dimecres, 8 de febrer de 2012

La vaga general paralitza Israel

Sindicats israelians del Comerc i del Treball han posat en marxa una vaga general pels drets dels treballadors amb contracte, amb el tancament d'ajuntaments, escoles, trens, bancs, oficines de correus, aeroports i el mercat de valors. Els sindicats exigeixen que el Ministeri de Finances millori les condicions d'ocupació dels treballadors per contracte, inclosos els treballadors socials i netejadors. Foto: Aeroport Internacional Ben Gurion d'Israel buit durant la vaga.

Els sindicats van començar la vaga dimecres, després de la ruptura de les converses entre el grup de corrodinació sindical del comerç Histadrut i el Ministeri de Finances.

L'aeroport internacional Ben Gurion a prop de Tel Aviv, també va ser tancat, deixant a milers de passatgers encallats.

Els hospitals estan operant amb una capacitat limitada a causa de la vaga que va ser organitzada per Histadrut. El personal de l'Universitat i els treballadors socials també s'han unit la vaga d'un dia que va entrar en vigor a les 06:00 (GMT 0400) de dimecres.

Els informes diuen que mig milió de treballadors en els sectors públic i privat van participar en la vaga general israeliana. Els sindicats acusen el govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de no millorar els drets dels treballadors subcontractats.

Netanyahu ha advertit que una vaga seria contra-productiva i que "no resoldrà el problema dels treballadors subcontractats".

"L'economia israeliana està en problemes i no és el moment de posar en risc l'estabilitat que tenim", va dir en un comunicat el dimarts.

Una associació d'aturats estafada per Intereconomía i Càritas

Un grup d'aturats catalans, gallecs i andalusos pertanyents a l'Associació Nacional de Desocupats (ADESORG) han exigit per carta al president de l'associació que presenti una querella per estafa contra Intereconomía, perquè la cadena de televisió no els ha lliurat ni un sol euro dels 750.000 recaptats en una telemarató i que van anar a parar a Càritas, tot i que en principi se'ls havia promès que serien per a ells, que hi van col.laborar de ple. La cadena feixista, a més, podria haver guanyat més de 90.000 euros fraudulentament amb la telemarató.

Segons informa Diario El Aguijón, la cadena havia promès destinar els fons a ADESORG, que hauria aportat més de 70 persones a l'organització i execució del programa, que van ser regalats a Caritas de l'església catòlica i que també rebrà 427 milions de més de la Generalitat -fora del pressupost de 10.000 milions que ja reb l'organització dels pressupostos generals de l'Estat- per fer almoines al 23% d'espanyols que els governants democratacristians (PP-PSOE-CiU-PNB-CC) han deixat en la misèria.

El text dels aturats citat pel rotatiu assenyala que "se'ns va estafar amb la promesa que els fons anirien destinats a l'associació, pel que ens involucressimm i participessim, i vam gastar molts diners de les nostres butxaques en organitzar-ho tot malgrat que alguns no tenim gairebé ni per menjar, i quan tota la feina estava feta se'ns va dir que no, que ara els diners anirien per Càritas. Això és una estafa perquè es va utilitzar la nostra imatge i el nostre treball en benefici d'Intereconomía amb vista a la seva audiència catòlica, i per millorar la seva imatge de cara als aturats".


Els aturats exposen que Càritas va tenir una participació molt reduïda a la telemarató, però que va rebre un xec de 720.000 euros pels seus projectes, quan la recaptació hauria superat amb escreix els 750.000. ADESORG, en canvi, no va rebre ni un euro. Amb els diners volia finançar un telèfon d'atenció als aturats i dos projectes per crear llocs de treball. L'associació d'aturats exposa que als més de 750.000 euros recaptats, cal sumar-hi els ingressos per les trucades realitzades amb una línia 902 i els sms rebuts, fet que provocaria que Intereconomía hagués guanyat fins a 90.000 euros amb la gala, suposadament "altruista".

L'Audiència imputa el número dos de Gürtel i directius de Teconsa per la visita de Ratzinger

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha imputat aquest dimecres a 11 persones, entre elles al considerat "número dos" de la trama Gürtel, Pablo Crespo, en relació amb l'adjudicació de contractes de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) durant la visita de Ratzinger a València el juliol de 2006, han informat fonts jurídiques, que han assenyalat que el magistrat també ha obert una peça separada en què ha imputat a dos exresponsables d'AENA en relació amb la contractació amb empreses de la xarxa i el presumpte cobrament de serveis i despeses de caràcter particular a empleats d'aquest organisme entre 2000 i 2002.

En relació amb la visita de Ratzinger a València, les fonts consultades han assenyalat que, després d'admetre una denúncia de la Fiscalia contra onze persones, el jutge els ha imputat un o més delictes contra la Hisenda Pública i un delicte continuat de falsedat en document mercantil.

Imputats directius de Teconsa i Repsol YPF

A més de Crespo, que va sortir en llibertat sota fiança el passat dia 1, han estat imputats José Luis Martínez Núñez i José Luis Martínez Parra, president i vicepresident de Teconsa, respectivament, així com Jesús Alonso Galindo i Rafael Martínez Molinero, vocals del Consell d' Administració d'aquesta empresa.

El jutge també ha imputat Alejandra Andrea Beresovski i Noemí Márquez Castellà, administradores solidàries de Wild Electronic Design, i Antonio Soler Dorado i Óscar Fragio Díaz, apoderat i gestor "real" d'aquesta mateixa societat.

La llista d'imputats la completen Jacobo Gordon i l'exvicepresident de Repsol YPF Ramón Blanco Balín, el primer com a administrador únic de Castaño Corporated, i el segon, com a apoderat d'aquesta societat, càrrec que també exercia Crespo.

Ruz ha preguntat així mateix a la Fiscalia si escau ampliar la denúncia a Isabel Martínez Parra, a la qual el Ministeri Públic vol que es prengui declaració com a imputada però que no figura entre els denunciats.

Teconsa va resultar adjudicatària del contracte amb la RTVV


Teconsa va resultar adjudicatària del contracte amb la RTVV per al subministrament i instal·lació de l'equipament de sonorització de la V Trobada Mundial de les Famílies, celebrat a València entre el 7 i el 9 de juliol de 2006.

El jutge diu que, a través de la subcontractació de serveis amb impacte Produccions, Apogee Telecomunicacions i Sirius Show Equipment, així com de les despeses comptabilitzades per l'execució del contracte i les factures emeses per Wild Electronics, Castaño Corporated i Free Consulting -un total de 1.242.690 euros-, Teconsa podria haver deixat d'ingressar diverses quantitats a Hisenda.

Les quantitats presumptament defraudades serien la quota d'IVA suportat de 198.830 euros i l'impost de societats de 2006 per la deducció improcedent de les factures emeses per les anteriors mercantils en no respondre a la prestació de serveis reals, xifrat en 434.941 euros.

Un informe de la Unitat d'Auxili Judicial datat l'octubre de 2010 assenyalava que el cost dels actes de la visita papal per a la RTVV va ser de 14.713.924,75 euros, dels quals la meitat, 7.493.600 euros, es va destinar al expedient de contractació adjudicat a Teconsa.

Aquesta va incomplir els termes del contracte signat, segons l'informe judicial, ja que va subcontractar part dels treballs a altres companyies tot i no comptar amb l'autorització expressa de RTVV.

A més, Ruz ha imputat per suborn i prevaricació en exresponsable de Comunicació d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) Àngel López de la Mota Muñoz i Josep Maria Gavari Guijarro.

El jutge ha demanat a AENA que li aporti els documents d'expedients i contractes entre l'organisme i Special Events i FCS Travel Group, en particular els referits a l'estand de FITUR el 2001 i 2002.

També ha ordenat practicar un estudi cal·ligràfic dels manuscrits trobats al registre d'una nau de Easy Concept en un polígon industrial de Madrid perquè es comparin amb la lletra del suposat cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, de Crespo i del comptable José Luis Izquierdo.

Finalment, el magistrat ha rebutjat un recurs de l'exsenador i extresorer del PP Luis Bárcenas en el qual es discutia la seva competència per investigar els fets.

Cas del Port: Els Mossos escorcollen la joieria Rabat pel suborn a caps policials

Agents dels Mossos d’Esquadra han escorcollat dimecres al matí la joieria Rabat del passeig de Gràcia per ordre del Jutjat d’Instrucció núm.1 de Barcelona. El titular d’aquest jutjat, Joaquín Aguirre, és l’instructor d’un macrocas de corrupció policial, pel qual s’investiga si el conegut confident Manuel Gutiérrez Carbajo va comprar càrrecs dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil amb rellotges de luxe, que suposadament adquiria en la joieria Rabat del passeig de Gràcia, en la qual es va gastar prop de 420.000 euros, segons les investigacions policials.

Des de primera hora del matí de dimecres, dos agents han custodiat la porta de l’establiment, en l’interior del qual hi havia el seu propietari, Esteve Rabat. Les persianes estaven abaixades i no s’atenien els clients. El telèfon de la seu central de Rabat ha estat hores amb el contestador automàtic. Una empleada ha explicat a aquest digital que el telèfon estava «espatllat» sense donar més explicacions.

El macrocas que investiga Aguirre, anomenat cas macedònia, investiga una xarxa de narcotraficants que actuava com a informadora de la policia a canvi d'informació. Al voltant de l'informador Manuel Gutiérrez Carbajo hi ha implicats comissaris dels Mossos com Josep Lluís Trapero, el sots-inspector de la comissaria d'investigació criminal Antoni Salleras o l'inspector de la divisió d'investigació criminal de Girona Josep Monteys, amb els qui el narcotraficant mantenia relacions fluides. Els Mossos implicats, però, són tan sols una part de l'abast de la xarxa de narcotraficants i confidents.

Hi ha implicats uns 20 membres dels 4 cossos de seguretat que operen a Catalunya: Mossos, Guàrdia Urbana, Policia Nacional i Guàrdia Civil. Els narcotraficants, que treballaven a tot Catalunya, informaven a les forçes de l'ordre dels moviments de bandes rivals, que aquestes detenien i augmentaven el seu bon currículum, i en recompensa els policies toleraven els seus moviments i els narcotraficants els regalaven objectes de valor.

En tota aquesta investigació s'han trobat relacions i vincles amb d'altres casos també sota observació judicial, com ara el cas del Riviera i Saratoga o el cas dels contenidors de droga del Port de Barcelona.

El cas del Port de BCN: Coca, ciment, corrupció i Fundació Catalunya Oberta

La gran estafa de construcció del dic Est del port de Barcelona ja té les seves primeres víctimes: El Jutjat d’Instrucció núm. 5 de BCN ha ordenat la detenció de dos empresaris, responsables de l’empresa Coterras. Són els intermediaris en l’operació que va sobrefacturar 40,7 milions d’euros en l’última dècada. Un desfalc que, al cap i a la fi, tan sols beneficiava les grans constructores que treballaven en la construcció del dic: Una unió temporal d’empreses (UTE) on figuren Ferrovial, Construcciones Rubau, FCC Construcción i Copisa. L’administrador de Coterras és Luis Requena des de l’any 2005; però, segons han assenyalat fonts de la investigació, el veritable home fort de la firma és Esteve Colominas, que en va ser administrador fins en aquella data.

El Cas del Port també apunta al cor de CiU

El Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona està investigant, arran d'una denúncia de la fiscalia, el presumpte frau de 40,7 milions d'euros comès en la construcció de la prolongació del dic Est del port de Barcelona, unes obres que es van iniciar el 2001 i que es van acabar el 2008 on el principal acusat és José Mestre Mercat. La Fiscalia de Barcelona va posar en mans del jutjat el cas l'agost passat, després de mesos d'investigacions i després de rebre un complet informe de la direcció de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) sobre les presumptes irregularitats econòmiques. Joaquim Tosas, expresident del port (a la foto amunt a la dreta), com es pot veure formava part íntima de l'equip Pujol-Prenafeta-Alavedra-Arcadi Calzada, tots ells implicats també al Cas Palau o al Cas Pretòria, i la Fundació Catalunya Oberta de CiU.

El capo Felip Puig Godes, el cas del Port, CiU i ara GISA

L'ara vicepresident i conseller i també exconseller de la Generalitat de Catalunya Felip Puig es troba implicat en diverses investigacions judicials de gran abast, entre elles la del Port de Barcelona. L'escorcoll avui per sorpresa de la seu de GISA, és un graó més d'un assumpte que encara s'allargarà anys i que és una espasa de Damocles just sobre els caps de CiU. Segons les dades conegudes, Felip Puig hauria ingressat comissions de diversos milions de pessetes en el seu compte personal, procedents de tres constructores adjudicatàries d'obra pública de l'empresa Adigsa, en l'etapa en què va ser el seu conseller delegat (1988-1992). Ricardo Murga, exempleat d'Adigsa entre els anys 1988 i 1995 i ex coordinador de seguretat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en aquesta etapa, va assegurar en la seva declaració judical que ell mateix era qui ingressava els xecs en un compte personal de Felip Puig.

José Mestre, Tercat i el cas del Port de BCN

http://reportatges.sirius.cat/2011/02/el-capo-felip-puig-godes-el-cas-del.html

http://noticies.sirius.cat/2010/09/el-cas-del-port-tambe-apunta-al-cor-de.html

http://reportatges.sirius.cat/2010/09/per-que-no-surt-de-la-preso-jose-mestre.html

http://revista.sirius.cat/2010/10/el-cas-del-port-de-bcn-coca-ciment.html

Papadimos posposa un acord que rebutja gairebé el 80% dels grecs












El govern grec segueix allargant l'agonia i ha posposat novament l'aprovació de les mesures d'austeritat exigides pels usurers internacionals (L'UE i l'FMI, governats pel Partit Popular neoliberal europeu), segons fonts pròximes a 'l'Executiu' de Goldman Sachs a Grècia. Un pla d'ajust que compta amb el rebuig majoritari d'un 80% de la població. Papadimos ha redactat aquesta nit un document amb algunes mesures pactades, encara que aquest text està subjecte a l'aprovació pels partits polítics de la coalició, en una reunió que de nou s'ajorna fins aquest dimecres al migdia, només unes hores abans de la reunió del Eurogrup per desbloquejar el segon rescat.

Aquestes 50 pàgines afegien duríssimes mesures a les que ja han estat aplicades durant dos anys de retallades, i segons alguns mitjans incloïen: una rebaixa d'entre el 20 i el 25% del salari mínim (actualment 751 euros bruts), baixada de pensions i acomiadament de 15.000 empleats del sector públic (acord que es va tancar el dilluns), dràstiques retallades dels salaris en les empreses públiques i privatització immediata d'aquestes, liberalització de professions i abolició dels convenis col·lectius.

Gairebé el 80% rebutja l'acord


Segons una enquesta d'opinió difosa per la televisió privada Skai i el diari Kathimerini, realitzada entre el 31 de gener i 3 de febrer, el 79% dels grecs rebutja l'acord entre el govern i els creditors i només el 12% el recolza.

A més l'enquesta mostra un "divorci" de la majoria dels grecs amb Europa, ja que el 54% dels enquestats té una opinió negativa de l'UE, un 10% més que el mes passat, i només el 41% ofereix una opinió positiva, un 10% menys que al gener.

Augmenten també, encara que continuïn en minoria, les formacions partidàries de l'abandonament de la divisa comuna europea, fins al 35%.

Tot i que el 46% dels enquestats tingui una opinió favorable de Papadimos, només 27% confia en el seu Govern i el 58% demana eleccions generals immediates.

Vaga general

Grècia ha viscut aquest dimarts una altra vaga general (la primera aquest any) que ha paralitzat el país precisament per protestar contra aquestes mesures.

Grècia: El Govern grec i la 'troica' acorden més retallades amb el país en vaga general

http://noticies.sirius.cat/2012/02/grecia-el-govern-grec-i-la-troica.html

El 25'5% d'espanyols en risc de pobresa el 2010, i creixent

Un quart de la població espanyola es trobava en risc de pobresa el 2010. Són dades divulgades avui per l'oficina comunitària d'estadística, Eurostat, que indiquen que el 25,5% dels espanyols, uns 11,6 milions de persones, es trobaven en aquesta situació. Aquesta preocupant dada suposa un augment del 2,1% respecte al 2009, quan el percentatge era del 23,4%. El BBVA preveu que l'economia espanyola caigui un 1,3% el 2012 i pronostica una taxa d'atur del 24,4%, amb el que la pobresa de la majoria creixerà mentre l'oligarquia es fa més rica.

Eurostat considera "en risc de pobresa" aquelles persones amb ingressos menors al 60% de la mitjana nacional, que pateixen una "greu privació material", és a dir, que els seus recursos no els permeten pagar un lloguer o adquirir béns bàsics, o que fan servir menys del 20% del seu "potencial de treball", en l'últim any, sense comptar els estudiants.

El 30% dels menors, afectats per aquest risc


En el conjunt dels Vint, la proporció de persones considerades en risc de pobresa va augmentar 0,3 punts entre 2009 i 2010, una pujada més lleu que la registrada a Espanya. Espanya era el 2010 el vuitè país de la UE amb major proporció de la població en risc de pobresa: el 20,7% complia el primer d'aquests criteris de pobresa, el 4,0% el segon i el 9,8% el tercer. La proporció total de persones en risc de pobresa és inferior a la suma dels tres percentatges, ja que algunes persones compleixen diversos criteris alhora, precisa Eurostat.

Bulgària, Romania, Letònia i Lituània, per davant d'Espanya


D'entre els estats membres amb dades disponibles, les majors taxes de pobresa es van observar a Bulgària (42%), Romania (41%), Letònia (38%) i Lituània (33%). A l'altre extrem es van situar la República Txeca (14%), Suècia i Holanda (15% en ambdós casos), i Àustria, Finlàndia i Luxemburg (tots ells amb el 17%).

En tota la UE, el grup de població més afectat per la pobresa són els menors de 18 anys, amb un 27%, seguit dels ciutadans en edat laboral (d'entre 18 i 64 anys), amb el 23%, i de les persones de més de 65 anys (20%).

A Espanya també es compleix aquest ordre encara que amb percentatges més grans: el 30% dels menors, el 25% de les persones en edat laboral i el 23% dels majors de 65 anys. En canvi, les persones de més edat són el grup de població més afectat per la pobresa a Bulgària (56%), Eslovènia (23%), Finlàndia (19%) i Suècia (16%), mentre que Dinamarca és l'únic Estat membre on la pobresa és més freqüent entre les persones en edat laboral (19%) que en els seus altres grups de població.

2012: 24'4% d'atur


El BBVA preveu que l'economia espanyola caigui un 1,3% aquest any i pronostica una taxa d'atur del 24,4%, mentre que augura una "moderada" recuperació de l'activitat econòmica el 2013, amb un creixement del PIB del 0,6%.

Segons l'informe Situació Espanya, difós pels serveis d'Estudis del BBVA, la recaiguda econòmica podria canviar si es produeix una aplicació "ràpida i decisiva" de les reformes financera i laboral anunciades pel Govern, cosa que "acceleraria la recuperació".

El BBVA estima una taxa d'atur del 24,6% per l'any que ve, i en matèria de dèficit públic, encara que considera que les mesures adoptades per reduir la despesa són "creïbles", alerta que el dèficit del conjunt de les administracions podria disparar-se fins al 5,3% del PIB el 2012 i moderar-se fins al 3% el 2013.

Acebes s'emportà 163.000 euros per dedicació 'parcial' a Caja de Ávila

A principis d'aquest any, el governador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez va obligar que les entitats financeres amb ajudes del FROB informessin dels sous dels directius, el que afectava BFA-Bankia, BMN, Banca Cívica, Caixa Espanya-Caja Duero, la BBK, CatalunyaCaixa, UNNIM i Novagalicia. Amb la mesura s'ha sabut que Ángel Acebes (PP) es va endur el 2011 163.000 euros de Caja de Ávila, i Agustín González, alcalde de El Barco i de la diputació avilesa, només de Bankia, va cobrar l'any passat 224.094 euros.

Tranquil·litat per als consellers del PP molt ben remunerats

A partir d'aquesta mesura de transparència es va poder saber el que Caixa d'Àvila -una de les entitats que s'ha integrat a la Bankia de Rato-, va pagar el 2011 als seus consellers, entre ells l'exministre d'Interior de l'últim Govern d'Aznar, Ángel Acebes.

L'exministre del PP té el seu propi bufet privat d'advocats però per la seva "dedicació parcial" a la caixa d'estalvis avilesa com a conseller es va portar de la mateixa 163.000 euros (48.000 de dietes, 25.000 de remuneració 'simple', 31.000 per un pla de pensions i 59.000 per assistir als consells de les empreses participades per l'entitat). A més, cobrarà 2.813 euros durant els 21 mesos següents al seu cessament com a diputat del PP, que es va produir el juny de l'any passat.

Agustín González (PP) també podrà seguir acumulant sous

Acebes ha passat del consell de Caja Àvila al de Bankia-on també cobrarà com a president de la comissió d'auditoria i compliment-i les limitacions només podrien inquietar potser si se sumessin tots els seus sous públics, ja que les anunciades pel Govern de Rajoy la setmana passada per als bancs ajudats amb diners del FROB no l'afecten. Aquest és el cas també d'un altre famós conseller de Caja Àvila i ara de Bankia, Agustín González, alcalde popular de El Barco i de la diputació avilesa, que participa en nombroses empreses dependents dels diners públics. Només de Bankia, González va cobrar l'any passat 224.094 euros.

Esquerra Unida acusa al PP de “ferir de mort” l’agricultura ecològica

La diputada del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Esther López Barceló, ha presentat una Proposició No de llei en la que reclama a la Conselleria d’Agricultura que rectifique l’eliminació d’aquestes ajudes, les quals incentivaven la subscripció d’assegurances tant als llauradors com als ramaders registrats en el Comité d’Agricultura Ecològica del País Valencià com a tots els registrats en diferents figures de qualitat.

“És un atac duríssim a aquesta agricultura, tan necessària per a canviar el model productiu”, ha lamentat la parlamentària d’EUPV.

López Barceló ha arremès contra el PP “perquè en lloc d’oferir un futur a l’agricultura valenciana i que la Conselleria aposte per l’ecològica, la utilitza sols per a discursos propagandístics i falsos. Suprimir aquestes ajudes és destruir els recursos necessaris dels llauradors professionals dedicats a l’agricultura de proximitat i ecològica”, adverteix.

Esquerra Unida a més destaca que l’eliminació d’aquestes subvencions “contravé les directrius europees que destaquen a l’agricultura ecològica com un element estratègic. La Conselleria d’Agricultura està a la cua de les prioritats del Consell respecte a la partida pressupostària, i ara vegem una estocada més que pretén dificultar més encara la capacitat de l’agricultura ecològica”.

Joan Josep Nuet: "No entrarem fins que es vagi l'olor de Fraga"

Plantada al congrés contra l'homenatge de PP i PSOE a Fraga: "No entrarem fins que es vagi l'olor de Fraga", ha declarat el diputat de L'Esquerra Plural Joan Josep Nuet. Els partits de l'esquerra parlamentària del congrés espanyol, Compromís, IU-ICV-EUiA-CHA, ERC (L'Esquerra Plural), Amaiur, PNB, Geroa Bai i BNG, han abandonat l'hemicicle abans que el president de la cambra, Jesús Posada, comencés les paraules d'homenatge del PP i el PSOE a Manuel Fraga, l'ex-ministre de Francisco Franco. En canvi, CiU ha decidit quedar-se a l'hemicicle i els seus diputats no han aplaudit.

La majoria dels diputats d'aquestes formacions ja havien anunciat la seva decisió de marxar de la cambra per no ser en un acte d'homenatge a un responsable directe de la dictadura franquista. En canvi, el PP i el PSOE han fet un llarg aplaudiment dedicat a Fraga en el primer ple ordinari del congrés constituït després de les eleccions espanyoles del novembre passat.

L'Hospital de la Seu opera als pacients de pagament privats i margina als públics

El retard en les llistes d'espera de la sanitat pública causats per les retallades de la Generalitat ha obert la porta a que els hospitals públics concertats -aquells que no depenen de l'Institut Català de la salut (ICS)- ofereixin una operació més ràpida a qui pagui amb diners, ja sigui directament a l'hospital per llogar un quiròfan o recorrent a una assegurança de salut privada. Teresa Tosas, de 66 anys, amb una lesió de genoll, va ser la primera que va utilitzar un quiròfan llogat a l'hospital per saltar-se una llista d'espera d'almenys set mesos. A l'operar a través d'una mútua, només ha hagut d'esperar un.

El de la Seu d'Urgell ofereix aquesta possibilitat, que permet als malalts amb recursos econòmics evitar els mesos d'espera en la sanitat pública, especialment després que el Departament de Salut suspengués el decret que fixava un temps màxim garantit de sis mesos per a les 16 patologies més comuns.

El centre de la Seu, integrat des de fa 25 anys a la xarxa de pública d'hospitals, ha començat aquest dilluns a llogar les sales quirúrgiques i de consultes a la sanitat privada amb l'argument de pal·liar les retallades pressupostàries i el dèficit de més d'un milió d'euros que arrossega.

Aquest hospital dóna cobertura a uns 22.000 habitants de la comarca de l'Alt Urgell i està gestionat per un patronat en el qual participen el bisbat i l'Ajuntament. La direcció del centre ha decidit augmentar els seus ingressos arrendant els seus espais quan no estan en ús, principalment a la tarda doncs Boi Ruiz, el conseller de les mútues privades i contra la salut pública, ja els va deixar lliures amb aquest propòsit.

Aquest dilluns es van realitzar les primeres intervencions: Teresa Tosas, de 66 anys, amb una lesió de genoll, va ser la primera que va utilitzar un quiròfan llogat l'hospital per saltar-se una llista d'espera d'almenys set mesos. A l'operar a través d'una mútua, només ha hagut d'esperar un.

"El metge em va dir que m'hauria d'esperar set mesos o més"


Tosas va ser operadada de menisc a través de la Mútua Comarcal en un quiròfan llogat de l'Hospital de la Seu per un traumatòleg que treballa per a la sanitat pública a través d'aquest hospital i que a més té consulta privada.

"El metge em va dir que per operar-me m'hauria d'esperar set mesos o més, però que existia la possibilitat d'un acord amb l'hospital per utilitzar els seus quiròfans, en aquest cas em podria operar abans d'un mes", relata la dona. Després del pagament, la engruixada espera de la sanitat pública es va transformar en una via ràpida cap a la intervenció quirúrgica. "Em van fer els papers després de les festes nadalenques i finalment em van operar el dilluns. Tot ha anat molt bé. Vaig entrar al quiròfan a les quatre de la tarda i a les set ja era a casa", va assenyalar la pacient.

Es tracta d'un camí propiciat pels ajustos realitzats pel conseller de Salut privada, Boi Ruiz, en la gestió de les llistes d'espera de la sanitat pública. Aquests es basen, en síntesi, en prioritzar les intervencions més greus o urgents i retardar les que ho són menys, a criteri del metge privat-públic de torn, i esborra el temps màxim d'espera que garantia Salut per a la sanitat pública catalana.

Només els pacients de cataractes i pròtesi de genoll i maluc que compleixin certs requisits han de ser operats abans de sis mesos, segons estableix un decret del Ministeri de Sanitat d'obligat compliment per a la Generalitat. I tot i així, els afectats per aquestes patologies han de complir condicions més estrictes perquè el metge pugui incloure'ls en la llista d'espera, com que la malaltia es trobi en estat avançat.

El centre argumenta que els ingressos permetran millorar les instal·lacions

Marina Geli, consellera de Salut amb el tripartit, ja va advertir que "aquests canvis amaguen una eina per manipular al seu gust les llistes d'espera". Aquesta espera també permet ara que els centres concertats lloguin els seus serveis a pacients de pagament. De moment, els tres quiròfans de l'hospital només podran llogar-se per les tardes, que és quan no hi ha programades operacions de la sanitat pública com va orgaanitzar amb aquests objectius el govern neofeixista de CiU. Hi ha una tarifa orientativa que oscil·la entre 300 i 400 euros per hora, que abona la mútua del pacient o el professional que l'atén de forma privada. En el preu va inclòs el quiròfan i el material.

L'hospital urgellenc preveu realitzar una dotzena de lloguers al mes i, de moment, les especialitats amb més demanda són traumatologia i cirurgia general. A més dels quiròfans, l'hospital també ha començat a llogar algunes consultes els caps de setmana.

El primer ministre de Romania dimiteix: un canvi perquè tot segueixi igual

Jose Luis Forneo: Després d'unes setmanes de protestes populars davant la situació dramàtica a la qual el govern d'Emil Boc ha portat a Romania, el primer ministre ha dimitit, sotmès a pressions del seu propi partit i dels aliats en la coalició governamental, el partit de la minoria hongaresa, UDMR. La caiguda de Boc té totes les característiques d'un boc expiatori per calmar els déus, és a dir, al poble, i per aconseguir aquella estratègia aplicada sempre per les classes dominants per mantenir l'status quo: canviar una mica perquè tot segueixi igual. Foto: Traian Basescu i, sempre darrere, Emil Boc.

En realitat, el primer ministre de Romania, especialment l'actual no té massa competències, en una república com la romanesa on el poder del seu president és bastant gran. En el cas del govern Boc, es tractava, i seguirà tractant-se, d'una mera titella dels desitjos i imposicions de Traian Basescu, que ha optat per donar la puntada al cul a qui tan bé li ha fet d'espàrring davant la opinió pública per intentar sortir airós de l'actual situació, en què els romanesos han esclatat davant les constants retallades i agressions contra els seus drets.

En les protestes que s'han seguit produint aquests dies, tot i els 15 graus sota zero de mitjana soferts a Bucarest, es demanava el cap de Basescu i Boc, especialment del primer, ja que a Romania tot el món sap que el que pren les decisions i imposa les accions del govern és el president de la República. La dimissió de Boc (o més bé, el seu sacrifici perquè el gran sacerdot sembli que ha fet canvis perquè tot millori) és tan sols una forma d'aparentar lo democràtic que és el president i que s'han assumit algunes de les peticions del poble, és a dir, el mateix de sempre.

La veritat és que el Fons Monetari Internacional ha estat aquests dies de visita a Bucarest i ha decidit donar més diners al govern romanès per lluitar contra els seus problemes de manca de fons (que a poc a poc es van convertint en falta de fons per pagar el creixent muntant d'interessos que suposa aquest). Per descomptat que el préstec, com tots els que dóna l'organisme mafiós internacional, és a canvi que les reformes s'accelerin, que es retallin més despeses públiques (socials, s'entén), que es privatitzi la sanitat, i que s'apreti encara mes el cinturó als ja ben espremuts ciutadans romanesos.

Encara que s'hagi intentat vendre així, la dimissió de Boc no és mes que la forma que s'ha trobat per intentar calmar els ànims, amb la finalitat principal de seguir aplicant la política neoliberal ordenada pel FMI, el Banc Mundial, i l'Unió Europea sense que es noti massa.

Ungureanu, nou premier, també home de Basescu

El primer ministre havia pres més poder en el seu partit, el Partit Demòcrata Liberal, fa vuit mesos, quan va ser elegit president. Així que els problemes en el seu partit, una explicació que s'ha donat també en els mitjans oficials per justificar la dimissió, no eren tan greus, encara que els que sí que han apretat les femelles ultimament han estat els socis del govern, els hongaresos de l'UDMR i un petit partit socialdemòcrata (encara que aquesta etiqueta, com sabem, significa poc, especialment a Romania on els canvis d'un partit a un altre fan que la política s'assembli massa a una estació de metro amb diversos transbords en hora punta).

Aquests han vist com la popularitat del PDL ha arrossegat als seus partits cap al precipici, i per això són els més beneficiats perquè la cara del primer ministre canviï una mica, encara que les polítiques segueixin sent les mateixes. D'aquesta manera, el perill que la coalició es trenqui s'atura, almenys temporalment.

En resum, a l'U.E. i l'FMI no els hi interessava massa que la crisi social i política romanesa seguís prenent el rumb dels darrers dies, en especial les imatges de la policia romanesa apallissant manifestants. En una Europa que s'assembla massa a una olla a pressió, exemples com el romanès no convenen, i Basescu s'ha afanyat per calmar els ànims per acontentar els que, des de fa 20 anys, prenen les veritables decisions a Romania.

Les eleccions parlamentàries són el proper novembre, o sigui que el sacrifici del xai Boc farà que la oposició hagi de aguantar el temps que resta sense demanar eleccions anticipades, i tingui la intenció de que els romanesos es conformin amb el que s'ha aconseguit i es tornin a casa per no refredar-se. El nou govern ho forma un altre home de Basescu, com Boc, l'historiador Mihai-Razvan Ungureanu, a qui alguns analistes consideren simplement una nova titella, tan submisa i servil com l'anterior. De fet, ha estat fins ara cap dels serveis secrets a l'exterior, controlats directament pel president de la república.

Aquesta és l'aposta de Basescu, després de la visita dels padrins de l'FMI al seu despatx del Palau de Cotroceni. Veurem si l'oposició accepta els draps calents i si les protestes socials es calmen, doncs la veritat és que, a part del canvi de premier i govern, no s'ha dit res de que el procés de privatitzacions, retallades socials, i reducció de salaris vagi a revertir-se.

El PP intenta bloquejar el tribut de l'aigua a les companyies

El PP català ha presentat a la Llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat una esmena per anul·lar la reforma legal que instauraria un nou tribut de l'aigua per a les companyies de subministrament. El diputat Enric Millo (PP) ha expressat el seu "profund desacord" amb aquesta proposta, i ha presentat una esmena de supressió total de l'articulat. El vot del PP és clau perquè aquesta proposta tiri endavant. El Govern busca per tots els mitjans obtenir nous recursos per pal·liar el dèficit de l'Agència de l'Aigua. Foto: Torre AGBAR: Criteria-Caixa i GDF Suez, els senyors de l'aigua a Catalunya: l'història d'un monopoli.

El projecte de llei de mesures fiscals del Govern preveu que les companyies d'aigua paguin a partir del 2012 un cànon per l'ús de l'aigua, un tribut del qual fins ara estaven exemptes (només el paguen els usuaris domèstics i les indústries). En realitat, es tracta d'un doble gravamen: un per l'aigua que captin en el medi natural i lliurin als seus abonats i un altre pel cabal que desaprofiti en pèrdues i fuites.

La mesura ha generat gran malestar a les companyies de subministrament, que han advertit que pensen proposar que aquest sobrecost siga repercutit en la tarifa que paga l'usuari. Segons els seus càlculs la tarifa s'incrementaria entre un 7 i un 30%. A més, alerten que si no es repercuteixen els seus costos es posaria en perill l'ocupació en el sector de l'abastament de l'aigua.

En canvi, la federació nacionalista argumenta que el nou gravamen és fonamental per pal·liar la situació de "fallida financera" de l'Agència Catalana de l'Aigua, que s'encarrega d'escometre obres hidràuliques i tasques de sanejament dels rius.

Arguments de CiU


El portaveu adjunt de CiU a la Cambra, Ramon Espadaler, va declarar que la nova taxa tindrà menys incidència en les empreses subministradores més eficients, ja que el que fonamentalment gravarà el tribut, si s'aprova, és la diferència entre l'aigua facturada i l'aigua captada .

Francesc Homs, portaveu del Govern, va atribuir aquesta decisió a la "herència" que ha rebut el president Artur Mas. "Algú va decidir no cobrar el que valia l'aigua i acumular deute a l'ACA", ha indicat Homs, per a qui aquests canvis no han de repercutir en el que paguen els usuaris pel subministrament. "El responsable tributari serien les empreses si això prospera" i no la ciutadania, de manera que la repercussió en el preu final de l'usuari no hauria de produir necessàriament, ja que l'administració té capacitat per fer un seguiment de com evoluciona el rebut de l'aigua.

No obstant això, conscient que CiU no té la majoria necessària per aprovar el tribut sense altres suports, Ramon Espadaler es va mostrar obert a introduir canvis, encara que ha fixat com "línia vermella" que l'ACA no deixi de recaptar ni un euro menys del que es preveu en la llei d'acompanyament, informa Efe. Per això, la federació i els populars hauran de seguir negociant per aconseguir un acord abans de la votació de les esmenes aquest dijous, i, en el cas de no arribar a un pacte, CiU haurà de buscar un altre aliat per tirar endavant la pujada de l'aigua.

Millorar la gestió

L'Agència de l'Aigua creu també que els sobrecostos del tribut podrien ser absorbits i neutralitzats per les pròpies empreses d'abastament "fent un esforç d'eficiència", com el que ha fet l'Agència de l'Aigua, que el 2011 va reduir els seus despeses ordinàries un 20%, "sense haver de reduir la seva plantilla". L'ACA obtindria uns ingressos addicionals per aquest concepte d'entre 7 i 11 milions d'euros, mentre que les entitats subministradores recapten uns 500 milions d'euros d'euros anuals.

L'Agència de l'Aigua nega que les pujades de recepció assoleixin els nivells apuntats per les companyies de subministrament i, segons els seus càlculs, els augments mitjans serien de l'ordre del 2,5%, encara que en determinats casos es registrarien pujades majors (segons els municipis), que se situarien entre el 5% i el 6%.

Rebuig del PSC

Jordi Terrados, diputat del PSC, va opinar, en canvi, que "el nou gravamen no és legítim, ja que amaga una doble tributació pel cànon", ja que els usuaris domèstics i les indústries ja ho estan pagant. El doble gravamen s'incorporaria a la part del rebut corresponent al cost del subministrament-que cobra la companyia-però no es visualitzaria com un concepte nou específic.

Altres canvis

El Govern català projecta, així mateix, modificar altres articles de la llei del cànon de l'aigua, com la previsió que, a partir d'ara, siguin les empreses d'abastament les responsables dels impagaments del cànon. Fins ara, els ajuntaments i les companyies de subministrament transferien el cànon a la Generalitat, però no tenien responsabilitat si els abonats no pagaven.

Es calcula que la Generalitat deixa de percebre una mitjana de gairebé 3,5 milions d'euros a l'any per l'impagament del cànon, que suposa un 30% del total de la factura de l'aigua. De fet, aquest concepte ha augmentat un 25% per la crisi. L'any 2008, l'impagament de l'esmentat cànon va ascendir a 2,8 milions d'euros, mentre que l'any 2009 va pujar a 3,4 milions. Amb aquesta mesura, es pretén que les companyies esgoten totes les possibilitats de perseguir els morosos.

Una altra novetat prevista en el projecte de llei és que els ajuntaments també han de pagar el cànon per l'ús d'aigua per a serveis municipals, del que fins ara estaven exempts.

D'aquesta manera, els ajuntaments hauran de fer front-pagant a la Generalitat-al cànon corresponent als subministraments de fonts d'aigua potable, fonts ornamentals, reg de parcs i jardins i neteja de carrers. Aquest tribut només gravarà els consums en què s'utilitzi aigua potable, de manera que els ajuntaments que hagin aprofitat les seves reserves subterrànies o hagin recorregut a polítiques de reutilització de l'aigua (com és el cas de la ciutat de Barcelona) veuran rebaixada aquesta factura. Aquells municipis que malbaratin aigua potable veuran, per contra, penalitzat el seu comportament amb aquest tribut.

AGBAR: Criteria.Caixa i GDF Suez, els senyors de l'aigua
El 1975, es va constituir el Grup Agbar cobrint sectors econòmics tan diversos com l'abastament d'aigua potable, el sanejament o la construcció. Posteriorment es van expandir les seves activitats als camps d'assistència sanitària, inspecció tècnica de vehicles i recaptació de tributs.

El 2007, el grup va vendre Applus+, companyia espanyola d'inspecció i certificació amb operacions a Espanya i altres països europeus i americans, al grup de capital risc Carlyle de David Rubinstein (75%) i a un grup d'empresaris i caixes catalanes liderades per Caixa Catalunya governada llavors per Narcís Serra (25%).

Després d'una OPA conjunta el 2008, el grup francès Suez va passar a controlar el 56% d'Agbar i Criteria, el grup d'inversions de La Caixa, el 44% restant.

«Criteria es fa amb el 44,1% d'Agbar després de l'opa conjunta amb Suez-Lavanguardia.es».

2008.01.18: Criteria, el holding d'empreses participades de La Caixa, s'ha fet amb el 44,1% de la companyia de serveis Agbar després de l'opa conjunta llançada amb el grup francès Suez, segons ha comunicat Criteria en una nota. Després d'aquesta opa conjunta, Suez és el primer accionista d'Agbar, amb el 56% de la societat, i Criteria el segon, amb el 44% del capital.

En aquesta nota de premsa s'afirma que "l'oferta pública d'adquisició formulada conjuntament per Criteria CaixaCorp, Hisusa, SuezEnvironnement i Suez Environnement Espanya (totes les Societats Oferents), sobre les accions no controlades d'Agbar, ha conclòs amb èxit" L'opa ha estat acceptada per un total de 50,2 milions d'accions, representatives del 33,55% del capital social d'Agbar, el que suposa el 77,06% del total d'accions a les que es va estendre efectivament l'oferta".

"Després de la liquidació de l'oferta, prevista pel proper dia 23 de gener, Criteria i Suez controlaran de forma conjunta el 90% del capital d'Agbar. Després de més de 15 anys d'associació, l'èxit de l'oferta permetrà als grups encapçalats per La Caixa i Suez consolidar el projecte empresarial d'Agbar, gestionant la companyia de forma conjunta i concertada, d'acord amb els criteris definits en l'actual pacte d'accionistes".

"La presa de control d'Agbar possibilitarà a Criteria CaixaCorp reforçar el seu model de gestió activa, basada en la participació en els seus òrgans de govern i influir de manera destacada en la presa de decisions, en el desenvolupament dels seus negocis i en l'articulació d'operacions corporatives, tot això amb l'objectiu final de generar un valor significatiu per als accionistes", assegura Criteria. Suez i Criteria reafirmen la seva intenció de mantenir Agbar com societat cotitzada, amb un capital flotant d'entorn del 30%, en un termini de dos anys.

GDF SUEZ

GDF SUEZ és una companyia multinacional d'origen francès, dedicada a la provisió de serveis d'aigua corrent, electricitat i gas en diversos països del món. Fundada el 1997, com a resultat de la fusió de Lyonnaise des Eaux i la Compagnie universelle du canal maritime de Suez, rep el nom de la participació d'aquesta última en la construcció del canal de Suez al segle XIX. Avui obté beneficis de l'ordre dels 55.200 milions de dòlars a l'any (2004), i dóna feina a més de 160.000 persones.

Va ser de les propietàries de 'Aguas Argentinas', l'empresa resultant de la privatització d'Obres Sanitàries de la Nació, com concessionària dels serveis d'aigua corrent, i ha estat acusada repetides vegades d'incomplir els contractes, que li van donar la concessió unitària més gran del món. S'estima que les inversions que ha realitzat en infraestructures no arriben a la meitat de l'import estipulat en el Pla de Millores i Expansió, i que el 88% dels residus de sanejament de Buenos Aires no rebien tractament adequat a causa d'això. El 2006, l'empresa va ser renacionalitzada.

Entre altres empreses, el grup SUEZ és propietari de l'empresa DEGREMONT, especialista en el tractament d'aigua (dessalació, depuració i potabilització), i del 56% de l'empresa multinacional Aigües de Barcelona (AGBAR).

EUiA organitza diversos actes amb dirigents de Bildu

Els dirigents de Bildu Juanjo Olaizola, coordinador de la coalició abertzale a les Juntes Generals de Guipúscoa, i Inko Iriarte, càrrec de Bildu també a Guipúscoa, participaran aquesta setmana a diversos actes, trobades i conferències a diferents localitats de la demarcació de Barcelona (Sabadell, Rubí, Granollers i al barceloní districte de Gràcia) i a Girona ciutat.

Els representants de Bildu han estat convidats per vàries organitzacions locals d'EUiA amb el propòsit de debatre públicament amb altres organitzacions i entitats socials les raons que han fet que Bildu i Amaiur hagin sacsejat el panorama polític al País Basc i a Espanya.

Els debats s’emmarquen també en un context de governs de dretes a Catalunya i Espanya que estan aplicant fortes retallades socials dins d’una greu crisi econòmica amb cinc milions d’aturats i, alhora, amb un nou escenari a Euskadi que posa el dret a decidir en el centre del debat polític.

EUiA ha proposat a diferents organitzacions polítiques de l’esquerra i a entitats socials de cada localitat (ICV, CUP, ERC...) debatre conjuntament amb Bildu sobre el model de coalició i el treball polític que aquesta representa, especialment la seva capacitat de donar cabuda a diferents organitzacions en un mateix projecte polític d’emancipació social i nacional.

Olaizola i Iriarte també aprofitaran la visita per mantenir una trobada amb el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, i amb els membres de la direcció de la formació Joan Josep Nuet i Francesc Matas.

Actes programats

Dijous, 9 de febrer, a les 19 hores, a l’Ateneu Roig del barri de Gràcia (Ciutat Reial, 25): ‘La construcció social i nacional en una Catalunya i una Espanya de dretes. Retallades? Dret a decidir? Aliances per la mobilització social i nacional’. Ponents: Juanjo Olaizola, coordinador de Bildu a les Juntes Generals de Guipúscua; Marc Sallas, membre del Secretariat Nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i David Companyon, membre del Consell Nacional d'EUiA i conseller al Districte de Gràcia. Presenta i modera: David Fernández, activista social i membre del Setmanari de comunicació LA DIRECTA.

Divendres 10 de febrer, a les 18.30 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell (Rambla, 69): ‘República i dret a decidir: la construcció social i nacional de Catalunya’. Presenta: Marisol Martínez, coordinadora d’EUiA de Sabadell i regidora. Intervenen: Juanjo Olaizabal i Inko Iriarte, representants de Bildu a les Juntes Generals de Guipúscoa, Jordi Matas, membre del Consell Nacional d'EUiA. Fila Zero: membres de la CUP, Entesa, ICV i AEB.

Divendres 10 de febrer, a les 21 hores, al centre cultural Anònims de Granollers (Miquel Ricoma, 57): 'L'experiència política per la llibertat nacional i l'esquerra'. Sopar tertúlia amb Juanjo Olaizola, coordinador de la coalició abertzale a les Juntes Generals de Guipúscoa, i Inko Iriarte, càrrec de Bildu també a Guipúscoa. Presenta: Lluís Navarro, coordinador d'EUiA de Granollers.

Dissabte, 11 de febrer, a les 18 hores, al Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals CRAC (c/ Sant Joan, 1. Rubí): ‘La llibertat dels pobles i el dret a decidir’. Ponents: Juanjo Olaizola i Inko Iriarte.

Dissabte, 11 de febrer, a les 11.30 hores, a la seu del diari ‘El Punt-Avui’ de Girona (edifici ‘La Farinera’, Santa Eugènia, 42). Intervencions: Jordi Navarro (regidor de la CUP), Joan Olóriz (regidor d’ICV-EUiA), Pau Gálvez dirigent d’EUiA. Moderarà un periodista de ‘El Punt-Avui’ de Girona.