dilluns, 10 de juny de 2013

Una professora condemnada a 11 anys de presó per insultar al tirà de Kuwait a Twitter

Una professora de 37 anys ha estat condemnada a 11 anys de presó a Kuwait per insultar a l'emir a la xarxa social Twitter. La dona incitava al canvi de règim i insultava a la secta religiosa fonamentalista wahhabita, segons han explicat dues fonts pròximes al cas. L'emir de Kuwait, el tirànic i feudal xeic Sabah al-Ahmad al-Sabah, és una figura intocable i la pròpia Constitució d'aquest petit estat del Golf Pèrsic descriu l'emir com algú "immune i inviolable", igual que en les tiranies teocràtiques wahhabites de Aràbia Saudita, Qatar o els UEA, aliades d'Israel, les dictadures europees neoliberals i els EUA.

Huda al-Ajmi és la primera dona condemnada per criticar al Govern al país però, segons ha denunciat Human Rights Watch, almenys 25 persones s'han enfrontat en els últims nou mesos a algun càrrec per qüestionar el sistema pel qual es regeix el país. D'ells, sis han estat condemnats a penes de presó.

Huda al-Ajmi encara no ha estat detinguda i pot recórrer la sentència. A l'abril, un oponent va ser condemnat a cinc anys de presó pel mateix motiu, per insultar a l'emir, però el tribunal d'apel·lacions va salvar dels càrrecs pels quals havia estat condemnat.

Encara que els kuwaitians van sortir al carrer el 2011 per demanar la renúncia del primer ministre, Nasser Mohammad Al Ahmed Al Sabah, membre de la família reial, les protestes no han arribat a qüestionar l'emir. Fa set anys que Sabah al-Ahmad al-Sabah, de 81 anys, ocupa la prefectura de l'Estat d'aquest petit emirat en què el traspàs del poder és hereditari.

Kuwait és un ferm aliat dels Estats Units a la zona i, tot i les peticions del país nord-americà perquè respecti la llibertat d'expressió, viola sistemàticament el dret dels seus ciutadans a qüestionar l'status quo. L'emir és intocable i les crítiques cap a ell castigades amb penes de presó com a la que s'enfronta Huda al-Ajmi.
+

L'esquerra recupera Roma i s'imposa en els comicis municipals italians

El candidat progressista del PD, Ignazio Marino, ha estat elegit aquest dilluns alcalde de Roma, a l'imposar-se a l'aspirant de dretes del partit de Berlusconi a la reelecció, Gianni Alemanno, en la segona volta de les eleccions municipals d'Itàlia, en què els progressistes han triomfat a totes les grans places i la dreta ha quedat derrotada. El demagog feixistoide Beppe Grillo, el gran vençut.

El centredreta, Gianni Germano, ja ha reconegut la seva derrota, i Marí recol·lecta gairebé el 64% dels vots, mentre Germano es queda poc més del 36 segons informa el corresponsal de RNE, Iñaki Díez.

Concretament, i d'acord amb les primeres dades del Ministeri de l'Interior, Marí, metge de formació i senador fins a la seva renúncia el passat 22 de maig pel Partit Demòcrata de l'actual primer ministre, Enrico Letta, ha aconseguit el 63,95% dels sufragis a la capital italiana, que fins al 2008 havia estat en mans dels progressistes.

La distància entre Marí i Alemanno (que va aconseguir el 36,05%) es va ampliar a gairebé 28 punts en aquesta segona volta, després que en el primer torn de votació la diferència fos de més de 12, el 42,6% del candidat de centreesquerra davant del 30,27% del de centredreta, informa Efe.

En aquesta ocasió, Alemanno no va poder repetir la gesta aconseguida fa cinc anys, quan va guanyar tot i arribar a la segona volta cinc punts per sota del llavors candidat progressista, Francesco Rutelli, pel que avui ha reconegut la derrota ia després de conèixer les primeres dades.
L'abstenció, gran protagonista

Aquest resultat és fruit del "allunyament dels ciutadans de la política, sobre el que hem de fer comptes. Segurament el problema veritable és el de comprendre aquesta llunyania dels romans. Més, en termes globals al país, la dada del centredreta no sembla ser positiu. Amb Roma perd a l'últim alcalde important ", va dir Alemanno en roda de premsa.

L'abstenció va tornar a ser protagonista, també en aquesta segona volta, en la qual estaven cridades a les urnes 11 capitals de província i en què la dada de participació global a Itàlia va ser del 48,51%, enfront del 59,76% del primer torn.

La dada d'abstenció va ser més cridaner en el cas de Roma, considerat en aquestes eleccions com a catalitzador del sentiment ciutadà a nivell nacional després de les generals de febrer i on l'afluència, en aquesta segona volta, va ser tan sols del 44,93%, enfront al 52,81% de fa dues setmanes.

Beppe Grillo, considerat el gran derrotat


Aquest segon torn de votació de diumenge i dilluns, celebrat quinze dies després del primer, arriba amb l'absència en la majoria de municipis del candidat del Moviment 5 estrelles (M5S) del còmic Beppe Grillo, el considerat com a gran derrotat en aquests comicis, després l'èxit aconseguit en les eleccions de febrer, en què va ser el més votat per la Cambra dels Diputats.

L'altra gran plaça d'aquestes eleccions, Siena (centre), la alcaldia va quedar també per a la segona volta per primera vegada en vint anys, va veure com s'imposava el candidat del centreesquerra, Bruno Valentini, amb el 52% dels vots, per davant d'Eugenio Neri (48%), aspirant del centredreta.

El resultat d'aquesta ciutat suscitava una gran atenció, ja que l'administració de centreesquerra anterior es va veure embolicada en l'escàndol per la gestió de la fundació que controla el tercer banc del país, Monte dei Paschi (MPS), que ha necessitat ajudes públiques i que ha reconegut un forat de 730 milions d'euros per operacions amb productes derivats.

El centreesquerra es va imposar també a la ciutat de Treviso (nord-est), on Giovanni Manildo va aconseguir el major nombre de vots, un 55,82%, davant Giancarlo Gentili, de centredreta, que no va passar del 44,18%.

En altres capitals de província, el centreesquerra va ser guanyador també de l'alcaldia de Brescia (nord), Lodi (nord), Avellino (sud), Imperia (nord-oest), Ancona (aquest), Iglesias (Sardenya), Barletta (sud-est) i Viterbo (centre). En el còmput general, dels 92 municipis de major població del país que han votat tant només en primera volta com també en la segona ronda, més de la meitat, 50, van ser per al centreesquerra i 14 per al centredreta, mentre que en les anteriors comicis la relació va ser, al contrari, de 33 a 47.

Aquest diumenge i dilluns es va celebrar també la primera volta dels comicis municipals per elegir 142 alcaldes a Sicília, on el M5S va ser el partit més votat en les passades generals i de la qual, de moment, la regió amb estatut d'autonomia especial no ha ofert dades.

El populista Moviment 5 estrelles enfonsat a les municipals italianes


L'esbós del que està passant a les municipals italianes: una alta abstenció i una derrota sense pal·liatius del populista i demagog Moviment 5 estrelles del pallasso histriònic Beppe Grillo que no participarà en cap segona volta a les grans ciutats, després de la incoherent i feixista postura durant les negociacions per triar govern, en què pretenia -sent el tercer en vots- ser el partit governant a tota costa. El 9 i 10 de juny serà la votació definitiva en la segona volta. Un regidor es va presentar a les llistes de dos partits rivals i ha sortit elegit per les dues: dreta i esquerra.


El indecent Pons cobra dues vegades pel lloguer del seu pis a Madrid

Esteban González Pons rep del PP i del Congrés més de 173.496,41 euros a l'any, segons es desprèn de la Declaració de Béns i Rendes que el vicesecretari general d'Estudis i Programes ha lliurat al Congrés, on no s'inclou la seva retribució com a diputat o "assignació constitucional" (60.305,24 euros anuals bruts). El PP li paga un lloguer de 1.455 euros al mes i el Congrés li dóna altres 1.823 euros per habitatge per ser de fora de Madrid.

Tampoc la compensació per a habitatge que rep per ser un diputat de fora de Madrid, 1.823,26 euros mensuals (21.879,12 euros a l'any), i que se suma al lloguer mensual que li paga el PP, 1.455 euros (17.460 euros anuals) En total i per pagar el lloguer de l'habitatge a Madrid, Pons rep prop de 40.000 euros a l'any (39.339,12)

A la Declaració que el vicesecretari del PP ha traslladat a les Corts, figuren 75.797,01 euros per "tres conceptes" sense desglossar i que corresponen al sobresou que el PP paga al diputat, a majors del seu salari com a tal: "Despeses de representació, Compensació per residència a Madrid i altres percepcions autoritzades pel Congrés". Pons ha pagat 37.408,98 euros en concepte d'IRPF i declara, així mateix, una "Quantitat ajornada a l'AEAT per IRPF" de 8.365,09 euros.

Experts fiscals consultats per Público asseguren que aquest tipus d'ajornament és de caràcter "excepcional", deu ser justificat i sol respondre a la majoria de les ocasions a un "procediment administratiu obert contra la persona física, ja sigui per una inspecció d'Hisenda o per una liquidació paral·lela". Altres fonts, però, atribueixen l'ajornament a una petició expressa de Pons que Hisenda concedeix en situacions temporals de falta de liquiditat. El responsable d'Estudis i Programes del PP també té declarat el pagament d'una "pensió per sentència de divorci any 2010" de 28.116,36 euros.

Rússia: exigeixen retirar estudis de teologia del programa d'universitat nuclear russa

Prop de dos mil ciutadans russos exigeixen al ministre rus d'Educació, Dmitri Livanov, el tancament de la càtedra de teologia de la Universitat Nacional d'Investigacions Nuclears de Rússia, MiFi, fruit de l'aliança del govern de Putin amb la privilegiada església ortodoxa. El malestar pel funcionament de la càtedra que estudia la "doctrina de Déu" en el si de la universitat nuclear ja va causar dimissions entre el personal científic del centre educatiu.

La càtedra en qüestió va ser inaugurada en MiFi a l'octubre de 2012. Segons es desprèn d'una petició a nom de Livanov al portal Democrater.ru, que van signar els descontents amb la necessitat de l'estudi de la teologia a les parets d'una universitat nuclear, "la seguretat nuclear no es garanteix a través del coneixement de la teologia".

"Les tecnologies atòmiques requereixen d'un enfocament estrictament científic i no espiritual", prossegueix la missiva.

Segons el document, l'educació humanitària dels estudiants de MiFi s'aconsegueix a través de la tasca de les càtedres de la filosofia i la sociologia.

"Exigim tancar immediatament la càtedra (de teologia) i cessar el finançament d'activitats religioses dels fons de centres educatius", conclou la nota.

Els sindicats anuncien una setmana de mobilitzacions a Europa contra les retallades

CCOO, UGT i USO han donat aquest dilluns el tret de sortida a una setmana de mobilitzacions sindicals a tot Europa contra la política de retallades de la Unió Europea i els governs nacionals. Les jornades, organitzades per la Confederació Europea de Sindicats (CES) porten com a lema 'Per l'ocupació i la protecció social', i tenen com a principals accions una concentració davant la seu de la Comissió Europea a Madrid, el proper dia 13, i el mig centenar de manifestacions que tindran lloc el proper diumenge a tot l'Estat i per tot Europa.

"Aquests tres anys de polítiques de retallades no han donat el resultat amb el qual es presentava la imposició d'aquestes polítiques, sinó el contrari", va denunciar el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, per a qui "les coses han anat a pitjor en termes de major destrucció d'ocupació, d'abocar a diversos països d'Europa a la recessió i fins i tot en algun cas a la fallida. No hi ha perspectives que millorin en els pròxims mesos ni l'ocupació ni l'activitat econòmica. Estem en un túnel al qual no es veu cap tipus de llum cap a un futur millor, més o menys proper.

Aquestes jornades, prèvies a la cimera del Consell Europeu que se celebrarà l'últim cap de setmana de juny, són, segons Méndez, una manera d '"exigir un canvi de rumb en les polítiques de retallades per polítiques al servei de l'ocupació i del creixement econòmic i de protecció ". En definitiva, "una resposta social que faci arribar al Consell Europeu l'afartament de la ciutadania per unes polítiques enfocades a eliminar drets tant socials com laborals", va dir el seu ho9mólogo de la USO, Julio Salazar.

Consolidació fiscal, no social


Per Salazar, "Europa necessita una forta dimensió social i Espanya un gran consens per l'ocupació i la protecció social" i per això, s'ha de "posar fre al gas a fons que estan imprimint a les anomenades polítiques d'ajustament estructural que l'únic que estan aconseguint és enfonsar-nos en una espiral recessiva amb un atur insuportable i un greu deteriorament del model social".

"Es fan proclames que el principal objectiu és la lluita contra l'atur juvenil, però en realitat el veritable objectiu és la consolidació fiscal" Méndez, Salazar, i el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, van denunciar que, malgrat que en anteriors cimeres es parlés fermament que la UE apostaria per la creació d'ocupació i l'estímul econòmic, al final el que queda és la política fiscal i l'obsessió per l'objectiu de dèficit.

"La cimera de l'any passat anava a servir per a la unió bancària, implementar polítiques contra l'atur... es mouen milers de milions d'euros en un exercici com el dels trilers, d'un gobelet a un altre, però no afloren. Mentrestant, es deteriora el model social i cada dia creixen les exigències. ara se li demana una nova femella a la fiscalitat, la reforma laboral i les pensions. La CES ha dit prou perquè hi ha alternatives. Europa necessita una eradicació de les polítiques que s'estan aplicant davant les crisis i augmentar entre un 1% i un 2% el PIB de l'eurozona per despesa pública", va dir Toxo.

En el mateix sentit, Méndez ha afirmat que "sobretot pel que fa a les polítiques d'ocupació juvenil plou sobre mullat". "Es parla des de fa un any però la veritat és que les paraules no han estat recolzades pels fets i tenim serioses reserves per creure que en aquest cas la situació hagi de ser diferent. Ho veiem així per una raó molt senzilla, perquè es fan proclames que el principal objectiu és la lluita contra l'atur juvenil, però en realitat el veritable objectiu és la consolidació fiscal".

Imputat el germà de Fátima Báñez per la venda dels sòls de Mercasevilla

La jutge que investiga el cas Mercasevilla ha citat a declarar com a imputat Eduardo Báñez, germà de la ministra del PP Fátima Báñez, dins de les investigacions sobre la venda dels terrenys de la llotja sevillana.

La jutge Mercedes Alaya ha citat com a imputats el pròxim dia 14 als presidents de totes les constructores que van concórrer al concurs per comprar els terrenys de Mercasevilla, han informat fonts del cas. Eduardo Bañez ho farà en qualitat de conseller delegat de construccions Juan de Robles.

Eduardo Báñez García, germà de la ministra, és, segons la informació que consta al Registre Mercantil, conseller delegat solidari de l'empresa Construccions Juan de Roures SA amb la seva germana Ana Dolores Báñez. La mare de la ministra Fátima Báñez, Ana García, és en l'actualitat la presidenta d'aquesta societat.

EU denuncia el perill per a la pesca i la fauna marina de les ones sòniques a les Columbretes

Marina Albiol, diputada d’EUPV, informa que hi ha estudis científics que asseguren que les afeccions causades per l’ona de xoc sònica provocada per les prospeccions petrolíferes de Cairn Energy en les costes de Castelló tindran efectes molt negatius en la pesca i en la fauna submarina com els cetacis. “Es parla d’una intensitat de 250 decibels, quan a partir dels 180 es produeixen efectes negatius en la salut de les espècies marines”.

La diputada exigeix al Consell que pressione al govern estatal del seu mateix partit per a que faça marxa enrere i que revoque els permisos que el govern anterior socialista va atorgar a Cairn Energy per realitzar prospeccions front a les costes Castellonenques.

Albiol critica el doble raser del PP, “van fer de la defensa de la nostra costa una senyera contra el govern de Zapatero, però no pareixen ser tan contundents ara que es troba en la cadira presidencial el seu company Mariano Rajoy”, i afegeix, “tenim clar que els danys provocats per Cairn Enery seran els mateixos governe el PSOE o el PP, no tenim altre interès que la defensa del medi ambient i de la pesca en aquest assumpte”.

La diputada afirma que els efectes de les prospeccions poden ser desastrosos en la pesca de les comarques del nord, “un sector afectat per una crisi crònica des de fa anys, aquestes ones sonores poden significar la mort del món pesquer per la dispersió o destrucció dels caladors de peixos ubicats en molts kilòmetres a la redona de l’epicentre de la prospecció”.

La parlamentària també mostra la seua preocupació de la seua formació política que les prospeccions puguen afectar greument la Reserva Marina de les Illes Columbretes, “el soroll no sap de límits administratius i ens trobem davant d’un àrea protegida d’una gran riquesa biològica que cal preservar, no destruir”.

Albiol afirma que els guanys econòmics d’una empresa privada no pot mai comportar uns danys terribles per a l’economia dels pobles pesquers del nostre litoral ni per a la fauna marina, “cal canviar les nostres prioritats en matèria energètica i anar gradualment desfent-nos de la nostra dependència dels hidrocarburs”.

Trobat un protozou gegant que imita una esponja carnívora

El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), en col·laboració amb l'organització ecologista Oceana, han descobert, a unes 30 milles de la costa murciana, una nova espècie, que és un protozou gegant que imita una esponja carnívora. El cridaner dels exemplars descoberts és que arriben a assolir 4 centímetres, el que els converteix en els majors coneguts a la Mediterrània.

La troballa, que publica aquest dilluns la revista científica Zootaxa i en què ha col·laborat també al Centre d'Océanologie de Marseille, s'ha produït a la muntanya submarina coneguda com Seco de Palos, davant la costa de Múrcia.

Segons ha informat l'organització Oceana, la nova espècie és un organisme unicel·lular gegant, d'entre 4 i 5 centímetres d'alçada, que pertany al grup dels foraminífers i que imita la manera de capturar el menjar i l'aparença de les esponges carnívores. La nova espècie s'ha anomenat Spiculosiphon oceana, en honor de l'organització que va recollir les mostres.

Els foraminífers són organismes constituïts per una única cèl·lula, de tot just uns mil·límetres, similars a les amebes, i capaços de formar una petxina o testa, dins de la qual es refugien.

Manuel Maldonado, científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques que va liderar la investigació, ha explicat que "la conformació del peduncle i el cap d'aquest organisme eren molt similars a les de les esponges carnívores que s'han trobat a la Mediterrània".

"El més extraordinari -ha afegit- és que la closca estava formada exclusivament per espícules (peces esquelètiques d'esponges mortes) que el protozou havia recollit del fons marí per construir la seva petxina, cementándolas unes a les altres mitjançant un 'cola proteic' d'aspecte similar al que empren les esponges (espongina)".

El foraminífero descobert ha resultat pertànyer a una família poc coneguda d'aquests petits organismes, els eschizamínidos, dels quals només es coneixen 11 espècies. Aquesta és la segona espècie del gènere Spiculosiphon descoberta en el món i l'única a la Mediterrània.

L'única espècie d'aquest gènere identificada fins al moment era la Spiculosiphon radiata, descoberta a Noruega fa 40 anys a uns 100 metres de profunditat, si bé la seva grandària era la meitat de la trobada al Seco de Palos.

La policia turca desallotja els acampats en una plaça d'Ankara

La policia turca ha desallotjat a primera hora de dilluns als manifestants acampats a la plaça Kugulu de la capital, Ankara, que participaven en el moviment contestatari que recorre les principals ciutats turques des del 31 de maig. "Som ciutadans, tenim tots els drets legals per ser aquí, al parc Kugulu", cridava Gurnib Coskun, un dels acampats, quan la policia començava el desallotjament. "Tots recolzen que siguem aquí. Tenim el dret a estar aquí i per això estem".

Durant la matinada, la Policia s'ha enfrontat amb els manifestants per tercera nit consecutiva, tot i les amenaces del primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, qui ha anomenat "saquejadors" als ciutadans que critiquen el seu autoritarisme i exigeixen que dimiteixi.

Els policies antiavalots han disparat gasos lacrimògens i ha fet servir canons d'aigua al carrer JF Kennedy d'Ankara, on es troba l'ambaixada dels EUA

Per la seva banda, els manifestants han muntat barricades i han intentat trencar el cordó policial.

Nerviosisme al parc Gezi

Mentrestant, al parc Gezi, a Istanbul, on es van iniciar les protestes el passat 31 de maig, augmenta el nerviosisme entre els acampats per por de ser, ells també, desallotjats.

Malgrat la relativa calma viscuda durant la nit, a l'ocupada plaça Taksim d'Istanbul augmenten els rumors, malgrat que el governador de la ciutat va assegurar diumenge que no es va a produir una intervenció policial.

Erdogan va reunir el cap de setmana a milers de partidaris per contrarestar les manifestacions, en què participen ciutadans sense adscripció política i altres de partits de l'oposició laica, que denuncien el seu gir autoritari i la brutalitat policial.

El grup sanitari privat Capio ha duplicat en dos anys la seva facturació a Catalunya

El grup sanitari privat Capio, que ha tornat al seu nom original idcsalud, va facturar 126,9 milions d'euros al CatSalut, el Servei Català de la Salut de la Generalitat de CiU, el 2012, el doble que havia facturat el 2010, que eren 63,7 milions d'euros, per la gestió de l'Hospital General de Catalunya, l'Hospital Sagrat Cor i la Clínica del Vallès.

Així ho demostra un document al que ha tingut accés la Plataforma d'Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS), en el que es detallen els imports dels convenis o contractes de gestió anual dels centres que el grup té a Catalunya, que són l'Hospital General de Catalunya a Sant Cugat del Vallès [a la imatge], l'Hospital Sagrat Cor a Barcelona i la Clínica del Vallès a Sabadell.

En el document s'observa com Capio, que és filial d'una multinacional sueca de serveis sanitaris privats, a banda de doblar els ingressos en tan sols dos anys, va veure com els convenis per la Clínica del Vallès passaven de 2,9 milions d'euros el 2010 a 23,3 el 2011 i a 108,7 el 2012. Curiosament, el conveni per l'Hospital Sagrat Cor -valorat en 46,3 milions d'euros el 2010 i en 32,7 milions el 2011- desapareix dels pagaments de 2012, el que no impedeix, però, que Capio facturi més que cap any.

Des de la PARS critiquen que en una època de retallades i màxima pressió pressupostària sobre els hospitals i centres sanitaris públics i concertats, per part del conseller de Salut Boi Ruiz, el departament “afavoreixi” amb les seves polítiques a empreses privades, fent referència a l'ordre de Salut als hospitals públics d'enviar pacients a centres privats. També segons la plataforma, l'Hospital General de Catalunya és l'únic dels tres centres gestionats per Capio que no té concert amb el CatSalut. Els altres dos centres venen els seus serveis privats a la Generalitat i “augmenten la seva facturació a la sanitat pública catalana”, mentre que aquesta tanca plantes i centres argumentant falta de pressupost o de demanda.

Capio era una de les empreses que, fins la setmana passada, quan es va retirar, optava a quedar-se amb la privatització dels hospitals públics de la comunitat de Madrid.

El president del Clínic i Sant Pau també és conseller de dos grups sanitaris privats


Nou escàndol a la sanitat pública catalana, on CiU amb, l'indecència habitual, col.loca els seus fatxendes a robar sense escrúpols. L’exconseller Xavier Pomés [foto] no només és president dels dos majors hospitals públics del Principat, el Clínic i el Sant Pau, sinó que a més a més és conseller de dos grups privats amb grans interessos sanitaris a Catalunya. Xavier Pomés, conseller de la Generalitat durant vuit en el pujolisme, s'embutxaca uns 200.000 euros anuals pels seus càrrecs en empreses com E-Center, que a Catalunya obté bàsicament ingressos provinents de la salut pública.


El jutge imputa a 12 empresaris i 3 familiars del Rei per blanquejar diners

El jutge del cas Emperador a l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ha citat com a imputats a quinze empresaris que suposadament van usar la xarxa mafiosa hebrea del xinès Gao Ping per blanquejar diners, als quals se'ls imputa delicte fiscal i cooperació per al blanqueig de capitals. Aquestes persones estan relacionats amb l'anomenada 'trama hebrea' de la xarxa de Gao Ping, una organització dirigida per ciutadans d'origen israelià que ajudava als empresaris, així com a la xarxa xinesa, a blanquejar grans quantitats de diners.

Entre els imputats hi ha tres parents del Rei Juan Carlos -Maria Margarita Borbón dos Sicilias Lubomirska, la seva germana Maria Immaculada i la filla d'aquesta Maria Illa García de Sáez Borbón dos Sicilias-, que havien estat citades per demà, encara que només l'última anirà perquè les altres han excusat la seva absència per motius de salut, han informat fonts jurídiques.

El jutge, que mantenia sota secret aquesta línia d'investigació, ha citat avui mateix a dos dels empresaris, el constructor Antonio Banús Ferré i Enrique Ortega Cedró, que han reconegut que tenien comptes a Suïssa i que trucaven per telèfon perquè els lliuressin diners en metàl·lic d'aquests comptes, però que no preguntaven d'on venia. Malgrat que Fiscalia demanava presó sota fiança, tots dos han quedat en llibertat amb compareixences mensuals.

Malgrat que Fiscalia demanava presó sota fiança de 50.000 i 80.00 euros, respectivament, el jutge els ha deixat en llibertat amb compareixences mensuals al jutjat.

El magistrat ha citat dimecres a José Velasco Meseguer i Santiago Carrer Quirós i l'endemà hauran de comparèixer l'apoderat del grup immobiliari Salermar 98 José Antonio Fernando Gil González i l'exconseller delegat de Banesto Enrique Lasarte Pérez.

Divendres serà el torn de José Leandro Torrontegui i José Luis Torrontegui Fierro, i el dilluns 17 han estat cridats a declarar Francesc de Borja Otero (marquès de Revilla), María Mercedes i María Inmaculada Goméz Arbex i Ignacio Bernar Elorza.

La xarxa hebrea captava a empresaris i persones adinerades, als quals la policia diu 'receptors', amb molts diners en paradisos fiscals, i que o bé volien tenir-ho en metàl·lic sense pagar impostos o bé no desitjaven que se sabés el seu veritable patrimoni.

La xarxa hebrea els lliurava els diners metàl·lic a canvi de comissions, i col·laborava per a això amb la xarxa de Gao Ping, que els donava els diners perquè necessitava traspassar a la Xina grans quantitats sense pagar impostos.

Ells rebien aquests diners en metàl·lic i transferien aquesta quantitat, més una comissió, a altres comptes bancaris en paradisos fiscals com Suïssa, Panamà o Hong Kong que la trama hebrea els comunicava.

Segons un informe policial del cas, els membres d'aquesta xarxa van saber 'aprofitar en el seu interès la particular idiosincràsia d'una comunitat (l'hebrea) que tradicionalment ha gaudit d'uns recursos i coneixements sobre l'univers financer, així com del comerç de materials preciosos'.

En aquesta trama hi joiers i 'diamanters' membres d'una xarxa que, segons la policia, gaudia d'una 'estructural discreció' que ratlla 'l'hermetisme en certs aspectes', el que els va permetre estendre la seva capacitat d'influència i el seu 'domini del mercat clandestí'.

La Fiscalia Anticorrupció va demanar el febrer passat la citació d'aquests empresaris, als quals s'investiga dins d'una peça separada del cas Emperador.

El nebot de Sofia acusat d'inducció a la prevaricació


Carlos Morales, marit d'Alexia de Grècia, neboda de Sofia, ha visitat també els jutjats a causa de l'acusació penal que manté sobre ell la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme de Girona, que l'acusa d'induir l'exalcalde de Yaiza (Lanzarote), José Francisco Reyes, a cometre un delicte de prevaricació, per tal d'aconseguir la llicència per a l'obra del xalet de 4 milions d'euros que ell i la seva dona tenen a Puerto Calero.


Un frare s'enfronta a 20 anys de presó per abusos i maltractaments

Manuel Ortiz, el 'germà Manolo', s'asseu aquest dilluns al banc dels acusats a la sala del Jutjat penal 5 de Còrdova. Aquest conegut frare està imputat per abusos sexuals i maltractaments a persones amb minusvalidesa intel·lectual. En el seu escrit d'acusació, el fiscal demana 20 anys i mig de presó per a aquest frare dels Germans de la Creu Blanca. Al costat del germà Manolo s'asseuen a la banqueta un altre religiós i un seglar, als quals se'ls demanen penes que sumen els nou anys de presó.

Al capdavant de la Casa Sant Francesc d'Assís, Ortiz era una de les figures més 'valorades' de la fatxenda a Còrdova pel seu 'servei' en favor de les persones amb discapacitat mental. En aquella residència, els frares de la congregació i un grup de voluntaris laics atenien als usuaris. Però en 2007 van començar a gotejar les denúncies per abusos i maltractaments. La primera de totes, presentada aquest any, va ser arxivada. Però no ho serien les següents.

En el seu escrit d'acusació la fiscalia afirma que la vida dins d'aquella residència de dia estava sotmesa a un "rigor innecessari" per part del germà Manolo. Especialment, entre 2007 i 2010, quan es detecten els episodis sospitosos d'abús. Manuel Ortiz corregia diferents conductes dels residents "agredint-los de manera habitual", arriba a dir el fiscal.

Els anònims, una peça clau


La investigació sobre Manuel Ortiz i la casa de la Creu Blanca va començar amb el viatge de la reina Sofia a Còrdova, a l'octubre de 2009. La seva arribada havia de servir per inaugurar el Museu de Medina Azahara, però també per visitar els treballadors i usuaris de la residència Sant Francesc d'Assís que la Congregació dels Germans de la Creu Blanca tenen a la capital. Una casa regida pels frares i que donava feina a treballadors seglars que tenien cura de mig centenar de persones amb minusvalidesa física i mental. Però quan només quedaven hores per a la trobada amb la reina, els mitjans de comunicació van rebre una breu nota assenyalant que la cita s'anul·lava. Molt pocs ho sabien llavors, però la casa, com se la coneixia a Còrdova, ja estava sent investigada per un cas d'abusos sexuals.

La investigació va començar per una carta anònima enviada a la Subdelegació del Govern. Les indagacions van derivar en la detenció d'un postulant a frare que havia treballat al centre i s'havia fugat en saber que l'investigaven. Arrestat a Granada, va acceptar una pena de cinc anys de presó després de declarar-se culpable de tres delictes d'abusos sexuals a un discapacitat amb el 86% de minusvalidesa.

Per llavors, Manuel Ortiz i dos treballadors (un religiós i un seglar) ja estaven imputats en una altra investigació derivada d'aquell primer episodi i que encara havia de durar dos anys més. Les indagacions per seure als tres a la banqueta dels acusats van arrencar, de nou, amb l'enviament d'una altra llarga carta anònima al març de 2010 que donava compte detallat de noms, llocs i episodis d'abusos.

El Ministeri Públic comptabilitza més d'una desena d'episodis de violència i assetjament. Un dia en què una usuària no va voler menjar, Ortiz suposadament la "introduir a la cambra frigorífica que hi ha al centre", diu l'escrit d'acusació. Una dona que, destaca el fiscal, tenia un diagnòstic de deficiència mental profunda i una discapacitat física del 85%.

En una altra ocasió, l'acusat la va emprendre a cops contra un usuari amb un retard mental moderat però una discapacitat del 62%. Armat amb la crossa d'un altre resident, Ortiz va colpejar el cap del primer fent-li una bretxa, el que va obligar a portar a la farmaciola. Els testimonis asseguren que els atacs es van repetir allà.

Les tres pàgines d'escrit d'acusació estan plenes d'episodis així: plantofades reiterats, cops amb objectes com la crossa o una escumadora de cuina, estirades de cabells per obligar una dona a aixecar-se de terra i cops de puny. I amb ells, els presumptes abusos sexuals. Per què no es van denunciar aquests fets obertament? El fiscal assenyala que "mai van ser denunciats a les autoritats sanitàries, atès que mai els residents i lesionats van ser portats a centre hospitalari algun". "Hem de presumir a l'efecte de la qualificació que cadascuna de les agressions descrites no van precisar de tractament mèdic o quirúrgic algun", assenyala el fiscal.

La instrucció d'aquest complex cas es va perllongar durant dos anys i ha trigat un més fins a arribar al dia del judici. La dificultat de la investigació rau en què molts dels testimonis que suposadament van ser víctimes dels abusos i els maltractaments pateixen importants minusvalideses psíquiques i físiques, el que va dificultar els interrogatoris i les proves pericials.

Al final del procés de recerca, el Ministeri Públic va determinar que el germà Manolo va poder haver comès un delicte de maltractament habitual, pel que li demana tres anys de presó. A més, nou delictes de maltractaments ocasionals, per als quals sol·licita altres tants anys de presó i dos delictes continuats d'abusos sexuals, per als quals reclama tres anys per cada un. A això caldria sumar altres dos anys i mig de presó per un delicte d'abús no continuat. L'altre religiós i el seglar que s'asseuran amb Ortiz estan acusats de tres delictes continuats d'abusos, pels quals el fiscal demana tres anys de presó per cada un.

Què passa a Suècia?

Vicenç Navarro: Aquest article analitza l'evolució de les polítiques laborals i econòmiques de Suècia, explicant les causes de les revoltes populars, centrant-se en la immigració.
Crec conèixer bé Suècia. Quan a principis dels anys seixanta em vaig anar d'Espanya per raons polítiques, vaig triar anar a aquell país, on els partits socialdemòcrata i comunista havien ajudat molt a les forces democràtiques que lluitaven contra la dictadura feixista (la història de la resistència antifeixista catalana i espanyola no s'ha escrit encara).

Aquests partits ens havien dit que si algun dia haguéssim de marxar del nostre país, consideréssim Suècia com la nostra casa. I així va ser. En un dia plujós d'agost (que sempre recordaré) vaig iniciar el camí cap a Suècia.

Jo era metge per aquell temps i estava al Karolinska Hospital. Però vaig rebre la instrucció per part dels meus companys de la resistència antifeixista que em formés i aprengués l'Estat del Benestar suec. Em van dir que Franco cauria en qualsevol moment -l'optimisme de la resistència era necessari per continuar la lluita contra un dels règims més repressius que hagin existit a Europa (per cada assassinat polític que va cometre Mussolini, Franco va cometre deu mil, segons el estudiós més conegut del feixisme a Europa, el professor Malekafis, de la Universitat de Columbia)-.

No tenia ni idea de com fer aquest aprenentatge i l'hi vaig dir al govern suec, que em va derivar a l'economista més influent de la socialdemocràcia escandinava, el Sr Gunnar Myrdal (que va rebre més tard el Premi Nobel d'Economia), i la seva dona Alva Myrdal, una de les ments més clares que jo hagi conegut. Més tard també vaig conèixer a Walter Korpi, l'analista més coneixedor de la realitat econòmica i social de Suècia, ja Carl-Henrik Hermansson, que havia escrit el llibre més crític de l'estructura de poder econòmic a Suècia (la meva dona, sueca, va traduir part del llibre a l'anglès), i que va ser el secretari general del Partit Comunista en el període 1964-1975, precursor de l'eurocomunisme.

Va ser així com vaig canviar de professió i vaig començar a estudiar economia política i economia social, havent tingut totes les persones citades una gran influència en el meu treball. I vaig tenir la gran sort de presenciar en primera fila un dels debats més interessants que jo hagi vist mai en les àrees de política econòmica i economia social.

El debat sobre com resoldre la manca de treballadors: immigració versus integració de la dona

Miri com es miri, Suècia és un país poc poblat. És enorme, gairebé tan gran com Espanya (la superfície de Suècia és aproximadament la d'Espanya sense Aragó) però tenia llavors només 7 milions i mig d'habitants. I les autoritats del país eren conscients que anaven a necessitar molts més treballadors dels que tenien. La pregunta era d'on obtindrem els nous treballadors?

Una resposta, procedent dels conservadors i liberals, era que vindrien de la immigració i, molt especialment, dels altres països escandinaus, principalment Finlàndia i Noruega, i dels països eslaus. Les esquerres governants llavors -el Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista- prioritzaven, en canvi, facilitar la integració de la dona al mercat de treball. Liderades per Alva Myrdal, van proposar i desenvolupar la infraestructura de serveis-com escoles d'infància i serveis domiciliaris-que ajudessin les famílies i facilitaran la integració de la dona al mercat de treball.

També, per cert, es va emfatitzar la necessitat de la coresponsabilitat en les tasques familiars, educant i socialitzant l'home perquè compartís les tasques domèstiques que fins llavors assumia la dona (avui la dona sueca passa 28 hores a la setmana fent tasques familiars, i l'home 22. A Espanya són 42 i 9 hores respectivament). Era, a més, part de la ideologia de les esquerres que la igualtat de gènere exigia la integració de la dona al mercat de treball.

I ho van aconseguir. El 72% de les dones estan integrades en el mercat de treball (A Espanya és el 51%). Aquesta integració ha estat clau per explicar la riquesa del país (treball vol dir riquesa) i el seu elevat nivell d'ingrés de fons (a través d'impostos) a l'Estat. L'elevat nivell que els impostos representen sobre el PIB es basa en l'alt percentatge de la població adulta que treballa i en l'elevat gravamen que sosté l'Estat del Benestar més desenvolupat que encara avui existeix a Europa. L'alta protecció social és conseqüència i també causa de l'elevat nivell de desenvolupament econòmic.

Suècia ha mostrat durant moltes dècades que, en contra del que els conservadors i liberals assumeixen, l'Estat del Benestar és una necessària inversió per aconseguir un elevat nivell de desenvolupament econòmic, social i humà. No cal dir que persistien molts problemes encara en aquest model social. Però sí que s'havia arribat a un nivell de benestar que s'havia convertit en un punt de referència internacional.

La integració de la immigració


El govern suec va permetre, naturalment, la immigració, però no va ser la prioritat per resoldre el problema d'escassetat de mà d'obra. Ara bé, el que sí es va emfatitzar va ser que, si bé la integració de la dona al mercat de treball era el tema prioritari, no podia descuidar la immigració. L'immigrant havia de ser considerat com un ciutadà més amb els mateixos drets que el ciutadà suec. Encara que mai formulat en aquests termes, l'eslògan dels sindicats podria haver estat: "No donem prioritat a la immigració però sí a l'immigrant".

La política governamental de les esquerres estava clarament orientada a la integració de l'immigrant, la qual cosa requeria la seva plena integració en l'ampli esquema de protecció social del país que es caracteritzava per la seva universalitat, és a dir, per ser un dret de tota la ciutadania, sense dividir per raça o origen ètnic o cultural, divisió que sempre afavoreix al món empresarial.

El canvi de govern, amb una coalició de partits conservadors i liberals, ha canviat aquesta situació. Aquesta universalitat s'ha qüestionat i la protecció social s'ha diluït, el ventall salarial ha augmentat i l'atur ha crescut. Tot això ingredients de l'esclat social. Seria injust atribuir aquests canvis exclusivament als governs de dretes. Diversos d'ells es van iniciar pel govern socialdemòcrata.

El compromís amb la plena ocupació, per exemple, es va diluir una mica en els anys vuitanta, sota la direcció d'un Ministre de Finances que va prioritzar el control de la inflació. I com ja havia escrit Hermansson, el model social suec estava encara lluny del projecte socialista al qual les esquerres aspiraven. Però crec just afirmar que la gran majoria de canvis en camí regressiu han assolit el seu màxim desenvolupament ara en l'època conservadora-liberal que ha seguit polítiques públiques responsables del major creixement de les desigualtats que qualsevol país de l'OCDE (el club de països més rics del món) hagi experimentat. Aquest creixement ha alimentat el descontentament entre els sectors més vulnerables, amb menys recursos.

No hi ha plena consciència que és molt fàcil desmuntar l'Estat del Benestar d'un país (com s'està veient a Espanya). I els esclats socials s'han donat amb més intensitat a les ciutats governades per les forces conservadores i liberals. La comercialització dels serveis públics, la introducció dels mal anomenats mercats (com a mecanisme de descohesió social), la desuniversalización dels Estats del Benestar, tenen un cost: la descohesió social, que crea un esclat social.

Els bancs mai en tenen prou: atenció amb les comissions a dojo

La baixada del preu del diner, la reducció de marges, la paràlisi creditícia i el tancament d'oficines estan portant a les entitats a enginyar tot tipus de comissions per obtenir ingressos. Els usuaris estan sorpresos per l'agressivitat en el cobrament de molts serveis abans gratuïts.

Assetjats per uns tipus d'interès en el nivell més baix de la història de l'euro, per uns marges de negoci cada vegada més estrets i per l'atonia del crèdit, les entitats financeres estan recorrent a les comissions com a via per engreixar els seus ingressos i augmentar beneficis.

L'increment del cobrament per la prestació de serveis, a més, està servint com a fórmula per allunyar -cap als caixers automàtics i les divisions electròniques de cada firma- als clients i propiciar així que els empleats es concentrin en tasques comercials -col·locació de productes amb major rendibilitat- en un moment en què el procés de reestructuració dels bancs ha provocat una inusitada contracció de la xarxa d'oficines, especialment a les entitats nacionalitzades, com és el cas de CatalunyaCaixa, o Bankia, cofundada, entre d'altres, per Caixa Laietana.

L'associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (Aicec), així com la Unió de Consumidors UCE, consultades per aquest diari, ratifiquen l'increment significatiu de les comissions bancàries que s'ha produït en els últims temps i, el que és més cridaner, la proliferació de quotes mai vistes abans en el sector. Tot això, a més, en un context, com explica l'advocat de la UCE, Francisco Rodríguez, en què el Banc d'Espanya, després d'una circular de 2011, ha liberalitzat les comissions, que "abans havia d'autoritzar", a més que ja no informa en detall de les que cobra cada entitat, el que, per Adicae, "suposa una manca de transparència que, segons sembla, esmenarà en breu mitjançant una directiva europea".

El coordinador general d'Aicec, Àlex Daudén, assegura que les comissions són un exemple de com la banca està fent pagar la seva crisi als consumidors sense que cap dels reguladors del sistema "es decideixi a posar fi a aquesta autèntica sagnia.

Segons Daudén, des de 2007 fins avui les principals comissions "han augmentat d'una manera vergonyosa: un 62,8% en la banca rescatada, un 44,4% en la sanejada i un 33,4% en la banca estarangera".

Cobrar per un servei que no ha estat prestat realment, per reclamar el pagament de números vermells sense haver notificat al consumidor aquesta situació o per administrar un compte que l'entitat ens obliga a contractar per domiciliar els pagaments d'una hipoteca o d'un dipòsit, són algunes de les comissions abusives i irregulars més sagnants detectades per Aicec i que la banca cobra de manera habitual.

"És aberrant que el 70% de les despeses ordinàries d'una sucursal bancària se sufraguin amb les comissions que paguen els usuaris d'aquesta mateixa oficina", apunta el coordinador d'Aicec.

Una de les comissions més noves que estan aplicant moltes entitats, entre elles les més poderoses del país, és el cobrament per ingrés d'efectiu en finestreta als que no són clients del banc en qüestió. No falten també els casos de cobrament per cancel·lació de compte. El rosari d'actuacions en aquesta matèria detallat pel lletrat de l'esmentada Unió de Consumidors dóna una idea com cal de quines són les pràctiques bancàries al respecte.

Francisco Rodríguez assegura que "les entitats aprofiten les comissions com una forma de negociar amb els seus clients per mantenir-los vinculats o per oferir certs productes". Per exemple, va esmentar que alguns bancs "ofereixen una rebaixa en les quotes que cobren per serveis si el client contracta un producte, generalment un dipòsit, que es mogui en una forquilla d'entre 1.000 i 3.000 euros".

"A d'altres que tinguin un saldo mitjà de 2.000 euros no els cobren comissions o les rebaixen a la meitat", subratlla.

Ofertes com aquesta, segons coincideixen els representants de les associacions d'usuaris, tenen un cert component d'exclusió social, ja que "perjudiquen els que tenen menys saldo". Des de la UCE s'afegeix que, "davant d'aquesta penalització al client amb menys recursos", l'usuari de banca no li queda altre remei que "negociar", perquè totes les oficines tenen un cert marge, però, d'altra banda, la veritat és que se sol reservar per als millors clients.

El representant legal de la Unió de Consumidors apunta, d'altra banda, que en els préstecs hipotecaris "estem veient" pràctiques en certa mesura sense misericòrdia: "Estan cobrant comissions d'estudi i obertura i de modificació del préstec quan el titular del préstec té problemes per pagar i, com que la seva voluntat és seguir abonant el deute, negocia amb l'entitat, per exemple, un allargament dels terminis per pagar menys quota. L'únic que fan és una modificació de la hipoteca original, però t'ho cobren i penalitzen l'esforç del consumidor".

Segons aquest lletrat, afortunadament el Banc d'Espanya ha prohibit el cobrament de comissions pel simple fet de tenir un descobert: "El banc no feia cap servei, a diferència dels interessos de demora, on sí existia un préstec de diners, però podia cobrar 35 euros per tenir un descobert de només 8".

Les targetes són tot un negoci, com apunta el lletrat de l'UCE. S'han convertit en indispensables, especialment per als que viuen a crèdit molts dies de cada mes, "i els bancs les utilitzen per cobrar comissions, en ocasions sense que el client les hagi sol·licitat".

Rodríguez considera que els usuaris de banca han de prestar a partir d'ara una especial atenció al que cobren les diferents entitats financeres per la prestació de certs serveis afegits. En la seva opinió, "les comissions són un factor a tenir molt en compte a l'hora de decidir-se per una entitat, abans que la proximitat al domicili o el tipus d'interès que ofereixen".