dijous, 26 de gener de 2012

La protesta contra les retallades treu al carrer a 200.000 valencians al crit de: "Xoriço, xoriço!", "Culpable, culpable!"

Les manifestacions contra les retallades del Govern d'Alberto Fabra han tret a moltes desenes de milers de persones als carrers a València, Alacant i Castelló. Els sindicats convocants (UGT, CCOO, CSIF, FSES i Intersindical Valenciana, amb presència a la Mesa General de Negociació de la Generalitat) estimen que unes 200.000 persones participen en les protestes, que han arrencat a les 18.30 encapçalades per una pancarta que diu. "No a les retallades en els serveis públics. Depuració de les responsabilitats al Consell". Foto: Manifestants al seu pas pel carrer on viu Camps a València.

A València, els participants en la manifestació contra les retallades aprovades per la Generalitat han aprofitat el seu pas pel carrer en el qual hi ha el domicili de Francisco Camps per expressar el seu rebuig al veredicte que l'ha absolt en la causa dels vestits: "Xoriço, xoriço!" i "culpable, culpable!", han cridat els manifestants. La marxa ha transcorregut amb normalitat, sense incidents.

Alguns participants han cridat també: "On estan, on estan, els diners dels valencians?" i "El president a Picassent!", en referència a la presó situada en aquesta localitat valenciana. Els crits i xiulets es refermaven cada vegada que els manifestants s'acostaven al domicili de Camps.

Després d'una hora de protesta i davant la gran participació, la manifestació de València, que els organitzadors estimen ha reunit unes 100.000 persones, s'ha dividit en dos. Milers de persones que portaven esperant més d'una hora per sortir del punt d'inici a la plaça de Sant Agustí han optat finalment per un recorregut alternatiu per convergir amb la resta davant del Palau de la Generalitat valenciana.

Les protestes són massives, com ho van ser ja les que es van celebrar dissabte passat a València i Alacant contra els ajustos en el sector educatiu, a les que van acudir un total de 120.000 persones. A Alacant, han secundat la convocatòria 40.000 persones, segons l'estimació de la Policia Local, i 60.000 persones segons els sindicats, que completaran el recorregut des de l'institut Jorge Juan fins a la seu de la Delegació del Consell a l'avinguda del Doctor Gadea.

A Castelló, més de 30.000 persones s'han concentrat a la plaça de Les Aules -xifra calculada pels convocants-, des d'on el recorregut els porta també cap a la Delegació del Consell al carrer Major, la coneguda com Casa dels Cargols.

Nuet: 'Vull fer entendre al PP la importància del soterrament per a Montcada'

El diputat montcadenc Joan Josep Nuet, d’ICV-EUiA, va explicar ahir als representants de la Plataforma Tracte Just el seu full de ruta al Congrés per traslladar al govern central del Partit Popular la importància del soterrament de la línia de França al seu pas per Montcada amb l’objectiu que hi hagi una partida als pressupostos de l’Estat d’aquest any per començar les obres, un compromís adquirit per l’anterior govern socialista.

“Vull establir relacions personals i humanes amb els polítics que hauran de prendre la decisió per fer-los arribar el sentiment de la ciutadania”, ha indicat Nuet, qui va anunciar que té previst demanar una entrevista amb l’alcaldessa de Montcada, María Elena Pérez (PSC), a qui vol mantenir informada de les seves gestions a Madrid. Per a Nuet, “és vital mantenir la unitat de tothom”.

Els portaveus de la Plataforma van fer una valoració positiva de la trobada, a la qual també van assistir els quatre regidors d’ICV-EUiA a l’Ajuntament montcadenc. “Li hem transmès la necessitat del seu suport parlamentari per aconseguir que s’inclogui el projecte als pressupostos”, va dir Jaume Relat, del col.lectiu ciutadà, qui es va mostrar esperançat, tot i que és conscient de l’actual conjuntura econòmica.

“Tenim arguments de pes per demanar el soterrament”, va indicar Relat, qui va recordar que l’arribada del tren a la ciutat s’ha cobrat la vida de 158 persones atropellades a les vies al seu pas per la ciutat, la segona de tot l’Estat amb més presència del ferrocarril després de Miranda de Duero. Pel que fa al paper que pot jugar Joan Josep Nuet al Congrés, la Plataforma considera que la seva aportació pot tenir un valor afegit “perquè és veí de Montcada”.

Els Mossos recullen a Lleida 180 Kg d'aliments com a protesta solidària

La donació d’aliments a Lleida ha estat tot un èxit: Uns 50 mossos hi han participat. L’estimació feta era què es podíen recollir uns 200 Kg de menjar i ha faltat ben poc per arribar-hi: S’han recollit 180 Kg, afirma el sindicat de Mossos Uspac "La resposta dels companys i companyes de Lleida ha estat bona com sempre, fins a tal punt què, els qui no han pogut venir, han deixat el menjar que havien comprat a altres companys perquè ho portessin al lloc i hora indicats. Fins i tot gent que treballa a l’Anoia (Igualada) ha portat 2 capses amb menjar". Foto: El Mossos reberen a Felip Puix amb xiulades a Lleida ahir.

Tot el menjar recollit, es lliurarà demà mateix al banc d’aliments de Lleida, on sens dubte fa bona falta la quantitat rebuda de manera solidària i altruista pels Mossos.

"Anirem pensant en més actes com aquests que venim fent (donació de sang i d’aliments) que ens apropen a la ciutadania i als sectors socials més vulnerables i, alhora, deixem palès el nostre allunyament dels polítics que actualment ens dirigeixen des del Departament d’Interior", afirma el sindicat.

Repugnant: Un notari de Viladecans es lucra amb l'adjudicació d'un habitatge a Banesto pel 35% del valor de taxació

Avui dijous 26 de gener, el Notari de Viladecans Joaquin J. Sánchez Cobaleda s'ha lucrat amb l'adjudicació mitjançant subhasta de l'habitatge de Duffay pel 35% del valor de taxació, fent cas omís a la recent recomanació realitzada pel degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, el qual proposava per a aquests casos la aplicació per analogia del 60% regulat per les subhastes per procediments judicials. En conseqüència, Duffay i la seva família avui no només han perdut la propietat del seu habitatge sinó que mantenen un deute de per vida d'aproximadament 154.000 euros per l'ofici d'algú que hauria de respectar la llei i no utilitzar les seves escletxes per lucrar-se amb actuacions immorals.

Recentment la PAH ja va denunciar l'augment que ha detectat de la utilització de la via extrajudicial notarial per part de les entitats financeres, en el que considerem un abús sense precedents d'una legislació anòmala i que es tradueix en una vulneració de drets fonamentals com són el dret a un habitatge i el dret a la tutela judicial efectiva.

En el cas d'avui, ha estat BANESTO qui no ha atès les reiterades propostes de negociació per part de l'afectada i la mateixa PAH, i no ha dubtat a aprofitar-se d'una llei hipotecària perversa que permet adjudicar un habitatge en tercera subhasta davant notari sense cap tipus mínim, és a dir, pel preu que l'entitat financera lliurement decideixi.

Des de la PAH no permetrem que aquests atropellaments quedin impunes i adoptarem les mesures necessàries per forçar la liquidació d'uns deutes que sens dubte són il·legítims. En el cas de Duffay, exigim a BANESTO una rectificació immediata, la condonació del deute i la possibilitat d'oferir romandre a Duffay i la seva família en l'habitatge en règim de lloguer. Si no procedeix a la immediata liquidació del deute, emprendrem accions legals per enriquiment injust i sol·licitarem la nul·litat de les actuacions.

Ens preguntem si els notaris de l'estat estan complint amb el seu mandat segons el qual han de ser figures imparcials i neutres que realitzen la seva funció pública d'assessorament basat en la garantia dels drets i l'observança de les lleis. En el cas de la Duffay, el notari Joaquín J. Sánchez Cobaleda ha consentit la venda per un preu irrisori a BANESTO i ha donat fe amb la seva signatura notarial. Però on queden els drets recollits en tractats internacionals com el PIDESC o la mateixa Constitució espanyola?

No obstant això, més enllà de les responsabilitats d'entitats financeres i notaris, no deixarem de denunciar la manca d'actuació de les administracions públiques que, en no intervenir en casos com aquest i en demorar en una reforma legislativa hipotecària que s'ha convertit en clamor popular , es converteixen en còmplices de la barbàrie. Tots els projectes de mediació anunciats per la Generalitat de Catalunya i altres administracions fracassen allà on les entitats financeres tenen la llibertat d'aprofitar d'una llei injusta

Condemna a l'Estat francès per vulnerar els drets de cinc presos polítics bascos

El Tribunal Europeu de Drets Humans de Strasbourg ha condemnat a l'Estat francès a indemnitzar a cinc ciutadans bascos per violar el seu dret a ser jutjats en un termini raonable de temps. Tots van romandre més de cinc anys en presó preventiva abans de ser jutjats. El Tribunal ha condemnat a l'Estat francès a indemnitzar Ismael Berasategi, Felix Esparza, Kanda Sagarzazu, Inocente Soria i Lorentxa Guimon per haver violat l'article 5.3 de la Convenció Europea de Drets Humans, que estableix el dret de tota persona a ser jutjada en un termini raonable de temps. Foto: Félix Ignacio Esparza Luri i la seva dona Laurence Guimon, condemnats el 2008 a 19 i 17 anys de presó a França.

Aquests ciutadans bascos, detinguts el 2003, van romandre entre quatre anys i vuit mesos i cinc anys i deu mesos en presó preventiva fins que es va celebrar el judici, el 9 de desembre de 2008. El tribunal considera que un perido de detenció preventiva que s'estén durant aquest temps "ha d'anar acompanyat de justificacions particularment sòlides".

El Tribunal admet alguns dels motius al·legats pels tribunals francesos per mantenir-los en presó preventiva, com la "persistència de sospites" en contra, la gravetat dels delictes imputats, el risc de reincidir i el perill de fuga, entre d'altres.

Recorda que en altres processos judicials ha establert que una detenció provisional de més o menys de cinc anys constitueix una violació de l'article, però "no ignora el context d'aquest assumpte, relatiu al terrorisme al País Basc". Afirma que en el cas d'aquestes cinc persones ha constatat que "no hi ha cap període en què les autoritats no hagin procedit a les investigacions o la instrucció" pertinent i atribueix la llarga durada de la detenció preventiva a la "complexitat del cas".

No obstant això, sosté que hi ha un "període d'inactivitat imputable" a les autoritats judicials franceses que s'estén des del 23 de gener de 2007, data de la interlocutòria de processament, al 17 de desembre de 2008, dia en què es va fer públic el decisió de la Sala Penal que va jutjar als cinc ciutadans bascos, durant el qual la presó preventiva es va allargar "a causa de la càrrega de treball del tribunal del penal".

El Tribunal assenyala que correspon als estats organitzar els seus sistemes judicials per permetre que els seus tribunals responguin als requisits de l'article 5 (dret a la llibertat ia la seguretat) de la Convenció, de manera que conclou que en els cinc casos es va violar el dret a ser jutjats en un termini raonable.

D'aquesta manera, ordena a l'Estat espanyol a indeminzar a cada un amb 5.000 euros per danys morals i amb 2.000 euros en concepte de costes.

La decisió es pot recórrer en un termini de tres mesos a la Gran Sala del Tribunal.

El cap dels Mossos que van desallotjar la plaça Catalunya assegura que només rebia ordres

El cap de l'operatiu dels Mossos d'Esquadra el 27 de maig, Antoni Antolín (foto), imputat per les càrregues policials a l'acampada dels 'indignats' a pl. Catalunya de Barcelona, ha declarat davant el jutge que només rebia ordres i que qui donava les ordres era el cap dels Mossos de la regió metropolitana de Barcelona, Joan Carles Molinero, qui aquest dijous l'ha acompanyat al jutjat. Segons un dels lletrats de l'acusació, Gabriel Miró, Antolín ha declarat que "ell no decidia res" sinó que només exercia de transmissor de les informacions: rebia ordres des de la sala de comandament a la plaça i viceversa.

Després de comparèixer aquest dijous al Jutjat d'Instrucció 4 a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, no ha volgut parlar davant els periodistes, de manera que només els advocats dels 'indignats' han explicat com han transcorregut les més de dues hores del seu declaració davant el jutge.

També ha indicat que qui donava ordres era el cap dels Mossos de la regió metropolitana de Barcelona, Joan Carles Molinero, qui aquest dijous ha acompanyat Antolín en sortir i entrar del jutjat.

Per això, ha avançat que estudiaran si denuncien també a Molinero, que no està imputat en aquesta causa.

Precisament aquest dimecres, el director dels Mossos, Manuel Prat, ha assegurat que els agents no es van excedir amb les càrregues.

Segons ha reconegut Manel Prat, director dels Mossos d'Esquadra, al jutge en la seva declaració d'ahir, va ser ell mateix qui, com li correspon pel seu càrrec, va autoritzar el tret de les pilotes de goma, i va acceptar l'ordre de carregar amb "les defenses" que va donar el comissari de l'àrea de Barcelona, Joan Carles Molinero, qui estava al capdavant de l'operatiu des de la sala de comandament.

Durant el dispositiu policial va dir que es van disparar només tres pilotes de goma, contradient a Felip Puig que va assegurar la tarda d'aquell dia en una roda de premsa que s'havien llançat 236 salves d'advertència, sis pilotes de goma i dotze projectils de precisió.

Un altre portaavions nuclear del "nobeldelapau", l'Enterprise, al Golf Pèrsic

El primer portaavions nuclear del món, el nord-americà Enterprise, realitza una sèrie d'exercicis obligatoris a l'Atlàntic abans d'iniciar una missió en el Golf Pèrsic, segons una nota publicada al web de l'Armada dels EUA. La pròxima missió serà l'última en la carrera d'aquest navili assignat el 1961 i que aviat serà donat de baixa, de manera que, si l'enfonsen els míssils iranians, ningú ho lamentarà al Pentàgon.

El secretari de Defensa dels EUA, l'excapo de la CIA Leon Panetta, va visitar el vaixell dissabte passat i va dir que l'Enterprise és "un important símbol del poder nord-americà" al Pròxim Orient. Considerant que és ferralla jubilada l'afirmació resulta prou escaient.

El pas d'Enterprise a través de l'Estret d'Ormuz pretén sumar-se a les amenaces i coaccions al govern de Mahmud Ahmanideyad i a la seva amenaça de bloquejar aquesta important artèria marítima, en resposta a l'embargament petrolier unilateral dels governs feixistes occidentals de l'OTAN.

Segons Panetta, els militars nord-americans estan "totalment preparats per actuar en qualsevol situació d'emergència".

Dilluns passat, altre portaavions nord-americà, l'Abraham Lincoln, va travessar l'Estret d'Ormuz rumb al Golf Pèrsic, on farà guàrdia juntament amb el seu parell, Carl Vinson.

El Pentàgon va afirmar anteriorment que la presència de diversos portaavions nord-americans a la zona del Golf Pèrsic no té res d'extraordinari ni és atribuïble a una escalada de tensió al voltant de l'Iran.

Metges Sense Fronteres denuncia tortures a les presons de Misrata

L'agència humanitària Metges Sense Fronteres (MSF) ha suspès el seu treball en centres de detenció de la ciutat líbia de Misrata pel fet que al seu personal mèdic se li estava demanant que atengués a detinguts enmig de sessions de tortura per poder seguir maltractant-los durant els interrogatoris: "Ens porten a pacients enmig d'interrogatoris per a rebre atenció mèdica, per poder ser sotmesos a més interrogatoris", va dir el director general de MSF, Christopher Stokes, en un comunicat. Resistència líbia: Els patriotes confisquen a Beni Walid munició de l'OTAN (foto).

L'agència va dir que estava en Misrata, a uns 200 quilòmetres a l'est de la capital líbia i escenari d'algunes de les batalles més ferotges en el conflicte, per tractar detinguts que havien resultat ferits en la guerra, però que en lloc d'això estava atenent ferides provocades durant sessions de tortura.

"Això és inacceptable. El nostre paper és proporcionar atenció mèdica als ferits de guerra i detinguts malalts, no tractar repetidament als mateixos pacients entre sessions de tortura".

L'agència va dir que ha plantejat la qüestió a les autoritats en Misrata ja l'Exèrcit nacional. "No s'han pres mesures", va dir Stokes. "Per tant hem arribat a la decisió de suspendre les nostres activitats mèdiques en els centres de detenció".

Abusos dels mercenaris

Les notícies de maltractaments i desaparicions de supòsits gadafistas han sufocat al Consell Nacional de Transició (CNT) en el poder a Líbia, que ha promès trencar amb les pràctiques efectuades sota el mandat de Gaddafi i respectar els drets humans. Les acusacions suposen també un tema delicat per a les potències occidentals que van donar suport la rebel·lió anti-Gaddafi i van ajudar a instal·lar als nous líders de Líbia.

L'ONU ha acusat avui als rebels d'assaltar Bani Walid


El CNT ha apel·lat als seus ciutadans a no portar a terme represàlies contra els partidaris de Gaddafi i diu que investigarà qualsevol abuso.La capacitat del Govern de Trípoli per frenar la tortura és limitada perquè, en la majoria dels casos, la duen a terme milícies locals que estan fora de la cadena de comandament del CNT.

Amnistia Internacional va dir el dijous que tenia proves que diversos detinguts havien mort després de ser sotmesos a tortures, alguns d'ells en Misrata. No és la primera vegada que l'ONG exigeix ​​al CNT que controli els abusos.

I l'ONU ha denunciat avui les brutals accions d'alguns grups rebels a la ciutat de Bani Walid. Nacions Unides va reclamar al CNT fa uns mesos que prengués cartes en l'assumpte dels detinguts i que li tragués el comandament de les presons a les milícies.

Resistència líbia: Els patriotes confisquen a Beni Walid munició de l'OTAN

Sense el suport, ordres, armes, municions i diners abundant de l'OTAN-Qatar les bandes de rates agrupades en l'agònic "CNT" haguessin estat fàcilment eliminades pel poble libi. L'anomenada "guerra civil" encobreix la realitat d'una OTAN omnipresent que ha assassinat a desenes de milers de libis i ha neutralitzat la capacitat de defensa del poble, govern, tribus i forces armades.

Les municions de l'OTAN confiscades a les rates per part dels patriotes a Beni Walid és l'enèsima prova concreta d'aquesta gran veritat. Ni tan sols Qatar-Jordània-Emirats Àrabs Units-Aràbia Saudita invasors de la Gran Yamahiriya no són res sense les instruccions precises, enquadrament i protecció de l'OTAN, veritable braç terrorista dels grans monopolis petroliers, agroindustrials, químics, d'armament, bancaris...

Per això és extraordinària l'alliberament de Beni Walid que encara que no pugui perllongar-, és l'indicador del veritable sentiment de les àmplies masses del poble libi. Per dominar aquest poble indòmit hauran d'ocupar militarment fins l'últim dels seus oasis.

Els productes escassegen en el quart dia de vaga de transportistes a Itàlia

Itàlia és "un país per no menjar-se'l". Les mercaderies escassegen després de quatre dies de vaga del transport per carretera. Tot i això, a Itàlia no es pot parlar de desproveïment general excepte en la gasolina i en determinats punts de la geografia. Una dotzena de camioners han estat arrestats per emprar violentament en les protestes. Els transportistes han aconseguit que el Govern aprovi una reducció en els peatges de les autopistes, però això no n'hi ha prou perquè deposin la seva actitud.

Els pescadors també han protestat per la pujada del gasoil i les quotes de la Unió Europea. Cinc homes de la mar van resultar ferits en els enfrontaments amb la policia davant la Cambra dels Diputats.

Suport parlamentari a Monti


Dins, l'Executiu de Mario Monti obtenia el suport parlamentari a totes les mesures que el primer ministre defensarà el dilluns dia 30 de gener a la cimera de Brussel · les.

Potser per calmar una mica els caldejats ànims, el premier va aventurar que comença a percebre una via de sortida a la crisi. Deu dies de vaga de gasolineres, en data per determinar, saluden aquest auguri del primer ministre.

Els advocats són els que se sumen aquest dijous a la llista de professions en vaga. Els lletrats no treballen en aquesta jornada com a protesta per la fixació de preus dels seus minutes decretada pel Govern.

Saura reclama una Llei de Libertat Religiosa i denuncia els privilegis de l'Església

El senador d'ICV-EUiA, Joan Saura, ha presentat per escrit al Govern una bateria de preguntes sobre el finançament de l'Església Catòlica a partir de l'Informe publicat en 2011 per l'organització "Europa Laica" que posa de manifest que l'Església Catòlica rep 10.000 milions d'euros anuals. ICV-EUiA critica que la nova Llei de l'avortament estarà al servei de la jerarquia eclesiàstica i no al servei de la salut sexual i reproductiva de les dones.

Saura pregunta quina ha estat la quantitat recaptada per l'Església en concepte d'IRPF en 2008, 2009 i 2010 i si és cert que hagi rebut 10.000 milions de les arques públiques anuals durant el transcurs dels anys 2010 i 2011. Per això, el senador ecosocialista afegeix que "davant les retallades del Govern central en àmbits com els serveis socials, cooperació, inversions, com justifica que el finançament de l'Església Catòlica romangui intacta i aliena als ajustaments?"

També es pregunta al Govern per què manté privilegis amb l'Església, "incompatibles amb un estat modern, laic i que entra en contradicció amb els art. 14, a16 i 31 de la Constitució", si pensa aprovar un avantprojecte de Llei de Llibertat Religiosa i si va a denunciar els acords entre l'Estat i la Santa Seu de 3 de gener de 1979.

A més, Saura pregunta en detall per l'import rebut per part de l'Església entre 2009 i 2011 per la celebració d'actes culturals i litúrgics; per serveis socials, assistencials i de cooperació; pel manteniment del seu patrimoni cultural o pel manteniment de les institucions catòliques del sector educatiu i del sector sanitari. També ha demanat dades sobre el cost per a l'Estat dels professors de religió.

ICV-EUiA critica que la nova Llei de l'avortament estarà al servei de la jerarquia eclesiàstica i no al servei de la salut sexual i reproductiva de les dones

La diputada d'ICV-EUiA al Congrés, Laia Ortiz, ha censurat avui els canvis anunciats pel ministre de Justícia, Alberto Gallardón, a la Llei de l'avortament per introduir que s'hagi d'exigir el consentiment patern en menors que vulguin interrompre el seu embaràs. "És un canvi ideològic i doctrinari al servei de la jerarquia de l'església i no al servei de la salut sexual i reproductiva de les ciutadanes", ha criticat Ortiz que ha lamentat que sigui precisament un ministeri "allunyat de la realitat de les dones, de les adolescents i del sistema sanitari "qui hagi anunciat la reforma en un gest que, ha dit, denota una "criminalització de les dones".

"Han plantejat el canvi de la legislació de forma unilateral sense parlar amb entitats i associacions que treballen en aquest àmbit a més de voler derogar un dret de les dones basant-se en prejudicis", ha denunciat la diputada ecosocialista que ha recordat que el nombre d'avortaments s'ha mantingut estable des de l'aprovació de la llei. "Voler posar barreres, endurint l'accés a la interrupció de l'embaràs no redueix avortaments sinó que comporta un augment de la inseguretat i de les pràctiques clandestines, posant en risc la salut d'adolescents. Així ho demostra la realitat comparada a diferents països en funció de la legislació i clarament la llei de terminis és la recomanada per l'OMS i la UNFPA", ha remarcat.

En aquest sentit, Ortiz ha explicat que avui la gran majoria d'adolescents que avorta ho fa acompanyada de la família i quan no és així és perquè hi ha "raons separades". "El Govern no pot tutelar a les dones per impedir el que no li agrada mentre avui les menors poden decidir sobre altres qüestions substancials sobre el seu cos i que afecten a la salut", ha dit la diputada d'ICV-EUiA que considera incoherent que les menors es puguin lligar les trompes, casar-se o tenir fills però en canvi no puguin decidir lliurement no tenir-los.

Per tot això, Ortiz ha registrat avui una bateria de preguntes perquè el Govern doni més detalls sobre l'abast de la reforma, si afectarà als terminis i supòsits previstos i quin ministeri portarà a terme la iniciativa de la reforma de a Llei. "Quin procés de debat, participació i diàleg han dissenyat? ", ha pregunta Ortiz que també vol saber si el Govern creu que és el ministeri de justícia el més adequat per a regular sobre els drets sexuals i reproductius de les dones i l'accés al sistema nacional de salut, per què es criminalitza l'avortament quan la taxa s'ha estabilitzat i quina alternativa ofereixen a les dones d'entre 16-18 anys que al·leguin pressió familiar o hi hagi condicionants socials que impedeixin el consentiment patern. "Quina política d'educació sexual implementaran?", ha preguntat la diputada.

Lot de carn contaminada amb cesi radioactiu de venda en els mercats del Japó

Un gran lot de carn bovina contaminada amb cesi radioactiu va arribar als mercats del Japó, ha informat avui la premsa nipona. A inicis de juliol de l'any passat va ser detectada, a la carn procedent de la prefectura japonesa de Fukushima, cesi radioactiu que superava en tres vegades la norma de 500 Becquerel per quilogram. Més tard es va descobrir que això va tenir lloc pel fet que la palla d'arròs utilitzada per alimentar el bestiar es trobava a l'aire lliure quan va ocórrer l'accident a la central nuclear de "Fukushima-1", la mateixa que superava la norma de contingut de cesi en més de 50 vegades.

El ministeri de Salut del Japó va iniciar les investigacions respectives del cas en 15 prefectures del país asiàtic, on la palla d'arròs contaminada va ser utilitzada per produir aliments destinats al bestiar.

No obstant això, durant les investigacions només es va poder trobar productes de carn obtinguts de 1.630 caps de bestiar de 4.626, el que equival al 35 per cent del total, la carn suposadament està contaminada amb cesi radioactiu.

Segons la cartera de Salut nipona, la carn ha arribat a mà dels consumidors abans d'iniciades les investigacions.

Un terratrèmol de 9 graus de magnitud va sacsejar el 11 de març la costa nord-est del Japó i va causar un tsunami amb onades de més de 10 metres. Com a conseqüència a la central nuclear de Fukushima-1 es van produir errors en el sistema de refrigeració originant explosions en diversos reactors en què es va detectar fuites de radiació.

Poc després es va reportar sobre la contaminació radioactiva de l'aire, l'aigua marina i potable, i dels aliments, com la llet, la carn, els fongs, en particular, amb isòtops de iode i cesi, fins i tot en les zones allunyades de la central .

Felip Puig fa dispersar a cops de porra una marxa pel dret a l'avortament

Tots els dies 25 de cada mes, diversos grups de descerebrats i feixistes ultracatòlics sota el slogan hipócrita 'Barcelona es Vida' dels que maten de fam i roben sense mida, fan una processó des de l'Hospital de Sant Pau fins a la vergonya medieval de la Sagrada Família. Es tracta d'una marxa neolítica enmig del carrer que ocupa durant una bona estona l'avinguda Gaudí. Entre els integrants de la plataforma hi ha entitats feixistes com Cruz de San Andrés, Derecho A Vivir, Asociación de Víctimas del Aborto, Foro Catalán de la Família, Partit Família i Vida o Hazte Oír Catalunya. Ahir dimecres, però, diverses entitats de la dreta de l'Eixample van convocar una mobilització pel dret a l'avortament contra l'hipocresia dels que prefereixen dones mortes a avortaments ni preservatius, per robar els nadons i fer negoci amb el tràfic de nens.

Desenes de persones es van asseure per a fer una assemblea veïnal davant de la marxa catòlica, i va ser aleshores quan agents de la unitat ARRO Barcelona dels mossos d'esquadra van actuar amb contundència, dispersant a cops de porra els ciutadans en defensa del dret a l'avortament, mentre obrien pas a la comitiva feixista de retardats. Segons el testimoni d'algunes de les afectades per la càrrega, els agents van actuar amb brutalitat i hi va haver persones ferides i contusionades.

L'Esquerra Plural convida a Sáenz a derogar el concordat amb el Vaticà

El portaveu d'IU-ICV-EUiA-CHA a la Comissió Constitucional, Joan Josep Nuet, ha convidat avui a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz, a discutir una possible derogació del concordat amb la Santa Seu i ha considerat "més necessària que mai "una llei de laïcitat. Durant la compareixença de Sáenz per detallar els objectius del seu departament, Nuet s'ha declarat "absolutament estupefacte" per les declaracions dels arquebisbes de Valladolid o Tarragona, que, encara que són sobre diferents temes, "responen a la mateixa doctrina".

Nuet ha preguntat a la vicepresidenta si serà ella la persona encarregada de les relacions amb la Conferència Episcopal i el Vaticà i, en aquest cas, l'ha emplaçat a plantejar la derogació del concordat ia presentar una llei de laïcitat que garanteixi la llibertat religiosa i, al mateix temps, l'estricta separació de l'església i de l'Estat.

"Sigui vostè valent, no permeti que els nous inquisidors del segle XXI es fiqui en la seva vida privada i exerceixi les seves funcions públiques lliure de doctrines totalitàries", ha dit a Sáenz de Santamaría, que al·ludia en aquest cas a les declaracions de l'Arquebisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, sobre que Sáenz de Santamaría, casada pel civil, sigui pregonera de la Setmana Santa.

Al marge d'aquest capítol, Nuet ha apostat també per una reforma electoral, continuar amb el desenvolupament de la llei de memòria històrica i garantir un finançament adequat per al manteniment de RTVE.

El representant d'IU ha convingut amb la vicepresidenta en la necessitat de millorar la transparència, si bé ha suggerit que es comenci per la Prefectura de l'Estat, en entendre que és "l'òrgan públic menys transparent".

Vol saber Nuet no només en què es gasten els diners de l'Estat, sinó també les activitats privades i el patrimoni del rei i de la seva família. "Si la reina Isabel ven tassetes de te, volem saber què ven el rei d'Espanya", ha precisat.

Darrere de les polítiques d'austeritat promeses per Sáenz de Santamaría Nuet només veu "retallades generalitzats com mai en la història del país", i quan ha parlat la vicepresidenta de transparència en realitat, segons ell, amaga "menys mitjans públics per al control democràtic".

Ha trobat a faltar més un pla ambiciós contra la corrupció política i contra la financera, la immobiliària, l'especulació, "el cuc que ha matat l'economia espanyola en els últims anys".

Convençut que el temps posarà "les coses al seu lloc", Nuet ha anotat que el Govern està prenent les mesures equivocades i que es demostrarà que van a agreujar la crisi.

La Generalitat premia grups de formació ocupacional propers a CiU

La patronal Cecot, del molt convergent Antoni Abad, és de la més beneficiades pel repartament de fons destinats als cursos ocupacionals. Dels 80 milions d'euros que la Generalitat de Catalunya [a la imatge Francesc Xavier Mena, conseller d'Empresa i Ocupació] va destinar el 2011 a formació ocupacional, 60 van anar a parar a mans d'empreses, fundacions o associacions que organitzen cursos finançats amb fons públics. Entre les empreses més beneficiades n'hi ha diverses estretament vinculades a CiU.

La Fundació Privada Cecot Formació, òbviament vinculada a la patronal terrassenca Cecot és de les que més fons ha rebut.

El seu president, Antoni Abad, sempre ha destacat per la seva proximitat amb Convergència, de manera que no és estrany que la fundació dedicada a la formació rebés més d'1,38 milions d'euros. Jaume Cortadellas, a través de tres companyies diferents, va acumular més d'1,3 milions públics l'any passat. Cortadellas va ser president de l'organització Cafocc, que agrupa centres de formació ocupacions, i va ser un dels impulsors de la Mesa Catalana d'Organitzacions Representatives de la Formació Ocupacional i Continua, posada en marxa pel Govern de Pujol el 2003. De Cortadellas es diu que té "inclinacions cap a l'ideari de CiU".

També hi ha beneficiaris vinculats a d'altres partits, com és el cas de Josep Anton Gil, president de la Federació d'Associacions de Centres de Formació no Reglada de Catalunya (Facec) i conseller del grup Inmark. Gil va rebre gairebé 1,2 milions a través de Premià Invest SL. En el passat havia estat el president de la junta local d'ERC en aquest municipi del Maresme.

"El món del demà" a la RT, el programa d'entrevistes de Julian Assange


La cadena RT emetrà el programa d'entrevistes del fundador de Wikileaks, Julian Assange. La cadena russa ofereix la seva programació en anglès, espanyol i àrab. El programa 'El món del demà' consistirà en 10 entrevistes de 26 minuts de durada. Els convidats del periodista seran tots aquells que, segons Assange, crearan l'ordre del dia del demà. L'objectiu principal del cicle és analitzar el futur de la comunitat mundial.

El rodatge es realitzarà en el lloc on Assange porta 413 dies sota arrest domiciliari i comença una setmana abans de l'audiència de la causa sobre la seva extradició a la Cort Suprema del Regne Unit.

"Les insurreccions i revolucions a l'Orient Mitjà han anunciat l'era de veritables canvis polítics que s'estan duent a terme davant dels nostres ulls. WikiLeaks sempre ha estat al peu del canó dels canvis globals i aquest cicle s'ha de convertir en el denominador comú de la discussió mundial sobre el futur del món. Què ens espera: la utopia o l'antiutopia? Com hem d'escollir el camí? En aquests programes parlaré, de com pot ser el futur, amb persones, de les quals depèn el futur", explica Assange.

"Estem orgullosos i contents de que el projecte de Julian Assange s'estreni al nostre canal, perquè hem aconseguit conquerir un auditori internacional cansat del mainstream i obert a opinions noves, per a un nou futur. L'objectiu d'aquest programa és mostrar aquest futur", ha explicat l'editora cap de RT, Margarita Simonyan.

Aurora boreal al cel d'Escòcia i el nord d'Anglaterra


La més potent tempesta magnètica dels últims sis anys, ha provocat vistoses aurores boreals als cels d'Escòcia i el nord d'Anglaterra.

ICV-EUiA porta la dació en pagament amb caràcter retroactiu al Congrés

El diputat i portaveu d'ICV-EUiA al Congrés dels Diputats, Joan Coscubiela, ha presentat avui una Proposició de Llei per l'aplicació de la dació en pagament amb caràcter retroactiu en els casos d'execució hipotecària. "Volem, amb aquestes proposicions de llei, que d'una vegada per totes els bancs i les caixes donin a les famílies hipotecades almenys el mateix tracte que estan donant a les immobiliàries", ha dit Coscubiela.

També ha afegit que "no és de rebut" que les entitats "estiguin acceptant la dació a immobiliàries per un import que por arribar a 100 mil milions d'euros i en canvi aquestes entitats no acceptin la dació a les famílies que són desnonades". Dació que, segons el portaveu d'ICV-EUiA a les Corts espanyoles els fan sobre "habitatges que no han acabat de construir o solars sense cap valor".

Coscubiela ha criticat amb duresa que les entitats financeres estan obviant la seva funció social i "lluny d'això no ho estan fent i davant d'aquesta tessitura els poders públics no poden creuar-se de braços i no pot fer-ho tampoc davant una barbaritat tant greu com és que les entitats tractin millor les immobiliàries que a les famílies del nostre país", ha insistit Coscubiela que ha explicat que el percentatge de morositat de les immobiliàries amb les entitats està al 15'9% i el de les famílies al 3'4% segons les darreres dades del Banc d'Espanya.

Coscubiela, que ha recordat que aquesta qüestió va estar molt present a la campanya electoral de les generals, ha dit que tant PSOE com PP i CIU "havien dit que ja discutiríem d'aquest tema i el moment ha arribat". I en en aquest sentit ha llançat unes preguntes per aquestes formacions parlamentàries sobre la seva postura en la dació en pagament fins el moment: "Que no es pot aplicar amb efectes retroactius? Però perquè si a les immobiliàries i no a les famílies? Perquè les famílies tenen menys drets que les immobiliàries davant dels bancs?". "Només responent a aquestes preguntes es pot fer un debat rigorosíssim", ha afegit el portaveu ecosocialista al Congrés.

Juntament amb aquesta proposició de Llei, el grup parlamentari al Parlament i al Congrés dels Diputats també ha entrat a registre, a ambdues cambres legislatives, una proposició de Llei per modificar el Reia Decret d'octubre del 2009 sobre el FROB. Es tracta d'introduir dos articles nous al Reial Decret que diuen simplement que aquelles entitats intervingudes que han estat compensades per la pèrdua patrimonial que poden resultar aquests habitatges tenen l'obligació d'abans de fer una execució hipotecària han d'acreditar documentalment que han ofert la dació en pagament.

I un segon article que diu que a l'habitatge desnonat se li ha de fer un contracte de lloguer, una cessió de lloguer amb opció de compra i sinó destinar-lo a la xarxa d'habitatge públic. "En definitiva que els recursos públics no acabin convertint-se en beneficis per aquestes entitats", ha indicat el diputat Salvador Milà, encarregat de les qüestions sobre habitatge al Parlament per part del grup d'ICV-EUiA que ha acompanyat avui a Coscubiela en roda de premsa.

El diputat Coscubiela ha confiat en el suport de la resta de formacions a aquestes iniciatives parlamentàries donada "la seva racionalitat i el sentit social".

CALENDARI DE LA INICIATIVA AL CONGRÉS

Coscubiela, que ha qualificat aquest assumpte "d'una urgència social espectacular" donat l'alt nombre de famílies desnonades, ha confiat, ja que no hi ha més proposicions de Lleis presentades per altres grups parlamentaris, que aquestes dues iniciatives sobre la dació en pagament i la modificació del Reia Decret que regula el FROB, es puguin veure i discutir durant el pròxim trimestre.

LA PONÈNCIA A CATALUNYA TAMBÉ ACABARÀ LES TASQUES EN 3 MESOS

Pel que fa a la ponència que està treballant al Parlament de Catalunya sobre la dació en pagament arran de les Proposicions de Llei presentades per ICV-EUiA, ERC i Ciutadans, Milà, el membre ecosocialista en aquest grup, ha explicat que la ponència acabarà les tasques aproximadament en el pròxim trimestre i s'ha mostrat "optimista" sobre els acords als que pot arribar en aquest sentit.

Ambdós diputats han agraït la feina feta per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de qui diuen fan "d'altaveu" presentant aquestes dues iniciatives.

Els jutges progressistes s'oposen al copagament i els altres volen una justícia de repagament: Ric guanya, pobre perd, com la dels EUA

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón (PP), ha avançat aquest dimecres un paquet de mesures amb les que es vol reformar algunes de les lleis fonamentals que afecten la "Justícia" i que tenen una gran repercussió social que ha fet declarar-se en contra tota l'oposició al Congrés. En aquest sentit, Gallardón anuncia la introducció del corepagament (doncs ja es ben pagada pels impostos dels que els paguen i no per donacions de particulars dels que defrauden i roben, encara) en la segona instància judicial, la introducció de la condemna permanent revisable -és a dir, la cadena perpetua a discreció del govern d'amics de torn-, el consentiment obligat dels pares en el cas d'avortament de menors d'edat, la reforma de la llei del menor -amb rebaixa de l'edat penal als 13 anys- i la recuperació de la forma d'elecció del Consell General del Poder Judicial per la corporació judicial. Els portaveus de les tres principals associacions de jutges.

Els jutges elegiran als membres del CGPJ

Pau Llanera, Associació Professional de la Magistratura (APM): Consideren "perfecta" la mesura i asseguren que és una renovació que des de la APM es va demanar en el primer minut en què es va modificar l'anterior, l'any 1985. Afirmen que és una manera que les decisions s'adoptin amb "criteris més tècnics que polítics".

José Luis Ramírez, Jutges per la Democràcia: Valoren que aquest reforma no garanteix la despolitització del govern dels jutges. Creuen que no és una remodelació que es pugui fer per la via de la majoria absoluta parlamentària i que necessita d'un debat parlamentari profund, ja que afecta "a l'estructura institucional de l'Estat". Ramírez considera imprescindible que la forma d'elecció sigui proporcianal i no majoritària, perquè assegura que es podria donar el cas d'incloure només candidats d'una associació professional.

José Luis González. Associació de Jutges Francisco de Vitòria: Considera bona la mida, ja que millorarà la imatge de la independència del poder judicial, s'elimina la possibilitat que els electes siguin corretja de transmissió d'interessos polítics i afavoreix la possibilitat d'una major representació de la carrera judicial. Creu, en qualsevol cas, que l'actual forma d'elecció del CGPJ és el que no s'ha de fer.
Introducció del copagament en la segona instància

Pau Llanera, Associació Prefesional de la Magistratura (APM): Veuen que és una bona mesura, encara que segueixen defensant un copagament des de la primera instància. Consideren que aquesta taxa no s'ha de cobrar al començament del procés si no al final. Valoren que s'estalviaria perquè hi ha menys casos pel seu efecte dissuasori ia més l'usuari que "ho necessiti de veritat" es trobarà amb una justícia menys col · lapsada. Assegura que hi ha un ús abusiu de la justícia.

José Luis Ramírez, Jutges per la Democràcia: Rebutgen la mesura, perquè "és insolidària i per això ja hi ha les costes judicials", diu Ramírez. Asseguren que l'efecte dissuasori afectaria sobretot a les rendes més baixes. Creuen a més que el finançament d'un serveis públic com la Justícia ha de provenir, com fins ara, dels impostos.

José Luis González. Associació de Jutges Francisco de Vitòria: Igual que l'APM, defensen el copagament des de la primera instància. Apunten a una taxa judicial dissuasòria, com en altres països europeu. Aquesta taxa estaria acompanyada en tot cas de les desjudialización d'alguns assumptes, com litigis que afectin béns de menys de 100 euros, i la potenciació d'un altre tipus d'institucions com la mediació o l'arbitratge.

Introducció de la cadena permanent revisable

Pau Llanera, Associació Professional de la Magistratura. No volen aportar una valoració. Asseguren que hi ha en altres països i només una minoria, en la qual estan Espanya, Portugal o Noruega, entre d'altres, no ho recullen. Llanera creu que s'hauria d'aplicar a casos extremadament greus i en què hi ha risc que el reu segueixi delinquint.

José Luis Ramírez, Jutges per la Democràcia: "Absolutament inadmissible". Afirmen que el nostre Codi Penal és un dels més severs del nostre entorn, i que de fet una condemna de 40 anys es pot assimilar en alguns casos a la cadena perpetua. Creuen que el govern ho adopta com una mesura per satisfer a alguns sectors de la població a la llum dels casos amb més repercussió social.

José Luis González. Associació de Jutges Francisco de Vitòria: No aporta una visió com col · lectiu. A títol personal, José Luis González Armengol considera que s'hauria d'aplicar als "delictes molt greus", Cooma els que provoquen una gran alarma social o casos en què no es produeix penediment. Creu que mesures com aquesta podrien potenciar una vessant rehabilitadora.

Minoria d'edat penal als 13 anys

Pau Llanera, Associació Professional de la Magistratura. Ho consideren positiu per evitar casos com que uns mateixos fets siguin jutjats per dos tribunals, un per a menors i altres per a adults.

José Luis Ramírez, Jutges per la Democràcia. No estan d'acord amb la "contínua" reforma d'aquesta legislació. Asseguren que es tracta d'un àmbit que necessita "una anàlisi assossegat, al marge dels ecos mediàtics".

José Luis González, de l'Associació de Jutges ultradretana Francisco de Vitòria creu que cal conèixer la lletra petita, entre altres coses perquè una reforma de la llei del menor pot entrar en col·lisió amb normes internacionals. Proposen, però, en aquest àmbit, que l'edat penal es redueixi fins als 13 anys.