dilluns, 5 de novembre de 2012

Bertelsmann adquireix el 100% de Random House Mondadori

L'empresa alemanya Bertelsmann va acordar l'adquisició de totes les accions de Random House Mondadori, divisió editorial de Random House per a Espanya i Amèrica Llatina de la que fins ara posseïa el 50%. Segons va anunciar aquest dilluns Mondadori, amb seu a Barcelona, l'acord està subjecte a l'autorització de la Comissió Nacional de la Competència d'Espanya. Està previst que l'operació culmini abans que finalitzi l'any.

Mercat en castellà

"En adquirir la totalitat del capital de Random House Mondadori tenim l'oportunitat de millorar significativament la nostra posició en el mercat editorial espanyol i l'accés als mercats hispanoparlants en creixement a Amèrica Llatina", va dir el president i director executiu de Bertelsmann, Thomas Rabe, en un comunicat.

La adquisició per part de Bertelsmann del cent per cent de Random House Mondadori es produeix tot just una setmana després de l'anunci de la nova societat formada pel gegant alemany i el britànic Pearson, que fusionarà les divisions i segells editorials en anglès i espanyol de Random House i Penguin.

L'anunci es tradueix en la unió entre dues de les sis grans editorials del planeta, amb un volum de negocis que arribaria als 3.000 milions d'euros, ja que Random House va facturar l'any passat 1.700 milions i Penguin va ingressar 1.300 (especialment de llibres de butxaca). Bertelsmann és propietària del grup de televisió RTL, el major d'Europa, així com la gran editorial de premsa Gruner i Jahr.

El president de l'empresa de Gütersloh, Thomas Rabe, va anunciar a la primavera que la seva companyia estudia la compra d'empreses després d'un període de consolidació empresarial de diversos anys. Random House té 45 editorials subordinades que publiquen llibres de gairebé tots els gèneres i en diversos formats. Treu uns 200 títols nous al mes i té uns 800 empleats. Quant a Penguin, compte entre les majors editorials del món i publica literatura i assaig en llengua anglesa.

Amb aquests números, el nou grup, del qual Bertelsmann mantindrà el 53% i Pearson el 47%, intentarà anar a l'assalt del mercat global. Perquè a Europa el grup alemany ja és el més gran i, amb aquesta fusió, arribarà a controlar, per posar un exemple, el 25% dels llibres que es publiquin al Regne Unit.

Per això l'objectiu real sigui superar les fronteres de l'Antic Continent. El nou grup inclourà totes les delegacions d'ambdues editorials als Estats Units (on Random House és l'editorial), Canadà, Austràlia, Sud-àfrica, Nova Zelanda, Índia, Xina i Amèrica Llatina. Precisament la difusió en les últimes tres regions és una de les principals fites del nou colós.

L'altre gran repte del fill gegant de Bertelsmann i Pearson serà la conquesta del món digital. La seva enorme grandària li permetrà, segons el diari nord-americà The New York Times, tutejar titans com Google, Amazon i Apple, que ofereixen llibres electrònics a preus barats i s'han alçat com una de les competències per a les editorials tradicionals. Així que Berstelsmann i Pearson busquen estalviar costos en la fusió.

Estratègicament, el casament entre Random House i Penguin col·locarà a la nova marca en els primers llocs mundials per a la publicació de llibres electrònics. El cap de Bertelsmann, Thomas Rabe, ha dit en aquest sentit que seran capaços de "editar llibres amb major eficàcia, tant en formats tradicionals com digitals".

Moren almenys 50 soldats sirians a Hama i 2 civils a Damasc

Uns 50 soldats sirians han mort avui dilluns després que un suïcida islamista amb cotxe bomba hagi esclatat a la ciutat central de Hama: "Almenys 50 soldats i milicians han resultat morts aquest dilluns al matí en l'explosió d'un cotxe bomba conduït per un suïcida del Front Al-Nosra prop d'un centre de desenvolupament rural en poder de l'Exèrcit", ha precisat Rami Abdel Rahmane.

Rahmane, Observatori Sirià dels Drets Humans, organització propera als terroristes i finançada per l'OTAN i les monarquies wahabís, ha explicat que l'operació suïcida ha estat portada a terme per un combatiende del Front Al-Nosra, una organització islamista criminal que reivindica la majoria dels atemptats a Síria des de l'inici de l'ofensiva imperialista el març de 2011.

L'agència ha precisat que l'atemptat s'havia produït al costat d'un centre de desenvolupament rural sense precisar si l'Exèrcit es trobava en el lloc. Més de 9.000 soldats han mort en prop de 20 mesos de violència al país, segons els terroristes.

Mentre, en Idleb, al nord-oest del país, els atacs aeris han continuat durant el matí provocant la mort de 20 rebels a la localitat de Harem, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans.

L'explosió del cotxe ha tingut lloc a Hama, a 213 quilòmetres (132 milles) al nord de la capital, Damasc, sempre segons el OSDH i els mitjans occidentals afins.

També diverses persones han resultat ferides en un altre incident esdevingut a la capital, després de l'explosió d'una bomba que va sacsejar el districte d'al-Jabal Mazzeh, on es troben diverses ambaixades i seus d'edificis governamentals. L'agència oficial Sana ha informat per la seva part sobre aquest atemptat suïcida a Damasc que hauria acabat amb la vida de dos civils i ferit a altres deu.

Els combats, segons diferents informes, continuen entre les tropes sirianes i els insurgents a Damasc i a la ciutat més gran del país, Alep (nord-oest).

Un mínim de 30 civils van morir el diumenge a mans de les bandes criminals a la ciutat nord-occidental de Idlib, mentre continuen els seus atacs mortals a tot el país àrab.

Síria ha estat experimentant disturbis i atacs violents des de mitjans de març de 2011, després de que l'OTAN s'apoderés del petroli i el gas libi. Moltes persones, incloent-hi un gran nombre de forces de seguretat, han mort en aquestes violències i els refugiats i desplaçats ja es compten per milions.

Aràbia Saudita, Qatar, Turquia i l'OTAN aviven les flames de la violència a Síria finançant als terroristes, com ja va passar a l'Afganistan, Líbia i Egipte, ara en el caos i sota el domini de radicals islamistes que pretenen aplicar la llei islàmica, la Sharia.

El senyor de la guerra Cameron ven armes pel Golf Pèrsic

El primer ministre britànic, el baró David Cameron, ha començat aquest dilluns un periple de tres dies pel Golf Pèrsic amb la finalitat de vendre avions de combat als països àrabs monàrquics wahabís amb discutible historial en drets humans. Durant la gira visitarà els Emirats Àrabs Units (EAU) i l'Aràbia Saudita per "refermar els llaços bilaterals i comercials", ja que aquesta zona té una gran importància per a la indústria petroliera i armamentística de la monarquia imperial.

Cameron tractarà, durant el seu viatge, de vendre uns 100 avions de combat Typhoon a ambdós estats àrabs, principals aliats del Regne Unit a la regió, acord la estimació arriba als 6.000 milions de lliures (10 mil milions de dòlars).

Els UEA han mostrat interès en fer-se amb 60 naus per reemplaçar la seva flota, inclosos els seus antics avions francesos 'Mirages'. Aràbia Saudita, per la seva banda, està interessada a tramitar una nova compra encara que ja té uns 72 avions. Oman negocia la compra de només 12 avions Typhoon.

El primer ministre del Regne Unit s'enfronta a una dura competència al president francès, François Hollande, que és també a la regió negociant la venda d'equips de defensa, segons informa 'Russia Today'.

L'alt càrrec britànic, a més de reforçar la seva aliança amb els UEA, busca augmentar la seva presència en el Golf Pèrsic, de rerefons les tensions amb l'Iran, i vivificar la seva indústria armamentística que també és víctima de la recessió econòmica.

No obstant això, arran del "despertar islàmic", els llaços amb Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units no resulten tan recomanables, ja que estan sota la mira dels defensors dels drets humans per les seves polítiques repressives.

Londres estudia, al seu torn, ampliar una base prop de Dubai, en els EAU, i fer-ne un centre neuràlgic.

Patxi López es blinda una jubilació de 50.000 euros vitalicis

Quan tot just queden uns dies per tancar el seu pas per la lehendakaritza, Patxi López, transcendeix aquest dilluns, s'ha blindat una jubilació de 50.000 euros vitalicis per tres anys com a lehendakari. El passat mes de maig el dirigent "socialista" va canviar la llei per conservar la quantitat en el cas que rebi una altra pensió inferior. Com lehendakari López ha percebut un sou major al del president del Govern -sense comptar les martingales múltiples de Rajoy i/o Cospedal- sent el segon president de comunitat autònoma amb més retribució oficial, després Artur Mas amb un sou de 122.426 euros.

Fins al dia d'avui, Patxi López ha tingut un sou de 97.519 euros com a lehendakari, càrrec que ha ocupat des de maig de 2009, data en què va ser investit. De manera que, arribat el cas de tenir una altra pensió, se li aboni la diferència fins a aconseguir la quantia de exlehendakari.

Durant els seus anys com a lehendakari López ha percebut un sou major al del president del Govern -sense comptar les martingales múltiples de Rajoy i/o Cospedal- sent el segon president de comunitat autònoma amb més retribució oficial, després Artur Mas amb un sou de 122.426 euros.

A més de blindar la jubilació, també rebrà els beneficis regulats per un decret de 1999 que manté als exlendakaris el títol de lehendakari, el tractament de excel·lentíssim, el cotxe oficial i una secretària de la seva elecció.

Amb això quan Patxi López deixi en uns dies el seu càrrec, rebrà una indemnització d'un mes de sou. Quan compleixi l'edat de jubilació, en poc més de 10 anys, rebrà aquesta pensió vitalícia que serà exactament de la meitat del salari del president del País Basc en aquest moment, actualment superaria els 48.700 euros.

Rajoy, denunciat pels seus tripijocs com a registrador, s'emporta més d'un milió d'euros a l'any

L'advocat José Luis Mazón va denunciar el gener passat davant l'Oficina de Conflicte d'Interessos al president del Govern, Mariano Rajoy, per mantenir la seva plaça com a titular del Registre de la Propietat de Santa Pola, a la província d'Alacant. S'ha parlat molt del que s'emporta Rajoy amb les seves diferents corrupteles, ara podem dir-ho més acuradament: un milió d'euros l'any.

El president del Govern capitaneja el grup de pressió dels registradors de la propietat, que ha aconseguit mantenir privilegis de l'època franquista, únics a Europa. El "clan" registral uneix i defensa interessos de polítics de tota mena: ministres, rotaris, aristòcrates i fins ultradretans. Des de 1981, Rajoy manté la plaça com registrador a Santa Pola, que li ha procurat uns 20 milions d'euros, segons denuncia l'Associació d'Usuaris de Registres.

L'Opus i l'oligarquia contra l'Independència

Un grup d'empresaris catalans, de l'Associació Moviment per Catalunya i Espanya, ha impulsat la campanya Fem Pinya amb l'objectiu d'apel·lar "al seny i a la reflexió davant l'onada independentista". El grupet està encapçalat per l'empresari Mariano Ganduxer, president del Grup Bonanova, Joaquim Molins López-Rodó (foto), professor de Ciència Política a la UAB, l'exdiputat del PP, Joan López Alegre, i Josep Maria Galilea. Asseguren que no estan vinculats a cap partit (...) i que no demanaran el vot per cap ningú el 25-N. Darrera d'ells, els tentacles de l'Opus Dei i el més ranci franquisme nazicatòlic treu les orelles.

Ara per ara, l'associació ja s'ha anunciat en alguns mitjans i han enganxat cartells en diverses tanques publicitàries. La imatge de campanya de Fem Pinya és contundent: apareixen un agent dels Mossos d'Esquadra i un de la Guàrdia Civil, que custodien banda i banda d'una hipotètica frontera.

Opus, Pujol, Molins López-Rodó, Millet...

A quien le parezca extraña la afinidad de un Millet catalanista y PPro (aupado, amado y premiado por Pujol), con la FAES de Aznar y los fascistas hispanos, le interesará saber que su abogado, Pau Molins Amat, es miembro de la destacada familia del Opus Dei y propietaria de Cementos Molins, emparentada con aquel tan amado ministro franquista, Laureano López Rodó, igualmente entre las cabezas más poderosas del Opus en España.
Fué ya defensor, el leguleyo Pau Molins Amat, de dos lacayos de Pujol, de pérfido recuerdo: Lluis Prenafeta, el amigo íntimo, e Ignasi Farreres, a quien recientemente se le vió hacer el ridículo ante el tribunal que le juzgaba, con el mismo guante de terciopelo que a sus predecesores y sucesores.

Aznar, tan próximo al Opus como puede pese a su catadura amoral, embustera y genocida, consiguió, gracias a la inestimable ayuda de Joaquim Molins Amat (quien, tras muchos cambios de chaqueta, fue Conseller de Política Territorial i Obras Públicas de la Generalitat de Catalunya entre 1988 y 1993), el apoyo de Pujol a su investidura, aprendiendo entonces, con la Botella, a hablar catalán con Pujol en la intimidad.

http://elcolomimissatger.blogspot.com.es/2009/10/opus-pujol-molins-lopez-rodo-millet.html

SUP: "Madrid Arena no tenia mesures de seguretat"

El secretari general del Sindicat Unificat de Policia (SUP), José Manuel Sánchez Fornet, ha afirmat en relació a la tragèdia ocorreguda al Madrid Arena que la llicència de funcionament amb què no comptava el recinte és obligatòria. "El pavelló Madrid Arena mai ha tingut les mesures de seguretat que exigeix ​​la llei d'espectacles públics de la Comunitat de Madrid", ha assegurat. El SUP ha presentat avui en un jutjat de Madrid les actes policials que demostren que el Madrid Arena no tenia llicència, si més no fins al 2006, i ha insistit que aquest requisit és obligatori tot i que l'ajuntament de Botella digui el contrari.

El SUP acusa l'Ajuntament d '"ocultar la realitat" al Madrid Arena

El Sindicat Unificat de Policia (SUP) ha presentat aquest dilluns en un jutjat de Madrid les actes policials que demostren que el pavelló Madrid Arena no tenia llicència, si més no fins al 2006, i ha insistit a través d'un comunicat en què aquest requisit és obligatori tot i que l'ajuntament de la capital opina el contrari.

Tal com va anunciar aquest cap de setmana, el SUP ha presentat les actes al titular del Jutjat d'Instrucció número 51, Eduardo López Palop, que investiga les causes de l'allau que va provocar la matinada de dijous la mort de quatre noies que assistien a una macrofesta de Halloween.

Aquestes actes, signades per Javier Alonso, llavors coordinador de seguretat de la Policia per a la temporada de la Lliga ACB en l'equip de l'Estudiantes, reflecteixen que el pavelló, on jugava els seus partits aquest club, no tenia llicència de funcionament i van remetre a la Comunitat de Madrid ia la Oficina Nacional d'Esports de la Comissaria General de Seguretat Ciutadana.

Considerava el coordinador de seguretat que aquesta manca podria suposar una infracció que preveu l'article 69 de la llei 10/1990 de l'Esport i l'article 37 de la Llei 17/1997 d'Espectacles públics i activitats recreatives de la Comunitat de Madrid.

Tot i que l'Ajuntament de Madrid ha insistit que la instal·lació no necessita llicència, el SUP reitera que aquest requisit és "obligatori" i considera "radicalment fals" que la Llei del Sòl de la Comunitat eximeixi de complir aquest requisit.

El SUP, segons un comunicat de la seva Comissió Executiva, considera que l'ajuntament està "intentant amagar la realitat: que el Madrid Arena mai ha tingut els permisos, llicències i garanties necessàries per al seu ús com a centre esportiu i d'espectacles públics de masses".

Encara que els edificis municipals no necessiten llicències urbanístiques, el SUP entén que sí que és necessària la de funcionament

Encara que els edificis municipals no necessiten llicències urbanístiques, el SUP entén que sí que és necessària la de funcionament perquè el recinte pugui dedicar-se a una activitat concreta com un partit o un espectacle públic, com estableix la Llei d'Espectacles de la Comunitat.

Si l'ajuntament creu que la llicència de funcionament es supleix amb la urbanística, el que ha de fer, prossegueix el SUP, és "mostrar" aquesta última "on consti a què es dedica el recinte, plans de seguretat i emergència, capacitat, activitats, etc...".

"El que no es pot pensar és que la llicència urbanística eximeix del requisit de la llicència de funcionament. Però no perquè compleixi els requisits, sinó perquè s'autoritza a no complir-los, en el gairebé estaríem davant d'un frau de llei i un atemptat a la seguretat de tots els ciutadans que assisteixen a qualsevol acte en aquest pavelló", afegeix el SUP.

Per al sindicat, en aquest cas estan implicades les tres administracions -local, autonòmica i estatal-, i ho estan "des de fa anys per no haver fet res davant la denúncia de l'inspector responsable de seguretat cursada a la Comunitat i a l'Oficina Nacional d'Esport l'any 2006".

"Quatre morts han de servir almenys perquè coses així no tornin a repetir-se", conclou el SUP en el seu comunicat.

El TC admet a tràmit el recurs de PSOE i L'Esquerra Plural contra la reforma laboral

El Ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PSOE i l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) contra diversos articles de la reforma laboral, segons ha informat aquest dilluns l'Alt Tribunal. Després de la decisió del Ple, datada el passat 30 d'octubre, es procedeix a donar trasllat del recurs i els documents presentats al Congrés i el Senat, així com al Govern, perquè en el termini de 15 dies puguin personar en el procés i fer les al·legacions convenients.

PSOE i L'Esquerra Plural registrar el seu recurs davant del TC el passat 5 d'octubre al considerar contraris a la Carta Magna nou articles de la reforma laboral del Govern del PP, que, segons denuncien, vulneren "fins a 10 preceptes constitucionals".

Les dues formacions van argumentar durant la presentació del seu recurs que la reforma laboral posada en marxa pel Govern de Mariano Rajoy "altera substancialment el model democràtic de relacions laborals" construït al llarg de les últimes tres dècades.

Els nou articles de la reforma laboral recorreguts són el 14.1, el 12.1, el 14.2, la disposició final quarta, l'article 4.3, l'article 18.3, els articles 18/8 i 23.1 i la disposició addicional tercera.

L'article 14.1 de la reforma laboral atribueix a la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius o als òrgans corresponents de les comunitats autònomes la facultat d'acordar la inaplicació dels pactes a través de conveni col·lectiu, mentre que l'article 14.2 recull la preferència absoluta i incondicional del conveni col·lectiu d'empresa respecte d'altres àmbits o nivells regionals.

Segons el recurs presentat per les dues formacions polítiques, l'article 12.1 vulnera el reconeixement constitucional de la força vinculant dels convenis col·lectius, l'exercici de l'activitat sindical i el dret a l'activitat judicial efectiva.

També es rebutja des PSOE i Esquerra Plural la disposició final quarta, que declara com nul · les i sense efectes les clàusules dels convenis col·lectius que possibilitin l'extinció del contracte de treball per compliment de l'edat ordinària fixada en la normativa de Seguretat Social.

El recurs també inclou la previsió de l'article 4.3 en virtut de la qual el contracte de suport als emprenedors ha d'incorporar un període de prova d '"un any en tot cas", vulnerant, diuen, tres preceptes constitucionals com són el dret al treball, el dret a la negociació col·lectiu i finalment el dret a la tutela judicial efectiva.

L'article 18.3 modifica els termes en què es defensen les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que justifiquen el recurs a les modalitats extintives col·lectiva i objectives regulades. "Aquesta nova regulació prescindeix de l'element de causalitat en la delimitació d'aquests motius econòmics i empresarials per l'acomiadament", segons es detalla en l'extracte dels fonaments jurídics del recurs d'inconstitucionalitat de les dues formacions.

També es recorren els articles 18/8 i 23.1, relatius als salaris de tramitació davant els efectes de l'acomiadament declarat improcedent, "que afavoreix l'extinció definitiva de la relació laboral". Finalment, s'inclou en el recurs la disposició addicional tercera, que preveu la prohibició per les administracions públiques i les entitats de dret públic de procedir a efectuar reduccions de jornada i suspensions de contractes de treball d'acord amb raons econòmiques, tècniques organitzatives i productives .

Merkel elimina el copagament, puja les pensions i crea ajudes als pares

Angela Merkel, capdavantera de l'austeritat i del control a ultrança del dèficit, es desmarca de les retallades que imposa als 'socis', ara que queda menys d'un any per a les eleccions legislatives a Alemanya i que ha perdut totes les anteriors als landers. Els partits que formen la coalició de govern (CDU-CSU de Merkel i socis nazis de Bavària i els neoliberals de l'FDP) van acordar aquesta passada matinada eliminar el repagament metge, incrementar les pensions més baixes i introduir nous ajuts a les famílies: paguen els esclavitzats del sud, que financen amb el deute i les seves vides el Reich de la secretària de Kohl.

La decisió, presa en una reunió en la qual han assistit Merkel, cal interpretar-la en clau electoral: a menys d'un any perquè se celebrin eleccions a Alemanya, les últimes enquestes assenyalen que més de dos terços dels alemanys es mostren crítics amb el Govern de Merkel. Per si això fos poc, els socis de Merkel, els liberals, fa temps pressionant perquè s'incrementi la despesa social. Davant aquest panorama, i atès que l'economia alemanya té millor salut que la de la resta dels seus socis europeus, Merkel ha decidit llançar un gest de complicitat als electors amb una decisió que de ben segur sorprendrà a la resta d'Europa, sobretot perquè aquest cap de setmana la pròpia cancellera anticipar que l'austeritat durarà almenys cinc anys més.

La mesura estrella és l'eliminació del copagament mèdic, vigent al país des de fa cinc anys. Fins ara els pacients alemanys paguen una taxa trimestral de 10 euros en la seva primera visita a la consulta mèdica, generalment al metge de capçalera. Això desapareixerà a partir de l'1 de gener de 2013. Implantada cinc anys enrere per pal·liar el dèficit de la sanitat pública, els liberals exigien la seva eliminació davant la millora de la situació econòmica i causa dels enormes costos burocràtics que comporta als metges de les consultes, obligats a cobrar al pacient i transferir a l'assegurança metge.

"El copagament per les consultes mèdiques és, segons les enquestes, el que més molesta els alemanys", va reconèixer aquest dilluns el ministre alemany de Sanitat, el neoliberal Daniel Bahr, que ha comentat que la seva eliminació suposa un alleujament per als ciutadans. Bahr va assenyalar que es mantindran altres tipus de copagament, com en el cas de les medicines o articles ortopèdics, ja que segons la seva opinió serveixen per evitar abusos i malbarataments.

L'oposició qualifica de "cars regals electorasles" les mesures anunciades


La Unió (CDU/CSU) i els 'liberals' van acordar també la introducció de l'anomenada "prima del fogó" per la qual es subvencionarà aquelles mares que prescindeixin d'enviar als seus fills d'un a tres anys d'edat a la guarderia i els criïn a casa.

A aquesta ajuda de fins a 150 euros mensuals, els liberals van imposar a més una subvenció suplementària de 15 euros mensuals com bo perquè els pares puguin invertir en l'educació dels més petits.

L'Estat assumeix més pujar les pensions fins al mínim de 688 euros al mes de manera compensatòria a aquelles persones, un 2% del total, que no arriben a aquesta xifra tot i llargs anys de cotització i fins i tot d'estalvi a través de fons privats.

El debat sobre aquestes qüestions portava mesos enverinant el clima polític entre les tres formacions de la coalició de Govern d'Angela Merkel, que volia resoldre les diferències existents com més aviat millor per tenir tranquil · litat en el seu gabinet fins a la celebració dels comicis previstos per a la tardor del 2013 .

L'oposició va criticar les mesures adoptades, que socialdemòcrates, verds i membres de L'Esquerra (Die Linke) van coincidir a qualificar de "cars regals electorals", i van anunciar que recorreran l'anomenada "prima del fogó" davant el Constitucional.

Exconseller de BFA-Bankia: "La meva missió era anar als consells"

Juan Manuel Suárez del Toro, president de Creu Roja i exconseller de BFA, ha estat el primer a declarar pel cas Bankia a l'Audiència Nacional i s'ha escudat en la falta d'informació per aprovar els comptes de Bankia. "La meva missió era anar als consells", ha declarat, i cobrar com si treballés per 100 signant el que toqués...

Suárez del Toro ha assegurat que el Banc d'Espanya és el que va forçar tant la fusió de Bankia com la sortida a borsa. El president de La Caixa de Canàries era vocal de BFA quan Bankia va sortir a borsa, el juliol de 2011.

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va haver de retardar fins demà la declaració com a imputat del secretari del consell d'administració de Bancaixa, Ángel Villanueva, que seria el primer dels 33 consellers de Bankia i BFA a comparèixer en la investigació per la sortida a Borsa de l'entitat.

Villanueva Parella s'ha excusat per haver estat citat prèviament en un altre jutjat, de manera que el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 l'ha convocat a declarar en principi matí, segons han informat a Efe fonts jurídiques.

A més dels 33 imputats, el jutge de l'Audiència Nacional ha acceptat incloure en la llista de testimonis el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, i el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, que encara no tenen data per comparèixer, segons confirmar fonts jurídiques.

Linde i Goirigolzarri es sumaran així als altres testimonis acceptats pel jutge, que són el exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, l'expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Julio Segura, i el soci de Deloitte que va signar els comptes de Bankia, Francisco Celma.

L'Audiència Nacional va començar a investigar el cas Bankia el passat 4 de juliol en admetre a tràmit la querella presentada per UPyD, que sosté que, amb la sortida a Borsa, els administradors van cometre delictes d'estafa, administració deslleial, apropiació indeguda, falsificació de comptes i maquinació per alterar el preu de les coses.

Lavrov es reuneix amb Al-Arabi i Brahimi

El ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, s'ha reunit aquest diumenge al Caire, capital d'Egipte, amb el secretari general de la Lliga Àrab (LA), Nabil al-Arabi, i l'enviat especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i la Lliga Àrab, Lakhdar Brahimi, per analitzar el conflicte que pateix Síria des de fa 19 mesos. El canceller rus ha posat èmfasi en la necessitat de convèncer a ambdues parts perquè acceptin un alto el foc i s'asseguin a negociar segons l'acord de la Conferència de Ginebra, assolit el passat 30 de juny.

Lavrov ha fet aquestes declaracions ja que ha dit que "actualment alguns països participants de la Conferència de Ginebra han renunciat a les seves declaracions i mantenen contacte i envien ajuda a l'oposició siriana per mantenir la seva lluita contra el Govern del president sirià Bashar al-Assad".

Els participants a la reunió de Ginebra van acordar que el cos de transició a Síria ha de ser format per membres de l'actual Govern, opositors i altres grups.

Al-Arabi, ha assenyalat que durant la seva reunió amb Lavrov i Brahimi discutir tots els aspectes de la situació a Síria i els resultats de la reunió de Ginebra i ha afegit que cadascuna de les parts va plantejar la necessitat d'avançar. "Hi ha diverses idees, però res definitiu", ha declarat durant la conferència de premsa.

Brahimi, per la seva banda, ha recalcat que "la situació a Síria és molt greu i coincidim amb el ministre de Relacions Exteriors rus en el sentit que no hi ha una solució militar per a la crisi".

Ha afegit que "la solució ha de ser política amb el consens de tots, dels contrari la crisi es propagarà als països veïns".

El mediador internacional va demanar convertir l'acord de Ginebra en una resolució del Consell de Seguretat perquè es converteixi en un projecte polític.

Segons el previst, el cap de la diplomàcia russa durant la seva estada en el capital egípcia, primera parada de la seva gira per països de l'Orient Mitjà, mantindrà trobades amb autoritats egípcies, com el president del país Mohammad Mursi, i el seu homòleg Mohamed Kamel Amri, amb els que discutirà el futur de les relacions bilaterals i la situació a Síria.

Els dies 5 i 6 de novembre, el titular d'Exteriors de Rússia visitarà Jordània, on serà rebut pel rei Abdulah II i sostindrà converses amb el seu homòleg Naser Yudeh.

Lavrov i el president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbàs, s'entrevistaran a Jordània per abordar el procés de pau entre els palestins i israelians.

Rússia i Xina, al contrari dels Estats Units i altres països occidentals, insisteixen que la crisi siriana ha de ser resolta a través de vies polítiques i que els propis sirians siguin qui decideixin el seu destí.

Des de mitjans de març de 2011, Síria és escenari de disturbis provocats per grups terroristes, titelles d'Occident, l'objectiu és possibilitar una intervenció estrangera en aquest país àrab i enderrocar el Govern de Damasc.

Activistes contra els desnonaments ocupen Catalunya Caixa

Un centenar d'activistes de Plataformes d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de tot Catalunya han ocupat aquest matí al vestíbul de la seu central de Catalunya Caixa per exigir una entrevista amb el seu president, Adolf Todó. Els activistes han entrat a la seu amb pancartes reclamant que l'entitat d'estalvis nacionalitzada per la seva gestió fraudulenta negociï els desnonaments que té instats judicialment, i insisteixen en entrevistar-se amb el president de la caixa, intervinguda pel FROB.

L'advocada i activista de la PAH, Eva Corredoira, ha dit a Efe: "Ens hem reunit diverses vegades amb els responsables jurídics de Catalunya Caixa, però no ens ofereixen cap solució i només ens diuen que no saben que passarà amb el banc dolent, per això veiem que és un assumpte polític i volem parlar amb el president ", ha explicat.

Aquesta acció es desenvolupa el dia en què la PAH i Stopdesahucios compleixen dos anys des que el 3 novembre 2010 unes 30 persones es van desplaçar a la Bisbal del Penedès (Tarragona) equipats amb pancartes i samarretes verdes per aturar un desnonament instat per Catalunya Caixa . Van aconseguir aturar-lo i des de llavors han aconseguit detenir desenes d'execucions judicials.

A Catalunya, s'ordenen cada dia una mitjana de 102 desnonaments de pisos i locals per impagament d'hipoteques i lloguers i és la comunitat autònoma més afectada pels desnonaments.

Cospedal, als tribunals per violar la negociació col·lectiva

Els serveis jurídics del Govern de Castella-la Manxa que presideix la número dos del PP, María Dolores de Cospedal, no han aconseguit lliurar a l'administració regional d'haver de retre comptes davant els tribunals per exercir el ordeno i comandament en la destrucció de 672 llocs de treball públic. El Tribunal Superior de Justícia de la comunitat (TSJCM) ha rebutjat el recurs interposat per l'Executiu castellà manxec contra la seva imputació per vulnerar el dret fonamental a la negociació col·lectiva en impedir l'acord amb els sindicats per l'esmentat acomiadament de treballadors públics.

A principis de setembre, el TSJCLM admetia a tràmit els recursos interposats per UGT i STAS Intersindical contra dos ordres de l'administració de Cospedal, amb data de 20 d'agost, i que van modificar la relació de llocs de treball dependents del Govern regional. En concret, la transformació de l'estructura laboral de la Junta, va contemplar l'eliminació de 672 llocs de les diferents conselleries i altres organismes dependents de l'Executiu autonòmic.

Com va quedar demostrat en les gravacions que va revelar aquest diari, els sindicats van considerar en els seus recursos que el director general de la Funció Pública, Juan Manuel de la Font, "en permanent actitud de retirar i tallar la paraula als interlocutors socials", no va permetre la modificació "ni d'una coma sola dels textos proposats", durant la reunió que va mantenir amb dues centrals aquest mateix 20 d'agost. Van considerar, per tant, que Castella-la Manxa havia vulnerat així el dret tant d'UGT com de STAS Intersindical a la llibertat sindical "en la seva vessant de negociació col·lectiva", recollit a l'article 28.1 de la Constitució Espanyola.
"Amb precisió i claredat"

L'administració regional va interposar un recurs contra l'admissió a tràmit dels textos dels sindicats considerant que aquests tenien per objecte "una qüestió de legalitat ordinària aliena als drets fonamentals". Però ara, el TSJCLM rebutja la tesi del Govern de Cospedal. En el seu text, els jutges consideren que els recursos dels sindicats "compleixen sobradamante" les exigències recollides en l'article 115 de la Llei 29/1998, que en el seu segon paràgraf disposa quin ha de ser el contingut de l'escrit de interposició del recurs a l'empara del procediment de protecció de Drets fonamentals de la persona.

El tribunal recorda que l'esmentat article estableix que els recursos han de "contenir amb precisió i claredat la expressió del dret o drets la tutela pretén, i concisament, els arguments substancials que donen fonament al recurs". I conclou que "aquests requisits es compleixen en els escrits d'interposició, que de forma expressa es refereixen a la vulneració del dret a la llibertat sindical recollit en l'art. 38-1 de laConstitución en el seu vessant del dret a la negociació col·lectiva". El text del TSJCLM afegeix que la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa "pretén avançar el debat i entrar ara a qüestionar precisament aquestes raons, en un instant processal inadequat perquè elloc onstituirá l'examen de fons que només es pot resoldre per sentència".

Així, a més de rebutjar el recurs de l'administració regional el tribunal imposa a aquesta l'assumpció de les costes del procés.

Un any de presó per al mosso que va llançar una granada als testicles d'un detingut

L'Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat a un any de presó i al pagament de 168.000 euros d'indemnització al mosso d'esquadra que va rebentar els testicles a un sospitós, en llançar una granada d'atordiment en una operació policial per detenir un grup de presumptes extorsionadors.

En la seva sentència, la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona absol, d'altra banda, el sergent Víctor E., cap de l'operatiu per a qui la Fiscalia demanava 18 mesos de presó, perquè l'agent condemnat va assumir en el judici que la decisió de llançar la magrana el sospitós va ser exclusivament seva.

El condemnat, Alberto MC, membre del Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos d'Esquadra, va participar el novembre de 2008 en una operació per la detenció d'una persona sospitosa de formar part d'un grup d'extorsionadors per al cobrament de deutes.

Durant l'operació, en què van participar vuit agents d'aquest cos d'elit de la policia autonòmica, es va bloquejar amb dues furgonetes policials el pas del vehicle en què viatjaven uns sospitosos.

Els ocupants del vehicle no van complir les indicacions dels agents perquè aixequessin les mans i obrissin les portes del turisme, segons la sentència, de manera que agents van trencar els vidres del turisme, moment en què el vehicle es va desplaçar uns tres metres.

El mosso ara condemnat, "tement que el vehicle embistiese la furgoneta", va llançar una granada a l'interior del turisme, tot i saber que el temps de retard de la detonació era de dos segons i que l'artefacte anava a caure sobre el cos d'una persona, afegeix el tribunal. La magrana va esclatar sobre la víctima, de 25 anys, que arran de l'explosió va perdre el testicle dret i un 75% de l'esquerre, el que li ha deixat estèril, de manera que el tribunal ha fixat en 162.476 euros la indemnització a cobrar per les seqüeles que arrossega.

La sentència reconeix que l'ús d'aquest tipus d'artefactes en espais reduïts està expressament previst en els protocols d'actuació del Departament d'Interior, però creu que el mosso condemnat va infringir "les normes de cura més elementals" en llançar la magrana a la falda de la víctima en un espai de tan reduïdes dimensions com

Wen Jiabao insta a ser investigat per a demostrar les mentides del feixisme ianqui

Xina ha obert una investigació sobre la suposada "fortuna oculta" del primer ministre xinès, Wen Jiabao, a petició del propi líder xinès després que el diari sionista The New York Times atribuís a la seva família haver acumulat béns per valor de 2.700 milions de dòlars durant els seus deu anys de mandat. El diari independent "South Xina Morning Post" revela la primera reacció directa del primer ministre a la informació publicada el 26 d'octubre.

Wen va enviar una carta al Comitè Permanent, el màxim òrgan del país del qual ell també forma part, perquè iniciï "una investigació formal" en resposta a les informacions sobre ell.

S'espera que la investigació, que ja ha començat, es centri en les accions que la família del primer ministre té a Ping An, una de les companyies d'assegurances del país, asseguren les mateixes fonts.

La informació del "Times" apunta que la família del primer ministre ostentava una participació de 2.200 milions de dòlars en Ping An el 2007 i que la nonagenària mare de Wen, en concret, té 120 milions de dòlars en accions en l'esmentada companyia.

D'acord amb les fonts del "South Xina Morning Post", diversos membres conservadors del Partit Comunista, que veuen amb recel l'ala més liberal de Wen, van instar el primer ministre a donar explicacions de les acusacions més greus del reportatge del "Times", especialment les relacionades amb Ping An

En el reportatge, l'empresària xinesa Duan Weihong, la companyia va ser descrita pel "Times" com el vehicle d'inversió per a la família de Wen, va relatar que ella va utilitzar els noms de familiars de Wen per registrar la propietat de les accions en Ping An .

La primera reacció a la publicació del "Times" es va produir l'endemà de publicar-se el reportatge, quan la família del primer ministre va enviar un comunicat a diversos diaris, a través de dos advocats, rebutjant "tenir una fortuna amagada" o haver-se aprofitat del càrrec de Wen per enriquir-se.

Avui el "South Xina Morning Post" indica que no és clar si la família publicarà nous aclariments o anirà als tribunals.

Wen Jiabao, segons les fonts del rotatiu xinès, ha aprofitat a més aquest moment per exigir que es porti a la pràctica una llei que obligui els líders xinesos a fer públic el seu patrimoni.

Tanquen el servidor alemany de Kaos en la Red per les denúncies d'una associació catalana sionista

El proveïdor alemany de la popular web de contrainformació Kaos en la Red ha comunicat que tanca de forma immediata el servei. Ho fa, segons informa Nodo50, perquè Kaos es nega a esborrar uns articles del 2009 sobre Israel que han estat denunciats per la sionista Association of Friends of Israel in Catalunya.

La denúncia presentada per aquesta associació inclou com a adreça web afi-cat.org però quan es posa aquesta adreça en el navegador reenvia a una web del govern d'Israel.

La reacció de Kaos en la Red ha estat obrir un nou servidor a Suècia, que funcionarà a partir d'avui. El canvi de servidor pot provocar problemes de connexió durant unes hores.

Els sandinistes encapçalen l'escrutini en 127 dels 153 municipis de Nicaragua

El governant Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) encapçala l'escrutini en almenys 127 dels 153 ajuntaments en disputa en els comicis municipals d'ahir, inclosa Managua. Escrutats el 56,25% de les meses electorals, els sandinistes porten més avantatge en les 15 províncies i dues regions autònomes del Carib en disputa, inclosa la capital nicaragüenca.

El FSLN, el màxim líder és el president Daniel Ortega, que va ser reelegit per a un altre mandat de cinc anys al novembre de l'any passat, ha obtingut en tot el país un 75,69% dels vots (824.735 d'un total de 1.088.923 vots), segons les primeres dades oficials provisionals.

L'aliança Partit Liberal Independent (PLI), principal força d'oposició, lidera els resultats parcials en 26 municipis, amb un total de 175.356 vots, el que representa un 16,11%, segons les dades preliminars del CSE.

El Partit Liberal Constitucionalista (PLC), que no encapçala l'escrutini a cap ajuntament, ha obtingut 69.213 vots, o un 6,36%, mentre els altres agrupacions polítiques més petites no han assolit ni l'1% dels sufragis.

Els sandinistes governen actualment en 109 municipis, incloses 14 de les 17 capçaleres provincials, entre elles Managua.

L'ajuntament de Managua, la principal plaça política del país després de la Presidència i de prop de dos milions d'habitants, és administrada pel FSLN des del 2001.

Abans que es divulguessin els primers resultats oficials, els seguidors dels sandinistes celebraven per endavant el triomf als carrers dels diferents municipis del país.