dijous, 21 de març de 2013

Sarkozy, imputat per abús de debilitat en el cas l'Oreal

L'expresident de França Nicolas Sarkozy ha estat imputat avui per "abús de debilitat" en el cas de la multimilionària propietària de L'Oréal Liliane Bettencourt, la major fortuna de França, en la investigació oberta sobre el suposat finançament il·legal de la campanya que el va portar a l'Elisi el 2007.

L'excap d'Estat, que fins ara gaudia de l'estatus de "testimoni assistit", va comparèixer avui davant el Palau de Justícia de Bordeus durant diverses hores, en les que va mantenir un cara a cara amb el majordom de Liliane Bettencourt, Pascal Bonnefoy.

Els jutges volien determinar avui quantes vegades va visitar el seu domicili durant la campanya, amb l'objectiu de determinar si va abusar de la debilitat de l'octogenària hereva de l'imperi cosmètic L'Oréal per aconseguir fons.

El cas Bettencourt: Escàndol fiscal i polític


La multimilionaria Liliane Bettencourt, primera fortuna de França i propietària de l'Oreal, tenia comptes bancaris no declarats a Suïssa, per un montant de gairebé 80 milions de $, i una illa a les Seychelles, segons les gravacions clandestines de converses, per que ella ho val i els governs li ho toleren. La web Mediapart va publicar extractes de gravacions, fetes per un ex empleat de la multimilionària, que posen en escena al gestor de la fortuna de l'hereva d'Oreal, Patrick de Maistre, qui li va dir: "Hem d'arreglar les coses amb els seus comptes a Suïssa. No sigui que ens ho prenguin abans de Nadal".

La web de RTVE, preparada per l'abdicació del rei

Enrenou a les xarxes socials a última hora de la tarda d'aquest dijous en filtrar-se el codi de programació de la web de Televisió Espanyola on es pot veure clarament com hi ha un apartat especial dedicat a una suposada abdicació de Juan Carlos.

Malgrat els intents dels usuaris d'intentar accedir a les suposada aplicació, l'únic que s'ha aconseguit ha estat capturar l'estructura de programació que des RTVE s'estaria preparant per donar cobertura a semblant notícia.

Entre els apartats previstos estan, a més de la suposada notícia de l'abdicació, un especial sobre els fills del monarca així com enllaços a àudios i vídeos que recollirien els moments més destacats del regnat de Joan Carles.

Tranquil·litat en la redacció


A l'espera d'un comunicat oficial per part de l'ens públic, fonts de RTVE asseguren a La Vanguardia.com que "si fos a produir-se una notícia així, ho sabríem ja i en la redacció estaríem corrent d'un costat per a un altre." Les mateixes fonts emmarquen la situació dins "del normal en un mitjà de comunicació que ha de tenir certa previsió amb temes que podrien succeir, encara que aquest no sigui el cas creiem", recalquen.

Segons responsables de la cadena es tractaria de "calaixos" que es mantenen preparats per poder actualitzar la notícia el més aviat possible "una vegada passi." La abdicació del Rei no s'espera ni per aquesta tarda, ni per demà, ni per Setmana Santa", asseguren altres fonts que destaquen que" en altres ocasions se'ns ha reunit per preparar tot el necessari davant una notícia així i aquest no ha estat el cas".

Entre els treballadors s'apunta a un virus informàtic (pishing) que hauria deixat al descobert el codi base d'aquesta aplicació que, com a mínim, sí que ha estat ideada per algú per cobrir una notícia que a Madrid fa uns quants dies sent un rumor que va agafant força.

Per la seva banda, la direcció de comunicació de RTVE ha negat rotundament estar preparant un especial sobre l'abdicació del Rei. Segons la corporació, a la web de RTVE, arran de la notícia de la petició d'abdicació del líder del PSC, Pere Navarro, es va crear una categoria on bolcar qualsevol notícia relacionada amb la qüestió.

Blanco intenta evitar el suplicatori

La defensa de l'exministre José Blanco (PSOE) considera una "completa fantasia" la imputació al seu client d'un delicte de tràfic d'influències relacionat amb possibles gestions per a l'obtenció per l'empresa Azkar d'una llicència per instal·lar un magatzem proper a l'aeroport del Prat, al terme de Sant Boi de Llobregat (Barcelona).

En l'escrit d'al·legacions que ha presentat aquest dijous davant l'instructor de la causa al Tribunal Suprem, José Ramón Soriano, l'advocat Gonzalo Martínez Fresneda sol·licita l'arxiu de la causa per inexistència dels delictes de tràfic d'influències i de prevaricació que li atribueix la Fiscalia, que el passat 12 de març va instar la tramitació de suplicatori al Congrés per poder procedir contra el mandatari socialista.

El lletrat torna a insistir, com en anteriors escrits, en l'existència d'irregularitats comeses durant la instrucció d'aquest assumpte per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Fiscalia, que segons aquesta part ha realitzat informes al marge de les instruccions del magistrat Soriano.

Sobre suposat tràfic d'influències que se l'imputa, la defensa ressalta que "l'únic que va fer José Blanco" va ser comentar l'assumpte exsecretari d'Estat Isaías Táboas per veure si l'alcalde de Sant Boi podia rebre el vicepresident de Azkar, José Antonio Orozco.

"No va fer res més, ni va parlar amb l'alcalde, ni va contactar amb ell de cap manera, ni molt menys li va influir ni va pressionar ni coaccionar, ni va fer ús de cap relació de superioritat ni d'amistat ni de cap tipus perquè fes res en absolut", subratlla.

Afegeix la defensa en el seu escrit que l'exministre del PSOE no coneix l'alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch, "ni l'ha vist mai", i que per això advertir que va incórrer en tràfic d'influències "és una completa fantasia". "La solvència jurídica de la pretensió de la Fiscalia equival a zero", subratlla en un altre punt de l'escrit.

Continuant el relat del que ha passat, la defensa posa l'accent en què Táboas es va limitar a comentar a Jaume Bosch, a qui no coneixia personalment, la possibilitat que rebés a Orozco, però ni tan sols va esmentar a Blanco en la seva conversa amb l'alcalde. José Blanco no va ser informat d'aquella trucada, mai va parlar amb l'alcalde i es va despreocupar del tema".

Indicis del fiscal

Sobre l'assumpte de Sant Boi, l'escrit de la Fiscalia concreta que la petició d'influència es va concretar el 15 de desembre de 2010, i que el compliment dels requeriments municipals li haurien suposat a Azkar un cost econòmic de 175.000 o de 500.000 euros.

Les gestions de Blanco, de les quals la Fiscalia considera que hi ha indicis suficients segons les converses telefòniques i missatges SMS aportats a la causa, van servir, d'una banda, perquè es canviés la nomenclatura formal de l'activitat per a la qual se sol·licitava la llicència sense variar l'objecte, de manera que amb això Azkar ja no hauria de fer front als costos econòmics derivats del compliment dels requeriments municipals anteriors i, d'altra banda, es va excloure de la llicència l'autorització del pàrquing.

L'informe fiscal també apunta que, un cop aplanats els obstacles que impedien la concessió de la llicència ambiental, Orozco també va cridar a Blanco el febrer de 2011 "perquè actués en el seu propi Ministeri per tal que es dictessin per part d'AENA I AESA les resolucions favorables que li permetessin obtenir la llicència d'obra major que tenia sol·licitada davant del mateix Ajuntament". Els permisos es van obtenir un mes després. En aquest "Cas Campió" també està imputat Oriol Pujol.

Obama: fart de fer el ridícul i olorar sabates palestines

El president dels EUA i genocida criminal Barack Obama "ha instat" avui "al món" -urbi et orbe, com el Quico- a considerar la milícia xiïta libanesa Hezbollah "com una organització terrorista" i als genocides i lladres sionistes el seus "aliats eterns" -com li va dir ahir a l'assassí Netanyahu-, en un discurs davant mig miler de sionistes delirants a Jerusalem. Els palestins l'han mostrat milers de sabates quan pretenia fer-se una altra foto de propaganda i el ridícul imbècil ha hagut de marxar amb la coneguda foto de les seves dents. Foto: Hezbollà, al Líban, honora la mort del President de la RB de Veneçuela, Hugo Chávez.

"Tot país que valori la justícia ha de reconèixer Hezbollah com el que realment és, una organització terrorista", ha afirmat el finançador de l'estat assassí d'Israel i de les guerres mercenàries de Líbia, Síria, l'Iraq, l'Afganistan...

Amb tot el cinisme, qui finança Al-Qaida i els atemptats terroristes contra civils ha pretès amenaçar Síria per les armes químiques amb que els seus mercenaris van assassinar a 15 civils abans d'ahir, dient al règim sirià que no tracti de transferir a la milícia les seves armes químiques. Armes que, com en el cas de Saddam Hussein, procedeixen majoritàriament de les vendes dels EUA, França i el RU al seu exaliat ara demonitzat per la propaganda nazi de l'imperi.


Síria: L'Otan i els tirans del Golf, responsables de l'atac químic contra la població


"Països occidentals i àrabs, juntament amb Turquia, són responsables de l'atac mortal amb armes químiques esdevingut el dimarts prop de la ciutat d'Alep", ha denunciat el viceministre sirià d'Afers Estrangers, Faisal Meqdad: "Els terroristes, patrocinats pel Occident, Turquia, Qatar i Aràbia Saudita, maten al poble sirià i creen intranquil·litat i tensió al país", ha afegit el titular sirià. Rússia ho ha confirmat. L'ONU ha dit que ho investigarà després de la denúncia del govern de Síria. EUA diu que no sap res.

Els farmacèutics catalans protesten pels impagaments de CiU

Milers de farmacèutics han omplert aquest dijous al migdia la plaça Sant Jaume de Barcelona. Són de les més de 3.000 farmàcies catalanes que reclamen que la Generalitat els pagui els quatre mesos que els deu. Els farmacèutics estan pagant des de l'1 de novembre els medicaments de la seva butxaca. Alerten a CiU que "estan al límit" i que "no podem més".

Els farmacèutics porten pancartes on es poden llegir lemes com "Els medicaments dels ciutadans estan en perill", "Els farmacèutics volem dispensar però no podrem" o "Els farmacèutics diem prou".

Des de molt abans de la una del migdia, hora d'inici de la concentració, els farmacèutics, vinguts de tot Catalunya, ja han començat a omplir la plaça. Aquesta és una de les mesures de protesta que els farmacèutics van aprovar la setmana passada.

Durant la lectura del manifest, el president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Jordi de Dalmases, ha demanat a l'administració pública que "assumeixi d'una vegada la seva responsabilitat". "L'administració ens deu 270 milions d'euros i tenim greus dificultats financeres per seguir pagant els medicaments. Deixeu-nos fer la nostra feina", ha reclamat. De Dalmases confia que del consell interterritorial de salut, que aquesta tarda es reuneix a Madrid, surti una solució.

Mijas alerta sobre la presència d'un cocodril en una llacuna

La Regidoria d'Àrees Rurals de l'Ajuntament de Mijas (Màlaga) ha començat aquest dimarts a senyalitzar els accessos i voltants de les quatre llacunes del paratge conegut com Majada Vella amb cartells d'advertència sobre la possible presència d'un rèptil de grans dimensions, que segons els experts podria tractar-se d'un cocodril.

La decisió de senyalitzar el perímetre de les llacunes va ser adoptada per l'alcalde del municipi, Àngel Nozal, només tenir coneixement oficial que la Guàrdia Civil havia localitzat diverses empremtes del rèptil, després de diverses setmanes investigant la denúncia presentada per un veí de Mijas, qui va assegurar als agents de la Guàrdia Civil haver vist un "cocodril".

"Perill greu. Cocodril solt" diu el cartell, llegenda triada "perquè no volem que ningú no es doni per assabentat", ha assenyalat el portaveu de l'equip de govern, Mario Bravo, que ha fet una crida als ciutadans o curiosos que merodeen per la zona que "evitin endinsar-se en els marges de les llacunes", encara que ha precisat que "els aligator -caimans- no solen atacar (una altra cosa són els cocodrils més territorials i imprevisibles), llevat que siguin molestats".

A mitjans de febrer el Servei de Protecció a la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona) va començar a investigar la denúncia presentada per un veí, que va assegurar haver vist com un rèptil, d'uns dos metres de longitud, creuava un camí rural als voltants de les esmentades llacunes, la descripció va fer sospitar als agents de l'Institut Armat que es tractava de cocodril o un caiman.

Després setmanes de vigilància, els efectius del Seprona van trobar empremtes que segons el parer dels experts correspondrien a un aligator o caiman, rèptil propi del continent americà i que per les seves característiques es podria haver adaptat perfectament a l'hàbitat de les llacunes de Majada Vella.

"Ara esperem que es pugui caçar i es pugui traslladar a un zoològic o algun centre especialitzat", ha assenyalat el regidor d'Àrees Rurals, Cristóbal González, que ha anunciat que "portem setmanes observant les llacunes i seguirem ajudant a la Guàrdia Civil a tot el que es pugui "per tal d'eliminar el perill que un rèptil d'aquestes característiques pot suposar.

El PPons i la PAH en guerra judicial

El feixista valencià del PP Esteban González Pons ha demandat a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca després que un grup d'activistes accedís al seu domicili, acusant-los de fets comprovadament falsos. Per la seva banda, l'organització portarà l'integrant del PP als tribunals per les injúries i calúmnies i falsetats a dojo que ha vomitat a la ràdio de l'Inquisició.

Esteban González Pons, ha presentat una denúncia per "coaccions" a la comissaria del Congrés contra la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, PAH, després que aquest dimecres diversos membres de la PAH es concentressin davant la seva casa de València i intentessin fer-li arribar una carta en què expliquen la seva situació, el que altres diPPutados també han dit que pensen fer.

Per la seva banda, la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, PAH, de València ha anunciat que emprendrà accions legals contra Pons, per "injúries i calúmnies" per les declaracions que va realitzar el també diputat després de l'acció de protesta que va fer el col·lectiu a casa.

Les plataformes d'afectats per les hipoteques de PAH València i la comarca de l'Horta Sud van dur a terme aquest dimecres una protesta davant de la casa de González Pons inclosa en la campanya de "senyalització pública" que estan realitzant per, segons aquestes organitzacions, "acostar" als diputats per explicar en primera persona els danys que estan ocasionant a "milers" de famílies amb el seu "rebuig" a la ILP que es debat al Congrés per modificar la llei hipotecària.

Per la seva banda, el parlamentari valencià va assegurar que diversos membres de la PAH van entrar dins el portal de la seva residència, van pujar fins a la casa i van estar "copejant la porta durant 45 minuts".

Avui, una portaveu de la plataforma, Ana Blanco, ha afirmat que només pujar "dos activistes, acompanyats de mitjans comunicació, van tocar al timbre tres vegades educadament i amb molt de respecte i, en no tenir resposta, es va deixar a la porta una carta convidant- que es posi en contacte amb nosaltres per fer-li arribar informació de persones afectades".

Per això, la comissió jurídica de la plataforma i els advocats col·laboradors del col·lectiu ara "valoren quin tipus d'acció" interposar per "denunciar per calúmnies i injúries".

González Pons: "Em van cridar assassí", que és el que, evidentment, és


Per la seva banda, González Pons, ha dit a la ràdio de la Inquisició que aquest tipus de "aldarulls" no es veuran mai "a casa d'un diputat del PSOE". Segons Pons, "el crit que estan proferint a les cases dels diputats del PP és el d'assassí", en la mesura justa i assenyada que el PP i la seva banda de mafiosos són "els responsables dels suïcidis que s'hagin pogut produir amb els desnonaments", el que el bocamoll franquista tampoc sembla entendre, com la sentència de l'UE que així ho deixa clar.

"En primer lloc, ni el PP és un banc, ni és un tribunal que pren una decisió, ni els diputats del PP decideixen els desnonaments ni hem estat els que hem governat durant tots aquests anys en què no s'ha modificat la legislació de desnonaments. Al contrari, ha hagut d'arribar el PP perquè la legislació es modifiqui", ha etzibat en un dels seus habituals deliris irresponsables.

La seva versió dels fets és que ahir "un grup de 60 persones van tallar la circulació al meu carrer, informar, segons sembla, als meus veïns que conviure al meu costat és un perill, empapelaron carrer amb fotografies amb la meva cara i amb cartells, van entrar al portal i van arribar fins a la porta mateixa de casa, on van estar fent soroll i pressionant havent dins de la casa només nens".

En aquest sentit, González Pons ha indicat que com a conseqüència d'això el portal de casa està "en totes les televisions i en molts diaris". "Ara, qui vulgui venir a dir-me qualsevol altra lindeza ja sap on ha d'anar", se li ha escapat, mostrant el que realment els preocupa: que la ciutadania els tingui controlats: la covardia del culpable.

D'altra banda, el portaveu adjunt d'EUPV a les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, ha publicat al seu compte de twitter la denúncia de la PAH contra González Pons i afegeix que "la seva lluita (la dels desnonats) és pacífica però ferma contra els criminals socials".

Els Partits de Xipre acorden la creació d'un fons de rescat

Els partits polítics de Xipre han acordat la creació d'un fons de rescat per salvar Xipre de la fallida, informa l'oficina del president xipriota, Nikos Anastasiades. El nou pla preveu la creació d'un fons amb aportacions de l'Església xipriota, les caixes d'estalvi i d'altres institucions, que se sumarà als crèdits d'emergència del BCE i el FMI que rebrà l'illa mediterrània. La taxa als comptes només s'aplicarà als dipòsits de més de 100.000 euros.

Sota la forta pressió de la Unió Europea (UE), els partits han pactat aquest dijous un nou pla per contribuir a un programa de rescat internacional, després del fracàs de la primera proposta.

El pla, acordat pels partits polítics durant una reunió d'emergència celebrada a Nicòsia amb el president Nikos Anastasiades, calcula que Xipre ha d'aportar una contribució pròpia al pla de rescat de 5.800 milions d'euros (7.500 milions de dòlars).

Segons informacions no confirmades oficialment, el pla preveu una limitada imposició d'una taxa als dipòsits bancaris per recollir els 1.000 milions d'euros que encara falten. D'acord amb mitjans xipriotes, aquesta taxa només s'aplicarà als dipòsits de més de 100.000 euros.

Després s'arribava a l'acord, el vicepresident del partit neoliberal DYSI, Averof Neofytou, es va declarar "moderadament optimista" sobre la possibilitat que aviat es trobi una solució a la crisi.

Els Partits xipriotes volen deliberar sobre el pla

El Parlament xipriota té previst reunir-se a la tarda d'aquest dijous, però no és clar si la Cambra debatrà sobre el nou pla per al rescat de Xipre per després sotmetre'l a votació. Neofytou va dir no creure que la votació es faci avui mateix.

Fonts polítiques van dir que els partits encara volen deliberar sobre els detalls del nou pla de rescat. A més, també ha de donar llum verda la "troica" integrada per la Unió Europea (UE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE).

El BCE havia advertit avui que seguirà enviant la seva ajuda d'emergència als bancs de Xipre només fins al dilluns 25 de març i que a partir d'aquesta data, l'entitat només tornarà a enviar fons quan s'hagi posat en marxa el pla de rescat de l'UE i el FMI que garanteixi la solvència dels bancs. Es considera que els dos majors bancs de Xipre de fet estan en suspensió de pagaments.

Mentrestant, el ministre de Finances xipriota, Michalis Sarris, va anunciar a Moscou que Rússia no acudirà en ajuda de Xipre amb un nou crèdit. "Ells no ens poden ajudar amb un crèdit perquè faria augmentar els nostres deutes", va explicar Sarris en declaracions a la televisió xipriota des de la capital russa.

La GC calcula en 50 milions els diners desviats dels ERO

El Grup de Delictes Econòmics de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha elevat de 20 a 22 la xifra de detinguts dins de l'Operació Hèracles, que ha permès a més desvetllar el desviament de 50 milions d'euros de fons públics al cas dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) fraudulents tramitats per la Junta d'Andalusia, tot i que es preveu "un augment significatiu" d'aquesta quantitat.

Aquestes detencions s'emmarquen dins de la investigació pel suposat cobrament de comissions per part de les entitats i persones mediadores en la tramitació de les pòlisses de prejubilació relacionades amb els ERO. L'actuació dels agents s'ha saldat amb 13 entrades i registres, així com amb nou citacions judicials a imputats pel Jutjat d'Instrucció 6 de Sevilla per suposats delictes de suborn, malversació de fons públics, blanqueig de capitals, contra Hisenda i falsedat documental, entre d'altres.

El circuit de diners irregular, segons la Guàrdia Civil, arribava a tots els que donaven cobertura i feien possible la sortida dels fons públics a través d'un entramat d'empreses instrumentals.

La investigació va dirigida a identificar els beneficiaris i responsables dels fets, així com les motivacions que van propiciar el manteniment durant una dècada del sistema irregular.

L'operació ha revelat, fins ara, el desviament d'uns 50 milions d'euros, si bé es preveu un augment significatiu d'aquesta quantitat a mesura que s'analitzi l'abundant documentació confiscada en els registres practicats, en què també s'ha intervingut material informàtic i 82.000 euros fraccionats en diferents sobres.

L'operació continua oberta i no es descarten noves detencions.

La CE considera fraudulenta la retirada del sou als diputats ordenada per Cospedal

Un informe del Consell d'Europa considera fraudulenta la decisió de la cortesana de Castella-la Manxa, María Dolores Cospedal, de suprimir el sou a 42 dels 49 parlamentaris i posa de manifest la dictadura feixista imposada per la menjaciris secretària general del PP, a la qual constantment reprèn per les seves cacicades el TSJCM, o el Defensor del Poble, coincidents tots ells a l'hora de qüestionar les salvatges retallades i la privatització a família i amics dels drets bàsics de la ciutadania.

Aquesta vegada ha estat de nou la UE la que ha posat en evidència Cospedal, recordant-li que aquesta decisió d'intent d'anul·lació de l'oposició a través de la retirada del sou dels seus diputats vulnera l'article 7 de la Carta Europea d'Autonomia Local, signada per Espanya el 3 de febrer 1989 i publicada pel BOE el 24 de febrer del mateix any (veure BOE), en el qual queda clar que: "la disposició abans esmentada de la Carta, i en particular sobre les exigències que impliquen una compensació econòmica adequada per les despeses incorregudes en l'exercici del càrrec, així com, si s'escau, la compensació per pèrdua d'ingressos o remuneracions pel treball realitzat".

"Greu limitació democràtica"


L'Informe del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa no té un gram de rebuig. A la pàgina 42 recorda que "el Parlament de Castella-la Manxa va adoptar mesures dràstiques, segons les quals, a partir de l'1 de gener de 2013, 42 dels seus 49 diputats regionals deixarien de rebre la totalitat de les seves retribucions. A més, la majoria de les CA han decidit reduir el nombre dels seus diputats regionals. Totes aquestes mesures representen una greu limitació de la representativitat democràtica i de l'autonomia de les autoritats locals i regionals". Així, molt finament, l'UE diu que Castella -com Espanya- és una dictadura.

Carta d'obligat compliment


No només això, també els ponents de l'informe, aprovat per 94 vots a favor, 6 en contra i 4 abstencions, el belga Marc Cools i l'holandès Llegeixen Verbeek, recorden les autoritats espanyoles, ja Cospedal en particular, encara que sense esmentar-, que la Carta d'Autonomia Local és d'obligat compliment. Arribat a aquest punt cal recordar les declaracions de la presidenta de Castella-la Manxa en la clausura del Congrés del PP a Guadalajara el passat mes de juny: "Europa demana a crits una major integració fiscal, financera i política", va dir. Ara falta saber si s'aplica la seva pròpia medicina.

El PSOE prepara un recurs al Constitucional


Acusacions desmentides pel president de la Comissió de Seguiment, Lars Molin, que assegura que el procediment de l'informe ha estat "respectat escrupolosament". Informe que ve a ratificar també les intencions del POSAT de Castella-la Manxa que actualment ultima un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta arbitrària i sens dubte il·legal decisió de Cospedal de retirar el sou als diputats. Un grup de senadors i diputats presentarà a les pròximes setmanes l'exhort davant el Tribunal Constitucional

L'església pagarà l'IBI a Nafarroa

El parlament Foral de Navarra ha aprovat una modificació de la Llei Foral d'Hisendes Locals per la qual l'Església catòlica haurà de pagar l'Impost de Béns Immobles (IBI), de la qual està exempta a la resta del territori nacional a excepció d'un parell de municipis gallecs. El canvi legislatiu va ser possible gràcies a una esmena presentada per Esquerra-Ezquerra i el Partit Socialista de Navarra i estipula que queden exempts del pagament de la contribució urbana els immobles dedicats al culte, siguin de l'Església catòlica o de qualsevol altra confessió religiosa que tingui convenis amb l'Estat.

Unió del Poble Navarrès (UPN) -la marca del feixisme del Pp a Nafarroa- governa la Comunitat i l'ajuntament de Pamplona però en minoria, per això ha pogut prosperar la moció de l'esquerra.

Gestió dels ajuntaments


L'IBI és un impost que fixen i cobren els ajuntaments i dependrà d'ells la decisió final de cobrar a l'Església, per això el diputat d'Esquerra-Esquerra, Txema Mauleón, ha declarat als mitjans de comunicació que els municipis "hauran de fer un llistat de tots els edificis que no siguin llocs de culte o centres educatius "per poder enviar el rebut de la contribució. Els partits polítics d'esquerres presentaran mocions en tots els ajuntaments navarresos perquè s'apliqui la nova legislació.

L'ajuntament de Pamplona ja va aprovar el passat 7 de març, amb els vots en contra de l'equip de Govern d'UPN i del Partit Popular, una moció en la qual s'estipula "fer efectiva l'eliminació de l'exempció en l'Impost de Contribució territorial urbana als béns de l'Església catòlica i de la resta de confessions religioses que no estiguin destinats al culte". Es calcula que només a Pamplona l'Església catòlica té 200 immobles que passaran a pagar IBI.

Resposta de l'Església: mentir per si cola


L'arquebisbe de Pamplona, ​​Francisco Pérez, va mentir als mitjans de comunicació amb el discurs hipòcrita que "l'Església és solidària i dóna suport als pobres", obviant els centenars de milers d'habitatges del seu priopedad on deesahucia i especula, i també va assegurar que l'Església, a través de les seves obres socials, "estalvia a l'estat més de 35.000 milions d'euros" i que "Càritas també és Església", mentint descaradament perquè Càritas ja ha denunciat en nombroses ocasions que això és rotundament fals, ja que els seus membres són laics voluntaris i el seu pressupost es nodreix de donacions particulars, mentre l'església dels feixistes no aporta ni un 5% del total.

La resposta de l'esquerra navarresa no s'ha fet esperar i l'hi ha recordat el mentider al detall: els programes socials de l'Església no es financen majoritàriament amb diners d'aquesta institució, sinó amb donacions privades o subvencions d'institucions públiques, és a dir, diners de tots menys de la màfia clericalla.

La nova estafa de Rajoy, el registrador, i Gallardón, el nazi: privatitzar el Registre Civil

Sabia vostè que el Registre Civil és un registre públic i gratuït des de la seva creació l'any 1870? Sabia que el ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, vol privatitzar-ho i que siguin els Registradors de la Propietat els que portin el Registre Civil? Sabia també que Mariano Rajoy, dos dels seus germans i la nora de Gallardón són Registradors de la Propietat i que es quedaran amb un negoci de milers de milions públic a tota Europa? Mentre el feixisme PP-CiU oneja banderetes, roba i espolia a tot drap.

• Sabia vostè que, si passa tal cosa, haurà de pagar com a mínim entre 20 i 30 euros per les partides de naixement, de matrimoni, de defunció...

• Sabia vostè que les aplicacions informàtiques del Registre Civil van costar a tots els espanyols uns 130 milions d'euros, i que es posaran gratuïtament a disposició dels registradors de la propietat?

• Sabia vostè que els funcionaris que porten el Registre Civil continuaran en els jutjats, de manera que la mesura no suposarà cap estalvi?


• Sabia vostè que el lobby registral dels germans Rajoy ja havia reclamat a l'anterior Govern el lliurament de la gestió del Registre Civil de manera que aquest servei públic passés a ser un altre negoci privat d'explotació comercial dels registradors de la propietat?

• Sabia vostè que el nombre de Registradors de la Propietat de tota Espanya no arriba a 800?

• Sabia vostè que els registradors de la propietat presten un servei públic en règim de monopoli i perceben les seves retribucions directament dels usuaris privats o públics?

• Sabia vostè que el benefici industrial dels registradors en cada un dels seus registres és del 60% i que amb l'assumpció del Registre Civil, els guanys estimades a repartir entre 800 registradors de la propietat s'aproparia als 180 milions d'euros més a l'any?

• Sabia vostè que aquests 180 milions els pagaríem els ciutadans en forma d'aranzel registral?

• Sabia vostè que a tot Europa els registradors són assalariats de l'Estat?

• Sabia vostè que la legislació hipotecària que va aprovar el mateix Mariano Rajoy era ministre d'Administracions Públiques del Govern Aznar, van legitimar la possibilitat que un diputat o un ministre pugui seguir sent titular del Registre de la Propietat tenint a un company que li "porta" el Registre mentre ell està en la política?

• Sabia vostè que, segons denuncia l'Associació d'Usuaris de Registres, Rajoy manté la plaça com registrador a Santa Pola, que l'ha procurat uns 20 milions d'euros (més de tres mil tres-cents milions de pessetes)?

Doncs si no ho sabia, ara ja ho sap. I ja que ho sap expliqui-ho a la seva família, als seus amics, als seus companys de treball, als seus veïns... i diguem d'una vegada, PROU a l'espòli feixista del PP!

Si un asteroide ve sobre la terra EUA aconsella "resar"

L'administrador cap de la NASA, Charles Bolden, té un únic consell sobre què fer si un asteroide es dirigís cap a la ciutat de Nova York o qualsevol lloc de la Terra: Resar. Això és tot el que la gran potència militar -o qualsevol altre segons ells- podria fer en aquest moment en relació als asteroides i meteorits desconeguts que puguin estar en curs de col·lisió amb la Terra, segons va admetre Bolden davant congressistes dels Estats Units.

Catalunya gasta el triple que Madrid en contractes amb empreses privades de salut

Catalunya és la comunitat autònoma que més diners dedica a la partida de concerts amb empreses sanitàries privades, superant els 2.500 milions d'euros a l'any, el que representa el 25% del total de la seva despesa en salut. Aquesta xifra és àmpliament superior a la despesa sanitària que dediquen la resta de comunitats espanyoles als seus acords de col·laboració amb empreses privades, una partida dedicada fonamentalment a descarregar la llista d'espera de la sanitat pública.

Així es desprèn de l'últim informe de la Sanitat privada, publicat ahir per l'Institut per al Desenvolupament i la Integració de la Sanitat (IDIS), que integra les principals companyies dedicades a la sanitat privada al nostre país.

En un moment en què ha estat la Comunitat de Madrid la principal abanderada de la col·laboració publicoprivada en sanitat, les dades presentades pel IDIS mostren un panorama regional bastant diferent. Segons aquest informe -amb dades del 2010-, després de Catalunya, és Canàries la comunitat que més percentatge de despesa dedica als concerts amb la sanitat privada, amb un 10% del total. La Rioja és la tercera comunitat en aquest rànquing, amb un 8,6%, i la Comunitat de Madrid apareix en el quart lloc, amb un 7,8% de la despesa sanitària dedicat a la col·laboració publicoprivada.

Andalusia i el País Valencià amb 515 milions i 429 milions d'euros a l'any, respectivament, que representen el 5,1 i el 6,3% dels seus pressupostos respectius, són les següents regions que, en termes globals, més dediquen a aquest apartat. No obstant això, si s'observa l'evolució en els darrers anys d'aquestes comunitats autònomes, destaca el fet que Catalunya hagi experimentat el major descens en l'import de concerts amb una reducció del 12,3% des de 2008.

A la banda oposada, tant Cantàbria i la Rioja, tot i ocupar les últimes posicions en el rànquing de recursos financers destinats a concerts, des de 2008 han augmentat l'import destinat en un 89% i un 45%, respectivament.

El cas de Madrid és prou significatiu ja que, tot i disminuir l'import destinat a concerts el 2010 respecte al 2009, l'increment d'aquest import des de 2008 és del 23,9%.

Medvédev opina que la taxa/atracament dels feixistes europeus a dipòsits s'estendrà

El primer ministre de Rússia, Dmitri Medvédev, ha amenaçat amb revisar la part de les reserves en divises que el seu país manté en euros com a conseqüència del robatori il.legal de la UE i l'estafa del sistema bancari xipriota: "Si això és possible a Xipre, per què no serà possible a Espanya, a Itàlia o en altres països amb problemes financers? Demà serà en ells on es confiscaran els estalvis", ha opinat Medvédev.

Així ho ha assegurat en una entrevista amb diversos mitjans de comunicació europeus, prèvia a la cimera bilateral UE-Rússia que se celebra aquest dijous a Moscou.

La possibilitat que s'imposi un impost sobre els dipòsits bancaris a Xipre-inclosos uns 20.000 milions d'euros de ciutadans russos-"és un motiu per reflexionar" sobre l'euro, ha advertit el primer ministre, que ha avisat que parlarà d'aquesta situació amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, quan es reuneixi aquest dijous amb ell.

En el seu primer acte públic a Moscou, Barroso ja s'ha referit a les tensions sorgides amb Moscou: "Sóc conscient dels interessos de Rússia en aquest assumpte", ha declarat en una conferència sobre les relacions UE-Rússia.

També ha justificat que no s'informés el Kremlin sobre l'acord del programa de rescat anunciat dissabte passat, ja que-ha explicat-els termes concrets es van tancar "en l'últim minut" entre els membres de l'Eurogrup.

"Si passa a Xipre, per què no passarà a Espanya o Itàlia?"

"Si això és possible a Xipre, per què no serà possible a Espanya, a Itàlia o en altres països amb problemes financers? Demà serà en ells on es confiscaran els estalvis", ha opinat Medvédev.

"Voldria ser igual d'optimista [que abans], però em veig obligat a dir que és un motiu per pensar", ha contestat Medvédev a la pregunta de si Rússia disminuirà la part en euros de les seves reserves de divises després del que va passar a Xipre.

Abans de l'esclat de la crisi xipriota, el cap del Govern rus havia manifestat la seva confiança en la moneda europea i havia assegurat que el seu país no tenia la intenció de reduir el percentatge en euros que actualment se situa entre el 41% i el 42% unes reserves que arriben en total 526.172.000 de dòlars.

Xipre demana ajuda a Rússia

Medvédev ha fet aquestes declaracions mentre el ministre de Finances de Xipre, Mijalis Sarris, multiplica les reunions amb les autoritats russes.

En la seva primera jornada de contactes, Sarris va exposar les seves peticions d'ajuda: una ampliació de cinc anys en el termini de devolució del préstec de 2.500 milions d'euros que li va concedir Rússia el 2011 (de 2016 a 2020) i una rebaixa dels interessos sobre aquest crèdit.

Després d'aquesta sol·licitud d'ajuda, Sarris ha confirmat aquest dijous que s'està discutint la cooperació dels dos països en els sectors financer i energètic, juntament amb la possibilitat d'obtenir la reestructuració del crèdit ja concedit.

"Hi ha molts grups treballant en aquests moments sobre diferents assumptes. Els bancs i el gas natural són alguns dels camps que poden ser la base de la nostra cooperació i de l'obtenció d'algun tipus de suport per part de Rússia", ha indicat el responsable econòmic xipriota.

Sarris ha reconegut que el seu país està demanant ajuda "clarament", però ha admès que un eventual acord "hauria de tenir també sentit econòmic per a Rússia".

El jutge imputa a Matas i Solà (CiU) per malversar fons de l'ACM

L'exsecretari general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Josep Maria Matas, i qui va ser el seu cap de serveis jurídics i mà dreta, Xavier Solà, han de declarar el proper 17 d'abril com a imputats per desviar més d'un milió d'euros del ens municipalista de CiU. El titular del Jutjat d'Instrucció número 17 de Barcelona ha admès a tràmit la querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció, que acusa Matas i Solà, tots dos càrrecs de Convergència, d'abordar "l'espoliació" de l'ACM.

La decisió judicial arriba un mes després que el fiscal Emilio Sánchez Ulled presentés la querella, en què denuncia que la malversació de fons a través de treballs ficticis i factures inflades permetre a tots dos augmentar de manera notable el seu nivell de vida. Matas, que també va ser coordinador general de la Diputació de Barcelona, ​​va adquirir "un significatiu patrimoni immobiliari" i "vehicles d'alta gamma". El seu amic Solà, que va ser número dos del Departament de Cultura en l'anterior legislatura, va pagar gràcies al saqueig "una segona residència a Cadaqués".

En la seva resolució, el jutge accedeix a les diligències que va sol · licitar el fiscal, entre les quals, la imputació dels cinc querellats. Una setmana després que declarin Matas i Solà ho faran les altres tres persones que, segons el fiscal, van col·laborar en el desviament: Ramon Grau, testaferro de Matas en una de les seves societats instrumentals, José Escoda, implicat en una operació urbanística a Vic; i Lluís Tresserres Matas, cosí del dirigent que va cobrar de l'ACM per treballs no realitzats.

Segons el fiscal, Matas va aprofitar el seu poder "omnímode" sobre els comptes de l'ens per perpetrar el frau a través d'empreses "instrumentals", com va avançar EL PAÍS fa un any. Una d'aquestes empreses és Parés i Solé SL, que va passar a controlar el 2005 i que en quatre anys va facturar a l'ACM gairebé 850.000 euros per resums de premsa, enquadernació de directoris i publicació de manuals. L'empresa, en realitat, no va prestar aquests serveis. Els proveïdors reals giraven les factures a Parés i Solé i Matas "incrementava il·lícitament el preu" d'aquests serveis a l'ACM per quedar-se la diferència: en total, 476.000 euros desviats.

L'espoli es "sofisticar" més tard i Matas va passar a facturar diverses quantitats a l'ens que dirigia per "serveis absolutament inexistents", segons el fiscal, encara que no s'ha pogut provar en tots els casos perquè no es conserva documentació. Solà, llavors cap dels serveis jurídics, es va sumar a la trama a través d'un conveni públic. L'ACM es va comprometre a ajudar els seus ajuntaments associats a elaborar un catàleg de masies. Amb aquesta finalitat, la Generalitat va aportar 1,3 milions d'euros.

El 2008, una societat instrumental de Matas va cobrar 214.771 euros per aquests treballs. A l'any següent, ho va fer una empresa de la mateixa naturalesa de Solà per 189.912 euros.

Ells només van cobrar, perquè el catàleg ho van fer els ajuntaments i l'ACM. Tots dos també es van lucrar, conclou el fiscal, amb un projecte immobiliari a través d'una fundació d'habitatge públic a Vic

El Suprem força el PP a mostrar la documentació sobre Gürtel

L'informe de Price Waterhouse sobre l'ERO a RTVV, la còpia d'estudis demoscòpics del Consell, la còpia del cànon de la fórmula 1, la justificació de les despeses del programa de reforma de centres escolars, etc. Són exemples de documentació en poder del govern del PP valencià i que, fins ara, ha estat inaccessible. Repetidament, Fabra ha negat l'accés a aquesta mena de documentació a tots els diputats que l'han demanada, especialment de Compromís i EUPV. Però ahir hi hagué un canvi important: segons una sentència del Tribunal Suprem, el Consell va vulnerar els drets dels diputats de Compromís perquè l'any 2009 va negar-los l'accés a la documentació sobre els contractes de la Generalitat vinculats al cas Gürtel.

La sentència, feta pública ahir, obliga el govern a facilitar a Compromís tota la documentació referida als contractes que la Generalitat va signar amb empreses relacionades amb la trama Gürtel entre el 2003 i el 2008. El govern va negar-hi l'accés amb l'argument que el cas restava sota secret de sumari. En canvi, el tribunal diu que aquests contractes no ho eren pas, de secrets, i que els criteris per a negar-s'hi eren indeterminats. De fet, l'any 2011 el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ja va donar la raó a Compromís, però la Generalitat va presentar un recurs al Suprem. Aquest recurs és el que ha estat refusat amb la nova sentència, que, ara sí, el govern ha de complir tant sí com no.

Oltra: 'Obri una línia de jurisprudència nova'

La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, es va afanyar a destacar ahir que aquesta sentència obria 'una línia de jurisprudència nova molt important'. De fet, va voler recordar que encara hi havia moltes peticions de documentació similar judicialitzades al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. I va posar els exemples de la fórmula 1 i l'informe sobre l'ERO a RTVV.

La sentència, que també condemna la Generalitat a pagar dos mil euros de costes, diu clarament que la negativa del vice-president del govern d'aleshores, Gerardo Camps, era 'una negació del dret de participar en política'. La sentència afegeix, respecte de la petició dels diputats de Compromís: 'Els diputats no cercaven cap resposta a cap qüestió política general, sinó informació necessària per a emprendre més iniciatives de control sobre aquest govern.'

Més de mil cinc-centes peticions


En total, l'any 2009 Compromís féu 1.508 peticions d'informació parlamentàries. No li'n van acceptar cap. Segons la sentència, no és la Generalitat que ha d'establir 'mitjançant la definició dels seus límits, el dret d'informació'. I, encara: 'La conclusió inevitable és que el govern valencià va incomplir l'obligació de facilitar la informació que li havia estat demanada, perquè no hi havia raons fundades en dret que emparessin aquesta posició.' La diputada de Compromís va avisar ahir que l'acumulació de sentències d'aquesta índole podria constituir un delicte de prevaricació i, doncs, es podria denunciar el Consell per la via penal.