dimecres, 10 de març de 2010

Georg Ratzinger bufetejava als nens del cor

El sacerdot Georg Ratzinger, germà del cap vaticà, Joseph Ratzinger, ha admés que bufetejava als nens que integraven el famós cor dels Pardals de Ratisbona, a Alemanya, quan va estar a càrrec d'ell, als anys 60, i així ho va confirmar al Passauer Neue Presse. A més, Ratzinger va reconèixer que estava al corrent de les acusacions de càstigs físics en una escola primària vinculada al cor Regensburger Domspatz, i que no va fer res al respecte, però va assenyalar que no sabia de les acusacions d'abús sexual en el cor.

La setmana passada la diòcesi de Regensburger va informar que un ex integrant del cor havia fet una denúncia d'abusos sexuals, ocorreguts des d'inicis dels anys 60. Mentre que Ratzinger en repetides ocasions, havia esmentat que aquestes denúncies eren de dates anteriors als 30 anys que ell va estar a la presidència del cor, des de 1964 a 1994.

També es van realitzar altres denúncies de que els directius de dues escoles, que proveïen d'integrants al cor, donaven fortes pallisses als seus alumnes. Ratzinger va afirmar al diari alemany que els nens d'una d'aquestes escoles li explicaven sobre els càstigs: "Però no em va semblar en aquell moment que hauria de fer alguna cosa. Si hagués sabut la duresa dels maltractaments hauria dit alguna cosa".

"Per descomptat avui un condemna aquestes accions, i jo també ho faig. Al mateix temps, demano perdó a les víctimes", va afegir el germà del Papa.

"Al principi, jo també en repetides ocasions vaig donar una bufetada a la cara, però sempre vaig tenir remordiments per això, i em vaig sentir feliç quan el càstig físic va ser declarat il.legal el 1980", va dir Ratzinger.


EL HERMANO DEL PAPA RECONOCE QUE PEGÓ A NIÑOS DE UN FAMOSO CORO ALEMÁN

El sacerdote Georg Ratzinger, hermano del Papa Benedicto XVI, admitió que abofeteaba a los niños que integraban un famoso coro de Alemania, cuando estuvo a cargo de él en los años 60, así lo confirmó en una entrevista al diario alemán Passauer Neue Presse.

Además, Ratzinger reconoció que estaba al tanto de las acusaciones de castigos físicos en una escuela primaria vinculada al coro Regensburger Domspatzen, pero que no hizo nada al respecto, sin embargo señaló que no sabía de las acusaciones de abuso sexual en el coro.

La semana pasada la diócesis de Regensburger informó que un ex integrante del coro, había hecho una denuncia de abusos sexuales ocurridos a inicios de los años 60. Mientras que Ratzinger en repetidas ocasiones, mencionó que esas denuncias son de fechas anteriores a los 30 años que él estuvo en la presidencia del coro.

También se realizaron otras denuncias de que los directivos de dos escuelas que proveían de integrantes al coro, daban fuertes palizas a sus alumnos. Ratzinger afirmó al diario alemán que los niños de una de esas escuelas, le contaban sobre los castigos, “pero no me pareció en ese momento que debería hacer algo al respecto. Si hubiera sabido la dureza de los maltratos hubiera dicho algo”.

“Por supuesto hoy uno condena esas acciones, y yo también lo hago. Al mismo tiempo, pido perdón a las víctimas”, agregó el hermano del Papa.

“Al principio, yo también en repetidas ocasiones di una bofetada en la cara, pero siempre tuve remordimientos por eso, y me sentí feliz cuando el castigo físico fue declarado ilegal en 1980”, dijo Ratzinger.



EUA: Els sionistes se'n riuen de Biden i la pau

EUA condemna al govern sionista de Palestina per la intenció de construir nous habitatges a Jerusalem Est. Mentre Joe Biden i Netanyahu tornen a fer teatre davant les càmeres, i parlen de reobrir un procés de pau que, donada la política real sionista d'ocupació i represió, resulta més que ridícul. L'AN Palestina ja va dir ahir que la decisió israeliana: "Torpedina les negociacions que encara estan per iniciar-se, i condemna al fracàs les gestions dels EUA". I van... 60 anys?

EUA va censurar a Israel per la intenció de construir 1.600 habitatges nous a Ramat Shlomo, un dels molts assentaments sionistes, situat a la part oriental de Jerusalem que és un territori ocupat i robat als palestins amb el consentiment dels seus principats aliats: Wall Street i Buckingham.

El Govern israelià va fer públic aquest pla un dia després que Washington va anunciar la propera reobertura del diàleg entre Israel i els palestins, per ara, en forma de converses indirectes amb la mediació dels EUA.

El vicepresident nord-americà, Joseph Biden, de visita a Israel, va subratllar: "La substància i el moment de l'anunci, a la llum de les properes negociacions, són un pas que soscava la confiança que es necessita ara".

El diàleg directe entre Israel i els palestins es va interrompre a finals de 2008, arran de l'operació militar israeliana a la Franja de Gaza. L'Autoritat Nacional Palestina (ANP) condiciona la seva reobertura al cessament total de la construcció d'assentaments jueus en els territoris ocupats.

Tot plegat, es demostra que la façana i política d'aparador americanes segueixen sent una pantomima front a les reals estratègies del Pentàgon i els seus amos de Wall Street i la City: Ocupar, robar i colonitzar!

El tribunal de La Haia, mentre, com els d'aquí, es mira el melic i protesta demanant un respecte que no es mereix, ni de lluny.


EEUU condena a Israel por la intención de construir nuevas viviendas en Jerusalén Este
EEUU censuró a Israel por la intención de construir 1.600 viviendas nuevas en Ramat Shlomo, un asentamiento judío situado en la parte oriental de Jerusalén que es un territorio ocupado.

El Gobierno israelí hizo público este plan un día después de que Washington anunció la próxima reapertura del diálogo entre Israel y los palestinos, por ahora, en forma de conversaciones indirectas con la mediación de EEUU.

El vicepresidente estadounidense, Joseph Biden, de visita en Israel, subrayó que "la sustancia y el momento del anuncio, a la luz de las próximas negociaciones, son un paso que socava la confianza que se necesita ahora".

El diálogo directo entre Israel y los palestinos se interrumpió a finales de 2008, a raíz de la operación militar israelí en la Franja de Gaza. La Autoridad Nacional Palestina (ANP) condiciona su reapertura al cese total de la construcción de asentamientos judíos en los territorios ocupados.

Un portavoz de la ANP afirmó ayer que la decisión israelí "torpedea las negociaciones que todavía están por iniciarse y condena al fracaso las gestiones de EEUU".



UDC: La corrupció creix i s'escampa

El finançament i els comptes dels democrata-cristians de Catalunya (UDC), estan sota sospita. Dies després que el Tribunal de Comptes imposés al partit de Josep Antoni Duran i Lleida una multa de 271.000 euros, per acceptar donatius il·legals, ha transcendit que el departament de Justícia de la Generalitat, mitjançant el Protectorat de Fundacions, ha obert una inspecció a la Fundació Catalana per a les Relacions Internacionals (Intercat) perquè no informa de les seves activitats des de l'any 2005.

Investiguen més irregularitats en una altra fundació d'Unio


La Fundació Catalana per a les Relacions Internacionals ha rebutjat entregar els seus comptes i va finançar amb 23.000 euros la fundació Catalunya i Territori, sota sospita per presumptament haver pagat actes del partit. Josep Maria Pelegrí, Salvador Sedó i Jordi Casas són dirigents de la fundació investigada.

Aquesta fundació, vinculada totalment a UDC, ha rebutjat durant tres anys consecutius entregar els seus comptes al Protectorat de Fundacions, tal com marca la llei, i en aquest període ha finançat Catalunya i Territori, una altra fundacio vinculada al partit democratacristià que està sent investigada, precisament, per un suposat finançament irregular de la formació. Tot i que en els darrers anys l'activitat d'Intercat ha estat molt minsa, el 2008 va finançar amb 23.000 euros Catalunya i Territori.

La fiscalia està investigant aquesta darrera fundació per presumpte finançament irregular, que també ha incomplert els seus objectius fundacionals. La sospita és que Catalunya i Territori hauria pagat part de les despeses d'organització de diversos congressos d'Unió i li va vendre cinc locals a meitat del preu de mercat, tot i que els seus objectius fundacionals només eren la recuperació i la divulgació de les tradicions socials i culturals, i la promoció de les capacitats productives de col·lectius i territoris.

Els vincles entre Intercat i UDC són evidents. La seu social de la fundació està ubicada a l'immoble que va ser la seu central del partit fins fa tres anys. El seu president és Salvador Sedó, dirigent d'Unió i candidat a les passades eleccions europees. El secretari és Antoni Isac Aguilar, membre del comitè de Govern i secretari de finances del partit. Els tres vocals de la fundació són Jordi Casas, portaveu d'Unió al Senat; Josep Maria Pelegrí, secretari general d'Unió i portaveu adjunt de CiU al Parlament; i Alfred Albiol, exdiputat al Parlament.

Segons fonts del partit citades pel rotatiu, el donatiu de 23.000 euros es va acabar cancel·lant. La realitat, però, és que les sospites sobre el finançament d'Unió van augmentar des de que es van eliminar per llei les donacions anònimes als partits. Per exemple, l'Institut d'Estudis Humanitaris Miquel Coll i Alentorn, la principal fundació d'UDC, va disparar els seus ingressos opacs el 2007, un any després que les donacions anònimes als partits es prohibissin. Va passar d'ingressar 30.000 euros en aquest concepte a 1,2 milions d'euros.





Corea del Nord en peu de guerra

Pyongyang ha anunciat la mobilització del seu exèrcit, arran de les maniobres conjuntes que van iniciar els EUA i Corea del Sud, va comunicar el Comandament de l'Exèrcit nord-coreà, citat per l'agència xinesa Xinhua: "L'Exèrcit Popular de Corea sabrà defensar les fronteres del país i respondrà a qualsevol intent dels agressors de donar un cop preventiu", assenyala el comunicat.

Les maniobres anuals, que van iniciar ahir els EUA i Corea del Sud, hauran de realitzar-se fins al 18 de març en el territori sud-coreà, amb la participació de 20.000 efectius nord-americans i altres tants sud-coreans.

Corea del Nord ha criticat durament les maniobres i va amenaçar de suspendre el procés de desnuclearització de la península coreana.


Pyongyang moviliza su Ejército a raíz de las maniobras conjuntas de EEUU y Corea del Sur

Pyongyang anunció la movilización de su Ejército a raíz de las maniobras conjuntas que iniciaron hoy EEUU y Corea del Sur, comunicó el Mando del Ejército norcoreano, citado por la agencia china Xinhua.

"El Ejército Popular de Corea sabrá defender las fronteras del país y responderá a cualquier intento de los agresores de asestar un golpe preventivo", señala el comunicado.

Las maniobras anuales que iniciaron hoy EEUU y Corea del Sur deberán realizarse hasta el 18 de marzo en el territorio surcoreano con la participación de 20.000 efectivos estadounidenses y otros tantos surcoreanos.

Corea del Norte ha criticado duramente las maniobras y amenazó con suspender el proceso de desnuclearización de la península coreana.



Mena: "Falange, calumniada per Garzón?"

Garzón va intentar investigar els crims del franquisme. Hi havia, i hi ha, base jurídica nacional i internacional suficient perquè aquesta recerca sigui possible, i per a que Garzón sigui competent. Però no se li ha permès. I, encara més, per a vergonya internacional de tots nosaltres, se'l transforma d'investigador en investigat, de jutge a acusat. José María Mena, exfiscal en cap de Catalunya.

S'està parlant, amb raonable insistència, i amb majoritària preocupació, dels assumptes penals que es segueixen contra Garzón, acusant-lo de prevaricador per haver intentat investigar els crims del franquisme i donar satisfacció a les víctimes.

Però encara hi ha més. L'Audiència Nacional va admetre a tràmit una querella interposada per Falange Española de las JONS contra Garzón, entre altres coses, per "vulnerar el dret a l'honor de les persones que apareixen ressenyades en el seu acte com a responsables de crims contra la humanitat". I el fonament d'aquesta imputació seria, segons els falangistes, que "aquesta manera de procedir és calumniós i atenta a l'honor del nostre moviment i els seus membres".

La calúmnia, segons el Codi Penal, és la imputació d'un delicte feta amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu de la veritat. L'acusat de calúmnia queda exempt de tota pena provant el fet criminal que ha imputat. Hauria de ser clar, per a qualsevol, que quan un jutge d'instrucció redacta una decisió descrivint fets delictius atribuïts a determinades persones, no és insultant, per més que digui que són, indiciàriament, delinqüents.

Una altra manera d'entendre el treball dels jutges d'instrucció portaria a concloure que tots són calumniadors cada vegada que atribueixen, indiciàriament, delictes als implicats en els assumptes instruïts. Per això no és fàcil entendre que aquesta sorprenent acusació de calumniador dels falangistes contra Garzón hagi pogut passar ni tan sols el primer filtre jurídic d'un tribunal de dret, imparcial i democràtic.

Garzón va intentar investigar els crims del franquisme. Hi havia, i hi ha, base jurídica nacional i internacional suficient perquè aquesta recerca sigui possible, i per a que Garzón sigui competent. Però no se li ha permès. I, encara més, per a vergonya internacional de tots nosaltres, se li canvia d'investigador a investigat, de jutge a acusat.

La querella dels falangistes, però, i Perdoneu el sarcasme, ens podria donar alguna esperança... En efecte: Al jutge Garzón no se li ha permès complir amb la seva obligació d'investigar uns crims i defensar a unes víctimes. Però l'acusat Garzón hauran de permetre exercir el seu dret a demostrar que les suposades calúmnies no són tals, perquè els fets afirmats en el seu acte són certes.

A hores d'ara, per vergonya de tots nosaltres, s'ha de demostrar que García Lorca ja no viu, que ja no viuen els milers i milers d'assassinats, que els falangistes assassinaven, que el pretès honor del seu moviment ha de conviure amb aquest oprobi ignominiós. I cal demostrar-ho perquè un jutge que va voler demostrar-ho no sigui condemnat per haver-lo intentat. El món al revés.

D'altra banda, i no sabrem si és casual, es dóna l'estranya circumstància que els falangistes fa cinc mesos que van interposar la seva querella, i el jutge instructor del cas, tan agut i prolix en la seva funció inquisitòria contra Garzón, i a donar pista als altres honorables querellants, tan profundament demòcrates com els falangistes, a aquests últims no els ha donat entrada en el procés, condició necessària perquè l'acusat per ells, Garzón, pugui exercir el seu dret a demostrar que la història d'Espanya és la que és.

Uns pensen que són casualitats del procés. Altres pensen que el procés contra Garzón no és casual. I els juristes demòcrates temem sortir al carrer perquè de seguida ens pregunten que com és possible això de Garzón".


José María Mena, ex fiscal jefe de Cataluña. Se está hablando con razonable insistencia, y con mayoritaria preocupación, de los asuntos penales que se siguen contra Garzón acusándole de prevaricador por haber intentado investigar los crímenes del franquismo, y dar satisfacción a las víctimas.

Pero aún hay más. La Audiencia Nacional admitió a trámite una querella interpuesta por Falange Española de las JONS contra Garzón, entre otras cosas, por "vulnerar el derecho al honor de las personas que aparecen reseñadas en su auto como responsables de crímenes contra la humanidad". Y el fundamento de tal imputación sería, según los falangistas, que "tal proceder es calumnioso y atenta al honor de nuestro movimiento y sus miembros".

La calumnia, según el Código Penal, es la imputación de un delito hecha con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio de la verdad. El acusado de calumnia queda exento de toda pena probando el hecho criminal que ha imputado. Debería ser claro para cualquiera que cuando un juez de instrucción redacta una decisión describiendo hechos delictivos atribuidos a determinadas personas, no está insultándolas, por más que diga que son, indiciariamente, delincuentes.

Otro modo de entender el trabajo de los jueces de instrucción llevaría a concluir que todos son calumniadores cada vez que atribuyen, indiciariamente, delitos a los implicados en los asuntos instruidos. Por eso no es fácil entender que esta sorprendente acusación de calumniador de los falangistas contra Garzón haya podido pasar ni siquiera el primer filtro jurídico de un tribunal de derecho, imparcial y democrático.

Garzón intentó investigar los crímenes del franquismo. Había, y hay, base jurídica nacional e internacional suficiente para que esa investigación sea posible, y para que Garzón sea competente. Pero no se le ha permitido. Y, aún más, para vergüenza internacional de todos nosotros, se le cambia de investigador a investigado, de juez a acusado.

La querella de los falangistas, sin embargo, y perdóneseme el sarcasmo, nos podría dar alguna esperanza... En efecto: Al juez Garzón no se le ha permitido cumplir con su obligación de investigar unos crímenes y defender a unas víctimas. Pero al acusado Garzón tendrán que permitirle ejercer su derecho a demostrar que las supuestas calumnias no son tales, porque los hechos afirmados en su auto son ciertos.

A estas alturas, para bochorno de todos nosotros, hay que demostrar que García Lorca ya no vive, que ya no viven los miles y miles de asesinados, que los falangistas asesinaban, que el pretendido honor de su movimiento debe convivir con ese baldón ignominioso. Y hay que demostrarlo para que un juez que quiso demostrarlo no resulte condenado por haberlo intentado. El mundo al revés.

Por otra parte, y no sabremos si es casual, se da la extraña circunstancia de que los falangistas hace cinco meses que interpusieron su querella, y el juez instructor del caso, tan agudo y prolijo en su función inquisitoria contra Garzón, y en dar cancha a los otros honorables querellantes, tan profundamente demócratas como los falangistas, a estos últimos no les ha dado entrada en el proceso, condición necesaria para que el acusado por ellos, Garzón, pueda ejercer su derecho a demostrar que la historia de España es la que es.

Unos piensan que son casualidades del proceso. Otros piensan que el proceso contra Garzón no es casual. Y los juristas demócratas tememos salir a la calle porque enseguida nos preguntan que cómo es posible lo de Garzón.



Islàndia: "Que paguin els banquers!"

Islàndia rebutjà el pacte de pagament a britànics i holandesos. El poble d'Islàndia va expressar la seva ira contra banquers i polítics que han arruïnat l'economia, al rebutjar, per aclaparadora majoria, l'acord per a pagar els deutes que tenen amb el Regne Unit i Holanda. La població d'Islàndia va rebutjar, en referèndum i per majoria, el reemborsament, al Regne Unit i Holanda, del gegantí deute. El 93% dels votants i les votants es van manifestar contra l'acord que es va negociar l'any passat entre els tres governs, i només l'1,6% l'aprova.

Segons el conveni, Islàndia es comprometia al pagament de 3.800 milions d'euros (5.200 milions de dòlars), així com un 5,5% d'interessos, per la fallida del banc islandès Icesave, fins l'any 2024. Aquesta xifra representa més d'un terç del PIB islandès.

Entre les 320.000 persones de la nació insular es va despertar una particular indignació per l'elevada càrrega dels interessos.

La primera ministra d'Islàndia, Jóhanna Sigurdardóttir, va declarar no estar sorpresa pel no dels ciutadans a l'acord original. Prèviament, havia explicat que el referèndum no tenia sentit a causa dels canvis en l'estat de les negociacions amb britànics i holandesos. Per aquesta raó, també va desistir d'emetre el seu vot.

Noves negociacions

Islàndia ha de tornar a la taula de negociacions amb els britànics i holandesos, amb l'esperança d'arribar a un nou acord amb rapidesa. El ministre de Relacions Exteriors islandès, Ossur Skarphethinsson, va dir a un grup de periodistes que el Regne Unit i Holanda han indicat que estan disposats a mantenir noves negociacions.

Com més temps es tardi, més dolorós serà per Islàndia en termes financers. S'ha de resoldre l'anomenada disputa "Icesave" perquè l'ajuda internacional comenci a fluir cap a la seva economia, que es va contreure en prop d'un 7,7% l'any passat i es preveu que tornarà a reduir-se el 2010.

El Fons Monetari Internacional i els països nòrdics han promès prestar a Islàndia prop de 4.500 milions de dòlars per ajudar-la a impulsar la seva economia. Però després de pagaments inicials, la major part de l'efectiu va quedar congelat a l'espera de la resolució del deute de Icesave.

El referèndum efectuat a Islàndia és el primer des de la seva independència de Dinamarca el 1944. Va ser obligat per la negativa del president del país a signar una llei al gener sobre els termes de pagament negociats pel Govern i aprovats pel Parlament.

Què paguin els banquers

La participació electoral va estar molt per sota de l'habitual en els comicis. A més, un 5,2% dels vots emesos van ser invàlids, però és: "Un missatge molt clar sobre la decepció i fúria dels votants", segons va indicar el ministre de Finances Steingrimur Sigfusson.

Si bé els sondejos mostren que els islandesos creuen que el deute ha de ser retornat, es ressenten a haver de pagar un compte pels errors d'un petit nombre de banquers i sota la supervisió de governs estrangers.

Els deutes de Icesave pugen a més de 15.000 dòlars per cada una de les 320.000 persones a l'illa. El deute va sorgir després que els principals bancs d'Islàndia van fer fallida, en un plaç de pocs dies el 2008, pressionats per deutes i sense possibilitats d'accedir a crèdits durant la crisi financera mundial.

Prop de 400.000 estalviadors al Regne Unit i Holanda tenien dipòsits en un dels bancs dins dels comptes de dipòsit a internet Icesave. Els dos països van compensar als seus estalviadors i des de llavors han exigit la devolució dels seus diners.


Islandia rechaza pacto de pago a británicos y holandeses

Islandeses en marcha de protesta el pasado 5 de marzo.
Los votantes islandeses expresaron su ira contra los banqueros y políticos que arruinaron la economía al rechazar por abrumadora mayoría acuerdo para pagar deudas con el Reino Unido y Holanda.


La población de Islandia rechazó el sábado en un referéndum y por mayoría el reembolso al Reino Unido y Holanda de una gigantesca deuda. El 93 por ciento de los votantes se manifestó contra el acuerdo negociado el año pasado entre los tres gobiernos y solamente el 1,6 por ciento brindó su aprobación.

Según el convenio Islandia se comprometía al pago de 3.800 millones de euros (5.200 millones de dólares), así como un 5,5 por ciento de intereses por la quiebra del banco islandés Icesave hasta el año 2024. Esta cifra representa más de un tercio del PIB islandés.

Entre los 320.000 ciudadanos de la nación insular despertó particular indignación la elevada carga de intereses.

La primera ministra de Islandia, Jóhanna Sigurdardóttir, declaró no estar sorprendida por el no de los ciudadanos al acuerdo original. Previamente, había explicado que el referéndum no tenía sentido debido a los cambios en el estado de las negociaciones con británicos y holandeses. Por esa razón, también desistió de emitir su voto.

Nuevas negociaciones

Islandia debe ahora regresar a la mesa de negociaciones con los británicos y holandeses con la esperanza de alcanzar un nuevo acuerdo con rapidez. El ministro de Relaciones Exteriores islandés, Ossur Skarphethinsson, dijo a periodistas que el Reino Unido y Holanda han indicado que están dispuestos a mantener nuevas negociaciones.

Mientras más tiempo tarde, más doloroso será para Islandia en términos financieros. Se debe resolver la llamada disputa "Icesave" para que la ayuda internacional comience a fluir hacia su economía, que se contrajo en cerca de un 7,7 por ciento el año pasado y se prevé que volverá a reducirse en el 2010.

El Fondo Monetario Internacional y los países nórdicos han prometido prestar a Islandia cerca de 4.500 millones de dólares para ayudarla a impulsar su economía. Pero luego de pagos iniciales, la mayor parte del efectivo quedó congelada a la espera de la resolución de la deuda de Icesave.

Información previa al referéndum.Bildunterschrift: Großansicht des Bildes mit der Bildunterschrift: Información previa al referéndum. El referéndum efectuado en Islandia es el primero desde su independencia de Dinamarca en 1944. Fue obligado por la negativa del presidente del país a firmar una ley en enero sobre los términos de pago negociados por el Gobierno y aprobados por el Parlamento.

Qué paguen los banqueros

La participación electoral estuvo muy por debajo de la habitual en los comicios. Además, un 5,2 por ciento de los votos emitidos fueron inválidos, pero es un "un mensaje muy claro sobre la decepción y furia de los votantes" según indicó el ministro de Finanzas Steingrimur Sigfusson.

Si bien sondeos muestran que los islandeses creen que la deuda debe ser devuelta, se resienten a tener que pagar una cuenta por los errores de un pequeño número de banqueros bajo la supervisión de gobiernos extranjeros.

Las deudas de Icesave ascienden a más de 15.000 dólares por cada una de las 320.000 personas en la isla. La deuda surgió después de que los principales bancos de Islandia quebraron en un laso de pocos días en el 2008, presionados por deudas y sin posibilidades de acceder a crédito durante la crisis financiera mundial.

Cerca de 400.000 ahorradores en el Reino Unido y Holanda tenían depósitos en uno de los bancos dentro de las cuentas de depósito en internet Icesave. Ambos países compensaron a sus ahorristas y desde entonces han exigido la devolución de su dinero.



Shell, Exxon i Texaco darrera el cop d'Hondures

Zelaya ha explicat que els atacs en contra del seu govern es van iniciar arran de que decidís acabar amb el monopoli que van mantenir els governs de torn a Hondures amb les empreses petrolieres, el qual es basava en un sobrepreu que beneficiava a les transnacionals subministradores de petroli al seu país: Shell, Exxon i Texaco, que és com dir, les reines d'Anglaterra i Holanda, i els sionistes Rockefeller i Rothschild, que són els principals propietaris de les més grans petrolieres del món.

El petroli és la veritable arrel del cop a Hondures

El petroli és la veritable arrel del cop d'Estat perpetrat en contra del president Manuel Zelaya, així ho va confirmar el president deposat d'Hondures durant una entrevista concedida al programa Dossier, que transmet la Veneçolana de Televisió.
Va referir que, tot just instal.lat en el càrrec presidencial, va sol.licitar a aquestes companyies modificar els preus de venda del combustible, ja que les mateixes gaudien del que va qualificar com un "pacte de corrupció".

Detallar que aquest pacte es basava en un guany il.legal destinat als importadors, establert en 3 centaus de dòlar per galó, el que significa 60 milions de dòlars a l'any que Hondures ha de pagar-li a les tres companyies en qüestió.

Zelaya va recordar que arran d'aquesta sol.licitud, va començar a rebre amenaces de desproveïment, davant la qual cosa es va acostar al president Hugo Chávez, per tal de buscar alternatives per enfrontar l'ultimàtum: "Això va portar a una reacció totalment injustificada de la dreta més reaccionària del continent, una reacció grollera, no només en contra meva sinó en contra del president de Veneçuela", va afegir.

Igualment, Zelaya va revelar que durant el seu mandat, havia ordenat una exploració petroliera per verificar el potencial energètic del Carib hondureny, els resultats, malauradament, van ser lliurats al govern colpista de Roberto Micheletti.

"Investiguem una mica on hi ha l'estudi, perquè havia de lliurar al mes de novembre, i va ser lliurat a la dictadura. Per què no publiquen l'estudi? Hi ha suficient petroli per a Hondures? O és que volen ells apropiar-se d'aquest petroli? S'està evidenciant que tenien una missió, una agenda de complir amb el cop d'estat", va expressar.


El petróleo es la verdadera raíz del golpe en Honduras

El petróleo es la verdadera raíz del golpe de Estado perpetrado en contra del presidente Manuel Zelaya, así lo confirmó el Presidente depuesto de Honduras durante una entrevista concedida al programa Dossier, que transmite Venezolana de Televisión.

Zelaya explicó que los ataques en contra de su gobierno iniciaron a raíz de que decidiera acabar con el monopolio que mantuvieron los gobiernos de turno en Honduras con las empresas petroleras, el cual se basaba en un sobreprecio que beneficiaba a las transnacionales responsables de suministrar petróleo a su país: Shell, Exxon y Texaco.

Refirió que recién instalado en el cargo presidencial, solicitó a estas compañías modificar los precios de venta del combustible, pues las mismas disfrutaban de lo que calificó como un “pacto de corrupción”.

Detalló que dicho pacto se basaba en una ganancia ilegal destinada a los importadores, establecida en 3 centavos de dólar por galón, lo que significaba 60 millones de dólares al año que Honduras debía pagarle a las tres compañías en cuestión.

Zelaya recordó que a raíz de dicha solicitud, comenzó a recibir amenazas de desabastecimiento, ante lo cual se acercó al presidente Hugo Chávez, a fin de buscar alternativas para enfrentar el ultimátum.

“Eso trajo una reacción totalmente injustificada de la derecha más reaccionaria del continente, una reacción grosera, no solamente en contra mía sino en contra del presidente de Venezuela”, agregó.

Igualmente, Zelaya reveló que durante su mandato, había ordenado una exploración petrolera para verificar el potencial energético del Caribe Hondureño, cuyos resultados, lamentablemente, fueron entregados al gobierno golpista de Roberto Micheletti.

“Investiguemos un poco donde está el estudio, porque tenía que entregarse en el mes de noviembre, fue entregado a la dictadura. ¿Por qué no publican el estudio? ¿Hay suficiente petróleo para Honduras? ¿O es que quieren ellos apropiarse de ese petróleo? (...) Está evidenciándose que tenían una misión, una agenda que cumplir con el golpe de estado”, expresó.



"Ingredients de la vida" a Orió

Astrònoms de l'Agència Espacial Europea han descobert rastres de nombroses molècules orgàniques, precursores de la vida, en una nebulosa de la constel.lació d'Orió, a 1.300 anys llum de la Terra, segons consta a la web de l'ESA. A la nebulosa M42, coneguda també com NGG 1976, hi ha rastres de moltes molècules orgàniques, en particular, aigua, metanol, cianur d'hidrogen, diòxid de sofre, èter dimetílic, formaldehid, àcid sulfhídric i monòxid de carboni.

El descobriment va ser realitzat amb l'ajuda d'un espectròmetre d'alta resolució a bord de l'observatori espacial europeu Herschel. Són les primeres dades sobre la composició químiques d'una àrea que està en procés d'activa formació d'astres i planetes. Se suposa que els investigadors obtindran en el futur empremtes d'altres substàncies orgàniques en la mateixa nebulosa.

L'observatori Herschel, operatiu des de maig passat, és el més gran i el més poderós telescopi infraroig enviat a l'òrbita fins ara. El seu mirall té 3,5 metres de diàmetre, el que permet mesurar la radiació d'ones llargues provinent dels objectes més freds i més remots de l'Univers.


Descubren "ingredientes de la vida" en la constelación del Orión
Astrónomos descubrieron rastros de numerosas moléculas orgánicas, precursoras de la vida, en una nebulosa de la constelación del Orión, a 1.300 años luz de la Tierra, consta en una nota publicada en la web de la Agencia Espacial Europea (ESA, por su sigla en inglés).

El descubrimiento fue realizado con la ayuda de un espectrómetro de alta resolución a bordo del observatorio espacial europeo Herschel. Resultó que en la nebulosa M42, conocida también como NGG 1976, hay rastros de muchas moléculas orgánicas, en particular, agua, metanol, cianuro de hidrógeno, dióxido de azufre, éter dimetílico, formaldehido, ácido sulfhídrico y monóxido de carbono.

Son los primeros datos sobre la composición químicas de un área que está en proceso de activa formación de astros y planetas. Se supone que los investigadores obtendrán en el futuro huellas de otras sustancias orgánicas en la misma nebulosa.

El observatorio Herschel, operativo desde mayo pasado, es el mayor y el más poderoso telescopio infrarrojo enviado a la órbita hasta la fecha. Su espejo tiene 3,5 metros de diámetro, lo que permite medir la radiación de ondas largas proveniente de los objetos más fríos y más remotos del Universo.



"Servents sexuals" al cole d'elit de Cohn Bendit

El col·legi d'elit privat Odenwald, a Heppenheim, al sud de la RFA, que compta amb uns 200 alumnes i és una escola model segons la UNESCO, compta amb figures prominents entre els seus exalumnes, com ara el polític verd Daniel Cohn Bendit, així com l'escriptor Klaus Mann, primogènit del també escriptor Thomas Mann. En els últims dies va saltar a l'opinió pública que entre el 1970 i 1985 alguns menors van ser utilitzats com a "servents sexuals" per alguns mestres, durant els caps de setmana.

Els casos d'abús sexual esquitxen ara a un col·legi laic al sud d'Alemanya, on s'estima que podria haver fins a un centenar de víctimes. L'escàndol ha desencadenat un debat sobre els terminis de prescripció.

El renombrat col·legi alemany de Odenwald, a la localitat de Heppenheim, al sud d'Alemanya, es troba en l'ull de l'huracà en denunciar quatre ex alumnes que van ser abusats sexualment pels seus professors. Entre ells hi ha el cas d'una dona, que segons la directora de l'escola, Margarita Kaufmann: "La seva experiència ha d'haver estat tan terrible perque es va posar a plorar per telèfon". En els últims dies va saltar a l'opinió pública que entre 1970 i 1985 alguns menors van ser usats com "servents sexuals" per mestres durant els caps de setmana.

La fiscalia de Darmstadt condueix les investigacions contra tres antics professors de l'escola, després d'elevar a 24 el nombre d'escolars que van ser víctimes d'abusos sexuals. L'escola va obrir una línia telefònica per atendre les queixes després de demanar als alumnes que van cursar estudis durant les dècades dels anys 70 i 80 que reportessin qualsevol abús. S'estima que podria haver fins a cent casos d'abusos de menors.

El col.legi privat ha tingut molts alumnes prominents.

El col·legi d'elit privat que compta amb uns 200 alumnes i és una escola model de la UNESCO compta amb figures prominents entre els seus exalumnes, com ara el polític verd Daniel Cohn Bendit, així com l'escriptor Klaus Mann, primogènit del també escriptor Thomas Mann. El 2005 la revista econòmica Capital, va qualificar a l'escola com la millor en l'estat federat de Hessen en el nivell de batxillerat superior.

El cas es suma a una sèrie d'escàndols en altres institucions educatives vinculades amb ordres religioses. El primer a saltar a la llum pública el passat mes de gener va ser el Canisius Kollege a Berlín i al qual li han seguit nombrosos internats.

Des de finals de la dècada dels 90 va haver acusacions d'abús contra l'ex rector de l'escola Odenwald. Tot i que l'any següent van començar les investigacions, aquestes van ser suspeses al confirmar que els delictes havien prescrit. L'escola Odenwald compleix l'abril cent anys d'existència.

Debat al voltant de la prescripció de delictes

El cas ha desfermat a Alemanya una discussió sobre els terminis de prescripció d'aquest tipus de delictes. La ministra de Justícia bavaresa, Beate Merk, va demanar que s'allarguin com a mínim 30 anys més. La ministra alemanya de Justícia, Sabine Leutheusser Schnarrenberger va acusar el Vaticà d'impedir l'aclariment d'escàndols d'abusos sexuals en institucions catòliques i va emfatitzar que l'allargar els terminis de prescripció no ajuden en res per si mateixos si la víctima els denuncia 40 o 50 anys després de ocorreguts. La ministra va criticar la cultura del silenci existent en moltes escoles i va dir que aquest és el principal obstacle per aclarir i castigar aquest tipus de delictes.

Segons les lleis alemanyes, un abús contra un menor caduca cinc anys després que la víctima ha complert els 18 anys d'edat. El termini augmenta quan ha estat greu o quan hi ha hagut una violació, que pot prescriure fins a 20 anys després de ocorreguda. Per a les víctimes sovint el temps no aconsegueix tancar les ferides.


Abusos contra menores: heridas que el tiempo no cierra

El colegio Odenwald, en Heppenheim, en el sur de Alemania.
Los casos de abuso sexual salpican ahora a un colegio laico en el sur de Alemania, donde se estima que podría haber hasta un centenar de víctimas. El escándalo ha desatado un debate sobre los plazos de prescripción.

El renombrado colegio alemán de Odenwald, en la localidad de Heppenheim, en el sur de Alemania, se encuentra en el ojo del huracán al denunciar cuatro ex alumnos que fueron abusados sexualmente por sus profesores. Entre ellos se encuentra el caso de una mujer, que según la directora del colegio, Margarita Kaufmann, "su experiencia debe haber sido tan terrible que se puso a llorar por teléfono". En los últimos días saltó a la opinión pública que entre 1970 y 1985 algunos menores fueron usados como "sirvientes sexuales" por maestros durante los fines de semana.

La fiscalía de Darmstadt conduce las investigaciones contra tres antiguos profesores del colegio, después de elevarse a 24 el número de escolares que fueron víctimas de abusos sexuales. El colegio abrió una línea telefónica para atender las quejas después de pedir a los alumnos que cursaron estudios durante las décadas de los años 70 y 80 que reportaran cualquier abuso. Se estima que podría haber hasta cien casos de abusos de menores.

El colegio privado ha tenido muchos alumnos prominentes.

El colegio de élite privado que cuenta con unos 200 alumnos y es una escuela modelo de la UNESCO cuenta con figuras prominentes entre sus ex alumnos, tales como el político verde Daniel Cohn Bendit, así como el escritor Klaus Mann, primogénito del también escritor Thomas Mann. En el 2005 la revista económica Capital, calificó al colegio como el mejor en el estado federado de Hesse en el nivel de bachillerato superior.

El caso se suma a una serie de escándalos en otras instituciones educativas vinculadas con órdenes religiosas. El primero en saltar a la luz pública el pasado mes de enero fue el Canisius Kolleg en Berlín y al que le han seguido numerosos internados.

Desde finales de la década de los 90 hubo acusaciones de abuso contra el ex rector del colegio Odenwald. A pesar de que al año siguiente comenzaron las investigaciones, éstas fueron suspendidas al confirmarse que los delitos habían prescrito. El colegio Odenwald cumple en abril cien años de existencia.

La directora Margarita Kaufmann.Bildunterschrift: Großansicht des Bildes mit der Bildunterschrift: La directora Margarita Kaufmann.

Debate en torno a la prescripción de delitos

El caso ha desatado en Alemania una discusión sobre los plazos de prescripción de este tipo de delitos. La ministra de Justicia bávara, Beate Merk, pidió que se prolonguen por lo menos 30 años más. La ministra alemana de Justicia, Sabine Leutheusser Schnarrenberger acusó al Vaticano de impedir el esclarecimiento de escándalos de abusos sexuales en instituciones católicas y enfatizó que el prolongar los plazos de prescripción no ayudan en nada por sí mismos si la víctima los denuncia 40 o 50 años después de ocurridos. La ministra criticó la cultura del silencio existente en muchas escuelas y dijo que ése es el principal obstáculo para esclarecer y castigar este tipo de delitos.

Según las leyes alemanas, un abuso contra un menor caduca cinco años después de que la víctima ha cumplido los 18 años de edad. El plazo aumenta cuando ha sido grave o cuando ha tenido lugar una violación, que puede prescribir hasta 20 años después de ocurrida. Para las víctimas a menudo el tiempo no logra cerrar las heridas.



Japó: L'imperi tirànic dels mentiders

Durant 60 anys el Japó ha mentit a propis i estranys, havent signat amb els EUA un pacte secret que donava via lliure a l'exèrcit americà per emprar el territori japonés com a propi, sense donar explicacions a ningú. Negat pels successius governs del Partit Liberal Demòcrata (PLD) durant 54 anys, els pactes entre Tòquio i Washington abordaven des del pas d'armes nuclears pel Japó fins a l'ús de les bases militars dels EUA a l'arxipèlag sense consulta prèvia.

L'existència d'aquests acords ha estat confirmada avui per una comissió especial creada pel Govern del Partit Democràtic (PD) al setembre, tot just deu dies després de la seva arribada al poder després d'una històrica victòria electoral.

Fins aquell moment, els successius governs del PLD, que va governar el Japó de forma gairebé ininterrompuda durant els últims 54 anys, havien negat que hi hagués qualsevol acord no revelat amb Washington.

"Acord tàcit"

El ministre nipó d'Exteriors, Katsuya Okada, ha presentat les conclusions de la comissió en una roda de premsa, en què ha deplora que els anteriors governs no hagin reconegut l'existència dels pactes, segellats en la dècada dels anys 60 i 70 del passat segle.

El més controvertit és un "acord tàcit" que, segons la comissió, permetria el pas de vaixells dels EUA amb armes nuclears pel Japó, l'únic país que ha patit atacs nuclears i que manté els principis de no posseir, produir ni permetre armes atòmiques al seu territori.

"No podem establir clarament si es van introduir armes nuclears. No podem aclarir aquest dubte", ha admès Okada davant prop de 200 periodistes que han abarrotat la sala.

A més del possible pas d'armes nuclears, Tòquio va acceptar llavors que Washington utilitzés les seves bases militars al Japó sense consultar prèviament en cas d'una crisi a la península coreana, segons la comissió.

Devolució d'Okinawa

Els experts també van donar per provat que el 1972, coincidint amb la devolució a Japó d'Okinawa-que romania sota control nord-americà-, Tòquio va acceptar pagar quatre milions de dòlars que en principi havia d'haver pagat Washington per la recuperació de terres d'aquesta zona danyades per l'ús militar.

En les seves conclusions, la comissió titlla de "deshonestos" els anteriors governs nipons per no reconèixer els pactes, alguna cosa "inacceptable sota principis democràtics".

(**Resta de l'article: no oblidis esborrar-ho!**)


Tokio desvela los pactos con EEUU en la Guerra Fría

El Ministerio japonés de Exteriores ha desvelado los pactos secretos con EEEUU durante la Guerra Fría.

El ministro japonés de Exteriores, Katsuya Okada. (Yoshikazu TSUNO|AFP)

Negado por los sucesivos gobiernos del Partido Liberal Demócrata (PLD) durante décadas, los pactos entre Tokio y Washington abordaban desde el paso de armas nucleares por Japón hasta el uso de las bases militares de EEUU en el archipiélago sin consulta previa.

La existencia de estos acuerdos ha sido confirmada hoy por una comisión especial creada por el Gobierno del Partido Democrático (PD) en setiembre, apenas diez días después de su llegada al poder tras una histórica victoria electoral.

Hasta entonces, los sucesivos gobiernos del PLD -que gobernó Japón de forma casi ininterrumpida durante los últimos 54 años– habían negado que hubiera cualquier acuerdo no revelado con Washington.

"Acuerdo tácito"


El ministro nipón de Exteriores, Katsuya Okada, ha presentado las conclusiones de la comisión en una rueda de prensa, en la que ha deplorado que los anteriores gobiernos no hubieran reconocido la existencia de los pactos, sellados en la década de los años 60 y 70 del pasado siglo.

El más controvertido es un "acuerdo tácito" que, según la comisión, permitiría el paso de buques de EEUU con armas nucleares por Japón, el único país que ha sufrido ataques nucleares y que mantiene los principios de no poseer, producir ni permitir armas atómicas en su territorio.

"No podemos establecer claramente si se introdujeron armas nucleares. No podemos despejar esa duda", ha admitido Okada ante cerca de 200 periodistas que han abarrotado la sala.

Además del posible paso de armas nucleares, Tokio aceptó entonces que Washington utilizara sus bases militares en Japón sin consultarlo previamente en caso de una crisis en la península coreana, según la comisión.

Devolución de Okinawa

Los expertos también dieron por probado que en 1972, coincidiendo con la devolución a Japón de Okinawa –que permanecía bajo control estadounidense–, Tokio aceptó costear cuatro millones de dólares que en principio debía haber pagado Washington para la recuperación de tierras de esa zona dañadas por el uso militar.

En sus conclusiones, la comisión tacha de "deshonestos" a los anteriores gobiernos nipones por no reconocer los pactos, algo "inaceptable bajo principios democráticos".



Microsoft demana "claredat" a Telefónica

La vicepresidenta de Microsoft Western Europe, Rosa María García, ha demanat a Telefónica "claredat" a l'hora de definir si són els proveïdors o els consumidors de serveis els que han de pagar. A l'escola Esade de Barcelona, García es va mostrar contrària a la proposta que els proveïdors de serveis paguin per utilitzar la infraestructura de comunicacions, ja que és una mesura: "Que no beneficia ni a les pròpies companyies de telefonia" i que l'únic que aconseguiria és monopolitzar el mercat.

La directiva de Microsoft va advertir a Telefónica del risc d'acabar oferint un cable "que no va enlloc" si altres competidors ofereixen continguts sense pagament per ús de la xarxa.

En la seva opinió, "hi ha un món més enllà de ser un cable pel qual passa informació", i que l'important és saber el que volen els clients. En aquest sentit, va afirmar que "el consumidor sap més del que creu, però moltes vegades no ho sap verbalitzar".

Les manifestacions de García s'emmarquen en la polèmica oberta per les operadores sobre la despesa que suposa el desplegament de xarxes més potents i qui ha de sufragar. El president de Telefónica el va reobrir al febrer en afirmar que és evident "que els cercadors d'Internet utilitzen la nostra xarxa sense pagar res, la qual cosa és una sort per a ells i una desgràcia per a nosaltres. Però també és evident que això no pot seguir. Les xarxes les posem nosaltres, els sistemes els fem nosaltres, el servei postvenda ho fem nosaltres, ho fem tot. Això va a canviar, estic convençut ".

A aquesta posició es va sumar el màxim responsable de Vodafone durant el Mobile Congress de Barcelona. El conseller delegat de Vodafone, Arun Sarin, va advertir que les noves xarxes han de crear un "ecosistema més competitiu" que generi ocupació i una nova forma de vida, però que aquest ecosistema "necessita plataformes obertes que facilitin la competència i que permetin monetitzar les inversions en infraestructures que s'estan fent ".


Microsoft pide a Telefónica que aclare a quién quiere cobrar

La vicepresidenta de Microsoft Western Europe, Rosa María García, ha pedido a Telefónica "claridad" a la hora de definir si son los proveedores o los consumidores de servicios los que deben pagar.

En su intervención en la escuela Esade de Barcelona, García se mostró contraria a la propuesta de que los proveedores de servicios paguen por usar la infraestructura de comunicaciones, ya que es una medida "que no beneficia ni a las propias compañías de telefonía" y que lo único que conseguiría es monopolizar el mercado. La directiva de Microsoft advirtió a Telefónica del riesgo de acabar ofreciendo un cable "que no va a ninguna parte" si otros competidores ofertan contenidos sin pago por uso de la red. En su opinión, "hay un mundo más allá de ser un cable por el que pasa información", y que lo importante es saber lo que quieren los clientes. En este sentido, afirmó que "el consumidor sabe más de lo que cree, pero muchas veces no lo sabe verbalizar".

Las manifestaciones de García se enmarcan en la polémica abierta por las operadoras sobre el gasto que supone el despliegue de redes más potentes y quién debe sufragarlo. El presidente de Telefónica lo reabrió en febrero al afirmar que es evidente "que los buscadores de Internet utilizan nuestra red sin pagar nada, lo cual es una suerte para ellos y una desgracia para nosotros. Pero también es evidente que esto no puede seguir. Las redes las ponemos nosotros; los sistemas los hacemos nosotros; el servicio posventa lo hacemos nosotros, lo hacemos todo. Esto va a cambiar, estoy convencido".

A esta posición se sumó el máximo responsable de Vodafone durante el Mobile Congress de Barcelona. El consejero delegado de Vodafone, Vittorio Colao, advirtió que las nuevas redes deben crear un "ecosistema más competitivo" que genere empleo y una nueva forma de vida, pero que ese ecosistema "precisa de plataformas abiertas que faciliten la competencia y que permitan monetizar las inversiones en infraestructuras que se están haciendo".



16.000 morts a l'any per contaminació

Mentre els demagogs governamentals i els sectaris fanàtics de santecolo roben als fumadors l'únic plaer, a base d'augmentar impostos als pobres, amb excuses de "malalt": El 35 per cent de la població espanyola respira aire contaminat, el que afavoreix l'aparició o agreujament de malalties respiratòries, vasculars o els càncers, i més de 16.000 persones moren prematurament cada any a Espanya a causa de la contaminació de l'aire, vuit vegades més morts que els provocats per accidents de trànsit.

En aquest sentit, la meitat de les morts associades a la contaminació es produeix en els països desenvolupats a causa dels gasos originats pel sector del transport i les centrals tèrmiques o plantes industrials, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Per això, segons van explicar aquest dimarts, els experts de l'Àrea de Malalties Respiratòries i Medi Ambient de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, SEPAR, subratllen la urgència de reduir la contaminació atmosfèrica a Espanya, "no només en termes de protecció del medi ambient, sinó també per a la salut de les persones".

La contaminació atmosfèrica és un dels majors problemes de salut a nivell local i mundial "de l'actualitat, ja que afavoreix l'aparició o agreujament de malalties respiratòries o associades a elles com les vasculars o els càncers, va informar l'organització en un comunicat.

Els principals contaminants són les partícules en suspensió, l'ozó troposfèric i el NOx, terme genèric que fa referència a un grup de gasos molt reactius com l'òxid nítric i el diòxid de nitrogen, que contenen nitrogen i oxigen en diverses proporcions, van explicar els especialistes de la SEPAR.

"La inhalació de NOx afecta el tracte respiratori i als trams més profunds dels pulmons, inhibint algunes funcions dels mateixos. A més, nens i asmàtics són els més afectats per exposició a concentracions agudes", va assenyalar la coordinadora de l'Àrea de Malalties Respiratòries i Medi Ambient de la societat, la doctora Cristina Martínez.

Al regne d'Espanya, que ostenta el segon lloc en emissions de contaminants NOx a Europa després del Regne Unit, l'altre regne de babaus, "els NOx continuen causant greus problemes com són la pluja àcida, la formació de 'smog' (anglicisme resultat unir les paraules 'smoke', fum, i 'fog, boira) i l'ozó troposfèric, problemes ambientals que repercuteixen en la salut respiratòria dels ciutadans", va comentar aquesta experta.

Però tot es soluciona prohibint fumar, treient l'impost de patrimoni i carregant-li a l'obrer que fuma... I dient, a més, que el fumador pasiu pateix, no per les dioxines del Diesel, sinó pel fum del tabac. Quan l'estupidesa governa l'intel.ligència s'exila!

DIRECTIVA EUROPEA

El 35 per cent de la població espanyola (16 milions de persones) respira aire contaminat, segons SEPAR. Per això, és "de vital importància" que s'impulsi durant la presidència espanyola de la Unió Europea l'aprovació de la Directiva d'Emissions Industrials.

Aquest paquet legislatiu, "obligaria el sector industrial espanyol a implementar les tecnologies disponibles de cura mediambiental, com ja han fet altres països europeus, per reduir les emissions i protegir la salut dels seus ciutadans convertint-se, a més, en una indústria més neta i sostenible" , va dir la doctora Martínez.

D'altra banda, la reducció de la contaminació "també passa per l'adopció de mesures com la limitació de la velocitat a la ciutat i voltants o l'incentiu de l'ús del transport públic. S'ha demostrat que va acompanyat d'un descens de les exacerbacions de malalties respiratòries i de la disminució del nombre d'hospitalitzacions ", va afirmar.
(**Resta de l'article: no oblidis esborrar-ho!**)


La contaminación causa ocho veces más muertes en España que los accidentes de tráfico

El 35 por ciento de la población española respira aire contaminado, lo que favorece la aparición o agravamiento de enfermedades respiratorias, vasculares o los cánceres

Más de 16.000 personas mueren prematuramente cada año en España a causa de la contaminación del aire, ocho veces más fallecimientos que los provocados por accidentes de tráfico, que no alcanzaron los 2.000 en el año 2009, según explicaron este martes los expertos del Área de Enfermedades Respiratorias y Medio Ambiente de la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR).

En este sentido, la mitad de las muertes asociadas a la contaminación se produce en los países desarrollados a causa de los gases originados por el sector del transporte y las centrales térmicas o plantas industriales, según la Organización Mundial de la Salud (OMS). Por ello, desde SEPAR subrayan la urgencia de reducir la contaminación atmosférica en España, "no sólo en términos de protección del medio ambiente, sino también para la salud de las personas".

La contaminación atmosférica "es uno de los mayores problemas de salud a nivel local y mundial" de la actualidad, ya que favorece la aparición o agravamiento de enfermedades respiratorias o asociadas a ellas como las vasculares o los cánceres, informó la organización en un comunicado.

Los principales contaminantes son las partículas en suspensión, el ozono troposférico y el NOx, término genérico que hace referencia a un grupo de gases muy reactivos como el óxido nítrico y el dióxido de nitrógeno, que contienen nitrógeno y oxígeno en diversas proporciones, explicaron los especialistas de la SEPAR.

"La inhalación de NOx afecta al tracto respiratorio y a los tramos más profundos de los pulmones, inhibiendo algunas funciones de los mismos. Además, niños y asmáticos son los más afectados por exposición a concentraciones agudas", señaló la coordinadora del Área de Enfermedades Respiratorias y Medio Ambiente de la sociedad, la doctora Cristina Martínez.

En España, que ostenta el segundo puesto en emisiones de contaminantes NOx en Europa tras Reino Unido, "los NOx continúan causando graves problemas como son la lluvia ácida, la formación de 'smog' (anglicismo resultado unir las palabras 'smoke', humo, y 'fog, niebla) y del ozono troposférico, problemas ambientales que repercuten en la salud respiratoria de los ciudadanos", comentó esta experta.

DIRECTIVA EUROPEA

El 35 por ciento de la población española (16 millones de personas) respira aire contaminado, según SEPAR. Por ello, es "de vital importancia" que se impulse durante la presidencia española de la Unión Europea la aprobación de la Directiva de Emisiones Industriales.

Este paquete legislativo, "obligaría al sector industrial español a implementar las tecnologías disponibles de cuidado medioambiental, como ya han hecho otros países europeos, para reducir las emisiones y proteger la salud de sus ciudadanos convirtiéndose, además, en una industria más limpia y sostenible", dijo la doctora Martínez.

Por otra parte, la reducción de la contaminación "también pasa por la adopción de medidas como la limitación de la velocidad en la ciudad y alrededores o el incentivo del uso del transporte público. Se ha demostrado que va acompañado de un descenso de las exacerbaciones de enfermedades respiratorias y de la disminución del número de hospitalizaciones", afirmó.