dimecres, 27 de novembre de 2013

L'amistat corrupta de Rosell i Teixeira

L’estreta relació del president del FC Barcelona, Sandro Rosell, amb Ricardo Teixeira, expresident de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), és una bomba de rellotgeria. El cas de l'empresa Ailanto Marketing Ltd, investigada per la justícia brasilera, és la punta de l'iceberg d'una trama molt més densa que s'estén per Suïssa, Andorra, les illes Caiman, Estats Units, Qatar... i que amenaça amb esclatar a les mans de Rosell. La fiscal brasilera Maria Lucia Morais està seguint, des de fa anys, la pista de Ricardo Teixeira i anuncia que aviat hi haurà importants novetats.

Ricardo Teixeira va ser el totpoderós president de la CBF entre 1989 i 2012, quan es va veure forçat a dimitir a causa dels escàndols que el comprometien. Per la seva banda, Sandro Rosell va aterrar a Rio de Janeiro el 1999, com a responsable del departament de màrqueting de Nike per a Llatinoamèrica. Amants dels negocis i de fer diners, Teixeira i Rosell es van fer amics de seguida.

ELS PARTITS AMISTOSOS

Fruit d'aquesta estreta col•laboració van sorgir diverses línies de col•laboració. Nike s'havia convertit en patrocinadora de la selecció brasilera durant el període 1997-2007 per un import de 160 milions de dòlars. Però aquest contracte tenia algunes clàusules abusives, com es va constatar en fer-se públic. Per exemple, l'obligació de jugar 50 partits amistosos i l'alineació, com a mínim, dels vuit millors jugadors. La justícia brasilera sospita que d'aquest acord entre la multinacional nord-americana i la CBF, molt avantatjós per als interessos de Nike, Ricardo Teixeira en va treure un bon profit particular.

El contracte Nike-CBF es va renovar el 2007 a raó de 12 milions de dòlars anuals i és aquí on torna a entrar en joc Sandro Rosell, ara com a home de negocis independent. A través de les seves societats Ailanto Marketing Ltd (domiciliada a Rio de Janeiro) i Uptrend Developments LLC (amb seu a Nova Jersey), s'ha provat documentalment que, mentre Ricardo Teixeira estava al capdavant de la CBF, el president del Barça va cobrar comissions -ell en diu «honoraris»- pels partits amistosos celebrats per la selecció brasilera de futbol.

El més polèmic d'aquests partits va ser el Brasil-Portugal, celebrat al nou estadi de futbol de Brasília el 19 de novembre de 2008 i que va comptar amb una subvenció de quatre milions d'euros concedida pel governador d'aquest estat. Com que es tractava de diners públics que van anar a parar, sense concurs, als comptes d'Ailanto Marketing Ltd, la justícia brasilera ha emprès accions legals que poden implicar a Sandro Rosell una pena de presó d'entre un i cinc anys.

També s'ha sabut que la societat Uptrend Developments LLC va cobrar, des de 2006, uns «honoraris» de 335.000 euros per cada un dels 24 partits amistosos de la selecció brasilera en els quals va mitjançar. Com és obvi, aquests avantatjosos contractes no haguessin estat possibles sense l'estreta complicitat de Ricardo Teixeira. Per això està sota sospita l'ingrés d'un xec per valor de 2,2 milions de dòlars que Sandro Rosell va efectuar el 22 de juny de 2011 en un compte de la filla de Ricardo Teixeira, d'11 anys, al banc Bradesco. Així mateix, una empleada d'Ailanto Marketing Ltd ha manifestat que s'havien emès xecs a nom del mateix Teixeira.

LA CONNEXIÓ ANDORRANA


Per això, quan Ricardo Teixeira es va veure embolicat en l'escàndol dels suborns pagats per l'empresa suïssa ISL i va haver de dimitir com a president de la CBF, Sandro Rosell va acudir a auxiliar-lo. ISL era la societat que gestionava els drets audiovisuals de la FIFA i, sota el mandat del brasiler Joao Havelange, exsogre de Teixeira, van desaparèixer dels seus comptes 9,9 milions d'euros. La investigació judicial oberta arran de la fallida d'ISL va posar al descobert que els dos brasilers s'havien apropiat d'una part d'aquest botí.

PACTE DE CAVALLERS


Per tancar l'assumpte i no haver d'emprendre accions penals, es va aconseguir un pacte de cavallers pel qual Teixeira i Havelange reemborsarien 1,7 milions d'euros. Els diners es van treure en efectiu d'un compte a Suïssa i es van dipositar a Andorra. Finalment, una societat polonesa, Co-Invest SP, participada per la firma andorrana Bon Us SL, va ser qui va fer efectiva la transferència a l'advocat de Joseph Blatter, president de la FIFA.

Al capdavant de Bon Us SL hi ha l'andorrà Joan Besolí, actual conseller de Finances del Comú (ajuntament) de Sant Julià de Lòria. Sandro Rosell i Joan Besolí són, al seu torn, socis de la gestoria andorrana Comptatges SL. I és a través d'aquesta gestoria que es va tramitar, l'any passat, el permís de residència de Ricardo Teixeira en aquest país pirinenc, que no té tractat d'extradició amb el Brasil.

La justícia brasilera està seguint els passos de la parella Rosell & Teixeira. El president del Barça, encara que aparenti tranquil•litat, té motius per estar preocupat.

Vídeo: estrany fenomen meteorològic, un disc de gel girant en un riu d'EUA

Un enginyer jubilat ha filmat i publicat a la xarxa un estrany fenomen meteorològic, un disc giratori de gel al riu Sheyenne, a Dakota del Nord, Estats Units. Els experts diuen que aquest fenomen probablement va ser causat per la presència d'aire molt fred i dens. La manca d'una explicació clara de la comunitat científica va permetre que els fans de les “conspiracions extraterrestres” agreguessin els cercles del gel als anals de “fenòmens inexplicats” fins que en 1993 el M.I.T. va acabar el discussió.

Pel que sembla es creu que el disc es va formar per un remolí de lent moviment. Els experts diuen que aquest fenomen probablement va ser causat per la presència d'aire fred i molt dens.

Aquests cercles de gel han aparegut en els estanys i en els cursos d'aigua, a Canadà i els EUA durant molts anys. I continua sent considerable la discussió científica sobre si aquests cercles del gel són el resultat d'anomalies meteorològiques o no, però poc més se sap.

Un cercle giratori rar de gel, que es troben normalment en els rius més freds d'Escandinàvia o d'Amèrica del Nord, s'ha format en un dels canals britànics.

La causa d'aquest fenomen tan rar és confusa, ja que existeixen poques proves científiques disponibles per explicar la formació dels discos gelats. Lògicament els entusiastes dels OVNIS diuen que, com els senyals en les collites circulars, els discos perfectes són creats per visitants d'altres mons, però els científics creuen que el temps fred extrem combinat amb un corrent inusual en les aigües són les raons i ingredients més probables.

Un disc de 3m va ser vist per un caminante en les ribes del riu Otter en Devon, que va estimar que girava 360 graus cada quatre minuts.

L'Oficina Meteorològica de la UK Met Office va dir que no podria explicar perquè va aparèixer el cercle del gel. “Estem una mica confusos, per ser honests,” va afirmar un portaveu. “La nostra millor conjectura, i és una conjectura, seria que es va formar per una certa classe de remolí circular fixat en el riu. No hem vist alguna cosa similar abans i no tenim cap idea del perquè semblen ser més comuns a Escandinàvia.”

Cercle de gel girant al riu Otter

Altres discos gelats observats en les aigües molt fredes de latituds molt altes


Un disc al Regne Unit va ser observat el 7 de gener de 2009 quan les temperatures a Anglaterra meridional van aconseguir els -10ºC. La gelada va causar un comportament inusual entre la fauna britànica, que no està preparada per a tals condicions.

El misteri ha envoltat els discos de gel des que els primers van ser descrits fa temps, al segle XIX. Un dibuix d'un cercle de gel va ser publicat en la revista Scientific American en 1895. Illustrated London News també va catalogar a un que es va formar prop de Torontó en 1930 sota títol “Jack Frost descrius a circle”.

La manca d'una explicació clara de la comunitat científica va permetre que els fans de les “conspiracions extraterrestres” agreguessin els cercles del gel als anals de “fenòmens inexplicats” fins que en 1993 el M.I.T. va acabar el discussió. Els cercles de gel van començar a formar-se en el riu de Charles, a Cambridge, Massachusetts, que discorre a través del campus de M.I.T., incitant a científics de la universitat a estudiar la seva formació.

David Ricks, graduat d'enginyeria de l'oceà, va ajudar sistemàticament a eliminar les possibles fonts i orígens d'aquests cercles: canonades submergides, remolins de l'aire descendent d'helicòpters, activitat de terrestres i d'extraterrestres, bombolles en descomposició a la primavera, etc.

Va concloure que els remolins del pont d'Harvard es generaven pel trencament de la fulla inicial de gel que es trencava i el moviment del gel i aigua, amb els seus remolins creaven aquests forats circulars que posteriorment s'omplien per una altra capa de gel. Altres teories suggereixen que els rius de moviment lent poden crear remolins que fan girar al gel fins que adquireixen una forma circular.

Fotografies d'aquest fenomen han sortit recentment també a Rússia, i sembla que els discos són absolutament comuns a Noruega així com Suècia, on s'han registrat en el riu Ljusnan que mesurava fins a 200 m d'ample, així com en el riu Xiuli i al llac Hotagssjon.

La pensió mínima pujarà entre 0,5 i 3 euros i la màxima, 6,3 euros

La "pujada" de les pensions en un 0,25% per 2014 es traduirà en un ridícul augment en la nòmina mensual dels seus perceptors d'amb prou feines uns euros, depenent de l'import de la pensió, la qual cosa davant l'alça de preus d'energia i alimentació i la baixada de salaris suposa un nou atracament del govern del PP-Rajoy als treballadors mentre l'empresariat que defrauda multiplica beneficis i frau fiscal. La pensió màxima pujarà un 0,25% en 2014, fins als 2.554,49 euros mensuals, enfront dels 2.548,12 euros fixats per 2013, segons consta en el projecte sobre revaloració de les pensions i d'altres prestacions socials públiques per al proper any que el franquisme aprovarà pròximament i que es troba en fase de consultes. A la foto, aquest indecent, la veu de l'oligarquia, fa pàtria i història al full parroquial nazicatòlic de la monarquia. Rouco el confessa després... a l'armari.

Les quanties mínimes dels pensionistes de jubilació de 65 anys amb cònjuge a càrrec se situaran a partir del proper any en 780,9 euros mensuals, dos euros més que en 2013, mentre que els pensionistes de jubilació de 65 anys sense cònjuge percebran com a mínim 632,90 euros al mes, enfront dels 631,3 euros d'aquest any.

Les pensions mínimes de jubilació de menors de 65 anys amb cònjuge a càrrec aconseguiran els 731,9 euros mensuals, en contrast amb els 730 euros al mes d'aquest any, mentre que els que no tenen cònjuge al seu càrrec cobraran 592 euros al mes, enfront dels 590,5 euros establerts per aquest any.

Les pensions mínimes de gran invalidesa amb cònjuge a càrrec pujaran tres euros mensuals, des dels 1.168,4 euros d'aquest any a 1.171,4 euros, mentre que les d'incapacitat absoluta amb cònjuge a càrrec s'incrementaran dos euros, fins als 780,9 euros mensuals, i se situaran en 632,9 euros sense cònjuge a càrrec, 1,6 euros més.

La pensió mínima de viduïtat per a titulars amb càrregues familiars serà de 731,9 euros mensuals, 1,9 euros més que en 2013, mentre que les de titulars amb 65 anys o amb discapacitat igual o superior al 65% seran 1,6 euros superiors a les d'aquest any, fins a 632,9 mensuals.

Les pensions mínimes d'orfandat i de favor de familiars per beneficiari per 2014 seran de 193,3 euros mensuals, enfront dels 192,8 euros al mes establerts per aquest any, d'acord amb el quadre de quanties mínimes de Rajoy i secuaces.

El PP també es proposa incrementar en aquest ínfim 0,25% els complements a mínims en la seva modalitat contributiva, les pensions no contributives i les pensions no concurrents del Segur Obligatori de Vellesa i Invalidesa (SOVI).

Les bases màximes de cotització experimentaran en 2014 un increment molt major al de la pensió màxima, del 5%, fins als 3.597 euros, segons contemplen els Pressupostos de 2014. La base màxima de cotització ja va pujar cinc punts en 2013, fins a situar-se en 3.425,70 euros mensuals, la qual cosa permetrà a la Seguretat Social ingressar aquest any al voltant de 600 milions d'euros addicionals.

Pel que fa als complements a mínims, el projecte de Reial decret dissenyat per l'Executiu assenyala que aquests seran incompatibles amb la percepció pel pensionista de rendiments del treball, del capital o d'activitats econòmiques i guanys patrimonials o que, percebent-los, no excedeixin de 7.080,73 euros anuals, enfront del límit de 7.063,07 euros a l'any fixat per 2013.

En 2013, les pensions de més d'1.000 euros van pujar un 1%, mentre que les inferiors a 1.000 euros van pujar un 2%.

Josep Soler: "No accepto el premi, senyor Wert"

El compositor català Josep Soler rebutja la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts "perquè a ells no els interessa en absolut ni la cultura ni l'educació". Josep Soler es nega a recollir la Medalla d'Or al Mèrit en la Belles arts que atorga el ministeri encapçalat pel franquista José Ignacio Wert, com a mostra del seu desacord amb les polítiques culturals i educatives del PP de Mariano Rajoy.

L'artista català ha afirmat, en declaracions a EFE, que "acceptar el reconeixement seria acceptar l'autoritat del Govern espanyol i jo no vull saber gens del ministre Wert ni del govern de Rajoy, perquè a ells no els interessa en absolut ni la cultura ni l'educació".

El compositor de 78 anys, qui ja ha enviat un burofax per informar de la seva decisió, ha fet classes en el Conservatori Municipal de Música de Barcelona i en el Conservatori Professional de Música de Badalona, centre va dirigir. "Com a professor he sofert molt amb aquests senyors que governen Espanya i que ens han enganyat a tots. No estan fent gens del que van prometre i estan acabant amb la cultura i l'educació", ha assenyalat.

La llista d'artistes que renuncien a guardons oficials és llarga. Javier Marías, encara que havia avisat moltes vegades, va causar certa revolada en rebutjar el Premi Nacional de Narrativa que li concedia el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports. L'escriptor va refusar els 20.000 euros del guardó per coherència i perquè li “semblaria una sinvergonzonería” acceptar-ho.

Un altre dels casos sonats a Espanya va ser el de Santiago Sierra, a qui el Govern li va concedir en 2010 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. En una carta que va fer pública el creador –on es definia a si mateix com “un artista seriós”– argumentava que “els premis es concedeixen a qui ha realitzat un servei, com per exemple a un empleat del mes".

D'aquesta manera, per “sentit comú”, no podia acceptar un reconeixement de “un Estat que demana a crits legitimació davant un desacatament sobre el mandat de treballar pel ben comú, sense importar què partit ocupi el lloc”.

Josep Soler i Sardà

Josep Soler i Sardà (Villafranca del Panadés, Barcelona, 25 de març de 1935). Compositor, escriptor, pensador i teòric de la música, considerat un dels autors més importants de la música contemporània a Espanya i figura fonamental de la Generació del 51. Al costat de la seva ingent obra musical, destaca una profunda i contínua labor assatgística sobre problemes de musicologia, estètica i pensament. Des de 1982 pertany a la Real Acadèmia Catalana de Belles arts de Sant Jordi. En l'actualitat és director honorífic del Conservatori Professional de Música de Badalona.

La plantilla de Panrico de Santa Perpètua rebutja l'acord de la taula de negociació

La plantilla de treballadors de la factoria catalana de Panrico, reunida en assemblea el dia d'ahir, ha recolzat continuar amb l'atur indefinit que mantenen des del passat 13 d'octubre, en considerar que l'acord aconseguit no respecta la postura dels treballadors. L'acord en Panrico se salda amb 745 acomiadaments malgrat el rebuig de les plantilles de Barcelona i Madrid.

La taula de negociació de l'empresa Panrico va aconseguir a un acord en la matinada del dimarts, que venia a ratificar el preacord al que havien arribat la setmana passada la secció sindical d'UGT i FITAG-UGT i l'empresa. Es tracta d'un acord definitiu i vinculant, després que la taula negociadora ho recolzés amb nou dels seus tretze membres (sis d'UGT i tres de CC OO).

L'acord significa l'acomiadament de fins a 745 treballadors d'una plantilla de més de 2.000 empleats, a més de l'acomiadament de 300 autònoms de la seva xarxa de distribució, i una rebaixa salarial de fins al 18% per a la resta.

Del total d'acomiadaments, 154 serien en la planta de Santa Perpètua, convertint-se en la més afectada pel ERE, quan en un primer moment de la negociació tan solament es preveien 30 acomiadaments en aquesta planta. Els seus treballadors veuen en aquest augment un intent de l'empresa de castigar a la factoria i un atac als drets de vaga dels seus treballadors. Per això segons informa Tv3 han decidit continuar amb la vaga indefinida que van iniciar el passat 13 d'octubre i mantenir ferm el seu rebuig a l'acord aconseguit per la taula de negociació.

La plantilla de la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona), que es mantenia en vaga indefinida, havia sotmès a votació el text en assemblea dissabte passat, i ho havia rebutjat per 195 vots en contra, dues a favor i una abstenció.

Des de CGT Panrico es recorda que tant la fàbrica de Barcelona com la de Madrid han votat 'no' a la proposta de l'empresa, i que en el còmput total de la votació de la plantilla, encara que les fàbriques de Puente Genil i Valladolid hagin votat a favor, el rebuig al text seguia sent majoritari. Això ha estat possible per la reforma d'agost de les condicions d'acomiadament col·lectiu, que contemplen que les decisions de diferents empreses d'un mateix grup siguin vinculants encara que les plantilles prenguin decisions diferents.

Acord ‘in extremis’ per evitar el concurs de Panrico


Panrico ha arribat aquesta matinada a un acord in extremis per evitar el concurs de creditors. Finalment, adreça i sindicats han acordat un expedient de regulació d'ocupació (ERE) per 745 treballadors i una rebaixa salarial del 18% per a la resta de la plantilla.

Protestes durant l'aprovació del pressupost per a 2014 a Portugal

Dotzenes de dirigents i activistes sindicals han entrat aquest dimarts en els ministeris de finances, economia, salut i ambient per dir que no accepten el pressupost general de l'Estat per a l'any 2014 i van intentar reunir-se amb ministres o secretaris d'estat. Les protestes han sigut convocades per l'Unió de Sindicats de Lisboa, que pertany a la CGTP, amb la intenció d'assenyalar el 'Dia Nacional d'Indignació, Protesta i Lluita' que la CGTP va fixar pel dia de l'aprovació del pressupost de l'estat per 2014.

Célia Portela, de la Unió de Sindicats de Lisboa, que va encapçalar la protesta en el ministeri de salut, afirma que aquests professionals pretenen mostrar que no accepten un pressupost que és "una asfíxia i un robatori per als treballadors i per a la població". La retallada d'uns 300 milions d'euros en el sector de la salut representa la "destrucció del servei nacional de salut", va afegir.

En el cas del ministeri de finances, unes dotzenes de manifestants van entrar a la zona de l'entrada de l'edifici i durant unes hores van estar fent soroll, mentre d'altres desenes protestaven des de l'exterior.

No obstant això, el secretari d'estat per a l'administració pública Hélder Rosalino, es va reunir amb una delegació de sindicalistes, després de la qual el portaveu dels sindicalistes, Vítor Reis, va dir que la reunió amb el Secretari d'estat "va ser com va la majoria de les reunions que s'han produït amb aquest secretari d'estat i amb els membres del govern. La resposta és sempre la mateixa: utilitzen l'argument de la inevitabilitat; és sempre l'argument troika”, va dir.

"Aquesta política no condueix a cap resultat; per contra, condueix a l'empobriment de tots els treballadors i la fallida del país. L'única solució és la renúncia d'aquest govern", sosté Vítor Reis. Unes dues hores després de l'inici de la protesta, els manifestants van sortir ordenadament del ministeri.

Mentrestant, les dues federacions sindicals del sector de transports, comunicacions i construcció -FECTRANS i FEVICCOM- van aconseguir concertar una reunió amb el ministre d'economia Pires de Lima pel 5 de desembre.

Manifestacions també a Porto, Braga i Funchal


S'han registrat protestes en tot el país: a Porto, poc més de 60 manifestants s'han concentrat enfront de les instal·lacions de la Seguretat Social per protestar contra les retallades en les pensions previstes al pressupost estatal per a l'any 2014.

En Braga, després d'una marxa en una de les principals avingudes de la ciutat, prop de 300 persones van aprovar una resolució per la CGTP que, a més del rebuig de pressupost estatal, flama a la participació en les manifestacions i vigílies a promoure pels sindicats entre el 16 i 20 de desembre, una acció que s'ha reproduït en altres ciutats.

A Funchal, prop de 100 persones han participat en un acte simbòlic de cremar una còpia del pressupost de l'estat per a l'any 2014, aprovat hores abans en l'Assemblea de la República, en una acció organitzada per la Unió de Sindicats de Madeira.

El pressupost de l'estat per a l'any 2014 va ser aprovat aquest dilluns amb els vots del PSD i del CDS-PP. Tota l'oposició i el diputat Rui Barreto del CDS-PP van votar en contra en la votació final, que va estar marcada per crits de "dimissió" quan estava parlant el ministre de finances, per part d'algunes desenes de ciutadans que estaven en les galeries per assistir a la sessió plenària i que ràpidament van ser retirats de la sala per la policia.

Mathias Eistrup
Corresponsal Potugal

Anticorrupció recorrerà la sentència a Carlos Fabra

La Fiscalia Anticorrupció ha confirmat que recorrerà la sentència a Carlos Fabra davant el Suprem a causa que l'Audiència dels seus amics en el feu caciquil de Castelló ha rebaixat en nou anys la condemna sol·licitada pel Ministeri Públic. També el va absoldre de suborn i tràfic d'influències, malgrat les "sospites" i que no ha explicat l'origen dels diners il·lícits ingressats: 3,2 milions sense justificar en 6 anys.

L'Audiència de Castelló ha condemnat a Fabra a quatre anys de presó per quatre delictes fiscals quan Anticorrupció demanava vuit, en interpretar que es van produir dilacions indegudes.

També li va absoldre de suborn i tràfic d'influències pels quals demanava altres 5 anys, malgrat les "sospites" d'haver comès aquests delictes, i que no ha explicat l'origen dels diners il·lícits ingressats: 3,2 milions sense justificar en 6 anys.

Fabra: “Confio que la presó no m'esperi en una temporada llarga”

"Molt tranquil" i amb tot el suport de la seva "gent". Així s'ha presentat aquest matí l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que ha convocat als mitjans de comunicació per respondre a la sentència que li ha condemnat a quatre anys de presó per delictes fiscals. "Espero que la presó no m'esperi, però si m'espera, que sigui una temporada llarga. Tinc l'afecte de la meva gent i el de molta gent de la província", ha destacat Fabra, que ha presumit de tenir "bons mitjans de defensa" davant un recurs a la fallada que impedeixi el seu ingrés a la presó i d'haver rebut més de 700 correus electrònics de suport després de la condemna, la qual cosa "no està malament".

Un terç dels espanyols, sense diners després de pagar les factures

Un de cada tres ciutadans es queda sense diners cada mes després de pagar les seves factures i despeses essencials. El percentatge (33%) és major que la mitjana europea, que se situa en el 26%, encara que per sota d'altres dictadures neoliberals, com Grècia, Estònia o Hongria, que arriben al 40%. El telèfon mòbil i les compres per internet són les últimes factures que es paguen en cas d'haver de triar. El 25% dels espanyols considera que no té suficients diners per a una vida digna.

Les dades s'extreuen d'una enquesta realitzada de forma online entre 10.000 consumidors de 21 països europeus per Intrum Justitia, multinacional sueca especialitzada en gestió de crèdit i cobraments, per conèixer el comportament de pagament dels ciutadans d'aquestes nacions.

Segons el director general de la divisió per a Espanya i Portugal, Luis Salvaterra, que ha presentat aquest matí l'estudi a Madrid, l'informe mostra “la necessitat d'oferir solucions de diners en efectiu als consumidors. El seu escàs poder de compra fa que sigui especialment transcendent parar esment sobre els seus hàbits perquè poden afectar directament a l'estabilitat financera i econòmica”, assegura.

Segons l'estudi, el 25% dels espanyols considera que no té suficients diners per a una vida digna.
Encara així, la majoria paga els seus comptes a temps i, segons dades de l'Índex de Risc 2013 que elabora també Intrum Justitia, els consumidors espanyols han reduït el seu termini de pagament: de 60 dies en 2012 als 58 aquest any.

La Dictadura condemna a dos anys per l'empastellada a Barcina

L'Audiència Nacional ha condemnat per atemptat contra l'autoritat als tres militants contra el tren d'alta velocitat que van llançar tres pastissos a la llavors presidenta de Navarra, Yolanda Barcina, el 27 d'octubre de 2011 a Tolosa de Llenguadoc. La Dictadura que va sentenciar a Carlos Fabra a 4 anys per robar, prevaricar i defraudar durant decennis, ha imposat una pena de dos anys de presó i 900 euros de multa als tres militants que van estampar el pastís en la cara de l'actual feixista alcaldessa de Pamplona: Gorka Ovejero, Julio Martín Villanueva i Ibon García.

A més, condemna a un any de presó i multa de 900 euros a Mikel Álvarez Forcada, que va participar en els fets però que no va atacar a Barcina, encara que sí va ovacionar als seus companys.

La condemna, en principi, no implicaria l'entrada a la presó dels condemnats. Segons el tribunal, els tres activistes van cometre "una acció corporal violenta" en ser copejada fins a tres vegades amb un pastís, i té en compte el fet que la víctima és una autoritat pública en l'exercici del seu càrrec, per la qual cosa ha de considerar-se atemptat qualificat.

El tribunal rebaixa la pena en un grau respecte a la petició del fiscal, que reclamava cinc anys de presó, en tenir en compte que els anomenats tartalaris van actuar en la creença erronea que les responsabilitats se'ls anaven a exigir a França, país on van ocórrer els fets i que no condemna aquest tipus d'actes amb la mateixa severitat que Espanya.

La sala, presidida per Fernando Grande-Marlaska, defensa la competència de l'Audiència Nacional per jutjar aquests fets comesos per ciutadans espanyols a l'estranger. La sentència recorda que la Llei Orgànica del Poder Judicial atorga competència als jutges espanyols per jutjar els delictes d'atemptat contra autoritats o funcionaris públics espanyols perpetrats a l'estranger.

Un requisit per perseguir aquest tipus d'actes és que siguin delicte en lloc en què es van cometre. En aquest cas, França va obrir una recerca per un delicte de violència o agressió agreujada, una infracció “sensiblement menys greu que el delicte d'atemptat”, reconeix la sentència.

Respecte als elements de prova, el tribunal sosté que el vídeo de l'acte permet reconèixer als tres activistes de la plataforma Mugitu, que havien negat la seva presència en l'acte de la Comunitat de Treball dels Pirineus –un organisme transnacional- en el qual va ser atacada Barcina. També recorda que Mikel Álvarez Forcada va donar una roda de premsa el 28 d'octubre en la qual es reivindicava l'acció contra Barcina.

En aquesta compareixença es destacava que no es pretenia causar danys físics a la presidenta navarresa “sinó danyar la imatge de l'autoritat que representa”. El comunicat de Mugitu qualificava de “il·legals” les detencions dels seus companys. A més, Julio Martín Villanueva va reconèixer en una entrevista en Eguzki Irratia la seva participació en l'atac a la presidenta navarresa.

La Policia destapa en un informe les mentides de Francisco Camps

La Policia Nacional de València ha remès un ofici al jutge del cas Noos, José Castro, informant de les labors dels agents durant el passat 16 de novembre per localitzar a Francisco Camps i que declarés com a testimoni pels contractes que l'administració pública valenciana va concedir a Iñaki Urdangarin. Els agents van estar per espai de 20 minuts trucant a la porta del seu domicili però ningú va obrir la porta. Camps va assegurar que aquest cap de setmana no es va moure de casa. L'exdirector de Cacsa desmenteix a Rita Barberá en el cas Nóos.

Primer ho van intentar en el telèfon en el nombre de mòbil que el propi Francisco Camps va deixar en el jutjat. Li va cridar la secretària judicial del jutjat d'instrucció número tres de Palma i també la policia però el expresident valencià no va agafar el telèfon i no va respondre als missatges.

El jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach volien que prestés declaració el cap de setmana del 15 de novembre per escrit i en qualitat de testimoni pels contractes de l'administració pública valenciana amb Iñaki Urdangarin però finalment no va haver-hi sort.

Segons l'ofici, signat pel cap de la brigada de la policia judicial de València, a les cinc de la tarda del dissabte 16 de novembre, els agents van rebre l'ordre d'anar a buscar a Camps al seu domicili. Allí "van estar cridant en repetides ocasions al timbre" sense obtenir resposta.

Per evitar l'error, els policies també van cridar a les dues portes veïnes, els inquilins de les quals van assegurar que l'habitatge contigu era la de Francisco Camps. "En el lloc es va estar 20 minutos intentant-ho reiteradament i sense èxit", conclou l'informe. La policia deixa en evidència a Camps perquè va assegurar, després de la polèmica, que va estar a la seva casa tot el cap de setmana.

L'exdirector de Cacsa desmenteix a Rita Barberá en el cas Nóos


Jorge Vetlla, exdirector de la Ciutat de les Arts i les Ciències, la societat que va participar en la contractació de l'Institut Nóos per organitzar tres jornades de la València Summit a canvi de 3,6 milions d'euros, ha lliurat al jutge Castro correus electrònics per demostrar que l'Ajuntament de València de Rita Barberá i el conseller Gerardo Camps estaven sobre les negociacions.

L'escrit presentat pels lletrats de Vela assenyala que els contractes amb Urdangarin "estaven tancats a priori des del primer conveni amb un paper predominant de l'Ajuntament de València" i que l'interlocutor principal amb l'Institut Nóos va ser Jaume Mata.

Així es desprèn d'un dels correus electrònics en el qual l'assessor de la secretaria d'esdeveniments li diu a una responsable de Cacsa que "les directrius del conseller -suposadament Gerardo Camps- van ser clares, fer el que faci l'Ajuntament". I és que València es perfilava en els bons anys de l'Institut Nóos com la terra promesa d'Iñaki Urdangarin que va arribar a enviar una carta al llavors president, Francisco Camps, en la qual assegurava que volia convertir València "en el Davos de l'esport i les ciutats, en la referència mundial en l'organització de grans esdeveniments esportius". Carta datada a l'abril de 2004 i que també s'ha incorporat ara al sumari.

CiU absolt Arasa, el mosso que va pegar a David Fernàndez

Un jutge de Barcelona ha absolt de tots els càrrecs el mosso d'Esquadra Jordi Arasa jutjat per colpejar diverses vegades amb la porra l'actual diputat de la CUP al Parlament i llavors periodista David Fernández durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig del 2011. El jutge Josep Maria Miquel Porras considera que no s'ha demostrat que els cops amb la defensa policial "continguessin una potència cinètica desproporcionada" i que alguna de les lesions fossin provocades pel sotsinspector jutjat. La Generalitat en va demanar l'absolució per falta de proves, igual que la fiscalia, que ni tan sols va fer cap pregunta a l'acusat en un acte de clara complicitat doncs Arasa va reconèixer haver colpejat Fernández dient que seguia les ordres rebudes.

Malgrat això, el magistrat admet que alguns dels cops no van ser reglamentaris, però en tot cas ho circumscriu a l'àmbit administratiu i no al penal. L'acusació particular, exercida per Fernàndez, va demanar que el mosso fos condemnat a una multa total de 300 euros per una falta de lesions i una altra de vexacions injustes, i una indemnització total de 1.010 euros, que donaria a una entitat social.

El diputat de la CUP va explicar que aquell matí havia rebut en total 23 cops de porra, 11 prop de la Rambla Catalunya, a més d'una puntada de peu, i 12 més a la Ronda de Sant Pere més tard. Segons ell, va arribar a la plaça a quarts de nou del matí i poc després es va asseure juntament amb més manifestants envoltant els mossos a la confluència entre la Rambla Catalunya i la Ronda de Sant Pere. En un moment determinat, uns quants mossos els van arribar per l'esquena i els van colpejar amb la porra. Fernández ha dit que cap agent no els havia ordenat que s'aixequessin i deixessin pas als camions de la neteja que eren a l'interior de la plaça i tampoc els va avisar que serien colpejats si no ho feien. En canvi, Arasa ha dit que abans de colpejar amb la porra sí que va avisar els concentrats a la zona.

Fernàndez va destacar que havia rebut una puntada de peu a la zona de la tíbia i un cop de porra al braç dret, amb el qual va voler evitar un cop al cap. Arasa ha admès que aquell matí havia fet càrregues, sempre per una ordre superior del cap del dispositiu, però abans va intentar aixecar els manifestants, malgrat la 'resistència activa i les escopinades' que rebia abans de colpejar-los. 'Sempre donem opcions i avisem, no colpegem sense parar', va explicar. En tot moment va negar haver donat cap puntada de peu a Fernández.

Vist per a sentència el judici contra el sots-inspector Arasa pel desallotjament del 15-M


El sotsinspector dels mossos d'esquadra Jordi Arasa, sotscap de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de Barcelona, ha admès avui que va colpejar amb la porra David Fernández (foto, durant el judici), actual diputat de la CUP al Parlament, durant el desallotjament del moviment del 15-M de la plaça Catalunya el 27 de maig del 2011. Tot i així, Arasa ha justificat els cops perquè va rebre la instrucció d'usar la força per obrir un pas per la sortida dels camions de la neteja, i els manifestants no van fer cas de les seves ordres. El judici, que ha estat vist per a sentència, ha despertat molta expectació mediàtica i a la sortida diversos membres del 15-M han increpat Arasa, que ha hagut de sortir per un passadís intern.

Els errors i fal·làcies de les polítiques públiques del Govern Rajoy

Vicenç Navarro: Aquest article mostra la falta de credibilitat dels arguments que utilitza l'Administració Rajoy per dur a terme les seves polítiques públiques regressives.
La saviesa convencional del pensament econòmic neoliberal aconsegueix la seva màxima expressió a Espanya en les polítiques econòmiques del govern del Partit Popular, ben reflectides en els pronunciaments del seu President Rajoy. Predictiblement, els mitjans de major difusió del país proveeixen les caixes de ressonància perquè tals postures es promoguin, havent aconseguit un nivell d'acceptació generalitzada que és summament preocupant, doncs cadascuna de les seves postures té en contra seva una enorme quantitat d'evidència que les qüestiona. Vegem tals postures expressades en diverses formes i ocasions i l'evidència que assenyala el seu error.

Espanya no pot viure per sobre del que un té, postura de la qual es deriva que cal retallar la despesa pública i baixar els salaris a fi de reduir el consum. Anem a pams. Quant a la despesa pública, Espanya té un de les despeses públiques per habitant més baixos de la Unió Europea dels Quinze (UE-15), el grup de països europeus de desenvolupament semblant a l'espanyol. En realitat, aquesta despesa està molt per sota del que li correspondria pel nivell de desenvolupament de riquesa que té.

La seva despesa pública social per habitant és solament el 74% de la mitjana de la UE-15, quan el PIB per habitant és ja el 94% de la mitjana de la UE-15. Si fos el 94% en lloc del 74%, l'Estat espanyol es gastaria 66.000 milions d'euros més a l'any del que es gasta ara. Espanya els té, la qual cosa ocorre és que l'Estat no els recull. Una anàlisi de les polítiques fiscals del país mostra l'enorme regresividad i frau fiscal existent a Espanya.

Quant al sector privat, el fet que les famílies estiguin endeutades no es deu al seu malbaratament, com Rajoy indica, sinó al fet que les rendes salarials han anat baixant a Espanya, amb la qual cosa la població (la majoria de la qual deriva els seus ingressos de les rendes del treball) ha hagut d'anar endeutant-se. És més, va contribuir a aquest endeutament la baixada del preu del diner, resultat de l'euro i de l'altament rendible inversió de la banca alemanya en activitats especulatives, que, en maridatge amb l'espanyola, va ser responsable de la bombolla immobiliària.

El govern no pot gastar els diners que no té, la qual cosa ignora que l'Estat pot tenir-ho si hi ha voluntat política per tenir-ho. L'Estat pot recollir diners d'impostos i taxes, els quals en l'Estat espanyol, incloent el central i les autonomies, ho recollien en molta menor quantitat (equivalent al 34% del PIB) que en la mitjana de la UE-15 (el 44% del PIB) en 2009, i això es deu, en gran part, com he indicat abans, a l'enorme regresividad de les polítiques fiscals de l'Estat i de les seves CCAA.

Així, mentre la majoria de la ciutadania que treballa i està en nòmina paga en imposats quantitats similars (lleugerament inferiors) a les quals paguen els seus homòlegs en la UE-15, els súper rics que deriven els seus ingressos de la propietat de capital paguen molt, molt menys (un 20% nominalment) del que paguen els seus homòlegs en la UE-15.

El deute és una rémora per a les generacions futures a les quals se'ls passa la càrrega d'haver de pagar per aquest deute. Aquest argument tergiversa la realitat, doncs la despesa pública en inversions significa que les futures generacions podran gaudir d'unes infraestructures que no tindrien si no existissin aquestes estructures. Si s'inverteix, per exemple, en educació o altres serveis públics de l'Estat del Benestar, o en infraestructures físiques, com a transport, això millora la qualitat i benestar de la societat present i futura. És més, aquesta millora s'està aconseguint a un cost menor, doncs els preus són més baixos ara que en el futur, amb la qual cosa les generacions futures estalviaran diners en lloc de malbaratar-ho.

En realitat, el punt clau no és la grandària del deute, sinó la naturalesa d'aquest deute. A Espanya el problema major del deute no és la seva grandària, sinó l'elevat percentatge d'aquest deute derivat d'haver de pagar els seus interessos hipertróficos i elevats, conseqüència del disseny del sistema financer centrat al Banc Central Europeu (BCE), el qual no és un Banc Central, com he mostrat en molts articles (veure pàgines econòmiques del meu blog www.vnavarro.org) sinó que és un lobby de la banca privada, la qual és constantment afavorida a costa dels Estats.

El govern Rajoy i les seves polítiques han afavorit enormement a la banca, que ha aprofitat els diners que li ha transferit el BCE no per oferir crèdit, sinó per comprar deute públic de l'Estat a uns interessos desorbitats. Altres polítiques alternatives podrien haver estat implementades. Així de clar.

Pendents del desallotjament del bloc de Salt

El bloc ocupat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Salt podria ser desallotjat en qualsevol moment. Avui és la data fixada pel jutjat d'instrucció número 3 de Girona per expulsar-ne les trenta-sis persones que hi viuen. La PAH de Girona ha decidit de romandre-hi i lluitar fins a l'últim moment. Amb tot, sembla que aquesta estratègia no és compartida per la resta de PAH catalanes, que se n'han desmarcat.

La decisió judicial de desallotjar l'edifici fou ajornada el dia 16 d'octubre arran de l'ordre emesa pel Tribunal Europeu de Drets Humans, que instava l'estat a fer-li arribar tota la documentació sobre les garanties que donava a les famílies de ser reallotjades. El 5 de novembre, Estrasburg decidia d'aixecar les mesures cautelars i, per tant, permetia al jutge de Girona de tornar a autoritzar el desallotjament del bloc.

En vista de la imminència del desallotjament, la PAH de Girona ahir al vespre va obrir la porta de l'edifici perquè tothom qui volgués donar-los suport s'hi arribés a passar-hi la nit.

Tanmateix, l'estratègia de la PAH de Girona no ha estat ben rebuda per les PAH catalanes, que ahir van emetre un comunicat manifestant-hi un 'desacord profund'. Lamenten que s'hagi optat 'per una estratègia de resistència en el mateix edifici de Salt, rebutjant de facto la possibilitat d'aconseguir un reallotjament per a totes les famílies per part de la Generalitat'. El comunicat recorda que les PAH volen demostrar que les famílies amb problemes d'habitatge no reben solucions per part de les administracions, i que refusar els reallotjaments les 'posa en una situació de debilitat davant l'administració i l'opinió pública'.

De les catorze famílies que viuen al bloc, tretze ja han demanat a la Generalitat un habitatge protegit per no quedar-se al carrer un cop es desallotgi l'edifici. Segons el secretari d'Habitatge, Carles Sala, a les sis peticions que hi havia formalitzades, cinc de les quals aprovades, ahir se'n van afegir set més, que ara seran analitzades. Sala va dir ahir que la col·laboració amb la PAH era molt bona i que la Generalitat tenia els pisos i recursos per a oferir una sortida a les famílies afectades. També va aprofitar l'avinentesa per recordar que enguany la Generalitat havia ajudat prop de 2.600 famílies amb dificultats de residència.

Ison aconseguirà els 5.000 graus en apropar-se al Sol

El cometa Ison està molt a prop del Sol. Pot ser que dijous que ve a la tarda, en passar gairebé fregant-ho, es trenqui i es vaporitzi; però pot ser que sobrevisqui i ofereixi, uns dies després, un bon espectacle en el cel del final de la nit. Fins i tot cap la possibilitat que es fragmenti, sense desintegrar-se, i que es vegin diversos trossos de cometa després del pas al costat de l'estel.

De moment, el Ison es dirigeix cap a la seva cita amb l'estel vigilat per nombrosos telescopis en terra i en l'espai. Els científics, sense dades clau com la grandària precisa o la densitat de l'objecte, no poden anticipar què succeirà amb aquesta bola de neu bruta que es va descobrir fa una mica més d'un any, quan es trobava a gairebé 1.000 milions de quilòmetres de la Terra i en trajectòria directa cap al Sol. Però no es van a perdre el moment de màxima aproximació a l'estel, quan s'apropi fins a 1,24 milions de quilòmetres de la seva superfície. Volen investigar que passa i han engegat campanyes d'observació les grans institucions científiques, la NASA amb diversos observatoris espacials, centres de recerca a tot el món i astrònoms aficionats.

Ve del núvol de Oort, un ‘embolcall’ en els confinis del Sistema Solar


Fa uns dies, quan semblava que no anava a brillar tant com s'esperava, el cometa Ison va sofrir, d'improvís, un esclat d'activitat i un augment de la seva lluminositat que van detectar uns científics de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA), coordinats per José Luis Ortiz. Poc després uns experts de l'Institut Max Planck alemany han obtingut unes imatges del cometa en les quals es distingeixen unes estructures com a ales desplegades de la seva cabellera; ells dedueixen que aquestes ales aparents es deuen al fet que s'han desprès un o més trossos del Ison, però molts científics no estan d'acord amb aquesta interpretació.

“Ison arriba dels confinis del Sistema Solar, ha estat viatjant un milió d'anys i és a punt d'aconseguir l'estel que ha estat tirant d'ell durant tant temps”, resumeixen els experts de la campanya d'observació de la NASA. És la primera vegada que aquest cometa viatja fins a les proximitats del Sol... i l'última: o es trenca matí a causa de la intensa calor, la radiació i la potent estirada gravitatòria de l'estel o, si aconsegueix sobreviure, s'allunyarà per mai tornar.

Ha estat viatjant un milió d'anys atret per la força gravitatòria

Amb uns quatre quilòmetres de diàmetre (segons estimacions fetes a partir d'observacions del telescopi Hubble), el Ison, el nom tècnic del qual és C/2012 S1, és un cometa normal quant a composició: una bola de neu bruta feta de pols, partícules de roca i gasos congelats, com a aigua, amoniaco, metà i diòxid de carboni. En anar-se apropant a l'estel, els estels desenvolupen una cabellera o coma que és l'atmosfera formada entorn del nucli per materials que es volatilizan a causa de la radiació solar. Quan estan més a prop encara de l'astre, poden estirar una gran cua gasosa que s'estén en el cel gràcies a la radiació i al vent solar.

Ison, com és la primera vegada que sofreix aquest procés en l'aproximació al Sol (la seva estrena a la regió central del Sistema Solar es deriva dels càlculs de la seva trajectòria), “està encara fet de matèria prístina dels primers dies de la formació del Sistema Solar”, expliquen els experts de la NASA. Ho van descobrir Vitali Nevski i Artyom Novichonok, el 21 de setembre de 2012, des de Kislovodsk (a Rússia), treballant amb la Xarxa Òptica Científica Internacional, les sigles de la qual, en anglès, van triar per batejar el petit objecte celeste. Procedeix del núvol de Oort, una espècie d'embolcall en els confinis del Sistema Solar composta de material residual de la seva formació, fa uns 4.500 milions d'anys.

És una bola de neu bruta, de roca, gasos i pols i diàmetre de 4 quilòmetres


“En el moment del seu descobriment, el Ison es trobava a 6,29 unitats astronòmiques (una unitat astronòmica, UA, és la distància de la Terra al Sol), és a dir, 943 milions de quilòmetres, entre les òrbites de Júpiter i Saturn”, explica l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC). Demà es produirà el màxim acostament a l'estel a les 17.25 (hora peninsular). “Si sobreviu a la calor solar, Ison pot convertir-se en un gran estel que s'observaria a simple vista en el cel, a partir de la primera setmana de desembre, en adreça.

Aquest moments abans de la sortida del Sol”, explica Miquel Serra-Ricart, astrònom del IAC. El cometa, si sobreviu a la trobada de matí, passarà a la mínima distància de la Terra el proper 26 de desembre, a 64 milions de quilòmetres. “No existeix cap perill associat al pas de Ison”, recalca Serra-Ricart. “Si el cometa sobreviu al seu perihelio [màxim acostament al Sol], pot convertir-se en un bonic espectacle celeste al desembre”.

El Ison és un dels denominats estels rozadores del Sol, denominats així perquè s'apropen tant a l'estel que raspen la seva atmosfera exterior, la corona. S'han identificat més de 2.500 des que, en 1995, va començar a funcionar en l'espai el telescopi SOHO (de la NASA i l'Agència Europea de l'Espai, AQUESTA), que veu l'estel 24 hores al dia i que està dotat d'un coronógrafo capaç de bloquejar la llum del disc solar per no encegar els detectors i poder distingir objectes propers al seu al voltant. “Són rozadores aproximadament la meitat de tots els estels dels quals coneixem l'òrbita”, assenyalen els experts de l'agència nord-americana.

Pot vaporitzar-se o convertir-se en un gran espectacle en el cel

Els astrònoms solars que treballen amb l'observatori espacial Stereo estan desitjant que coincideixi el pas del Ison tan prop de l'estel amb una ejecció de massa de la corona, un doll de plasma magnetizado que surt disparat quan explota una taca solar. “M'encantaria veure el cometa afectat per una gran ejecció d'aquestes; no ho destruiria, però ens donaria l'oportunitat d'estudiar les interaccions extremes amb la cua del Ison”, assenyala Karl Battams, astrònom del Laboratori de Recerca Naval nord-americana, que participa en la campanya d'observació del Ison.

En 2007, el cometa Encke va suportar una tempesta solar d'aquest tipus, recorda, però llavors el Sol estava en la fase de mínima activitat, mentre que ara està en un màxim. I el Ison va a sobrevolar el Sol per l'equador en una regió on s'han detectat diverses taques actives.

Merkel i el SPD pacten governar en coalició

Els neoliberals del CDU i el CSU que lidera la cancellera, Angela Merkel i els socialdemòcrates del SPD han tancat aquesta matinada passada un acord per a governar Alemanya en una nova gran coalició. Després de més d'un mes de reunions, arran de la victòria de Merkel en les darreres eleccions, els dos grans blocs parlamentaris alemanys han aconseguit polir diferències però el pacte ha de ser ratificat per les bases del SPD.

El pacte inclou una millora de les pensions i un parell de qüestions que el SPD considerava determinants: un salari mínim interprofessional de 8,5 euros per hora i que es fixarà per llei el 2015 i un compromís per a permetre la doble nacionalitat. L'acord també atura cap augment immediat dels imposos.

Els 475.000 militants del SPD hauran de ratificar l'acord en una consulta, que es podria fer el 14 de desembre. Si fos així, Merkel podria ser investida el 17 de desembre amb 504 diputats dels 631 que hi ha al parlament alemany.

Merkel accepta un salari mínim de 1.562 € per governar amb el SPD

Alemanya tindrà un salari mínim interprofessional de 1.562 euros al mes, comptant 40 hores de feina semanals. La canceller alemanya, Angela Merkel, ha acceptat la més disputada de les condicions imposades pels socialdemòcrates del SPD per formar una gran coalició amb els cristianodemòcratas de la CDU-CSU. L'anunci, fet en una reunió amb empresaris celebrada a l'hotel Adlon de Berlín, apropa la formació del nou Govern dos mesos després de la victòria de Merkel en les eleccions legislatives, en les quals els seus socis neoliberals del FDP van ser derrotats i exclosos del Bundestag per primera vegada en la història. Imatge: dies de treball d'un obrer per guanyar el que un directiu guanya en una hora: Espanya al quart lloc, amb 8 dies de feina dels salaris mitjans i fins a 22 dels baixos.