dimarts, 30 de novembre de 2010

Per qui treballa Assange: Per Austràlia o per Israel?

L'analista polític internacional James Petras va destacar ahir que el portal Wikileaks encara no ha revelat les veritables intencions que el Govern dels Estats Units té per atacar a les nacions progressistes del món: "No revelen les veritables polítiques d'EUA amb la resta del món. Per què no esmenten el suport d'EUA als terroristes que operen a l'Iran posant cotxes bomba i matant científics?". "En aquests documents hi ha un mateix patró: Els adversaris d'Israel són els que estan sortint afectats", s'estranya també Wayne Madsen.

"Si més no fins ara, Wikileaks no està presentant cables que revelin les pràctiques nord-americanes, per exemple les pràctiques dels assassins israelians que col.laboren amb la CIA (Agència Central d'Intel ligència)", ha subratllat.

Petras es va preguntar: "Per què hi ha tants cables criticant però sense esmentar el veritable atac dels Estats Units i Israel? Hi ha una selecció dels cables".

L'atemptat bomba al nord-est de Teheran (capital) de l'Iran, que es va cobrar la vida d'un científic iranià i deixà ferides tres persones: "És una indicació que estan implementant les polítiques anunciades per l'Estat d'Israel, d'assassinar a qualsevol oficial vinculat amb qualsevol programa nuclear "amb fins cívics o medicinals".

"No necessitem buscar a Wikileaks, és una notícia pública que Israel treballa amb grups terroristes per llançar aquests actes, ells mateixos diuen que s'han infiltrat a diversos agents operant a l'Iran", ha subratllat.

L'analista polític va emfatitzar que el lloc Web no "fa esment sobre Washington i la seva intromissió en la política de Veneçuela. WikiLeaks no ha produït res d'això, només comentaris d'un ambaixador francès atacant el president (Hugo) Chávez".

Petras va manifestar els seus dubtes sobre la documentació de la pàgina web: "Jo tinc dubtes ara d'aquestes documentacions de WikiLeaks".

Ha indicat que WikiLeaks no "revela coses més importants, els cables sobre Veneçuela només parlen d'una ambaixador francès dient mentides, que el Brasil està cansat de les polítiques del president Chávez".

"Jo crec que hi ha coses en els documents que són molt negatives sobre els governants, però són només atacs personals, no tenen continguts", va assenyalar.

Per la seva banda, l'escriptor i analista polític, Wayne Madsen va considerar que "hi ha acusacions legítimes pel que fa a aquests documents".

"En aquests documents és el mateix patró, els adversaris d'Israel són els que estan sortint afectats", va sostenir.

L'analista va insistir que cal investigar si els documents filtrats a WikiLeaks "han estat seleccionats per beneficiar a uns països i perjudicar altres".

Va assenyalar que només el president iranià, Mahmud Ahmadinejad "ha restat importància a les publicacions i considera que és una maniobra nord-americana per a incrementar el caos entre els països àrabs".

Sírius ha trobat aquesta dada sobre un veterà de Vietnam, mort per càncer de pulmó al 2009, quina foto és un clon de Julian Assange: William Victor Assange (30 May 1945 - 18 September 2009) "Billy" Assange: Se'ns ha informat que Billy Assange va morir a l'Hospital Mont Druitt el divendres 18 de setembre a causa d'un càncer de pulmó diagnosticat fa poc. Billy va serví a la 2 Platoon, com explorador de la companyia fins a rebre ferides greus en un incident en batalla, el setembre de 1966 i va ser retornat a Austràlia.

El funeral tingué lloc a les 12:00 hores del divendres 25 de setembre de 2009, al Castlebrook Memorial Park a Rouse Hill, NSW, li sobreviuen la seva esposa, Lynette i les seves tres filles...

De Julian no se sap més que el que ell ha dit: Nascut el 1971 a Townsville, Queensland, al 1971, pel que hauria de tenir 39 anys, i no els cabells blancs com ja té, més propis d'un adult de 50 ó 60 anys, tot i que molt ben cuidat, sens dubte.

Un exemple de document contradictori amb els fets sionistes

Avui la premsa sionista destaca un document de Wikileaks totalment contradictori amb els fets reals i l'intransigència de Netanyahu i el seu ministre racista i moldau, Liebermann:

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, dóna suport a un intercanvi territorial amb els palestins per arribar a un acord de pau, segons un dels cables que Wikileaks ha penjat a internet.

Es tracta de la primera vegada que un document oficial, en aquest cas despatxat des de l'Ambaixada dels Estats Units a Tel Aviv, deixaria al descobert la posició del primer ministre israelià sobre un dels assumptes claus del estancat procés negociador a l'Orient Mitjà.

No vol controlar ni Gaza ni Cisjordània

Segons el document, del qual es fan ressò avui els mitjans locals israelians, després de les eleccions de febrer de 2010 Netanyahu s'hauria expressat davant diplomàtics nord-americans a favor d'un intercanvi territorial amb el futur Estat palestí.

Aquest canvi permetria a Israel annexionar-se tres grans blocs de colònies a Cisjordània -Maale Adumim, Gush Etzion i Ariel- i evitar el trasllat a territori israelià de desenes de milers de colons.

Aquest "principi" tindria el suport del ministre d'Afers Exteriors, l'ultradretà Avigdor Lieberman, però mai ha estat recolzat ni expressat públicament pel primer ministre.

Guillot i Nuet presenten un veto als pressupostos

Els senadors Jordi Guillot (ICV) i Joan Josep Nuet (EUiA), adscrits al Grup de l'Entesa, han presentat un veto als pressupostos generals de l'Estat en el seu tràmit al Senat. També han presentat conjuntament un total de 695 esmenes. Hi ha moltes possibilitats que el veto prosperi i els pressupostos del Govern del PSOE siguin rebutjats. En la seva argumentació els senadors qualifiquen el projecte pressupostari com de "concessions de Zapatero als mercats i a les grans empreses a costa de treballadors, autònoms i Pimes", perquè "la crisi que van provocar els de dalt la paguin els de baix".

Assenyalen també que "les retallades en polítiques socials, inversions o investigació i desenvolupament són inassumibles des de postulats d'esquerra i pensant en la majoria de la societat espanyola".

Finalment han assenyalat que Zapatero ha enterrat definitivament la il.lusió i les esperances d'una part de l'esquerra i que es requereix una nova aposta de present i de futur per al rearmament polític d'una esquerra de veritat, capaç de combatre eficaçment el discurs de la dreta i no plegar-se en la pràctica a aquest, aplicant les seves polítiques

ATTAC i altres convoquen protesta davant el Santander

Avui 30-N, ATTAC ACORDEM, afectats per l'embargament hipotecari i altres associacions i moviments cívics, donen suport a la convocatòria -que llança la PLATAFORMA DE DEFENSA I MOVIMENT CIUTADÀ (informació i denúncia d'abusos i injustícies socials)- d'una jornada de protesta general contra la banca, al Passeig de Gràcia, 5, a Barcelona, davant del Banc de Santander, des de les 10'30 h del matí fins a les 20 h. ATTAC ACORDEM crida als ciutadans i ciutadanes de Barcelona a participar a la protesta.

José Luis Burgos és una de les moltes persones que perden el seu habitatge afectades per les hipoteques en aquest país, però a més amb l'agreujant d'una patent injustícia i lectura esbiaixada, per part dels jutges, a l'hora de jutjar les condicions de la hipoteca. Els jutges clarament han defensat els interessos ilegítims del Banc de Santender i l'habitatge del nmembre d'ATTAC surt el 15 de desembre a subhasta.

José Luis es posà ahir, 29 de novembre, en vaga de fam a la porta de la seu del Banc de Santender, dia i nit. Fa una mica de por sabent-hi que va en cadira de rodes i té mala salut, sabent que és a la intempèrie i que es pronostica molt fred. Ell està convençut que plantarà batalla al Banc de Santander, i la plataforma demana "que no parem fins a aconseguir que el Santander desisteixi dels seus propòsits i anul.li la subhasta del seu habitatge".

Té pagat un 75% de l'habitatge i l'assegurança hauria de haver-li cobert la resta, però la banca només mira el benefici i qualsevol idea de justícia o humanitat li és aliena.

José Luis representa en aquests moments, no només la dignitat d'ell i la seva família, representa la dignitat d'afectats, d'ATTAC i de tota la societat.

El PC moldau cerca socis per una coalició

El Partit Comunista de Moldàvia va guanyar en les eleccions parlamentàries anticipades, celebrades el diumenge passat, i busca formar una coalició amb altres partits per elegir el cap d'Estat i posar fi a la perllongada crisi institucional al país. Els comunistes moldaus van reunir el 39,3% dels vots amb el 100% dels sufragis escrutats.

Per la seva banda, les formacions polítiques que componen l'Aliança per a la Integració Europea (AIE) -el Partit Liberal-Democràtic, el Partit Democràtic i el Partit Liberal- van rebre el 29,4%, el 12,7% i el 10% respectivament dels vots d'electors moldaus.

Així mateix, el partit Partit Comunista de Moldàvia obtindrà 44 escons al parlament i l'AIE, 59 escons.

No obstant això, d'acord amb la legislació moldava, el president del país el vota el parlament en votació per majoria simple (61 vots de 101 diputats que formen el Legislatiu), que no té cap dels partits que va participar en els comicis.

En aquest sentit, el líder comunista, Vladimir Voronin, va anunciar que el seu partit està disposat a compondre aliances amb altres forces polítiques per posar fi a la crisi política al país.

En les eleccions parlamentàries anticipades a Moldàvia van participar 20 partits polítics i 19 candidats independents, l'índex d'afluència a les urnes va ser del 58,9%, segons fonts de Comissió Electoral Central (CEC) del país.

La designació del president pel Parlament ha provocat un bloqueig polític a Moldàvia des de finals 2009.

Zapatero i Espanya gossos fidels de l'amo EUA

Estats Units va pressionar al Govern espanyol per "frenar o boicotejar" les causes judicials obertes a Espanya contra polítics i militars nord-americans involucrats en el 'cas Couso', tortures a Guantánamo, o segrestos en vols de la CIA. En els documents secrets i reservats filtrats per Wikileaks es desprèn que l'ambaixador entre els anys 2005 i 2009, Eduardo Aguirre, havia dirigit nombroses pressions sobre el Govern espanyol i les autoritats judicials.

També es relata que els EUA havien comptat amb el suport de contactes com el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido i el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza.

Se m'està acabant la paciència davant els comentaris tan deslleials del PSOE

Entre aquestes pressions destaca la dirigida al març de 2007 a Carles Casajuana, llavors assessor diplomàtic a la Moncloa, a qui li va advertir: "Se'm està acabant la paciència davant els comentaris tan deslleials del PSOE i els seus aliats sobre EUA", en referència a les crítiques en el quart aniversari de la invasió de l'Iraq. També apunta que un avís "semblant" es va enviar al llavors secretari d'Organització del PSOE, José Blanco.

'Cas Couso'


Segons l'anàlisi d'El País, EUA va comptar amb la col.laboració d'autoritats del Govern i amb informació sobre la marxa de les causes judicials obertes a l'Audiència Nacional sobre la mort del càmera de Telecinco José Couso a Bagdad per trets d'un tanc nord-americà.

Els documents filtrats per Wikileaks assenyalen la col.laboració del fiscal general de l'Estat i dels fiscals Javier Zaragoza i Vicente González Mota.
Un document datat a la primavera del 2007 destaca que el Govern espanyol estava ajudant, concretament, en el 'cas Couso'.

Segons el document secret, a l'abril d'aquest any, en una trobada entre l'ambaixador Aguirre i la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega, aquesta li va assegurar que "estava molt implicada en el seguiment del cas" i que "una de les opcions que s'estaven sospesant era la de presentar un recurs".

El gener de 2007, Conde-Pumpido va mantenir una entrevista amb l'ambaixador Aguirre per tractar el cas Couso. El fiscal general de l'Estat va explicar que el Govern no podia fer res en aquest cas, però que els fiscals "seguirien oposant-se" a les ordres de detenció contra els tres militars implicats.

Per la seva banda, el fiscal Javier Zaragoza es va dirigir al maig de 2007 el conseller polític nord-americà per informar-lo que s'havia oposat al processament de tres militars nord-americans acusats de la mort de Couso.

Les tortures de Guatánamo a l'Audiència Nacional

Un altre dels casos més rellevants és de la causa oberta a l'Audiència Nacional per les tortures a Guantánamo. EUA expressar la seva preocupació per la possible aplicació a Espanya de la jurisdicció universal a l'hora de jutjar crims comesos en altres països.

"Un tema recent i irritant en les relacions bilaterals es refereix als esforços d'alguns jutges que invoquen la jurisdicció universal per a processar a ex alts càrrecs del Govern dels EUA per la seva presumpta implicació en tortures a Guantánamo", assenyala un document secret redactat el juny de 2009, amb motiu de la visita a Madrid de la fiscal general dels EUA, Janet Napolitano, en la qual es va reunir, entre altres, amb el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.

A l'abril de 2009 el senador nord-americà Mel Martínez, de visita a Espanya, es va dirigir al llavors secretari d'Estat d'Afers Estrangers, Ángel Lossada, per transmetre-li que la investigació sobre les tortures a Guantánamo "no seria entesa ni acceptada als EUA i que tindria un enorme impacte en les relacions bilaterals".

Lossada va respondre que "el Govern espanyol comunicaria a Conde-Pumpido que la postura oficial de l'Administració era que el Govern no estava d'acord amb l'Audiència".

Per la seva banda, Zaragoza es va reunir a l'abril de 2009 amb alts càrrecs de l'ambaixada per explicar-los les claus del cas de Guantánamo, dies abans de rebutjar la investigació del mateix, i els va traslladar que faria tot el possible perquè el cas no caigués en mans del jutge Baltasar Garzón.

Sindicats i ATTAC exigeixen la taxa a les transaccions financeres

CCOO, UGT, la 'Plataforma 2015 i més' i ATTAC llancen una campanya contra els paradisos fiscals. Tracten d'integrar a la societat civil i a les administracions locals en un gran moviment dirigit contra "els veritables causants de l'atur" i que s'estableixi a l'Unió Europea un impost sobre les transaccions financeres especulatives i l'eliminació dels paradisos fiscals, per a això demanen l'adhesió de totes les organitzacions de la societat civil (sindicats, ONG, associacions, Plataformes, Fòrums socials...).

La campanya identifica els components del sistema financer com "els veritables causants de l'atur, la precarietat i escassetat" que s'han produït durant aquesta crisi. Pel que fa al seu objectiu, la iniciativa pretén "pressionar" per aconseguir "una sortida de la crisi" que no paguin "els de sempre", que doti d'ingressos públics suficients per evitar "les retallades socials" del "precari" Estat de Benestar . A més, instarà als Parlaments Autonòmics, Diputacions provincials i Ajuntaments a aprovar mocions a favor d'un impost a les Transaccions Financeres (ITF) i demanarà el seu trasllat al Govern del Regne i Parlament Espanyol i Europeu.

"L'impost (ITF) que propugnem ha d'afectar la totalitat dels mercats financers subjectes a moviments especulatius", va afirmar un portaveu dels promotors de la campanya. Aquest impost ha de ser prou alt com per combatre els atacs "especulatius", va afegir, en referència al que actualment pateixen els països perifèrics de la zona euro. "Les mesures contra la utilització dels paradisos fiscals han de ser eficaços", ha afegit.

"Ni la política econòmica que ha emprès el Govern, ni la reforma laboral, ni l'anunciada reforma de les pensions són les úniques polítiques possibles", van afirmar. "Entenem que, en la recent vaga general, s'ha manifestat el gran malestar de la ciutadania per la dictadura dels especuladors internacionals" va assegurar. "No podem resignar-nos i acceptar negociar en el terreny de joc que un escàs nombre de persones avaricioses volen imposar", van sentenciar.

Cuba salva Haití, mentre el feixisme manipula

El febrer de 2010, la CNN va fer passar per espanyol a un metge cooperant cubà que atenia a la població damnificada per l'últim terratrèmol a Haití. La Televisió Cubana ho va denunciar. Ara, amb l'epidèmia de còlera, la història de silenci i manipulació sobre la Brigada Mèdica Cubana a Haití es repeteix. Fa uns dies, Valerie Amos, secretària general adjunta de Nacions Unides per a assumptes humanitaris, destacava el paper solidari de Cuba contra l'epidèmia de còlera a Haití.

Nigel Fisher, coordinador humanitari de la Missió d'Estabilització de l'ONU a Haití, afirmava, dies després, que la Brigada Mèdica Cubana té al seu càrrec la majoria dels centres d'atenció contra l'epidèmia de còlera, que totes les investigacions apunten que va estar provocada des del campament dels cascos blaus del Nepal.

Mentrestant el còlera avança amb la mateixa velocitat amb la que s'acosta el dia de votació i ha enviat a l'hospital a més de 20.000 persones, des que es va detectar el primer cas el 19 d'octubre. Unes xifres oficials que per aquesta crònica, hi va haver d'anar canviant diverses vegades a mesura que avançava el dia i que dóna compte del
ritme al que avança el còlera: 1.160 morts a primera hora, 1.250 a mig matí i 1.344 al vespre.

El fet que Cuba, un país del Sud bloquejat econòmicament, sigui exemple de comportament internacional en matèria humanitària per a les Nacions Unides, hauria de ser notícia, donada la seva excepcionalitat.

Però la majoria dels grans mitjans internacionals no s'han volgut donar per assabentats. Ara, amb motiu de les eleccions presidencials, Haití torna a rebre números corresponsals de premsa estrangera. Molts ja estan relatant el treball humanitari de les ONG, especialment de les dels seus països d'origen (4). Però de la solidaritat mèdica cubana que-recordem-, porta la majoria dels centres d'atenció contra el còlera, ni mitja paraula.

Un cas curiós és la crònica, del dia 25 de novembre, de la periodista de Televisió Espanyola Sagrario García Mascaraque. Des d'un centre de Metges sense Fronteres a Haití, no només no esmentava a Cuba, sinó que afirmava que el 80% de les persones malaltes de còlera són ateses per l'esmentada ONG. Si tenim en compte que aquesta periodista és corresponsal permanent a l'Havana, on és impossible que no s'hagi informat de la magnitud de l'ajuda mèdica cubana a Haití, només es pot concloure que la seva omissió és intencionada i una mostra més de l'habitual censura sobre qualsevol informació que pugui presentar aspectes positius de Cuba.

Dies abans de la seva crònica, Stefano Zannini, cap de la missió a Haití de l'ONG esmentada, Metges Sense Fronteres, afirmava que "és preocupant que cinc setmanes després (del primer brot de còlera) el 80% de la atenció mèdica l'estan proporcionant dos actors". I esmentava a la Brigada Mèdica Cubana i l'ONG Metges sense Fronteres. Però la corresponsal de Televisió Espanyola va preferir fer la seva particular selecció d'actors solidaris, eliminant de la informació el gegantí esforç realitzat per Cuba. I és que els més de tres milions d'espectadors del Telenotícies de Televisió Espanyola podrien estranyar que un país demonitzat com Cuba sigui finalment el més solidari.

Holanda: Un bisbe salesià violador i altre encubridor

Sent encara un jove sacerdot, el bisbe holandès Jan Ter Schur (foto) va abusar sexualment d'un menor d'edat. Si bé ja el 2008 estava al tant del fet, el bisbe de Rotterdam, Van Luyn, ho va ocultar. Entre 1948 i 1953, l'alumne va ser víctima de greus abusos sexuals per part de set sacerdots salesians, entre ells el llavors pare Ter Schur. El prelat va exercir com a bisbe de la ciutat de Den Bosch entre 1985 i 1998.

La víctima, que prefereix romandre anònima, ha obtingut una indemnització de 16 mil euros de l'ordre dels Salesians de Don Bosco. En un acord segellat l'any 2003, sis mesos després de la mort del bisbe Ter Schur, els Salesians li van concedir a la víctima la indemnització financera pels danys immaterials que va patir. Entre 1948 i 1953, l'alumne en qüestió va ser víctima de greus abusos sexuals per part de set sacerdots salesians, entre ells el llavors pare Ter Schur.

A finals de la dècada dels cinquanta, l'escenari dels fets, Huizen Don Rua, es va traslladar a la localitat de 's Heerenberg, i des de començaments d'aquest any, les revelacions sobre abusos a gran escala ocorreguts allà van desencadenar una onada de publicacions sobre abusos sexuals en el si de l'Església Catòlica.

El passat mes de març, la comissió eclesiàstica Ajuda i Dret qualificat de 'plausible' que la víctima en qüestió hagi estat objecte de reiterats abusos pels set sacerdots. La comissió es va manifestar convençuda de la veracitat de les acusacions, no només per la detallada descripció dels fets presentada per la víctima, sinó perquè s'ha establert que, durant tota la seva vida, ell ha patit els efectes de carregar amb un gran secret, amb totes les conseqüències d'això.

En el seu dictamen, la comissió imputa a l'ordre dels Salesians falta d'unes adequades protecció i ajuda a menors que estaven sota la seva custòdia. En el passat mes d'abril, poc després de donar-se a conèixer la decisió de l'esmentada comissió, Jos Claes, el principal responsable de l'ordre dels Salesians a Holanda i Flandes, va presentar les seves disculpes a la víctima en nom de la congregació.

Van Luyn no va fer cas al denunciant
Després d'elevar una queixa que va ser desatesa pel bisbe de Rotterdam, Ad van Luyn, la víctima va acudir a la comissió Ajuda i Dret. En els anys setanta, el bisbe era la més alta autoritat holandesa de l'ordre salesiana.

El 2008, la víctima va escriure diverses cartes al bisbe perquè, passats 5 anys de la signatura de l'acord, encara patia les conseqüències dels abusos. Van Luyn no va reaccionar a les seves repetides peticions d'enfrontar públicament els abusos comesos a la congregació.

Sis mesos després de la primera carta, la víctima va rebre per primera vegada una resposta, d'un col.laborador de Van Luyn, en la qual se li comunica que el bisbe "ha pres nota del que vostè li ha escrit, però no reconeix la seva participació en els fets ni en la descripció del que lega vostè haver patit".

La comissió investigadora -que segons les últimes dades ha rebut ja més de 350 denúncies- està encapçalada pel polític democristià, expresident del Parlament i exalcalde de l'Haia, Wim Deetman, de confessió protestant.

El passat mes de setembre va sortir a la llum un cas d'abusos en què per primera vegada es va implicar a un bisbe holandès.

Llavors, un home de 64 anys que tenia 13 quan presumptament van ocórrer els fets, va denunciar al bisbe retirat Jo Gijsen per mirar d'amagat mentre es masturbava a la seva habitació en el seminari.

Gijsen, prelat de Roermond (est del país) entre 1972 i 1993, ha negat les acusacions.

L'abocament del Golf de Mèxic atura la Corrent del Golf

Els especialistes no poden donar resposta clara sobre les raons del que està passant. Tampoc són capaços de donar pronòstics per a l'hivern que ve. Uns opinen que serà humit i sense freds intensos, apel.lant als ciclons de l'Atlàntic. D'altres, com el físic italià Gianluigi Zangari i el seu col.lega rus Khabibullo Abdusamatov -cap de la secció d'investigacions espacials de l'Observatori de Pulkovo a Sant Petersburg-, pronostiquen que la humanitat haurà d'enfrontar-se a una nova 'edat de gel', amb Rússia, Europa i Amèrica del Nord al capdavant.

La tardor a Moscou es fa cada dia més i més càlida. Aquesta setmana, els meteoròlegs van registrar quatre rècords històrics de temperatura a la capital russa.

Al novembre ja solen tenir fred, i de vegades fins i tot neu. No obstant això, 2010 no deixa de sorprendre als moscovites que gaudeixen d'una calor europea, amb índexs màxims de 14,5 graus sobre zero. Són 11 graus més del que va viure Moscou a l'agost d'aquest any quan, després dels 40 graus, les temperatures van baixar en un dia fins als 3 graus.

Als Urals recullen una nova collita de maduixes, Sibèria té ruixats en comptes de nevades. Sembla, que el temps s'ha tornat 'boig'.

Zangari afirma que el problema es deu a l'abocament de petroli que va tenir lloc al Golf de Mèxic l'abril d'aquest any. Segons ell, el Corrent al golf de Mèxic s'ha estancat a causa de la catàstrofe. Aquest corrent és un element crucial per a la Corrent del Golf, que ja està 'frenada' a causa d'aquesta pèrdua de sustentació.

Els oponents a aquesta teoria, entre ells l'Institut d'Oceanologia de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, opinen que aquest perill és exagerat. Accentuen que els experiments efectuats no van revelar que el corrent s'hagi debilitat tant.

Mentrestant, Carlos Jaramillo i els seus companys de l'Institut Smithsonian d'Investigacions Tropicals de Filadèlfia (EUA), afirmen que la pujada del nivell de les temperatures en uns quants graus contribuirà al desenvolupament de la biodiversitat en els boscos plujosos de l'Amazones.

Les seves conclusions es basen en precedents històrics. Els seus estudis van revelar que l'escalfament global conegut com màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, que va tenir lloc a la Terra fa 56.300.000 d'anys, amb temperatures que van augmentar en entre 3 i 5 graus centígrads i nivells de diòxid de carboni que van pujar 2,5 vegades, va desembocar en el sorgiment de noves espècies vegetals, que van evolucionar més ràpid del que s'extingien altres.

El PP no té política social ni recursos pels aturats

El coordinador d'EUPV de Vila-real, Manuel Vilar (foto), denuncia que organitzacions socials proporcionen menjar, lloguer, llet infantil, etc. mentre l'ajuntament i el Consell miren cap altre lloc i no donen cap solució als aturats de Vila-real. El coordinador critica la situació actual de moltes famílies de Vila-real, obligades a viure de la caritat d'associacions de beneficència.

“Organitzacions assistencials com Càritas i la Joventut Antoniana estan fent un enorme i beneficiós treball que haurien d'estar fent les administracions públiques, però el govern del Partit Popular s'ha desentès completament”, assegura.

Vilar critica que el gran nombre de persones que acudeixen a aquests centres demostren clarament el fracàs estrepitós en matèria de serveis socials i d'ocupació de l'ajuntament i el govern de la Generalitat. “Durant molt de temps han estat enfeinats en els seus grans esdeveniments i despeses sumptuàries, gastant sense control, sense procurar el desenvolupament d'un fort teixit productiu, que assegures llocs de treball. Ara, amb la crisi, pareix que tampoc va amb ells l'assistència dels necessitats i aturats, i l'ajuda ha de vindre d'ONGs, una autèntica vergonya”, ressalta.

El representant d'esquerres demana major sensibilitat social a l'equip de govern del Partit Popular i destine majors recursos a crear uns serveis socials de qualitat que realment responguen a les necessitats dels veïns i veïnes de Vila-real. “Els actuals són clarament insuficients, i no poden donar cobertura a tota la demanda, però això pareix que al PP l'importa ben poc”, finalitza.

Albiol al PP: "Menys assessors i més serveis públics"

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, recomana al PP que en lloc de destruir llocs de treball públics “com tenen intenció de fer els populars de Vila-real, seguint les recomanacions del seu president Mariano Rajoy, retallen en primer lloc en despeses inútils i supèrflues que en res milloren la gestió de la Diputació de Castelló com són els 40 assessors de la diputació”.

“És absolutament absurd, i ningú pot entendre que en aquests moments de crisi, amb la taxa d’atur pels núvols, 40 rèmores visquen a costa de tots els ciutadans i ciutadanes, mentre el seu partit a nivell d’estat parla de reduir l’administració pública, estem parlant treballadors i treballadores que donen un servei necessari al conjunt de la societat”, i afegeix, “perquè darrere d’aquest muntatge s’amaga l’atac de sempre contra els sector públic, l’únic que garanteix la igualtat de tots i totes”.

“Nosaltres ho tenim clar, en un context de crisi, amb moltes famílies necessitades, calen més serveis públics de qualitat, i menys assessors que no fan absolutament res”, assenyala Albiol, “aquesta concepció és diametralment oposada a la que venen practicant els senyors i senyores del partit Popular a la Diputació de Castelló”.

La diputada critica que les mesures d’austeritat pregonades pel PP nacional no s’apliquen a la Diputació de Castelló, i al seu líder, Carlos Fabra. “Castelló és el regne de Carlos Fabra on fa i desfà al seu parer”, i afegeix, “Fabra no té cap inconvenient en mantenir 40 assessors mentre el seu partit parla d’ajustos, austeritat i retalls, aquesta és la hipocresia dels populars”.

La diputada finalitza considerant completament indecent el nombre d’assessors i càrrecs a dit que la Diputació té en nomina i que suposen una enorme despesa per a l’administració provincial, “completament ofegada per més de 40 amics de Fabra, vivint amb sous fabulosos a costa de tots nosaltres, pareixen una cort reial en lloc d’una administració democràtica”.

La dona que va venjar al Che Guevara

"L'història de Monika Ertl", de Jürgen Schreiber, és l'història real de la filla d'un dels grans propagandistes del nazisme (Hans Ertl, a qui per molt temps es va conèixer com "el fotògraf de Hitler"). Monika Ertl va acabar a Bolívia quan el Tercer Reich es va ensorrar i els jerarques van fugir als refugis més llunyans del planeta. El 1971, creuà l'Atlàntic, tornà a la seva Alemanya natal i, a Hamburg, executà personalment al cònsol bolivià en aquesta ciutat, Roberto Quintanilla, que havia ordenat tallar les mans d'Ernesto Guvara de la Serna, el CHE. Una història que sembla increïble però no és ficció.

Edició xilena de Le Monde Diplomatique (15 €).

dilluns, 29 de novembre de 2010

Cossiga: "L'11-S va ser organitzat per la CIA i el MOSSAD"

Francesco Cossiga, l'expresident italià que va revelar l'existència de l'Operació Gladio, ha dit al diari més important d'Itàlia que els atacs de l'11-S a New York van ser dirigits per la CIA i el Mossad, i que això és un fet ben conegut en el món dels serveis d'intel.ligència. Cossiga va ser elegit president del Senat italià el juliol de 1983 abans d'esdevenir president del país el 1985, al guanyar les eleccions.

En tant que home estrany, Cossiga es va guanyar el respecte dels partits d'oposició i governà el país durant set anys, fins a l'abril de 1992.

La tendència a la franquesa de Cossiga va molestar a la classe política italiana, i es va veure obligat a dimitir després de revelar l'existència i el seu paper en el desenvolupament de l'Operació Gladio, una xarxa d'Intel.ligència criminal, sota els auspicis de l'OTAN, que va portar a terme atemptats a Europa almenys en els anys 60, 70 i 80.

L'especialitat de Gladio era portar a terme el que han nomenat les "operacions de bandera falsa", els atacs terroristes que es van atribuir a l'oposició interna i en l'estratègia geopolítica.

Les revelacions de Cossiga van contribuïr a una investigació parlamentària italiana de Gladio el 2000, durant la qual les proves van descobrir que els atacs van ser supervisats per l'aparell d'intel.ligència dels EUA.

Al març de 2001, l'agent de Gladio Vincenzo Vinciguerra va declarar, en una declaració jurada: "Vostès han tingut atacs a civils, dones, nens, gent innocent, gent desconeguda, lluny de qualsevol joc polític. La raó era simple: Forçar al públic a demanar a l'estat una major seguretat".

Noves revelacions de Cossiga es van publicar la setmana passada al diari més antic i més àmpliament llegit a Itàlia, el Corriere della Sera. Heus aquí una traducció ràpida:

Bin Laden suposadament va confessar els atacs de l'11 de setembre contra les dues torres a Nova York, mentre que totes les agències d'intel.ligència dels Estats Units i Europa... saben bé que aquests atacs devastadors van ser planificats i executats per la CIA d'EUA i el Mossad amb l'ajuda del món sionista, per tal de culpar els països àrabs i per tal d'induir a les potències occidentals a participar a l'Iraq... i l'Afganistan".

Cossiga primer va expressar els seus dubtes sobre l'11/09 del 2001, i ha estat citat en el llibre de Webster Tarpley dient: "L'autor intel.lectual de l'atac ha d'haver estat una ment sofisticada, amb recursos suficients no només per reclutar kamikazes fanàtics, sinó també a persones altament qualificades. Afegeixo una cosa: no es podria aconseguir sense la infiltració en el personal de radar i de seguretat de l'aviació".

Herrera: "ICV-EUiA ha resistit el desgast”

ICV-EUiA s’ha convertit en la formació que millor ha resistit el “desgast” que ha suposat formar part del Govern d’Entesa durant els últims 4 anys i ha demostrat ser una “força consolidada”. Així ho expressà Joan Herrera, un cop confirmats els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya que atorguen a la coalició roig i verda 10 escons, dos menys que al 2006, i es converteix en la quarta força del Parlament de Catalunya per davant d’ERC en nombre de vots. ICV-EUiA ha obtingut 8 escons per Barcelona, un per Tarragona i un per Girona. Francesc Pané, candidat per Lleida, ha perdut l’escó que va aconseguir fa 4 anys.

Herrera ha advertit a CiU que la coalició farà “una oposició seriosa, des del rigor i el diàleg” però que serà “bel·ligerant” davant de qualsevol temptativa de retallades socials i de caminar cap a l’opacitat. El candidat ha refermat el seu compromís de continuar treballant pels drets socials i laborals i per fer dels conflictes mediambientals una de les seves prioritats. Herrera també ha destacat que una altra de les prioritats serà també recuperar l’escó perdut per Lleida.

El secretari general d’ICV ha agraït, també, el suport de tots els votants de la coalició i els ha dit que “serem dignes de la vostra confiança” i que demà es posarà a treballar “per un futur més just, ètic i equitatiu”. “El futur de l’esquerra comença demà mateix”, ha dit Herrera que també ha qualificat de bona notícia que la participació s’hagi incrementat en 3 punts respecte al 2006.

El Parlament de Catalunya queda configurat de la següent manera: CiU, 62 escons; PSC, 28; PP, 18; ICV-EUiA, 10 escons; ERC, 10 escons; Solidaritat per a la Independència, 4 escons, i Ciutadans 3.

El PC de Moldàvia guanya les eleccions

El Partit Comunista de Moldàvia lidera les eleccions parlamentàries anticipades, celebrades ahir diumenge, amb el 41,2% dels vots i el 86,7% dels sufragis escrutats, ha informat avui el secretari de la Comissió Electoral Central (CEC), Yuri Chok: "El Partit Comunista manté el lideratge en els comicis en obtenir el 41,2% dels vots amb el 86,7% dels sufragis escrutats. El segueixen els liberal demòcrates amb el 28,1%, els demòcrates, amb el 13,4% i els liberals, amb el 8,5%".

A les eleccions parlamentàries anticipades van participar 20 partits polítics i 19 candidats independents; l'índex d'afluència a les urnes va ser del 58,9%,.

Segons Chok, els resultats preliminars de les legislatives es donaran a conèixer en una roda de premsa que s'oferirà a les 11.00 hores locals (09.00 GMT).

Dos Nobels d'Economia demanen que s'empresoni als banquers

Joseph Stiglitz i George Akelof vénen dient durant els últims mesos i en repetides ocasions que "és impossible resoldre la crisi econòmica sense que els criminals que van cometre el frau estiguin a la presó". El Nobel d'economia George Akerlof ha criticat que no es castigui als delinqüents de coll blanc i que es faciliti amb les noves mesures econòmiques les condicions per a fomentar aquest tipus de delictes, cosa que provocarà major destrucció de l'economia en el futur.

El també Nobel d'economia Joseph Stiglitz denuncia que el sistema està dissenyat per fomentar aquest tipus de coses, i que les persones que han tingut la major responsabilitat en la situació actual no estan sent sancionats, i encara que se'ls multés amb un 5% o 10% dels guanys que han obtingut, seguirien vivint en les seves luxoses cases i amb els seus centenars de milions de dòlars.

"El sistema està dissenyat perquè si t'enxampen, la multa sigui només un nombre molt petit comparat amb el frau comès.
És com una multa d'aparcament, de vegades prens la decisió d'aparcar en un lloc sabent que podrien posar-te una multa", assenyala el premi Nobel, que assegura que "caldria ficar molts dels responsables a la presó".

"Anem a confiar en els que ens van ficar en aquesta situació per treure'ns d'ella? Ells reconeixen que no han fet bé les coses però que la seva comprensió de la situació és bona. Si creuen això, estem en un embolic, ho sento".

2010 l'any més calurós de Rússia

El Servei Federal de Hidrometeorologia de Rússia (Roshidromet) afirma que la calor excepcional d'aquest novembre es deu només en un 20% a l'efecte hivernacle provocat per les activitats humanes. Pel que fa al territori europeu, consideren que la causa principal d'unes temperatures tan elevades és un alt anticicló (a uns 16 quilòmetres de la superfície terrestre) alimentat per aire calent i sec procedent de l'Àsia Central i el Sàhara que va bloquejar la zona durant uns 50 dies.

En vigílies de la XVI edició de la Conferència de les Parts de l'ONU sobre Canvi Climàtic (COP16) que començarà el dilluns a Cancún, Mèxic, el Servei Meteorològic Nacional del Regne Unit (Met Office) va informar que l'any 2010 ha estat el més calorós en tota la història de les mesures de la temperatura global. Segons l'organisme, implicat en el desastre de la conferència de Copenhague, la causa és com sempre el factor antropogènic.

Els anticiclons bloquejadors són un fenomen natural molt freqüent, però normalment als cinc o set dies comencen a debilitar-se i es descomponen. No obstant això, el 2010 no va ser així. Els meteoròlegs russos atribueixen la persistència tan duradora a les anòmales altes temperatures a la part nord de l'Atlàntic (el Corrent del Golf i el Corrent del Labrador) i en la conca àrtica, i també al fenomen de "la Niña".

Comenten que avui en dia la meteorologia és capaç de pronosticar les trajectòries d'avanç dels ciclons (zones de pressió baixa i aire humit) i anticiclons (zones de pressió alta i aire sec), però no la seva durada.

D'altra banda, el cap de Greenpeace Rússia, Iván Blókov, va coincidir amb l'opinió de Met Office i va comentar que les calors d'aquest estiu han estat una òbvia senyal de canvis climàtics. Accentuà que darrerament el nombre d'esdeveniments naturals extrems van augmentar en tot el món i que en un futur molt proper podríem enfrontar-nos a noves onades, tant de calors excepcionals com de freds molt severs.

Fins ara, es considerava 1998 com l'any més calorós de la història. Aquell any, l'augment de les temperatures del planeta es va atribuir també a un efecte climàtic, el "d'el Niño", un canvi en els patrons de moviment dels corrents marins en l'Oceà Pacífic.

S'espera que la XVI edició de la Conferència de les Parts de l'ONU sobre Canvi Climàtic (COP16) a Cancún aconseguirà estipular definitivament un acord global destinat a frenar la desforestació, causa del 20% de les emissions de gasos. Les expectatives se centren a elaborar un programa que permeti posar en marxa el pla de reducció de les emissions degudes a la Desforestació i la Degradació (conegut com REDD+). REDD+ té previst que les nacions riques prestin assistència financera als estats en desenvolupament perquè es dediquin a conservar els seus boscos.

Torró: "Les declaracions de Blanco són poc creïbles"

Lluís Torró, diputat autonòmic d’EUPV, ha senyalat que les declaracions d’ahir del ministre de Foment, José Blanco, prometent de nou la modernització i millora del tren Xàtiva-Alcoi: “Són poc creïbles. Portem molts anys escoltant el mateix conte, i també les mateixes mentides. Esperem que el govern valencià i el Central deixen d’una vegada per totes de passar-se la pilota. El temps de les promeses ja ha passat i exigim el començament del projecte de manera urgent”, reclama.

Torró recorda que no fa ni un mes “que assistírem a un altre capítol d’aquesta història, en aquella ocasió amb el conseller Mario Flores presentant-se com una víctima. Els ciutadans estem ja cansats d’aquesta situació i reclamem la immediata execució de les millores d’aquesta línia, així com que les dues administracions responsables actuen i deixen de dir falses promeses , que com en el conte de Pere i el llop, ja ningú es creu”.

Precisament, Esquerra Unida ha presentat una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat per a que no desaparega aquesta línia. El diputat d’esquerres insisteix: “el PSOE i el PP duen molts anys fent brindis al sol respecte aquesta línia, però aquesta segueix sense ser una realitat. Sembla que cap dels dos partits tenen cap interès real en resoldre la qüestió de la línia Xàtiva-Alcoi”, lamenta.

7 anys de presó per un capellà pedòfil alemà

Un capellà catòlic alemany de l'estat federat de Hessen ha estat condemnat a set anys de presó per 155 casos registrats d'abusos sexuals a menors. El sacerdot encapçalava un col.legi catòlic i es va aprofitar de la seva posició per abusar de sis acòlits entre 1992 i 2003. A la casa del pedòfil hi van descobrir desenes de fotos i vídeos amb imatges de les vexacions. L'ex capellà rodava ell mateix el vídeo de les seves víctimes, dient-los que realitzava amb ells "un experiment científic".

(Foto: Feministes a Compostela pintaren de lila l'escultura de Ratzinger). El pedòfil va declarar que es penedia i el van condemnar a set anys de presó. El jutge rebutja qualsevol dubte sobre les inclinacions sexuals del religiós catòlic, que va abusar més de 150 vegades dels escolans: "Això acompanyarà les víctimes la resta de les seves vides, mai els abandonarà", va assenyalar l'autoritat del Ministeri Públic germànic.

Darrerament s'han registrat centenars de casos de pederàstia comesos per membres del clergat de l'Església Catòlica. A la Gran Bretanya un capellà catòlic va ser condemnat a 21 anys de presó per 21 casos d'abusos contra menors. James Robinson, de 73 anys d'edat, va rebutjar la seva culpa. Encara que va entrar a l'església el 1971, havia abusat dels nois de 1959 a 1983.

A la primavera passada es van conèixer més abusos comesos per capellans pederastes a tot el món durant anys. Primer va ser en EUA i després a Irlanda, amb la publicació de dos informes oficials que demostraven abusos continus -coneguts i amagats tan per l'esglèsia com la policia i els jutges- a centenars de nens durant dècades.

Després, els casos s'han anat succeint a Alemanya, Àustria, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Holanda i diversos països d'Amèrica Llatina. A Espanya s'han conegut uns trenta casos d'abusos, amb 12 condemnes fermes i molts c apellans traslladats a d'altre lloc, com David Arasa al IES Terra Alta de Gandesa pel bisbe de Tortosa, perquè seguis practicant impunement.

El Banc d'Espanya fa a l'esglèsia responsable de 826 milions d'€ robats a CajaSur

El Banc d'Espanya ha aixecat la catifa en Cajasur i el que ha trobat sota és un forat de 852.500.000 d'euros. El Banc d'Espanya responsabilitza d'aquesta situació a 35 consellers, pertanyents als dos últims consells d'administració, i cinc directors generals. Entre aquestes persones es troben els dos últims presidents de l'entitat, els canonges Juan Moreno i Santiago Gómez Serra, nombrosos sacerdots, un bisbe -el de Bilbo Miquel Iceta- i tres candidats a l'alcaldia de Còrdova: L'alcalde, Andrés Ocaña (IU), José Antonio Nieto (PP), i Joan Pau Durán (PSOE).

(Foto: D'esquerra a dreta, els ex consellers de Cajasur Joaquín Neva, Fernando Cruz-Conde i Francisco Orozco, el maig passat).

El plec de càrrecs, que s'està enviant a les persones que han exercit llocs de responsabilitat en l'entitat, descriu una forma d'actuar en l'entitat dirigida pel Cabildo catedralici de Còrdova de barra lliure, en què els requeriments enviats pel supervisor des de la primera inspecció en 2004 han estat sistemàticament desatesos pels gestors. La caixa cordovesa va ser intervinguda pel Banc d'Espanya el passat 21 de maig. El 17 de juliol va ser adjudicada a la basca BBK. Fins al mes d'agost Cajasur havia perdut 852.500.000 d'euros.

Els instructors destaquen la manca de control en el grup d'empreses

El panorama que descriu el Banc d'Espanya en els expedients remesos, als quals ha tingut accés EL PAÍS, descriu una caixa caracteritzada per un perfil de riscos "determinat per operacions amb marcat tint especulatiu i d'elevats imports en el sector immobiliari", "una manca d'eficàcia i de continuïtat en la gestió" i un "augment de risc de liquiditat", entre altres característiques.

El supervisor detalla nombroses operacions autoritzades per la caixa cordovesa amb moltes empreses, sobretot del sector immobiliari. Segons consta en el plec de càrrecs, el 31 de desembre de 2009, Cajasur tenia "excessos als límits de grans riscos" amb tres corporacions superior al 25% dels recursos propis: el grup d'empresa de Cajasur, les empreses agrupades sota la denominació Sánchez Ramade, i les empreses del grup Prasa.

En el plec s'afirma que l'alt perfil de riscos de la caixa es va iniciar el 2002. No obstant això, el Banc d'Espanya assenyala el 2004 com la data clau. Una inspecció realitzada al setembre d'aquest any "va suposar un canvi total en la percepció supervisora que es tenia de la caixa, determinant un perfil de risc global de la caixa alt", de nivell de prioritat 1. Des d'aleshores, l'entitat va estar sotmesa a un continu seguiment. El que va ser president de l'entitat durant gairebé tres dècades, el sacerdot Miguel Castillejo, conegut com Fra Llagostí, no està expedientat.

El Banc d'Espanya responsabilitza d'aquesta situació a 35 consellers, pertanyents als dos últims consells d'administració, i cinc directors generals. Entre aquestes persones es troben els dos últims presidents de l'entitat, els canonges Juan Moreno i Santiago Gómez Serra, nombrosos sacerdots, un bisbe-el de Bilbao Miquel Iceta-i tres candidats a l'alcaldia de Còrdova: L'alcalde, Andrés Ocaña (IU ), José Antonio Nieto (PP), i Joan Pau Durán (PSOE).

No a tots se'ls imputa les mateixes faltes. El Banc d'Espanya descriu tres infraccions molt greus i una greu. La primera està sancionada amb multes de fins a 150.000 euros i inhabilitació per exercir càrrecs d'administració o direcció de fins a 10 anys. La segona pot implicar amonestacions, multes no superiors als 90.000 euros i inhabilitació per un any.

La Divisió d'Instrucció d'Expedients del Banc d'Espanya considera els 35 consellers i cinc directors generals responsables de les "deficiències detectades en matèria de control intern", en què les dues instructores que han redactat el plec qualifiquen de "especialment significatives" les mancances en el grup d'empreses de Cajasur.

Per infracció molt greu per insuficient cobertura dels recursos propis mínims imputa als 20 membres de l'últim consell d'administració i el director general, Antonio Barral. La mateixa caixa havia situat aquest mínim en 968 milions d'euros però, el desembre de 2009, "els seus recursos propis ascendien a 444 milions", 523 menys del que devia, i el coeficient de solvència era del 3,67% (i hauria d'estar per sobre del 8%).

També amb la mateixa tipificació de molt greu considera el Banc d'Espanya que va ser la decisió de 11 consellers de rebutjar la fusió amb Unicaja, l'única taula de salvació que tenien per evitar la intervenció. Els 11 consellers són els canonges Gómez Serra, Fernando Cruz-Conde (vicepresident de la caixa), Manuel Pérez Moya, Alfredo Montes, Francisco Orozco i Joaquín Neva. A més, figuren quatre impositors, el representant del sindicat Aspromonte i el membre del PP que es va abstenir. El supervisor deixa fora d'aquesta falta als consellers que van votar a favor de la unió amb la caixa malaguenya.

A l'últim consell d'administració i al director general també se li imputa una infracció greu per incompliment en matèria de límits de riscos.

500 exoplanetes catalogats

Ja són 500 els planetes descoberts per astrònoms fora del Sistema Solar, anomenats extrasolars o exoplanetes. Segons dades reunits fins ara, 421 estrelles tenen planetes, incloses 55 estrelles que tenen sistemes planetaris compostos de dues o més planetes. L'últim exoplaneta detectat és el HD 218566 b, que es troba a 97 anys llum de la Terra.

El primer planeta va ser descobert fora del Sistema Solar el 1989. És PSR 1257 +12 b que orbita al voltant d'una estrella de neutrons que gira amb gran rapidesa.

La majoria dels planetes extrasolars -uns 400- són de la categoria de Júpiters calents, gegants gasosos que s'ubiquen molt a prop de les respectives estrelles.

Els actuals mètodes de detecció d'exoplanetes permeten trobar amb més facilitat només planetes grans i pesants.

El nombre de les "Superterres" descobertes, planetes de superfície ferma i massa comparable amb la de la Terra, és d'una mica més d'una desena.

El tripartit castigat (vídeo)

Escrutats el 100% dels vots, el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya mostren una clara victòria de la dreta i una severa advertència a les forces d'esquerra. El PSC es desploma fins els seus pitjors resultats. ERC baixa a la meitat i passa darrera del PP i d'Iniciativa, essent la més castigada. La coalició ICV-EUiA perd en vots i escons i obté resultats molt pìtjors dels que esperava, tot i ser el partit de govern que millor aguanta la caiguda del tripartit. Ciutadans es manté i entra Solidaritat Catalana. Per la seva banda, els nombrosos partits d'esquerres que es presentaven per lliure obtenen resultats ridículs per separat.



Aquest no és un bon resultat per a la classe treballadora catalana. La victòria de Mas per un marge tan ampli augura l'arxivament sense vergonya dels nombrosos casos de corrupció que la federació té oberts, amb l'oberta implicació de membres del PSC (casos Palau i Gramepark, per exemple). Tot sembla pactat per a amagar la brutícia sota la catifa. Augura també la imposició de mesures fiscals ben generoses amb les grans fortunes i l'economia especulativa. Augura retallades de drets socials sense precedents que s'empararan en la crisi internacional i la pressió dels mercats. Augura un progressiu deteriorament dels serveis públics i la seva privatització. Augura un retrocés reaccionari en matèria de memòria històrica, infraestructures públiques i serveis públics.

Ara toca el moment de l'autocrítica i no dels triomfalismes. No hi ha partit d'esquerres que hagi fet bé la seva feina de representar els interessos d'una classe treballadora majoritària en un període de crisi tan greu com el que estem vivint. El PSC s'ha deixat guanyar en tots els sentits. ERC no ha sabut convertir-se en el pal de paller de l'inpendentisme, tal com aspirava, i tota mena de dissidències internes el debiliten per tots els costats. ICV-EUiA no només no és capaç de recollir el vot de l'electorat de centre, tal com pretén amb el seu discurs socialdemòcrata i naïf, sinó que no deixa de perdre per la seva esquerra el combatiu patrimoni d'un PSUC abans tan fort. Les nombroses alternatives extraparlamentàries que encara gosen presentar-se a les eleccions i divideixen un veritable projecte unitari de l'esquerra no s'emporten de la ciutadania un recolzament ni tan sols testimonial. Les aventures en solitari de Des de Baix, POSI i PCPC entre d'altres o dels animalistes i els pirates són per a la majoria de ciutadans clubs minoritaris d'il·luminats. Més d'un 40% d'abstenció, més de 90 mil vots en blanc i més de 20 mil vots nuls són òbviament expressió del descontament i del desconeixement dels ciutadans sobre els partits polítics.

L'esquerra té una gran feina a fer: però no al parlament, d'on els ciutadans l'estan expulsant. La feina està al carrer, als llocs de treball, a les organitzacions socials, en els sindicats, en crear i difondre mitjans de comunicació, en teixir xarxes de cooperació, solidaritat i lluita contra el liberalisme salvatge que està arruinant la societat.



Galeria



















Inserteu el vídeo amb el següent codi:


<embed src="http://blip.tv/play/hp4JgpCcNAA%2Em4v" type="application/x-shockwave-flash" width="420" height="380" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed>


Inserteu les diapositives amb aquest codi:

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" width="600" height="400" flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=en_US&feat=flashalbum&RGB=0xffffff&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsiriusnoticies%2Falbumid%2F5544759176822970337%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCN2Oto7GtvrAVw%26hl%3Den_US" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>


diumenge, 28 de novembre de 2010

CiU portarà el Pacte del Liceu endavant

Amb el 95% de vots escrutats: CiU, amb 62 escons, guanya la tupinada, amb un PSC derrotat amb 28 escons, seguit d'un PP triomfal amb 18; ICV-EUiA amb 10, ERC, amb menys vots, 10, C'S, amb 3 i SI amb 4.
Tot, amb la llei electoral que dona escons al conills dels terratinents de Lleida per 11.000 vots davant dels 26.000 que calen a Barcelona per treure un diputat. Montilla es retira de secretari del PSC. Participació: 59'7%.


El resultat electoral confirma un escenari ben diferent al que l'esquerra catalana hauria desitjat i confirma molts pronòstics crítics amb l'entreguisme dels qui han format el tripartit. Deixem aquí alguns enllaços a per a reflexionar:

Així doncs, l'única postura "raonable" era deixar a en Mas passar a l'història com el següent de la saga Pujol i la seva política de clients, aprofitar perque es maneguin com fins ara institucions, papers i proves, testimonis, judicatures i el cap de Roma quan cal, i passar pàgina, o millor enciclopèdia, de tot el que s'ha robat, conspirat i guanyat al negoci sociovergent tan ben montat i que el tripartit va fer treure -amb l'ajut inestimable de certs jutges poc entregats a la causa- de sota les catifes, després de 30 anys de corrupció institucional generalitzada.

No és casual que tots els mitjans de CiU i cía es dediquessin durant les últimes setmanes, amb ininterrompuda insistència, a repetir que darrera del cas Pretòria "en realitat no hi ha cap delicte".

(...)

Així, el deliri aparent de Montilla al Liceu no era més que la proclamació d'un pacte del Liceu, entre els senyors que ho són, els que paguen per fer que ho són i els que ho volen ser. Per a que tot quedi com abans d'aixecar la catifa.


Mas Montilla: El Pacte del Liceu, un clam de ferum
Elecciones Catalanas: el Hundimiento

I també:

28N: Reflexió en clau interna
Saben que perdran
LA QUIEBRA DEL MODELO SOCIAL EUROPEO Y LA CRISIS DE LA POLÍTICA COMO ACCIÓN COLECTIVA

Cas Pretòria: L'alcalde Muñoz peça clau de la trama

El jutjat social 26 de Barcelona va celebrar divendres el judici per la demanda presentada per l'exgerent de Serveis de l'Ajuntament de Coloma de Gramenet, Pascual Vela, imputat en el cas Pretòria, contra el seu acomiadament, aprovat pel consistori socialista de Núria Parlon. La vista va ser un primer tast del cas Pretòria en aportar-se informació i testimonis d'aquesta investigació penal que manté oberta l'Audiencia Nacional i que va provocar la caiguda del alcalde colomenc, Bartomeu Muñoz, a qui el jutge Baltasar Garzón va imputar gran part dels fets delictius l'octubre del 2009, juntament amb el seu amic i exdiputat socialista Luis Garcia Saez, Luigi.

L'advocat del consistori, Paco Carretero, va justificar l'acomiadament de Vela, el juliol passat, per dos motius: tràfic d'informació i alteració de dos processos selectius. Va aportar divuit de les converses telefòniques intervingudes per la Guàrdia Civil entre Vela i Luigi i Vela i l'alcalde. L'advocat va raonar que “Vela recomana canvis en un informe presentat a una empresa privada, i dóna informació a Luigi, que és aliè a l'Ajuntament”.

L'advocat de Vela, Carles Rubio, va aportar els testimonis de l'exinterventora, Maite Carol, i l'exgerent de Planificació, Albert Gadea. Tots dos van afirmar que, quan es negaren a aprovar l'aportació de diners que els demanava l'empresa municipal Gramepark perquè no actuava bé, el gener del 2009, l'alcalde va posar Vela com a interlocutor entre ells i els de Gramepark, però poc després hi va col·locar Luigi, del qual “l'alcalde va dir que era de la seva confiança i que ens entendríem perquè era assessor financer, i amb Vela vam dir-li la veritat”, va dir ahir Carol.

La presència de Luigi va ser tan omnipresent que “la Guàrdia Civil va preguntar on era el seu despatx quan van escorcollar el consistori”, va afegir Carol.

La defensa de Pascual Vela argumentà que les trucades intervingudes per la Guàrdia Civil i usades ara per l'Ajuntament colomenc per acomiadar-lo estan “descontextualitzades”, i que ell seguia les ordres de l'alcalde.

L'exinterventora, Maite Carol, testimoni valorat pels investigadors del cas Pretòria, va avalar en el judici d'ahir l'argumentació de Vela en afirmar: “No es van emetre factures falses des de l'Ajuntament”.

Carol exposar: “Vam inventar-nos que teníem una auditoria d'Europa”, per obtenir documents de Gramepark, i vam descobrir que els fons europeus que l'Ajuntament va donar a Gramepark no es van destinar a expropiar unes 26 famílies al Fondo alt. I des de l'Ajuntament ja s'havien justificat les expropiacions". A l'alcalde, perquè ho entengués, Vela va dir-li que eren factures falses.

L'Audiencia xifra aquesta suposada falsedat en 1,3 milions d'euros.

L'actual gerent del consistori, Fernando Hernández Baena, va escalfar cadira al judici anterior al de Vela per assegurar-s'hi un lloc.

"Irlanda no necessita ajuda, ni és en fallida"

El president del Deutsche Bank vol que Europa ajudi a Irlanda ja que fer-ho és ajudar als bancs alemanys que són els segons creditors d'Irlanda, seguits dels anglesos. Els bancs alemanys han concedit préstecs de més de 100.000 milions d'euros a Irlanda, entre ells 40.000 milions als bancs irlandesos.

Josef Ackermann va ser de visita a Brussel.les i es va reunir amb el president de la Comissió, el President del Consell i el Comissari Europeu del Mercat Interior i Serveis, deixant el missatge de que "Europa ha de ser preservada com una unitat i no pot ser víctima dels interessos econòmics a curt termini".

Com assenyala l'article, les declaracions tan entusiasmades amb la Unió Europea vingudes per part d'un ciutadà suís -Josef Ackermann-, estranyen i, naturalment, tenen un altre significat diferent. El que les paraules del senyor Ackermann realment volen dir és que Europa ha d'ajudar a Irlanda perquè fer-ho és ajudar als bancs alemanys, que són els creditors segons d'Irlanda, just després dels anglesos.

Aquest context es torna encara més evident quan un economista com el prestigiós Hans-Werner Sinn, director de l'IFO -Institut d'Investigacions Econòmiques de la Universitat de Munic-, no té dubtes en afirmar que "Irlanda no necessita ajuda, ni és en fallida. Són els bancs els que dramatitzen la situació per aconseguir els efectes polítics desitjats".

Ara, el que el banc alemany té a la vista, és a dir, el que al Sr. Ackermann fa estar tan entusiasmat amb la Unió Europea i l'ajuda Irlanda és que, des del moment en què les transferències de l'UE arribin a Irlanda, serà més segur tornar a especular pels bancs a Europa i els bancs tornaran a fer més grans negocis. I això de tres maneres.

En primer lloc, perquè assegurada la solvència per l'UE del país deutor, protegiran els seus balanços, en la mesura que ja no es trindran que comptabilitzar possibles pèrdues en els préstecs concedits. La segona, perquè amb els seus balanços nets de manera indirecta, tenen la facultat de tornar a prestar diners als seus dipositants en la forma que els donen un major rendiment. I en tercer lloc, perquè l'interès que esperaven pels títols de deute del país serà major, pel fet que el risc del deute era major. I ara, amb el suport de l'UE, el grau del deute de més risc, al final, ja no existeix, però l'interès negociat si es manté com si encara existis el risc.

Montilla disposat a tancar webs sense decisió judicial

José Montilla és dels pocs que s'hi mostra obertament a favor i ha declarat que no veia cap problema amb el fet que les webs es poguessin tancar sense autorització d'un jutge, i ha assegurat que 'la posició del PSC és favorable al projecte que s'ha treballat a les corts espanyoles', la Llei Sinde, pel nom de la ministra que la presenta.

El grup socialista al congrés és el màxim defensor de la llei que ell mateix va presentar, malgrat que entre els diputats del PSC hi ha més sensibilitat a favor dels drets dels internautes, no sembla que hi hagi d'haver cap divergència interna a l'hora de votar el text. Això sí, el PSOE necessita arribar a acords amb algun altre grup per tal de tirar endavant la llei. Al primer tràmit va aconseguir tombar totes les esmenes a la totalitat, gràcies al suport del PNB, però encara no és clar si en aquesta ocasió comptarà amb el partit basc o amb algun altre.

José Montilla ha defensat la llei Sinde. A una pregunta de l'advocat Carlos Sánchez Almeida sobre la llei i la llibertat d'expressió a Internet, Montilla ha declarat que no veia cap problema amb el fet que les webs es poguessin tancar sense autorització d'un jutge i ha assegurat que 'la posició del PSC és favorable al projecte que s'ha treballat a les corts espanyoles'.

Els partits catalans amb representació al congrés espanyol que s'han posicionat més clarament a favor dels drets a internet són Esquerra i Iniciativa. Tots dos grups han presentat una esmena per a suprimir la disposició final segona.

En el cas d'Iniciativa, l'esmena diu que 'el dret d'autor és necessari per a garantir la creació cultural i l'autonomia creativa, però no pot entrar en contraposició amb els drets ciutadans i d'accés a la cultura', i també estableix que algunes propostes del govern espanyol poden vulnerar drets fonamentals com el dret a la llibertat d'expressió i a la informació.

ICV.EUiA és l'única formació que ha subscrit la Carta per la innovació, creativitat i l'accés al coneixement, redactada a Barcelona la tardor de 2009, que defineix els drets de la ciutadania i els artistes en l'era digital.

Esquerra també demana que se suprimeixi la llei Sinde en considerar que l'assignació de capacitats de control i gestió a una comissió administrativa és 'contrària a la normativa constitucional', que estableix que la competència per a considerar un contingut com a il·legal és del jutge. Segons el diputat Joan Tardà, la Llei d'Economia Sostenible és una 'llei òmnibus que acontentarà els interessos de majors i lobbys' sense entrar a debatre de manera més profunda i global la necessitat d'una modificació de la llei de propietat intel·lectual.

EUPV demana l’obertura immediata dels centres Gran Via i Penyeta Roja

La diputada d’Esquerra Unida a Les Corts, Marina Albiol, ha anunciat que la seua formació ha presentat varies esmenes als pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2011, per tal que el centre de dia Gran Via i el centre Ocupacional Penyeta Roja, destinats a persones dependents i discapacitades, es posen en funcionament de manera immediata.

Albiol lamenta que aquestos dos centres, que porten varios mesos acabats, “no estiguen funcionant per falta de pressupost en la Conselleria de Benestar Social” i afegeix que la mala gestió del PP al front del Consell “l’estan pagant les persones amb dependència i discapacitat de la ciutat de Castelló”.

La diputada d’Esquerra Unida recorda que estem parlant de 260 places al centre de dia Gran Via i 80 del centre ocupacional Penyeta Roja “que el Consell té bloquejades, i per culpa d’açò moltes persones han d’estar acudint a centres privats, molt més cars”.

Albiol reclama als diputats i diputades del Partit Popular “més compromís amb les persones dependents” i demana que les esmenes que ha presentat EUPV, per tal que aquestos centres es posen en funcionament de manera immediata, “tinguen el recolzament de tota la cambra autonòmica”.

dissabte, 27 de novembre de 2010

IU denuncia un Cop d'Estat a l'ombra

El portaveu parlamentari d'IU, Gaspar Llamazares, va carregar ahir contra el "infumable" informe sobre la situació econòmica d'Espanya que la Fundació Everis, presidida per l'exministre Eduardo Serra, va lliurar al Rei Joan Carles, en el qual s'aprecia un marcat caràcter "reaccionari i colpista". Bona part de la iniciativa, ha remarcat, es dedica a "deteriorar" la política i "posar en qüestió" la legitimitat dels representants polítics democràticament elegits.

En una roda de premsa celebrada al Congrés, Llamazares ha inscrit les propostes incloses en el document "TransformaEspaña" en les posicions de l'extrema dreta, perquè en comptes de dirigir-se al president del Govern els seus promotors l'hi han lliurat, "més enllà de les seves competències", al cap de l'Estat, fent així un "menyspreu" a la democràcia espanyola i el seu repartiment de poders.

"No sé si volen, a més d'imposar el cop de mercat, que siguin els mercats els que governin directament i els que tinguin representació directa al Parlament i al Govern", ha dit.

En el document, més d'un centenar d'experts i empresaris reclamen per a Espanya canvis urgents, estructurals i sistèmics, després de veure "preocupant" per al futur dels espanyols la seva pèrdua de pes "absolut i relatiu" en tots els indicadors.

També ha situat el diputat d'IU en l'extrema dreta al portaveu del PP, Esteban González Pons, per haver posat en dubte els comptes públics d'Espanya.

Tot i que la seva postura respecte a la gestió econòmica del Govern és també crítica, Llamazares no ha volgut sumar-se a aquesta actitud que segons ell només pretén desgastar l'Executiu.

"No anem a sumar-nos al cor del PP, que únicament pretén un canvi de butaques", ha dit el dirigent d'IU, després advocar per un "canvi de polítiques" mitjançant una "sortida social a la crisi".

Sobre les mesures per combatre la crisi, Llamazares s'ha referit també a la reunió que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, manté avui al Palau de la Moncloa amb les 37 principals empreses espanyoles.

Vol el diputat d'IU que, a més de donar "copets a l'esquena" als empresaris, Zapatero els exigeixi "compromisos" per sortir de la crisi, perquè fins ara només els han adquirit els pensionistes, els funcionaris i els treballadors.

Mentrestant, les grans empreses segueixen tenint "voluminosos" beneficis i es limiten a demanar i demanar, des de rebaixes fiscals fins ajudes de l'Estat o més retallada de la despesa pública.

"De pidolaires ja està bé, i el que ha de fer el president és exigir a aquest sector un mínim de compromís per sortir de la crisi que encara no ha adquirit", ha conclòs.

ICV-EUiA: “Idees, valors i conviccions”

ICV-EUiA ha tancat la campanya electoral aquest divendres a la mitjanit davant un miler de persones aplegades a Feliu de Llobregat i enmig de les proclames a favor d’una nova majoria d’esquerres amb un major pes de la coalició per poder aprofundir en les polítiques socials dutes a terme pel Govern d’Entesa durant els últims 7 anys. Joan Herrera ha destacat la bona campanya feta per la coalició, una campanya d’idees,valors i conviccions”. Miralles demana als abstencionistes i als que pensen a votar en blanc que “tenyeixin el seu vot de vermell i verd”.

El cap de llista d’ICV-EUiA, Joan Herrera, ha destacat la bona campanya feta per la coalició, una campanya d’idees,valors i conviccions”. També s’ha adreçat a totes les persones que encara no saben si aniran a votar i els ha dit que “amb l’abstenció i el vot en blanc potser donaran un toc d’atenció a la política, però votant ICV-EUiA tindran l’oportunitat de canviar la política”. Herrera s’ha compromès a “ser honest, a no resignar-me, a ser coherent i a deixar-me la pell a favor del dret a un treball i una vida digne per a tothom”.

“Hi ha mil raons per lluitar, però no hi ha cap raó per resignar-se, per renunciar. El futur no està escrit. El futur és a les vostres mans”, ha dit Herrera.


El número 3 de la coalició, Jordi Miralles, ha explicat quins són els dos bàndols i opcions de cara al diumenge: les forces del no i les del sí, amb Joan Herrera al capdavant. Les forces del no són “el lado oscuro de la política, que diu no a una Catalunya equitativa i solidària”, ha dit Miralles i que són “la doble A, Artur Mas i Alícia Sánchez Camacho”. El coordinador general d’EUiA ha destacat que a l’altra banda hi ha “Joan Herrera, els sindicalistes, el món de la cultura i molta gent d’esquerres que ha vist que ICV-EUiA som l’esquerra d’acollida. La força del sí: sí al territori, sí a les persones i sí a l’autogovern”, ha dit Miralles.

Jordi Miralles s’ha referit també al posicionament de PSC i ERC que “s’han mantingut en territori de ningú” i que el seus electors els han tret “targeta groga” i, fins i tot, “targeta vermella”. El candidat ha dit que, per pur “partidisme”, Puigcercós i Montilla estan “posant en risc el progrés del país” i estan “fent un gran favor a CiU”.

El coordinador general d’EUiA ha acabat la seva intervenció recordant a tots aquells que dubten entre l’abstenció o el vot en blanc, “que tenyeixin el seu vot de vermell i verd”.

De la seva banda, la candidata número 13 de la coalició, Mercè Civit, ha destacat la feina de proximitat feta durant tota la campanya i ha recordat els anys que ICV i EUiA concorren juntes als comicis. Civit també s’ha mostrat convençuda de l’èxit de la coalició diumenge vinent.

Herrera es compromet a “deixar-se la pell” pels drets de les persones

L’acte que ha comptat, també, amb les intervencions del president d’ICV, Joan Saura, la número 2 a la llista, Dolors Camats, i l’ ex-alcalde de Sant Feliu de Llobregat i conseller de medi ambient i habitatge, Francesc Baltasar, ha finalitzat amb un brindis.

ICV-EUiA d'Osona tanca la campanya amb un sopar a Manlleu

En un acte a Manlleu, i acompanyada de la candidata número 8 Mercè Civit, de la candidata osonenca Montse Ayats i del coordinador d'EUiA a Osona, Iñaki Escudero, la número 2 de la candidatura d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha demanat el vot a tots aquells que “volen més polítiques socials". Camats ha apel.lat a la gent que se sent d’esquerres ja que “és el moment de girar cap a l’esquerra. Nosaltres som els únics que assegurem que no pactarem amb CIU perquè CiU significa retallades en drets socials i inversió”.

En el seu discurs, Camats ha destacat la feina feta pel Govern d’esquerres com en el cas de Manlleu amb el Pla de Barris de l’Erm: “La política de barris d’aquest govern ha fet que s’invertís en llocs on amb CiU mai s’havia fet”, ha afegit.

Camats ha demanat el vot per la coalició perquè: “Votar ICV-EUiA és avalar una sortida justa, solidària i ecològica a la crisi. Votar Iniciativa Verds-Esquerra Unida té una doble utilitat: Dir no a les polítiques de Zapatero i impulsar una sortida justa, solidària i ecològica a la crisi”. La número 2 d'ICV-EUiA ha afegit que ara és moment de recordar tots els drets socials i laborals que els ciutadans i els treballadors i les treballadores han aconseguit al llarg de la història per posar-ho en valor, i no resignar-nos, i rebutjar el model de retallades que ens imponen els mercats i els conservadors.

Per la seva part, Montse Ayats i Iñaki Escudero han fet un balanç molt positiu de la campanya d'ICV-EUiA a la comarca i han animat als militants i simpatitzants osonencs a fer campanya fins el dia 28 de novembre.

Violència masclista


Per altra banda la diputada i número 8 de la candidatura d'ICV-EUiA, Mercè Civit, també ha volgut fer una referència a la violència masclista en el dia contra la violència de gènere, i ha recordat a “totes les dones que han estat víctimes de la violència masclista, especialment a les 11 dones que han mort al llarg del 2010 a Catalunya.” “Mai ens resignarem a la violència contra les dones".

"Estem fermament compromesos a acabar amb aquesta xacra. Per això a més de continuar amb les polítiques que el Govern català ha realitzat, des de l’Institut Català de la Dona o des del Departament d’Interior, cal combatre cada dia el masclisme que encara és massa present en tots els àmbits de la nostra societat”, ha assegurat.

Rússia, Aung San i la "religió dels drets humans" de l'OTAN

Tot sembla indicar que en els últims temps la defensa dels drets humans s'ha convertit, per a la societat occidental, en una mena de religió laica, amb els seus sants, preferiblement dones o almenys homes "defensors dels drets humans", i amb els seus ritus, dels quals les eleccions són el principal i, malauradament, els seus fanàtics. Als mitjans de premsa de Rússia i a l'exterior encara, amb inusitada freqüència, apareix Aung San Suu, com a "defensora dels drets humans de Myanmar", i "líder opositora", ara en llibertat després de 15 anys d'arrest domiciliari intermitent. Foto: La terratinent endollada a l'ONU ja al 1972. El treball dels feixistes ve de lluny.

De cara al món occidental, els mitjans de comunicació han aconseguit convertir, a aquesta dona de 65 anys en una santa de la nostra època, i gairebé "l'única esperança" per al seu país.

Per suposat, com els europeus i nord-americans, els russos celebrem la seva posada en llibertat perquè cap innocent hauria de romandre a la presó ni sota arrest domiciliari, sobretot durant quinze anys, com el protagonista de "Comte de Montecristo", la immortal novel.la d'Alexandre Dumas.

I no obstant això, encara que estan molt relacionades entre si, la política i la defensa dels drets humans són dues coses bastant diferents.

Aung San Suu Kui és -segons la premsa occidental- la "víctima principal del cruel règim militar" que roman en el poder a Myanmar des de 1962.

El 1990, el seu partit polític, la Lliga Nacional per la Democràcia, va guanyar les eleccions, (segons va dir la premsa occidental, en unes eleccions que sempre han considerat, abans de realitzar-se, fraudulentes, menys en aquella ocasió, segons els comptes sense demostrar de la filla del cap del colaboracionista principal amb els invasors japonesos i genocida de birmans comunistes i nacionalistes).

No obstant això, la junta militar no va acceptar els resultats vaticinats dels comicis i va manar que Suu Kui fos posada sota arrest domiciliari, on va romandre, a excepció de breus pauses, fins el 13 de novembre passat.

Però cal ser francs i reconèixer que Suu Kui és més popular a Occident que al seu país natal. Sense cap mena de dubte, una important figura de la política nacional, però en cap cas l'única esperança de Myanmar. Una hipotètica arribada al poder acabaria amb el fràgil equilibri existent i per al poble birmà podria comportar conseqüències inesperades.

D'una banda, Myanmar és un país situat a la zona central del Sud-est asiàtic, té 47 milions d'habitants, gaudeix d'una situació geogràfica estratègicament avantatjosa i limita amb els països més importants de la regió: Des de l'Índia i la Xina fins Tailàndia i Laos.

D'altra banda, l'antiga Birmània és un dels centres tradicionals de producció de droga, part del famós "Triangle d'Or". Val la pena recordar que, fins a l'inici de les guerres de l'Afganistan, precisament aquest "triangle" subministrava als mercats internacionals de droga la major part de l'heroïna mundial.

Al país es troben encara ètnies que romanen en les etapes més primitives del desenvolupament de la civilització. Al segle XIX, els monarques locals seguien practicant sacrificis humans. El país viu en un estat de latent guerra civil, pel fet que els colonitzadors anglesos, abans d'abandonar el país el 1947, van prometre l'independència a diverses de les minories ètniques, com els Karen.

Les mateixes promeses que, dit sigui de passada, van desencadenar el conflicte àrab-israelià. Podria una fràgil dona, que ha estat separada del món durant tants anys, donar solució a tots aquests problemes? Seria difícil preveure el que podria passar si àrabs o israelians triessin com a líder a un defensor dels drets humans.

La figura de Suu Kui és un exemple paradigmàtic de com es crea una llegenda mediàtica a l'actualitat.


Des del punt de vista televisiu, la nostra protagonista és la persona ideal perquè comenci a funcionar la indústria mediàtica. Va estar en alguna manifestació acabada d'arribar i segons Washington ja era líder de les manifestacions estudiantils; també es diu que va participar en vagues de fam -segons la biografia oficial de la wikipedia-, de les que veiem el resultat en la seva magnífica salut. Té una cara agradable que, però, deixa entreveure una forta voluntat i un tarannà autoritari de terratinent, i parla anglès a la perfecció, doncs va ser educada als millors col.legis d'Europa, com tots els birmans...

Davant té a una junta militar i els seus aliats xinesos, amb desfilades militars i soldats en posició de salutació. L'elecció de l'ignorant espectador occidental és, doncs, fàcilment predictible.

Igual de previsible va ser la seva elecció en el cas de la "dissident" colombiana, Ingrid de Betancourt, decidida a solucionar el problema de les guerrilles esquerranes del seu país amb els seus propis mitjans, sense involucrar el "govern de dolents" de Colòmbia.

Com a resultat, va acabar d'ostatge de la més temuda guerrilla de totes, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia.

Posteriorment va haver de ser rescatada per l'Exèrcit colombià, tan poc estimat per ella, estant en joc durant l'operació la vida de moltes persones.

Després del seu alliberament, els seus "simpatitzants" europeus, que la consideraven triomfadora, van comprovar per la seva sorpresa, que en les eleccions el seu Partit tan sols va aconseguir el 2% dels vots. I quan va reclamar al govern una indemnització milionària pel segrest, a Colòmbia va ser titllada públicament de "porca" i de feixista.

Segurament, ja és hora que aprenguem a diferenciar les imatges de la pantalla de la vida real. Fins i tot els líders del règim militar de Myanmar van canviar fa poc els uniformes per vestits de civil i van ocupar els seus escons al Parlament acabat d'elegir.

Aquest canvi positiu ha estat possible gràcies a les esperances relacionades amb la decisió del president dels Estats Units, Barack Obama d'apartar-se de la "implacable línia política" del seu antecessor George Bush.

No obstant això, el líder nord-americà no ha trobat ni una paraula d'aprovació per a les eleccions a Myanmar, acusant als militars de "robatori de vots" i passant completament per alt el fet que al país s'està intentant crear el primer règim civil en els darrers 50 anys.

Tot sembla indicar que en els últims temps la defensa dels drets humans s'ha convertit per a la societat occidental en una mena de religió laica, amb els seus sants, preferiblement dones o almenys homes defensors dels drets humans, i amb els seus ritus, de els quals les eleccions són el principal i, malauradament, els seus fanàtics.

Les eleccions, sense cap dubte, són un gran avenç, però en la situació que viuen alguns països, durant molt temps la seva celebració seguirà comportant seriosos perills, encara que els adeptes de la "religió de la defensa dels drets humans", amb un ardor digne de veritables missioners exigeixin que aquest ritus sigui dut a terme arreu del món.

La religió potser no és dolenta, però el fanatisme, sí; siguin quins siguin els lemes proclamats pels fanàtics, inclosos aquells que valoren la "defensa dels drets humans" de les elits plutocràtiques per sobre de tot.