dimarts, 24 d’abril de 2012

La web de delació de Felip Puig vulnera la Llei de protecció de dades

L'advocat Josep Jover assegura a EL TRIANGLE que les imatges, moltes de les quals ni tan sols són policials, no es poden usar amb aquesta finalitat. Jover ha assegurat que si es denuncia el portal, qualsevol jutge haurà de donar la raó al denunciant perquè “el que no es pot fer és donar aquest ús a unes imatges captades amb una altra finalitat”, a banda que el caràcter públic del portal viola la privacitat de les persones que hi apareixen. A més a més, exposa que la iniciativa no es fa "pensant en la convivència ciutadana". El portal s'estrena amb fotografies de 68 persones que, suposadament, haurien participat en incidents el 29-M.

Manel Prat, el director dels Mossos d’Esquadra, ha presentat aquest dimarts una de les mesures estrella que el conseller d’Interior, Felip Puig, va anunciar fa uns dies per combatre els actes de violència urbana: la web per delatar-ne els presumptes autors. El portal conté 231 fotografies i 3 vídeos amb l’objectiu, segons ha recordat Prat, que els ciutadans ajudin a identificar 68 persones que presumptament van participar en els incidents de la vaga general del 29 de març a Barcelona, el nom dels quals els Mossos desconeixen. Prat ha explicat que els ciutadans que participin en la delació tindran total garantia de confidencialitat i, conscients que la pàgina pot ser víctima d’atacs informàtics, ha advertit a possibles hackers que si són descoberts s’hauran d’enfrontar a penes d’entres 6 mesos i 3 anys de presó. Les imatges s’han obtingut de fonts policials i de mitjans de comunicació i xarxes socials.

La mesura, molt espectacular, pot ser totalment inefectiva si es té en compte que, segons l’opinió de l’advocat Josep Jover, vulnera la Llei de protecció de dades. En declaracions, a EL TRIANGLE, Jover ha assegurat que si es denuncia el portal, qualsevol jutge haurà de donar la raó al denunciant perquè “el que no es pot fer és donar aquest ús a unes imatges captades amb una altra finalitat”, a banda que el caràcter públic del portal viola la privacitat de les persones que hi apareixen. “La web està més pensada pel telediari que per la seva efectivitat, perquè no es fa pensant en contribuir a la convivència ciutadana, que hauria de ser la màxima missió de la policia”, comenta l’advocat. En aquest sentit, Jover afegeix que el portal més que animar a la delació el que busca és la “venjança” d’alguns ciutadans contra les persones que hi surten.

L’advocat reflexiona que “des de l’11 de setembre de 2001 fins al 15-M [de l’any passat] el poder va prendre llibertats a canvi de garantir la seguretat, però això va canviar amb el 15-M, quan la gent decideix que no vol més seguretat, sinó que el que desitja és més llibertat”. El portal dels Mossos, per tant, estaria pensat amb una mentalitat “pre 15-M”. “El gran debat és que la policia està en una fase de transició i actua amb eines pròpies d’una altra època, sense haver-se adaptat encara a la realitat actual”, conclou Jover.

Espanya té els costos laborals més baixos de l'eurozona

Els costos laborals a Espanya són els més baixos dels països de la zona euro, ja que el 2011 es van situar de mitjana en 20,6 € per hora (incloses les cotitzacions socials), segons revela l'estudi comparatiu elaborat per l'Eurostat. Els costos laborals espanyols per hora són molt inferiors a la mitjana de la zona euro (23,1 €) i de la UE (27,6 €), segons les dades d'Eurostat. A més, suposen prop de la meitat dels dels belgues (39,3 €) i són un terç inferiors als d'Alemanya (30,1 €), el principal exportador europeu.

El cost laboral espanyol per hora també és significativament inferior als de França (34,2 euros), Holanda (31,1 euros), Finlàndia (29,7 €), Àustria (29,2 €) i Itàlia (26,8 euros). Si es compara amb els països escandinaus fora de la zona euro, se situa al voltant de la meitat dels de Suècia (39,1 €) i Dinamarca (38,6 €).

Els costos laborals calculats per l'Eurostat inclouen el cost salarial per hora, més els costos no laborals, com les cotitzacions a la Seguretat Social dels empresaris.

Les dades d'Eurostat mostren que el problema de les empreses espanyoles no són els costos salarials dels seus empleats, sinó que s'ha de buscar en la ineficient i corrupte gestió mateixa dels empresaris, incluint-hi el frau fiscal generalitzat a Espanya i ara amnistiat pels mateixos defraudadors al govern de PP i CiU.

El Congrés podria acabar demà amb l'especulació alimentària


Demà ​​25 d'Abril es discutirà en la comissió parlamentària de Cooperació Internacional la "Proposició no de Llei sobre inversions financeres especulatives sobre béns alimentaris de primera necessitat en països en vies de desenvolupament" presentada pel grup parlamentari L'Esquerra Plural el passat 27 gener 2012. Segons dades del Banc Mundial, l'especulació alimentària porta a la fam a més de 44 milions de persones cada any. Alguns països com l'Índia i entitats financeres com el Deutsche Bank ja han fet els primers passos per aturar aquesta activitat criminal.

La proposta del grup parlamentari recolza la campanya "Banca Sota Control" promoguda per Veterinaris Sense Fronteres que denúncia l'excessiva especulació financera sobre els aliments que ha estat identificada, per institucions com les Nacions Unides o el Banc Mundial, com una de les principals causes del increment i volatilitat dels preus de l'alimentació.

La volatilitat de preus en els aliments bàsics està desencadenant uns efectes dramàtics a escala global


Des de l'inici de la crisi especulativa alimentària, 250 milions més de persones estan en situació de fam, ja són més de 1.000 milions; xifres i percentatges mai vistos fins ara en la història de la humanitat. L'especulació alimentària provoca fam, subnutrició i pobresa. Gairebé 2.000 milions de persones al món (una de cada 3) utilitzen més del 50% dels seus ingressos per adquirir menjar; els efectes de la pujada dels preus alimentaris per a aquestes persones són devastadors.

La campanya alerta sobre les pràctiques d'algunes entitats financeres de l'Estat Espanyol que tenen entre la seva cartera un fons especulatiu que opera amb aliments, en concret amb els cereals bàsics de l'alimentació humana (blat de moro i blat), amb la soja, el cacau, el sucre, el suc de taronja, els porcs i vedells/es, etc.

Alguns països i entitats financeres ja han fet passos dirigits a controlar l'especulació amb aliments. El govern de l'Índia ha anunciat fa pocs l'obertura d'un procés per establir una moratòria a aquesta activitat, també diverses entitats financeres com el Deutsche Bank o el Nordea noruec han declarat la seva intenció de replanteárselas, entitats que tenen en les seves carteres d'inversió l'especulació amb aliments.

L'Unió Europea, per la seva banda, està treballant en la reforma de la Directiva sobre els Instruments en els mercats financers (MiFID) (2004/39/CE), que hauria d'esdevenir una eina clau per eliminar l'especulació alimentària.

Des de Veterinaris Sense Fronteres "demanem als nostres representants en la comissió de Cooperació Internacional que recolzen la proposta instant al govern a posar en marxa la regulació necessària per posar fre a l'especulació amb un dret fonamental, el Dret a l'Alimentació. Confiem que sàpiguen aprofitar l'oportunitat de fer un pas importantíssim en la lluita contra la fam i la pobresa:

- Prohibint les inversions financeres especulatives sobre béns alimentaris de primera necessitat en països en vies de desenvolupament.

- Promovent en el si de la UE una posició clara en el marc de la reforma de la Directiva relativa als mercats d'instruments financers (2004/39/CE)".

Especulació Alimentària en 3 minuts


1. Especular amb aliments significa simplement que el menjar estigui subjecta als mercats financers, per tant, supeditada als grans inversors, bancs, o brokers que es dediquen a jugar amb la pujada dels preus d'aquestes matèries primeres per a la obtenir els beneficis esperats. Encara que sembli aterridor, això és així, i està legalment acceptat, ja que no existeix cap tipus de regulació que prohibeixi expressament jugar amb el menjar de les persones.

"En un any, el nombre de persones que pateixen fam ha augmentat en 44 milions". L'especulació alimentària ha estat identificada com la principal causa de les recents crisis alimentàries (2008,2011), en què milions de persones al món van morir de fam. Com a mínim 40 milions de persones de tot el món van ser empeses a la fam a causa de la crisi dels preus dels aliments de 2008.

Per veure l'article sencer "Especulació Alimentària en 3 minuts" cliqueu sobre el titular.

El PP impedeix a IU preguntar sobre Corinna, l'amant del monarca

El Govern es lliurarà d'haver de opinar al Congrés sobre el viatge que del monarca a Botswana fa dues setmanes per participar en una cacera, així com sobre el paper que té l'alemanya Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, la suposada amant del monarca, en Cap de l'Estat. La Mesa de la Cambra-en la qual té majoria absoluta el PP-ha vetat el 25% de les preguntes que va presentar l'Esquerra Plural-el grup que integra IU, ICV-EUiA i CHA-sobre aquestes dues qüestions relacionades amb la Casa del Rei.

Fonts de la Taula han explicat a Público.es que no s'ha admès cap de les qüestions requerides pel diputat d'IU Gaspar Llamazares sobre Zu Sayn-Wittgenstein. En les seves preguntes, el parlamentari s'interessava per qui havia nomenat la presumpta amant del rei com a "representant" de Joan Carles de Borbó, o per què gestions havia fet aquesta dona "en nom del monarca o al si d'alguna delegació oficial espanyola".

L'equip de Mariano Rajoy tampoc haurà d'explicar finalment "quin paper ha jugat la senyora Corinna en aquests últims anys, ia títol de què, en relació amb les inversions espanyoles a l'Aràbia Saudita i recíprocament". Amb aquestes qüestions, el diputat d'IU tractava d'aclarir així diverses informacions publicades en les últimes setmanes en diferents mitjans de comunicació.

A Llamazares també se li han vetat altres tres preguntes relacionades amb la cacera en què va participar el rei a Botswana. En concret, les referides a la valoració que va fer el Govern quan va conèixer les intencions del monarca, i als costos que va suposar aquest desplaçament. L'Executiu no tindrà doncs d'explicar el desglossament del cost del viatge de Joan Carles al país africà, ni si l'excursió va estar finançada pel pressupost de l'Estat o va ser pagada per empreses privades.

"Competència de la Casa Reial"

Les fonts consultades han explicat que totes aquestes despeses "són competència de la Casa Reial", justificant així que el Govern no hagi de donar explicacions. Aquestes mateixes fonts han afegit que també s'ha impedit al diputat d'EUPV Ricardo Sixto preguntar a l'Executiu sobre si pensa exigir explicacions a la Zarzuela sobre si el monarca "ha realitzat durant els últims anys algun tipus de gestió per afavorir els negocis dels patrocinadors de la cacera "en què va participar a Botswana.

Finalment, el parlamentari d'ICV-EUiA Joan Coscubiela tampoc podrà preguntar al Govern sobre l'opinió que li ha merescut l'escapada del monarca, ja que la Mesa ha vetat les preguntes 5,6,9 i 10 que va presentar el parlamentari sobre aquest assumpte.

El Govern sí donarà explicacions

La Mesa ha validat, en canvi, les preguntes que s'interessen sobre les explicacions que requerirà el Govern a la Casa Reial sobre el viatge del rei a Botswana, així com les que s'interessen sobre la informació que va rebre l'Executiu sobre el desplaçament.

Des d'IU, federació que no coneixerà oficialment les preguntes que li han estat prohibides fins demà o passat, han explicat que totes aquelles qüestions que no puguin plantejar al Congrés dels Diputats es les s'enviaran directament a la Zarzuela, com van fer ja amb les relatives a la "simpatia" que va mostrar el monarca cap als colpistes del 23-F, segons va publicar al febrer el setmanari alemany Der Spiegel.

Antoni Duran, més de vint anys sense pagar peatges i cap sanció

'Des de l'any 1990 vaig deixar de pagar els peatges cada vegada que l'autopista estava col·lapsada. I des de fa deu o dotze anys no n'he pagat mai cap per un altre motiu: pel greuge que patíem els catalans', explica l'arquitecte Antoni Duran, que fa vint-i-dos anys que no paga els peatges. Fins ara, tot i haver rebut notificacions de multa, mai no li han arribat a fer efectiva cap sanció. SI ha denunciat avui els teletacs a càrrec públics de que gaudeixen els diputats al Parlament.

Duran, que té 69 anys i el despatx d'arquitecte a Barcelona, no confia massa en la campanya #novullpagar començada fa menys de dues setmanes i a la qual s'han sumat desenes d'insubmisos als peatges. Pensa, 'per exeperiència', que a l'hora de la veritat 'els catalans som porucs'.

Ja fa molts anys que no paga cap peatge; el primers, a començament dels anys noranta, per protestar pel mal servei de la concessionària de l'autopista. I més tard, 'perquè vaig descobrir que els catalans pagàvem les autopistes i a tres-cents quilòmetres a la rodona de Madrid, no. I com que pel fet de ser català m'obliguen a ser espanyol, i la constitució diu que tots els espanyols són iguals, doncs quan paguin aquella gent jo també pagaré'.

El començament de la insubmissió


'Fa més de vint anys tenia una casa a Mont-roig del Camp (Baix Camp) i hi anàvem cada cap de setmana. Quan en tornàvem, l'autopista sempre estav col·lapsada. I quan arrribava al pagament, donava una targeta de visita meva al cobrador i li deiaque digués al seu amo que jo no pensava pagar', explica Duran, que passava amb el semàfor en vermell. I continua així: 'Vaig començar a rebre intimidacions de la direcció general de trànsit, dient-me que havia estat denunciat per no obeir el llum vermell fix del peatge.

'El llum vermell del peatge no és un senyal de trànsit'


Però jo vaig presentar recursos, un munt, per cada denúncia que rebia, al·legant que, tal com deia el codi de circulació, el llum vermell d'un semàfor regula una intersecció, i aquell no era el cas; allò no era un senyal de trànsit. I, per tant, Trànsit no podia admetre la denúncia de l'autopista. I si ho feia, prevaricava'.

Cada vegada que Antoni Duran rebia una denúncia, argumentava el mateix. Va rebre algunes respostes desestimant les al·legacions, però mai no el van arribar a sancionar.

La guàrdia civil no el va denunciar

Passats uns anys, després de saltar-se el peatge de Martorell de la AP-7, es va trobar una patrulla de la guàrdia civil, a qui va explicar que no pensava pagar pel greuge que patien els catalans respecte dels ciutadans d'altres llocs de l'estat. Li van prendre nota de les seves dades, i es va pensar que aleshores sí que el denunciarien i el sancionarien. Però mai no va passar.

Aquests últims anys, Duran se salta el peatge arrambant el cotxe al vehicle del davant i passant ràpid abans que no baixi la barrera. Li ha arribat alguna notificació de denúncia, però mai no l'han sancionat. 'Les autopistes tenen maneres de provar que no he pagat, m'han fet fotos, a mi i al vehicle, tenen les dades, fins i tot i hi ha l testimoni de la guàrdia civil, però no m'han sancionat mai', explica. I per què creu que és així? 'Potser perquè tenen por que en un judici el jutge acabi trobar que els meus arguments són vàlids.'

Detenen la secretària d'organització de la CGT per l'incendi a la Borsa

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dimarts al matí la secretària d'Organització de la Federació local de sindicats de la Confederació General de Treballadors (CGT) de Barcelona per l'incendi a les portes de la Borsa de la capital catalana durant el passat 29-M, dia de la vaga general. La detinguda és Laura G.R., de 46 anys, nacionalitat espanyola i amb domicili a Barcelona i se l'acusa d'haver participat en l'incendi i en destrosses de l'edifici. Segons la investigació, la detinguda no hauria participat sola i hauria comptat amb la col·laboració d'altres persones. Laura G.R. passarà aquest dijous a disposició judicial.

A la una del migdia, estava previst que comencés una protesta en solidaritat amb la detinguda davant la Comissaria dels Mossos d'Esquadra a Les Corts.

En concret, els Mossos li imputen els delictes de desordres públics, incendi, coaccions i el delicte relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Anteriorment, la policia catalana ja l'havia denunciat en diverses ocasions per faltes contra les persones, coaccions, danys contra el patrimoni i ocupació d'immobles.

El Comitè Executiu del Partit de l’Esquerra Europea demana la llibertat de l'Isma, Dani i Javi

El darrer cap de setmana s’ha celebrat a Madrid la sessió trimestral ordinària del Comitè Executiu del PEE (Partit de l’Esquerra Europea, del que formen part a Brusel.les IU i EUiA) on s’han exposat situacions i anàlisis de les diferents realitats nacionals, debatut temes d’activitat programades i de Grups de treball, calendari i pressupost. Tema rellevant va ser la previsió del proper Congrés del PEE que ha de celebrar-se el 2013 cap a meitat d’any a Alemanya, sota l'organització de Die Linke. El CE va aprovar per unanimitat una Moció d'EUiA exigint la llibertat dels tres estudiants vaguistes de Barcelona el 29-M.

Ha estat tractat amb profunditat el moment i calendari previst de l'Iniciativa Ciutadana Europea, per la creació d’un “fons de desenvolupament social i solidari, i una Banca pública”, que acaba la seva tramitació col·lectiva i preceptiva i que es preveu pugui arrencar la recollida de signatures el mes de setembre d aquest any.

Una altre qüestió central, l’ Universitat d’Estiu de 18 a 22 de juliol a Volos, Grècia, sota el títol: “Pobles d’Europa, Unim-nos!” i de la que apareixeran en les properes dates totes les informacions a la pag web del PEE/EL, així com l’agenda i les condicions d’inscripció.

Altres temes debatuts han estat assumptes d’estatuts, calendaris, propers executius (a Atenes i Copenhaguen), informacions dels grups de treball, informe de l’assemblea general dels joves d’ENDYL, trobada prevista amb representació de la Xina, o l'actualitat a Bielorrússia, Moldàvia, Alemanya, Finlàndia, Bèlgica, Rep. Txeca, Romania, Xipre, Dinamarca, així com informacions sobre la darrera Cimera Europea Alternativa del 30 de març a Brussel·les, o la nostra contribució al Fòrum Alternatiu Mundial de l’Aigua (Marsella 14 a 17 de març).

Ens ha visitat i ha intervingut el representant del Front POLISARIO a Madrid, el company Ali Motjar.

Pel que fa a EUiA Confirmades les seves dues activitats pendents en el curs d’aquest any:

- Jornada 5, 6 d’octubre: “L’Europa de les desigualtats” amb el Grup de treball de Serveis Públics del PEE i altres convidats/des.

- Festa anyal l’Alternativa, previsiblement el primer dissabte (6) d’octubre. Participació de membres del PEE.

Finalment en el capítol de Mocions–Resolucions, destacar una sobre la nacionalització d'YPF a l’Argentina on el PEE acaba dient: ”…El PEE es felicita de la recuperació del control d’aquest instrument de desenvolupament que aportarà a l’Argentina els mitjans necessaris per assolir la plena sobirania energètica i desenvolupar polítiques públiques a favor del progrés econòmic i social”.


Moció presentada per EUiA pels estudiants detinguts el 29-M:


Moció presentada per EUiA: "El Partit de l’Esquerra Europea, reunit el seu Comitè Executiu a Madrid, ratifica i reitera la seva posició feta pública de suport i solidaritat amb els tres estudiants, l'Isma, en Dani i en Javi, detinguts i empresonats el 29 de mars pel fet d’exercir i practicar el seu dret a la vaga general.

Son ja 24 dies , masses dies, en presó “preventiva”, decretada sense judici ni arguments, com no siguin la manifesta hostilitat i l’agressió a la mateixa expressió dels drets socials, democràtics i sindicals.

Se’ls acusa de participar a uns “desordres” en els que és impossible poguessin intervenir-hi,
se’ls prejutgen intencions o presumpcions, se’ls conculquen drets, i s’ataca i qüestiona el dret mateix a la vaga, a l’organització sindical i a l’autodefensa dels treballadors/es.

El PEE i els Partits membres que la composen, a proposta d’EUiA, manifesten el seu rebuig a aquests empresonaments injustos i injustificats, el seu suport solidari als tres joves estudiants i als seu familiars, i exigeixen el seu alliberament immediat".

Bildu pregunta a l'arquebisbe de Iruñea si explicarà al Parlament el robatori d'immobles

El grup parlamentari de Bildu ha enviat una carta a Francisco Pérez, arquebisbe de Iruñea, a fi de conèixer la seva disposició per comparèixer en una sessió de treball del Parlament navarrès i "donar informació de primera mà sobre els motius que han portat l'arquebisbat a immatricular centenars d'immobles en els últims anys", emparant-se en una llei franquista i la complicitat dels governs nazionalcatólics. Foto: L'Arquebisbe lladre i el capo de la màfia vaticana.

La coalició abertzale sosté que no li cap "cap dubte" que l'arquebisbe és "perfectament conscient de la gravetat de la situació que ha generat aquesta ingent quantitat de immatriculacions sentides com autèntiques usurpacions als municipis per una gran part de la ciutadania" de Nafarroa i assenyala que, "sent el Parlament el fòrum on resideix la sobirania de la ciutadania de Navarra, creiem imprescindible mantenir una sessió de treball amb la seva presència, oberta als mitjans de comunicació, en la qual puguem tenir informació i debatre al voltant a aquesta greu qüestió".

La Plataforma de Defensa del Patrimoni critica el bisbe per seguir la tesi de Sebastián

«Després de la marxa de l'arquebisbe Sebastián, esperàvem amb interès quina seria la postura del nou arquebisbe en el tema candent de la privatització de les esglésies i ermites navarreses. El passat dia 15 de març l'Arquebisbat va treure una nota i, malauradament, vam comprovar que manté una actitud similar a l'anterior, ia més aprofundeix en arguments falsos ». Així ho afirmen Pedro Leoz i José Mari Esparza, president i secretari, respectivament, de la Plataforma de Defensa del Patrimoni Navarro.

L'Arquebisbat assegurava que l'Església té la propietat dels temples «de manera pacífica des de sempre», i que «en general es construïen per iniciativa de l'Església».

«Això és un disbarat. L'Arquebisbat sap que això és mentida. Ja en 1933-recorden en nom de la Plataforma-el Govern democràtic de la República va declarar públics aquests béns. Com sempre ho van ser en la seva immensa majoria: la seva construcció i millores eren decisions que prenia generalment tot el poble reunit en consell o bazarre. Una altra cosa és que per al seu ús religiós necessitessin la benedicció del bisbe».

Com a exemples, assenyalen que l'Ajuntament de Cascante va pagar la reconstrucció del temple de la Verge del Romero, que l'Ajuntament de Iruñea va construir la Capella de Sant Fermí, per al que va haver de suspendre sis anys les curses de braus, i que el de Tafalla va acordar edificar l'església de Santa Maria i el convent de Caputxins.

L'Església catòlica espanyola -el major propietari immobiliari d'Europa- continuarà sense pagar l'IBI i robant immobles

L'exempció del pagament de l'Impost de Béns Immobles (IBI) de la qual gaudeix l'Església catòlica espanyola "no és una situació de privilegi", segons l'indecent gerent de l'Episcopat, Fernando Giménez. "El règim fiscal no deriva dels Acords Església-Estat, sinó de la Llei de Mecenatge. Tenim el mateix tipus fiscal que qualsevol fundació". Giménez negava així que la Conferència Episcopal hagi de donar pas algun per acabar amb aquest frau i argúcia legal abusiva i immoral, que enfonsa les seves arrels en la desamortització de Mendizábal al s.XIX.

No passarà, doncs, com a Itàlia, i l'Església catòlica espanyola no pagarà les retallades del nou Govern feixista de Mariano Rajoy. Les dures mesures econòmiques empreses en els primers moments d'aquesta legislatura no afectaran a l'exempció de l'IBI, del qual l'Església catòlica està exempta a Espanya.

L'Església italiana pagarà impostos pels seus edificis

El primer ministre italià aquest dijous, durant la celebració del 30 aniversari de la signatura del Pacte Lateranense entre Itàlia i la Santa Seu, va comunicar en persona a les autoritats vaticanes que hauran de pagar l'IBI dels seus immobles. El clergat té uns 50.000 immobles, dels quals 30.000 no paguen impostos tot i que no es dediquen només a l'oració.

La polèmica va sorgir després de la suplantació de la identitat, a través de la xarxa, del ministre d'Economia, Luis de Guindos, i se succeeix després que alguns ajuntaments entre ells, els de Fuenlabrada o Madrid es posicionessin a favor que l'Estat abonés als consistoris l'IBI d'aquelles institucions exemptes, com la Corona, l'Exèrcit o l'Església.

Però encara que alguns membres del Govern sí que han apuntat aquesta possibilitat, no sembla factible que en els propers mesos es mogui cap privilegi eclesiàstic. Tampoc que prosperi la iniciativa d'Izquierda Unida per tal que s'apliqui una retallada del 20% en l'assignació tributària a la secta, ara que el seu sector més feixista, de l'Opus Dei i els jesuïtes, és al govern del PP i CiU.

L'Església catòlica continua robant milers d'immobles amb l'impunitat del nazionalcatolicisme del PP-PSOE


L'Església espanyola ve durant anys posant al seu nom cases rectorals, vinyes, oliveres, atris, solars, pisos que pertanyien als pobles o que, en tot cas, mai es van registrar. I ho ha fet calladament, sense que ningú percebés aquesta mena de voracitat immobiliària emparada pels articles 206 i 304 de la Llei i el Reglament hipotecari. Els bisbes poden emetre certificacions de domini com si fossin funcionaris públics. Aquest privilegi es va engrandir el 1998, quan el Govern de llavors va suprimir l'article 5 del Reglament esmentat, que impedia la mateixa pràctica sobre edificis de culte, esglésies, catedrals o ermites.

"Ells tenen temps i diners. Nosaltres no", diu l'alcalde de Garisoain


Des d'aquell any, també poden inscriure les propietats al seu nom. A això es diu, en l'argot administrativa, immatricular. I ho estan fent a preu fet. Es pot dir que a Navarra les jeràrquiques sotanes han arrasat el territori. A nom de la diòcesi figuren ja centenars de temples parroquials, ermites, basíliques, amb tot el que tenen dins, també tenen al seu nom cases, magatzems i fins cementiris, garatges o frontons.

¿Només a Navarra? No Per tot Espanya es repeteix el mateix procediment, que és tan barat i senzill per a ells com complex per a un ciutadà particular. Molts alcaldes i particulars han descobert el cas amb sorpresa i lluiten ara per retornar al poble l'immens patrimoni cultural i immobiliari que consideren arrabassat. "Robatori" i "espoliació", repeteixen quan se'ls pregunta pel cas.

"Inconstitucional", diuen els experts jurídics. "No sent funcionaris públics, poden actuar com si ho fossin. Si l'article 16 de la Constitució no atorga caràcter estatal a cap confessió, ells no poden equiparar-se a un funcionari públic", comença Alejandro Torres, catedràtic de Dret Públic de la Universitat Pública de Navarra.

Torres cita una sentència de 1993 que va declarar inconstitucional l'article 76.1 de la Llei d'arrendaments urbans. Fins llavors, un capellà podia desallotjar un inquilí d'una casa sense haver de provar la necessitat d'ocupació. Un pare no podia fer-ho sense demostrar, per exemple, que el seu fill necessitava la casa. L'Església sí. Però aquella sentència venia a dir que "no es poden confondre fins estatals amb fins religiosos, ni fins públics amb fins religiosos. Ni a l'Església amb una corporació de dret públic", recorda Alejandro Torres. "Aquesta filosofia és traslladable al peu de la lletra en el cas de les immatriculacions que s'estan produint", assegura.

Pot ser, però perquè un d'aquests casos arribi al Constitucional es necessita que un jutge plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat, o un recurs d'empara. O bé que un particular esgoti les instàncies jurídiques fins a arribar a aquest tribunal.

Una dona dóna un ronyó a la seva jefa i aquesta l'acomiada

Una dona li va donar un ronyó a la seva jefa i aquesta posteriorment la va acomiadar. Aquesta és la història que recull el diari nord-americà The New York Post i que relata com Debbie, una nord-americana de 47 anys resident a Long Island, va ser posada de potetes al carrer després de sotmetre's a una operació per entregar l'òrgan que necessitava la seva mestressa i propietària, Jackie Brucka, de 61 anys: "És una cosa dolorosa i horrible, em vaig sentir traïda", ha explicat la víctima, divorciada i mare de dos nens.

Pel que sembla Brucka li va explicar a la seva empleada els problemes de salut que patia i Debbie va decidir lliurar el seu ronyó. "Podria considerar l'oferta un dia", assegura que li va dir la ocupadora al seu contractada segons el diari novaiorquès.

Va ser al gener de 2011 quan Debbie va rebre una trucada del seu cap, que li va preguntar si la seva oferta encara continuava vigent. Davant la resposta afirmativa de Debbie, tot es va posar en marxa.

Hi va haver un contratemps. El ronyó de l'empleada no encaixava amb el del seu cap, així que finalment es va decidir per un intercanvi: el de Debbie aniria per a un pacient a Missouri i Bruck va rebre el d'un altre procedent de San Francisco.

Pocs mesos després de l'operació, l'empleada va començar a tenir problemes que se centraven en les seves cames en l'aparell digestiu. Es va sentir pressionada a tornar a la feina, encara que no estava en condicions. El seu cap continuava recuperant i després de comprovar que Debbie faltava a les seves responsabilitats professionals després de l'operació va decidir acomiadar-la. "Si no ho faig pensaran que et dono un tracte especial", li va dir Brucka.

La farmacèutica Grifols duplica el seu benefici el primer trimestre

La farmacèutica Grifols -el vampir neofeixista que proposa que els aturats puguin donar sang cobrant per això i viure d'aquest sou fins al seu dessagnat total com als EUA- va obtenir un benefici net de 67,5 milions d'euros el primer trimestre de l'any, fet que suposa duplicar els guanys del mateix període del 2011, segons ha informat aquest dimarts la companyia, que ha precisat que aquest resultat inclou les despeses d'integració relacionades amb l'adquisició de Talecris, que es va produir al juny de 2011.

En termes 'proforma', sense incloure els costos associats a l'operació de compra de la nord-americana, el benefici net ajustat del grup farmacèutic hauria baixat un 3,3% el primer trimestre, fins als 79,2 milions d'euros. Les vendes totals van arribar als 666.700.000 d'euros, un 17,7% més, mentre que el resultat brut d'explotació (Ebitda) s'ha situat en 213.100.000, un 41,3% superior al d'un any abans.

Las Vegas: Ni riquesa ni treball ans màfia, crims, atur i misèria

Roderic Guigo: "El govern de la Generalitat promou l'instal·lació del complex EuroVegas al voltant de la ciutat de Barcelona. Segons Artur Mas, aquest projecte és 'crucial per al benestar futur del nostre país i conduirà a la creació de milers de llocs de treball'. L’any 1931, el joc va ser legalitzat a l’estat de Nevada i va començar la construcció de casinos a la ciutat de Las Vegas. Durant els anys quaranta, Las Vegas (i l’estat de Nevada) es van convertir en una atracció turística mundial lligada al joc. Ara, irònicament, ocupa la primera posició pel que fa a desocupació: és, amb diferència, l'estat amb l'índex d'atur més alt dels EUA".

"Avui, setanta anys després, l'estat de Nevada ocupa la posició 46, entre els 50 estats de la Unió, pel que fa a la qualitat de les escoles; la número 42 pel que fa a la salut dels ciutadans, i la número 45 pel que fa a la proporció de joves amb títol universitari. D'altra banda, en canvi, ocupa la tercera posició en nombre de crims violents i la segona en nombre d'execucions hipotecàries. Irònicament, ocupa la primera posició pel que fa a desocupació: és, amb diferència, l'estat amb l'índex d'atur més alt dels EUA".

L'FBI amenaça que 300.000 ordinadors poden quedar-se sense Internet al juliol

Més de 300.000 usuaris d'ordinador de tot el món poden perdre el seu accés a Internet a partir del 9 de juliol, quan l'FBI apagarà els servidors temporals que van activar després de descobrir una important trama de pirateria. L'Oficina Federal d'Investigacions (FBI) ha creat una pàgina web (www.dcwg.org) que permetrà als usuaris determinar si els seus ordinadors podrien estar entre els afectats per la trama, segons un portaveu de l'agència nord-americana. Foto: L'FBI utilitza aquest logo per indicar que un ordinador està lliure del virus DNS (FBI).

L'apagada s'explica per l'anomenada Operació Clic Fantasma, que al novembre va portar a la detenció de sis ciutadans estonians acusats de frau, en infectar centenars de milers d'ordinadors a tot el món amb un codi maliciós anomenat 'DNS Changer', que facilitava la entrada de virus informàtics en el sistema.

Segons l'FBI, els pirates van utilitzar aquest accés per redirigir als usuaris als seus propis servidors i manipular la publicitat en línia, amb el que van guanyar fins a 14 milions de dòlars en ingressos il·legals.

L'agència federal calcula que al voltant de 350.000 ordinadors segueixen infectats, entre ells 85.000 en Estats Units, on el virus va arribar fins i tot a ordinadors de la NASA.

Al desmantellar la trama, l'FBI va activar servidors temporals per evitar la desconnexió immediata de molts dels usuaris infectats, i donar-los temps a netejar els seus arxius.

El proper 9 de juliol, l'agència s'apagarà definitivament aquests servidors, de manera que urgeix als usuaris de tot el món a comprovar en la seva nova pàgina web si el seu és un dels ordinadors afectats.

Felipe escridassat a Alcalá: "Borbón, cabrón, trabaja de peón!"


Felipe de Borbón va ser escridassat per la ciutadania durant els actes de lliurament del Premi Cervantes a la Universitat d'Alcalá: "Borbón, cabrón, trabaja de peón!", és el crit que es pot escoltar en la retransmissió que va emetre la 2 de TVE just abans que el periodista iniciés la narració. Un detall que va ser censurat en directe però que un vídeo s'ha encarregat de rescatar. La Casa Reial passa pel seu pitjor moment enmig de la corrupció i la dictadura imposada pels sectors més reaccionaris i feixistes de la monarquia, il·legítima, usurpadora i hereva antidemocràtica del cop militar gestat i finançat des de Roma per Alfons XIII i l'eix nazionalsocialista.

Després del vergonyós incident del rei vell verd a Botswana, durant un viatge de caça i de gresca amb la seva nòvia 30 anys més jove, i que el seu nét Froilán es disparés en un peu dies abans mentre practicava amb una escopeta al costat del seu pare, el cocaïnòman Jaime de Marichalar. A això se suma el cas Urdangarin ("Corral de porcs en eukera"), que li imputa en el cas Palma Arena per prevaricació, malversació i frau.

No és la primera vegada que el príncep Felipe escolta les crítiques del poble. Al juny de 2011, la jove Laura Pérez li va demanar a l'hereu al tron ​​que abdiqués: "Quan vostè sigui rei, tindrà l'honestedat suficient per proposar un referèndum sobre monarquia o república per una qüestió democràtica?". El tirà que ja exerceix com a successor interí respondre llavors que per a això seria necessari canviar la Constitució.

El robatori i negoci del neofeixisme: Repagarem les pròtesis, transport i els productes dietètics abans del 30 de juny

Els usuaris de la Sanitat pública hauran de repagar les pròtesis, els productes dietètics i fins i tot el transport sanitari, d'acord amb el decret que publica avui al BOE de la Dictadura franquista, que considera aquests productes i activitats com "serveis accessoris" subjectes a aportació per part del contribuent sense que s'apliqui cap límit de quantia a aquesta aportació", mentre el poder segueix robant a cabassos i "amnistiant" els seus còmplices criminals en el frau fiscal i el blanqueig de diners del narcotràfic i organitzacions mafioses.

El percentatge d'aportació de l'usuari "es regirà per les mateixes normes que regulen la prestació farmacèutica, prenent com a base de càlcul per a això el preu final del producte i sense que s'apliqui cap límit de quantia a aquesta aportació".

Així s'estableix en el Reial decret llei de mesures urgents per privatitzar el sistema nacional de salut ii desterrar la classes treballadores de les seves prestacions. Aquest tipus de prestacions-ortoprotètica, productes dietètics i transport sanitari no urgent-, que es dispensen de manera ambulatòria, estaran incloses en la "cartera comú suplementària" del Sistema Nacional de Salut.

També destaca en la norma la modificació de l'article relatiu al desenvolupament dels serveis comuns, entre els quals no s'inclouran aquelles tècniques, tecnologies i procediments que no tinguin suficientment provada la seva "contribució a la prevenció, diagnòstic, tractament, rehabilitació i curació de les malalties, conservació o millora de l'esperança de vida, autonomia i eliminació o disminució del dolor i el sofriment".

És evident que la esdperanza de vida per als treballadors, el dolor i el seu patiment són fets que no afecten els sectaris del nazionalcatolicismo, només interessats en l'espoli, la corrupció i el seu benefici.

Sindicat de Mossos USPAC: "Pagesos haureu de patrullar-vos les terres"

El sindicat de Mossos d'esquadra Uspac, davant el trasllat massiu de mossos a Barcelona per a la cimera del BCE -la màfia bancària d'Europa- ha emès el següent comunicat: "Pagesos haureu de patrullar-vos les terres, a les nits i, de ben segur, aviat tot el dia. Pagesos i ciutadans d’arreu de Catalunya, cal que sabeu que, un cop més, estan buidant de Mossos les comarques i se'ls estan portant a Barcelona. La por d’un Govern, (el dels pitjors) de fer un nou ridícul en la cimera del proper mes de maig, fa què, mentre als pagesos els toca vigilar les seves terres i propietats, als Mossos se'ls emportin a Barcelona".

"Pagesos d’Alcarràs, Almacelles i d'altres indrets, us estant fent funcions que no us pertoquen i s’estan aprofitant del vostre esforç. Sovint s'al·lega manca d’efectius, que la tenim, i és agreujada, però per aquestes mesures que encara agreugen més les mancances i ens fan més vulnerables davant la delinqüència".

"Ja és prou patètica la gestió d’aquesta conselleria d’Interior fins ara, com per veure aquestes accions que demostren, per un costat, que no saben per on caminen, i per l’altre: que han posat al capdavant de la conselleria i la direcció a gent sense cap mena de coneixements en matèria de gestió policial".

Josep Ramon Sanahuja
Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya

La Guàrdia Civil dificulta a IU el seu homenatge als comuners

Cayo Lara s'ha trobat avui de cara amb la Guàrdia Civil. El coordinador federal d'IU es disposava a realitzar aquest matí el tradicional homenatge que cada any ret seva federació als comuners castellans vençuts per les tropes mercenàries de Carles I, el borgonyó, a la localitat val · lisoletana de Villalar dels Comuneros en 1521. Però diversos agents del cos armat van impedir al grup fer camí cap a la Plaça Major de la localitat, on hi ha el monòlit en honor als revolucionaris. Foto: Cayo Lara, coordinador d'IU, aquest matí a Villalar (Valladolid), intentant vèncer el bloqueig dels agents.

Fonts d'IU han explicat en una nota que l'obstaculització es va produir durant diversos minuts. Després d'atendre els mitjans de comunicació, la comitiva d'IU havia sortit de la carpa instal · lada tradicionalment per aquesta organització en la campanya després d'una pancarta confeccionada per a aquest dia. Just quan iniciaven el seu camí cap a la Plaça Major els agents de la Guàrdia Civil els van impedir el pas sense explicar-los les raons per les quals els impedien accedir al monument.

A més de Cayo Lara, en el mateix grup hi havia els coordinadors generals d'IU de Castella i Lleó, Astúries i Navarra, José María González, Jesús Iglesias i José Miguel Nuin, respectivament.

IU registrarà una pregunta al Congrés

Segons ha explicat la federació en una nota de premsa, l'actitud d'alguns dels agents va propiciar "moments de tensió" en no oferir cap explicació dels motius pels que actuaven d'aquesta manera. Encara que, finalment, després de diferents converses entre els dos grups, els agents es van apartar parcialment del camí per permetre als membres de la comitiva d'IU l'entrada a la plaça per continuar la seva activitat.

Davant aquests fets, que Lara ha qualificat de "greus", IU registrarà una pregunta al Congrés dirigida al Govern per conèixer si la Guàrdia Civil tenia algun tipus d'ordre per intimidar a alguns dels assistents als actes de Villalar i si aquestes havien estat donades des del Ministeri de l'Interior.