diumenge, 27 de juny de 2010

EUiA i PEE per l'Europa social

Toni Barbarà: "La resposta a la situació per EUiA: Més esquerra, Més Europa, Més Partit de l'Esquerra Europea! D'aquí a uns dies acaba el semestre de Presidència rotatòria de la UE a càrrec del Govern d'Espanya. El primer de juliol Bèlgica recollirà el testimoni de la co-presidència. Des d'EUiA volem fer constar una breu reflexió sobre el moment polític i social i aportar algunes propostes de treball i d'acció immediates. Aquesta resolució ha estat elaborada amb un doble criteri d'anàlisi de conjuntura i també de suma al treball col.lectiu del nostre 3er Congrés, el desembre de 2010".

Aquest primer semestre de 2010 ha resultat particularment dur i difícil, dins de la dinàmica de crisi global, financera, social, cultural, ecològica i estructural. Els ambigus objectius de la Presidència han quedat solapats per una actualitat que dia a dia ha imposat la seva pròpia agenda per immediatesa i per gravetat.

Als esdeveniments de Grècia s'han anat sumant altres situacions de gravíssimes retallades socials i de penalització injusta dels treballadors i treballadores amb l'argument d'anar sortejant l'amenaça de la fallida econòmica en altres països de la UE com Portugal, Irlanda, Islàndia, Hongria, Itàlia i també Espanya.

Ignorant les nostres propostes de carregar les conseqüències de la crisi sobre els seus veritables culpables, han estat una altra vegada les classes populars i els sectors més fràgils de la societat que estan rebent la cruesa d'una autèntica epidèmia de retalls socials públics mentre els recursos econòmics es posen al servei i rescat d'objectius i interessos de la gran banca i l'economia especulativa. Assistim a un veritable intent de liquidació del que es coneix com a model social europeu.

Així, a Espanya, ens trobem immersos en una cadena de reformes regressives, injustes i d'un contundent neoliberalisme, impròpies d'un govern nominalment socialista. Aquesta situació és també delicada a Catalunya on EUiA formem part d'un govern de coalició que ha vingut desenvolupant un programa i acció de marcat caràcter progressista i social.

Tanmateix en l'última etapa aquest govern també s'ha vist sotmès a l'imperatiu legal de l'Estat, i malgrat les nostres resistències, ha acatat mesures de retallada social especialment doloroses per a la nostra política. D'aquí a uns pocs mesos, a la tardor, celebrarem eleccions autonòmiques a Catalunya, les primeres d'un nou cicle, i la coalició d'EUiA amb ICV concorrerà, un cop més, amb programa i candidats/es en la voluntat de fer possibles futurs governs de coalició de forces i polítiques d'esquerra.

A una veritable contra-reforma econòmica i fiscal, que no ha afectat a les butxaques dels més benestants, ni a la gran banca, ni a les grans fortunes, i sí en canvi els que depenen del seu salari o de la seva pensió, es suma ara una reforma laboral imposada que descausalitza l'acomiadament i abarateix el seu cost, i individualitza les relacions laborals, contribuint a incrementar una taxa d'atur insostenible del 20% però també la precarietat laboral, la desregulació i la degradació de les condicions de treball, de seguretat i de negociació.

S'anuncien immediatament més reformes, sempre en el sentit de pèrdues i de regressions, afectant al sistema de pensions i de la seguretat social, o als serveis públics fonamentals com la sanitat, l'educació o els serveis socials, a les quals cal sumar la no reposició de vacants del sector públic com a element de degradació de la qualitat en la prestació aquests serveis. En definitiva, assistim al progressiu i sistemàtic desmantellament del tímid estat del benestar existent a l'estat espanyol, que constitueix el pròxim negoci milionari dels especuladors de l'economia de casino internacional, per a ser privatitzat, primer, i controlat, després, pels grans grups d'interès econòmic i financer.

Noves etapes, insospitadament dures i violentes, del vell i sabut guió ultra neoliberal: L'estratègia i el Tractat de Lisboa.

Un panorama realment preocupant i al qual podem, i hem, de respondre, amb la força de les nostres raons, la justícia, la solidaritat, la sostenibilitat mediambiental i de progrés civilitzatori, i les mobilitzacions necessàries per obrir alternatives possibles i socialment extenses i assumides.

Tot això des de la pedagogia del nostre discurs i de la nostra posició profundament democràtica, justa i equitativa. El nostre llenguatge i els nostres objectius de l'Europa social i democràtica han de obrir portes i finestres a noves i potents formes de col.laboració i de suma d'aliances socials i polítiques diverses que han d'incloure accions del món associatiu, les xarxes locals i els pobles i les ciutats.

La Presidència espanyola que arrencava amb una tèbia proposta d'agenda innovadora s'ha anat diluint i avui és notori el fiasco en temes que podien i havien de ser emblemàtics per les característiques mateixes del país: res rellevant. Ni per a Amèrica Llatina, ni Palestina, ni el Sàhara i el Magrib, ni tan sols un previsible interès en les accions del marc Euro mediterrani s'han vist avenços substancials, i abans al contrari, s'han produït greus incidents entre els quals el més flagrant el de l'assalt i assassinat pirata del govern d'Israel a la flotilla humanitària i de pau a Gaza.

En altres casos senzillament s'han eliminat temes de l'agenda com a la cimera Euro mediterrània de primers de juny. Tot això ha suposat una nova constatació del fracàs d'aquests darrers 25 anys en la construcció d'una autèntica Unió Europea política i social, amb una cultura compartida comuna de nous valors i aliances polítiques coordinades i de cohesió entre estats que s'han sotmès al fetitxisme de l'estabilitat dels preus, la submissió als mercats i la fòbia al dèficit públic oa qualsevol desequilibri per assumible que pogués ser.

Quedaven alguns aspectes per a un aparent salvar la cara d'aquesta presidència: l'ordre europea de protecció de les víctimes de la violència de gènere o la guinda de la Iniciativa legislativa ciutadana transiten sense ostentacions i amb dificultats. En canvi, avança l'Estratègia 2020, convertida en una eina fonamental en l'estratègia de desregulació laboral a nivell europeu, amb metes d'ocupació i creixement a una dècada vista, que al no tenir cap tipus de concreció, serveixen de coartada ideològica als sectors europeus abanderats del neoliberalisme.

Altres objectius, com les noves normes de regulació del mercat financer, la posada en marxa o no del Servei Europeu d'acció exterior, segueixen tràmit, més ocupats i pendents ara de la decisòria reunió del G-20 que ha de validar i acceptar l'estratègia econòmica futura. El president Zapatero s'ha limitat i acontentat amb rebre l'aprovat, momentani, del Consell respecte del seu paquet de mesures antisocials.

En qualsevol cas el que ens sembla més rellevant és la confirmació absoluta del caràcter sistèmic, supranacional i supra estatal d'aquesta gran crisi, en una Europa governada de forma molt majoritària i creixent per formacions de dretes i neoliberals. Tot i així constatem la insuficient resposta fins aquí des de les forces sindicals, del moviment obrer o de les esquerres en general per aturar l'atac, i per tant concloure la necessitat d'abordar més, i noves respostes, generar àmplies resistències, i construir alternatives de forma coordinada, a tots els nivells ia escala Europa.

Des d'EUiA manifestem tot el nostre suport i disposició per al major èxit de la Jornada de mobilització i de vaga general a escala europea, prevista per al 29 de setembre a proposta de la CES. D'aquí la nostra proposta: més esquerra, més Europa, i per descomptat més de la "una altra Europa", la social, democràtica, solidària, sostenible, i en pau.

I per articular aquestes respostes imprescindibles el mètode ja ha començat amb la reflexió comuna i el diagnòstic col.lectiu de les esquerres transformadores en aquest ampli espai europeu: una part substancial d'aquest espai és preciosament nostre PIE. Una realitat política plural, diversa i rica que ja ha consolidat la seva existència i una experiència en curs que hauríem inventar de no existir ja.

Els temps ens situen avui cara a un Tercer Congrés que ha de ser determinant per a la nova etapa que junts vam iniciar. La situació és certament complexa i difícil, però disposem de les suficients capacitats i voluntats per impulsar sortides progressistes i de justícia social. Seguim defensant un PEE on l'eix dels serveis públics i els drets de les persones siguin, juntament amb la pau, la igualtat, la sostenibilitat i la democràcia, el nostre mateix ADN i la nostra més reconeixible senyal d'identitat, per estendre el nostre coneixement i la nostra determinació, i així guanyar les batalles per l'Europa social que ens hem proposat.

Més esquerra, més Europa, més PIE... Des de Catalunya i des d'EUiA estem per la tasca i sabeu que podeu disposar de nosaltres, com nosaltres comptem amb tots vostès.

Salut companyes i companys!!
(Llegit per Toni Barbará membre de l'Executiu i del Secretariat del PEE)

Una altra important aportació a la trobada, proposta i desenvolupada per la companya Àngels Tomás, va ser la següent:

Moció sobre la mobilització sindical europea del 29 de setembre.


El Comitè Executiu del Partit de l'Esquerra Europea en la seva trobada de Barcelona, ha discutit sobre la crisi, sobre les respostes polítiques a la mateixa que estan prenent els capitalistes i els seus governs i les que defensen els treballadors i treballadores, i sobre la necessària mobilització contra els atacs al model social europeu que comporta retallades en els drets socials, privatització de serveis públics i precarietat laboral, que s'estan començant a aplicar país a país -siguin o no membres de l'UE-, i que són polítiques decidides per organismes internacionals com el FMI, el BCE i l'UE.

Des de la independència i el respecte necessaris dels diferents actors i actrius existents en aquesta lluita absolutament necessària per frenar tots aquests atacs, decidit suport la crida a la mobilització general llançada per la Confederació Europea de Sindicats, per al 29 de setembre, a nivell europeu , responent a la immediata reunió de l'ECOFIN (ministres d'economia i finances dels països de la Unió Europea).

Donem suport aquesta convocatòria sindical europea i treballarem pel seu èxit a nivell internacional i en tots els països on tenim organitzacions del Partit de l'Esquerra Europea, en la forma i manera que és possible, idònia i procedent en cada realitat nacional.

Para leer en castellano y francés ir a enlace:

Manifestació a Madrid contra la "traïció" del PSOE

Izquierda Unida i el PCE han reunit avui a desenes de milers de persones que s'han manifestat a Madrid, per criticar la "traïció" que suposen les mesures per retallar el dèficit del Govern, per als seus propis votants, i per defensar una sortida social a la crisi que protegeixi la democràcia enfront del poder financer. La marxa ha tancat un cap de setmana marcat per la I Assemblea de Refundació d'IU, en què la coalició preten erigir-se com a opció alternativa per als votants socialistes descontents amb les mesures del Govern.

En aquest sentit, el coordinador general d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha criticat que Zapatero estigui "traint" a "els 11 milions de la base social que el van posar a la Moncloa". "Anirà Zapatero a la següent campanya electoral a demanar-los el vot als mercats o al poder financer?", es pregunta el líder de la coalició, que espera que el president del Govern no tingui "la caradura" de demanar el vot a seva base social.

A més, va recordar al Govern que els que creen riquesa "no són els especuladors i alts directius", ja que el poder financer, segons ell, només crea "pobresa, atur i drames humans com els que es coneixen a Espanya i Europa". Per contra, el líder de la coalició va lloar als que considera els veritables motors de l'economia: "Els cambrers, els pescadors, els pagesos, ramaders, els metges, infermers, els professors, els enginyers, investigadors, paletes, botiguers...".

Per això, advoca per una reforma fiscal empresarial, perquè pagui més qui més té, en lloc d'una reforma laboral, alhora que va defensar els sindicats que "no són estimats per la dreta política".

QUE EL PAÍS 'ES PARI' EL 29-S

Davant aquesta situació, Lara va proposar "fer pedagogia i explicar a la gent que hi ha una alternativa a la crisi", de manera que va assegurar que IU es convertirà en un "gran piquet informatiu" per aconseguir que el país "s'aturi" i digui "ja n'hi ha prou al poder financer", el proper 29 de setembre, dia de la vaga general convocada pels sindicats. "La vaga general la guanyarem, tenim raons poderoses i hem de convèncer la gent", va proclamar Lara.

També el secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE), José Luis Centella, es va referir a la vaga general en la que espera que s'aturin "fins els semàfors". Segons la seva opinió: "La vaga servirà per dir a Zapatero que s'ha equivocat, que ha triat el camí equivocat i aquest país anirà pel camí de l'esquerra real, de l'esquerra anticapitalista, que no està a les ordres del Fons Monetari Internacional sinó a les ordres de la nostra gent".

Per la seva banda, el diputat Gaspar Llamazares lamentà que el Govern de Zapatero estigui prenent mesures que "neguen la sortida social i dialogada de la crisi i, a més, posa la democràcia al peu dels cavalls". Segons ell, es sortirà de la crisi amb la "confiança dels treballadors i els ciutadans del país" i no amb la confiança en els mercats.

"En els últims mesos hem viscut al Congrés 32 decrets lleis per abordar la política dels mercats en l'economia, que significa que no només està en perill l'Estat de benestar, la sanitat pública, sinó que també està en perill la pròpia democràcia", va explicar.

PER UNA SORTIDA SOCIAL A LA CRISI


Minuts abans del començament dels discurs, en declaracions a Europa Press, el portaveu d'IU a l'Assemblea de Madrid, Gregorio Gordo, va ser molt crític amb el Govern de Zapatero i el Govern d'Esperanza Aguirre per tractar de reduir el dèficit "a base de retallades socials i laborals, d'anar liquidant l'Estat de Benestar".

"Hi ha dues maneres d'entendre la sortida a la crisi, la que propugnen els socialistes i de forma més intensa el PP, i la que propugnem IU i els sindicats, que és una alternativa social a la crisi i la defensa de l'Estat de benestar", va assegurar.

Altres dirigents de la formació van comparèixer al final de la marxa, que es va desenvolupar des de la Puerta de Toledo fins a la Plaza Mayor. Aquest és el cas de la diputada regional d'IU a l'Assemblea de Madrid, Eulàlia Vaquero, que va criticar el Govern socialista per haver signat "les mesures més antisocials de tota la Unió Europea", i d'anar "contra els drets laborals i socials dels treballadors i contra els drets de la ciutadania".

Així mateix, va lamentar que el Govern de Zapatero i el PSOE hagin estat el "braç executor" dels "mercaders i especuladors internacionals i nacionals sense escrúpols". Vaquero va estendre les seves crítiques a la presidenta del Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, "que ha passat de ser l'admiradora de Margaret Tatcher a la executora de la seva ideologia més dura".


PCE e IU reúnen a miles de personas en Madrid "contra los recortes del Gobierno"

Izquierda Unida y PCE reunieron hoy a miles de personas que se manifestaron en Madrid para criticar la "traición" que suponen las medidas de recorte del déficit del Gobierno para sus votantes y para defender una salida social a la crisis que proteja la democracia frente al poder financiero.
Para leer más ir a enlace: