dimarts, 13 de desembre de 2011

ICV considera "inacceptable" la direcció d'IU al Congrés

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) considera la proposta d'estructura del grup de "totalment inacceptable" i demana a l'equip de Cayo Lara que "recondueixi" la situació. L'executiva federal d'IU va aprovar per majoria ahir (amb el vot en contra de Llamazares i del seu grup, Izquierda Abierta, i de Diosdado Toledano): Un president-portaveu (Cayo Lara) i quatre portaveus adjunts: José Luis Centella (PCE), que faria les vegades de coordinador del grup, Joan Josep Nuet (EUiA), Joan Coscubiela (ICV) i el propi Llamazares, qui va refusar el càrrec per considerar-lo una "humiliació".

Els ecosocialistes van relatar avui que, just després dels comicis del 20-N, van enviar una proposta de protocol de funcionament intern "que no va rebre cap tipus de resposta" per part de la cúpula d'IU. El text d'ICV afirma què la constitució del grup "es fa sota els principis de reconeixement de la personalitat i sobirania de cadascuna de les organitzacions [IU, ICV i Chunta Aragonesista] en la gestió de les iniciatives parlamentàries, de compromís unitari en l'orientació del vot, de reforçament dels espais de confluència amb altres grups de l'esquerra i de gestió compartida dels recursos de suport al grup".

ICV va plantejar president, portaveu i un adjunt i garanties de "visibilitat"

La proposta que Herrera qualifica de "inclusiva", part d'una estructura més simple: un president, un portaveu titular (ambdós càrrecs ICV assumeix que serien per a IU) i un portaveu adjunt, que també tindria possibilitat de seure a la Junta de Portaveus, l'òrgan polític de control del Congrés. Aquest lloc, encara que no ho explicita el text, correspondria segons ells a ICV, com ja va succeir en el passat, fins i tot en els temps de Julio Anguita.

ICV es va assabentar de la decisió d'IU ahir per la premsa, en plena reunió del grup, i va manifestar-ho de seguida, tot i que, encara no fa una setmana, Herrera encara veia la possibilitat de fer grup amb Equo-Compromís, del que ho ha parlat avui.

IU: És "compatible" la decisió de l'executiva amb què ICV i CHA estiguin "còmodes"


"La iniciativa d'IU és totalment inacceptable. No es correspon en res amb la voluntat de la coalició del 20-N, que és plural, ni a l'experiència provada que tenim de funcionament d'un grup d'aquest tipus. El sentit comú s'ha d'imposar. La clau de l'èxit d'aquestes eleccions ha estat la suma, i això ens ha de seguir guiant. La gent no entendria que no ens poséssim d'acord ", relatava preocupat un alt comandament d'ICV, confiat però en què la situació pot ser reversible després de les converses previstes al llarg d'aquesta setmana. El contrari, el xoc, la col·lisió, seria "inimaginable". "Toca recapacitar, reconduir això", constrenyien.

ICV també ha observat amb preocupació l'apartament de Llamazares de la direcció. El partit de Joan Herrera considera la seva sortida del cercle de poder del grup al Parlament "una gran pèrdua, pel seu prestigi, per la seva experiència" i per la "sintonia" i la bona comunicació que sempre ha tingut amb els ecosocialistes.

La direcció d'IU està disposada a "acordar" una solució amb els socis d'ICV i CHA. Ho va explicar el secretari d'Organització, Miguel Reneses: Fent "compatible" les "decisions preses per la direcció"-és a dir, l'estructura plantejada d'un president-portaveu, Cayo Lara, i tres adjunts (descomptat ja Llamazares)- amb "el reglament de funcionament intern", perquè ecosocialistes i nacionalistes aragonesos "se sentin perfectament còmodes" i sentin reconeguda la seva "singularitat i visibilitat".

Sobre la indignació de Llamazares: "Les coses estan com estan i punt", diu el dos de Lara

Segons insistia Reneses, es tracta d'encaixar les portaveus adjuntes a les funcions i competències de cada un dels 11 integrants del grup, segons la seva àrea de treball. "Hi ha marge per a l'acord, i les diferències clar que es poden reconduir", assumia. El número dos de Lara es remetia al diàleg de tota aquesta setmana -com a mínim, hi haurà reunió en principi aquest divendres- per tancar aquest assumpte, de manera que preferia no avançar quin seria el llit del consens. No obstant això, el que no sembla que estigui en revisió és l'esquelet bàsic de funcionament: president-portaveu i tres adjunts. Quant al nom, no s'albiren problemes: IU està disposada a que es denomini IU-ICV-EUiA-CHA: L'Esquerra Plural.

"També em vaig sentir humiliat el 2008"


Reneses, com va fer ahir la majoria al voltant de Lara, va mostrar la seva "sorpresa" per la reacció del exportaveu: "Les coses estan com estan i punt. Jo sí que em vaig sentir humiliat el 2008. Aquesta direcció va agafar llavors una IU al pitjor moment de la seva història, amb només dos escons, i ha arribat a 2011 amb 11 diputats, desenvolupant un discurs polític en què alguns desconfiaven. Aquesta direcció, per tant, es mereix un respecte, de la premsa i de les minories. Algu de raó tindrem i seguirem treballant en la mateixa línia". I va advertir: "Amb la gent de dins d'IU no negociem, sinó que vam acordar".

4 morts i 75 ferits en un atemptat a Lieja (Bèlgica)

Un atemptat a la plaça Saint Lambert, al centre de Lieja (Bèlgica), manté a la ciutat en estat d'alerta. Segons el diari francòfon Le Soir, "tres persones haurien llançat granades i tirotejat sobre la multitud". Segons els mitjans belgues hi ha 4 morts i 75 ferits,7 de greus. No se sap bé si dos o tres individus van llançar els artefactes en una plaça i van començar un tiroteig. Un d'ells s'hauria suïcidat després i un altre està ja en mans de la policia, que manté acordonada bona part del centre de la ciutat. Entre els morts hi ha un autor de l'atac, dos adolescents i una dona. Hi ha 75 ferits, 7 greus, entre ells un nen de dos anys. Van llançar els explosius en una parada d'autobús i al Palau de Justícia.

La policia ha demanat als comerciants que s'atrinxerin en els seus establiments després del començament de l'atemptat, cap al migdia.

El Tribunal Suprem diu que un recurs en català no té cap validesa legal

Per segona vegada el Tribunal Suprem espanyol va reafirmar dilluns que un recurs que se li presenti en català no té cap tipus de validesa. Això és el que va fallar en la resolució d’un recurs contra la seva pròpia decisió de no aceptar un primer recurs a una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona. La Sala Segona del TS declara com a desert un recurs perquè “debe redactarse en castellano”.

L’afectat és Marc Belzunces, que va ser condemnat el 19 de juliol de 2010 per la mateixa Audiència Provincial a 14 dies de presó i tres mesos de multa per un delicte electoral. Aquest delicte consistia en no presentar-se com a membre electe d’una mesa electoral a unes eleccions generals argumentant que ho feia per objecció de consciència ja que ell era independentista català. L’Audiència Provincial de Barcelona va fallar que l’acusat no es podia escudar en l’objecció de conciencia perquè la seva acció afectava a terceres persones.

Belzunces, aleshores, va remetre un recurs escrit en català al Tribunal Suprem, que va declarar el recurs desert pel fet de no estar escrit en castellà. Per això va presentar un segon recurs a la declaració de recurs desert per tal que li fos acceptat el primer recurs. I el TS s’ha mantingut ferm en la seva postura, pel que, a efectes pràctics, s’ha negat el dret de la doble instància judicial a un individu per expresar-se en la seva llengua materna.

Curiosament, el mateix TS va aceptar el 2009 un recurs en català presentat per un advocat de CCOO, que va esgrimir l’empara de l’Estatut i el seu article 33.5 pel qual es pot escollir la llengua en els tràmits judicials i també la carta europea de llengües regionals i minoritàries, amb rang de llei a Espanya. Belzunces i la seva advocada ja han anunciat que presentaran un recurs al Tribunal Constitucional.

Els sindicats rebutgen les propostes de retallades del govern de CiU

CCOO, UGT i IAC han criticat amb duresa l'actitud del govern de CIU i les seves dures propostes de retallades i es preparen ja per les mobilitzacions. Els sindicats CCOO, UGT i IAC, representants legals dels empleats i empleades de l’administració de la Generalitat de Catalunya volen comunicar el següent:


-Expressem el rebuig global a la proposta del Govern perquè no podem acceptar una nova pèrdua de la massa salarial, i que en aquest cas podria superar al 10%.

-Exigim la retirada immediata del Punt 1, sobre pèrdua de llocs de treball, del document presentat per la Generalitat als sindicats i el manteniment de la plantilla en tots els Departaments.

-Emplacem al Govern a que tingui la valentia de dir a cada persona quant li pensen descomptar de la seva nòmina; per tant, han de concretar el Punt 2 del document de la Generalitat.

-Farem arribar a la Mesa de la Funció Pública un recull escrit de les propostes sindicals, que en bona part ja hem fet i no han estat considerades.

Finalment, els sindicats critiquen obertament el fet que els representants de la Mesa per part de l'Administració no puguin aclarir la informació donada aquest matí pel portaveu del Govern, Francesc Homs, en relació al possible endarreriment dels pagaments del mes de desembre als empleats i empleades públics. Els sindicats consideren una manca de previsió i rigorositat aquestes declaracions, que creen alarma entre els propis treballadors, podent afectar el consum i l'economia del nostre país.

Els sindicats recorden les mobilitzacions convocades per demà dimecres 14 de desembre:
Barcelona - plaça Sant Jaume - 17.30 h
Girona - plaça Pompeu Fabra - 17.30 h
Lleida - plaça Ricard Vinyes - 18.00 h
Tarragona - plaça Imperial Tàrraco - 18.30 h
Tortosa - plaça Dolors - 17.00 h

Un bisbe dels EUA s'asseurà per primera vegada a la banqueta per protegir capellans pederastes

Per primera vegada en la història dels recents escàndols d'abusos sexuals a l'església nord-americana, un gran jurat ha acceptat els càrrecs presentats contra un bisbe per protegir capellans suposadament pederastes. El prelat de Kansas City, el pare Robert Finn, afiliat a l'Opus Dei, s'asseurà a la banqueta dels acusats per no haver informat a les autoritats de les transgressions d'un capellà, Shawn Ratigan, que es dedicava a fer fotos lascives a nenes menors d'edat.

El bisbe Finn va saber d'aquestes fotos, segons ell mateix va admetre davant la fiscalia, al desembre. No informar a la policia fins al maig. Però el gran jurat assegura que hi havia motius suficients perquè el bisbat dubtés de Ratigan prèviament, "donades sospites anteriors sobre Ratigan i els nens, el descobriment de milers de fotos de nenes al portàtil del pare Ratigan, inclosa la vagina nua d'una menor , fotos de l'interior de faldilles i altres imatges centrades en l'entrecuix ".

Va ser el director d'una escola catòlica el que es va queixar a la diòcesi del comportament del capellà, al maig. Llavors es va saber que la diòcesi havia trobat les fotos al desembre i que, de totes elles, hi havia ensenyat només una a un agent de policia, que els havia dit que, en el sentit estricte de la paraula, no era pornogràfica. Allò va tenir prou a la diòcesi per sepultar el cas.

Malgrat les queixes del director d'escola, al maig, el bisbe Finn es va limitar a amonestar lleument a Ratigan. Li va treure el lloc de pastor al càrrec de l'església de Sant Patrici i li va recloure en una missió. Mentre es trobava allà va intentar, de nou, fer fotos d'una nena de 12 anys.

Al bisbe ia la diòcesi, que presta servei a 134.000 fidels, se'ls acusa d'un càrrec cada un, per un delicte de faltes. Finn s'ha declarat innocent en la seva primera compareixença al jutjat del comtat de Jackson, a Missouri, aquest divendres. "Complirem amb les citacions amb resolta determinació i una defensa robusta", va dir el bisbe en un comunicat. "El bisbe Finn nega qualsevol responsabilitat criminal", va explicar el seu advocat, Gerald Handley. "Ha cooperat totalment amb la policia, el gran jurat i l'oficina del fiscal".

"Del que es tracta en aquest cas és de protegir els nens", va respondre la fiscal del comtat, Jean Peter-Baker, que representa el govern en el cas. "És un càrrec important. Al meu entendre, una acusació com aquesta no s'ha presentat prèviament".

Ratigan, arrestat al maig, ha estat acusat per un gran jurat federal per prendre les fotos de contingut eròtic. Aprofitava trobades a l'església, com activitats en pasqua, per atraure les menors i retratar. Les famílies afectades no es van aturar en aquesta demanda. Van presentar una altra contra el bisbe i la diòcesi per haver ocultat les activitats del capellà.

El pare Ratigan era molt actiu en la comunitat, i es relacionava molt amb les famílies de feligresos i els seus fills. Acudia a festes d'aniversari, passava caps de setmana amb els parroquians i organitzava comunions.

El bisbe Finn és el membre de major rang en la història de l'església catòlica nord-americana en seure a la banqueta per protegir capellans abusadors. En el passat, la seva diòcesi ha tingut altres problemes amb la justícia. Va arribar a un acord extrajudicial fa només tres anys en què es va comprometre a pagar 10 milions de dòlars (set milions d'euros) a 47 demandants, en diversos casos de pederàstia i abús sexual. En aquell pacte es va comprometre a informar de les sospites que hi hagués sobre suposats capellans abusadors cosa que, segons la fiscalia, no va complir, al menys en aquest cas.

Detingut un capellà aper abusos sexuals a la Ribera Alta

Un capellà de 39 anys va ser detingut divendres en un municipi de la Ribera Alta, tot i que els fets no han transcendit fins avui, com a presumpte autor d'un delicte d'abusos sexuals a menors. Les víctimes, que van denunciar el capellà, són dos menors, de 13 i 14 anys. El capellà, que ha admès els fets, ha quedat en llibertat amb càrrecs i l'arquebisbe de València (foto) l'ha suspès dels ministeris pastorals. També s'ha rescindit la seva relació laboral amb la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, on el capellà exercia com a docent.

L'arquebisbe Carlos Osoro ha dit: 'lamentem profundament els fets denunciats, que ens avergonyeixen i ens humilien', i s'ha posat a a disposició de les víctimes per prestar-los 'l'ajuda que sigui necessària.'

La bandera palestina oneja a la Unesco a París

La bandera palestina va ser hissada avui a la seu de l'Organització de Nacions Unides per al'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), a París, en una cerimònia en què va participar el president palestí, Mahmud Abbas. El passat 31 d'octubre, la Unesco va ser la primera agència de l'ONU que va admetre a Palestina com a membre de ple dret. A Palestina, un grup de colons sionistes han assaltat a primera hora del dia una base de l'Exèrcit israelià a la Cisjordània ocupada, on han llançat pedres, han cremat pneumàtics i han danyat vehicles militars, segons la ràdio de l'Exèrcit israelià.

Colons sionistes ataquen una base del seu Exèrcit a la Cisjordània ocupada


Uns 50 colons i radicals sionistes han participat en l'assalt, que es va produir aparentment en resposta a rumors de que l'Exèrcit israelià tenia intenció de desmantellar un assentament il·legal en compliment d'un dictamen del Tribunal Suprem israelià.

En l'atac, registrat a la base de la Brigada Regional de Efraim, pròxima a la ciutat cisjordana de Tulkarem, els assaltants han apedregat a un vice-comandant local, han intentat causar incendis al recinte i han llançat pintura.

Les forces de seguretat de la base han repel·lit als joves atacants, encara que no s'han produït arrestos.

L'incident, d'una gravetat sense precedents en la societat israeliana, s'inscriu en el context d'una agressiva campanya de colons i ultradretans brins, anomenada "El preu", que respon al desmantellament d'assentaments amb atacs a palestins i grups pacifistes israelians.

El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha qualificat de "intolerable" l'atac. "Aquest incident mereix totes les condemnes. Les forces de seguretat requereixen concentrar-se en defensar els nostres ciutadans i no en semblants atroços violacions de la llei", ha explicat.

"Són criminals, terroristes jueus que danyen als soldats que els defensen i la seguretat d'Israel", ha dit per part seva el ministre de Defensa Civil, el sionista Maten Vilnai.

Finalment, el ministre de Defensa, Ehud Barak-el genocida de Gaza-, ha fet públic un comunicat en què assegura que l'acció "té les característiques del terrorisme i és inacceptable".

Atac a la frontera amb Jordània


Hores abans, un altre grup de 17 activistes de l'extrema dreta israeliana, entre ells tres menors, ha ocupat diverses estructures pròximes a la frontera amb Jordània. L'Exèrcit i la Policia han evaucado i arrestat als sionistes, alguns dels quals han aconseguit tallar una tanca protectora al lloc i entrar en un lloc conegut com Qasr al Yehud, on es publicita que el inexistent personatge de novel · les Jàson-Jesús va ser batejat.

Segons han declarat els sionistes als mitjans, la seva acció tenia l'objectiu d'enviar un missatge al veí regne haiximita perquè es mantingui allunyat dels assumptes relacionats amb la Muntanya el Temple, nom amb el qual els jueus anomenen a l'Esplanada de les Mesquites a Jerusalem.

La clausura per Israel, amb l'excusa de raons de seguretat, d'una rampa que condueix a aquest lloc sagrat per hebreus i musulmans ha desfermat les protestes dels palestins i el món islàmic sobre un lloc que comporta molts interessos econòmics i polítics.

Jordània té un estatus de supervisor dels llocs sants musulmans de la ciutat, amb especial èmfasi en l'Esplanada de les Mesquites, en virtut de l'acord de pau que va signar amb l'Estat sionista el 1994.

En un altre succés registrat la nit passada, un grup d'hebreus jasídicos (membres d'una secta fonamentalista) es va endinsar en la "Tomba de José", pròxima a la ciutat cisjordana de Nabulus, sense coordinació prèvia amb l'Exèrcit israelià.

Forces de seguretat palestines presents al lloc van disparar contra el grup, sense que es produïssin ferits.

En moments de crisi econòmica els sionistes no volen compartir el negoci del turisme fanàtic ni amb els seus socis de l'OTAN.

La feudal Qatar també suborna polítics francesos

La família Al Thani, propietària de Qatar, està convençuda que a punta de petrodòlars pot comprar no només coses sinó persones. La seva gegantina producció de gas natural li ofereix els mitjans financers per a exercir un rol cada vegada més important i negatiu en el Món. Mini país amb només 200.000 ciutadans que viuen enmig del luxe sense treballar amb 1,3 milions d'obrers migrants al seu servei, s'ha convertit en exemple d'entitat parasitària, corruptora, amoral, desestabilitzadora i violadora dels drets humans. Foto: Sarkozy i l'emir de Qatar, Hamad bin Khalifa Al-Thani.

Després d'intervenir directament i finançar els grups d'assassins que han negat en sang a Líbia, avui gasta els seus diners a pagar el terrorisme que busca desestabilitzar Síria. Però mentre els àrabs i russos dignes s'han negat a deixar-se subornar pels feudals del segle XXI, una part de la decadent classe política francesa si ha acceptat les seves ofertes. Després de convidar a visitar el seu seudopaís a 10 polítics francesos, els Al Thani han creat un fons de 50 milions d'euros per realitzar inversions a França.

El president Sarkozy acceptaria gustosament els sucosos xecs Qatar. En realitat Qatar no és altra cosa més que una creació del servei secret britànic per frenar una revolució a l'Orient Mitjà. Com creació occidental, es mou més còmoda a París, Londres o Virginia (seu de la CIA) que a Sanaa, Aden, Bàssora, Gaza o Teheran. Han aconseguit assassinar Saddam Hussein ja Muammar al-Gaddafi però no és segur que vagin a obtenir el mateix èxit amb Bashar al-Assad, Izzat Ibrahim al-Duri o el xeic Nasrallah.

Els comunistes del Front de Gauche i Die Linke junts a l'atac contra Merkel

Les esquerres francesa i alemanya han decidit passar a l'atac aquesta setmana davant tantes declaracions de Nicolas Sarkozy i Angela Merkel sobre una suposada convergència entre els seus països com a base per a un projecte d'Europa austera. Davant d'un president francès que ha arribat a afirmar que "tot el meu treball consisteix a dur a França cap a un sistema que funciona, el d'Alemanya", el Front d'Esquerres francès ha posat a treballar als seus economistes per analitzar el mite alemany, demostrant que genera desigualtat, atur, empobriment i poc creixement. Foto: El candidat presidencial del Front de Gauche (Front d'Esquerres) francès, Jean-Luc Mélenchon.

Fa deu dies, el candidat presidencial del Front d'Esquerres francès, Jean-Luc Mélenchon ha, va desmuntar al diari Les Echos el mite d'una Alemanya pròspera. Mentrestant, el Front a França i Die Linke a Alemanya -ambdòs socis d'IU-EUiA al Parlament Europeu-van presentar conjuntament un projecte de llei contra l'austeritat davant l'Assemblea Nacional francesa i el Bundestag alemany. El projecte arribarà aquesta setmana a la càmera txeca i diverses forces de l'esquerra grega estudien i llur tramitació.

El Front d'Esquerres francès ha desmuntat el mite alemany


Estan fascinats els francesos per un suposat miracle alemany? En realitat, segons un sondeig de l'Institut Ifop, ni tan sols els alemanys ho estan: Un 53% jutja insuficient seu sistema de protecció social, un 64% pensa que l'educació i la sanitat no funcionen bé i un 67% estima que no és segur que arribin a cobrar les pensions de jubilació que se'ls deuen.

La tribuna de Mélenchon ha va resumir un enfocament diferent sobre el suposat miracle alemany: Alemanya atrau molta menys inversió estrangera directa que França (més de mil milions de dòlars enfront de 674), té més deute (83,2% del PIB enfront a 81 , 7%), en el conjunt de la dècada passada va créixer menys, durant la fase aguda de la crisi va entrar en una depressió molt més profunda i té nivells de pobresa, especialment entre els joves, que serien insuportables per a l'estructura social francesa".

Podem importar el model alemany? No La demografia alemanya és massa diferent a la de França. La taxa de fecunditat alemanya és la meitat de la francesa. Des de fa 30 anys, hi ha més morts que naixements de l'altre costat del Rin i el país, per tant, es veu mogut a privilegiar una economia de renda. França té una necessitat vital d'activitat. D'aquí a 2060, la població alemanya passarà de 82 a 65 milions d'habitants. La de França passarà de 65-73.000.000", escriu.

A més, el Front d'Esquerres afegeix una altra objecció al mite alemany: "A més de que és impossible traslladar el model alemany: Realment és desitjable fer-ho?", Escriu Mélenchon ha. "Un 20% dels assalariats són treballadors pobres", diu.

A Alemanya, 1,5 milions d'aturats han desaparegut de les estadístiques


D'altra banda, i és el penúltim secret del miracle Merkel, el suposat 6% de atur oficial a Alemanya encobreix una realitat molt menys gloriosa. A causa de les lleis de restricció de drets socials, 1,5 milions d'aturats han desaparegut de les estadístiques. El setembre passat, 200.000 van ser esborrats i el Ministeri de Treball alemany ha hagut de reconèixer que el 57% dels aturats de més de 55 anys no són comptabilitzats.

L'economia alemanya sí que és una maquinària exportadora, però al preu de devaluar la seva pròpia mà d'obra i de convertir els altres països europeus (destinataris del 65% de les seves exportacions) en receptacles d'uns productes entre els quals només el 16% són alta tecnologia (i el 26% de les exportacions franceses).

L'atac del Front d'Esquerres i de Die Linke va començar a sorgir els seus primers efectes a finals de setmana. El candidat presidencial del PS, François Hollande, que fins ara també elogiava el model alemany, ha decidit canviar de registre i el diumenge 4 de desembre viatjarà a Berlín per criticar el model alemany.

Àlaba: Bildu exigeix ​​aclariments sobre un informe encarregat a Nóos el 2006

El grup de Bildu a Àlaba ha demanat al diputat general d'aquest herrialde, Javier de Andrés, que investigui l'estudi que la Fundació Catedral Santa Maria va encarregar el 2006 a l'Institut Nóos, que presidia Iñaki Urdangarín, i pel qual va pagar 23.200 euros, segons Gara. La coalició abertzale ha sol·licitat per escrit al diputat general d'Àlaba que posi en marxa un estudi per conèixer els detalls de l'informe, que tenia com a objectiu estudiar fórmules de patrocini i captació de fons per a la fundació presidida llavors per Ramón Rabanera (foto: Ramón Rabanera i Alfonso Alonso), del PP.

"Les últimes dades aportades apunten que l'Institut Nóos podria haver facturat milions d'euros per estudis que mai es van arribar a realitzar o amb un contingut més no, escàs. Per això volem conèixer els detalls d'aquest informe contractat i pel qual es van desemborsar més de 23.000 euros", ha explicat el portaveu de Bildu en les Juntes Generals d'Àlaba, Gorka Ortiz de Guinea.

En aquesta línia, la coalició abertzale ha considerat "imprescindible que s'aclareixi qualsevol sospita al voltant d'aquesta contractació".

"Al marge del desenvolupament judicial que pugui tenir aquest cas, considerem que s'ha d'aclarir la relació que aquesta Diputació Foral d'Àlaba hagi pogut tenir amb l'institut ara investigat", ha afegit Ortiz de Guinea.

Cameron exposa a la cambra dels comuns la seva posició al servei de la City

El primer ministre britànic, David Cameron, debilitat per les declaracions del seu soci de govern, Nick Clegg, ha exposat al Parlament britànic que va anar a la cimera de Brussel·les a la recerca d'un acord amb la resta dels països de la UE, però ha insistit que va rebutjar el pacte perquè "no protegeix els interessos nacionals". D'aquesta manera, ha intentat exposar la seva posició a la cimera de la UE, confonent els interessos nacionals amb els del paradís fiscal de la City de Londres.

Cameron ha comparegut a la Cambra dels Comuns per explicar la posició que va adoptar el divendres a la cimera europea.

El líder liberaldemòcrata i viceprimer ministre britànic, Nick Clegg, que ha criticat l'actuació que va tenir a Brussel·les el cap del govern de coalició, no ha assistit a la compareixença.

Els liberaldemòcrates han dit que la decisió de Cameron contribuirà a l'aïllament del Regne Unit, l'única nació dels 27 països de la UE que va rebutjar l'acord a Brussel·les.

En la seva intervenció al Parlament, durant la qual l'oposició laborista va cridar en ocasions "on és Clegg?", el primer ministre ha insistit en la posició del seu govern de rebutjar l'acord perquè la resta dels països de la UE no van acceptar donar, com ell va demanar, "salvaguardes" per al sector financer de Gran Bretanya.

"S'havia de triar entre un tractat sense salvaguardes o cap tractat", ha indicat Cameron.

A més, ha declarat que la Gran Bretanya pretén que "se solucionin" els problemes de la zona de l'euro i també que es decideixi un major rigor fiscal. Segons ha assegurat, vol que el seu país segueixi compromès a ser membre de la UE.

Cameron ha assenyalat que les reclamacions que va fer el seu país a Brussel·les eren "modestes, raonables i rellevants", i ha negat que la seva posició respongués a la pressió del potent sector bancari britànic, que no vol veure regulat per la UE.

Als que pensen que sóc "tou amb els bancs, res més allunyat de la realitat", ha afirmat.

Al final de la declaració de Cameron, el debat ha resultat acalorat i ha estat ple de fortes crítiques del líder de l'oposició, el laborista Ed Miliband, a qui el primer ministre ha retret que no s'hagués pronunciat sobre si recolzaria o no la reforma del tractat de la UE.

Miliband li ha demanat que clarifiqués per què la City de Londres- barri de negocis londinenc- s'ha vist perjudicada per l'acord de Brussel·les i ha dit que la seva decisió a la cimera europea va significar una "derrota" per al Regne Unit.

El líder laborista ha acusat Cameron de provocar el major error "en una generació" per al Regne Unit, ja que ha considerat que tant el país com els negocis es veuran perjudicats per la seva decisió ja que el Regne Unit ha perdut "la seva cadira a la taula "de negociació en Europea.

L'Associació d'Internautes critica a Movistar per riure's dels usuaris amb els seus anuncis de l'assemblea

Estem assistint aquests dies a la nova campanya publicitària de Movistar en la qual es pot veure com un grup d'alegres veïns entre bromes carinyoses i picades d'ullet a l'amor, a l'amistat i fins i tot a Twitter, estableixen (que no proposen) en amables assemblees participatives, els preus que en el futur pagaran a la molt comprensiva Movistar pels seus serveis. Tot això per descomptat amb votacions a mà alçada en la més pura demostració de democràcia real per al consum que s'ha vist des dels temps del Jurament del Joc de Pilota.

No entrarem ara a valorar si frivolitzen o no amb el sospitós semblant a les assemblees del 15-M, cosa que ja s'ha discutit a la premsa en articles com aquest. No obstant això com a consumidors i com a usuaris dels serveis de Movistar des dels temps de la insigne Telefónica sí que ens sentim insultats. Molt insultats

I ens sentim insultats perquè tots recordem els temps en què des de tots els sectors dels consumidors de telefonia d'aquest país, encapçalats per l'Associació d'Internautes, es demanava a crits una tarifa plana per a les lamentables connexions a internet que ens oferien per llavors. Sense haver millorat massa pel que fa a qualitat, en aquells anys (mitjans i finals dels 90) es pagava a més de per la connexió, per cada minut de trucada a l'operador que et donés accés a la xarxa. I a uns preus desorbitats per als pobres 56k que amb sort obtenies al teu mòdem.

Durant aquells anys i afavorits per un vergonyós monopoli que els permetia fer tot el que volguessin amb els usuaris, Telefónica va esprémer com va voler la seva posició de poder sobre el mercat de les telecomunicacions. Fent una mica d'història recordem com amb l'expansió de connexions a internet que es produeix a finals de 1997 creix la preocupació per les abusives tarifes telefòniques i les agrupacions d'usuaris es multipliquen. L'agost de 1998 el Govern de llavors aprova una pujada espectacular d'aquestes tarifes que penalitzen les trucades de llarga durada i, per tant, als usuaris d'Internet. Per intentar mitigar els efectes negatius de les mobilitzacions que en aquells dies comencen a sorgir, Telefónica presenta uns plans de descompte que són considerats com un insult per la Comunitat Internet. El remei va ser pitjor que la malaltia ... Diverses agrupacions d'usuaris i fins i tot una ONG (FrEE, GTP, PLH i PTP) decideixen coordinar les seves accions i neix així la ja referida Associació d'Internautes.

Molts recordem perfectament les insultants paraules de la diputada Ana Mato el febrer de 1999 dient que la xarxa telefònica es saturaria amb una tarifa plana, o quan l'octubre de 1998, Guillermo Fernández Vidal, directiu de Telefónica, es va permetre el luxe d'afirmar en el Senat que "l'anglès és el gran problema d'Internet al nostre país i no les tarifes que són justes", o quan Arias-Salgado va afirmar al Congrés el novembre de 1999 que la tarifa plana era tècnicament impossible ... i tantes i tantes altres.

Tots els que recordem ara aquelles lluites i aquells atropellaments reiterats, i sobretot impunes, ens sentim avui profundament insultats quan ens volen fer creure que Movistar estableix les seves tarifes, descomptes i promocions, escoltant directament la veu del "poble pla" i que el que tenim, telefònicament parlant, és exactament el que demanem. Avui, que a més, seguim pagant l'ADSL fins a 108 euros més car que la resta d'Europa.

La Xina llança primer tren miner sense conductor

Una planta de manufactura de la província central xinesa de Hunan ha presentat avui dilluns el primer tren miner sense conductor de la Xina, els sistemes de transmissió compten amb tecnologies de control intel·ligents, ha informat Huang Guoxing, enginyer en cap de la fàbrica Xiangtan Hualing Machine Plant.

Huang va indicar que també s'han integrat en el nou tren miner tecnologies avançades de control per ordinador, comunicació sense fils i una xarxa de l'àrea de control, que és un mètode que permet una sòlida comunicació en sèrie en l'automatització industrial i altres usos automotrius.

Dissenyat conjuntament per l'esmentada planta i la Xina Enfi Engineering Corporation, el tren miner entrarà en funcionament en un jaciment de coure de la província oriental de la Xina. Segons Huang, el nou aparell reduirà la factura d'electricitat en prop del 30 per cent ia més eliminarà els riscos de seguretat per als treballadors ja que no necessita conductor per al seu funcionament.

Amb una capacitat de 20 tones, el tren és també capaç de autodiagnosticar en casos de falles i d'enviar missatges a un centre de control per reportar defectes.

Àmplia participació en eleccions municipals sirianes

Des primerenques hores d'aquest dilluns, milions de sirians van acudir massivament a les urnes per elegir els pròxims representants dels consells de l'Administració Local. Uns 14,5 milions de persones van ser cridades per triar entre 42.889 candidats que cobriran 17.588 seients en 1.337 Consells Municipals.

Les eleccions que es realitzen en el marc de la nova llei de l'Administració local, són les primeres que se celebren des de l'inici de les protestes contra el Govern del president, Bashar Al-Assad, el març passat.

Les comissió suprema electoral, conformada per cinc jutges, va expressar la seva confiança en la transparència del procés.

La nova llei electoral ha permès exercir el dret al vot de forma lliure i democràtica sota la supervisió completa de l'autoritat jurídica del país sense la interferència de l'autoritat executiva.

D'acord amb l'agència de notícies siriana Sana, es van repartir 9.849 centres electorals en 154 ciutats, 502 localitats i 681 nuclis urbans.

El corresponsal de Telesur per Orient Mitjà, Hisham Wannous, va detallar que dimarts podrien conèixer-se els primers resultats de la jornada.

Intercanvi de cartes entre IU-PCE i el KKE per la dura crítica grega al programa d'IU

El KKE (Partit Comunista Grec) considera que el programa d'IU "no esmenta en absolut com a condició per al benestar del poble l'enderrocament del poder del capital i la construcció del socialisme". La dura crítica grega al programa d'IU és el que es despren de l'intercanvi epistolar que s'ha produït entre les direccions de IU i el PCE i la direcció del KKE, arran d'un article publicat a la revista grega Rizospasti (Radical). Malgrat les importants diferències entre les organitzacions, ambdues es reafirmen en la seva voluntat de seguir treballant per la unitat.

Carta d'IU i el PCE a KKE

Att. Aleka Papariga
Secretària General del Partit Comunista de Grècia

Estimada camarada:

Hem llegit amb preocupació en el vostre diari "Rizospastis" amb data 22 de novembre els anàlisis dels resultats electorals d'Espanya on afirmeu que hem aconseguit vots amb la il·lusió d'una millor gestió del sistema capitalista.

Segons el nostre parer, aquesta apreciació és errònia i no es correspon en absolut amb el discurs i el programa anticapitalista que han defensat els nostres candidats i candidates i el conjunt de les i els afiliats d'IU.

Us adjuntem el programa a l'espera ens indiqueu en quina part del mateix defensem una millor gestió del capitalisme.

En qualsevol cas per al IU i el PCE, en el marc de l'actual crisi provocada per la depredació capitalista que assetja els drets conquerits per les persones treballadores a tot el món, és temps de la unitat de l'esquerra conseqüent per aconseguir convergir en l'alternativa per el Socialisme del segle XXI.

És per això que tot i la desqualificació d'IU apareguda al vostre diari, seguirem mantenint amb el vostre partit relacions bilaterals fraternals en considerar-vos part indiscutible de l'esquerra anticapitalista. També ens posem a la vostra disposició si voleu tenir a Atenes o a Madrid una trobada bilateral en pròximes dates.

Us reiterem la nostra solidaritat amb el poble grec sotmès a un cop d'Estat promogut pels mercats amb la complicitat de la socialdemocràcia, la dreta i ultradreta grega.

El nostre èxit electoral es posarà al servei de la col·laboració i coordinació internacional necessària per mobilitzar-nos contra el capitalisme en la seva actual fase de barbàrie organitzada.

En haver fet pública la vostra valoració negativa del nostre programa electoral procedirem a reproduir vostre article traduït al castellà i la resposta que us hem enviat a través d'aquesta carta.

De la mateixa manera i si així ho considereu, ens agradaria que reproduïr aquesta carta en el vostre diari "Rizospastis".

A l'espera de la vostra resposta, aprofitem per enviar-vos un salutació en nom d'Izquierda Unida i del Partit Comunista d'Espanya amb el prec el feu extensiu a tots els vostres camarades.

Willy Meyer, responsable d'Internacional de IU

Maite Mola, Secretària Internacional del PCE



Resposta del KKE a IU i el PCE
Al Partit Comunista d'Espanya i a l'Esquerra Unida

Camarades:

Hem llegit la seva carta que ja han publicat i en la qual es pregunten en què es basa l'estimació de l'article del nostre diari, "Rizospastis", publicat el 22 de novembre, sobre les eleccions recents a Espanya, que esmentava que "Izquierda Unida va atrapar als votants en il·lusions d'una 'millor gestió del sistema capitalista ".

És cert que la pròpia participació del Partit Comunista d'Espanya en la presidència de l'anomenat "Partit de l'Esquerra Europa" que ha acceptat en els seus documents fundacionals la protecció dels "principis de la UE" i es basa en posicions que defensen la gestió del capitalisme, contesta a això.

No obstant això, després de la seva carta és necessari plantejar alguns assumptes bàsics citant només alguns extractes dels molts que es poden trobar al programa electoral de la "Izquierda Unida" que documenten i justifiquen aquesta crítica concreta de l'article del nostre diari.

Més en concret, al programa d'IU:

- No s'esmenta en absolut com a condició per al benestar del poble l'enderrocament del poder del capital i la construcció del socialisme. Al contrari, es fomenta una sèrie d'il·lusions que impliquen que des de dins d'una via de desenvolupament capitalista pot existir una sortida de la crisi que sigui a favor del poble.

L'objectiu de la "bona gestió" del sistema es declara clarament en la pàgina 6 del programa: "no renunciem a la gestió de la immediatesa". Estratègicament això es documenta a la pàgina 18 mitjançant la "construcció d'un nou model productiu", que es basa, sempre, en les antigues i antiquades relacions de producció explotadores capitalistes. A la pàgina 6 es planteja l'objectiu no de l'enderrocament del capitalisme sinó de la "superació del model social, polític i cultural actual dominat pel neoliberalisme". En altres paraules, el seu enfocament al problema se centra en una forma de gestió del capitalisme (el neoliberalisme) i es posa a favor d'una altra, suposadament de millor gestió. És a dir, per parlar sense preàmbuls, el nucli del programa de l'IU que remet a la gestió socialdemòcrata.

- Es promou la idea que l'Estat capitalista pot ser un escut per als drets de la classe obrera i del poble. Contra la pròpia realitat que demostra que l'Estat capitalista és classista, serveix els monopolis i més encara en condicions de liberalització del capital promou decisivament la barbàrie en les relacions laborals, els salaris, colpeja tots els drets obrers.

En el marc de l'embelliment de l'Estat capitalista, el programa esmenta a la pàgina 22: "Proposem l'Estat Social Participatiu que, mantenint la centralitat del públic, promogui l'interès col·lectiu, l'equitat i la solidaritat ...".

En la mateixa línia: "L'Estat ha de reequilibrar el mercat, no només corregir". És a dir, es fomenta la utopia que l'economia capitalista, el sistema capitalista podrit i la seva anarquia suposadament es poden controlar, es poden "equilibrar" i que els obrers es beneficiaran d'això. Aquesta crida crea, sens dubte, confusions als treballadors, obstaculitza l'esforç de radicalització i porta a la incorporació de forces populars en els plans de les forces del capital.

A la pàgina 7 es planteja l'objectiu de: "Crear ocupació des del públic, perquè avui les empreses tenen moltes dificultats per crear-lo sense ajuda". Mentre que la classe obrera és portada a la pobresa i a la indigència el programa de l'IU expressa la seva ... ansietat sobre les "moltes dificultats" que tenen els capitalistes i bàsicament legitima les seves comandes de diners calents de l'Estat com a suport que constitueix un vehicle per als retallades o l'eliminació de subsidis d'atur en el nom de la subvenció de la feina que és un principi de la Unió Europea, de la qual la IU és un defensor ferm. A més, no ha d'haver cap dubte pel que fa a les relacions laborals que s'aplicaran en l'ocupació com es declara a la pàgina 7 amb els termes que utilitza la Unió Europea i l'Associació dels Industrials: "redistribuir i racionalitzar l'ocupació existent". Tot això per a la classe obrera significa que la IU dóna la llum verda als horaris flexibles de treball, a l'abolició dels convenis col·lectius i la generalització del treball a temps parcial.

-Es reprodueix la percepció burgesa i oportunista que la crisi capitalista és una crisi de deute, però la causa de la crisi és la sobreacumulació de capitals. El deute es presenta com un problema que han de tractar la classe obrera i el poble, per la qual cosa la plutocràcia porta la responsabilitat i ha de pagar.

Així, de manera enganyosa se sosté que els pobles poden guanyar alguna cosa de la renegociació del deute i de l'emissió de bons per la Unió Europea (p. 18). No és això una "recepta" de gestió per als impassos del sistema capitalista? No obstant això, el poble grec té ja una experiència amarga dels préstecs que està cridat a pagar tal com va passar amb el conegut retallada del 50%, així com amb la proposta de sectors de la plutocràcia d'emissió de bons per la UE.

-El seu programa està fermament orientat al suport de la UE imperialista, que és un enemic dels pobles, i emet la preocupació per la seva salvació i "correcció", no per a la seva dissolució.

Es refereix a "un canvi complet en el model de la construcció europea" (p.17) i s'esmenta que: "Ens comprometem a canviar substancialment l'actual Política Exterior ... de la UE" (p.82) sense qüestionar, ni tan sols per un sol moment, aquesta unió interestatal imperialista i, molt més, sense esmentar la necessitat de retirada de tots els països d'aquesta.

De fet, es legitimen plenament els criteris de Maastricht i dels pactes d'estabilitat que són la palanca per a la promoció de la política antiobrera mitjançant la proposta de "augmentar el termini per reduir el dèficit al 3% al 2016" (p.17) . Es declara la lleialtat als criteris que estableix el gran capital per reduir encara més el preu de la força de treball.

S'esmenta que: "La Unió Europea ha de procedir a la compra de deute sobirà dels països membres i emetre bons propis fins on sigui necessari per impedir l'especulació" (p.18). És a dir, es fomenta la lògica que la UE pot adquirir un caràcter pro-popular i que a través d'aquesta hi ha una sortida de la crisi que pot beneficiar la classe obrera i els sectors populars pobres. Al mateix temps, és ben sabut que la Unió Europea va ser creada pels governs burgesos d'una banda per defensar els monopolis europeus en la seva concurrència internacional amb els monopolis nord-americans, russos, japonesos, xinesos etc.

I, de l'altra, per explotar amb major intensitat i de manera coordinada als treballadors, protegint al poder burgès amb nous mecanismes polítics i repressius. Aquesta és la Unió Europea, una unió que serveix els monopolis! No es corregeix per dins perquè els monopolis són la seva "cèl·lula" i el poder burgès la seva "columna vertebral". L'única perspectiva pro-popular per als treballadors és la retirada dels països d'aquesta unió i l'establiment del Poder Popular que conduirà a la socialització dels mitjans bàsics de producció, a la planificació central i al control obrer. Només aquest poder pot salvar el poble de l'enorme deute públic per al qual no té cap responsabilitat.

El seu programa crida a la Unió Europea a establir una excepció a la llibertat dels moviments de capitals entre els estats membres i els paradisos fiscals (p.12). És a dir, no s'oposa en general a la llibertat del moviment de capitals (un principi bàsic del Tractat de Maastricht que el PIE i la seva presidència, en què participa el Partit Comunista d'Espanya, hi donen suport) sinó que demana excepcions de la regla general que, per descomptat, es manté vàlida i és una eina en mans del capital per aixafar els èxits i els drets dels treballadors i del poble. Aquestes propostes també són propostes de gestió i no de enderrocament de la barbàrie capitalista.

-De fet, el seu programa exonera el capitalisme i promou la idea que el capital i el seu poder que es basen en l'explotació capitalista poden ser suposadament "morals" i "justos".

Què més pot ser la posició següent (p.51) sinó una descripció d'una suposada "bona gestió" del capitalisme?: "En cas que s'iniciïn processos de privatització IU es compromet a lluitar contra ells en col·laboració amb sindicats i moviments socials, exigint que aquesta decisió s'adopti, si més no, amb transparència i de forma democràtica amb la participació efectiva dels ciutadans afectats", així com en la pàgina 81 l'objectiu de: "Que en els acords comercials de la UE s'exigeixi de forma real el compliment dels Drets Humans". És a dir, privatitzacions, acords comercials capitalistes amb... ètica i amb transparència, un capitalisme moral, que segons el programa de la IU i les posicions del PEE és possible.

Camarades,

El que s'ha esmentat és només una mostra de les posicions que confirmen la crítica del diari del KKE. Aquestes posicions no tenen res a veure amb la lluita per l'enderrocament del poder capitalista, al contrari, proporcionen una coartada al capitalisme, fomenten il·lusions i ofereixen serveis a la seva perpetuació, sobretot en un període que cada vegada més obrers, treballadors, es donen compte dels seus impassos i busquen una sortida de la barbàrie capitalista.

Aquesta sortida no pot ser l'anomenat "Socialisme de segle XXI" que constitueix una negació del socialisme científic, del poder obrer, de la socialització dels mitjans de producció i de la planificació central, i en essència es tracta d'un capitalisme humanitzat que és impossible existir.

Finalment, en la seva carta dirigida al nostre Partit esmenten que "ja és l'hora d'unitat de l'esquerra conseqüent per tal de convergir...". La línia socialdemòcrata de gestió d'un capitalisme humanitzat, la negació del socialisme construït al segle XX mitjançant posicions anti-científiques, que no tenen base històrica, són la base ideològica i política de l'anomenada "unitat de l'esquerra". Aquestes posicions posen obstacles en la lluita de classes, en la concentració de forces socials i populars contra la via de desenvolupament capitalista. I això passa en condicions que l'activitat coordinada conjunta de la classe obrera, dels treballadors autònoms, dels camperols petits i mitjans, de les dones i de la joventut és imprescindible per enfortir l'aliança popular i la lluita pels interessos dels treballadors, per l'enderrocament del poder dels monopolis.

Aquesta línia ha estat confirmada, a més, per la nostra experiència, pel desenvolupament de la lluita de classes a Grècia on, com és sabut, amb el paper protagonista del PAME s'han organitzat més de 22 vagues generals, nombroses confrontacions classistes de diverses formes sota la consigna "sense tu no es mou ni tan sols un engranatge, els obrers poden prescindir dels patrons", centrant l'atenció en l'organització de la lluita en les fàbriques, als centres de treball.

Camarades,

Responent a la seva petició, anem a publicar al nostre diari, el "Rizospastis", la seva carta i la nostra resposta perquè els treballadors s'informin sobre les posicions del seu partit i perquè treguin les seves pròpies conclusions.

Secció de Relacions Internacionals del CC del KKE