta de l'Estat, estem davant d'un dur període d'ajust i de crisi. Més de 600.000 valencians pateix la xacra de l'atur i, segons les últimes dades del Banc d'Espanya, el deute del País Valencià va arribar entre abril i juny d'aquest any 20.547.000 d'euros, fet que suposa el 19,9% del seu producte interior brut. En aquest context, dur i tràgic per a centenars de milers de famílies valencianes, s'ha confirmat que la Generalitat Valenciana-en alguns casos juntament amb l'Ajuntament de València-va concedir a la seva fundació diversos milions d'euros en fons públics per a l'organització de les jornades 'València Summit'.

A més, també s'ha sabut que l'ex president Francisco Camps -que va haver de dimitir per la seva imputació en un greu cas de corrupció- va signar amb vostè un conveni confidencial per celebrar a València uns Jocs Olímpics Europeus.

Davant aquests fets, i sabedors com som que l'Estat inverteix en la monarquia espanyola 8,9 milions d'euros el 2011, la nostra indignació es multiplica encara més, si cap.

Per això, li exigim que col·labori amb la justícia aportant tota la documentació i informació que es requereixi i, sobretot, que retorni els fons públics que li van ser atorgats en el seu moment i que, segons s'ha sabut recentment, van acabar en empreses vinculades a vostè ia la seva esposa, la infanta Cristina, i als altres socis. És intolerable que aquests fets passin, i que a més es donin en una complicada situació socioeconòmica, com és la valenciana.

Finalment li vam indicar que, per impossibilitat de fer-li arribar directament aquest missatge, li remetem aquesta carta al Palau de la Zarzuela i també al consell d'administració de Telefónica Llatinoamèrica.

Li saluden atentament: Marga Sanz, Ignacio Blanco, Lluís Torró, Marina Albiol, Esther L. Barceló.

Millet i Montull continuen fent la seva davant el tribunal

Els dos exmàxims dirigents del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, han negat aquest dilluns que ells fossin els responsables d'ordenar el pagament i devolució de l'IVA de les factures de l'entitat, tirant pilotes fora com han fet fins ara mentre gaudeixen de llibertat i lo robat tranquil.lament a casa. N'han responsabilitzat ara l'assessor fiscal del Palau, Edmundo Quintana, però sobretot a la mateixa Agència Tributària que va retornar dues vegades l'IVA de les mateixes factures. Tots dos han explicat que ells no es fixaven en aquests detalls i Montull s'ha mostrat, a més, 'molest' pel fet que els vulguin atribuir qualsevol delicte. "No vam matar a Kennedy", ha dit.

Per la seva banda, Quintana ha dit que no hi va haver intenció de defraudar Hisenda sinó que podia haver estat un error també de la pròpia Agència.

Millet i Montull han hagut de declarar davant del jutge per enèsima vegada, i aquest cop per un suposat frau fiscal de gairebé 700.000 euros amb l'IVA de diverses obres particulars que es van comptabilitzar com si fossin obres del Palau i per gairebé 550.000 euros que Hisenda va retornar dues vegades. A més, tots dos ja van retornar al Palau els 128.000 euros de l'IVA de les seves obres particulars i ara hauria de ser el Palau qui el pagués a Hisenda.

Segons fonts jurídiques, Millet gairebé només ha dit que ell no s'encarregava d'aquests assumptes i que això ho portaven Jordi i Gemma Montull a través de l'assessor fiscal Edmundo Quintana. Gemma Montull declararà el proper 12 de desembre, però el seu pare ha dit que qui portava directament la devolució de l'IVA era Quintana. Tot i així, ha explicat que Hisenda va retornar dues vegades aquest IVA i, per tant, és un error de l'Agència Tributària, no pas dels gestors del Palau.

La Fiscalia manté que es va eludir el pagament d'un IVA que, a sobre, sortia de les factures falses que es feien a nom del Palau però que en realitat venien de les obres, ja conegudes, que Millet i companyia es van fer a les seves residències.

A Millet i Montull se'ls hi acumula la feina, ja que aquesta acusació per frau fiscal a Hisenda és la tercera causa penal que els hi obren. Cal recordar que encara està en procés el cas pel seu confessat espoli de 35 milions d'euros al Palau i per les irregularitats en el projecte urbanístic per fer un hotel al costat del Palau. Malgrat tot, Millet i Montull continuen en llibertat.

En sortir del jutjat, Montull s'ha mostrat molest amb aquesta part de la investigació, perquè considera que el fiscal "vol que diguem el que ell vol sentir". Segons ell, els volen atribuir tots els delictes i ha ironitzat negant que ells matessin el president dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy.

Per la seva banda, Quintana ha dit que ell no va voler defraudar Hisenda i que si va haver-hi un retorn per duplicat de l'IVA va ser un error d'Hisenda, no pas d'ell.

La fallida de EMARSA destapa un altre saqueig del PP a les arques públiques i tot tipus d'abusos

Sota les sigles d'Emarsa (Entitat Metropolitana d'Aigües Residuals SA) s'amaga la història d'un colossal saqueig de diners públics per part del PP valencià. El juliol de 2010, el PP, que controla la societat des dels anys noranta, va decidir liquidar-la al trobar-se en situació de fallida. La dissolució va revelar l'existència d'un forat de 17 milions d'euros que ja ha pujat fins a 30 milions. Foto: Enrique Crespo, en un ple de l'Ajuntament de Manises, on és alcalde.

Emarsa, empresa instrumental creada per l'Ajuntament de València i altres 17 municipis propers, es dedicava a depurar el cabal de les clavegueres abans d'alliberar-lo al mar, destinar-lo al reg o a alimentar el parc natural de l'Albufera. Gestionava la planta de Pinedo, la major de la Comunitat Valenciana i una de les més grans d'Espanya. I es finançava amb el cànon de sanejament que els veïns de València i la seua àrea metropolitana paguen amb la factura de l'aigua.

La investigació judicial, que abasta el període de 2004 a 2010 i compta ja amb 16 imputats per malversació, estafa continuada i delictes societaris, ha destapat que els gestors d'Emarsa van pagar quantitats milionàries per serveis i subministraments inexistents. El frau total podria superar els 30 milions. Mentrestant, els directius gaudien a costa de tota mena d'extravagàncies.

Compraven, amb fons de la societat, joies, bosses de Loewe, rellotges, bolígrafs Montblanc, peces de vestir a Armani, dispositius electrònics (ipods, llibres electrònics, ordinadors portàtils), accessoris d'automòbil, mil euros de loteria cada any. Carregaven el lloguer de vehicles de luxe i circuits de spa. Feien viatges de plaer amb les seves famílies, a París, Nova York, Johannesburg i més destinacions allotjant-se amb despeses pagades en hotels de quatre i cinc estrelles. S'allotjaven en establiments de similar categoria, en la mateixa Comunitat Valenciana, acompanyats de teòriques traductores romaneses. Sempre per compte d'Emarsa.

Van ser capaços de gastar 92.443 euros en un any en braseries i marisqueries i restaurants amb estrelles Michelin. I tot i així, en els 23.000 folis del sumari poden trobar factures de 7,5 euros de tabac o de compres al supermercat.

En un moment de les més de 50 hores que porta declarades davant el jutge, l'exgerent Esteban Cuesta va explicar com funcionaven les coses. El llavors president d'Emarsa i avui encara vicepresident de la Diputació de València i alcalde de Manises amb el PP, Enrique Crespo, també imputat, anava al seu despatx, li lliurava unes factures de Loewe i li donava l'ordre d'apropar-se a l'establiment a pagar-les. Entre compres, viatges i banquets, els responsables d'Emarsa es van gastar en sis anys gairebé un milió d'euros, segons l'abundant documentació de què disposa el jutge Vicente Ríos.

L'instructor compta amb multitud d'indicis que l'autèntic pillatge es va produir, però, mitjançant el pagament de subministraments i serveis falsos. Alguns, inversemblants: Emarsa va pagar, per exemple, per reparacions en els digestors (tancs per depurar l'aigua) número quatre, cinc i sis, quan a la planta només hi havia dos. I ho va fer a empreses administrades per tres germans, Maria Pau, Víctor Manuel i Sebastián García Martínez, aquest últim al seu torn cap de departament de la depuradora. Contractar cursos de formació per 188.000 euros, la majoria per Internet i sense control d'assistència.

Va adquirir teòricament, en poc més de sis mesos, 164 teclats; 149 ratolins, 155 fonts d'alimentació; 141 llicències antivirus i 79 monitors, encara que en Emarsa només hi havia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, el mateix Sebastián García Martínez, actuava, de fet, com a director d'informàtica a la planta i de vegades signava en el seu nom com rebut i conforme les partides que ell mateix venia... Així fins a 35 empreses ara investigades que van facturar a Emarsa 40,3 milions d'euros.

La societat estava controlada per una assemblea metropolitana en la qual l'Ajuntament de València té el 45% dels vots i el PP gaudeix d'àmplia majoria. Treballar en Emarsa era una canongia (nou empleats guanyaven més que el president del Govern) i l'empresa va anar omplint de càrrecs de segona i tercera fila del partit i dels seus socis d'Unió Valenciana. El mateix Costa, a qui Rita Barberá va nomenar alcalde pedani, es va mantenir com a dirigent local del PP de València fins pocs dies abans del 20-N.

La societat va costejar la compra de joies, rellotges i altres articles de luxe


La seguretat de que ningú els controlava va portar als directius a ser molt poc curosos. Entre les factures pagades a les empreses investigades algunes tenen per darrere "imprès ni més ni menys que una previsió de tresoreria" de la pròpia Emarsa, ha destacat el jutge. Altres, de diferents proveïdors sospitosos, estan escrites al principi en lletres negres, que canvien a meitat a color verd, taronja o rosa. Com si al taller de fabricació de falses factures se li hagués acabat la tinta.

Corrupteles d'Emarsa: detalls d'un pillatge


1. Despeses a costa de la societat pública. Els directius van carregar a Emarsa desenes de milers d'euros per la compra de joies, bosses de Loewe, bolígrafs Montblanc, accessoris d'automòbil, dècims de loteria (mil euros a l'any), ipods, roba, cistells de nadó, circuits de spa, lloguer vehicles de luxe...

2. Viatges pagats. Dirigents de la societat van viatjar a París, Nova York, Johannesburg, Marràqueix, Estocolm, Andorra... En diversos casos, els directius es desplaçaven amb les seves famílies i Emarsa també pagava els hotels.

3. Menjars. Els directius van carregar 300.000 euros en dinars a Emarsa entre 2005 i 2010. Només el 2009, ja en plena crisi, les factures per menjars en marisqueries i restaurants d'alt nivell van ascendir a 92.443 euros.

4. Llots (tones). Les empreses de tractament i transport de fangs facturar més tones de les que generava la planta. Per aquest concepte, Emarsa va pagar més de 20 milions d'euros entre 2004 i 2010.

5. Camions ultraràpids. Els camions de transport de fang anaven i tornaven a la planta en temps impossibles. Suposadament un camió sortia de la planta de València, arribava a Requena (a 68 quilòmetres), descarregava, tornava a la planta, carregava i tornava a estar llest per partir en menys de 15 minuts.

6. Obres. Emarsa va pagar 4,2 milions d'euros a dues empreses que administrava la mateixa persona, tenia la seu a casa i amb prou feines tenia treballadors. Les empreses van facturar, per exemple, per reparacions en maquinària que no existia o per pintar façanes d'edificis que, per les seves característiques, no es podien pintar.

7. Partides informàtiques. Emarsa va comprar en menys d'un any 164 teclats, 149 ratolins o 141 llicències antivirus quan només tenia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, germà de l'empresària que feia les obres i reparacions, que va facturar 4.500.000 mitjançant dues empreses, actuava alhora com a cap d'informàtica d'Emarsa. En alguns casos signava en representació de la societat com rebut i conforme els subministraments que ell mateix venia.

8. Violació de les normes de contractació. La major part dels contractes investigats incomplien els principis de publicitat i concurrència. El cas més sagnant és el del proveïdor informàtic que va admetre al jutge que una de les dues empreses va facturar 1,8 milions a Emarsa sense contracte, "amb un acord verbal".

9. Fer cas als auditors. Les auditories de la signatura Mazars advertir sis anys seguits (2004-2010) sobre les irregularitats en les formes de contractació. El president d'Emarsa, Enrique Crespo, va fer cas omís i va afirmar davant el consell que no detectaven problemes importants. Crespo també va rebutjar la proposta que per acordar contractes i disposició de fons calgués almenys la intervenció de dos responsables amb signatura mancomunada.

10. Empleats que només anaven a cobrar. El exgerent Esteban Cuesta ha admès al jutge que va contractar per indicació de Crespo a quatre persones que només anaven per la planta a cobrar. Un (Luis Botella) és el regidor d'Urbanisme del PP de Moncada, una altra (Marisol Giner) era la exportaveu del PP de Benetússer.

11. La Generalitat va injectar el triple de fons. Durant el període investigat (2004-2010), el Govern valencià gairebé triplicar els fons destinats a Emarsa (de 6,4 milions d'euros en 2004-18.400.000 el 2009), mentre la quantitat d'aigua depurada només augmentava un 6,5%.

12. Ingressos en metàl·lic. El gerent Esteban Cuesta va ingressar en els seus comptes 251.000 euros en efectiu entre 2005 i 2009.

La Generalitat assegura que aplicarà la taxa per recepta el 2012

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha assegurat aquest dilluns que el govern de CiU aplicarà la taxa per recepta farmacèutica a partir de 2012, ja que no necessita el permís del Govern central per a la seva implementació, que ha comparat amb la d'altres taxes administratives com la de l'aigua. Després de presentar el Pla de Salut 2011-2015, Ruiz ha demanat al nou Executiu central que treballi en una revisió del repagament farmacèutic en funció de la renda, per una qüestió de "justícia social", tenint en compte que el ciutadà repaga ja un 40% del fàrmac, a excepció dels pensionistes per a qui és gratuït.

Ruiz ha eludit concretar el mes en què es començarà a aplicar la taxa administrativa, i ha reiterat que el seu preu podria oscil·lar entre els 5 cèntims i l'euro, encara que la proposta encara es troba en fase d'estudi.

La mesura va ser anunciada pel president de la Generalitat, Artur Mas, la setmana passada i el Ministeri de Sanitat ha assenyalat que Catalunya no té competències per implementar un tiquet moderador. No obstant això, els Serveis Jurídics de la Generalitat avalen aquest projecte, que permetria recaptar 70 milions d'euros en el consum de receptes i de fàrmacs, segons el Govern dels empresaris de Mas.

Esther Barceló (EU): Exigeix "la dimissió de Díaz Alperi i Castedo abans que es debata al plenari la comissió d’investigació del PGOU d’Alacant”

La diputada autonòmica d’EUPV Esther L. Barceló ha manifestat que les últimes “i enèsimes” informacions publicades avui a la premsa sobre el presumpte tracte de favor de l’alcaldessa d’Alacant i diputada, Sonia Castedo i de l’ex alcalde i també diputat, Luís Diaz Alperi (foto), cap a Enrique Ortiz, “han de tenir una resposta immediata de depuració de responsabilitats polítiques. Seria intolerable que Castedo i Diaz Alperi seguiren un dia més en el càrrec i que assistiren, de manera vergonyosa, a la votació en el plenari per a que es cree una comissió d’investigació per aclarir les presumptes irregularitats del PGOU d’Alacant”.

López Barceló afirma que aquesta comissió “ha d’investigar precisament les actuacions realitzades per Castedo i Díaz Alperi referides al presumpte tracte de favor cap al constructor, qui rebia informació privilegiada respecte la redacció del Pla General d’Ordenació Urbana. Seria kafkià que els dos diputats seguiren en el càrrec en eixa votació i que no dimitiren abans. La institució de Les Corts no es mereix que es done aquesta situació”.

Esquerra Unida s’ha personat en la causa judicial de Brugal referida al PGOU “i esperem que la justícia arribe fins al final, com també esperem que els imputats deixen els seus càrrecs”.

La parlamentària també recorda que fa poc més d’un mes, Esquerra Unida presentà la petició per a que es creara una comissió d’investigació a Les Corts sobre el cas Brugal, la qual va ser rebutjada pels vots del PP. “Ens temem que el que passarà aquesta vegada serà el mateix. Sembla que al PP li dona exactament igual i desaprofita cadascuna de les ocasions que li presentem per a donar exemples de transparència. Tan de bo ens equivoquen aquesta vegada”.

La Justícia tomba les primeres purgues feixistes de Mas

La justícia ha tombat vuit acomiadaments a empreses de la Generalitat que van purgar les seves plantilles per a col.locar els seus amiguets, amb l'excusa dels dràstics ajustos que ha emprès l’Executiu feixista d’Artur Mas. En concret, es tracta de quatre sentències dictades en els últims mesos -una d'elles agrupa quatre treballadors- i que els tribunals han declarat improcedents. Un acomiadament al Servei Meteorològic, tres a l'Institut Cartogràfic i quatre a Forestal Catalana. Les sentències obliguen a les empreses a readmetre els treballadors o pagar-los 45 dies per any treballat, més del doble dels 20 que els van abonar.

En tots els casos es tracta de treballadors fixes i que van ser acomiadats entre abril i juliol d'aquest any, en el marc de les primeres mesures d'austeritat que va emprendre l'actual Govern català. En tots els casos, les empreses van justificar els acomiadaments per causes econòmiques i productives. I també en tots els casos els jutges argumenten que les empreses públiques no es regeixen per la lògica del mercat, de manera que no poden acomiadar recolzant-se en els articles 51 i 52 de l'Estatut dels Treballadors, que justifiquen els acomiadaments col·lectius o individuals si les empreses tenen pèrdues o una disminució persistent del nivell d'ingressos.

A més d'aquestes sentències, hi ha pendents altres 14 casos de Forestal i 22 de l'Incasol, que va acomiadar treballadors a l'abril. Els departaments afectats, Agricultura i Territori i Sostenibilitat, no han respost, encara, si recorreran, o no.

Un estudi vincula productes envasats a la disfunció erèctil

El biosfenol A és un producte químic que s'utilitza en la fabricació d'envasos d'aliments, com ampolles retornables de begudes, biberons, vaixella (plats i tasses) i recipients des de fa molts anys. Es tracta d'un controvertit producte que l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició considera segur, excepte en el cas dels biberons per a lactants, que la Unió Europea va prohibir el 2010. No obstant això, l'ús d'aquest químic ha estat vinculat a altres estudis a diabetis, càncer o disfunció erèctil.

Ara, segons els investigadors de la Harvard School of Public Health (Escola de Salut Pública de Harvard), es confirma que consumir menjar en productes envasats amb aquest químic augmenta el risc de patir les esmentades afeccions.

L'estudi, publicat per la revista de l'Associació Mèdica Nord-americana (Jama, per les seves sigles en anglès), va utilitzar la següent metodologia: Va analitzar les concentracions en orina de biosfenol A d'una part dels voluntaris que havien consumit sopa envasada durant cinc dies i dels que havien ingerit sopa natural. Després se'ls va donar dos dies a aquests dos grups perquè els netegessin el organisme i s'inverteixen les tasques dels voluntaris per tornar a realitzar noves anàlisis.

Els resultats van ser els següents. Les mostres d'orina dels 75 voluntaris van mostrar que el consum d'una ració de sopa enllaunada diària provoca un augment del 1.221% en els índexs de biosfenol A. Els investigadors assenyalen, segons publica The Atlantic, que aquest elevat nivell de la sustacia química pot ser temporal i que es necessiten més investigacions per quantificar la seva durada en l'organisme. "Sabem de fa temps que les begudes que estan emmagatzemades en certs plàstics durs poden augmentar la quantitat de biosfenol A en el cos", ha assegurat l'autora de l'estudi, Jenny Carwile. "L'estudi suggereix que els aliments enllaunats són més preocupants del que pensàvem, sobretot si s'utilitzen prolongadament", afirma.

Pakistan dóna 15 dies a l'OTAN per tancar la base a Shamsi

L'Exèrcit pakistanès ha advertit que l'atac nord-americà que dissabte passat va costar la vida a 26 dels seus soldats i ferides greus a 14 pot tenir repercussions en la cooperació a l'Afganistan: "Això pot tenir serioses conseqüències en l'extensió de la nostra cooperació", ha advertit el general Athar Abbas. El portaveu ha rebutjat les disculpes de l'OTAN per l'atac, que va tenir lloc prop de la frontera amb l'Afganistan. El govern dóna 15 dies a l'OTAN per tancar la seva pricipal base al país. L'Aliança feixista ha promès una investigació sobre els fets en la que ningú hi creu.

En declaracions al canal local Geo TV, Abbas ha recordat que ja hagut successos similars en els últims tres anys i que, segons el seu recompte, aquests han costat la vida de 72 militars pakistanesos i ha deixat ferits a altres 250, a part dels milers de víctimes civils.

Avions i helicòpters de l'OTAN van atacar el dissabte de matinada i van bombardejar durant dues hores el lloc de control pakistanès a la frontera amb l'Afganistan, a la regió tribal de Mohmand, malgrat la petició del cessament de foc emesa per militars del país asiàtic.

Pakistan va anunciar gairebé immediatament que tancava els seus passos de frontera als subministraments per a les forces de l'OTAN i ha donat 15 dies als EUA per evacuar la base de Shamsi, al sud-oest pakistanès, des d'on els nord-americans operen amb drones i avions espia contra l'Afganistan.

EUA posa fi al Tractat de les forces armades convencionals a Europa (FACE)

EUA ha suspès la seva cooperació amb Rússia en el marc del Tractat sobre les Forces Armades Convencionals a Europa (FACE). D'aquesta manera es posa un punt final en la història d'un dels tractats més importants que limiten armaments. No és d'estranyar, el tractat ja estava més mort que viu. La decisió dels EUA de suspendre el compliment de les seves obligacions derivades del Tractat de les FACE va ser anunciada dimecres passat a Viena per la portaveu del Departament d'Estat dels EUA, Victoria Nuland.

Cal recordar que Rússia va decretar una moratòria unilateral sobre el Tractat l'estiu del 2007 a causa de les discrepàncies acumulades amb l'OTAN. Quatre anys més tard, Washington oficialment va donar el seu vistiplau per desmantellar l'arquitectura prevista pel document. Ara es pot donar per acabada la història de l'acord FACE que, després de tot, no havia arribat a representar una eina eficaç per al control del desarmament.

El Tractat havia d'haver-se convertit en un element del sistema de seguretat en el procés global del desarmament, complementant els acords en matèria de seguretat nuclear. Va ser subscrit pels països membres de l'OTAN i els del Pacte de Varsòvia al novembre de 1990 i establia per a les dues aliances militars restriccions iguals pel que fa a les armes convencionals emplaçades entre l'Atlàntic i les muntanyes Urales.

El document preveia cinc paràmetres de control: el nombre de tancs, vehicles blindats, sistemes artillers, helicòpters d'assalt i avions i helicòpters de combat, a més d'amplis poders per a inspeccions internacionals i intercanvi d'informació.

La dissolució del Pacte de Varsòvia i la influència de l'OTAN sobre els seus antics membres, va deformar el mateix concepte del Tractat FACE. Les quotes d'armament establertes van perdre sentit després de la desintegració d'una de les aliances. L'ampliació de l'OTAN cap a l'Est va fer l'acord un document inútil que atabalava a totes les parts signatàries.

Urgia adaptar el Tractat a la nova situació ja que l'alteració de l'equilibri de l'armament a Europa el 1990 i l'incompliment de les quotes establertes per part de l'OTAN es van coronar amb la infracció directa de les clàusules de l'acord per part de Rússia durant la retirada de les tropes dels països d'Europa de l'Est i després de l'inici de les operacions militars a Txetxènia.

El 1997 Moscou va aconseguir una modificació avantatjosa que li permetia concentrar forces i recursos addicionals en els flancs del teatre d'operacions europeu, en les regions russes del nord-oest i al Caucas.

Al novembre de 1999 a la cimera de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) a Istanbul, va ser subscrit l'anomenat Acord d'Adaptació del Tractat FACE destinat a reconstriur per complet la seva arquitectura per tal de convertir-lo en una eina eficaç de limitació d'armaments davant la nova realitat geopolítica.

El document establia límits i quotes per zones més compactes, en lloc de per aliances, mentre, el desplaçament de l'armament controlat pel Tractat entre les zones es permetia amb previ avís dels socis. A més, a Istanbul, Rússia va aconseguir augmentar les seves quotes de flanc.

El forat negre del FACE

L'acord d'Istanbul va ser signat per 30 Estats, però ignorat per alguns països, com les tres repúbliques del Bàltic i diversos estats dels Balcans. La ratificació del document es va quedar pendent durant molt de temps i va ser consumada només per quatre parts: Rússia, Bielorússia, Kazakhstan i Ucraïna. Els altres "es van oblidar" de fer-ho.

Davant aquesta situació, a principis del 2000, l'OTAN va donar "un salt" a l'Est incorporant, en particular, els països del Bàltic que es van convertir en un "forat negre" en el sistema de control de les Forces Armades Convencionals.

Els membres de l'OTAN, de fet, van obtenir el dret de desplegar qualsevol quantitat d'armes sense violar el Tractat de les FACE i les seves modificacions.

Les negociacions sobre els acords d'Istanbul es van suspendre. El Tractat FACE de nou va quedar inservible.

La resposta del Kremlin

La resposta del Kremlin, alarmat pels plans unilaterals dels Estats Units de desplegar elements de l'escut antimíssils a Europa, no es va fer esperar.

El maig de 2007, Rússia va convocar la cimera dels membres del Tractat FACE a Viena (celebrada el juny del mateix any) en la que va plantejar una sèrie de condicions dures amb els terminis concrets per a la seva execució. En particular, Moscou va exigir que tots els membres del Tractat ratifiquessin el Protocol d'Istanbul, que es van adherir a ell els països del Bàltic i que es suprimissin totes les restriccions de flanc per les Forces Armades de Rússia.

Després de rebre una negativa dels reunits, el 13 juliol 2007 Rússia va comunicar als membres de l'OTAN la seva intenció de suspendre el compliment de les seves obligacions dins del Tractat argumentant que aquesta decisió era el resultat de "extraordinàries circumstàncies que afecten a la seguretat de la Federació de Rússia".

Així que les recents declaracions nord-americans no tenen molt sentit. El Tractat FACE és mort i ni tan sols el "reinici" de les relacions declarat per les administracions de Dmitri Medvédev i Barack Obama va poder reanimar: es va quedar aixafat pels problemes vinculats al desplegament del DAM (Sistema de Defensa Antimíssils).

Ara que Moscou i Washington estan enfrontats a causa d'aquests problemes i es troben a la vora d'una nova carrera armamentista, no queden possibilitats de "ressuscitar" el Tractat FACE ni tan sols adaptant-lo a la nova realitat política d'Europa.

Iñaki i Cristina: Un palau a Barcelona, ​​cinc pisos a Palma i un a Terrassa

La informació registral conjugada amb la subministrada per Hisenda al jutge que investiga Iñaki Urdangarin i el seu cercle ha posat al descobert el sanejat patrimoni adquirit per Nóos Consultoria Estratègica SL mentre el duc consort posseïa el 50% de la societat (fins a juny de 2006) i per Aizoon SL, on sempre ha compartit participacions amb Cristina de Borbó. Si el 2004 ja va transcendir que el matrimoni acabava de comprar per sis milions un palauet a l'exclusiu barri barceloní de Pedralbes, les dades registrals revelen ara que, entre desembre de 2003 i el mateix mes del 2007, Nóos Consultoria i Aizoon es van fer amb cinc pisos a Palma i un altre a Terrassa. Aquest va ser justament el quadrienni d'esplendor d'Institut Nóos: va captar 5,8 milions de la Generalitat valenciana i el Govern balear.

Les dades fiscals indiquen que les sis habitatges van costar en total 1.285.337 euros: en plena escalada de preus immobiliaris, el gendre del rei va fer també aquí un magnífic negoci. Sobre tres dels sis immobles, tots tres inscrits a nom de Aizoon, pesen hipoteques per un total de 562.845 euros de principal, segons la informació recollida en els diferents registres de la propietat.

Sobre els altres tres habitatges, escripturats el desembre de 2003 per Nóos Consultoria i situats en el mateix edifici d'un barri palmesà prop del centre, no consten càrregues. Cadascú de 69 metres i amb terrassa individual de 4,95 metres quadrats, Nóos Consultoria va declarar haver pagat per ells 618.460 euros el desembre de 2003.

Sis mesos després, els ducs de Palma van comprar una mansió de 1.200 metres a la zona alta de Barcelona per instal · lar la seva residència. El 2009, apagat el fulgor econòmic dels cims turístic-esportives pagades a Institut Nóos per Francisco Camps i Jaume Matas i amb la investigació judicial ja en marxa, la parella es va mudar a Washington.

Les adquisicions de Aizoon van ser més modestes. A diferència del que succeeix amb Nóos Consultoria, l'informe d'Hisenda no precisa a qui van ser comprats els pisos ni a quin preu. Però el Model 347 presentat per Aizoon a Hisenda, que detalla les vendes (cobraments) i compres (pagaments), revela les circumstàncies d'aquestes transaccions.

Al costat d'un port esportiu

Per exemple, Aizoon va escripturar l'octubre de 2004 dos pisos de Palma, dos garatges i un traster, tot això localitzat en el mateix edifici d'un carrer que condueix a un port esportiu. I, segons l'informe de l'Agència Tributària, aquest any només va declarar dues compres: una, a Nóos Consultoria per 7776 euros, una altra, per 419.290 euros a una immobiliària amb promocions a la capital balear, la qual cosa indica que aquesta va ser l'empresa venedora.

La societat d'Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó no va repetir compra fins a desembre de 2007. En aquesta data es va fer amb un pis i un traster a Terrassa. Aquí passa igual que amb els immobles de Palma: l'informe d'Hisenda no parla d'aquestes operacions però el Model 347 de Aizoon inclou aquest any un pagament de 247.587 euros a una immobiliària. Es tracta de la promotora que va vendre el 2007 els pisos de l'edifici de Terrassa on s'ubiquen els pisos de Aizoon.

Els Mossos i CCOO acusen a Mas de mentider i d'enganyar als ciutadans

El portaveu del Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME-CCOO), Toni Castejón, ha desafiat al president de la Generalitat, Artur Mas, a viure amb el sou mitjà d'un funcionari, incloent les reduccions dels últims anys, sense cotxe oficial ni dietes. D'aquesta manera, segons ell, podria veure si és possible arribar a final de mes amb la retallada de sou que ha anunciat aquest migdia, i més tenint en compte que molts Mossos d'Esquadra tenen moltes despeses de mobilitat. Castejón ha criticat que la mesura s'hagi anunciat dos dies després de les eleccions i que es torni a centrar en el sou dels funcionaris.

També CCOO de Catalunya ha acusat el Govern de la Generalitat d'"enganyar" l'electorat a l'anunciar noves retallades l'endemà passat de les eleccions generals, en les que CiU ha obtingut 16 diputats i ha desbancat el PSC com a força catalana més votada.

En declaracions a Europa Press, la portaveu del sindicat, Dolors Llobet, ha apuntat que si aquests nous ajustos s'haguessin anunciat una setmana abans, probablement la federació "no hagués tret el mateix resultat".

Les noves mesures presentades pel president de la Generalitat, Artur Mas, després del Consell Executiu inclouen més rebaixes del sou dels empleats públics, venda de patrimoni i un increment de les taxes, en concret les universitàries, el preu del transport públic i el rebut de l'aigua.

Així mateix, estudia l'increment del preu de la gasolina, que no afectaria a transportistes i sector primari, i introduir una taxa per recepta farmacèutica dispensada en la sanitat pública per "evitar abusos".

Llobet ha criticat que els funcionaris han patit successius retalls i congelacions en els seus salaris des del 2007, cosa que "no ha servit per crear ocupació i només ha empitjorat la qualitat dels serveis públics".

Ha reclamat al Govern que deixi de prendre decisions de manera unilateral i que les negociï amb els agents socials, i ha apostat per augmentar els ingressos via impostos, i no només amb retallades.

En aquesta línia, ha reclamat a la federació nacionalista que "sigui conseqüent" i que proposi al Congrés una reforma fiscal en profunditat que impliqui més impostos per a les grans fortunes i les rendes de capital.

Més sociovergència a Mollet

El govern minoritari del PSC a l’Ajuntament de Mollet podria tenir els dies comptats. CiU i PSC han començat els contactes de cara a un acord que proporcionaria una majoria de 16 regidors, sumant els 12 socialistes als 4 de CiU. CiU i PSC ja van governar conjuntament en els dos darrers mandats. L’any 2003, CiU, encapçalada pel diputat al Congrés per CiU, Feliu Guillaumes, va ser l’únic grup que va donar suport a l’alcaldessa Montserrat Tura quan va perdre la majoria absoluta i es veia amenaçada per l’Entesa.

Quatre anys després, ja amb Josep Monràs com a cap de files del PSC, el pacte es va repetir, tot i que els socialistes havien recuperat la majoria absoluta. Guillaumes va ser durant quatre anys, fins aquest any, el cinquè tinent d’alcalde.

El PSC ha tornat a perdre la majoria absoluta aquest any, però no va tancar cap acord i Monràs va ser elegit alcalde per majoria simple. Ara, després de les eleccions generals, les dues parts miraran de tancar un acord en què està per veure quin paper tindrà el mateix Guillaumes, que encara no ha decidit si mantindrà la regidoria. La confecció dels pressupostos per a l’any vinent serà una de les claus del possible acord.

Per la seva banda, l’alcalde, Josep Monràs, diu que aconseguir un govern estable és una prioritat. “L’estabilitat és necessària, no per a nosaltres sinó per a la ciutat. No podem tenir encallats projectes que són importants”, ha dit. “En tot cas, veurem quina voluntat hi ha”. Monràs reiterà la predisposició al diàleg amb totes les forces, tret del PP, que és l’únic partit que va votar en contra de la modificació de les ordenances fiscals.

Mollet és un dels sis municipis del Vallès Oriental que mig any després de les eleccions municipals del maig encara no ha aconseguit configurar un govern majoritari. Els altres ajuntaments són els de Bigues i Riells i Sant Pere de Vilamajor, amb alcaldes de CiU, i Sant Celoni i Montmeló, amb alcaldes del PSC. L’alcalde de Bigues i Riells, Joan Vila, admet que hi ha més possibilitats d’acord amb ERC.

Hisenda deixa al descobert les trampes de Urdangarin

"No és casualitat que Institut Nóos s'hagi fixat a València". Pronunciada per Francisco Camps el 27 de setembre de 2004 durant l'inauguració de la primera de les cimeres turístic-esportives que van reportar 5,8 milions de diners públics a Institut Nóos, la frase resulta avui premonitòria. Sobretot després que les dades d'Hisenda hagin constatat que tots els diners captat de la Generalitat valenciana i el Govern balear per aquesta entitat "sense ànim de lucre" va acabar en mans de la trama societària ordida, segons el jutge, pels dos màxims directius d'Institut Nóos: Iñaki Urdangarin, que va presidir l'ONG fins a juny de 2006, i la seva llavors mà dreta i després successor en la presidència de l'entitat, Diego Torres.

Avui, quan es compleixen tres setmanes exactes de la batuda de registres a Barcelona ordenada pel magistrat José Castro, un informe de 148 pàgines elaborat per Hisenda posa definitivament en descobert les trampes de Urdangarin i el seu cercle.

L'informe de l'Agència Tributària, a què ha tingut accés públic, avala l'afirmació del jutge sobre com Urdangarin i Diego Torres, ja imputat, van crear un entramat societari per "apoderar-se" de fons públics en un cas on, de moment, s'investiguen els presumptes delictes de prevaricació, malversació i frau. Obtenir la versió del duc consort continua sent impossible: la Casa Reial no respon en nom ni accedeix a canalitzar les peticions de contacte. De les dues companyies en les quals Urdangarin té o ha tingut participació directa Nóos Consultoria Estratègica SL i Aizoon SL, la primera es va endur la millor part en el repartiment del pastís.

Després de deixar la 'ONG', el duc va seguir amb signatura en un compte milionàri.

01. L'informe


Un conglomerat per desviar diners públics

L'informe de l'Agència Tributària només exposa, sense sumes ni conclusions, dades fiscals i de recursos humans declarats per les pròpies empreses involucrades, així com informació bancària igualment oficial. Són aquestes dades les que demostren que, cometessin o no delicte els indicis de falsificació de factures són ja molt sòlids, Urdangarin i el seu cercle es van lucrar personal i societàriament amb fons públics. Ho van fer mitjançant un elaborat mecanisme d'enginyeria financera i comptable ara en fase de deconstrucció gràcies al jutge José Castro i el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, el tàndem que per primera vegada s'ha atrevit a investigar un membre de la família reial.

La mecànica era de grup: la SGAE va pagar a Nóos i a d'altres

L'entrada en escena de societats que pertanyien a Urdangarin i/o al seu soci, Diego Torres, però en els òrgans d'administració no sempre figuraven els va permetre durant anys aconseguir diversos objectius. El primer i més obvi, cobrar sense obstacles de la mateixa associació altruista que capitanejaven: Institut Nóos. Amb el prestigi emanat de la posició familiar del duc de Palma com paraigües, les empreses i entitats de la trama facturar també a entitats privades per estudis o serveis les característiques encara es desconeixen. Aquí s'enquadren, per exemple, els 58.000 euros captats per Institut Nóos el 2005 de Bancaixa i la seva fundació. Bancaixa pertany al mateix grup financer que Banc de València, d'on va sortir la meitat dels tres milions de fiança amb què l'expresident balear Jaume Matas va evitar la presó el 2010.

02. La Triangulació


Cruïlla de pagaments i cobraments per 'rebaixar' beneficis

Amén d'ingressar molts diners, el segon objectiu cobert va ser creuar vendes i compres entre empreses de la trama per tributar menys. De les sis societats i dues entitats sense ànim de lucre Institut Nóos i Fundació Esport, Cultura i Integració social les operacions comercials i financeres aborda l'informe d'Hisenda, totes van participar a la cruïlla de cobraments i pagaments.

Són les següents: Nóos Consultoria Estratègica, Aizoon SL, Virtual Strategies SL, Shiriaimasu SL, Intuit Strategy Innovate SL i De Goes Center. Aquesta última és la que suposadament va desviar no menys de 300.000 euros al paradís fiscal de Belize. A De Goes, com en les altres, llevat Nóos Consultoria i Aizoon, és Diego Torres qui maneja oficialment el timó. La majoria de les societats, per cert, va gastar sumes constants en clubs i altres instal · lacions nàutiques, un terreny completament allunyat dels estudis de mercat i similars que centraven els seus respectius objectes socials.

En aplicar per sistema l'encreuament de factures, les mercantils de la trama van fer el que l'argot tributari diu triangulació de factures. I funciona així: Institut Nóos contracta serveis de Nóos Consultoria i els paga amb diners públics. Nóos Consultoria contracta al seu torn els serveis de Virtual Strategies SL. Virtual Strategies acaba venent alguna cosa a Institut Nóos i cobrant per això, de manera que el cercle es tanca. El gruix dels diners es mou al llarg dels anys però sense traspassar mai la frontera del conglomerat empresarial.

Una dada reflectit per l'informe il·lustra com les empreses operaven com a parts d'un tot: entre 2005 i 2010, la SGAE va pagar almenys 472.500 euros al conglomerat ordit al voltant de Institut Nóos. Vestida amb la vestidura d'una impecable i moderna ONG i encapçalada ni més ni menys que pel gendre del cap de l'Estat, cal entendre que la SGAE encomanés a Institut Nóos algun tipus de tasca. Però resulta ja més estrany que l'equip de Teddy Bautista conegués de manera espontània l'existència d'una societat anomenada Intuit Innov. Lab SL, que fins 2007 va obtenir gairebé tots els seus ingressos precisament d'Institut Nóos. A Intuit, la SGAE li va abonar 421.308 euros al llarg de tres anys.

I tampoc sembla versemblant que la igualment desconeguda Fundació Esport, Cultura i Integració Social captés per si mateixa l'interès de la SGAE, que li va abonar 60.000 euros.

03. Suposada activitat

Previ als registres de Barcelona, ​​l'informe d'Hisenda no aborda l'evasió de capitals perpetrada suposadament per De Goes Center. Però sí destapa altres punts inquietants per al duc de Palma. Un és aquest: les dues consultories en què Urdangarin participava com a soci Nóos Consultoria Estratègica SL i Aizoon SL no només van percebre d'Institut Nóos 3,5 milones d'euros durant el quadrienni daurat de l'associació (2004-2007) sinó que es van creuar factures entre si per import superior a 277.000 euros. Aizoon SL, la propietat comparteix Urdangarin amb Cristina de Borbó, va ser la que més va ingressar per aquesta via: 243.600 euros per suposats serveis prestats a Nóos Consultoria SL.

Hi ha un altre element en l'informe que planteja més interrogants: oficialment, Urdangarin va abandonar la presidència d'Institut Nóos el juny de 2006 i es va desvincular de l'associació. Però l'informe de l'Agència Tributària reprodueix les dades d'un compte bancari titularitat de l'associació i en la qual Urdangarin seguia figurant com autoritzat tant el 2007 com el 2008. El 2007, aquest compte va sumar abonaments per 3.832.820 euros.