dilluns, 4 de febrer de 2013

A l'Escala lluitaran contra la privatització de la Salut per CiU

Front comú dels municipis que depenen de l'ABS de l'Escala contra la decisió que ha pres el Govern de CiU d'adjudicar-ne la gestió a l'empresa privada Eulen. Els alcaldes dels pobles afectats s'han reunit aquest vespre a l'Ajuntament de l'Escala i han signat un manifest on s'oposen frontalment a què una empresa privada, amb ànim de lucre i sense experiència al sector s'encarregui de gestionar tant el CAP com els dispensaris d'atenció primària.

El text recull explícitament que un servei públic com és la sanitat no es pot deixar en mans "de les regles del benefici privat, de la gestió que busca, per davant de tot, el negoci". A més de mostrar el seu profund desacord amb la decisió del CatSalut, els alcaldes veuen amb "gran preocupació" que els criteris empresarials passin per davant de la qualitat en el servei, i demanen al Govern que reflexioni i faci marxa enrere.

Els alcaldes tenen la sensació, a més, que l'ABS de l'Escala s'ha utilitzat com la "punta de llança per a la introducció d'un nou model sanitari privatitzat" que es pot estendre a d'altres punts del país. Per això, reclamen a la Generalitat que aturi l'adjudicació definitiva feta pel CatSalut.

En aquest sentit, com ha concretat l'alcalde de l'Escala, els nou municipis confien que el recurs que presentarà l'antiga gestora (la Fundació Salut Empordà) serveixi per aturar el procés. Estanis Puig ha recordat que l'ABS de l'Escala inclou uns 20.000 usuaris i que, des de feia dotze anys, ha estat la Fundació -de la qual també en depèn l'Hospital de Figueres- qui s'ha fet càrrec de l'assistència primària a la zona.

Decisió precipitada

"Avui, el conjunt dels alcaldes reclamem a la Generalitat que revisi el procés, perquè creiem que el Govern no ha mesurat prou bé l'abast de l'adjudicació a Eulen", ha indicat Puig. I hi ha afegit: "Estem parlant d'una empresa que es dedica a la neteja i a la seguretat, però que no té cap mena d'experiència en el sector, i no ens sembla que sigui la idònia per fer-se càrrec de la gestió de l'ABS".

En cas que el recurs que presenti la Fundació Salut Empordà (i que s'ha d'interposar abans del dia 15) no prosperi, els alcaldes tenen clar quin serà el proper pas. "Treballarem per retornar a la sanitat pública i dependre altre cop de l'ICS", ha indicat Estanis Puig.

A judici el sots-inspector que va agredir David Fernàndez (CUP) el 27-M

L'Audiència de Barcelona va ordenar el novembre que es reobrís la causa per les càrregues en el desallotjament de la plaça Catalunya del 27 de maig de 2011, que es va saldar amb 121 ferits. El jutjat d'instrucció havia arxivat la querella després de consdierar que l'actuació dels Mossos d'Esquadra havia estat 'raonablement proporcionada'. Ara el jutjat d'instrucció 4 de Barcelona ha decidit obrir un procediment de judici de faltes contra Jordi Arasa (a la foto), sots-inspector de la unitat d'antiavalots ARRO dels mossos d'esquadra, qui va ser identificat per l'actual diputat de la CUP, David Fernàndez, que va ser agredit en aquella càrrega.

Segons el setmanari, el jutjat acusa Arasa (foto) de les agressions reiterades amb la porra contra Fernández, que va denunciar-lo assenyalant amb el seu número de placa i el seu nom i cognoms. En canvi, el jutge no reobre la resta de casos perquè creu que no queda demostrat qui van ser els agents agressors ni tampoc quines van ser aquestes agressions.

EUPV: “Les similituds d’Over Marketing amb Gürtel comencen a ser escandaloses”

El diputat d’EUPV Ignacio Blanco ha valorat la informació publicada sobre els pagaments a Over Màrkeing d’empreses “relacionades d’alguna manera amb el Partit Popular”, com Bancaixa o UBLIASA, organitzadora de l’últim Congrés del PCV i encarregada del pavelló valencià a la FITUR d'enguany: “Estem davant dues trames paral·leles de presumpte finançament il·legal d’un Partit Podrit de corrupció. Els casos Over Màrketing i Gürtel comencen a semblar-se com una pel·lícula al seu remake: el mateix modus operandi i fins i tot els mateixos escenaris, encara que la trama d’Over Màrketing es va desenvolupar abans”, destaca Blanco.

Esquerra Unida confia en la via judicial oberta a Palma, a la què Blanco ha anat aportant documentació dels contractes d’Over Màrketing amb la Generalitat, fonamentalment en l’època de Serafín Castellano com a conseller de Sanitat. “Hi ha dos elements que conviden a l’optimisme: d’una banda la demostrada valentia del jutge Castro, per l’altra la col·laboració del propietari d’Over Màrqueting. A diferència de Correa o el Bigotes en el cas Gürtel, Daniel Mercado està llargant i ha reconegut la manipulació de contractes públics en favor de la seua empresa com a contraprestació dels treballs per al PP”, recorda el diputat.

Al marge del procés judicial, en el qual seguirà participant com a denunciant, Ignacio Blanco exigeix la depuració de responsabilitats polítiques. “Volem que se’ns facilite tota la documentació que se’ns ha negat, com les factures justificatives de les campanyes de publicitat institucional, i que els responsables polítics de les adjudicacions a Over Màrketing donen explicacions sense llançar cortines de fum com ha fet Serafín Castellano”, afirma el diputat. Cal recordar que pròximament haurà de debatre’s i votar-se en les Corts Valencianes la proposta d’Esquerra Unida per crear una comissió de investigació sobre aquest cas de presumpte finançament il·legal del Partit Popular.

Rajoy: 'Tot és fals, tret d'algunes coses...'

Mariano Rajoy ha passat el tràngol de respondre per primera volta preguntes sobre el cas Bárcenas al costar de la presidenta alemanya, Angela Merkel: 'Tot el que es diu sobre mi i els meus companys de partit no és pas cert. Tret d'alguna cosa, que és el que han publicat alguns mitjans de comunicació". A part d'aquesta confusa resposta, Rajoy ha repetit allò que va dir dissabte, quan no va admetre cap pregunta dels periodistes: que tot era fals i que els advocats del partit preparaven -amb diners públics?- les accions judicials 'per defensar l'honorabilitat de les persones afectades'.

"Em trobo amb les mateixes ganes, il·lusió, força i determinació amb què vaig arribar a la presidència', ha dit sobre la informació segons la qual hauria rebut més de 300.000 euros en diner negre en dotze anys.

322.000 euros en negre

Si dissabte el president del govern espanyol i del Partit Popular, Mariano Rajoy, va negar que hagués rebut o repartit mai diner negre, ahir noves informacions publicades per El País indicaven el contrari. Ahir el diari, tal com va començar a anunciar poc després de la intervenció de Rajoy, publicà íntegrament els papers comptables (amb cercador inclòs) atribuïts a l'ex-tresorer del partit Luis Bárcenas. S'hi incloïa el pagament de 322.000 euros en negre al president espanyol en dotze anys.

En concret, ahir va publicar nou pàgines més de taules comptables, que cobreixen presumptament dinou anys de comptes irregulars del PP, del 1990 al 2008, quan María Dolores de Cospedal va accedir a la secretaria general de la formació i va expulsar Bárcenas. En aquests papers, Rajoy apareix en trenta-cinc apunts i sembla que va rebre 322.000 euros en diner negre durant dotze anys, 33.000 dels quals en concepte de corbates i vestits. 'Mariano Rajoy, que abans-d'ahir va negar haver rebut mai diner negre, és la persona que apareix més vegades en la comptabilitat manuscrita de l'ex-tresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, com a destinatari de les sortides de caixa', diu el diari.

Els documents manuscrits també revelen pagaments regulars de milers d'euros, des del 1997, a alguns alts dirigents més del partit, com ara Francisco Álvarez-Cascos (321.000 euros), Javier Arenas (225.000 euros), Rodrigo Rato (216.000 euros), Federico Trillo (185.000 euros), Jaime Mayor Oreja (181.000 euros) i Ángel Acebes (107.000 euros).

El 2002, explica El País, comencen a aparèixer noms d'empresaris que sembla que van contribuir amb donacions a engreixar els comptes del partit. Algunes superaven els 60.000 euros, quantitat que supera el límit permès en la llei de finançament de partits: 'En el capítol d'entrada, les llistes registren donatius d'empreses o empresaris, la majoria dels quals van vulnerar la legislació vigent sobre finançament de partits polítics del 1987.' Quatre anys més tard, als suposats quaderns de Bárcenas hi apareixen noms de corporacions empresarials com ara Villar Mir (530.000 euros), Mercadona (240.000 euros) i Fomento de Construcciones y Contratas (per valor de 165.000 euros).

RU: Mentir en una multa de trànsit enfonsa l'exministre d'Energia neoliberal

Va cometre una infracció per excés de velocitat i va demanar a la seva dona llavors que assumís la pèrdua de punts en el carnet de conduir. El frau va sortir a la llum i va acabar amb la seva carrera com a ministre. Avui, deu anys després, l'extitular britànic neoliberal d'Energia, Chris Huhne, ha anunciat que també dimitirà del seu escó després de declarar "culpable" davant un tribunal de Londres d'intentar ocultar una infracció de trànsit, cosa que fins ara sempre havia negat. Foto: Chris Huhne abandona els jutjats de Southwark després de declarar-se culpable, amb la seva parella, Carina Trimingham.

Huhne, del Partit Liberal Demòcrata -neoliberal i euroescèptic- i el considerat 'dofí' de Nick Clegg, soci en el govern neocon de Cameron, ja havia renunciat al seu lloc en el Govern de coalició el 3 de febrer de 2012 quan la Fiscalia va decidir processar per aquesta infracció de trànsit comesa el 2003, que va atribuir a la seva dona.

Al final de l'audiència d'aquest dilluns davant el tribunal de Southwark, el polític ha anunciat en una breu declaració davant els mitjans que abandonarà el seu escó parlamentari per la circumscripció de la localitat anglesa de Eastleigh, al comtat de Hampshire, al sud del país.

"Havent assumit la responsabilitat per alguna cosa que va passar deu anys enrere, l'única mesura apropiada que puc adoptar ara és dimitir del meu escó per Eastleigh al Parlament, cosa que faré en breu", ha comunicat Huhne, sense donar més detalls.

Culpable de "alterar el curs de la Justícia"

L'incident en què Huhne i la que llavors ser la seva dona, Vicky Pryce, estan implicats va ocórrer el 12 de març de 2003 quan el cotxe de l'exministre va ser sorprès per un radar mentre viatjava des de l'aeroport londinenc de Stansted a casa al barri de Clapham, al sud de Londres.

Huhne, de 57 anys, va demanar suposadament a la seva dona, economista, que acceptés per ell la pèrdua de punts en el carnet de conduir que li ocasionaria aquesta sanció per evitar que li fos retirat.

"Sóc innocent d'aquests càrrecs i tinc la intenció de lluitar contra ells", havia mantingut fins ara, quan en l'audiència celebrada al tribunal de Southwark, al sud de la capital britànica, l'extitular d'Energia s'ha declarat "culpable" mentre que Pryce, també acusada del mateix càrrec, el rebutjava.

El director de la Fiscalia, Keir Starmer, va considerar el febrer de 2012 que havia "suficients proves" per presentar càrrecs contra Huhne i Pryce per intentar "alterar el curs de la Justícia" el 2003 després d'una investigació policial que va durar vuit mesos. Aquest mateix dia, Huhne presentar la seva dimissió al capdavant de la cartera d'Energia per concentrar-se en el procés judicial.

Adéu a les seves aspiracions a succeir a Nick Clegg

Fins que el jutge dicti la seva sentència, cosa que farà en una data encara per determinar, Huhne romandrà en llibertat condicional, segons ha disposat aquest dilluns el magistrat.

Tot i que els fets es remunten a fa una dècada, l'incident va sortir a la llum el 2011 després que l'exministre admetés que tenia una relació extramatrimonial amb Carina Trimingham, especialitzada en relacions públiques i que aquest matí estava entre el públic durant la vista , i posés fi al seu matrimoni després de 26 anys.

Trepitjar l'accelerador i inculpar seva dona no només ha posat fi a la seva carrera com a ministre sinó també a les seves aspiracions a liderar el Partit Liberal Demòcrata.

El viceprimer ministre Clegg, que va vèncer a Huhne en les primàries del 2007, havia dit l'exministre d'Energia que una "gran bèstia" com ell havia de tornar consell de ministres si era absolt. Ara, després de reconèixer la seva culpabilitat, s'enfronta a una pena de presó que sembla enterrar el seu retorn a la política.

L'Audiència rebaixa de 30 a 10 milions la fiança de Díaz Ferrán

L'Audiència Nacional ha acordat rebaixar de 30 a 10 milions d'euros la fiança que va imposar el passat 5 de desembre a l'expresident de la patronal Gerardo Díaz Ferrán en el marc del 'cas Creuer', en què s'investiga el buidament del seu patrimoni per burlar als seus creditors, perquè considera que podria resultar "excessiva".

Així consta en una interlocutòria dictada avui per la Secció Segona de la sala penal en què s'admet parcialment un recurs de la defensa de Díaz Ferrán i s'acorda rebaixar la fiança per la situació d'arrelament de l'expresident de la CEOE, que viu a Madrid amb la seva dona, i la seva avançada edat, ja que té 70 anys.

El tribunal, però, justifica el manteniment de la fiança apuntant que es tracta "d'una sèrie de fets delictius dolosos, premeditats, sistemàtics, comesos concertadament, de forma organitzada i reiterats en el temps, que afecten una gran pluralitat de víctimes".

Investiguen l'enorme xarxa d'apostes i corrupció al futbol mundial

L'Europol ha donat a conèixer el ja és el major escàndol per partits manipulats en la història d'aquest esport. Hi ha més de 400 implicats en una xarxa de complicitats que podria haver començat a Àsia i amb més de 380 partits sospitosos d'haver estat manipulats. Espanya, Regne Unit i Holanda són alguns dels 15 països implicats.

El futbol mundial està amenaçat pel major escàndol d'apostes de la seva història després d'anunciar avui Europol (policia europea) que investiga més de 380 partits sospitosos d'haver estat manipulats, entre ells xocs de les eliminatòries per al Mundial i l'Eurocopa, així com de la Lliga de Campions.

El director de l'Europol, Rob Wainwright, va parlar avui en una conferència de premsa a l'Haia de manipulacions "a un nivell mai vist" en partits disputats entre 2008 i 2011.

Espanya, Regne Unit i Holanda són alguns dels 15 països afectats. La Europol va assegurar que hi ha prop de 420 implicats entre dirigents, jugadors i àrbitres.

La policia europea creu que darrere de l'escàndol d'apostes també s'oculta un sindicat del crim asiàtic. El problema és molt gran, va advertir Wainwright. "És la punta de l'iceberg", va dir. "És un dia trist per al futbol europeu", ha afegit.

D'altre banda, Qatar, Sarkozy y Michel Platini, cap de l'UEFA, són acusats d'haver pactat amb suborns el mundial de Qatar en aquella monarquia teocràtica i racista.

Rajoy viatja a Alemanya sota l'ombra de la corrupció

"Russos, xinesos i italians es dediquen al rentat de diners a Espanya des de fa anys". Aquest dissabte (2013.01.02), quan una periodista espanyola va portar a col·lació la corrupció en les files del Partit Popular (PP) durant una roda de premsa amb el portaveu del Govern germànic, Steffen Seibert, aquest va respondre: "Vostè no aconseguirà que Alemanya es fiqui en un debat intern del seu país". Tanmateix, és poc probable que la cancellera alemanya, Angela Merkel, passi per alt l'assumpte al reunir-se avui amb Rajoy. 730 polítics són processats actualment per corrupteles a l'Espanya postfranquista.

Els mitjans esperen que tots dos es pronunciïn explícitament sobre això.

Durant molts anys, els periodistes van dir res sobre el fenomen de la corrupció a Espanya. Ara no hi ha dia que els diaris publiquin nous detalls sobre operacions fosques atribuïdes a la seva classe política i membres puntuals de la família reial. Encara que ell ho ha negat, se sospita que el president Rajoy va rebre pagaments provinents de la "caixa negra" del PP. I, abans que ell, el gendre del rei Joan Carles, Iñaki Urdangarín, es va veure implicat en un escàndol de corrupció l'abast segueixen sent sospesat.

L'elit empresarial tampoc es salva. "No obstant això, amb vista a un 26 per cent d'atur, moltes persones temen pels seus llocs de treball i prefereixen callar quan s'adonen de les irregularitats en què incorren els seus caps a l'hora de fer negocis", comenta la jurista espanyola Esther Martín . L'assessor fiscal Carlos Alaiz critica l'amnistia absoluta decretada perquè els evasors d'impostos portin les seves capitals de tornada a Espanya. Mentrestant, uns 730 polítics són processats actualment per corrupteles de diferent tenor.

El clam per més transparència


La periodista italiana Paola del Vecchio afegeix que, per si fos poc, el país ibèric continua sent una de les destinacions principals dels que renten diners. "Russos, xinesos i italians es dediquen al rentat de diners a Espanya des de fa anys", assegura l'experta en crim organitzat. Segons Victòria Anderica, d'Access Info Europe, una organització que promou la transparència en la Unió Europea (UE), el Govern espanyol no els ha informat sobre les seves mesures per lluitar contra l'economia subversiva i la malversació de fons públics.

Access Info Europe exigeix ​​que Espanya endureixi el control públic dels processos econòmics i burocràtics, incloent la qüestió del finançament dels partits polítics. Però, segons l'economista alemany Frank Abegg, els nivells creixents de corrupció a Espanya s'han de sobretot a la lentitud amb que funciona la Justícia en aquest país. "Els tribunals es demoren tant en dur a terme un judici que els acusats tenen temps suficient d'eliminar les evidències incriminatòries", diu Abegg.

En aquest sentit, els mitjans espanyols li retreuen als tribunas haver perdut la seva independència per acabar convertides en titelles dels polítics. L'escriptor madrileny Lleó Arsenal va més lluny, i opina que la Justícia no és capaç d'emetre un veredicte que no estigui influenciat pels interessos comuns de l'Estat i el sector empresarial privat. Arsenal no creu ni tan sols en la independència dels sindicats. Per això ha anunciat la seva intenció de crear un nou partit d'esquerra que sobresurti com una alternativa a l'hegemonia bipartidista del Partit Socialista (PSOE) i el PP.

La dictadura neoliberal a punt d'enfonsar la UE

Les nefastes i oligàrquiques polítiques neoliberals del PP europeu, la seva imposició abusiva i tirànica de retallades als treballadors i privilegis per a la burgesia capitalista està portant als europeus al rebuig majoritari a la UE, com ha reconegut avui el socialdemòcrata (SPD) Martin Schulz, president del Parlament Europeu (PE): "El bloc comunitari corre perill de perdre rellevància mundial si guanya l'euroescepticisme".

En una entrevista publicada aquest dilluns a Bonn pel diari General Anzeiger, Martin Schulz, president del Parlament Europeu, afirma que la Unió Europea està "amenaçada perquè la UE ha perdut suport entre la ciutadania,": "Quan les persones li donen l'esquena a un projecte o una idea, en algun moment aquesta s'acostarà al final", assevera el parlamentari alemany.

Schulz també es refereix al euroescepticisme manifestat abans i durant el Fòrum Econòmic de Davos pel primer ministre britànic, David Cameron. Segons Schulz, Cameron "va sal a les ferides" en oferir un referèndum entre la població britànica sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea.

Si es produeix la sortida britànica del bloc comunitari, "els Estats que romanguessin en aquest es convertirien en presa d'interessos econòmics i polítics d'altres regions del món", va indicar el president del Parlament Europeu. Aquests països, va insistir, "es tornarien insignificants".

Cimera crucial

Les declaracions de Martin Schulz s'han ser publicat uns dies que es produeixi una cimera per definir els pressupostos de la Unió Europea fins l'any 2020. El president francès, François Hollande (PS), va dir que s'inclina perquè es produeixin negociacions productives. No obstant això, ha afegit que, de moment, no s'entreveuen consensos sobre aquest tema.

Al seu torn, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va advertir que les negociacions presupuestales seran difícils. "No obstant això, val la pena intentar-ho. Alemanya contribuirà que s'assoleixin acords. Si tindrem èxit o no, és cosa que no veurem fins a finals de la setmana", va dir la neocon Merkel.

EUA lliura més avions de combat F-16 a Egipte

El govern d'Obama va lliurar el diumenge a Egipte quatre avions de combat F-16 com a part de l'ajuda militar anual de Washington al Caire: "La cerimònia d'avui mostra la ferma creença dels Estats Units que un Egipte fort entra dins dels interessos dels Estats Units, de la regió i del món", va al·legar l'ambaixadora nord-americana al Caire, Anne W. Patterson. Fins ara, EUA ha lliurat 224 avions de combat F-16 a Egipte.

La mesura va ser interpretada pel ministre egipci de Defensa, el general Abdel Fatah al-Sisi, com un al·licient a la cooperació militar entre els dos països.

Els funcionaris nord-americans i egipcis es van reunir el diumenge en una cerimònia conjunta amb motiu de l'arribada d'aquests avions. En el comunicat que va emetre posteriorment l'ambaixada, EUA expressar la seva esperança que "Egipte continuï sent una força per a la pau i la seguretat".

Els esmentats avions militars són part del grup de vint avions de combat F-16 que s'enviaran al país nord-africà en l'any en curs. Quatre d'ells van arribar al gener, quatre acaben d'arribar, i la resta es lliurarà per a finals de 2013.

Fins ara, EUA ha lliurat 224 avions de combat F-16 a Egipte, una mesura que ha aixecat contundents crítiques dins del Congrés nord-americà, on la qualifiquen d'un "gran error".

França envia militars a Níger per protegir mines d'urani

El govern de François Hollande ha enviat forces especials a Níger, a la frontera amb Mali, per protegir les mines d'urani, principal font de matèria primera per a les plantes nuclears franceses, ha informat avui el president de Níger, Mahamadou Issufu. Les forces de seguretat franceses custodiaran les mines que explota la seva companyia Areva a les localitats d'Imouraren i Arlit, nord de Níger.

Anteriorment, un portaveu dels rebels que van segrestar un grup d'estrangers al sud-est d'Algèria, va declarar a la redacció de la revista Paris Match que "França pagarà la seva agressió contra els musulmans al nord de Mali", on les tropes franceses ajuden a les autoritats malianes a lluitar contra els separatistes.

La situació a Mali es va agreujar el desembre passat. Els extremistes van començar a atacar posicions de les tropes governamentals a la part central del país. Un contingent colonial francès va ser destacat a Mali al gener per ajudar al seu Exèrcit.

Actualment, al país hi ha més de tres mil efectius francesos. En l'operació militar participen també soldats de països africans francófons com a part d'una missió conjunta de la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (ECOWAS) autoritzada pel Consell de Seguretat de l'ONU.

El fiscal veu indicis de delicte contra Oriol Pujol

El fiscal Anticorrupció de Barcelona veu indicis de delicte en el cas de les ITV que afecta el secretari general de CDC i diputat autonòmic, Oriol Pujol, segons han informat a Públic fonts de la fiscalia. Per això, ha sol · licitat al jutge que elevi el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè citi com a imputat a Oriol Pujol, per ser diputat autonòmic i, per tant, per ser persona aforada.

Un informe de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) implica al fill de l'expresident de la Generalitat en el cobrament de comissions des de les Illes Verges. Segons El Mundo, l'informe remès pel Tribunal Suprem al Jutjat número 9 de Barcelona identifica a Oriol Pujol com a «beneficiari real d'una societat mercantil» amb «capacitat d'actuació directa sobre els òrgans de govern de l'Administració Pública de Catalunya».

En aquest sentit, Oriol Pujol hauria triat quatre alts càrrecs de la Generalitat per «facilitar» els seus negocis i, fins i tot, «hauria participat activament en alguns d'ells», assegura El Mundo citant l'informe. Segons aquest mateix, Pujol «va rebre diners des de paradisos fiscals per la desinversió de Sharp» així com també de Sony o Yamaha. Precisament, en uns suposades converses que hauria intervingut la Udef, es faria referència al cobrament des de les Illes Verges.

La privatització de la sanitat

Vicenç Navarro: Aquest article mostra l'enorme ineficiència econòmica i falta de sensibilitat a l'usuari del sistema sanitari privat dels Estats Units.
A aquells polítics i economistes que volen privatitzar la sanitat, utilitzant l'argument que la sanitat privada és millor que la pública, els aconsello que estudiïn el sistema sanitari nord-americà, el finançament és predominantment privada, gestionant a través de companyies d'assegurances privades, tal com estan suggerint que es faci els partits conservadors i liberals a Espanya ia la Unió Europea.

És un sistema que conec bé, com a resultat d'haver viscut en aquell país durant molts anys, havent intentat canviar quan la Sra Hillary Rodham Clinton em va demanar que l'ajudés, integrant-me en el seu grup de treball a la Casa Blanca, l'objectiu era precisament canviar aquell sistema per fer-lo més equitatiu i més eficient, ja que és un dels sistemes sanitaris més ineficients i menys equitatius dels avui existents. Només cal citar algunes dades per veure-ho.

1. És un sistema enormement car, tant per al país (és el país amb la despesa sanitària com a percentatge del PIB més alt del món), com per a l'Estat (el govern federal es gasta per càpita la major quantitat de diners en sanitat del món) i per l'individu i les famílies. La despesa sanitària el 2012 era el 17,9% del PIB i 8.952 $ per càpita. I tot i aquest gran despesa la cobertura sanitària és molt insuficient.

L'indicador més clar d'això és que el 39% de les persones amb malalties terminals, és a dir, que s'estan morint, declaren que estan preocupades per com elles o els seus familiars pagaran les factures mèdiques i / o hospitalàries. (Veure Annals of Internal Medicine 2000; 132:451 - Study of 988 terminally ill patients). Aquestes persones es troben en una situació cruel i inhumana en què, a més de preocupar-se per la seva pròpia mort, han de preocupar de com pagar als professionals i / o les institucions sanitàries o les companyies d'assegurances.

2. Però a més d'una cobertura molt insuficient, el nombre de ciutadans i residents sense cap tipus de cobertura sanitària és molt elevat. Va arribar el 2011 a ser el 15,7% de tota la població, és a dir, 48,6 milions d'persones. D'ells 7 milions són nens. El 31% dels ciutadans d'origen hispà, el 19,5% d'origen afroamericà i el 11,5% dels blancs no tenen cap cobertura sanitària. Fins i tot després de l'aplicació de la llei coneguda com "Obamacare", el nombre de persones sense cap cobertura sanitària i, per tant, sense cap dret a accedir a serveis sanitaris (segons la Congressional Budget Office) serà de 36 milions.

3. El Tea Party i els seus economistes afins a la ideologia ultraliberal (de la qual hi ha una gran abundància a Espanya) indiquen que no és cert que la gent es quedi sense atenció, ja que poden anar als serveis d'urgència, la qual cosa no és del tot cert, doncs molts hospitals s'ho fan per no proveir aquests serveis als que no poden pagar els serveis mèdics, tal com ha assenyalat i demostrat el propi Congrés dels EUA en diversos informes.

4. El sistema de copagament i deduccions està generalitzat en el sistema d'assegurament privat i fins i tot públic. Medicare, el programa federal d'atenció sanitària per la gent gran, només cobreix el 54% de les seves despeses sanitàries.

5. La majoria de la població nord-americana, tot i que està satisfeta amb el seu metge o el seu hospital, no està satisfeta amb el sistema de finançament i organització del sistema sanitari. EUA és el país que té un major descontentament amb el seu sistema sanitari. Gairebé el 50% de la població considera que hauria reconstruir des del principi.

6. Segons un estudi del sistema sanitari als EUA, Alemanya i Gran Bretanya, EUA és el país que tenia un major nombre de morts prevenibles (significant una sobremortalitat de gairebé 100.000 persones), amb el menor increment d'esperança de vida.

7. EUA és el país on un major nombre de persones deixen d'anar al metge per causes econòmiques. El 52% de les dones ha indicat que no estaven segures de poder pagar les factures mèdiques en cas que caiguessin greument malaltes.

Aquestes dades expliquen perquè el grup de treball dirigit per la Sra Clinton volia canviar el sistema per tal de dirigir-lo cap un cobertura universal, amb un major grau d'intervenció pública. En una visita del llavors president Felipe González a la Sra Clinton a la Casa Blanca (en el període d'apogeu del treball de la Casa Blanca a la reforma sanitària) i en la preparació presentar un informe al president González, explicant les línies generals de les propostes del grup de treball, la Sra Clinton ha subratllat que, tot i que intentàvem (en el grup de treball que ella va presidir) fer propostes de canvi del sistema sanitari nord-americà que es atuviesen al sistema sanitari existent, el grup de treball volia també aprendre dels sistemes europeus, incloent l'espanyol, correspondiéndome a mi la tasca d'escriure un informe de la possible rellevància del sistema sanitari espanyol per EUA, la qual cosa vaig fer emfatitzant que el sistema sanitari espanyol era molt més eficient i equitatiu que el nord-americà, tot i que l'espanyol tenia un greu problema, que era el seu enorme subfinançament, problema que continua avui en dia.

No és creïble l'argument adduït pels reformadors liberals i neoliberals que sosté que el sistema sanitari privat és més econòmic i eficient que el públic. L'evidència científica, robusta i convincent, assenyala el contrari. En realitat, l'estudi més detallat que s'hagi fet analitzant la qualitat de l'atenció hospitalària comparant la mortalitat (estandarditzada per diagnòstic i característiques del pacient) en els hospitals privats amb afany de lucre amb els sense afany de lucre (fossin aquests públics o privats ) la mortalitat era més alta en els primers que en els segons (PJ Devereaux, et al "Payment for care at private for profit and private not-for profit hospitals: a systematic review and metaanalisys" 08-06-04 Journal of the Canadian Medical Association).

L'experiència internacional mostra clarament que hi ha un conflicte clar entre l'optimització dels beneficis (l'objectiu principal d'una empresa amb afany de lucre) i la qualitat dels serveis. Les empreses que cotitzen en borsa intenten estalviar els recursos per tal d'optimitzar els seus ingressos i això pot repercutir en la qualitat dels recursos. De vegades aquesta dinàmica es presenta també en els serveis privats sense afany de lucre que competeixen amb les empreses amb afany de lucre.

La situació a Espanya


La subfinançament de la sanitat pública espanyola explica l'elevat desenvolupament de la sanitat privada havent creat una polarització, per classe social, en el sistema sanitari. El 30% de renda superior de la població va a la sanitat privada mentre que el 70% va a la pública. Les reformes privatitzadores tenen com a objectiu augmentar el percentatge de la privada a costa de la pública, argumentant que tal extensió de la privada beneficia la pública permetent tenir més recursos per pacient, disminuint així la massificació de la sanitat pública.

El que tal argument ignora és que aquesta polarització de la sanitat per classe social perjudica totes les classes i sectors socials doncs, tot i que la sanitat privada és, en general, millor que la pública en aspectes importants com ara el confort (per exemple una llit per habitació) la curtedat de les llistes d'espera i l'atenció personalitzada al pacient, la pública és molt millor que la privada a Espanya en la qualitat del personal i l'estructura tècnic-científica. Per això quan els malalts tenen necessitats elevades d'alta tecnologia se'ls desplaci a la pública.

El que es necessita a Espanya és una sanitat multiclassista universal i única que tingui els atributs de la privada i la qualitat de la pública. Però per aconseguir aquest objectiu es requereix una despesa pública molt més gran. La reducció de la despesa pública sanitària que està passant a Espanya és un pas enormement regressiu que deteriora tota la sanitat espanyola. Així de clar.

La Costa Brava, paradís particular de les màfies criminals

No és cap secret que la màfia internacional durant dècades ha trobat a l'Estat espanyol, i en concret a la Costa Brava, el seu paradís particular. El bon clima, la debilitat del sistema judicial, la corrupció de les velles màfies franquistes i la possibilitat de comprar en negre propietats immobiliàries, ha convertit aquest territori en el reclam ideal per atraure, des de Catalunya fins a la Costa del Sol, organitzacions criminals d´arreu del planeta.

La Costa Brava ha esdevingut amb els anys la zona més apreciada per les xarxes del crim vinculades a la màfia per establir-hi el seu centre d´operacions, tal i com confirmen les detencions efectuades aquesta l´última dècada. El 2010 es van produir a Platja d´Aro i a Empuriabrava diversos arrestos de caps de bandes de la màfia francesa que van ser detinguts per tràfic de drogues i armes.

La presència de la màfia italiana a terres gironines també havia estat constatada amb la detenció l´agost del 2008 del capo mafiós Patrizio Bosti, mentre sopava en una marisqueria a Platja d´Aro. Bosti estava considerat en aquell moment com un dels 30 criminals més buscats del país pel Ministeri d´Interior Italià.

El periodista i escriptor Joan Queralt, en la seva obra La Camorra Catalana, condicionava aquesta elecció del territori gironí a la proximitat geogràfica, cultural i climàtica amb Itàlia i sobretot pel règim penitenciari espanyol, més benèvol que l´italià. «El nostre país és un punt estratègic dins el mercat europeu de la droga. Aquí arriba tot l´haixix procedent del nord d´Àfrica. La presència dels mafiosos al territori, sigui de forma permanent o discontínua, és una obligació», explicava Queralt convençut de la presència permanent de centenars de mafiosos al nostre país.

La màfia russa ja és aquí

Joan Queralt, a més, en la seva obra publicada el 2011, afirmava ja en aquell moment el seu convenciment que diversos clans criminals russos estaven instal·lats a la Costa Brava i arreu de la província gironina. «L´última vegada que vaig ser a Platja d´Aro em vaig quedar garratibat amb la presència de russos. Un dels meus somnis seria visualitzar el cadastre criminal de la de la Costa Brava. Ens enduríem un bon ensurt» assegurava el periodista barceloní.

Un any abans, el 2010, una sèrie de documents filtrats per Wikileaks descobrien la preocupació dels Estats Units per l´amenaça que suposava la presumpta i forta presència a la Costa Brava de diverses bandes vinculades a la màfia russa establertes en aquest paratge català pel poc control sobre els moviments econòmics que s´hi efectua. Justament sobre aquest tema, l´escriptor Alejandro Riera en la seva obra La Orgasnizatsja. Mafia rusa, mafia roja remarcava que «la màfia vermella guanya més diners associant-se amb empresaris que extorsionant-los». Segons Riera, les màfies aconsegueixen comprar voluntats al seu interès gràcies a la manipulació d´una gran «quantitat ingent de diners». Voluntats que segons l´escriptor afecten a polítics i funcionaris del govern.

Ara, l´operació contra la màfia russa que es va destapar fa més d´una setmana a Lloret de Mar i que presumptament vincula el diputat de CiU i exalcalde de Lloret, Xavier Crespo amb Andrei Petrov, un dels capitostos de l´organitzacio criminal, podria confirmar no només la gran presència de la màfia russa a la Costa Brava, sinó també el poder que posseeixen en el territori. «L´estructura de la màfia russa és com un arbre amb moltes branques entrecreuades, on no es veu el tronc per enlloc. Per això són tan difícils de combatre», afirmava Riera. Al llarg dels pròxims mesos s´haurà de veure si aquesta teoria també és confirma.

"Una investigació independent"

Nou cop de la premsa internacional al Govern de Mariano Rajoy (PP). El diari econòmic Financial Times ha sol·licitat en un dur editorial titulat "Rajoy en crisi" una investigació "exhaustiva, transparent i independent" dels papers del exgerent i extresorer del PP Luis Bárcenas publicats la setmana passada. L'influent diari britànic, referència a la City londinenca i els despatxos de Brussel·les, diu que Rajoy s'enfronta "a la batalla de la seva vida" en un moment en què gairebé totes les institucions, "des de la monarquia fins al poder judicial", mostren signes de "putrefacció".

"Aquesta bomba no podia haver detonat en pitjor moment, amb una població que pateix una taxa rècord d'atur i una austeritat sense precedents", assegura el diari. A més, reclama que el Govern arribi "al fons" de l'assumpte per garantir la seva supervivència política.

Després de descriure les informacions d'EL PAÍS i recordar la roda de premsa de dissabte a la seu dels populars al carrer de Gènova de Madrid, el diari assegura que harbía "circumstàncies" que apunten a una doble comptabilitat en els comptes del partit, ja que, recorda, alguns dirigents han assegurat haver rebut les quantitats anotades per Luis Bárcenas. Financial Times escriu que l'escàndol dels papers de Bárcenas arriba en un moment en què gairebé totes les institucions, "des de la monarquia fins al poder judicial", mostren signes de "putrefacció".

Les pàgines del diari britànic havien estat el lloc escollit fa només tres setmanes per Rajoy per reclamar, entre altres qüestions, polítiques d'estímul a la cancellera alemanya, Angela Merkel. Avui el president del Govern es desperta amb una nova crítica a la situació política i econòmica d'Espanya, en un diari de tendència conservadora. Tot i haver lloat l'intent de reducció del dèficit públic en els primers mesos del Govern popular, Financial Times ha estat després molt crític amb les actuacions de Mariano Rajoy. Al novembre va arribar a dir d'ell que és "un polític de províncies poc disposat a acceptar la realitat i no és l'adequat per resoldre una crisi complexa i internacional".

La setmana de les revelacions dels papers de Bárcenas ha estat especialment dura per a la marca Espanya a l'estranger. L'edició internacional de The New York Times va arribar a dedicar una foto a la portada a la secretària general del PP, Dolores de Cospedal. I en la seva informació donava compte de la convulsió interna creada després de la difusió de les anotacions. També The Washington Post, els alemanys Die Welt o Süddeutsche Zeitung (aquest titulava la seva informació "Pessetes de la caixa negra") o el francès The Figaro s'han fet ressò de l'escàndol de la suposada comptabilitat b anotada durant gairebé 20 anys per l'extresorer Bárcenas.