dimarts, 20 d’abril de 2010

Els arrestats denuncien amenaces amb la "bossa", la "banyera" i cops


Amenaces amb la "bossa", la "banyera" i els elèctrodes, tocaments, cops, postures forçades i pressions són algunes de les pràctiques sofertes pels arrestats per la Guàrdia Civil a Biscaia i Guipúscoa durant els cinc dies que han estat en situació de incomunicació en mans del cos militar. Els maltractaments, succintament denunciats pels arrestats en els calabossos de l'Audiència Nacional ahir a la nit, van prenent cos, tot i que encara la informació és escassa. El jutge Fernando Grande Marlaska va empresonar ahir a cinc de les onze persones a les que Rubalcaba va vincular amb ETA.

Segons ha avançat el moviment pro amnistia, Naiara Zurriaran i Saioa Agirre, una de les detingudes que va ser hospitalitzada poques hores després de ser detinguda, han denunciat que van patir assetjament sexual i tocaments. Als cops i pressions es van sumar les amenaces de la "bossa" i a Zurriaran li van lligar les mans amb goma escuma i la van ficar en un petit habitacle.

Les dues joves van relatar al metge forense i el jutge Fernando Grande-Marlaska el tracte sofert en dependències de la Guàrdia Civil.

A José Luis Gallastegi el van obligar a mantenir postures forçades i a realitzar flexions fins a l'extenuació. Els guàrdia civils el van amenaçar amb la "bossa", la "banyera" i els elèctrodes.

Erramun Landa va patir una crisi de salut i ha estat tres dies hospitalitzat.

Els lletrats Arantza Zulueta, Iker Sarriegi i Jon Enparantza i Txomin Aizpurua van ser sotmesos a llargs interrogatoris durant els cinc dies en què han estat incomunicats.


Los arrestados denuncian amenazas con la "bolsa", la "bañera" y golpes

Amenazas con la "bolsa", la "bañera" y los electrodos, tocamientos, golpes, posturas forzadas y presiones son algunas de las prácticas sufridas por los arrestados por la Guardia Civil en Bizkaia y Gipuzkoa durante los cinco días que han permanecido en situación de incomunicación en manos del cuerpo militar.

Los malos tratos someramente denunciados por los arrestados en los calabozos de la Audiencia Nacional anoche, van tomando cuerpo, aunque todavía la información es escasa. El juez Fernando Grande Marlaska encarceló ayer a cinco de las once personas a las que Rubalcaba vinculó con ETA.

Para leer más ir a enlace:


Kirguizistan: Bakiev està a Bielorússia

Segons l'agència Xinhua el president de Bielorússia, Alexander Lukaixenko, ha confirmat la presència al seu territori del president Kurmanbek Bakiev de Kirguizistan, mentre centenars de manifestants, d'ètnia kirguís, van reprendre aquest matí els enfrontaments amb les forces de l'ordre i van produir desordres en els que procuren apoderar-se il.legalment de terrenys i propietats de russos i turcs als afores de Bishkek i a altres zones del país. Cinc morts i una trentena de ferits s'han produit ja als enfrontaments interètnics.

Uns 500 manifestants es van congregar a la perifèria nord de Bishkek, prop del llogaret de Mayevka, per exigir l'alliberament dels seus companys detinguts el dia abans a causa de desordres que ja van causar cinc morts i una trentena de ferits, segons les dades d'última hora.

Quan la Policia els va intentar apartar de l'autopista que travessa la zona, els manifestants van començar a llançar pedres contra els agents.

Els protagonistes dels desordres d'ahir -la majoria, joves d'ètnia kirguís- reclamen de les autoritats terrenys per a la construcció d'habitatges en una zona poblada en la seva majoria per turcs mesjetas i russos ètnics.


Manifestantes continúan los desórdenes en el norte de Bishkek

Centenares de manifestantes reanudaron esta mañana enfrentamientos con las fuerzas del orden y desórdenes en los que procuran apoderarse ilegalmente de terrenos en las afueras de Bishkek, comunicó el corresponsal de RIA Novosti desde la capital kirguís.

Unos 500 manifestantes se congregaron en la periferia norte de Bishkek, cerca de la aldea de Mayevka, para exigir la liberación de sus compañeros detenidos la víspera a causa de desórdenes que ya causaron cinco muertos y una treintena de heridos, según los datos de última hora.

Para leer más ir a enlace:


Jocs de guerra de l'OTSC al Tadjikistan

En mig del caos regnant al Kirguizistan, l'Organització del Tractat de Seguretat Col.lectiva (OTSC), l'aliança política i militar que agrupa Bielorússia, Kazakhstan, Kirguizistan, Rússia, Tadjikistan i Uzbekistan-, ha iniciat avui una sèrie d'exercicis de caps i estats majors, els Rubezh-2010 (Frontera-2010) al nord del Tadjikistan, ha confirmat un portaveu del Ministeri tadjik de Defensa: "En una primera etapa, del 20 al 23 d'abril, s'assajarà la planificació d'una operació conjunta per bloquejar i eliminar grups terroristes i formacions armades il.legals".

"Durant la segona fase, el 24 d'abril, es desenvoluparà l'operació com a tal amb exercicis de tir", han precisat. Participen en aquestes maniobres uns 600 efectius de la Força Col.lectiva de Reacció Ràpida integrada a la Regió de Seguretat Col.lectiva de l'Àsia Central. Al final del simulacre seran recolzats per sis helicòpters Mi-8.


La OTSC inicia ejercicios de jefes y estados mayores en norte de Tayikistán

La Organización del Tratado de Seguridad Colectiva (OTSC) - alianza política y militar que agrupa a Bielorrusia, Kazajstán, Kirguizistán, Rusia, Tayikistán y Uzbekistán - inició hoy una serie de ejercicios de jefes y estados mayores, Rubezh-2010 (Frontera- 2010) en el norte de Tayikistán, confirmó un portavoz del Ministerio tayiko de Defensa.

"En una primera etapa, del 20 al 23 de abril, se ensayará la planificación de una operación conjunta para bloquear y eliminar grupos terroristas y formaciones armadas ilegales; durante la segunda fase, el 24 de abril, se va a desarrollar la operación como tal con ejercicios de tiro", precisó la fuente.

Participan en esas maniobras unos 600 efectivos de la Fuerza Colectiva de Reacción Rápida integrada en la Región de Seguridad Colectiva del Asia Central. En el final del simulacro serán apoyados por seis helicópteros Mi-8.


EUA supervisa ses Damas de Blanco

Solen seguir atentament els "treballs" de l'anomenada dissidència, i com no, de les "Damas de Blanco". Es tracta dels funcionaris de l'Oficina d'Interessos dels Estats Units a l'Havana, el lloc de referència per l'oposició al govern cubà, i des d'on durant anys han sortit milions de dòlars destinats a desestabilitzar la Revolució. A la instantània es pot veure a dos funcionaris seguint de prop l'intent de marxa de les Damas de Blanco diumenge passat. El mateix Departament d'Estat ha declarat públicament que la Secció d'Interessos dels Estats Units és una eina al servei de l'oposició.



Funcionarios de EEUU supervisan el "trabajo" de las Damas de Blanco

Suelen seguir atentamente los "trabajos" de la llamada disidencia, y como no, de las "Damas de Blanco". Se trata de los funcionarios de la Oficina de Intereses de Estados Unidos en La Habana, el lugar de referencia para la oposición al gobierno cubano, y desde donde durante años han salido millones de dólares destinados a desestabilizar a la Revolución.

En la instantánea, captada por este periódico, puede verse a dos funcionarios siguiendo de cerca el intento de marcha de las Damas de Blanco el pasado domingo.

El propio Departamento de Estado ha declarado públicamente que la Sección de Intereses de Estados Unidos es una herramienta al servicio de la oposición.


PCPC: No a l'ATC ni a l'energia nuclear

L'Organització del PCPC a les Terres d'Ebre denuncia que l’Almacen Temporal Centralitzat ( A.T.C ) o Cementiri Nuclear es una instal·lació que ha d’acollir tots els residus radioactius d’alta intensitat que han generat i generen totes les centrals nuclears de l’estat espanyol, i els que França i Anglaterra s’han emportat aquest últims 20 anys de Vandellòs I i de Garonya. Residus que teòricament -segons el protocol de construcció de les Centrals que determinava una vida útil d’aquestes de entre 20 i 25 anys–, havien de ser emmagatzemats a les piscines internes d’aquestes instal.lacions.

Però, al allargar la vida de les Centrals (s´ha pasat de 25 a 40 ó més anys, com a conseqüència dels interessos egoistes dels propietaris de les Centrals i de la manca de previsió en l’implementació progressiva d’energies alternatives del successius governs), se’ls fa necessari trobar un lloc per guardar tota aquesta immundícia.

Cal dir que Zapatero s’havia compromès amb el seu programa electoral, a no renovar les llicencies per continuar produint energia, de les centrals que havien esgotat el plaç de temps estipulat, a més traicionant els seus votants, va cedir a les pressions del "lobi nuclear" allargant la vida de les mateixes i permetent la renovació de les llicencies per continuar produint.

I és deplorable mes allà de d’hipòcrita política energètica del govern central, subordinada per complet als interesso i el mandat de les companyies elèctriques, que el Tripartit, no vagi mes allà en la defensa del territori, de les seves declaracions mediatiques, i les seves poses electoralistes, i es planteixe actuar com a govern d’aquest país desenvolupen politiques socials i econòmiques que eviten que un poble com per exemple Asco, per manca d’inversions productives, que li garanteixen una perspectiva de futur, puge comprometre seriosament la seguretat de tota una nació al tentar-lo, la perspectiva de que pogué rebre pel seu desenvolupament, si opta per l´instal.laciò del A.T.C. al seu municipi, 6 ó 7 milions d´euros anuals.

L´A.T.C. es una solució amb fons públics que aporten tots els ciutadans d’un problema generat per una activitat privada que rendeix beneficis a mans privades. Els residus nuclears son generats per les empreses elèctriques i l’estat pretén que la seva gestió recaigui sobre el conjunt de la ciutadania.

Cal tenir present que aquestes instal·lacions, com s’ha demostrat en una de similar que hi ha a l’Asse al nord d´Alemania,ni son segures,ni reversibles, es a dir de temporals res, son per tota la vida. (Els residus que es pensen guardar en aquesta instal·lació tenen una vida mitja radioactiva, que en alguns casos com el del urani 238, supera els 4.000 milions anys), i els accidents, fugides radioactives, terratrèmols, i inundacions, són una amenaça latent, a més com han reconegut els yanquis, mitjançant el Department Of Homeland Securite ( Departament de Seguretat de la Patria son un blanc prioritari i vulnerable dels atacs terroristes, i militars en cas de guerra.

La radioactivitat no enten de limits ni de fronteres territorials, i els seus efectes tenen conseqüències letals per a la salut humana.

A més, dir no al cementiri nuclear sense plantejar-se lluitar seriosament per una política energètica que descarti la construcció de noves centrals, i el tancament immediat de totes les que hi ha en funcionament, es com rentar el cap a un ase: Es perd el temps i el sabó.

Les centrals nuclears no son rentables, ni netes, ni imprescindibles. A Espanya l’energia nuclear representa el 18% del consum total, fàcilment substituïble per energies alternatives, i si es mantenen es gracies a les subvencions en diners públics (mes de 1.000 milions d’euros anuals els dòna l’estat espanyol per mantenir la competència).

Les centrals nuclears van ser construides per satisfer la demanda de plutoni i urani 235 de l´industria militar, per fer bombes atòmiques i amortitzar, mitjançant la venta d´energia que generen, les grans inversions per accedir a aquest armament.

Les centrals nuclears a més de ser un perill constant pels seus accidents catastròfics, els residus que generen deixen una herència a milers de generacions imprevisible i tenebrosa.

"No hi ha generació ni-ni, ans atur i precarietat"

La Secretaria de Joventut de CCOO afirma en un estudi que el nombre de joves que ni estudien ni treballen a penes ha variat en els últims cinc anys i és estadísticament irrellevant. En els últims mesos, coincidint en el temps amb la programació d'un reality show protagonitzat per joves laboral i acadèmicament inactius, diferents mitjans de comunicació han acabat per encunyar l'expressió "generació ni-ni" per referir-se al col.lectiu juvenil que ni estudia, ni treballa, ni busca ocupació. Alguns mitjans han arribat a xifrar en un 15% el conjunt de joves espanyols que forma part d'aquesta suposada generació improductiva, apàtica i desorientada, i s'han aventurat fins i tot a definir-la i caracteritzar-la en termes sociològics.

En opinió de Joves CCOO, etiquetar a la joventut amb expressions carregades de menyspreu i frivolitat com "generació ni-ni" constitueix un doble insult. "Implica, en primer lloc, fer referència a una realitat que només existeix en la programació de determinades cadenes privades de televisió, més del 96% de la joventut espanyola, com a mínim, és activa o té raons objectives per a romandre en la inactivitat laboral" .

Però potser el major insult radiqui en que aquesta ficció, àmpliament difosa, oculta de fet la realitat sociolaboral de la joventut que-a judici de joves CCOO-és la mateixa que la de la resta de la població treballadora però encara més precària i inestable. "La joventut espanyola està avui més ben formada que mai, i no obstant això, té una taxa d'atur del 30% (que puja fins el 58% entre els menors de 20 anys), una taxa de temporalitat del 45% i uns salaris que, fins als 20 anys, no superen la meitat del sou mitjà al nostre país i impedeixen l'emancipació", denuncia CCOO.

La situació dels joves al nostre país ha de ser motiu de preocupació per als poders públics, no per descriure generacions que al món real no existeixen, ni per criminalitzar als que ja són víctimes: "Sinó per disposar dels recursos formatius, d'ocupació i fins i tot d'orientació social i personal necessaris perquè ningú caigui en l'exclusió", conclou joves CCOO.


‘La generación ni-ni no existe; lo que existe es el paro y la precariedad’

La Secretaría de Juventud de CCOO afirma en un estudio que el número de jóvenes que ni estudian ni trabajan apenas ha variado en los últimos cinco años y es estadísticamente irrelevante

En los últimos meses, coincidiendo en el tiempo con la programación en una TV de un reality show protagonizado por jóvenes laboral y académicamente inactivos, distintos medios de comunicación han terminado por acuñar la expresión “generación ni-ni” para referirse al colectivo juvenil que ni estudia, ni trabaja, ni busca empleo. Algunos medios han llegado a cifrar en un 15% el conjunto de jóvenes españoles que forma parte de esa supuesta generación improductiva, apática y desorientada, y se han aventurado incluso a definirla y caracterizarla en términos sociológicos.

Para leer más ir a enlace:


Turquia: Seminari sindical de la ICEM

El Diàleg social a Espanya. i a diversos països, així com el sindicalisme global del segle XXI vist des d'Espanya han estat els temes que els dies 15 i 16 d'abril s'han debatut a Thrace (zona industrial al nord-oest d'Istanbul), dins un seminari sindical organitzat per la Federació Sindical Internacional de la Química, l'Energia i la Mineria (ICEM) amb els sindicats turcs, amb el títol genèric de "Diàleg social".

Es tracta d'una nova acció en un projecte a 2 anys durant els quals, amb el mateix enfocament, es realitzen seminaris en les diverses zones industrials del país. En aquesta ocasió han participat 80 sindicalistes de la regió (dels sectors químic, energia i administracions públiques), amb presència de representants de diverses organitzacions sindicals: ICEM, EMCEF, Lastik-Is de Turquia, FNV d'Holanda, IGBCE d'Alemanya, FCE -CFDT de França i FITEQA-CCOO d'Espanya.

Aquest ha estat el tercer en què s'ha intervingut des de FITEQA-CCOO, aportant la nostra experiència i les nostres reflexions. Com en les anteriors ocasions, la nostra intervenció ha partit d'una referència al sindicalisme espanyol i les vies del diàleg social al nostre país, per després explicar com veiem i actuem, què proposem, en relació amb el sindicalisme supranacional, internacional, en la construcció de un sindicalisme "global". Es tracta d'un aspecte complementari a l'ordre del dia formalment proposada, però que els dirigents sindicals turcs i de la ICEM varem considerar útil mantenir també en aquesta 3a sessió.

En les diverses intervencions dels sindicats europeus hem fet referència als projectes sindicals en aquest moment a cada país, explicant en aquest context les formes del diàleg social a cada un. De les diverses intervencions, com específics temes puntuals i nous en la seva concreció, val la pena destacar: A Alemanya: La cobertura de la negociació col.lectiva l'any 2000 era del 75% dels treballadors a Alemanya Occidental i del 64% en la Oriental . Ara ha baixat al 64% a l'Occidental i el 51% a la Oriental.

A França: El Salari Mínim Legal (SMIG) és de 1.343,77 € bruts en aquest moment, per 12 pagues (el que correspondria a 1.151,8 € bruts per 14 pagues), nivells salarials en què situen aproximadament un 30% els treballadors francesos. Això és conseqüència de l'gradual augment del SMIG mentre les retribucions bàsiques establertes pels convenis sectorials han estat invariables durant importants períodes, resultat de l'estructura de la pròpia negociació col.lectiva francesa en la qual aquests convenis es pacten sense revisió ni caducitat establertes, per la qual cosa no es renegocia en els terminis previstos sinó quan ambdues parts així ho decideixen, és a dir, quan els sindicats aconsegueixen aglutinar forces i concretar reivindicacions.

S'adjunta la intervenció de FITEQA-CCOO sobre i des del sindicalisme a Espanya.

Algunes dades sobre Turquia

Amb 70 milions d'habitants, a Turquia hi ha de 22 a 25 milions de treballadors. D'ells aproximadament la meitat treballa en els serveis, 1/4 treballa en l'agricultura, altre quart a la indústria. 13 milions integren l'economia "formal" i la resta són a la "informal".

El salari mínim legal es situa en 729 Liras turques (365 €), aplicable evidentment només a l'economia formal.

El 1991 les condicions de treball dels treballadors que eren regulades per convenis col.lectius era de 1.572.000. El 2008 aquesta xifra va baixar a 728.000, el que representa poc més del 5% dels treballadors de l'economia formal.

En aquest moment segueix vigent la Constitució de 1982, a conseqüència del cop d'Estat de 1980, sobre la qual s'han anat produint esmenes que no han significat una plena democratització de les estructures del país. En relació amb les normes laborals, i els drets dels treballadors, cal destacar: L'exercici de la vaga està permès només en relació amb reivindicacions que no pretenguin modificar decisions del govern, lleis o sentències judicials. Realitzar, o simplement preconitzar, vagues prohibides està penat amb condemnes de presó. Es manté l'exigència de realitzar davant notari l'afiliació a un sindicat, així com la d'assolir el 50% d'afiliació en una empresa per a ser reconegut el sindicat com a interlocutor per aquesta i poder negociar un conveni.

Aquestes normes han provocat un nivell de sindicació i d'afiliació pràcticament iguals, ja que on no s'assoleixen els mínims establerts desapareix pràcticament la inicial sindicació aconseguida. I només si s'assoleix el 50% es negocien convenis els positius resultats acaben generalitzant la sindicació a l'empresa. Es negocien només convenis d'empresa i en el millor dels casos convenis de grups d'empreses. Aquests fenòmens han portat a l'esmentat 5% de sindicació i de negociació col.lectiva, en retrocés des de fa 20 anys.

En aquest moment, amb Turquia com a país candidat a l'ingrés a la Unió Europea, s'està revisant de nou la Constitució per aconseguir la seva homologació europea, amb enormes 2 dificultats per avançar en mantenir un punt de partida antidemocràtic. Entre els temes en discussió hi ha la revisió dels procediments de sindicació i de negociació col.lectiva, sense clares perspectives de la seva efectiva democratització.

En aquest context, Turquia va patir en un primer moment una forta sacsejada com a conseqüència de la crisi, amb un augment de l'atur en 1,5 milions de persones, situant-se l'atur en el 15% oficial, encara que les estadístiques resulten permanentment confuses, per les també confuses formes de reflectir l'economia informal. Tanmateix, en l'últim trimestre del 2009 el seu PIB va augmentar en un 6%, només per darrere de la Xina entre els països del G20, i en nivells similars als de l'Índia i Corea del Sud. Les previsions per aquest 2010 són d'un creixement del 5%.

Secretaria d'Acció Sindical Internacional de FITEQA-CCOO.


Turquía: Seminario sindical de la ICEM
Diálogo social en diversos países. Diálogo social en España. El sindicalismo global del Siglo XXI visto desde España.

Los días 15 y 16 de abril se ha realizado en Thrace (zona industrial al Noroeste de Estambul) un seminario sindical organizado por la Federación Sindical Internacional de la Química, la Energía y la Minería (ICEM) con los sindicatos turcos, con el título genérico de “Diálogo social”.

Se trata de una nueva acción en un proyecto a 2 años durante los cuales, con el mismo enfoque, se realizan seminarios en las diversas zonas industriales del país. En esta ocasión han participado 80 sindicalistas de la región (de los sectores químico, energía y administraciones públicas), con presencia de representantes de diversas organizaciones sindicales: ICEM, EMCEF, Lastik-Is de Turquía, FNV de Holanda, IGBCE de Alemania, FCE-CFDT de Francia y FITEQA-CC.OO. de España.

Para leer más ir a enlace:


Mollet amb Cuba: "Viviendo" d'Andrés Marí

Un any més, la entitat solidària molletana Mollet amb Cuba aprofita la nostrada jornada de Sant Jordi per continuar la seva tasca de solidaritat i de difusió de la realitat cubana. Com anys anteriors, l'entitat presentarà un llibre que explica aspectes d'aquesta realitat des de la experiència d'un escriptor cubà resident a Barcelona, l'Andrés Marí que amb el seu llibre "Viviendo" barreja ficció i realitat, contes i experiències personals per apropar-nos a la seva particular visió de Cuba. La presentació del llibre tindrà lloc aquest dimecres 21 d'Abril a les 19'30 al centre cultural La Marineta de Mollet.

També, Mollet amb Cuba sortirà al carrer el mateix divendres 23, diada de Sant Jordi, i ocuparà el seu tradicional espai a les rambles de Mollet junt al conjunt d'entitats molletanes que engalanen aquesta festa de la cultura que és la diada de Sant Jordi. En aquesta ocasió a més dels habituals materials de solidaritat (joguines, cafè, samarretes,...) els llibres cubans tindran un protagonisme especial a l'estand de Mollet amb Cuba.

Ens veiem per Sant Jordi, entre llibres, roses i cultura.
Si voleu contactar amb nosaltres ho podeu fer al compte de e-mail: molletambcuba@gmail.com o a la web molletambcuba.bloc.cat on trobareu més informació de les activitats que desenvolupem.

Àngel Pla, poeta i comunista premiat

Companys/es i amics/gues el proper dijous 22 d'abril a les 20h a la Biblioteca Central de Santa Coloma es presentarà la plaquet CANT PARCIAL, amb la que va ser premiat com millor autor a la darrera edició dels Jocs Florals de la Coloma de Gramenet el poeta i regidor d'EUiA Àngel Pla. Aquesta activitat forma part de la nova edició dels Jocs Florals d'enguany, les bases dels quals també es presentarán a l'acte. Una bona ocasió per escoltar versos i un bon llibre per aquest Sant Jordi, d'allò que no es publicita més que als que senten, pensen i entenen.


Un gran clam i cant de justícia s'ha fet sentir avui a Barcelona

El Paranimf de l'Universitat Central de Barcelona s'ha omplert de gom a gom del que un catedràtic present ha comentat als companys en broma com "todo el rojerío", una llarga cua, com no es recordava en temps, de les ments pensants i actuants de la societat catalana que esperaven pacientment per manifestar, amb sa presència i ses paraules, la seva indignació i el seu suport al jutge Garzón. Hi han parlat i cantat, dient de moltes i particulars formes el comú missatge: José M. Mena, Paco Ibáñez, Salvador Giner, Comediants, Joan Margarit, Maria del Mar Bonet, Joan Ollé, Manuel Vicent, Marina Rossell i Rosa Regàs.

Anomenar tots els presents coneguts fora massa llarg, però, cal destacar el MH Pascual Maragall i una àmplia representació del PSC i de ICV-EUiA. Entre d'altres, hi han estat Miquel Iceta, Manuela de Madre, Joan Ferran, per part dels socialistes catalans, mentre que també hi han anat el secretari general d'Interior, Joan Boada, Daniel Pi (ICV), el senador Joan Josep Nuet i el diputat Jordi Miralles, d'EUiA. També hi han assistit els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez; l'ex fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, així com un destacat nombre de membres de la carrera judicial, catedràtics i professors, representants d'associacions de la memòria històrica i un llarg et caetera.

Tot organitzat per la Plataforma que aplega a ciutadans i ciutadanes de diferents entitats, associacions i organitzacions, l’objectiu comú de la qual és la defensa dels valors democràtics i la memòria democràtica: “L’oblit és un insult a la consciència i a la dignitat col·lectiva”.

Que Falange i Manos Limpias asseguin a la banqueta dels acusats a Baltasar Garzón, el jutge que ha pretès investigar els danys a les víctimes d’una dictadura, requereix l’atenció de la ciutadania, ja que és un atac directe als principis bàsics de la democràcia.

Per la seva banda, l'exfiscal en cap de Catalunya José María Mena ha dit que: "Seria insuportable que Garzón fos jutjat i condemnat de la mà de feixistes i corruptes".

La decisió sobre la suspensió es retarda


El Consell General del Poder Judicial no analitzarà, en el ple de demà passat, la possible suspensió del jutge Baltasar Garzón ja que no ha rebut la interlocutòria de Luciano Varela, el jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa.

La 2a convocatòria de la Plataforma Clam per la Justicia: Dissabte, 24 d’abril, a les 17 hores. Concentració ciutadana a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.


Barcelona amb Cuba!


Els companys de Libre Red han elaborat un video resum de l'acte en defensa de Cuba celebrat a Barcelona el passat diumenge. Aquí el teniu, perque hi consti!


Acte a l'Universitat Central en suport de Garzón

Avui dimarts, a les 13 hores, al paraninf de l'Universitat Central, a la Pl. Universitat de Barcelona, acte en suport de Garzón i contra la dreta judicial i política que vol tapar els crims del franquisme. Joan Josep Nuet, senador d'EUiA: He signat manifestos en defensa del jutge Baltasar Garzón i participo en l'acte organitzat a Madrid per CCOO i UGT en el seu suport front el procés engegat pel jutge Varela. Està clar que la dreta judicial vol donar-li un cop de mà a la dreta política que està esquitxada pel ‘cas Gürtel’. S'imaginen que a Alemanya un partit nazi proposés processar als jutges del processos de Nüremberg en què es va jutjar a la jerarquia del nazisme? Allà és impensable, però aquí els fatxes de ‘Manos Limpias’ i els falangistes volen seure Garzón per investigar els crims del franquisme. Simplement esperpèntic.

No estem defensant a Garzón, estem defensant molt més, la possibilitat de jutjar els assassinats i recuperar o no la memòria de centenars de milersd'homes i dones enterrats a les cunetes dels camins i als camps d’arreu d’Espanya. No volem venjança, volem justícia, conèixer la veritat i, com he dit, recuperar la memòria d'ells i elles, per a poder viure democràticament, sentirnos orgullosos de la seva lluita i dignes de la seva memòria.
El procés de Varela és comparable al 23-F i vol recordar-nos cada dia que Franco va morir al llit, però com a Xile, Argentina o Guatemala, els assassins i els que donen suport o comprensió a la seva barbàrie cada dia dormen més intranquils.
El futur serà el de la reparació moral de les víctimes i la recuperació de la nostra historia republicana amputada.
Joan Josep Nuet
Senador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)

Colom vol immunitat per tornar els diners al Palau

El dirigent de CDC va rebre 150.000 euros gràcies a Fèlix Millet, segons la comptabilitat de l'entitat, però el polític assegura que el donatiu va ser només de la meitat. Vol evitar futures accions legals contra ell. Àngel Colom i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música encara no han signat l'acord pel qual el responsable d'Immigració de CDC retornarà els diners que va rebre de l'entitat, de la mà de Fèlix Millet, per promoure la fundació Espai Catalunya, un lobby independentista que va intentar impulsar després del fracàs del Partit per la Independència (PI) amb la sionista Rahola però que no va arribar a constituir-se. Segons informa El Periódico, Colom exigeix immunitat, de manera que el Palau renunciï a emprendre futures accions legals contra ell després que hagi retornat els 75.000 euros que admet que va rebre de qui va ser el factòtum del Palau durant 30 anys gràcies a l'amic totpoderós Pujol.

Però precisament en les xifres apareixen les discrepàncies. Des del Palau no estan disposats a subscriure aquesta clàusula d'immunitat perquè no s'ha aclarit on van anar a parar els 75.000 euros més que, tèoricament, van sorgir de l'entitat cap a la butxaca de l'actual polític convergent. Colom només admet haver rebut 75.000 euros, però, segons la documentació del Palau, l'entitat li va entregar 150.000 euros.

D'aquesta manera, des de la fundació Orfeó Català s'apuntaria que Colom té tres opcions: retornar els 150.000 euros que hauria rebut la fundació Espai Catalunya, retornar els 75.000 euros que diu que va rebre i aclarir on van anar a parar els 75.000 restants, sí és que ho sap, o demostrar que la seva firma al conveni de Millet no és autèntica. Des d'El Periódico s'afegeix que fonts properes a Colom asseguren que aquesta clàusula d'immunitat va ser una oferta del Palau que ell va acceptar de bon grat, però que, fins ara, no s'ha concretat. Des de l'entitat, però, es veu innacceptable l'exigència de la immunitat i, de moment, no s'ha signat l'acord perquè Colom retorni, ni que sigui a terminis, els diners que va rebre de Millet.

L'ONU acusa Israel de violar els Drets Humans

Israel ha d'afrontar les noves acusacions sobre violació als drets humans de la població palestina, que va formular ahir dilluns Richard Falk, relator especial de l'Organització de Nacions Unides (ONU) per a la situació dels drets humans en els territoris ocupats palestins. En aquesta oportunitat, Falk va acusar a Israel de violar la quarta Convenció de Ginebra i altres normes internacionals de defensa dels civils en conflictes: 'Un ampli nombre de violacions de les lleis internacionals de drets humans i de la llei humanitària poden estar lligades a accions desenvolupades pel Govern d'Israel' en virtut de dos ordenances adoptades l'any passat per les Forces Armades del país, segons Falk.

El relator es va referir a les ordenances relatives a 'prevenir la infiltració' de palestins a Israel i una altra referent a les deportacions.

'Aquestes ordenances semblen permetre a Israel aturar, acusar, empresonar i/o deportar a qualsevol persona present a Cisjordània', va afirmar el relator.

Va dir que es va basar per afirmar en la nova definició israeliana del terme 'infiltrat', que és 'una persona que va entrar a la zona (palestina ocupada) de forma il.legal després de la data efectiva, o una persona que estigui present en la mateixa i no té un permís legal'.

L'expert es va mostrar escandalitzat per 'el potencial de cruel abús' que té la llei, ja que 'existeix una provisió que exigeix a la persona deportada pagar el cost de la seva deportació o patir la confiscació dels seus béns en cas de no tenir diners'.

Precisar nota de l'agència espanyol EFE, que Falk també va advertir que les deportacions sota aquesta norma 'poden ocórrer sense sentència judicial, i la persona detinguda per infiltració pot ser empresonada fins a set anys, llevat que pugui provar que va entrar legalment, en aquest cas estarà empresonat tres anys'.

El relator va recordar a Israel que és part de la quarta Convenció de Ginebra, que subratlla les obligacions del poder ocupant sobre els ciutadans ocupats.


Israel debe enfrentar las nuevas acusaciones sobre violación a los derechos humanos de la población palestina, que formuló este lunes Richard Falk, relator especial de la Organización de Naciones Unidas (ONU) para la situación de los derechos humanos en los territorios ocupados palestinos.

En esta oportunidad, Falk acusó a Israel de violar la cuarta Convención de Ginebra y otras normas internacionales de defensa de los civiles en conflictos: 'Un amplio número de violaciones de las leyes internacionales de derechos humanos y de la ley humanitaria puede estar ligado a acciones desarrolladas por el Gobierno de Israel' en virtud de dos ordenanzas adoptadas el pasado año por las Fuerzas Armadas del país, según Falk.

Para leer más ir a enlace:


Ratzinger: Un capo incompetent al cor imperial

Als cinc anys d'haver comprat el càrrec i heredat un món de guerres imperialistes que el seu predecesor va encendre amb fanatisme incendiari, l'inquisidor Ratzinger, tan nazi i mancat d'escrúpols morals com el seu mentor, es troba al mig de la major crisi que el negoci vaticà hagi patit en segles. S'ho ha guanyat a pols, però. A l'any següent d'assumir la seva funció, l'antic cardinal Ratzinger comet un greu fauxpas. Durant un discurs a la Universitat de Ratisbona el Papa cita un fragment, extret d'una controvèrsia medieval, el temps on l'estratègia vaticana es va aturar: "Mostra'm també allò que Mahoma ha portat de nou, i trobaràs només coses malvades i inhumanes, com la seva directiva de difondre per mitjà de l'espasa la fe que ell predicava".

Acusar l'Islam dels propis crims de la seva secta criminal i genocida va posar Ratzinger a l'ull de l'huracà. La degenerada i corrupte curia ha fet la resta, en un món que ja no pot acallar i que ni vol perdonar l'imperdonable ni tolerar una hipocresia i fanatisme que només les masses ignorants senten com a propi. La foguera de l'inquisició s'apaga, ofegada per la pública corrupció dels seus membres.

Aquelles paraules van provocar una tremenda onada de protestes al món, tan musulmà com acadèmic: 56 Estats islàmics van exigir que el Papa es disculpés i es va desencadenar una discussió que va durar diverses semanas. Durant seu primer lustre com a cap del Vaticà ha estat patint les consequències de la corrupció engegada i instaurada pel seu mafiós predecesor.
Les declaracions de Ratzinger en la seva primera visita a l'Àfrica, l'any 2009, també van causar sorpresa i indignació. Al continent assetjat per la SIDA i els negocis farmacèutics vaticans el Papa va deixar anar que "l'ús de preservatius només agreuja el problema" i que la solució rau, en canvi, en "un despertar humà i espiritual" i en "l'amistat amb els que pateixen". Amistat pels nens, especialment...

Sorpresa, indignació i decepció

A principis del 2009, el màxim representant de l'Església catòlica pren una decisió que resulta incomprensible i inacceptable per a molta gent en el món sencer: Aixeca l'excomunió a quatre bisbes, consagrats pel difunt arquebisbe cismàtic Marcel Lefebvre. Un d'aquests quatre era Richard Williamson, que deia que era "mentida" que s'hagués assassinat a milions de jueus en els camps de concentració.

La crisi posterior va durar mesos. Fins i tot la cancellera luterana Angela Merkel es veu obligada a criticar la decisió del Papa i va dir que "(...) no es tracta d'un assumpte que fa únicament a cristians, catòlics o jueus a Alemanya, sinó que es tracta de que per part del Papa i del Vaticà ha de quedar molt clar que no hi pot haver una negació de l'Holocaust". Finalment Benet XVI va reconèixer que s'havien comès "falles" en tractar el tema. L'infabilitat del vaticà és clar que sols funciona quan els fidels són estúpids.

Los abusos sexuals comesos contra menors per representants de la Església catòlica a Alemanya i el silenci del Papa al respecte van ser definitivament la gota que va fer vessar el got. És cert que el passat mes de març, en la seva pastoral dirigida a l'Església irlandesa, el Papa va recriminar els abusos ocorreguts en aquell país. Però d'una manera insuficient per als feligresos irlandesos. Entre els catòlics alemanys va primar la decepció perquè els delictes comesos institucions catòliques alemanyes no van ser esmentats en la pastoral.

Confiança i popularitat en declivi

Fa cinc anys el nom Benet va augmentar la seva popularitat entre els joves pares i mares alemanys i va passar del rang 50 a ocupar el lloc número 37. A la ciutat bavaresa de Bad Tölz fins i tot va arribar a ser el nom favorit per als petits homes nascuts el 2005. Avui només arriba al lloc 79. Fins i tot aquest fet completament al marge i socialment insignificant, pot ser considerat com una mena d'indicador de la decreixent popularitat del Papa alemany al seu país natal.

Segons sondejos actuals, els recents escàndols d'abusos de menors dins de l'Església catòlica i sobretot l'actitud del Vaticà per aclarir aquests casos, han fet baixar dràsticament el nombre de seguidors del Papa. Quan fa cinc anys Josef Ratzinger es va convertir en Benet XVI, encara el 71 per cent dels alemanys deien tenir confiança en el nou Papa. Avui només el 31 per cent dels seus compatriotes confien en el Santíssim Pare.


El primer lustro del papado de Benedicto XVI estuvo marcado por una serie de crisis, que resquebrajaron su inicial popularidad. Cuando el 19 de abril del 2005 se proclamó en Roma el nombre del nuevo Papa, toda Alemania – no sólo los católicos – celebró y sintió orgullo. En agosto del 2005, durante la Jornada Mundial de la Juventud, Benedicto visitó por primera vez su país natal en su nueva función. Millones de jóvenes lo siguieron esperanzados e incluso fundaron un movimiento llamado "generación Benedicto".

¿Malos entendidos o desaciertos?

Al año siguiente de asumir en su nueva función, el antiguo cardinal Ratzinger comete un grave fauxpas. Durante un discurso en la Universidad de Ratisbona el Papa cita el siguiente fragmento, extraído de una controversia medieval: "Muéstrame también aquello que Mahoma ha traído de nuevo, y encontrarás solamente cosas malvadas e inhumanas, como su directiva de difundir por medio de la espada la fe que él predicaba".

Estas palabras provocaron una tremenda ola de protestas en el mundo musulmán: 56 Estados islámicos exigieron que el Papa se disculpara y se desató una discusión que duró varias semanas.Durante su primer lustro como Papa, Benedicto XVI no logró salir de la sombra de su célebre antecesor, Juan Pablo II.

Para leer más ir a enlace:


Miralles defensa el federalisme i l'estat plurinacional

El coordinador general d´EUiA va intervenir ahir en l´acte de la Fundació l´Alternativa "Federalisme: debat obert", juntament amb l´escriptora Rosa Regàs, el portaveu del grup parlamentari del PSC-CpC, Miquel Iceta, i el director de l´Institut d´Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer. El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha declarat avui que “el federalisme ha d´actualitzar els seus plantejaments per estar a l´alçada del segle XXI”. En paraules de Miralles “Tal i com fa 30 anys la Constitució va possibilitar la descentralització, ara cal donar pas al federalisme i al reconeixement de l´estat plurinacional”.

El dirigent d´EUiA ha deixat clar que la seva formació en vol ser impulsora i que ja està treballant per trobar “complicitats” amb els sindicats, el món de la cultura, de la universitat... “Cal sortir de l´armari institucional, perquè no tot s´acaba en les opcions autonomista, independentista i centralista del PP”, ha declarat Miralles, qui també s´ha mostrat disposat a trobar ponts amb organitzacions de l´Estat espanyol per estendre el debat federalista i en concret ha citat IU, el PSOE i la confederació sindical de CCOO.

D´altra banda, el coordinador general d´EUiA ha relacionat el fet que encara no existeixi sentència del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut de Catalunya amb la necessitat d´impulsar el federalisme al nostre país i ha tornat ha demanar que es respecti la decisió del poble i del Parlament de Catalunya. “Després de tres anys i mig sense haver fet la seva feina, els membres del TC haurien de deixar-ho per dignitat, a qualsevol empresa ja els haguessin fet fora”, ha dit Miralles.