Fent-se ressò de la classe de negocis que gairebé van enfonsar l'American International Group, l'assegurança cada vegada més popular contra el risc d'impagament grec està fent més difícil per a Atenes recaptar els diners que necessita per pagar els seus comptes, d'acord amb els comerciants i administradors de diners.
Aquests contractes, coneguts com credit-default swaps, efectivament deixen que els bancs i fons de cobertura apostin per l'equivalent financer d'un incendi de quatre alarmes: un impagament d'una empresa o, en el cas de Grècia, un país sencer. Si Grècia renega dels seus deutes, els comerciants que tenen aquests swaps són els que poden aprofitar-se.
"És com comprar una assegurança d'incendi de la casa del teu veï: Es crea un incentiu per cremar la casa", va dir Philip Gisdakis, cap d'estratègia de crèdit de UniCredit a Munic.
Com que la situació financera de Grècia ha empitjorat, la qual cosa soscava l'euro, el paper de Goldman Sachs i altres grans bancs per emmascarar la veritable magnitud dels problemes del país ha generat crítiques dels líders europeus. Però, fins i tot abans que la qüestió es va posar de manifest, una poc coneguda empresa recolzada per Goldman Sachs, JP Morgan Chase (a la foto) i una dotzena d'altres bancs, havien creat un índex habilitat perque els agents del mercat apostin si Grècia i altres països europeus van a la fallida.
El setembre passat, la companyia, el Grup MarkIT de Londres, presentà l'índex iTraxx SovX occidental d'Europa, que es basa en aquests canvis i va deixar als comerciants apostar per Grècia poc abans de la crisi. Aquests instruments derivats han assumit un paper desmesurat en la crisi del deute d'Europa, ja que els operadors es centren en les seves oscil.lacions diàries.
En conseqüència, això, per alguns operadors, és un cercle viciós. Com els bancs i altres van precipitar-se en aquests swaps, el cost d'assegurar el deute s'eleva per Grècia. Alarmats per aquesta senyal baixista, els inversors en bons després eviten les obligacions gregues, fent més difícil per al país demanar prestat. El que, al seu torn, se suma a l'ansietat, i tota la cosa comença de nou.
En taules d'operacions, hi ha un intens debat sobre el que exactament hi ha darrere dels recents problemes de Grècia. Alguns operadors diuen que els swaps han empitjorat el problema, mentre que altres diuen que el deteriorament de les finances de Grècia és el culpable.
"Aquest és un país que emet el paper en un mercat debilitat", va dir Ashish Shah, co-cap d'estratègia de crèdit del Barclays Capital, referint-se a la necessitat de Grècia per l'endeutament permanent. (Barclays és qui es va quedar amb LEHMAN BROTHERS quan va fer fallida!).
Però mentre alguns líders europeus han culpat als especuladors financers en general, d'un empitjorament de la crisi, la ministre francès de Finances, Christine Lagarde, la setmana passada va destacar els swaps d'impagament de crèdit. La Sra Lagarde va dir que, alguns jugadors que dominen aquest camp, li van dir que es requeria una regulació més estricta.
El comerç de deute sobirana de MarkIT va augmentar aquest any, ajudant a augmentar el cost d'assegurar el deute grec, i, al seu torn, el que Atenes ha de pagar per obtenir préstecs. El cost d'assegurar $ 10 milions de bons grecs, per exemple, es va elevar a més de 400.000 dòlars en febrer, enfront dels 282.000 $ a principis de gener.
Per diversos dies, a finals de gener i principis de febrer, la demanda dels swaps de protecció es va disparar, i els inversors en bons grecs van fugir del mercat, generant dubtes sobre si Grècia podrà trobar compradors per a les properes ofertes de bons.
"És el cec guiant als cecs", va dir Sylvain R. Rayner, un expert en finançament estructurat de R & R Consulting a Nova York. "El SovX iTraxx no va crear la situació, però s'ha exacerbat".
L'índex MarkIT es compon de crèdit dels 15 més negociats default swaps a Europa, i cobreix altres economies amb problemes, com Portugal i Espanya. I com que les preocupacions sobre els deutes d'aquests països es va traslladar als mercats de tot el món en febrer, el comerç en l'índex va fer explosió.
Al febrer, la demanda dels contractes d'aquest índex pujà als 109.3 mil millones dòlars, enfront dels 52,9 mil millones dòlars en gener. MarkIT recull una tarifa plana per la concessió de llicències, als corredors de comerç, de l'índex.
Bancs europeus, entre ells els gegants suïssos Credit Suisse i UBS, el francès Societe Generale i BNP Paribas, i Deutsche Bank d'Alemanya han estat entre els més pesants dels compradors dels swaps d'assegurances, d'acord amb els comerciants i banquers que van demanar l'anonimat perquè no estaven autoritzats a parlar públicament.
Això és així perquè aquests països són els més exposats. Els bancs francesos tenen per valor de 75,4 mil millones de dòlars en deute grega, seguits per les institucions de Suïssa, amb 64 mil millones dòlars, segons el Banc de Pagaments Internacionals. L'exposició dels bancs alemanys és de 43,2 mil millones dòlars.
El comerç d'intercanvi de deute vinculada només al deute grega també ha augmentat, però segueix sent menor que la càrrega real del deute del país, de 300 milions de dòlars. L'import global de les assegurances sobre el deute grec va arribar a US 85 mil milions de dòlars al febrer, fins de 38 milions $ l'any anterior, segons la Depository Trust Clearing Corporation, que registra els swaps de negociació.
MarkIT va dir que el seu índex és una eina per als comerciants, en lloc d'un controlador de mercat.
En un comunicat, MarkIT va dir que el seu índex es va iniciar per satisfer la demanda del mercat, i que ha millorat la capacitat de les empreses per cobrir els seus riscos. L'índex i productes similars, va afegir, en realitat fan més fàcil per als compradors i venedors mesurar els preus dels instruments que es negocien entre els jugadors sobre el taulell, en lloc de en els intercanvis: "Aquests índexs han ajudat a aconseguir la transparència en el CDS de mercat sobirà", va dir MarkIT. "Abans de la seva creació, no hi havia establert cap índex de referència que permetés als inversors fer el seguiment del rendiment dels segments de la CDS sobirana del mercat ".
Alguns gestors de fons de comerç diuen que en els swaps de grec sol, no el més ampli índex, és el problema.
"És com si la cua mou al gos", va dir Markus Krygier, administrador de cartera sènior de Amundi Asset Management a Londres, que compta amb $ 40 mil milions en actius de renda fixa global. "Hi ha un efecte en cadena, fins que les posicions subjacents comencen a semblar de més risc», cosa que els models de risc van provocar, obligant els gestors de cartera a vendre bons grecs".
Si això sona familiar, els crítics d'aquests instruments sostenen que els swaps van contribuir a la caiguda de Lehman Brothers. Però fins fa poc, hi havia poca demanda per l'assegurança del deute públic. La possibilitat que un país desenvolupat podria incomplir les seves obligacions semblaven remotes.
Com a resultat, molts bancs estrangers que tenen els bons grecs detinguts o posats en altres transaccions financeres amb el govern, no tenien cobertura contra el risc d'impagament. Ara, estan lluitant per obtenir una assegurança.
"Grècia no és un país petit," va dir el Sr Rayner, en R & R a Nova York. "Credit-default swaps donar la il.lusió de la seguretat, però en realitat augmenten el risc sistèmic".
Banks Bet Greece Defaults on Debt They Helped Hide
Bets by some of the same banks that helped Greece shroud its mounting debts may actually now be pushing the nation closer to the brink of financial ruin.
Echoing the kind of trades that nearly toppled the American International Group, the increasingly popular insurance against the risk of a Greek default is making it harder for Athens to raise the money it needs to pay its bills, according to traders and money managers. These contracts, known as credit-default swaps, effectively let banks and hedge funds wager on the financial equivalent of a four-alarm fire: a default by a company or, in the case of Greece, an entire country. If Greece reneges on its debts, traders who own these swaps stand to profit.
“It’s like buying fire insurance on your neighbor’s house — you create an incentive to burn down the house,” said Philip Gisdakis, head of credit strategy at UniCredit in Munich.
As Greece’s financial condition has worsened, undermining the euro, the role of Goldman Sachs and other major banks in masking the true extent of the country’s problems has drawn criticism from European leaders. But even before that issue became apparent, a little-known company backed by Goldman, JP Morgan Chase and about a dozen other banks had created an index that enabled market players to bet on whether Greece and other European nations would go bust.
Last September, the company, the Markit Group of London, introduced the iTraxx SovX Western Europe index, which is based on such swaps and let traders gamble on Greece shortly before the crisis. Such derivatives have assumed an outsize role in Europe’s debt crisis, as traders focus on their daily gyrations.
A result, some traders say, is a vicious circle. As banks and others rush into these swaps, the cost of insuring Greece’s debt rises. Alarmed by that bearish signal, bond investors then shun Greek bonds, making it harder for the country to borrow. That, in turn, adds to the anxiety — and the whole thing starts over again.
On trading desks, there is fierce debate over what exactly is behind Greece’s recent troubles. Some traders say swaps have made the problem worse, while others say Greece’s deteriorating finances are to blame.
“This is a country that is issuing paper into a weakening market,” said Ashish Shah, co-head of credit strategy at Barclays Capital, referring to Greece’s need for continual borrowing.
But while some European leaders have blamed financial speculators in general for worsening the crisis, the French finance minister, Christine Lagarde, last week singled out credit-default swaps. Ms. Lagarde said a few players dominated this arena, which she said needed tighter regulation.
Trading in Markit’s sovereign credit derivative index soared this year, helping to drive up the cost of insuring Greek debt, and, in turn, what Athens must pay to borrow money. The cost of insuring $10 million of Greek bonds, for instance, rose to more than $400,000 in February, up from $282,000 in early January.
On several days in late January and early February, as demand for swaps protection soared, investors in Greek bonds fled the market, raising doubts about whether Greece could find buyers for coming bond offerings.
“It’s the blind leading the blind,” said Sylvain R. Raynes, an expert in structured finance at R&R; Consulting in New York. “The iTraxx SovX did not create the situation, but it has exacerbated it.”
The Markit index is made up of the 15 most heavily traded credit-default swaps in Europe and covers other troubled economies like Portugal and Spain. And as worries about those countries’ debts moved markets around the world in February, trading in the index exploded.
In February, demand for such index contracts hit $109.3 billion, up from $52.9 billion in January. Markit collects a flat fee by licensing brokers to trade the index.
European banks including the Swiss giants Credit Suisse and UBS, France’s Société Générale and BNP Paribas and Deutsche Bank of Germany have been among the heaviest buyers of swaps insurance, according to traders and bankers who asked for anonymity because they were not authorized to comment publicly.
That is because those countries are the most exposed. French banks hold $75.4 billion worth of Greek debt, followed by Swiss institutions, at $64 billion, according to the Bank for International Settlements. German banks’ exposure stands at $43.2 billion.
Trading in credit-default swaps linked only to Greek debt has also surged, but is still smaller than the country’s actual debt load of $300 billion. The overall amount of insurance on Greek debt hit $85 billion in February, up from $38 billion a year ago, according to the Depository Trust and Clearing Corporation, which tracks swaps trading.
Markit says its index is a tool for traders, rather than a market driver.
In a statement, Markit said its index was started to satisfy market demand, and had improved the ability of traders to hedge their risks. The index and similar products, it added, actually make it easier for buyers and sellers to gauge prices for instruments that are traded among players over the counter, rather than on exchanges.
“These indices have helped bring transparency to the sovereign C.D.S. market,” Markit said. “Prior to their creation, there was no established benchmark index enabling investors to track the performance of segments of the sovereign C.D.S. market.”
Some money managers say trading in Greek swaps alone, not the broader index, is the problem.
“It’s like the tail wagging the dog,” said Markus Krygier, senior portfolio manager at Amundi Asset Management in London, which has $40 billion in global fixed-income assets. “There is a knock-on effect, as underlying positions begin to seem riskier, triggering risk models and forcing portfolio managers to sell Greek bonds.”
If that sounds familiar, it should. Critics of these instruments contend swaps contributed to the fall of Lehman Brothers. But until recently, there was little demand for insurance on government debt. The possibility that a developed country could default on its obligations seemed remote.
As a result, many foreign banks that held Greek bonds or entered into other financial transactions with the government did not hedge against the risk of a default. Now, they are scrambling for insurance.
“Greece is not a small country,” said Mr. Raynes, at R&R; in New York. “Credit-default swaps give the illusion of safety but actually increase systemic risk”.