dilluns, 24 de gener de 2011

La dreta monàrquica pacta la llei Sinde

El PSOE, el PP i CiU han tancat aquesta tarda un acord sobre la llei Sinde i l'aprovaran en el senat espanyol amb algunes modificacions que afecten les garanties judicials en el procés que permetrà tancar webs que ofereixin sense autorització continguts subjectes a drets d'autor. Aquest vespre s'acabava el termini per presentar esmenes a la disposició addicional de la llei d'Economia Sostenible (LES), l'anomenada llei 'Sinde'. Els dos partits majoritaris espanyols aprovaran la llei a la cambra alta després del fracàs al congrés.

El punt clau de les negociacions entre els dos partits espanyols era en les mesures de control judicial. Així, el PP demanava que s'introdueixin més garanties a l'hora de tancar una web amb enllaços per a descarregar arxius. És a dir, en la proposta del govern una comissió del Ministeri de Cultura podia ordenar el tancament d'una web i un jutge havia de decidir si admetia el tancament en quatre dies.

Amb la modificació que han acordat CiU, PP i PSOE, el jutge intervindrà en la primera fase i, tot i que volen que sigui un òrgan administratiu qui comenci el procés, serà necessària una autorització judicial per a tot allò relatiu a drets fonamentals, sobretot pel que fa a l'accés a dades confidencials. Segons l'acord, el jutge intervindrà en el momenten que la comissió de la Propietat Intel·lectual rebi una denúncia i hagi de demanar dades sobre la propietat del domini, els usuaris de la web i altres dades confidencials.

Des del primer moment, la llei ha generat una forta oposició a internet. Webs de descàrregues han tancat dues vegades com a protesta, fent baixar en gran mesura en trànsit a la xarxa, i el col·lectiu Anonymous va atacar les pàgines de PSOE, PP, CiU i PNB.

"El dany causat per la prohibició supera, amb escreix, al causat per les drogues"

Segons la Comissió Global sobre Polítiques de Drogues, la política contra la producció, el trànsit i la distribució de droga ha fracassat, i Amèrica Llatina és la mostra d'això: "En molts països el dany causat per la prohibició de les drogues en termes de corrupció, de violència i de violació dels drets humans, supera amb escreix el dany causat per les drogues", considera la Comissió que es reuneix aquest dilluns i dimarts, a Ginebra.

Les afirmacions fetes per la Comissió, que es reuneix els propers dos dies a Ginebra, són contundents. A la regió han augmentat el consum, la violència i la presència del crim organitzat. La criminalització del consum ha donat lloc a l'aparició d'una bastida que ha fet créixer la corrupció de funcionaris i policies i facilitat la infiltració del crim a les institucions.

La comissió, encapçalada pels presidents Fernando Henrique Cardoso, César Gaviria i Ernesto Zedillo, i que inclou personalitats com Javier Solana, Amartya Sen, Graça Machel i William Perry, demana per tant que, en primer terme, es reconegui el fracàs de les polítiques vigents i es proposen noves polítiques més segures. Aquestes haurien de posar l'èmfasi en els temes de la prevenció i el tractament, encara que aplicant accions repressives quan siguin necessàries.

Les polítiques repressives dels Estats Units i les europees de reducció de danys no van aconseguir ni reduir els mercats ni reduir el consum: tots dos han augmentat i amb això ha augmentat també la violència. En el cas d'Amèrica llatina, Mèxic s'ha convertit en l'escenari on els cartells de la droga, en la lluita pel control del mercat, causen morts que es compten per milers cada any. Les presons de les principals ciutats del continent estan abarrotades, i dins d'elles s'estén la corrupció.

Segons la Comissió, igual que les campanyes contra el tabac, l'alcohol i les malalties de transmissió sexual, que han tingut èxit, també ho tindria una campanya preventiva que es dirigeixi a la demanda tant com a l'oferta.

Primer discurs de Nuet en català al senat: "Cal una intervenció pública" en l'energia

Joan Josep Nuet, senador d’EUiA, ha intervingut al Senat en el debat d'una moció del PP sobre el rebut de la llum i el sector energètic del PP i ho ha fet, per primer cop, en català, congratulant-se de poder fer-ho ja que denota que la cambra legislativa “s’adapta a la realitat del que és l’Espanya plural”. El senador ha condemnat la pujada excessiva del rebut de la llum i l’acumulació dels darrers anys que han incrementat el preu de la llum molt per sobre dels increments de l’IPC i els salaris.

Per a ICV-EUiA, ha apuntat Nuet, la “privatització i la liberalització en el sector energètic dels darrers temps ens ha portat a un pitjor servei i a un descontrol dels preus”. “Tenint en compte que els sector energètic és un sector estratègic de l’economia espanyola, cal una planificació pública i la intervenció política i econòmica de l’Estat”, ha afegit.

Nuet també ha defensat que “el debat de les energies renovables és un debat estratègic en el canvi de model productiu” i que, per tant, s’ha de fer de manera “objectiva i global”, no tractar-la de rebot, tal i com fa el PP en la seva moció. En referència a la petició del PP de despolititzar aquest debat, Nuet ha dit que aquest debat “no l’han de controlar les empreses que fan negoci amb l’energia elèctrica, sinó els Parlaments.”

Nuet ha assegurat que el seu grup, Entesa Catalana de Progrés, està totalment d’acord amb què l’informe de la subcomissió del Congrés dels Diputats sobre la planificació energètica a Espanya, sigui un informe de referència.

“El debat energètic és un dels debats que està en el fons del debat sobre el canvi de model productiu”, ha remarcat també Nuet.

D’altra banda, el senador ha assenyalat que s’ha de planificar l’apagada nuclear, pel que ha destacat la importància de les energies renovables.

Finalment, Nuet ha dit que “el canvi de model energètic ha d’apostar clarament per l’estalvi i l’eficiència”.

A 34 anys de l'assassinat dels advocats comunistes d'Atocha

Avui, dilluns 24 de gener, es compleixen 34 anys del que ja ha passat a la història com "LA MATANÇA D'ATOCHA". Convé no oblidar el que va passar, un grup de feixistes va irrompre en el despatx dels advocats i advocades de CCOO, militants del PCE, situat al carrer Atocha n º 55 de Madrid, i pistola en mà van obrir foc contra tots els presents, nou persones, set advocats, un estudiant de dret i l'administratiu, van morir cinc i van ser ferits els altres quatre.

Va ser una matança programada en un moment clau de la transició política del nostre país. Hem de recordar que en aquest moment ja s'havien realitzat nombroses vagues i els avenços de la classe treballadora feien ressentir els guanys dels empresaris, els advocats i advocades laboralistes de CCOO eren un instrument fonamental d'aquesta lluita, la dreta d'aquest país no havia de consentir que els seus privilegis es poguessin trontollar els més mínim, no va ser l'obra de quatre radicals feixistes que van actuar pel seu compte. En aquell moment la crispació i la por eren una realitat als carrers, amb aquesta matança van demostrar fins a on podien arribar, el poble ja sabia el que podia passar-te si eres del PCE i posaves en dubte els privilegis dels de sempre, els privilegis de els d'abans, dels de llavors i que continuen sent els privilegis dels d'ara.

Madrid els va acomiadar d'una manera multitudinària, més de 200.000 persones van sortir al carrer en un enterrament on va imperar el silenci, el servei d'ordre del PCE format per més de quatre mil persones no va permetre un mínim altercat, va ser la primera manifestació massiva de la esquerra des d'abans de la dictadura. Un milió de treballadors i treballadores van anar a la Vaga en resposta als assassinats.

Les morts d'aquests camarades no van ser les úniques d'aquest moment històric però la matança d'Atocha sí que va ser el fet més violent, deu persones van ser assassinades en només dos mesos, desembre i gener, però els crims d'Atocha van marcar la transició, després de la demostració de força del PCE als carrers de Madrid era insostenible la il.legalització del mateix.

El PCE va ser l'única resistència que hi ha a la dictadura franquista, la lluita dels i les comunistes va ser molt dura i amb tràgiques conseqüències, presó i afusellaments per a un gran nombre d'ells i elles. Després de la mort de Franco la lluita va continuar i com veiem cobrant encara més víctimes. El PCE ha estat el partit que va lluitar per la democràcia, una democràcia que fan feble aquells que utilitzen els seus càrrecs per créixer, per enriquir-se i per prevaricar i que mai van estar en la lluita per la llibertat d'aquest país, tot el contrari, estaven en l'altra part.

Avui, 34 anys després de la matança d'Atocha, convé no oblidar la història recent del nostre país i sobretot no oblidar a aquells i aquelles que amb la seva vida van lluitar per la llibertat i per la igualtat de classes, camarades amb nom propi, un nom propi que sempre hem de recordar. En l'atemptat d'Atocha van morir els advocats Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco, l'estudiant de dret Serafín Holgado de Antonio i l'administratiu Angel Rodríguez Leal. Van resultar greument ferits Miguel Sarabia Gil, Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell, Luis Ramos Pardo i Dolores González Ruiz.

Potser sigui un bon moment per veure un cop més la pel.lícula del camarada Juan Antonio Bardem "7 dies de gener"... Si el ressò de la seva veu es debilita, morirem.

Alfredo Albornos (Secretari general del PCPV) i Rosa Pérez (Secretària de drets humans del PCPV)

Tunísia i Cuba: Un tractament mediàtic i polític desigual

José Manzaneda, Coordinador de Cubinformación: La recent revolució que ha enderrocat el govern de Tunísia ens dóna peu per analitzar el tractament desigual dels grans mitjans en funció del país sobre el qual informen. L'escriptor Santiago Alba Rico analitza en un estudi sobre mitjans de comunicació de l'any 2005 el tractament informatiu sobre Tunísia i Cuba per part dels principals diaris espanyols.

De gener a juny d'aquell any, per exemple, el diari El Mundo, en les seves edicions digitals, va publicar 5.162 textos sobre Cuba, gairebé tots ells sobre aspectes problemàtics de la quotidianitat del país i carregats de condemnes a l'acció del govern local, encara que cap relacionat amb conflictes polítics i socials de gravetat. En canvi, sobre Tunísia, només va publicar 658 notícies, 8 vegades menys que sobre Cuba, cap sobre els seus problemes socials i gairebé la totalitat sobre el campionat mundial d'handbol celebrat aquell any. El diari El País va publicar 618 notícies relacionades amb Cuba, en la mateixa línia de destacar problemes i contradiccions socials, i 199 sobre Tunísia, però en aquest cas totes sobre turisme o el citat mundial de handbol.

El periodista Pascual Serrano ens recorda que, mentre els esmentats diaris segueixen utilitzant termes despectius cap a Cuba, com "Dictadura" o "règim", en rara ocasió els han aplicat en les seves notícies sobre Tunísia. Als seus lectors tot just els han arribat, en aquests anys, les denúncies sobre les greus violacions de drets humans en aquest país africà. Mentrestant, són saturats amb les aparicions dels anomenats "Dissidents" cubans, les acusacions contra el seu govern, encara que no vagin acompanyades de proves, són sistemàticament convertides en notícia.

La docilitat dels mitjans amb el deposat govern de Tunísia és proporcional a la complicitat que han tingut amb ell, durant dècades, altres factors de poder mundial.

L'últim informe del Banc Mundial sobre Tunísia, per exemple, lloava el model econòmic del deposat govern. Un model que, finalment, ha conduït a una explosió social a causa de l'atur, la pobresa i els alts preus dels productes bàsics. Però mentre el Banc Mundial ha atorgat, durant anys, milionaris préstecs a Tunísia, no ha lliurat un sol dòlar a Cuba. La raó, al marge del dret a vet que, en la pràctica, té EUA en aquesta institució, és que l'Illa es nega a complir els paquets d'ajust estructural de tall neoliberal que Tunísia sí complia a la perfecció. Malgrat tot, sense préstecs i bloquejada, Cuba millora cada any els seus índexs de desenvolupament humà.

Governs de les grans potències condemnen any rere any l'acció de govern i el sistema econòmic de Cuba, i pressionen sense parar per enderrocar-lo. Tot i això, no s'aprecien en aquest país símptomes greus de ruptura social, i els problemes econòmics de l'Illa s'estan abordant públicament en desenes de milers d'assemblees ciutadanes, en un exercici democràtic sobre el qual els mitjans internacionals poc informen. Les denúncies de la Unió Europea, per exemple, sobre una suposada repressió a Cuba causen perplexitat si comparem l'actuació de la policia cubana amb la de tants llocs d'Europa, o si contemplem el silenci europeu, durant aquests anys, davant els crims de la policia tunisiana. La Unió Europea, per exemple, va aprovar el 1996 l'anomenada Posició Comuna cap a Cuba, que inclou condicionaments polítics i econòmics de tot tipus per poder arribar a qualsevol acord amb l'Illa.

El 1998, però, la Unió Europea arribava a un acord d'associació amb Tunísia, sense cap condició a canvis interns.

El tractament desigual dels mitjans, de les potències i institucions financeres, les pressions i condemnes a determinats governs poc tenen a veure amb un suposat impuls de la democràcia i els drets humans, i bastant més amb la docilitat o fermesa d'aquests governs davant els interessos econòmics i polítics dels grans factors de poder mundial.

VIDEO d'aquest article:
http://www.cubainformacion.tv/index.php?option=com_content&task=view&id=19162&Itemid=86

Participa en el debat sobre aquest vídeo a You Tube i insereix els teus comentaris
http://www.youtube.com/watch?v=n11QNSQ1PBE

Tunísia: Creixen els aldarulls malgrat el toc de queda

Avui dilluns, la capital de Tunísia, Tunis, ha despertat amb forts enfrontaments entre els ciutadans, que han desafiat aquesta matinada el toc de queda per primera vegada, i la policia antidisturbis. A prop del Palau de Govern, els manifestants han llançat pedres i ampolles als agents, que han respost llançant gasos lacrimògens. Els incidents s'han produït quan els policies antidisturbis intentaven treure els funcionaris de la seu del Govern del primer ministre, Mohammad Ghannuchi. Llavors, desenes de manifestants s'han precipitat cap als agents.

En resposta, els policies han llançat granades lacrimògenes per dispersar la massa que llançaven pedres i ampolles. L'incident ha estat breu però la tensió queda viva a l'esplanada que limita amb l'oficina del primer ministre, on els militars han hagut per calmar els manifestants i han disparat a l'aire.

Comença així una setmana crucial per a la supervivència del Govern tunisià de transició. Lluny de desinflar, la mobilització contra la presència en l'executiu de membres de l'antic règim del president deposat s'ha accentuat durant el cap de setmana. A partir d'ara, les manifestacions es produeixen tant de matí com de nit davant del Palau de la Kasbah, on s'ubica l'oficina de Ghannuchi.

A més, un grup de manifestants que exigia la dimissió del Govern de transició tunisià ha destruït un cotxe de policia aquest dilluns en un carrer propera al Palau durant els enfrontaments d'aquest dilluns al matí entre els tunisians i els agents.

Per primera vegada des de la fugida del deposat president Ban Ali, centenars de manifestants han desafiat aquesta matinada el toc de queda i s'han concentrat davant el Palau de Govern de la capital per demanar la sortida de tots els ministres de l'anterior règim del Govern de transició.

Vaga de professors

Tot i que aquest dilluns estudiants universitaris, de primària i de secundària havien de tornar a les escoles, tancades des del 10 de gener, els professors estan seguint una vaga convocada pel sindicat de mestres de primària.

El ministre d'Educació Superior, Ahmed Ibrahim, ha demanat als funcionaris que abandonin aquest "atac irresponsable" en una reunió del seu partit, el Moviment Ettajdid (d'esquerres i històricament en l'oposició al règim), informa AFP.

La vaga dels professors tunisians està sent "un èxit sense precedent" al país "tot i les intencions del Ministeri de fer fracassar", segons Nabil, Haouachi, del sindicat nacional d'ensenyament primari.

"La taxa de participació és del 100% en Medenine (sud-est), Sidi Bouzid (centre-oest), Béja, Jendouba (nord-oest) i Kairouan (centre)", ha assegurat Haouachi. "És del 90% en Zaghouab (prop de Tunis), on no hi ha tradició sindicalista, mentre que s'espera una gran participació a Tunísia", ha afirmat el dirigent sindical.

El Govern de transició havia decretat la volta a classe per a aquest dilluns a les escoles primàries, així com per als instituts. Però els sindicats han convocat una vaga il limitada per protestar contra la presència de membres de l'antic règim al Govern de transició.

A Tunísia, els pares que han portat els seus fills a classe, després de discussions amb els professors, han preferit portar als nens a casa. Els professors en vaga han indicat que no poden assegurar la cura dels nens a les classes. Al barri tunisià de Marouj, algunes pares han insistit als professors perquè admetessin als nens a la classe, denunciant que es tractava d'una vaga política.

Desafiament al toc de queda

Però la ciutadania no sembla calmar-se. A l'hora d'entrar en vigor el toc de queda nocturn, centenars de persones mantenien la protesta davant l'oficina del Primer Ministre, on durant tot el diumenge es van concentrar unes 2.000 persones.

No ens anirem d'aquí fins que el Govern es vagi

"No ens anirem d'aquí fins que el Govern se'n vagi", han clamat els manifestants, que s'han organitzat amb sacs de dormir i tendes de campanya per passar la nit a la plaça situada davant l'històric edifici que acull les reunions de l'Executiu, han indicat testimonis presencials.

La majoria dels que han continuat la protesta són membres de l'anomenada 'Caravana de l'alliberament', integrada per prop de 200 vehicles que aquest diumenge van arribar a Tunísia procedents de l'interior del país.

A tres quarts d'hora que comencés el toc de queda, s'han sumat també un nou grup d'uns 300 habitants de Kasserine, centre-oest del país, uns dels punts de referència de l'aixecament popular, informa AFP.

Més detencions


Per la seva banda, les autoritats han continuat amb els arrestos per intentar calmar les ires del carrer. Segons informa Reuters, les autoritats tunisianes han detingut el propietari d'una cadena de televisió privada Hanibal TV i el seu fill per "traïció" i per incitar a la violència en considerar que treballaven per aconseguir el retorn de l'enderrocat president Ben Alí.

"L'amo d'Hannibal TV (Larbi Nasra), que és parent de l'esposa de l'expresident, ha tractat d'avortar la revolució dels joves a través de la cadena, creant confusió, incitant a la lluita i emetent informació falsa", segons ha informat aquest diumenge una font oficial citada per aquesta agència.

Aquestes detencions s'han unit a les d'altres col.laboradors de l'enderrocat president, segons les mateixes fonts.

Els detinguts són el president del Senat i ex ministre de l'Interior, Abdallah Kallel, l'eminència grisa del règim, Abdel Aziz Ben Dhia i Abdel Wahab Abdullah, ministre conseller de la presidència, tres dels més propers col.laboradors de Ben Alí.

A més, el Govern Tunísia ha anunciat que prepara un nou Govern de transició, integrat per personalitats reconegudes i gestors, per fer callar les protestes populars.

ICV-EUiA denuncia la contractació d'un secretari del PSC com a persona de confiança

Per a ICV-EUiA és inadmissible que a quatre mesos de les eleccions el PSC es pagui l’assessoria política amb diners públics. La coalició roigverda ha denunciat públicament aquest matí la contractació del secretari d’organització del PSC del Baix Llobregat per part de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Per a ICV-EUIA “és totalment inacceptable que es paguin amb diners públics els costos electorals d’estratègia del PSC”.

Aquesta contractació s’ha efectuat el 14 de gener mitjançant un decret d’alcaldia del que es donarà compte en el ple ordinari de demà dia 25 de gener. El motiu de la contractació, segons el decret és una “Adjudicació, mitjançant contracte menor, d'un contracte de serveis per la realització de les tasques d'anàlisi estratègic, polítiques públiques i acció de govern”.

D’aquest redactat es pot deduir que aquesta nova contractació es justifica per les necessitats polítiques del PSC per complimentar la seva definició de l’estratègia electoral i d’acompanyament a la seva candidata Lourdes Borrell, i no en veritables necessitats de l’Ajuntament.

Per a la formació ecosocialista no és de rebut que l’ajuntament destini diners públics per contractar el responsable comarcal d’organització del PSC. A més, aquest fet suposa una manca de respecte cap a tota la ciutadania que està patint greument les conseqüències de la crisi econòmica, i que reclama un comportament més auster de la seva administració.

Per ICV-EUiA és fonamental que les administracions públiques funcionin amb transparència cap a la ciutadania, fets com aquest fomenten la desafecció davant les institucions que han de garantir l’interès general.

El banc més gran del món, xinès, obre a Madrid

El banc més gran del món, l'Industrial and Comercial Bank of China (ICBC), desembarca a Espanya amb l'obertura d'una sucursal a Madrid, que precedeix a les que s'inauguraran posteriorment en altres ciutats europees. El ICBC obrirà oficines a París, Brussel.les, Amsterdam i Milà, sucursals que oferiran serveis de dipòsit de diners, sol.licitud de préstecs, liquidació i finançament comercial i inversió bancària.

Fins ara, ICBC ha obert un total de 203 sucursals en 28 països i zones, per a cobrir les necessitats dels ciutadans xinesos fora del gegant asiàtic, entre d'altres objectius.

Més inversió i exportacions


El Govern espanyol ha expressat la seva confiança que el desembarcament del ICBC contribueixi a un doble objectiu, d'una banda a atreure inversió xinesa a Espanya i, per altra, a potenciar les exportacions de les pimes espanyoles al gegant asiàtic.

De fet, el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián assisteix avui a la inauguració de la sucursal del ICBC a Madrid amb el president i director executiu del banc, Jianquing Jiang, que estarà acompanyat per personalitats dels àmbits polítics i financers d'Espanya i la Xina.

Haití: El dictador Duvalier ha de ser jutjat pels seus crims

El retorn de Jean Claude Duvalier a Haití és una autèntica provocació i un insult al poble d'aquest país que encara ha de fer front a les conseqüències de les polítiques depredadores practicades durant la seva dictadura. I això en un context en el qual el subdesenvolupament i la pobresa encara han agreujat més les conseqüències de les catàstrofes que han colpejat a Haití.

El Partit Comunista Francès dóna suport als demòcrates i progressistes haitians així com a les organitzacions de drets humans que exigeixen que l'ex dictador sigui jutjat pels crims contra la humanitat, els assassinats, les desaparicions i les tortures que van ser la marca de la seva dictadura. Jean Claude Duvalier ha de respondre també davant la justícia dels espolis que li han permès viure fins ara en la impunitat més completa al nostre país gràcies a infames complicitats.


http://www.facebook.com/profile.php?id=100000509363006
Arrest de Larbi Nasra i el seu fill i la suspensió del senyal de TV Aníbal
Mohamed Hamzaoui, El diumenge 23 gener 2011 A Les 18:51

Larbi Nasra propietari de la cadena "TV Aníbal" i el seu fill van ser detinguts per "traïció a la pàtria" i "conspiració"contra la seguretat de l'Estat, informa una font oficial.

Les emissions de televisió es troben suspeses

Larbi Nasra, que és del seu matrimoni amb la família de Leila Ben Ali, ha utilitzat el seu programa de televisió Aníbal a sembrar el pànic al país després del 14-Gen. Ell ho indicat fonts oficials, la difusió d'informació falsa sobre la seva cadena amb l'objectiu de crear un buit constitucional, portar Tunis en el caos i saltar Zine El Abidine Ben Ali al poder.

L'estudi, actualment en curs, també ha d'abordar el comerç d'armes de Larbi Nasra. "Tots els de Tunis"i ja se sabia des de feia anys, però ningú podia parlar, per falta de proves. És gràcies a aquest comerç d'armes Larbi Nasra va ser capaç d'obtenir aquesta llicència de televisió.

S'instal.la el cable de fibra óptica Veneçuela-Cuba

Dissabte començaren les tasques d'instal.lació d'un cable submarí de fibra òptica entre Veneçuela i Cuba, destinat a subministrar accés a internet d'alta velocitat a l'illa. Durant la cerimònia d'inauguració l'ambaixador de Cuba a Caracas, Rogelio Polanco, va comentar que el projecte és un "pas gegant en la independència". Està programat que, durant les pròximes dues setmanes, un vaixell travessi els 1.630 quilòmetres de distància entre la Guaira, un dels ports més importants de Veneçuela situat a uns 30 quilòmetres de Caracas, i Platja Siboney a Santiago de Cuba.

Durant el viatge un robot submarí col.locarà la fibra òptica en el llit marítim a una profunditat d'entre 200 metres (a les costes veneçolanes) i fins 5.800 metres (a l'acostar-se a Cuba). Es preveu que el cable tingui una vida útil d'entre 15 i 20 anys.

Fi del bloqueig contra Cuba

"Cessament del bloqueig contra Cuba, unitat per a tots els pobles, unitat per a la integració, avançar en funció de la humanitat", va exclamar el ministre del Poder Popular per Ciència, Tecnologia i Indústries Intermèdies, Ricardo Menéndez, durant l'acte d'instal.lació d'aquest cable.

Aquest projecte és part de la conformació d'un esforç profundament científic de talent veneçolà. Aquest serà el primer cable submarí organitzat per l'Estat veneçolà en conjunt amb Cuba i Jamaica, i la participació de la Xina i França.

Aquest cable obrirà les noves comportes cap a la integració dels pobles, va comentar. El cable submarí s'estendrà 1.630 quilòmetres fins a arribar a Cuba i posteriorment recorrerà 230 quilòmetres fins a Jamaica.

Un cop col.locat, permetrà a l'illa augmentar la seva capacitat de connexió a internet 3.000 vegades. Es planeja que comenci a funcionar l'estiu de 2011. Serà gestionat les 24 hores, els set dies de la setmana, per especialistes de la companyia mixta cubà-veneçolana Telecomunicacions Gran Caribe SA (TGC).

No obstant això, les autoritats cubanes adverteixen que malgrat tot el projecte no anul.larà les restriccions d'accés individual dels cubans a la Xarxa. Avui dia, els residents de l'illa poden connectar-se a Internet només a través d'organismes, institucions i companyies públiques, així com entitats i empreses estrangeres.

El cable tindrà un ramal també amb Jamaica, però estarà a punt uns dies més tard, el 13 de febrer.

Bank of America tingué perdues de 1.240 milions $

El major banc dels EUA, el Bank of America (BofA), va registrar en el quart trimestre del 2010 una pèrdua neta de 1.240 milions de dòlars, és a dir, 16 centaus per acció. En comparació amb el mateix període de l'any passat, les pèrdues van augmentar en sis vegades.nA excepció dels pagaments simultanis, el benefici net va ser de 4 centaus per acció (uns 300 milions de dòlars). Inicialment els analistes pronosticaven que els ingressos nets de l'entitat ascendirien a 21 centaus.

La raó principal de les pèrdues són els préstecs defectuosos, els litigis i les hipoteques. El 2010, el banc va reservar 12.000 milions de dòlars per a aquests fins.

Però el Bank of America no pot desprendre's de l'herència de la crisi hipotecària. A principis de 2008, la institució va realitzar una adquisició desgraciada de la companyia hipotecària Countrywide, amb una gran quantitat d'actius il · líquids, com es va revelar després. La compra va ser iniciada pel llavors director general, Kenneth Lewis, qui va ser acusat de les dificultats financeres de la institució i acomiadat del treball finalment.

El 2010, les accions del Bank of America van caure un 11,4%, el pitjor resultat entre totes les organitzacions de crèdit en EE. UU. Significativament, va aconseguir pitjors resultats que els seus rivals en termes de rendibilitat en el quart trimestre, ja que Citigroup va registrar un benefici net de 1.310 milions de dòlars; JP Morgan, de 4.830 milions de dòlars, i Wells Fargo, de 3.410 milions de dòlars.

Holanda tindrà una clínica per l'eutanàsia en un any

En aproximadament un any, Holanda comptarà amb una clínica en la qual, per compte propi o amb assistència, una persona podrà posar fi a la seva vida en un termini de tres dies. La promotora és l'Associació Holandesa per a un final Voluntari (NVVE). La clínica d'eutanàsia, única al món, està destinada a persones que vulguin posar fi a la seva existència, però que no troben cap metge que es mostri disposat a ajudar-les.

La NVVE S'estima que, anualment, un miler de persones faria ús d'aquests serveis. Es tracta en principi de tres grups: malalts incurables, pacients psiquiàtrics crònics i persones que pateixen de demència precoç.

Sol.licitud rebutjada


Segons la NVVE, en aquests grups es troben unes 3.000 persones les sol.licituds per posar fi a la seva existència són rebutjades. Algunes d'elles es troben en tal estat que opten per alguna forma horripilant de suïcidi. Aquestes persones beneficiarien amb l'arribada d'una clínica que els ofereixi assistència.

També qui anhelin amb intensitat morir, sentin que la seva vida ha perdut sentit i deixen de menjar i beure, o han començat a guardar píndoles, poden, després d'haver rebut el vistiplau d'un metge, dirigir-se a aquesta clínica, per a, sota supervisió posar fi a la seva vida. A causa de estipulacions legals, aquelles persones que no tinguin la nacionalitat holandesa no poden recórrer als serveis d'aquesta clínica.

Llei d'eutanàsia

A Holanda l'eutanàsia es permet en cas de sofriment intolerable i sense esperança de millora. Condició prèvia és que el metge informe de l'eutanàsia a terme, i que prengui les mesures de precaució corresponents. El metge, per exemple, s'ha d'assegurar que es tracta d'una sol licitud ben sospesada i voluntària del pacient, i estar convençut que no hi ha altra alternativa. La NVVE emfatitza que la clínica operarà exclusivament dins el marc de la llei d'eutanàsia.

Les persones que acudeixin a la clínica, hauran de primer sotmetre's a una minuciosa fase policlínica preliminar, que pren uns tres dies.

La NVVE està a la recerca d'un soci per establir la clínica. Segons investigacions realitzades per la fundació, els hospicis on es practica l'eutanàsia i els hospitals es mostren disposats a cooperar. NVVE també afirma que hi ha prou metges i infermers disposats a treballar a la clínica.

Oposició de l'associació de metges


L'organització holandesa de metges, KNMG, reconeix que no hi ha impediments legals, però tot i així, s'oposen a la creació d'una clínica d'eutanàsia. De realitzar-se el projecte, l'organització de metges monitoritzar rigorosament el seu desenvolupament. Segons la KNMG, els que vulguin posar fi a la seva vida necessiten una bona atenció, i això pot resultar en una altra solució que l'eutanàsia. Els metges opinen, a més, que el període de tres dies entre l'ingrés i la pràctica de l'eutanàsia és massa curt.

Dignitas

A Suïssa, des de fa ja uns 12 anys, es brinda assistència a persones que volen donar fi a la seva existència. En aquestes clíniques, anomenades 'Dignitas', s'assisteix principalment a malalts terminals. Els metges no administren cap medicina, sinó que la lliuren al pacient perquè ell mateix ho faci. A més, aquestes clíniques accepten a estrangers.

La democràcia a Sudan vota per l'independència, prohibida a la dictadura espanyola

El 98,8% dels ciutadans del sud del Sudan van votar a favor de la secessió en el recent referèndum d'autodeterminació, i la resta va recolzar la idea de mantenir la unitat, segons dades provisionals gairebé totals donades a conèixer per les autoritats. La democràcia sudanesa dona lliçons a les dictadures com l'espanyola, sota un aparador propagandístic de "democràcia orgànica i monarquia absolutista".

El còmput va ser donat a conèixer després de comptar el cent per cent dels vots en les províncies del nord del país, on també van votar els sudanesos originaris del sud, i el 98,7% de les províncies de la regió del sud del Sudan.

La votació, que es va dur a terme des del 7 al 15 de gener, estava prevista en els acords de pau que van ser signats el 9 de gener del 2005 i que van posar fi a dues dècades de guerra entre el nord i el sud, amb un saldo d'uns dos milions de morts.

Els resultats són encara provisionals, perquè hi ha la possibilitat que es puguin presentar impugnacions. La data límit per donar a conèixer l'escrutini definitiu és el 14 de febrer.

D'acord a les últimes dades de la comissió, l'opció de la independència va rebre un suport pràcticament total a les províncies del sud, mentre que al nord, amb un padró molt baix, va ser recolzada pel 58% dels votants.

El percentatge més alt a favor de la secessió es va produir a la província d'Unity, on el 99,98% dels seus habitants es va inclinar a favor de la independència.

L'ANP rebutja un Estat palestí amb fronteres provisionals

Segons la premsa israeliana, el canceller d'Israel, Avidor Lieberman, va elaborar un pla de solució del conflicte àrab-israelià per mitjà d'un Estat palestí amb fronteres provisionals. Segons aquest pla, Israel mantindria el seu control sobre Cisjordània, esmenat de manera insignificant. Al setembre de 2010, els mediadors internacionals van aconseguir que Palestina i Israel tornessin al format de negociacions directes. Però aquestes es van interrompre al cap d'unes setmanes, en expirar la moratòria de deu mesos imposada sobre la construcció d'habitatges per Israel a Cisjordània i iniciar una nova campanya d'assentaments il.legals.

"Israel comprèn que amb aquesta activitat i amb el bloqueig al nostre poble no aconseguirà res, que és inevitable la formació de l'Estat palestí amb la capital a Jerusalem l'Est en les fronteres de 1967", va declarar a la premsa el principal negociador per la part palestina Saibò Oreikat. Així com va expressar l'esperança que Israel per fi aturi la construcció d'habitatges en territoris ocupats, inclòs Jerusalem l'Est, i accepti determinar els principis d'arranjament, perquè les parts puguin tornar a la taula de negociacions.

Bèlgica protesta per l'inoperància política

Milers de ciutadans belgues han sortit aquest diumenge al carrer per retreure l'actitud dels seus líders polítics, que han estat incapaços de formar Govern set mesos després de celebrar eleccions i que han deixat el país a mercè dels mercats financers. Els organitzadors de la protesta, cinc estudiants flamencs d'entre 20 i 27 anys que es declaren "políticament neutres. Han assegurat que al voltant de 50.000 persones s'han adherit a la marxa als carrers de la capital, Brussel.les, mentre la Policia xifra la assistència en unes 34.000.

Bèlgica podria tenir els dies comptats. La manca d'acord entre flamencs i valons sobre la reforma de l'estat podria precipitar grans canvis. Aprofitant que el seu poder econòmic i polític està en ascens, els flamencs volen augmentar l'autonomia de la seva regió. Els valons que són més pobres, temen que això representi el final de la solidaritat econòmica que hi ha entre les regions.

Els manifestants van ser animats a vestir de blanc en record de la 'Marxa Blanca' de 1996, quan 300.000 belgues van protestar per la millora de la protecció als menors després de l'arrest de l'assassí pedòfil Marc Detroux: "Molts el consideren un sense sentit, ingenu o superficial, però dejandme dir-vos: Té poc sentit demanar un Govern", va assegurar a la multitud un dels co-organitzadors, que espontàniament va corejar el 'Sí, podem'.

Una gran pancarta agermanava la demanda d'un nou Govern amb la beguda i menjar dels belgues: "Volem cervesa, patates fregides i un Govern", deia el lema.

Abans de la protesta, el guanyador de les eleccions de juny a Bèlgica, Bart de Wever, del partit sobiranista flamenc N-VA, va assegurar que la manifestació és un atac contra la seva formació política.

Cada vegada més a prop de batre el rècord mundial de període sense Govern (que té l'Iraq, amb 289 dies), Bèlgica suma 223 jornades sense Executiu.

Albiol considera "provocador"el nomenament de Blasco

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera provocador que l'exalcalde de Betxí, Manuel Blasco, el dia següent de deixar el seu càrrec siga nomenat per Fabra, assessor de la Diputació de Castelló, amb un sou de 33.000 euros anuals: “S'han convertit en una casta parasitària que viu al llarg de tota la vida dels impostos dels ciutadans i ciutadanes”.

La representant d'esquerres considera completament improcedent el nomenament d'un nou assessor per part de Carlos Fabra amb un sou a càrrec de tots i totes, “un dia ha tardat en col•locar al seu amic, Manuel Blasco”, i declara, “per a implantar politiques de foment d'ocupació per a la resta d'aturats no té tanta presa lamentablement”.

La portaveu d'EUPV a les comarques del nord considera que en un context crisi i retalls, “els polítics del Partit Popular i els seus càrrecs de confiança continuen gastant sense control i en benefici propi, com si la greu situació econòmica no els afectara i visqueren en una bombolla”, i afegeix, “ja tenim un nou assessor de Fabra, com si no hagueren ja suficients, mes de 30, per fer absolutament res”.

Albiol considera la Diputació una institució completament estèril, que no treballa per al benefici de la ciutadania, però que resulta molt profitosa per a usos partidistes, “col•locant a tots els excàrrecs públics i estomacs agraïts, com en aquest cas, amb un sou pagat per tots nosaltres com a retir assegurat pels serveis prestats”.

La diputada considera que les paraules del Partit Popular estatal en referència a la retallada de càrrecs públics són paper mullat, “una mostra més de la hipocresia de la dreta i de propaganda electoralista”, i afegeix, “li recomane al senyor Rajoy que vingue a Castelló i face una ullada a les polítiques de contractació a dit del seu company de partit i cacic de Castelló, Carlos Fabra, no té molt a veure amb el que predica”.

“És absolutament absurd, i ningú pot entendre que en aquests moments de crisi, amb la taxa d'atur pels núvols, 30 rèmores visquen a costa de tots els ciutadans i ciutadanes, mentre el seu partit a nivell d'estat parla de reduir l'administració pública”, recrimina Albiol.

EUPV demana al Consell una posició ferma contra les prospeccions petrolíferes

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró assegura que les autoritzacions del Ministeri d’Indústria per a que comence la recerca de petroli a la mar Mediterrània “ens preocupa moltíssim, i exigim que el Consell intente frenar aquestos sondejos, per exemple aprovant la proposició no de llei que fa poc menys d’un mes EUPV presentà a Les Corts perquè a que el govern valencià s’oposara a aquestes prospeccions. La Mediterrània és un mar tancat amb un equilibri ambiental molt fràgil i les prospeccions suposaran un risc inadmissible”.

Esquerra Unida ha mostrat en reiterades ocasions la preocupació per aquest tipus d’operacions “que podrien posar en risc elevat a la mar per probables vessaments, els quals afectarien de manera gravíssima a la pradera de posidònia, entre moltes altres conseqüències”.

El parlamentari d’esquerres ha recordat que no existeix “cap justificació que conduisca a permetre aquestes prospeccions. Tenim exemples de sobra que ens serveixen de model per a oposar-nos, des del que va ocorrer a Tarragona amb 18 vessaments provocats per Repsol, al recent tràgic succès a les costes de Nova Orleans”.

Torró a més, insisteix que quan ocorren aquestos vessaments, “les multes són molt menudes i no dissuasòries, per tant a les companyies petrolíferes els resulta més barat contaminar i pagar multes”.

Esquerra Unida reclama al Consell “que no li tremole el pols per oposar-se a aquestes prospeccions. Esperem no sols una resposta contundent rebutjant-les, sinó que si aquesta arriba no siga amb la boca menuda i apurant el temps fins el final, com ha ocorregut amb el Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears de Zarra”.

11ª assemblea de l'Entesa de Progrés Municipal

L’Entesa pel Progrés Municipal (EPM) ha celebrat la seva 11a assemblea nacional al Casal de Tiana (Maresme). Els i les representants de 34 candidatures municipalistes d’arreu de Catalunya han escollit Josep Antoni Rubio (Entesa per Pallejà) nou president de l’EPM, i Assumpta Falgueras responsable d’Organització. Així mateix, l’assemblea ha reeditat, per unanimitat, l’acord de coalició amb ICV-EUiA de cara a les pròximes eleccions del 22 de maig. El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, i el secretari general d’ICV i president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Joan Herrera, han signat l’acord públicament i han intervingut davnt l’assemblea.

Miralles expressà que les tres forces unides en coalició tenen un triple compromís amb “la gent, el territori i la realitat nacional de Catalunya” i ha afirmat que “volem continuar sumant des de la diversitat”, i que els defineix la coherència, que ICV-EUiA ja ha demostrat en les eleccion al Parlament, i que ara toca defensar el model progressista de la coalició als diferents pobles i municipis.

També ha mostrat la seva preocupació pel gir a la dreta impulsat pel nou govern de CiU que “facilita les polítiques conservadores del govern espanyol” i s’ha preguntat què votaran el 25 de gener al Congrés pel que fa al dictamen del Pacte de Toledo que obre la porta a la privatització del sistema públic de pensions. Per Miralles, CiU retalla d’una banda drets a les persones, que cada vegada tenen més dificultats per arribar a fi de mes, i d’altra banda impostos als poderosos. En la seva opinió, el de CiU és “el govern dels dogmàtics, dels insensibles, dels que utilitzen Catalunya des de l’interès partidari i la Generalitat per introduir els poderosos”, i ha posat d’exemple el conseller de Salut, antic representant de la patronal hospitalària, i el seu consell assessor que “tenen la recepta per reduir el sistema públic de salut”, ha dit Miralles.

Així mateix, s’ha referit al conseller d’Empresa i Ocupació, que prové d’ESADE, i a la consellera d’Educació, que ha muntat dues direccions generals, una per l’escola pública i l’altra per la privada i concertada. L’eliminació de Medi Ambient, Habitatge i la minusvaloració de les polítiques de gènere demostra, segons el dirigent d’EUiA, que el de CiU és un govern “d’antics”.

Davant d’aquest panorama, Miralles ha defensat que “hem de ser l’esquerra d’acollida per enfortir-nos i tirar endavant els nostres compromisos”, fent front a “la pressió de la política de dretes” i aconseguir a les pròximes municipals “un mapa més a l’esquerra, més ecologista, amb més regidors i alcaldes.”

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha destact que el de l’EPM és un projecte d’esquerres nacional consolidat” i que comparteix amb ICV-EUiA “la responsabilitat de recuperar la credibilitat de la política” en el context municipal i de “donar alternatives”. El president del grup parlamentari d’ICV-EUiA ha afegit que amb la reedició de l’acord de coalició entre les 3 organitzacions “ens consolidem i donem un pas més per fer front a les polítiques de dretes” i ha fet una crida a estendre els valors que representa ICV-EUiA-EPM i a arribar a més gent en la campanya de les municipals, perquè cal un “reapoderament de la ciutadania” per poder anar més enllà en els pròxims 4 anys i estar preparats per transformar la societat. “La batlla serà més dura, però l’haurem de donar”, ha conclòs Herrera.

Per acabar, el nou president de l’EPM, Josep Antoni Rubio, ha assegurat que l’Entesa se sent “molt a gust” amb ICV-EUiA, “caminem junts des de fa temps i estem d’acord en la immensa majoria dels temes”, ha dit Rubio, que s’ha mostrat optimista respecte als resultats de les municipals, assegurant que “sumarem més gent, multiplicarem la nostra presència a alguns municipis i consolidarem alcaldies perquè hem fet el que calia posant per davant la ciutadania”.

Reflexions sobre l'escenari internacional: La Democràcia a Amèrica Llatina

Cicle de conferències "Reflexions sobre l'escenari internacional", organitzades per la Fundació l'Alternativa. Les primeres que es duran a terme són: La Democràcia a Amèrica Llatina. El paper de les Esquerres llatinoamericanes i les Relacions entre les Esquerres d'Amèrica Llatina i d'Europa. A càrrec de Dietmar Schulz, responsable de l'Àrea d'Amèrica Llatina a Die Linke. Dilluns 24 de gener, a les 19.00h a la seu de la Fundació: C/ Dr. Aiguader, 10-12, bxs. Barcelona (Metro Barceloneta).

El paper d'Amèrica Llatina davant la crisi econòmica. A càrrec de Pedro Páez, ex-Ministre de Política Econòmica d'Equador. Dimecres 2 de febrer a les 19h, al Centre Cívic Golferichs. Gran Via de Les Corts Catalanes, 491 BCN.