dissabte, 13 de febrer de 2016

Metro, Autobusos, Ferrocarrils i Adif anuncien vagues a Barcelona coincidint amb el MWC

A 11 dies de l'inici de la trobada de telecomunicacions més important del món les mobilitzacions sindicals se situen com una espasa de Dàmocles sobre els governs de Barcelona i la Generalitat. Els transports públics de Barcelona i rodalies estan amenaçats a hores d’ara per quatre anuncis de vaga que coincideixen en les dates en què se celebra el Mobile World Congress, un esdeveniment que es calcula que pot tenir un impacte econòmic de gairebé 400 milions a Barcelona.

Si no hi ha acords que ho evitin entre els dies 22 i 24 de febrer hi haurà vagues a Metro, convocades per tots els sindicats, i a Autobusos de Barcelona, convocades per les organitzacions en minoria al comitè d’empresa, però amb una indiscutible incidència entre els conductors. Un tercer front s’ha obert a Ferrocarrils de la Generalitat, que també ha presentat preavís de vaga pels dies 22 a 25 de febrer. I per si la situació no fos prou embolicada, els treballadors d’Adif a la província de Barcelona, que són els encarregats de gestionar les estacions de Renfe i de Rodalies, també han anunciat vagues parcials en un llarg calendari que començaria també el 22 de febrer i acabaria el 18 de març.

A onze dies de l’inici de la trobada que ha de reunir a Barcelona els màxims representants de la indústria de la telefonia mòbil, el conjunt de vagues podria coincidir en una mena de tempesta perfecta que afectés no sols aquells que volen gaudir de la trobada comercial sinó al conjunt de la ciutadania.

La solució dels conflictes és complexa. Una raó evident és la diversitat dels interlocutors, especialment en la banda empresarial. Indirectament en el banc de la patronal s’asseu l’Ajuntament de Barcelona. L’equip que encapçala l’alcaldessa Ada Colau ha de situar-se aquest cop com a patronal. Les primeres trobades esdevingudes fins ara especialment pel conveni del Metro mostren un tarannà poc dialogant en la part empresarial. La mateixa alcaldessa, en el que sembla que va ser una relliscada, va declarar que no negociaria amb l’espasa de Dàmocles d’un anunci de vaga, potser oblidant quan ella mateixa al capdavant de la PAH negociava amb bancs i caixes gràcies a la pressió que significa tenir ocupades sucursals bancàries.

L’anunciada vaga d’Autobusos ha seguit un camí diferent. Després de mesos de negociacions en què no s’havien aconseguit millores, finalment la direcció de TMB ha aconseguit un principi d’acord amb els sindicats que representen la majoria del comitè d’empresa a Autobusos: UGT, CCOO i SIT. Però aquest acord s’ha de ratificar en assemblea, i en un anterior pacte aconseguit, la plantilla va desautoritzar els negociadors i va fer enrere l’acord. Cal tenir en compte que gairebé l’altra meitat de la representació sindical manté la convocatòria de vagues parcials els dies 15 i 19 de febrer, i els dirigents no s’amaguen d’insinuar que si no s’aconsegueix un acord significatiu, es poden convocar vagues entre el 22 i 24 de febrer. Fet i fet, els anuncis de vaga tenen a veure amb una certa reacció sindical que, emparant-se en la molt anunciada recuperació,vol compensar en part les retallades patides durant la crisi.

Fins ara la Generalitat havia quedat al marge dels conflictes. Però, Ferrocarrils de la Generalitat, que assumeix bona part del transport públic en àmplies zones de Barcelona i poblacions de la rodalia, també té una cita pels dies en què el MWC serà a Barcelona l’aparador més important del món tecnològic. La vaga, si no s’evita, es farà entre el 22 i el 25 de febrer. La Generalitat tampoc ha brillat històricament per la seva flexibilitat a l’hora de negociar convenis. De fet, els treballadors de FGC es queixen del fet que des de 2010 han perdut un 30% del seu poder adquisitiu. Políticament una vaga a Ferrocarrils trencaria la imatge que el govern català projecta d’aquesta empresa com a alternativa al que denuncien mal funcionament de rodalies en mans de Renfe. Aquest últim àmbit depèn encara de les inversions estatals.

Reaccions polítiques

I com a cirereta del pastís, treballadors d’Adif, que tenen cura de les estacions de Renfe a la província de Barcelona també han anunciat vaga, aquest cop motivada per la migradesa de personal i la falta d’inversió de l’empresa pública.

En tots els casos es tracta de col·lectius laborals que tenen un índex important de sindicació. En casos com Metro o Autobusos hi ha precedents de llargs conflictes. Els treballadors tenen clara la seva potència en saber que poden aturar bona part de la circulació de la capital catalana.

Si es mira políticament, els conflictes de Metro i Autobusos poden dessagnar el consens ciutadà aconseguit fins ara per l’equip de Colau. Fins i tot pot passar que votants dels partits que han donat suport a l’alcaldessa estiguin en els dos bàndols del conflicte. Això només afavoriria la dreta que potser a hores d’ara es frega les mans. Ara bé, el conflicte de FGC pot enfrontar també el món sindical i la Generalitat, tot i l’esforç fet per l’executiu de Puigdemont, amb una dirigent de la UGT com a nova consellera de Treball per tenir una bona relació amb les organitzacions de treballadors.

Si finalment es produeix el xoc entre sindicalistes, administracions i empreses, la Generalitat tindrà la darrera paraula en forma de serveis mínims, que atesa la situació de pràctica vaga general en els transports poden suposar uns nivells tan elevats que treguin a les aturades tota eficàcia. I sobre això els sindicats també mediten què fer.

La CUP Capgirem Barcelona exigeix a Colau 'rectificació immediata i pública' en relació al conflicte de TMB


Dilluns passat, 8 de febrer l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una entrevista de Catalunya Ràdio parlant del conflicte laboral al Metro de TMB va dir: “Tothom sap que convocar una vaga és incompatible amb una taula de negociació”. “Que s’aixequi la vaga per reprendre aquestes negociacions”. Com a CUP Capgirem Barcelona exigim la rectificació immediata i pública d’aquestes paraules de l’Alcaldessa. Denunciem que la Presidència de TMB, tant en el cas de Metro com en el de Bus, ha tancat la porta a la negociació, desconvocant demà als sindicats del subterrani i negant-se a negociar amb els sindicats convocants d’aturades en el de superfície avui.

Urdangarin y la Infanta contrataban empleados ficticios en Aizoon

Aunque ya había declarado el pasado jueves, la jornada de ayer no fue suficiente para dar por terminado el interrogatorio del excontable de Nóos, que ha alcanzado un pacto con el fiscal. Por si el jueves no había quedado claro, ayer lo volvió a confirmar. Marco Tejeiro, el arrepentido contable del instituto Nóos, fue desvelando en un denso interrogatorio las numerosas irregularidades económicas que habrían cometido sus dos antiguos jefes, Diego Torres e Iñaki Urdangarin, no solo a título personal, sino a través de sus sociedades particulares.

Tejeiro, que seguirá declarando el martes, confirmó que salvo dos excepciones, la larga lista de empleados, una docena, que habían sido contratados por la empresa Aizoon, que pertenece a la Infanta y a su marido, eran ficticios. Es decir, estaban dados de alta en la sociedad, pero no trabajaban ni cobraban ningún sueldo. Eran contrataciones que solo buscaban el propósito de obtener beneficios fiscales.

El personal ficticio que aparecía de alta en la seguridad social era muy diverso. Aizoon firmó contratos de servicios, como si trabajaran para la empresa, al personal que trabajaba en la lujosa casa que compró la pareja en Barcelona. También se contrató a una encuestadora, una estudiante y un joven que se dedicaba a hacer recados. Al mismo tiempo figuraba como empleada una mujer con estudios de enfermería que hacía trabajos de búsqueda de información por internet y un analista que estudiaba el estilo de vida de los deportistas, según confirmó Tejeiro, quien también durante un tiempo estuvo dado de alta como empleado de Aizoon.

La facilidad que tenía Iñaki Urdangarin para conectar con los políticos y lograr que le cedieran fondos públicos para financiar sus proyectos, engordó en muy poco tiempo la cuenta corriente del instituto Nóos. El contable explicó que los dos socios, para apoderarse de los beneficios que generaba esta sociedad sin ánimo de lucro, decidieron repartirse el dinero a partes iguales. Y para ello cargaban facturas, por servicios que no se habían producido, desde sus respectivas empresas particulares al Instituto Nóos. La facturación entre las diferentes empresas que formaban el englomerado de sociedades que crearon los dos socios ascendió a más de ocho millones de euros. Más del 80% de este dinero procedía de fondos públicos.

Poco pudo explicar Marco Tejeiro de los motivos por los que Urdangarin, en el año 2006, se marchó de la empresa. Solo contó lo que le había explicado Diego Torres, que "había intervenido un abogado de la Casa del Rey y le había pedido que se apartara de los negocios de Nóos". Pero esta renuncia no fue real. Formalmente abandonó Nóos. Ya no iba por la oficina, pero siguió de la mano de su antiguo profesor para crear nuevos proyectos. "Iñaki no venía por la oficina, trabajaba en casa, pero seguía en contacto con Torres". El contable confirmó lo que el marido de la Infanta negó en su momento ante el juez Castro. Fue quien creó, junto a Torres, la llamada Fundación Arete, que después pasó a llamarse Fundación Deporte, Cultura e Integración Social. "La Fundación Arete tuvo que anularse porque la Casa Real no aprobaba que Urdangarin apareciera como presidente. Después se creó la otra, pero todo era lo mismo".

Esta asociación, con un capital de 30.000 euros, fue creada por un amigo personal del marido de la Infanta, que fue utilizado como testaferro. "No sé muy bien para qué servía esta fundación, creo que para algo de investigación relacionado con el deporte", aclaró el acusado a preguntas del fiscal Pedro Horrach. Como tampoco sabía muy bien la causa por la que el proyecto olímpico Madrid 16 contrató la fundación de Urdangarin. "El contrató lo consiguió Iñaki. Yo hacía unas facturas mensuales. Escuché algo de que se trataba de ayudar a conseguir las olimpiadas, pero no sé qué se hizo".

Venta de Nóos

Aunque formalmente Urdangarin ya no trabajaba para Nóos desde el verano del año 2006, no fue hasta el año siguiente cuando vendió sus acciones de la empresa. El contable confirmó que la venta respondía más a la enemistad surgida entre Diego Torres e Iñaki Urdangarin, que a las intenciones del exduque de Palma de apartarse de estos proyectos. Torres le compró la mitad de su empresa por 30.000 euros. "Ellos acordaron el precio. Fui con Torres a la casa de Iñaki para pagarle el talón. Fui para limar esperezas entre los dos", explicó el antiguo contable del instituto Nóos.

La quinta jornada del juicio se dedicó únicamente a la declaración de Marco Tejeiro, que seguirá el próximo martes. El fiscal pretende utilizar a este arrepentido para ir desmontando la estrategia de defensa de los dos directivos de Nóos antes de que declaren, ya que ambos han negado que ordenaran que se falsificaran facturas para poder justificar el desvio de fondos.

Jaume Matas: "Hay que pagar un peaje al señor Urdangarin"


El expresident del Govern Balear Jaume Matas (PP) ha optado por colaborar con el fiscal del caso Nóos, Pedro Horrach, y ha reconocido que los negocios que les propuso Iñaki Urdangarin eran buenos para Mallorca y les interesaba "quedar bien con la casa real. Hay que pagar una comisión, un peaje, al señor Urdangarin". Así ha resumido Matas la orden que dio de contratar directamente con el Instituto Nóos de Urdangarín y de Diego Torres y pagar su comisión por el impulso del equipo ciclista con Banesto y la celebración del congreso que unía el turismo y el deporte, en 2005 y 2006. "El señor Urdangarin aporta el proyecto" y "nos interesa quedar bien con el y con la casa real", ha añadido.

Ingresan en prisión otros tres policías locales implicados en la trama corrupta

Tres nuevos policías locales de Palma ingresaron ayer en la cárcel por su presunta implicación en la trama corrupta que está investigando el juez y la fiscalía Anticorrupción. Un cuarto policía también fue detenido por su relación con el escándalo. De los tres policías encarcelados, uno de ellos ya había estado en prisión por este caso y había quedado en libertad hace tres semanas.

Se trata de Jaime G., que es representante sindical y fue encarcelado por un presunto delito de amenazas cometidas sobre El Ico, el hijo menor de La Paca, que ha denunciado que ha sido víctima de una extorsión cometida por varios policías y que en estos momentos es uno de los testigos protegidos de la trama. El joven, que también está en prisión por otros hechos, mantuvo ayer un careo con tres de los agentes. Se enfrentó a Jaime G. y después a los otros dos. A uno le acusa de haberle exigido dinero para evitar inspecciones en su local.

Al policía sindicalista no se le implica directamente en la trama de extorsión, sino que se le acusa de haber protegido a varios de sus compañeros amenazando a testigos. Al parecer, hay nuevas pruebas que demostrarían que estas amenazas a testigos no han cesado y algunas de ellas apuntarían a Jaime G. Por ello, el juez volvió a enviarle ayer a prisión.

Otro de los agentes, J.A.M.G., que pertenece a la unidad de Intervención Inmediata (UII), ya había declarado hace unos días, pero quedó en libertad. Había sido identificado como uno de los agentes que acudía a las redadas que organizaba la Patrulla Verde supuestamente para extorsionar a los empresarios. Afirmó que iba de acompañante, sin poder para sancionar, y negó su participación en la trama de extorsión. Sin embargo, desde que quedó en libertad hasta ayer, el juzgado ha ido recopilando nuevos testimonios que desmienten la versión del policía, en el sentido de que sí habría tenido una intervención mucho más activa en estas actuaciones policiales.

También mantuvo un enfrentamiento con El Ico. Ni el policía sindicalista ni su compañero de la UII habían sido detenidos. Ayer por la mañana, el juez Manuel Penalva, que dirige la investigación junto al fiscal Miguel Ángel Subirán, les había citado para que mantuvieran este enfrentamiento cara a cara con El Ico, el testigo protegido.

Quien sí pasó la noche en los calabozos antes de declarar ayer ante el juez fue el agente J.V.C., que pertenece a la unidad de Policía de Barrio. Su destino es el Coll de'n Rabassa. También mantuvo ayer un enfrentamiento con El Ico, que le acusa de haberle pagado un soborno de 12.000 euros a cambio de que no se realizaran inspecciones en el local de su negocio. Según el joven, una noche estuvo tomando copas con este policía en varios locales. En ese momento, según el testigo, le habría exigido el soborno. El Ico asegura que le pagó este dinero.

Esta acusación fue negada por el policía. Reconoció que, en efecto, estuvo de copas con el testigo, pero desmintió que le hubiera exigido este dinero y mucho menos que le hubiera pagado. El juez dio más credibilidad a la versión del testigo que al policía, que fue enviado a la cárcel.

A última hora de la mañana, y también por orden del juez Penalva, se procedió a la detención de un cuarto policía local. Se trata de J.M., que pertenece a la unidad nocturna. Los motivos de su arresto no han trascendido, debido a que el caso continúa bajo secreto de sumario.

Con estos tres nuevos ingresos, en estos momentos son 11 los policías locales de Palma que están encarcelados por su presunta relación con la trama, pero hay muchos más implicados. Esta semana dos de los policías presos debido a los episodios de amenazas que se han producido, han sido trasladados a otros centros de la Península, en concreto a cárceles de Castellón y de Madrid. La semana que viene está previsto también el traslado de otros tres agentes locales a otros centros penitenciarios del Estado.

Mallorca: Un cap de la màfia laboral va pagar 6.000 euros a un treballador després de donar-li una pallissa


Operaris d'Emaya van retirar ahir 3 baguls congeladors plens de menjar putrefacte d'un dels locals de la xarxa mafiosa, clausurat des de mitjans de desembre per ordre judicial. Les males condicions havien provocat també una plaga de rates que va ser eliminada. Els veïns del restaurant Fonda Espanya, situat a la plaça Major de Palma, van alertar fa uns dies de la mala olor que sortia del local. Pel que sembla, una avaria elèctrica va provocar que els congeladors deixessin de funcionar i el menjar es podrís. Agents de la UCRIF van acudir al local per garantir que quedava precintat de nou després de la neteja. El passat 24 de desembre ja hi va haver un problema similar en un local de la plaça Porta Pintada, encara que de menor entitat. Un treballador d'un local controlat per la màfia laboral va denunciar a dues caps de la xarxa per donar-li una brutal pallissa quan els va reclamar el seu salari.

De Diario de Mallorca

El macrocas d'abusos als Maristes, una prova de l'impunitat del feixisme nazicatòlic

Ja són cinc els professors del col·legi Maristes Sants-les Corts acusats de presumptes abusos sexuals, després que un alumne hagi denunciat aquest dijous el sotsdirector de l’escola, F.M., el qual ha estat apartat de les seves responsabilitats “com a mesura preventiva i en aplicació del nostre protocol intern”, segons ha informat el centre. Foto: Raimon Novell, director dels Maristes Sants-les Corts.

Juntament amb el sotsdirector del col·legi, també han estat denunciats per presumptes abusos sexuals quatre persones més: Joaquín Benítez (exprofessor d’educació física), el monitor de menjador en pràctiques, i els professors A.F. i M.M. El director dels Maristes Sants-les Corts, Raimon Novell, ha anunciat a Catalunya Ràdio que el centre es presentarà com a acusació particular en tots els casos denunciats.

També ha assegurat que des del 2013 el centre té un protocol intern d'actuació per aquests casos "molt rigorós i concret”, alhora que ha admès que no tenia coneixement del protocol contra abusos a menors elaborat pel Departament d'Ensenyament. "És un protocol que existia però que les escoles concertades reben amb retard, si el reben. No l'havíem rebut”, ha dit Novell.

Per la seva banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que, actualment, als jutjats de Barcelona se segueixen dos procediments contra personal d’aquest centre per presumptes delictes contra la llibertat sexual iniciats al desembre de 2015 i febrer de 2016 respectivament.

El jutjat d’instrucció 6 de Barcelona segueix tenint un total de 4 denúncies contra l’exprofessor de gimnàstica, metre que el jutjat d’instrucció 20 de Barcelona s’encarrega de la denúncia de 5 menors contra un monitor de menjador del centre escolar. El TSJC ha indicat, en aquest sentit, que en aquests casos és necessari el requisit de denúncia prèvia de les víctimes perquè la justícia pugui actuar.

El TSJC ha recordat que, el 12 de setembre del 2011, el jutjat de guàrdia va rebre un escrit del Vicari provincial dels Germans maristes -inicialment dirigit a la Fiscalia de Menors-, en què s'informava que el pare d'un alumne del centre havia advertit de les conductes del professor Joaquín Benítez amb el seu fill, ja que podien ser constitutives de delictes contra la llibertat sexual.

Assolit el coneixement de l’assumpte, es va manar a Mossos d’Esquadra la realització de les investigacions adients per esbrinar les circumstàncies del cas. No obstant això, segons un ofici del 10 de novembre del 2011, "la direcció del centre es nega a facilitar cap tipus d'informació i, reunits amb el pare i la mare del menor, i informats del procediment a seguir en aquests casos, aquests van decidir no presentar denúncia".

Per tant, el Ministeri Fiscal va sol·licitar l’arxivament del procediment. En aquest sentit, el TSJC ha afirmat que totes aquestes actuacions “respectaren escrupolosament la Llei i el protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors subscrit en data 13 de setembre de 2006”.

"El professor A. F. em va violar durant sis anys als Maristes de Sants-les Corts"

El col·legi dels Maristes de Sants-les Corts té dues seus, una a Sants (primària) i l'altra a les Corts (secundària). Si el pederasta confés Joaquim Benítez va campar pel centre de les Corts, a Sants el gran depredador va ser A. F. Un “monstre”, segons el relat de quatre exalumnes i víctimes entrevistats per EL PERIÓDICO. Després de les denúncies d'A., presentada el 1997, i la de Jorge García, que ho va fer aquest dilluns, escoltem el relat de dues noves víctimes d'A. F.: Es tracta de dos homes, J., de 42 anys, i M., de 37. En J. ha declarat aquest dimarts davant els Mossos d'Esquadra i ha donat aquesta entrevista a aquest diari.

Jordi Pujol Ferrusola sense passaport i havent de comparèixer cada setmana al jutjat

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha prohibit sortir d'Espanya sense la seva autorització al fill gran de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol Ferrusola, a qui ha imposat compareixences setmanals al jutjat més pròxim al seu domicili i ha ordenat lliurar el passaport en un termini de 72 hores. L'acusa de "canalitzar capitals de presumpte origen criminal" i de faltar a la veritat en la seva declaració.

El magistrat ha dictat aquest divendres una interlocutòria després que Pujol junior no aportés "el més lleu indici que justifiqués la preparació, realització o seguiment" de treballs d'assessorament i en haver indicis que va intervenir en "operacions comercials il·lògiques" i ha utilitzat entramats societaris internacionals dissenyats per al blanqueig de capitals a l'estranger, que ha pogut repatriar amb ajuda de testaferros.

Pel que fa al llegat del seu avi Florenci, el jutge afirma que "una vegada més" tampoc ha aportat cap element "per mínim que sigui" que permeti contrastar que la seva fortuna procedeix d'aquesta herència, una versió que xoca amb l'informació aportada per Andorra.

"Faltant clarament a la veritat en les seves declaracions en seu judicial, on va negar tenir comptes en diversos llocs que la documentació ha demostrat que sí que tenia, va realitzar una clara operació de blanqueig amb la finalitat d'alçar béns amb l'abast de la Justícia", diu la interlocutòria.

El magistrat ha atès les mesures cautelars sol·licitades pels fiscals Anticorrupció Fernando Bermejo i Belén Suárez després de la declaració del primogènit dels Pujol en qualitat d'investigat -la denominació legal que substitueix el terme imputat- per delictes de delictes de blanqueig, frau fiscal i falsedat documental.

Pujol nega a l'AN que conegués els negocis del seus fills


Tota la fortuna familiar a Andorra té només un origen: l'herència de l'avi Florenci. És el que ha defensat Jordi Pujol davant del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, que investiga tant l'expresident de la Generalitat com la seva dona, Marta Ferrusola, per presumpte blanqueig de capitals. Segons la seva defensa, Pujol ha repetit fil per randa els mateixos arguments que fa més d'un any, quan va declarar per primera vegada davant del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona: que tota la fortuna provenia del llegat del seu pare i que desconeixia els negocis dels seus fills. La declaració s'ha allargat gairebé quatre hores però, segons l'advocat de Pujol, Cristóbal Martell, tant el jutge com la fiscal no li han preguntat sobre gestió pública ni comissions del 3%. Tampoc han demanat mesures cautelars tenint en compte l'edat de l'investigat (85 anys) i que no ha viatjat a l'estranger els últims mesos.