dilluns, 21 de gener de 2013

Una furgoneta de destrucció de documents confidencials, a la seu del PP

El vehicle, situat a la sortida de la seu del carrer Gènova de Madrid, portava retolat "Destrucció documentació confidencial". Una furgoneta ha cridat l'atenció a tots els mitjans al matí de dilluns davant de la seu del Partit Popular. El vehicle, situat a la sortida de la seu del carrer Gènova de Madrid, portava retolat "Destrucció documentació confidencial".

Crida l'atenció la presència d'aquesta furgoneta després que Luis Bárcenas, extresorer del PP, tingués un despatx a la seu i una sala on guardava documents.

A més, a la pàgina web del PP ja no figura Luis Bárcenas com a tresorer i senador, cosa que sí apareixia fins avui.

CiU, ERC i ICV-EUiA presentaran la declaració sobre el dret a decidir

CiU, ERC i ICV-EUiA presentaran conjuntament la declaració sobre el dret a decidir que es votarà dimecres al Parlament. Després de la negociació a cinc d'aquest dilluns per consensuar un text conjunt i que ha acabat sense acord, l'executiva d'ICV-EUiA s'ha reunit i ha decidit donar suport a una nova declaració després que els dos partits hagin acceptat les seves esmenes, i que es registrarà aquest dimarts al Parlament per sotmetre's a votació dimecres.

La CUP decidirà entre aquest dilluns i aquest dimarts el sentit del seu vot, que es debat entre l'abstenció i el 'sí crític', mentre que el PSC es mostra allunyat de la declaració i descarta donar-hi suport si no és que es canvien aspectes clau del text.

A l'espera del que decideixi la CUP, s'esgoten així els terminis per negociar un text conjunt després que la reunió d'aquest dilluns per consensuar la declaració hagi acabat sense acord. Tot i així, després de la cimera l'executiva d'ICV-EUiA s'ha reunit per decidir la seva postura i han acordat donar suport a un nou text que es registrarà aquest dimarts a la cambra catalana i que serà conjunta amb CiU i ERC, després que els dos partits hagin acceptat eliminar la referència a l'estat propi, reforçar el paper del Parlament en el procés del dret a decidir i que hagin acceptat fer referència a la prioritat de la cohesió social a Catalunya.

Més sobre la connexió argentina en l'espoli de Bárcenas i el PP

Des de finals dels 70 fins aquí, els governs de la dictadura, Menem i els Kirchner es van veure compromesos amb una gegantina inversió espanyola a Salta: la finca La Moraleja (foto). És una estada de més de 30.000 hectàrees, una de les productores de llimones més grans del món. Allà justament busquen ara els diners de la corrupció del PP que escandalitza Espanya. No és la primera vegada: fa 10 anys, ja van rastrejar-se fins a aquesta mateixa estada milions d'euros sospitats.

La terra va ser comprada el 1978 per l'empresa que presideix Ángel Sanchís, ex tresorer del PP espanyol i amic i soci de qui el va succeir en el càrrec, Luis Bárcenas, avui investigat per pagaments sota la taula. Uns 22 milions d'euros que van estar dipositats a Suïssa al seu nom es perden, segons la policia espanyola, en la ruta cap a La Moraleja. Bárcenas, davant banquers, va dir que era un dels amos de la companyia que presideix Sanchís.

La Moraleja té una superfície de 30.000 hectàrees. Altres fonts, però, assenyalen que a Salta l'empresa fa servir un total de 70.000 hectàrees.

Treballen 1.700 persones.

Sembren 15.000 hectàrees de blat de moro, soja i altres grans. Tenen 50 hectàrees d'hivernacles per hortalisses: dominen el mercat de melons, per cas. Posseeixen 2.500 hectàrees de cítrics, sobretot llimones. Així, estan rankeados com els sisens productors de llimona del país, quan l'Argentina fa el 20% de la collita mundial d'aquesta fruita.

Una inversió de aquesta suma, clar, va comptar amb suports polítics locals. Al govern de la dictadura, el governador de facto Roberto Ulloa va avalar la compra de la terra, diuen a Salta. El govern del menemista Joan Carles Romero va ser l'encarregat d'asfaltar la ruta 5, que travessa la gegantina finca, des de Les Lajitas a Orà. L'agost de 2011, l'actual mandatari 'salteño', Juan Manuel Urtubey, va signar la pròrroga de la promoció industrial per a la companyia. Poc abans, el maig d'aquest any, La Moraleja va començar a fer públic un projecte que els portaria als despatxos de l'administració Kirchner.

Al maig de 2011, La Moraleja anunciar que en 10 anys invertiria US $ 50 milions en una presa i sistemes de reg per duplicar la superfície plantada amb llimones. En aquest moment van dir que la companyia processava 1.000 tones de llimones diaris. "Però els està costant aconseguir els diners per finançar-lo", diuen avui a Salta. Buscant suport del govern nacional per encarar aquesta inversió, el propi Ángel Sanchís va arribar al despatx de la ministra d'Indústria Débora Giorgi el 14 de febrer de l'any passat, acompanyat per Urtubey. "Va ser amb la seva dona, són uns vellets molt simpàtics", va explicar un testimoni de la reunió.

És que Sanchís ja no fa anar el dia a dia de la seva empresa: ho fa un dels seus fills, també anomenat Angel, diuen que els tracten. Les mateixes fonts expliquen que una filla de Sanchís és al Brasil al capdavant de plantacions de teca, una fusta dura que venen a la fabricant de mobles IKEA.

"Els US $ 50 milions no van aparèixer i les obres no van començar", diuen avui a Salta. No obstant això, a Espanya avui donen compte de la possibilitat que el diner negre que manejava Bárcenas hagi acabat justament a aquest destí. Una font salteña molt qualificada ha afegit una dada en aquest sentit: "la companyia havia hipotecat part de les seves terres, i en els últims temps va aconseguir cancel·lar aquests crèdits, com si haguessin rebut una aportació de diners frescos".

Bárcenas, l'ex home fort del PP, no va precisar si els seus milions van anar a la hipoteca, la represa o quin destí. Només dir als seus banquers que invertiria a La Moraleja i en "fustes exòtiques" al Brasil, justament l'altre negoci sud-americà de Sarchís.

Tornant a l'Argentina, empresaris del sector de les llimones destaquen que el negoci d'aquesta fruita està íntimament lligat a Espanya. "És que allà produeixen la fruita entre agost i febrer, i la nostra collita va de març a setembre", va dir un executiu del sector. "Quan ells no tenen cítrics, venen a tot Espanya la fruita argentina. És lògic que empresaris espanyols es radiquin aquí".

És que Argentina és el principal productor de llimones del món, però Espanya també està en el rànquing dels més grans. I precisament sent el nostre país el principal productor de llimona del món, afronta dificultats per vendre als Estats Units. Per aquesta raó, la presidenta Cristina Kirchner va presentar a principos de desembre una denúncia davant l'Organització Mundial de Comerç. Denuncia que la Moraleja ha d'haver celebrat amb escreix, ja que implicaria ampliar els seus mercats.

Malgrat les dificultats de vendre als EUA, La Moraleja no té problemes amb les empreses d'aquest país. De fet, un dels principals actius de la companyia és un contracte a 20 anys amb Coca Cola per proveir-los de suc de llimona per les seves gasoses.

Que una decisió de Cristina els beneficiï, d'altra banda, no vol dir que tinguin tot resolt amb el Govern nacional: l'any passat es queixaven que tenien màquines travades a la Duana per la gestió de Guillermo Moreno.

El 2012, l'empresa va presentar una nova iniciativa. la construcció d'un parc industrial dins de la seua finca, amb una superfície de 820 hectàrees. Van dir que ja hi havia una planta de petroli i una altra d'alcohol a base de blat de moro interessades en radicar allà.

També van parlar amb Giorgi d'aquesta idea

La recerca que emprèn ara la policia espanyola, seguint la ruta dels milions de Bárcenas, no és, però, la primera. Fa just una dècada, la premsa espanyola va denunciar que Sanchís havia pres un préstec d'US $ 18 milions de l'Institut de Crèdit Oficial d'Espanya i que mai els havia pagat. El destí d'aquest crèdit, clar, era la producció de llimones a La Moraleja. Són els cercles de la història.

El Consell d'Estat veu il·legal l'euro per recepta de Madrid

El Consell d'Estat considera que la implantació del pagament d'un euro per cada recepta expedida, vigent a la Comunitat de Madrid des del passat 1 de gener, és inconstitucional, ja que considera que la Comunitat "no té la competència necessària per modificar el sistema d'accés a la prestació farmacèutica".

El text de l'òrgan consultiu, emès el passat 17 de gener, a qui cita Europa Press, considera, a més, que la mesura, ja recorreguda pel Govern davant el Tribunal Constitucional, perquè considera que "afecta les condicions d'igualtat" dels ciutadans, vulnera "les normes bàsiques de l'Estat recollides" en els articles 2, 7, 8 i 23 de la Llei de Qualitat i Cohesió del Sistema Nacional de Salut (LSNS).

D'aquesta manera, en el dictamen, emès per majoria amb tres vots particulars, es recull que la imposició de la taxa a Madrid "trenca el principi d'igualtat en les condicions d'accés a les prestacions dins del Sistema Nacional de Salut" ja que associa "a l'adquisició del medicament o del producte sanitari l'obligació d'abonar una quantitat addicional a la que pugui correspondre a l'usuari amb el sistema de finançament amb copagament estableix l'SNS".

Aquesta obligació "addicional", segons recull, suposa un increment del cost suportat per l'usuari, "increment que queda circumscrit a l'àmbit de la Comunitat de Madrid".

Manca de competència


D'aquesta manera, asseguren que encara que el concepte d'aquesta obligació sigui "tributari" i es presenti com que opera "al marge del sistema legal de finançament de la prestació", l'efecte que produeix el seu establiment és el de "configurar un cost econòmic a càrrec de l'usuari per accedir a la prestació farmacèutica diferent i superior al que regeix en el conjunt del SNS ", el que constitueix" una fallida del principi essencial d'igualtat efectiva "que recull la normativa.

Així mateix, considera que la imposició de la taxa "té un efecte material modificatiu del sistema de finançament establert amb caràcter bàsic per l'Estat en relació a la prestació farmacèutica" tot i que la "naturalesa jurídica de la taxa sigui tributària i diferent, per tant, a la que correspon al copagament ".

En aquest sentit, expliquen que la taxa suposa una modificació del sistema de finançament pel que fa a la contribució econòmica de l'usuari, ja que es vincula a la prestació de determinats serveis administratius i la seva meritació es situa en el moment de l'emissió de la recepta i no en el de dispensació.

El Consell d'Estat recorre en aquest cas a una decisió anterior del Tribunal Constitucional, amb relació a una llei autonòmica "el contingut té un cert paral · lelisme" amb aquesta, per declarar que la "falta de competència de la Comunitat de Madrid per fixar les condicions de accés a les prestacions suposa que no té competència per establir una taxa en aquesta matèria".

Vots particulars

Un dels vots particulars ha estat l'emès per l'exvicepresidenta del Govern María Teresa Fernández de la Vega i l'exministre de Justícia Fernando Ledesma, que entenen que el dictamen majoritari hauria d'haver centrat en altres aspectes.

En concret, a la "afectació que per a la igualtat en l'accés i el gaudi de les prestacions sanitàries bàsiques té la norma autonòmica sotmesa a la consideració del Consell d'Estat, abans que a la presumpta vulneració d'altres títols competencials de l'Estat".

En la mateixa direcció, entenen que el dictamen hauria de dirigir pel camí de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat. Segons la seva opinió, no es poden invocar en aquest cas "raons de competència exclusiva de l'Estat" com "vicis d'inconstitucionalitat d'una llei autonòmica" sempre que aquesta respecti el principi d'igualtat que la Constitució garanteix".

El vot d'un altre dels consellers permanents, Enrique Alonso García, entén que hi ha "fonaments relativament febles per plantejar el recurs" i que no són els que articula el dictamen sinó els que derivarien d'un "més detallat examen del contingut exacte de la legislació bàsica".

Així mateix, considera que hauria de ser l'exercici pel Govern (iniciativa legislativa) i les Corts Generals (llei) de la potestat de fixació de les bases de la sanitat la que constitucionalment haurien donar la solució adequada a aquest tipus de conflictes.

En un altre dictamen, el Consell d'Estat ja va considerar inconstitucional el pagament d'un euro per recepta que la Generalitat havia començat a cobrar a les farmàcies el mes de juny.

La dolce vita de Cascos, Arenas, Rajoy, Acebes i Cospedal

Pisos de luxe, milers d'euros en accions i salaris envejables autoasignats. Aquest és el denominador comú que es reflecteix en les declaracions de béns i rendes dels dirigents que han ocupat la secretaria general del Partit Popular des que Luis Bárcenas assumís la gestió dels comptes del partit: Cascos, Arenas, Rajoy, Acebes i Cospedal.

De tots ells és Francisco Álvarez Cascos qui porta el ritme de vida més alt. L'actual president del Fòrum d'Astúries i exsecretari general del Partit Popular des de 1989 fins a 1999, va presentar a finals de 2011 una declaració de béns patrimonials que incloïa diverses propietats immobiliàries i participacions en empreses per valor de més de 1,5 milions d'euros.

Els comptes de Cascos
En concret, Cascos, que ha de fer front a dos préstecs bancaris la quantia supera el milió d'euros, reconeixia ser propietari d'una quarta part de béns immobles urbans i rústics a Valdés i Gijón (rebuts per herència amb un valor de 165.145 euros), així com diversos comptes corrents (dues d'elles a nom dels seus fills) que sumaven un saldo lleugerament inferior a 44.000 euros.

Un pis de 1,3 milions d'euros
L'exsecretari general del PP també és posseïdor d'accions de l'empresa Unalia per un valor de 120.000 euros i de 1.040 participacions en la societat Tecnas valorades en 3.120 euros així com d'un pis adquirit a través d'aquesta companyia a Santander amb un valor d'1,3 milions d'euros. A més, Cascos va declarar ser beneficiari d'un pla de pensions valorat en 111.412 euros.

Els pisos de Arenas
Va ser Javier Arenas qui va substituir a Álvarez Cascos com a secretari general del PP al XIII Congrés que aquesta formació política va celebrar el gener del 1999. A la tardor de 2011, el dirigent andalús va assegurar comptar amb 1.075 accions de Telefónica valorades en 14.760 euros, un pis amb plaça de garatge i traster a Sevilla, i un altre habitatge amb dret a ús d'instal · lacions esportives a Màlaga.

Sous múltiples
En la seva declaració de béns i rendes Arenas també admetia disposar de 11.435 euros en tres comptes corrents de diferents entitats financeres i haver pagat l'any 2010 un total de 48.360 euros d'IRPF. A més, consta que del Partit Popular va rebre un sou de 31.629 euros nets i 54.534 euros de despeses de representació (viatges, donacions, manutenció, allotjaments, reunions). A més, va obtenir retribucions com a senador i diputat andalús.

Rajoy i els seus gairebé 600.000 euros
L'1 de setembre de 2003, el llavors president Nacional, José María Aznar, davant la seva decisió de no presentar-se com a candidat a les eleccions generals de 2004, va proposar a Mariano Rajoy com a candidat a la Presidència del Govern i com a secretari general del Partit. Al setembre de 2011, l'actual president del Govern va declarar disposar de gairebé 600.000 euros en comptes bancaris, fons d'inversió, accions i assegurances d'estalvi, a més de quatre immobles a Pontevedra i Madrid, als quals se suma part d'un apartament a Canàries.

Els sous de Rajoy
A més, Rajoy va admetre que al marge del sou del Congrés dels Diputats, percebia 98.225 euros del Partit Popular en concepte de dietes i despeses de representació.

La indemnització d'Acebes
Després de la derrota electoral del seu partit en les eleccions generals de 2004, Ángel Acebes va ser nomenat secretari general del Partit Popular. Encara que no es disposa d'una relació completa dels béns del polític avilès, sí que és públic i notori que l'exministre de l'Interior va rebre durant 21 mesos 2.813 euros del Congrés en concepte d'indemnització per cessament, ja que va abandonar el seu escó al juny del 2010.

Més de 1000 euros diaris
A més d'haver exercit importants càrrecs en diverses empreses espanyoles, se sap que arran de ser nomenat conseller del Banc Financer i d'Estalvis, matriu de Bankia, el 27 de juliol de 2011, va cobrar per cinc mesos i quatre dies de treball un total de 163.000 euros. És a dir, més de 1.000 euros diaris.

Els comptes de Cospedal
Després Acebes va ser María Dolores de Cospedal qui va assumir la secretaria general del Partit Popular. Tot i que la darrera declaració de béns de la dirigent castellanomanxega ha estat sota sospita en haver 'desaparegut' dels seus comptes bancaris 438.000 euros i no figurar el xalet que va comprar amb el seu marit a l'elitista urbanització toledana de Los Cigarrales (valorat en 2,5 milions d'euros), queda clar que Cospedal no té problemes per arribar a final de mes.

Gran sou
I és que a més de disposar de 70.000 euros en els seus comptes bancaris, el 50 per cent d'un pis de 265 metres quadrats, un terç d'un local d'Albacete de 143 metres quadrats i un pla de pensions de 4.158,30 euros, Cospedal va cobrar, en 2011, 168.857 euros nets, o si es prefereix, una mica més de 223.000 euros bruts.

L'alcalde de Celrà diu que 'desobeiran' qualsevol sentència

L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), ha advertit que "desobeiran" qualsevol sentència que vagi contra declaracions independentistes. Després que l'Estat presentés un recurs contra la declaració de Celrà com a territori català lliure i sobirà, l'alcalde, juntament amb el seu soci de govern d'iCelrà, ha portat aquest dilluns al Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Girona l'expedient amb l'acord de ple.

Celrà ha acompanyat la documentació de 4.500 signatures de suport que han recollit tant de particulars com d'entitats i altres ajuntaments. Cornellà creu que l'Estat ha impulsat una ofensiva contra l'independentisme i assegura que no acataran sentències que "judicialitzin conviccions polítiques".

El PP denuncia a l'Ajuntament de Celrà per declarar-se "territori català lliure i sobirà"


El PP ha decidit portar aquest dimecres als tribunals l'Ajuntament de Celrà, amb majoria de la CUP, a la comarca del Gironès, per haver-se declarat "territori català lliure i sobirà". El ple d'aquest municipi gironí es va afegir el passat mes de setembre a la iniciativa d'altres consistoris com Vic, Tortosa, Valls, Vilafranca del Penedès, Igualada o Ripoll.

Un adolescent mata els seus pares i germans en nou acte de violència armada als EUA

Un adolescent de 15 anys va obrir foc amb un fusell semiautomàtic a casa seva, a l'estat de Nou Mèxic, EUA, assassinant als seus pares -ell capellà- i tres germans la nit de dissabte, a prop de la ciutat d'Albuquerque. Segons ha explicat el tinent de Policia Sid Covington, el noi de quinze anys, la identitat del qual no s'ha revelat d'acord amb la legislació dels EUA, va matar a trets el seu pare Greg, de 51 anys, la seva mare Sara de 40, el seu germà Zephania, de 9 anys, i les seves germanes Jael i Angelina, de cinc i dos anys, respectivament.

El jove homicida s'enfronta a dos càrrecs d'assassinat i tres càrrecs de maltractaments que van provocar la mort de menors. Segons mitjans nord-americans, la família era molt coneguda entre els seus veïns, ja que el pare va ser durant molts anys capellà del cos local de bombers, així com d'una presó propera.

Aquest nou acte de violència armada passa enmig d'un ampli debat sobre el control de les armes que va tornar a agafar força en la societat nord-americana després de la matança de Newtown (Connecticut), on un jove va assassinar a trets a 20 nens i set adults, inclosa la seva mare.

La setmana passada, el president Barack Obama va anunciar una bateria de mesures per endurir el control de les armes, com la prohibició de la venda de les armes d'assalt o la comprovació dels antecedents penals dels compradors.

ICV-EUiA demana la dimissió de Rajoy com a president del Govern i del PP

La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha exigit avui la dimissió de Mariano Rajoy com a president del Govern i del PP per les notícies entorn del extresorer popular Luis Bárcenas que apunten al cobrament de pagaments a membres del partit: "És lògic que (Rajoy) continuï governant un país i un partit quan sabia que cobraven sobresous o, pitjor encara, no ho sabia?", s'ha preguntat Camats en una conferència de premsa.

Per a la dirigent d'ICV-EUiA, les explicacions donades pel PP són "insatisfactòries" i, per això, ha demanat responsabilitats a "alt nivell". "Qui va ser responsable del PP quan van succeir els fets no pot continuar sent president del partit ni del Govern", ha remarcat la portaveu ecosocialista.

Camats també ha demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, que "no miri cap a un altre costat" en relació als casos de presumpta corrupció a Catalunya, "com la trama de les ITV o el cas Palau", ha apuntat.

Així mateix, la portaveu ecosocialista ha demanat a Mas que retiri el líder d'UDC, Josep Antoni Duran Lleida, de la presidència de la comissió bilateral Generalitat-Estat després que el partit 'democristià' hagi admès, segons ell, que va tenir finançament il·legal.

Rei i Príncep recuperen la 'paga extra' que es van treure al juliol

El Rei i el Príncep recuperen el "salari" que tenien abans de juliol de l'any passat, quan en solidaritat amb els funcionaris que perdien una paga extra van decidir baixar-se el sou equivalent, un 7,1%, el que van ser 20.000 € per a Juan Carlos i 10.000 €, per a Felipe. Ara, en recuperar aquesta quantitat, el sou del monarca és de 292.752 euros (140.519 € com a dotació i 152.233 €, en concepte de despeses de representació) i el Príncep, la meitat.

El pressupost de la casa reial es redueix, aquest 2013, un 4% i se situa, per primera vegada, per sota dels 8 milions d'euros (concretament, 7.930.000). Tanmateix, el rei Joan Carles ha decidit mantenir intacte el seu sou -292.752 euros bruts- i el del seu fill, el príncep d'Astúries -146.376 euros bruts-, en detriment de la retribució de la reina i les infantes, a les quals els retalla 55.000 €.

Segons les dades facilitades avui per la Casa del Rei per explicar la distribució dels 7.930.000 d'euros que percebrà la institució dels pressupostos generals de l'Estat, la partida que més baixa en termes relatius és el capítol destinat a la Família Reial, amb una retallada del 7,29%, fins als 699.128 €.

També es redueixen en 96.000 euros les atencions protocol·làries i representatives, i es destinaran 80.000 euros menys en "el pagament d'incentius per remunerar la productivitat i la dedicació dels funcionaris de la casa reial i d'altres organismes públics que hi presten els seus serveis".

Wikileaks apunta Aaron Swartz com a font pròpia. Les sospites del cas es disparen

Wikileaks apunta Aaron Swartz com a font d'informació pròpia i les sospites del cas es disparan amb 3 tuits, el passat dia 19, del compte oficial de Wikileaks, dient que tenen informació senyalant que Aaron Swartz havia pogut subministrar dades a la xarxa de filtracions documentals. Aquesta afirmació dispara les sospites a propòsit del seu suïcidi -negat pel seu pare que acusa EUA del seu assassinat- i les motivacions que podien tapar la desproporció de la persecució judicial a què havia estat sotmès.

Les possibles conseqüències i derivacions que pren l'assumpte, un cop coneguda aquesta possibilitat, han sacsejat la xarxa arribant a mitjans d'informació més generalista. La dimensió política que pren l'assumpte col·loca una ombra de sospita encara major, si cap, a tota l'actuació judicial duta endavant contra Swartz. Pel que sembla, dies abans de la seva detenció, el servei secret nord-americà, s'hauria fet càrrec de la investigació. Aquest pot ser el punt més revelador de tot el cas, atès que indica a una acció més profunda que la que s'exposa públicament respecte a JSTOR i el repositori del MIT.

La redacció de l'últim tweet, hem de posar en relació amb la política de Wikileaks respecte a la protecció de l'anonimat de les seves fonts d'informació. De qualsevol manera, s'apunta que Swartz, col·laboraria com a font de certes informacions.

"We have strong Reasons to believe, but cannot pro, that Aaron Swartz was a WikiLeaks source". #Aaronswartz (Tenim forts motius per creure, tot i que no podem provar-ho, que Aaron Swartz era una font de Wikileaks).

Efectivament, el procés de "anonimat" de les fonts que arriben a Wikileaks és, segons la seva pròpia política, a una pràctica que es porta a terme en fase molt primerenca de l'accés a les informacions rebudes, abans de ser elevades als seus servidors web, en un procés en el qual concorren diversos elements diferents que fan complicat la reversió del procés per localitzar la font concreta.

De qualsevol manera, tot sembla apuntar que la dimensió del cas pot ser molt més gran del que ha apuntat el coneixement públic més superficial. La investigació per part del Departament de Seguretat Nacional, fora de la instrucció judicial sobre aquest, ens fa pensar que va poder tenir coneixements molt més comprometedors i que aquests van poder ser posats a disposició de Wikileaks. Tot això, seria bastant conseqüent amb la manera de pensar expressada pel mateix Swartz, tot i que augmenta les suspicàcies respecte al seu suïcidi.

Robert Swartz: el meu fill no es va suïcidar, sinó que va ser assassinat pel Govern

Aaron "no es va suïcidar sinó que va ser assassinat pel Govern", va afirmar el dimarts Robert Swartz, pare de l'activista nord-americà mort, seguint el to crític del seu fill contra l'Executiu de Barack Obama. El pare de l'activista cocreador de la primera versió del sistema RSS, durant el funeral del seu fill dut a terme a la Sinagoga Central de l'avinguda Highland Park, a l'estat d'Illinois, assegura que la mort del seu fill va ser intencionada i un acte del Govern dels EUA, alhora que va titllar l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les seves sigles en anglès), d'haver traït tots els seus principis bàsics.

L'Eurogrup tria aquest dilluns al "Bilderberg" Dijsselbloem com a nou president

Espanya i França són els països que més reserves tenen sobre aquest nomenament i exigeixen que l'aspirant exposi abans el seu programa. La monàrquica -i cap del club neoliberal Bilderberg- Holanda és un dels països amb una línia més dura a favor de l'austeritat i retallades de drets per a la classe treballadora, de resistència a la unió bancària que control.li els abusos bancaris i en contra de qualsevol forma de mutualització del deute que suposi compartir pèrdues com a consequència de les polítiques a les que Holanda, Alemanya i el Regne Unit ens obliguen. Foto: El nou serv dels plutòcrates Bilderberg Jeroen Dijsselbloem.

L'Eurogrup elegirà aquest dilluns a la tarda al ministre holandès de Finances, Jeroen Dijsselbloem, com a president de l'Eurogrup en substitució del luxemburguès Jean-Claude Juncker, que abandona el càrrec després de vuit anys de mandat a petició pròpia.

Espanya i França són els països que més reserves tenen sobre aquest nomenament i exigeixen que l'aspirant exposi abans el seu programa doncs Holanda és un dels països amb una línia més dura a favor de l'austeritat, de resistència a la unió bancària i en contra de qualsevol forma de mutualització del deute. "Volem saber quina és exactament la postura del candidat holandès en els diferents punts de l'agenda que anem a discutir els pròxims mesos, en què hi ha temes molt importants per a Espanya", han explicat fonts del Ministeri d'Economia. "Només llavors decidirem", afegeixen.

El Govern de Mariano Rajoy considera a més que, després de perdre el seu lloc al Banc Central Europeu (BCE), Espanya no té la representació que li correspon pel seu pes econòmic en els alts càrrecs de les institucions europees.

El ministre de Finances holandès va anunciar oficialment el dijous la seva candidatura a presidir el Eurogrup i és l'únic aspirant al càrrec. L'elecció es realitzarà per majoria tot i que els ministres d'Economia de l'eurozona aspiren tradicionalment al consens.

El nom de Dijsselbloem es va acordar informalment durant la cimera de líders europeus del 20 i 21 de desembre. Des de llavors, el ministre de Finances holandès ha fet una gira de capitals per tal de presentar la seva candidatura que l'ha portat a Brussel·les, París, Roma i Madrid, on es va reunir dijous amb el ministre d'Economia, Luis de Guindos. L'última etapa de la seva gira ha estat el divendres a Luxemburg, on ha preparat amb Juncker el traspàs de poders.

El president de l'Eurogrup dirigeix ​​les reunions de ministres d'Economia de l'eurozona i és responsable de buscar consensos entre els ministres. Amb la crisi de l'euro, l'Eurogrup ha cobrat una gran importància ja que en ell s'han acordat decisions com els rescats de Grècia, Portugal i Irlanda, el programa bancari per a Espanya o la creació del mecanisme europeu d'estabilitat.

Dijsselbloem, de 46 anys, ocupa la cartera de Finances a Holanda només des de novembre com a part de la nova coalició entre democristians i socialistes que sustenta el Govern de Mark Rutte. La seva candidatura convé a Alemanya, ja que representa un país amb qualificació creditícia triple A que tradicionalment s'ha aliat amb els postulats de Berlín.

Alhora, Dijsselbloem representa el Partit Laborista holandès al Govern de coalició, el que pot fer-ho més acceptable per al president socialista francès, François Hollande.

EU es querella amb la diputada del PP que espià al grup

La diputada provincial d’EUPV, Rosa Pérez Garijo ha anunciat hui en una roda de premsa acompanyada per la coordinadora d’EU, Marga Sanz, que presentarà una querella contra la diputada del PP, Carlota Navarro, per espionatge al seu grup. Pérez Garijo ha assenyalat que els fets són molt greus “i no poden quedar-se en una anècdota”. Marga Sanz: “Que la Generalitat rescate al València CF és una vergonya sense límits”.

Sanz, per la seua banda, ha destacat que el PP “està exercint una clara persecució a la tasca fiscalitzadora i al treball de control al govern que està fent Esquerra Unida en la Diputació”.

La diputada d’EUPV també ha criticat la negativa de Rus a que Esquerra Unida utilitzara hui la sala de premsa de la institució. “És una mostra més del talant antidemocràtic que impera en la Diputació”.

La síndica d’EUPV, Marga Sanz ha demanat explicacions al conseller d’Economia sobre el rescat al València CF. Sanz ha manifestat: “és una vergonya sense límits que en aquestos moments que es demanen tants sacrificis als valencians i valencianes, que es pateixen tantes retallades, en educació, sanitat, serveis socials… que no hi ha diners i que la Generalitat està en fallida, el Consell isca al rescat amb diners públcis d’una empresa privada. Açò no té nom, i dóna igual que siga el Valencia CF, o el Hércules. Mereixem respostes i saber per què s’actua d’aquesta manera i amb aquestes prioritats”.

L'oposició venç per la mínima a Merkel en Baixa Saxònia

L'SPD i els seus aliats els Verds, sumen el 46,3% dels vots. La Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel obté el 36%. Els comicis celebrats al land alemany de Baixa Saxònia acaben amb una victòria -per mínima avantatge, però victòria- del bloc opositor i un revés per les files de la cancellera neoliberal Angela Merkel, el primer assaig abans de les eleccions generals previstes per al setembre vinent. Foto: Stephen Weil, candidat vencedor de l'SPD.

Un sol escó d'avantatge obtenen el Partit Socialdemòcrata (SPD) i els seus aliats naturals, els Verds, en aquest land fins ara governat per una coalició neoliberal CDU-FDP, simètrica a la de Merkel a Berlín, el que dispara els paral·lelismes respecte a les generals.

"Una majoria d'un escó en tinc prou", s'ha afanyat a afirmar l'aspirant l'SPD en aquest estat, Stephen Weil, mentre el fins ara cap de govern regional, David McAllister, que es va veure custodiat en tota la campanya per una hiperactiva Merkel , apuntava a la possibilitat d'una gran coalició.

D'acord amb els resultats finals, escrutats al 100% els vots, la Unió Cristianodemòcrata de la cancellera va defensar la seva posició de primera força, amb el 36%, el que implica que va perdre més de sis punts respecte a les regionals del 2008.

Els seus socis del Partit Liberal (FDP) van donar la gran sorpresa, en obtenir un 9,9%, després que durant setmanes se'ls va pronosticar fins i tot que quedarien fora de la nova càmera regional.

El Partit Socialdemòcrata va pujar al 32,6% -enfront al 30,3 de 2008- i els seus aliats naturals, els Verds, es van disparar fins el 13,7% -gairebé sis punts més que llavors-.

El FDP dóna la sorpresa

Al marge dels canvis en la constel·lació governant del land, el resultat és una ensopegada per Merkel, per molt que els sondejos la situen en el millor moment de popularitat des que va arribar al poder, el 2005.

Les regionals de Baixa Saxònia tenien rang de test electoral per les generals, que s'espera es convoquin en els pròxims dies pel 22 de setembre i en què Merkel aspira a la reelecció, després de dos legislatures en el poder.

Una especial expectació havien despertat els resultats del ultraliberal FDP, pels efectes sobre el seu líder i ministre d'Economia, Philipp Rosler, de qui part de les seves files exigien el seu relleu.

El fort recolzament a les urnes a aquesta formació dóna un respir al líder de la formació i s'explica, segons els analistes, en el transvasament d'electors de la CDU, temorosos que Merkel quedés sense aliat.

La supervivència política dels neoliberals és una espècie d'aval per la cancellera, que en cas de guanyar necessitarà del seu soci, ja que a Alemanya, a escala federal, tradicionalment no hi ha majories absolutes ni governs en minoria.

Cursa oberta per la Cancelleria


Fora de la cambra regional va quedar L'Esquerra, nascuda de la fusió de comunistes i dissidència de l'SPD, que del 7% del 2008 va caure al 3,2%.

Això fa que la nova càmera regional es reparteixi entre els dos blocs clàssics, dreta davant socialdemòcrates-verds, en lloc dels cinc fins ara habituals.

Molt per sota del 5% -un 2,1%- van quedar Els Pirates, formació de nou encuny que després d'una primera fase d'efervescència entre l'electorat jove sembla haver-se desinflat.

Els resultats de Baixa Saxònia no són extrapolables al 100% a les generals, el que significa que la carrera per la Cancelleria està oberta i també les opcions d'aliances diverses, fins i tot les fins ara inexplorades-com CDU i Verds-.

Entre els analistes es dóna per fet, però, que els Pirates difícilment podran ressorgir, no només per la seva falta de contingut programàtic -més enllà de la defensa de la llibertat a internet- sinó perquè estan embolicats en mil picabaralles internes.

A les regionals d'aquest diumenge seguiran les de Baviera, probablement uns quinze dies abans de les generals, on des de fa dècades governa la ultradretana Unió Socialcristiana (CSU), partit majoritari del land, identificat amb la prosperitat i el conservadorisme.

Jorge Trias (PP) admet que el partit pagava sobresous

"Crec que la quantitat màxima eren uns 10.000 euros al mes o el seu equivalent en pessetes abans de la moneda única. D'aquí cap avall es percebien quantitats menors, segons els càrrecs i responsabilitat". Així és com l'exdiputat del Partit Popular Jorge Trias reconeix avui en una columna d'opinió que el seu partit pagava sobresous.

El que va ser parlamentari durant la primera legislatura d'Aznar ha admès que els diners es repartia entre la cúpula del partit. "Es lliuraven sobres amb diners en efectiu que servien com a complement del sou que percebien alguns dirigents", explica Trias.

Trias, ha afegit que és possible que cap dels perceptors, si no hagués declarat aquestes quantitats que rebien en metàl·lic, hagi incorregut en delicte fiscal, "ja que la quota possiblement defraudada, pel que jo conec, no arriba al límit del delicte".

Mentrestant, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha tornat a negar aquest matí en una entrevista a cadena SER que el PP s'hagi finançat irregularment i ha assegurat que el partit va a revisar tots els comptes, parlant amb les persones responsables de llavors i ara. "Mai he vist comptabilitat opaca al PP", ha reiterat.

Bárcenas té un imperi agrícola a Argentina amb un altre extresorer del PP

El extresorer del PP Luis Bárcenas i la seva dona, Rosalía Iglesias Villar, són socis des de fa més de 20 anys (en empreses diferents, però vinculades entre si pel que fa a accionistes) d'Ángel Sanchís, extresorer del PP fins a 1988 i home amb gran poder en el partit en l'època de Manuel Fraga. Sanchís va ser processat per finançament il·legal del PP en el marc de l'anomenat cas Naseiro (en al·lusió a Rosendo Naseiro, també extresorer nacional del PP). Naseiro i Sanchís (l'home que va introduir a les finances del PP Bárcenas) van quedar absolts d'aquest assumpte el 1990 per una qüestió purament processal, malgrat ser responsables descarats de les tropelies franquistes.