dijous, 12 de juliol de 2012

El Mossos gironins demanen la dimissió de Felip Puig

Els representants de diferents sindicats que dilluns van sortir de Girona en una marxa fins a Barcelona per protestar contra les retallades al cos han arribat aquest dijous a la capital catalana i s'han manifestat a la plaça de Sant Jaume juntament amb altres membres del cos. Els representants sindicals han denunciat que el model de seguretat està "adulterat" i que tendeix cap a la seguretat privada. Per això, han reclamat la dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig, tot assegurant que se senten "estafats".

El portaveu de l'SME-CCOO, Toni Castejón, ha manifestat que "estan farts" i que "no tenen armilles antibales ni vehicles suficients". A més, ha assegurat que des del 2010 han perdut un 10% dels seus complements. Castejón ha afirmat també que "li hem entregat un manifest a Puig, però si no vol negociar no ens quedarem aquí, continuarem amb més actes".

El Tribunal de Justícia Europeu falla a favor de la diversitat i les llavors tradicionals

Els agricultors europeus poden respirar tranquils: la decisió del Tribunal Europeu de Justícia els autoritza a produir i comercialitzar les seves pròpies llavors procedents de varietats tradicionals. La corporació francesa Graines Baumax, dedicada al comerç de llavors, va interposar una demanda contra l'Associació Kokopelli, una organització no governamental que venia llavors de les anomenades "varietats tradicionals", algunes d'elles no catalogades a la directiva europea sobre "Recursos per a l'Alimentació i l'Agricultura".

Graines Baumaux va identificar 461 varietats no registrades i ofertes per Kokopelli, de manera que va denunciar a l'associació per competència deslleial l'any 2005, alhora que exigia una indemnització de 50.000 euros. A més, la filial francesa demanava un veto explícit per part de les autoritats perquè Kokopelli deixés d'oferir les esmentades espècies de llavors.

Graines Baumax argumentava que la directiva europea impedia que els agricultors produïssin o comercialitzaran plantes o llavors que no estaven dins del catàleg del tractat europeu.

Moltes d'aquestes varietats han estat cultivades i, posteriorment, comercialitzades durant generacions, el problema és que no s'han sotmès als costosos exàmens que les directives de la Unió Europea estableixen perquè la llavor en qüestió sigui acreditada en el catàleg. Ara, el Tribunal Europeu de Justícia sembra l'esperança entre els agricultors, als quals anima a preservar la diversitat biològica de l'agricultura.

La influència de les grans corporacions


El veredicte suposa un veritable revés per a les grans empreses de llavors com Bayer, Monsanto o Syngenta.

Aquestes empreses ja controlen el 67% del mercat mundial de llavors. Així, Heike Schiebeck, de l'Associació de Petits Productors de la Via Camperola, afirma que aquestes empreses pretenien assegurar els drets de propietat intel · lectual de tots els cultius, fins i tot d'aquells que no estan genèticament manipulats.

D'aquesta manera, Schiebeck estableix que com més grans siguin els drets de les grans corporacions sobre les varietats de llavors hortofructícoles, major seria la dependència dels agricultors, ja que les llavors d'aquestes multinacionals necessiten grans quantitats de fertilitzants i pesticides especials per a la seva producció òptima . De fet, Schiebeck constata que, per al cultiu d'aquestes llavors, els agricultors gasten cinc vegades més en abonaments i productes químics que per les seves pròpies llavors.

Agricultors: una lluita per la independència


Amb la prohibició de comercialització de varietats tradicionals "s'obligava als agricultors, fins i tot en contra de la seva voluntat, a utilitzar llavors més productives", escriu la fiscal del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott, en el seu dictamen judicial. La disputa per la llavor s'havia convertit en una lluita per la independència de l'agricultor.

D'acord amb Kokott, la prohibició oficial de comerciar amb varietats no aprovades provocava una pèrdua massiva de la diversitat biològica i afavoria el domini de les multinacionals en el camp de l'agricultura. "No es pot descartar que això pugui portar a la pèrdua de varietats que podrien adaptar-se millor al canvi climàtic oa noves malalties que les varietats avui dominants", afirmava Kokott.

En aquest sentit, la decisió del Tribunal de Justícia Europeu no només porta bones notícies per als agricultors. També els consumidors de fruites i verdures haurien alegrar d'aquesta decisió: d'aquí a poc, els supermercats i botigues de verdures es tornaran a copar d'aromàtics productes hortofructícoles als que feia temps que se'ls havia perdut la pista.

Centenars de funcionaris a Rajoy: "la teva seguretat és a les nostres mans"

Centenars de funcionaris, molts d'ells bombers i policies de paisà, han tallat el trànsit al passeig del Prado de Madrid, a l'altura de la plaça de Neptú, després de manifestar-se davant del Congrés dels Diputats en contra del Govern del PP. Els concentrats, al crit de "la teva seguretat és a les nostres mans", han protagonitzat una sonora protesta a la plaça de les Corts en la qual han demanat reiteradament la dimissió de Mariano Rajoy i s'han enfrontat als seus companys antiavalots.

"Convocats per la Xarxa, desenes de policies concentrats davant del Congrés. Agredeixen a membres de UIPs (antiavalots). Els dic el mateix: no violència i violència i demano que tinguin el mateix tracte que qualsevol ciutadà que porta a terme la mateixa acció", ha publicat José Manuel Sánchez Fornet, secretari general del SUP, sindicat majoritari de la Policia, en el seu compte de Twitter. "Són uns 500 policies, nacionals i locals. Acaben de tallar Neptú al trànsit. Ni comparteixo ni aprovo", afegeix.

Desenes de persones han estat durant una hora davant de la cambra baixa manifestant-se en contra dels ajustaments anunciats ahir i han carregat contra Rajoy i contra els diputats. En haver ocupat part de la calçada, a la carrera de San Jerónimo, la policia s'ha vist obligada a tallar el trànsit durant més de mitja hora. Durant la concentració, alguns manifestants han sacsejat cotxes que sortien del Congrés.

Policies, bombers abillats amb els seus cascos de feina i samarretes amb el lema "Bombers de Madrid sota mínims", professors, aturats i treballadors d'altres col·lectius han estat corejant consignes com "Tenim família", "El proper parat que sigui un diputat o" drets laborals i socials". Han cantant també "Fins als ous, estem fins als ous" i alguns, en declaracions als periodistes, han dit que els ciutadans han de sortir al carrer i "estar disposats per a la lluita".

"Jo no dic que no s'hagin de fer ajustos, però primer que els polítics es baixin el sou", ha assenyalat una jove, que ha dit que no pertanyia al moviment del 15-M ni havia estat convocada avui per cap organització i es mostrava disposada a anar cada dia al Congrés per denunciar-los.

També ahir, quan Rajoy va avançar en el ple de la Cambra les noves mesures d'ajust que es disposava a adoptar, entre elles la supressió de la paga extra de Nadal als empleats públics i la pujada de l'IVA, centenars de persones van acudir a les portes de la Cambra per protestar per les mesures.

Després, vigilats per diverses unitats d'antiavalots, han marxat per la Carrera de Sant Jerónimo cap a la plaça de Neptú i han tallat el trànsit.

ICV-EUiA qualifica d'insatisfactori el document pel pacte fiscal

Acompanyat del diputat i portaveu d'EUiA, Jordi Miralles, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha fet balanç de la segona cimera del pacte fiscal. Herrera considera insatisfactori el document que els ha lliurat el govern així que ha començat la reunió perquè, segons creu, no busca el consens, no recull que els diners en superàvit aniran destinats a polítiques socials, ni tampoc estan d'acord amb el redactat.

En aquest sentit, creu que encara s'ha de treballar en els propers dies i "esperem que negociïn i que puguem esmenar i canviar text".

"No ens agradaria que el document fos d'adhesió, sinó que ha de ser de negociació", ha dit Herrera, que ha avançat que en les properes hores la coalició ICV-EUiA traslladarà al govern aquells elements que des "voldríem incorporar-hi".

El president del grup parlamentari roig i verd ha demanat un "exercici de convicció, claredat i coherència". No obstant, Herrera ha lamentat no "haver estat tot el dia treballant", ja que fins just al moment de començar la reunió el govern no els ha lliurat el document de treball. "Això no és seriós", s'ha queixat.

En qualsevol cas, ICV-EUiA creu que la "prova del cotó" es farà en el Consell de Política Fiscal i Financera i ha emplaçat el conseller Andreu Mas-Colell a exigir un repartiment del dèficit proporcional al 50% entre la Generalitat i l'Estat.

Herrera ha començat el seu discurs criticant les mesures anunciades al Congrés per Mariano Rajoy, que, segons ha dit, "és el camí més recte per acabar com Grècia, i tot per salvar la banca". Després de criticar l'"obsessió per les retallades", el president d'ICV-EUiA ha demanat consens contra la política d'austeritat, el pacte fiscal europeu, el memoràndum o les retallades.

ICV-EUiA considera insostenibles les propostes de l'executiu espanyol i ha dit que Rajoy no té l'aval de la ciutadania. I per tant, "el que necessitem és un referèndum al voltant de les retallades o que plegui".

Miralles ha afegit en la compareixença davant els mitjans que "esperavem una posició ferma front les mesures marcades per la UE" i ha insistit que la pretensió de CiU es veurà a la reunió del Consell de política fiscal i fnancera. El portaveu d'EUiA i diputat ha conclòs: "Continuem defensant que el pacte fiscal ha de servir per millorar les polítiques socials".

Jordi Ausàs (ERC), detingut per contraban de tabac

L'exconseller de Governació i Administracions Públiques Jordi Ausàs (ERC) ha estat detingut acusat de pertànyer a un grup especialitzat en el contraban de tabac procedent d'Andorra. La detenció s'ha produït en el marc d'una operació en la qual hi ha hagut sis detinguts més, tots ells amb domicili a la Seu d'Urgell excepte una jove, veïna d'Àlaba.

Els Mossos d'Esquadra van iniciar la investigació el passat mes de maig i ha estat dirigida pel titular del jutjat d'instrucció número 1 de la Seu d'Urgell i pel fiscal degà de la capital de l'alt Urgell. Des que es va iniciar la investigació, la quantitat acreditada de tabac que hauria estat introduïda de manera il·legal té un valor d'uns 300.000 euros.

Els detinguts són, a més de Jordi Ausàs, Marta D.G., de 47 anys; José Félix T.A., de 31 anys, Maria Teresa F.G., de 28 anys i amb domicili a Àlaba; Antoni R.E., de 52 anys i Maria Dolores PM, de 55 anys. Des que es va iniciar la investigació, el grup hauria introduït de manera il·legal tabac per valor d'uns 300.00 euros. Les detencions han comptat amb la col·laboració de la Guàrdia Civil.

A banda, els Mossos d'Esquadra han fet al llarg d'aquest matí diversos registres i escorcolls en 2 domicilis, un bar i un garatge de la capital de l'Alt Urgell. La investigació policial continua oberta i no es descarten noves detencions.

Ausàs va ser alcalde de la Seu d'Urgell entre els anys 2003 i 2007 i conseller de Governació a partir de l'any 2008 fins al 2010, substituint Joan Puigcercós al càrrec, que va dimitir per dedicar-se exclusivament a la presidència d'ERC. Ausàs també va ser cap de llista d'ERC per Lleida al Congrés dels Diputats, escó que no va aconseguir a les eleccions del 2008.

Concentració avui contra el PP davant la Delegació del Govern a Barcelona

Crida a participar en la concentració unitària contra les noves retallades del Govern Rajoy del PP que avui dijous, 12 de juliol, tindrà lloc a les 17 hores davant la Delegació del Govern a Barcelona (carrer Mallorca). La mobilització parteix dels sindicats CCOO i IAC de la Funció Pública i s’hi han sumat EUiA i d'altres organitzacions polítiques i socials, que insten a la mobilització ciutadana contra aquesta nova i gravíssima agressió de la corrupció nazicatòlica. Foto: Una ciutadana mostra la ferida per una bala de goma de les forces repressives ahir a Madrid.

Immediatament després que el president del govern espanyol anunciés ahir al ple del Congrés el nou pla de retallades, els sindicats confederals de CCOO i UGT van emetre un comunicat en què el qualifiquen d’agressió sense precedents, no ja als drets de treballadors, persones en atur i empleats públics, sinó als fonaments que van fer possible la Constitució, i a la pròpia democràcia, una agressió de conseqüències, laborals, socials, econòmiques i polítiques que tindrà una resposta sindical immediata”.

Els sindicats entenen, com l’esquerra política, que aquestes són les condicions del rescat que imposa la UE, un rescat, que Rajoy no ha explicat, i que recauen sobre les persones, no pas sobre els banquers ni les rendes més altes.

Per a CCOO i UGT el camí escollit pel govern del PP és el de la confrontació sense límits, el de la demolició de l’estat i de les polítiques públiques, en tant que institucions encarregades de redistribuir la riquesa entre la ciutadania, sobretot entre la més desafavorida. Els sindicats majoritaris també destaquen que aquesta espiral de retallades i agressions es presenta un dia després de reunir-se amb els principals empresaris i banquers del país, i després de rescats milionaris a les entitats financeres.

El Govern torna a carregar contra els empleats públics, persones aturades, pensionistes i ataca la dependència. La combinació d’aquestes retallades amb la pujada de l’IVA posa en risc l’evolució del consum i la pròpia reactivació de l’economia”.

A més es confirma el desmantellament de les empreses públiques, una nova revisió de les tarifes energètiques, i s’anuncien ajustos immediats en el sistema públic de pensions. Les preguntes que es fan els sindicats davant això: Per a què escollim un Govern que es treu de la màniga un programa ocult i estafa així a la ciutadania? Què ens quedarà de l’estat social?, denuncien CCOO i UGT.

Des de el primer dia, aquest Govern no ha parat de decretar retallades, de menysprear la negociació, el consens i el diàleg social. Som davant un deteriorament creixent de les institucions democràtiques. I aquestes mesures venen a sumar-se a una reforma laboral que vulnera l’acord de negociació col·lectiva, retalla drets i facilita encara més l’acomiadament, incrementant les xifres d’atur. Rajoy diu fer-ho per incentivar l’activitat econòmica, l’única capaç de generar ocupació; però aquesta continua estancada i la recessió més forta que mai.

Per als sindicats amb aquestes mesures l’economia s’agreujarà i l’atur rebassarà els 6 milions de persones a finals de 2012. Per això CCOO i UGT ja han anunciat que convocaran mobilitzacions.

"L'Euribor és una estafa"

"Els tipus d'interès són una estafa". Així de contundent es mostra un membre de la plataforma # OpEuribor, que porta des de juny de l'any passat investigant què és el que passa amb l'euríbor arran de l'esclat de la crisi. #OpEuribor s'ha unit a 15MpaRato per portar conjuntament "una iniciativa per l'escàndol del Libor", explica aquest membre de #OpEuribor, que també col·labora en l'equip de legal de 15MpaRato.

L'escàndol que va protagonitzar Barclays, després de manipular i presentar informes falsos que van afectar el càlcul dels tipus de referència del mercat interbancari, ha provocat que la indignació general els porti a fer una acció de "hackeig judicial", segons denominen, contra les pàgines web d'alguns bancs.

"La decisió s'ha precipitat després de la publicació de la manipulació", que demostra el que aquest grup porta reclamant des de fa més d'un any. Assegura que els tipus d'interès "provenen d'interessos particulars de brokers i traders", de manera que no resulten d '"una equació matemàtica tal com diu el Banc d'Espanya".

La plataforma ha escrit a la Comissió Europea i la resposta que va obtenir fa un mes i mig, després de tres cartes formals, és que l'assumpte "està una fase primerenca de la investigació", explica a Público aquest membre de #OpEuribor.
Els contractes del tipus d'interès manipulat "hauran de ser anul.lats", diu #OpEuribor

#OpEuribor reclama que la resposta per part de la Comissió Europea sigui més ràpida. "Ells tenen recursos", diu un membre del col.lectiu, "nosaltres som precaris". Aquest jurista de #OpEuribor suposa que la demora es deu al fet que són conscients que "es pot produir un crac enorme" i declara que aquesta manipulació del Libor "és el més gran que ha passat des de la caiguda de Lehman Brothers". Per això, com que els contractes del tipus d'interès arreglats, "haurien de començar a anul.lar contractes, no sabrien valorar les greus conseqüències", afegeix.

Una acció conjunta i ampliada

Des 15MpaRato reclamen "la nul·litat de tots els contractes hipotecats signats per Bankia", una altra acció més que realitzaran units amb #OpEuribor per lluitar contra "un frau de llei de dimensions històriques", declaren. Aquesta última plataforma critica "com els bancs porten estafant impunement a milions de persones" i com els "seus gestors segueixen sent el centre de les manyagues i atencions de les autoritats polítiques".

Aquesta unió entre aquestes dues plataformes els dóna força, renovada després de l'admissió de la querella que va presentar 15MpaRato, un col · lectiu que va néixer al juny i que en molt poc temps ha rebut un gran suport ciutadà que es va quantificar quan va demanar ajuda econòmica per poder presentar la querella, ja que va aconseguir els diners en tan sols un dia.

El treball que han realitzat aquests ciutadans, que van redactar una querella amb l'ajuda de particulars que havien estat estafats per Bankia, consisteix a lluitar contra els culpables de la crisi, un projecte a llarg termini que pretenen dividir en objectius, sent el primer Rodrigo Rato . Un dels membres d'aquesta plataforma assegura que treballaran per "enderrocar un objectiu fins que estigui destruït", per poder continuar amb els altres.

Jutge Benítez: "Eurovegas és un focus de corrupció"

El vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) José Manuel Gómez Benítez ha assegurat avui que el projecte de Eurovegas és un "focus de corrupció" i un "nucli d'actuacions mafioses", i ha advertit que si s'acaba instal·lant a Espanya la seva part "negativa" serà "difícilment controlable". En declaracions a Barcelona, ​​on ha participat en unes jornades sobre la lluita contra la corrupció, Gómez Benítez s'ha posicionat en contra que el complex Eurovegas s'acabi construint-se a Espanya, marcant així distàncies amb el criteri del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, que-curiosament per a un "expert" en el tema-ahir es va desfer en elogis amb el projecte.

Gómez Benítez, el vocal del CGJP que va denunciar per malversació al ja dimitit president de l'òrgan de govern dels jutges Carlos Dívar i que va rebre dures crítiques per això, ha advertit que si Eurovegas s'acaba construint serà "segur" un "focus de corrupció". "Els Eurovegas són el nucli d'actuacions mafioses d'ocupació precària i vinculat a pràctiques de joc, de prostitució, etcètera", ha alertat.

"És un nucli que atrau aquest tipus de persones", diu Benítez. No obstant, ha reconegut que no totes les persones que acudeixin a Eurovegas seran delinqüents, ni estaran empleats com a prostitutes, ni vinculats a pràctiques il·lícites, encara que "és un nucli que atreu a aquest tipus de persones".

Gómez Benítez ha exigit que si es porta a terme el projecte es faci sense excepcions "de cap classe" en la legislació fiscal, ja que s'ha de tractar al promotor, el magnat Sheldon Adelson, en igualtat de condicions que a altres inversors.

El vocal del GPJC ha assenyalat que és positiu que Espanya pugui atreure inversions estrangeres i que, en el cas de Eurovegas, s'hauria de "controlar la part negativa d'aquest tipus d'inversions". No obstant, ha admès que l'experiència li diu que Eurovegas seria un projecte "difícilment controlable", de manera que s'ha posicionat obertament en contra que s'acabi instal·lant a Espanya.

Elogis per part del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya


Gómez Benítez ha fet aquestes declaracions després que el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, afirmés ahir que, a títol individual, li semblava que Eurovegas seria una "molt bona inversió" per a Catalunya, si s'instal · lés a Barcelona, ​​ja que generaria molts llocs de treball directes i indirectes, incrementaria la tributació i augmentaria la seguretat allà on s'ubiqués.

De Alfonso va admetre que els casinos i el joc en general són un "focus molt important" de blanqueig de capitals, però ha apuntat que, "en principi, els diners no té color", de manera que als estrangers que acudisquen a jugar no els preguntaran d'on ha sortit els diners, tret que tinguin informació prèvia que pugui tenir un origen delictiu, encara que en aquest cas el problema el tindrien al seu país.

L'Índex de Misèria d'Espanya arriba al 26,4%, el major de la UE

L'Índex de Misèria a Espanya ha assolit el 26,4%, encara que en les comunitats autònomes d'Andalusia, Extremadura i Canàries la taxa supera el 30%, segons un estudi de l'Associació de Grans Empreses de Treball Temporal (AGETT). L'estudi, que creua les taxes d'atur i inflació per conèixer el deteriorament dels nivells de vida dels ciutadans, destaca que la taxa s'ha incrementat un 15,5% en cinc anys, ja que el 2007 es calculava en un 10,89%. L'augment, segons explica, es deu al creixement de l'atur, (ha pujat gairebé 16 punts), ja que la inflació s'ha reduït un 0,47%.

En aquesta línia, en l'últim any l'índex ha avançat un 1,62%, perquè l'atur va créixer 3,15 punts i la inflació va caure un 1,53%. La variable de la desocupació fa que Espanya registri el major índex de misèria de tota la Unió Europea (27 països) amb gairebé 13 punts percentuals més que la mitjana comunitària, fixada en un 13,5%. La segueixen Grècia (24,1%), Letònia (19,6%), Portugal (18,5%), Eslovàquia (18,4%) i Lituània (18,1%). Àustria, Holanda, Malta i Alemanya tenen els índexs més baixos (no arriben al 9%).

Per comunitats autònomes, s'aprecien "diferències aclaparadores" en l'índex de misèria. Andalusia és, amb diferència, la que registra la taxa, amb un 34,8%. La segueixen Extremadura, on l'índex està en un 33,8% i Canàries, amb un 33,7%. També per sobre de la mitjana nacional es troben Balears, amb un índex del 29,8%; la Comunitat Valenciana, on la taxa arriba al 29,3%; Castella-la Manxa, que registra un 29,2% i Múrcia , amb un 28,7%. En la banda oposada es troba País Basc, que té una taxa del 15,5%, gairebé deu punts per sota de la mitjana nacional. La situació també és més favorable a Navarra, on l'índex és del 18,6% ia Cantàbria i Aragó, regions que registren un 20,4%.

"Evidentment, les enormes diferències que existeixen entre els índexs de Misèria entre unes comunitats autònomes i altres radiquen essencialment en el deteriorament del mercat de treball, ja que la inflació es manté més o menys estable a tot el país", explica l'informe. Atenent a l'evolució, només Aragó i Múrcia han millorat les taxes respecte del primer trimestre del 2011, amb reduccions al voltant del u per cent. Per contra, a Extremadura la misèria ha avançat un 5,2%; a Castella-la Manxa, un 3,4% i en la Rioja ha crescut un 3,2%.

CCOO i UGT consideren les retallades una agressió a la democràcia

Les confederacions de CCOO i UGT han elaborat una declaració conjunta sobre les dures mesures de retallada anunciades el dimecres 11 de juliol de 2012 pel president Rajoy al Congrés dels Diputats. Els sindicats les consideren una agressió a les persones en atur, als empleats públics, a l'economia i a la democràcia.

El nou pla de retallades presentat avui pel president del Govern, Mariano Rajoy, al Congrés dels Diputats, constitueix segons el parer de CCOO i UGT "una agressió sense precedents, no ja als drets de treballadors, aturats i empleats públics , sinó als fonaments que van fer possible la Constitució, i a la pròpia democràcia, una agressió de conseqüències, laborals, socials, econòmiques i polítiques que tindrà una resposta sindical immediata". Sembla evident que aquestes són les condicions del rescat ¿financer? que imposa la UE, un rescat, per cert, que el president no ha explicat. (Un apunt no menor: Mariano Rajoy no va perdre el somriure quan concretava les retallades a aturats, empleats públics o pensionistes, mentre els diputats del PP aplaudien eufòrics des dels seus escons).

"No detallarem aquí, precisen els dos sindicats, la relació d'agressions dirigides a treballadors, aturats, empleades i empleats públics, partits, sindicats, ajuntaments o comunitats autònomes, però el camí triat és el de la confrontació sense límits, el de la demolició de l'Estat i de les polítiques públiques, en tant que institucions encarregades de redistribuir la riquesa entre la ciutadania, sobretot entre la més desfavorida- rebaixa un punt les cotitzacions socials-, tot això amanit d'un intolerable llenguatge de justificació de les retallades- "la meva principal prioritat són els milions de persones en atur" - que ens acosta perillosament a discursos corporatius plens de gestos autoritaris i buits de democràcia ", adverteixen UGT i CCOO. Una espiral de retalls i agressions que es presenta un dia després de reunir-se amb els principals empresaris i banquers del país, i després de rescats milionaris a les entitats financeres.

El Govern torna a carregar contra els empleats públics- als que criminalitza després d'eliminar la seva paga extra de Nadal-, persones en atur a les que retallen prestacions just quan més les necessiten, el que pot suposar grans bosses de pobresa i exclusió social, als pensionistes per als que guarda imminents retallades que portarà al Pacte de Toledo, i nous atacs a la dependència. "La combinació d'aquests retalls amb la pujada de l'IVA posen risc l'evolució del consum i la pròpia reactivació de l'economia".

Per si fos poc, el president del Govern confirma el desmantellament de les empreses públiques, una nova revisió de les tarifes energètiques, i anuncia ajustaments immediats en el sistema públic de pensions. "Les preguntes són inevitables: per a què triem un Govern que es treu de la màniga un programa ocult i estafa així a la ciutadania? ¿Què ens quedarà de l'Estat social?

Plou sobre mullat. Des del primer dia, aquest Govern no ha parat de decretar retalls, de menysprear la negociació, el consens i el diàleg social. Un diàleg social que ha estat una eina molt valuosa per defensar l'Estat de benestar i l'equilibri de les relacions laborals, i que ara Rajoy torna a menysprear. Ha governat a cop de decret el que deriva en un creixent deteriorament de les institucions democràtiques. Aquestes mesures se sumen a una reforma laboral que vulnera l'acord de negociació col·lectiva, retalla drets i facilita encara més l'acomiadament, incrementant les xifres d'atur. Diu fer-ho per incentivar l'activitat econòmica, l'única capaç de generar ocupació, però aquesta segueix estancada i la recessió més forta que mai. "Amb aquestes mesures, l'economia s'agreujarà i l'atur superarà a finals de 2012, els sis milions". UGT i CCOO anuncien que les seves direccions executives mantindran avui mateix una reunió urgent per analitzar la situació i estudiar la convocatòria de mobilitzacions.

Nuet (EUiA) i Junqueras (ERC) signen un article conjunt a El Punt

Joan Josep Nuet, coordinador d'Esquerra Unida i Alternativa, i Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, van signar un article conjunt a l'edició d'ahir d'El Punt Avui, sota el títol "Per una Catalunya d’ambició nacional i cohesió social". L'article és fruit de la reunió que durant aquesta setmana van sostenir els líders de les dues formacions per apropar posicions de cara un front comú de l'esquerra catalana contra les polítiques d'austeritat de la dreta reaccionària.

El debat sobre el necessari canvi de model de finança- ment ha dibuixat, en algun moment, una aparent contradicció entre la dimensió nacional de l’acord i la seva vessant social. Per a les persones que signem aquest article aquesta contradicció no existeix. La nostra voluntat de construcció nacional no parla de qualsevol país: volem una Catalunya plenament lliure i al mateix temps recognoscible en la seva cohesió social.

Com no pot ser d’una altra manera, defensem la nostra llengua i la nostra cultura com a elements que ens enriquei- xen a nosaltres i als pobles veïns. Defensem una fiscalitat justa i progressiva per poder créixer de forma sostenible.

I defensem uns drets socials i laborals que han costat moltes generacions de lluita i esforç col·lectiu d’aconseguir.

La cohesió social de Catalunya està en perill com a con- seqüència de les retallades indiscriminades del nostre estat del benestar. Avui els conceptes públics de salut, educació, treball de qualitat, pensions, habitatge i d’altres ser- veis socials estan sota mínims i els índexs de pobresa, els desnonaments o l’atur en són dramàtiques expressions.

És per això que Catalunya necessita disposar dels seus propis recursos, per posar-los al servei de les persones. És una reivindicació nacionalment justa i responsable, i que al mateix temps ha d’estar al servei de les persones que viuen a Catalunya.
Aquest model de país, amb gran ambició nacional i socialment cohesionat, ha d’obrir-se pas com a neces- sitat civilitzadora a la qual no estem disposats a renunciar en funció d’unes o d’altres majories parlamentàries. Per això ha de sumar la majoria de forces polítiques i socials, especialment en una conjuntura de greu crisi com l’actual, en què massa vegades la política s’ha doblegat als interessos dels mercats.

Necessitem grans pactes de salut, educació o habi- tatge per a garantir aquests drets i construir una Cata- lunya pròspera i socialment justa. Al mateix temps apostem per la Catalunya de l’economia productiva, aquella que desenvolupa l’esforç i les energies creatives dels homes i les dones que l’habiten, basats en el tre- ball, la recerca i el coneixement. Un teixit productiu ar- relat al territori, coneixedor de la seva realitat i amb una àmplia perspectiva d’implicació i relació amb la societat civil i, al mateix temps, amb capacitat de sortir al món per obrir-nos a noves realitats i noves tendències.

Per tot això volem el concert econòmic, com un ins- trument al servei del país i al servei dels homes i les dones que cada dia fan Catalunya.

(*) President d’ERC i coordinador general d’EUiA

Monsanto podria obtenir via lliure per a l'explotació de transgènics als EUA

La multinacional Monsanto i altres productors de grans transgènics podrien esdevenir immunes a l'abast de les lleis federals dels EUA, si el Congrés aprova el projecte de pressupost 2013 per al sector agrícola. Aquest apartat inclòs en la iniciativa en discussió, és conegut com la 'Esmena Monsanto'. Permet que el secretari d'Agricultura atorgui permisos per a la sembra de cultius modificats genèticament fins i tot malgrat una prohibició establerta per una cort federal.

Els cultius dubtosos seran alliberats, després de la corresponent sol·licitud presentada per un granger o una empresa biotecnològica, el que podria contaminar els cultius convencionals o orgànics. Segons informes mediàtics, la Cambra de Representants votarà el projecte de llei el 23 de juliol pròxim.

Mentrestant, organitzacions com Food Democracy Now estan recollint signatures per una petició contra la clàusula, perquè "soscava la concepció de revisió judicial i despulla als jutges del seu mandat constitucional de protecció dels drets de consumidors i del medi ambient".

Els nord-americans perden la confiança en les notícies de la televisió

Russia Today es fa ressò avui d'un sondeig dut a terme per la companyia Gallup que mostra com la confiança dels nord-americans en les notícies de la televisió i en les dels diaris està en declivi. Segons les dades presentades pels enquestadors, la televisió es troba entre els mitjans que més credibilitat perd: està en el nivell més baix de confiança des que va començar a realitzar-se aquesta enquesta.

Actualment només el 21% dels telespectadors tenen la màxima confiança en el que veuen a la pantalla. L'any passat aquest índex era del 27%. Els joves d'entre 18 i 29 anys són els més crèduls: el 28% d'ells creu en les telenotícies, assenyala Gallup.

L'enquesta demostra a més diferents tendències en funció de la postura política dels enquestats: el 34% dels demòcrates té fe en la televisió, però només el 17% dels republicans afirma el mateix. Sobre la informació que ofereixen els diaris, l'índex de credibilitat cau fins al 25% des de les xifres de l'any passat, quan el 28% dels enquestats tenia confiança en la premsa escrita.

Els autors del sondeig es perden en conjectures tractant de donar resposta a la pregunta de què està provocant la desconfiança de la població nord-americana. Una de les versions suposa que els errors dels principals canals en la cobertura informativa podrien haver causat aquesta reacció. L'enquesta de Gallup es realitza anualment des de 1993. Aquest any el sondeig, en què han participat més de mil de persones, va tenir lloc entre el set i el deu de juny a 50 estats dels EUA

Rússia reitera que el poble sirià ha de decidir el seu futur sense ingerència externa

El poble sirià ha de decidir el seu futur sense ingerència externa i fixar ell mateix les dates i mecanismes del procés de transició, ha reiterat avui el ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov.

"En donar suport al pla (de transició de Kofi Annan) reiterem el nostre compromís amb la necessitat del proper cessament de la violència en totes les seves formes i per part dels dos bàndols (a Síria), així com la necessitat d'un diàleg amb participació del Govern i tot els grups opositors, durant el qual seran els propis sirians els qui decideixin el seu futur, a través de la fixació de les dates i els paràmetres del procés de transició ", va dir Lavrov.

El canceller rus va fer aquesta declaració durant una reunió a Moscou amb membres de la delegació de l'opositor Consell Nacional Sirià (CNS).

En aquest sentit, Lavrov va recordar que Rússia ja tenia contactes amb el grup i "valora la possibilitat de poder dur a terme un diàleg directe en aquest període tan important per Síria".

Per la seva banda, els opositors del CNS van qualificar de "revolució" els esdeveniments al país àrab i van advocar per la caiguda del règim del president Assad per aplanar el camí cap a "el desenvolupament democràtic" de Síria.

Al mateix temps, al final del partit a Moscou, el president del CNS, Abdel Basset Sayda, ha manifestat que la postura de Moscou respecte a la situació a Síria es mantindrà sense canvis.

"El diàleg ha de permetre millorar l'enteniment, però la postura de Moscou no ha canviat", va dir el dirigent opositor sirià, en el moment de fer una crida al Consell de Seguretat de l'ONU perquè intervingui en el conflicte sirià.

En la conferència de Ginebra, el 30 de juny, on es van donar cita els ministres d'Exteriors dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU, així com representants dels països de la regió, es van acordar els principis de l'arranjament de la situació a Síria.

Aquests principis preveuen la creació d'un Govern de transició amb la participació de totes les parts interessades, tal com preveu el pla de pau de Kofi Annan.

Síria és des de fa més d'un any escenari de violents enfrontaments armats entre l'oposició organitzada a l'exili amb el suport d'occident i els nombrosos partidaris del president Assad a l'interior del país, que ja ha causat més de 10.000 morts, segons estimacions de l'ONU.

Els aturats a Europa arribaran als 20 milions en 4 anys segons l'OIT

La quantitat d'aturats a la zona euro podria superar els 20 milions de persones en un lapse inferior a quatre anys, afirma l'organisme.

L'Organització Internacional del Treball (OIT) va advertir que creixerà la desocupació a la zona euro i si no es prenen mesures, en els 17 països de l'euro es perdran 4.500.000 més de llocs de treball, segons un estudi de l'OIT fet públic avui Ginebra.

La xifra de desocupats podria augmentar durant els pròxims quatre anys podria passar dels 17,4 als 22 milions de persones sense feina.

L'organització recomana de prendre mesures, entre altres que s'emprenguin accions per apuntalar el sistema financer amb crèdits per a petites i mitjanes empreses, que creen llocs de treball.

Els presos catalans mai no han berenat

Una de les notícies que van copar els mitjans de comunicació durant la setmana passada, amb especial incidència en les seccions d’opinió, va ser l’anunci del Govern català d’eliminar el berenar als presos per tal d’estalviar fins a dos milions d’euros. Només un parell de mitjans van molestar-se a contrastar la notícia, que Sírius va referenciar de l'Ara.cat i que tenia com a font principal la mateixa oficina de premsa de la generalitat: resulta ara que només 4 dels 10 centres penitenciaris de Catalunya tenien servei de berenar abans de la retallada.

Ràpidament es va crear una forta polèmica en tertúlies, espais d’opinió, xarxes socials i als comentaris dels mitjans digitals sobre si la mesura era cruel i desproporcionada o si el berenar era un luxe inadmissible per a un pres, amb altes dosis d’alarmisme entre unes i altres posicions –i, excepte contades ocasions, sense aprofitar el debat per parlar del paper social de les presons i de si aquestes acompleixen els seus objectius de reinserció-. Però pràcticament cap mitjà va molestar-se a investigar si, realment, els presos berenaven, tot i que n’hi havia prou en llegir-se els comentaris a algunes de les seves notícies per veure que hi havia molta gent que avisava que, de berenar, mai n’hi havia hagut a les presons catalanes.

Els únics mitjans –fins on ha pogut saber Mèdia.cat- que van preocupar-se en contrastar la informació van ser el Diari de Girona que, basant-se en fonts dels sindicats de funcionaris de presons, publicava un article on explicava que, en almenys sis de les deu presons sota gestió de la Generalitat –incloent les més grans- mai s’ha donat aquest àpat, i sense confirmar que s’oferís a la resta. El setmanari Directa arriba encara més lluny i en un reportatge d’investigació, i citant com a fonts persones que han estat preses recentment i col·lectius que treballen pels drets humans a les presons, s’assegura que cap presó repartia cap àpat entre el dinar i el sopar. El que sí asseguren els testimonis citats per la Directa és que les retallades han afectat la quantitat i qualitat del menjar que es dóna als presos, així com productes d’higiene personal.

El que potser haurien de preguntar ara els mitjans què se n’ha fet durant tot aquest temps del pressupost de dos milions d’euros destinat al berenar dels presos –que potser ara començaran a rebre per primer cop-.

Actualització: Un lector avisa que Europa Press també va enviar un teletip citant el sindicat de funcionaris Aicap amb la mateixa informació que la que va publicar el Diari de Girona sense que tingués cap repercussió.

Venus, Júpiter, Aldebaran i la Lluna alineats

Cada matí d'aquest mes de juliol, els dos planetes més brillants del sistema solar ens regalen un espectacle abans de l'alba. Busqueu alguna finestra que doni cap a l'Est per veure Venus i Júpiter, brillant un al costat de l'altre, tan junts que es poden ocultar darrere del polze amb la mà estesa. És una fantàstica manera de començar el dia.

El 4 de juliol, Venus passà pel centre exacte del cúmul de les Hyades ("les pluvioses"), un grup extens d'estrelles que està situat a 153 anys llum de la Terra. Utilitzant binoculars, explori el planeta brillant; veurà dotzenes d'estrelles escampades a través del vellutat cel negre. L'agregat temporani de Venus farà que sembli que una supernova s'ha desprès del cúmul.

Tres matins després, el 7 de juliol, Venus i Júpiter s'alinearen amb Aldebaran, el brillant ull vermell de Taure, el toro. Aldebaran és un gegant estel vermell de primera magnitud. Juntament amb Venus i Júpiter, forma una línia gairebé vertical perfecta en el cel brillant de l'alba.

El 9 de juliol, Venus i Aldebaran convergiran per formar una vistosa parella. Tot just una mica més que un grau d'arc separarà als dos cossos celestes, mentre Júpiter els mira des de dalt. I després, el 15 de juliol, una Lluna creixent (12%) s'unirà a l'espectacle, formant d'aquesta manera un brillant triangle celestial amb Venus i Júpiter.


Els esvelts braços de la Lluna creixent gronxen una imatge fantasmal de la Lluna plena. A aquest fenomen el causa el "Brillantor de la Terra", o sigui, la llum del Sol reflectida des del nostre planeta en el paisatge lunar que, d'una altra manera, estaria a les fosques. La Brillantor de la Terra també es coneix com el "Resplendor de Da Vinci", en honor a Leonardo da Vinci, qui va ser el primer a explicar el fenomen.

Es creu que una Lluna creixent amb la Lluentor de la Terra és una de les vistes més belles del cel. Però una Lluna creixent amb la Lluentor de la Terra més Venus i Júpiter... per això val la pena despertar-se fins i tot enmig de les vacances d'estiu (boreal).

Krugman: "les retallades de Rajoy són un dolor inútil"

El premi Nobel d'economia Paul Krugman ha publicat un article al seu blog d'opinió del 'New York Times' sobre el pla de retallades que ha presentat aquest dimecres Mariano Rajoy al Congrés i que ha de permetre a l'estat espanyol estalviar 65.000 milions d'euros. Segons Krugman, els plans de l'executiu suposaran un "dolor inútil a Espanya" i "no tenen cap sentit".

La combinació d'un augment d'impostos i retallades en la despesa pública, segons l'economista, "enfonsarà clarament Espanya en la depressió". Assegura que el principal problema espanyol és la falta de competitivitat i que les mesures anunciades no faran sinó enfonsar encara més aquesta competitivitat, alhora que faran augmentar la taxa de desocupació, sense impacte en el problema fiscal.

A més, segons Krugman, això no és el que esperen els mercats. Per aquest motiu, segons ell, les retallades no tenen sentit.