dilluns, 21 de maig de 2012

Moscou denuncia arrestos violents de manifestants pacífics als EUA

Moscou expressa la seva preocupació pels violents arrestos de manifestants a Chicago i Montreal i demana que les autoritats dels EUA i Canadà mostrin moderació en respondre a les protestes pacífiques, ha declarat avui el comissionat del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia per als Drets Humans, Konstantín Dolgov. "Tot i que les protestes revesteixen un caràcter pacífic en la majoria dels casos, la policia als EUA i Canadà utilitza una força desproporcionada contra els manifestants", ha assenyalat Dolgov.

En els últims dies, la policia nord-americana va practicar arrestos massius dels participants en els moviments "Ocupa Chicago" i "Ocupa Wall Street". També al Canadà hi va haver arrestos d'estudiants que van sortir als carrers per manifestar-se contra la pujada de taxes universitàries.

Dolgov va dir que els violents arrestos de manifestants pacífics a Chicago (unes 50 persones) i a Montreal (200 persones), acompanyats amb l'ús de "canons acústics" i altres mitjans especials de la policia, és una basta violació dels drets i llibertats democràtiques.

La campanya "Ocupa Wall Street" va començar a Nova York el setembre de 2011. Els manifestants protesten contra la desocupació i les polítiques del govern i les institucions financeres del país que qualifiquen de "terroristes financers".

Els activistes afirmen que actuen en nom de la majoria de la població nord-americana. Una campanya similar es va estendre més tard a altres països com Canadà, Austràlia, Alemanya, Gran Bretanya, França i Espanya.

Joan Josep Nuet anuncia la seva candidatura a la coordinació general d'EUiA

El responsable d’Acció Política d’EUiA i diputat al Congrés per L'Esquerra Plural, Joan Josep Nuet, ha presentat avui la seva candidatura a la coordinació general i els acords de la comissió de candidatures a la 6a Assemblea Nacional d’EUiA, dels pròxims dies 2 i 3 de juny a la Fira de Sabadell. Acompanyat de la coordinadora d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA, Lorena Vicioso –integrant de la comissió-, Nuet ha explicat que la comissió de candidatures ha fet “una aposta clara per una única llista a la direcció d’EUiA, una llista unitària i plural” i per consensuar també una única proposta a la coordinació general, que de moment només és la que ell representa.

Tot i així ha recordat que els estatuts de la formació estableixen que qualsevol membre del Consell Nacional pot ser candidat o candidata a la coordinació general i que hi ha marge de presentació fins la reunió del màxim òrgan de direcció d’EUiA, el pròxim diumenge 3 de juny en el marc de la 6a Assemblea Nacional.

Nuet s’ha decidit a “jugar el paper de coordinador general en aquest nou període” pels “amplis suports” que té a EUiA i ha posat per endavant la seva experiència en la direcció política des del naixement de la formació.

El diputat al Congrés i fins la 6a Assemblea responsable d’Acció Política d’EUiA ha destacat la voluntat expressada en el document polític: “Volem adaptar la nostra formació als nous temps, uns temps ben diferents a quan va néixer EUiA” ara fa 14 anys. “És part del meu projecte” ha dit i ha senyalat que a la 5a Assemblea Nacional la crisi acabava de començar mentre ara, 4 anys després, és “al bell mig de la nostra reflexió política”. En conclusió, hi haurà actualització de programa i canvi de direcció, que en les seves paraules serà “més col·lectiva i col·legiada”.

Respecte al conjunt de la candidatura, Nuet ha explicat que encara s’està elaborant tot i que ha volgut destacar el “clima de treball profitós i positiu” que hi ha a la comissió: “Tot indica que ens posarem d’acord i que hi haurà una sola llista”, ha assegurat.

Pel que fa al coordinador general sortint, Jordi Miralles, el seu més que probable successor en el càrrec ha declarat que “continuarà sent una referència cabdal i un actiu” d’EUiA i que per tant “jugarà un paper central en la futura direcció”, segons paraules de Nuet. També ha deixat clar que el que ha estat 12 anys màxim dirigent d’EUiA i a l’actualitat és a la tercera legislatura al Parlament de Catalunya com a diputat i portaveu adjunt del grup d’ICV-EUiA, “continuarà tenint aquest lideratge al Parlament de Catalunya”.

Preguntat pels periodistes sobre les relacions amb el seu soci de coalició, Nuet s’ha cenyit a la proposta que el document de la 6a Assemblea fa al respecte: “Proposem canvis a la coalició pensant cap endins i cap enfora” i ha afegit que la pròpia relació entre ICV i EUiA “pot millorar”. Així, ha senyalat que la coalició que es manté des de 2003 “s’ha quedat petita com a instrument polític pel que el país necessita” i li ha aventurat un paper clau en els pròxims anys a l’estil d’altres coalicions d’esquerres alternatives que despunten ara a Europa, com el ‘Front de Gauche’ a França i Syriza a Grècia.

La 6a Assemblea proposa “un nou espai d’un nou espai català de l’esquerra transformadora, ecologista i nacional”

Nuet ha continuat: “Per poder créixer hem de canviar, adequar l’instrument i iniciar un nou període” en referència al “procés constituent d’un nou espai català de l’esquerra transformadora, ecologista i nacional”. El candidat a coordinador d’EUiA ha insistit que “la palanca” del mateix ha de ser l’actual coalició ICV-EUiA però que ha de sumar formacions polítiques i persones que avui són abstencionistes o voten altres opcions d’esquerres. Nuet ho veu com “un salt qualitatiu” que s’ha de fer “en comú i d’acord amb els companys d’ICV”, que també presentaran les seves propostes de canvis en la seva pròpia Assemblea el novembre d’aquest any.

Per acabar, Nuet ha remarcat que no hi haurà “cap retrocés ni cap pas enrere” però que l’actual coalició entre ICV i EUiA “és molt millorable”. En aquest sentit, ha dit que el procés constituent d’un nou espai “s’ha de fer caminant perquè si el definíssim ara li estaríem fent un vestit a mida i a més d’EUiA i ICV han de dir la seva altres companys de moviments polítics i socials i els nostres votants”. El que si ha desitjat de l’hipotètic nou espai és un funcionament més democràtic i proper a les mobilitzacions socials dels darrers temps” sense descartar la vessant institucional.

Dimarts de lluita per l'escola pública

Els sindicats de docents de guarderies, Infància, Primària, Secundària i educació postobligatòria aspiren a paralitzar tot el sistema educatiu a Catalunya amb una vaga en contra de les retallades dels governs neoliberals de PP i CiU. USTEC, CCOO, UGT, CGT i ASPEPC com a representants dels docents, més les associacions de mares i pares d'alumnes Fapac i Fapaes, associacions d'estudiants i de pedagogs, com l'Associació Rosa Sensat i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògics, han convocat de forma conjunta la vaga en l'ensenyament públic i concertat.

No obstant això, el sindicat de docents majoritari en els centres d'educació privada concertada -majoritàriament de l'església-, USOC, no s'ha sumat tot i que veu motius per protestar per les retallades.

El portaveu d'Ensenyament en USOC, Pere Forga, afirma que el seu sindicat realitzarà una concentració de protesta dimecres davant la Delegació del Govern a Barcelona, ​​per expressar el seu malestar no només per les retallades en ensenyament sinó també per l'aprovació definitiva de la reforma laboral per part del Govern del PP.

L'atur de demà, a qui està cridat a participar el sector de l'ensenyament a tot Espanya, s'ha convocat a Catalunya per les "agressions" al sistema educatiu "a base d'eliminar recursos materials i humans", per part dels governs del PP i de CiU, segons els sindicats.

Les mesures que preveu el Reial Decret Llei impulsat pel ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, i acceptades per la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, suposen un "espoliació de l'educació" i afecten la obligatòria i a la postobligatòria, segons els sindicats.

Augment d'hores lectives del professorat, que suposaran una pèrdua d'uns 2.000 llocs de treball, substitucions de docents a partir del desè dia, canvi de model en la gestió del personal docent i investigador i d'administració i serveis a les universitats, amb previsibles acomiadaments, són algunes de les raons esgrimides.

Manifestacions i concentracions acompanyaran la protesta de la vaga demà a Barcelona, ​​Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa, al matí ia la tarda.

Entre els drets a la vaga i al treball, es preveuen convocatòries diferents, com la dels mestres de l'Escola Tabor, que han informat a les famílies que no faran vaga però que organitzaran demà una jornada reivindicativa per manifestar el seu rebuig i "total desacord "amb les mesures d'increment d'hores lectives, més alumnes per aula i substitucions a partir del desè dia.

Els mestres debatran amb els escolars les retallades previstes per al proper curs i després de reflexionar sobre les seves conseqüències, sortiran a la porta del col · legi amb cassoles, xiulets i altres elements que facin soroll, per cursos.

El PP es nega a dir qui s'està fent d'or amb el deute espanyol

El govern espanyol s'ha negat a respondre a qui ha de pagar els diners d'un deute que és el motiu de les retallades. A una pregunta del grup d'Amaiur, la resposta va ser que aquesta informació era de 'caràcter reservat'. Hem parlat amb diputats catalans a Madrid, que critiquen que una informació d'importància pública com aquesta pugui ser amagada.

'En un moment en què s'aposta per la transparència, s'hauria de saber a qui devem aquests diners. Hauria de ser una informació absolutament transparent perquè tots els qui hem de pagar sapiguem justament a qui ho devem', diu el diputat de Compromís, Joan Baldoví, que considera que 'la manera de governar del PP va justament en la direcció de continuar governant de manera arbitrària sense arribar a cap consens ni acord amb cap grup de la cambra'.

'Com hem dit molts cops, el govern espanyol és de tot menys transparent, i aplica una política d'obscurantisme, acompanyada de jocs florals, com la llei de la transparència', diu Joan Coscubiela. El diputat de L'Esquerra Plural diu que la transparència del govern de Rajoy és irreal perquè 'quan hom té una majoria absoluta com aquesta, els marcs polítics es restringeixen molt': 'Ho denunciem des de fa temps, el govern no només fa el contrari del que va prometre sinó que cada dia explica el contrari del que fa'.

El diputat d'ERC Alfred Boschretreu que aquesta és la pitjor manera per generar confiança: 'No explicar qui són els compradors de deute i dir que això és informació reserva desperta totes les sospites del món!'. A més, Bosch apunta que voler amagar aquesta informació és 'pensar-se que aquests diners són seus': 'Els diners són de la gent, que és qui ha pagat els impostos i qui fa possible que l'administració tingui recursos. El titular de tots els recursos és el poble. La gent té dret a saber qui compra el deute'.

Pere Macías, de CiU, es mostra partidari de la 'màxima transparència', si bé posa en dubte que la informació requerida estigui disponible: 'No sé si és fàcil de trobar o si hi ha alguna mena de confidencialitat al respecte'.

Les concessionàries presenten 24.000 denúncies pel #novullpagar

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha rebut 24.173 denúncies de les concessionàries d'autopistes per conductors que s'han negat a pagar per passar el peatge, des que va començar aquest mes d'abril passat la campanya #novullpagar. Segons el departament d'Interior, de totes aquestes denúncies rebudes, se n'han tramitat 2.087, que podrien acabar en sanció. Un treballador al peatge de La Roca va dir a Sírius que estaven patint insultos per part d'automovilistes que els deien "espanyols" i d'altres més personals i "passant per un infern des de feia 20 dies".

Ahir 3.087 conductors van negar-se a pagar en algun dels peatges de Catalunya entre les sis del matí i les vuit del vespre, segons Abertis; també va dir que, en la protesta d'insubmisos dels peatges de l'1 de maig proppassat, n'hi va haver 5.471 que no van pagar.

17 de juny, tercer #novullpagar col·lectiu

L'endemà del segon #novullpagar col·lectiu, la plataforma Prou Peatges, vinculada a Solidaritat, ha convocat el tercer. Serà el diumenge 17 de juny a les dotze del migdia, i aquesta vegada es convoca també tots els participants en les columnes de cotxes que hi hagin participat a anar, a dos quarts de dues, a una concentració-dinar davant de la seu de la Caixa, a la Diagonal de Barcelona. I a la tarda, 'de tornada a casa', un altre #novullpagar massiu.

Prohibit enregistrar en vídeo els cobradors


Abertis no s'ha estat de dir que filmar els seus treballadors podia ser una infracció de la llei de protecció de dades de caràcter personal, i la difusió pública d'aquestes filmacions, una violació del dret de l'honor, la intimitat i la imatge pròpia. Per tant, donarà suport jurídic als seus treballadors que vulguin tramitar denúncies contra els conductors que hagin fet un ús indegut de les filmacions.

Un treballador de La Roca va dir a Sírius que estaven patint insultos per part d'automovilistes que els deien "espanyols" i d'altres més personals i "passant per un infern des de feia 20 dies". I que ells comprenien les protestes però que no són pas els culpables sinó els qui patien "les tensions i presions de tota mena".

Quant a Trànsit ja ha incoat mil tres-cents expedients. Concretament, ha enviat una notificació demanant als propietaris dels vehicles que diguin si n'eren els conductors en el moment de passar per la barrera. Els propietaris tenen ara vint dies per a respondre-hi, i després Trànsit tramitarà la denúncia corresponent, que pot ser, a tot estirar, de cent euros.

Peatges col·lapsats


Milers de conductors es van aplegar a la sortida de pobles i ciutats ahir al matí i al vespre per participar en el segon #novullpagar col·lectiu. Els peatges es van començar a col·lapsar a migdia, amb l'arribada de les caravanes d'insubmisos, que en alguns casos van superar els cent vehicles. A Sóller (Mallorca) la guàrdia civil va tancar el túnel pel gran col·lapse del peatge.

ERC, SI , Reagrupament i la CUP, al costat de les plataformes contràries al pagament dels peatges d'autopista, havien fet una crida a participar multitudinàriament en la protesta d'ahir. I el diputat de SI Uriel Bertran va recordar que les autopistes han estat amortitzades 'desenes de vegades'. A més, els partits independentistes van anunciar que prestarien cobertura legal a quisvulla que rebés multes per no haver pagat el peatge.

L'acció col·lectiva d'ahir es va fer en una quinzena de peatges: Vilassar (C-32), Martorell (AP-7), Mollet (C-33), Manresa (C-16), Girona Sud, Figueres Sud, Túnels del Garraf, Amposta-Deltebre, Ulldecona-Vinaròs, Terrassa-LesFonts, Reus, Túnels de Vallvidrera, Algemesí, Sagunt-València, Castelló i Sóller.

El PP inaugura una autovia a Lleida cap a enlloc

Com una metàfora del govern sense rumb de Rajoy es pot interpretar la despesa de 37.000.000 d'euros gastats per viatjar... enlloc. És el que ha costat la construcció del primer tram d'autovia (A-14), a la carretera que va de Lleida a Val d'Aran (N-230), estrenat per sorpresa aquest cap de setmana pel PP. Són 7 km d'autovia que no estalvien temps al viatger ni condueixen a cap lloc. I, a més, per circular per la nova via desdoblada cal recórrer 2,4 quilòmetres, des de la N-230, a l'altura d'Alguaire, i dos quilòmetres, quan acaba el tram d'autovia, per arribar a Almenar i tornar a connectar amb la carretera de la Val d'Aran.

L'estrena d'aquest tram d'autovia, que arriba amb un any de retard segons les previsions del Ministeri de Foment, ha sorprès fins i tot als alcaldes dels municipis travessats per la nova carretera, que no van ser informats de l'obertura. Van conèixer la notícia el dissabte, quan el Ministeri de Foment ho va anunciar en un comunicat enviat a la Subdelegació del Govern a Lleida, l'estrena dels 7 quilòmetres d'autovia.

La posada en marxa d'aquest tram posa en evidència, afirmen habitants d'aquests pobles del Segrià, la manca de criteri de Foment a l'hora de planificar aquesta obra. El més lògic hauria estat començar els treballs amb una connexió des de l'autovia de Lleida-Barcelona, ​​a la sortida de la primera ciutat, i avançar en direcció nord. Això sí que hauria estalviat temps i riscos als conductors. Però els responsables de l'anterior Govern van optar per iniciar les obres entre Rosselló i Almenar, el que ha provocat ara que el tram estrenat no tingui continuïtat ni en direcció a Vielha, ni en sentit a Lleida.

I el que més preocupa ara als alcaldes d'Alguaire, Almenar, Rosselló i Alfarràs (que són els municipis que ha de travessar l'A-14 fins a entrar en la comunitat veïna d'Aragó) és que no hi ha calendari d'execució de les obres de prolongació d'aquest tram d'autovia, ni pel nord ni pel sud.

Així que aquests set quilòmetres estrenats aquest cap de setmana tindran molt poc trànsit, un cop passin aquestes primeres hores en què aquest tram s'ha convertit en una atracció per als habitants de la zona.

La N-230 suporta un trànsit de sis mil vehicles diaris, la majoria camions que porten i porten mercaderia de França. La construcció de l'A-14 (entre Lleida i la població d'Osca de Soperia) és una obra llargament reclamada, tant des de Catalunya com des d'Aragó.

El malestar entre els alcaldes i veïns d'aquests pobles del Segrià pel que consideren una "nefasta" planificació del Ministeri de Foment amb aquesta obra, ha pujat un parell de graus després de l'estrena per sorpresa del tram entre Alguaire i Almenar, en comprovar que el Govern ni tan sols ha pogut veure el trajecte anunciat en les seves previsions, en què aquesta via arribava fins a Rosselló. Els tres quilòmetres que connecten aquesta última localitat amb Alguaire seguien ahir tancats en no haver finalitzat encara les obres i en faltar una connexió amb la N-230.

Un dels temors expressats per algunes autoritats de Lleida, com el president de la Diputació, Joan Reñé, és que aquests set quilòmetres que no porten enlloc acabin convertits en un circuit de carreres, segons declaracions recollides pel diari Segre.

El model PP de l'aeroport de Castelló o Ciudad Real, l'AVE d'Albacete sense trens i d'altres grans Terres Mítiques ruïnoses a comptes dels diners públics continua fent de les seves des de l'impunitat de la dictadura dels necis.

Excuñada de Fernández Díaz detinguda a la xarxa de tràfic de dades

L'Operació Pitiüsa comença a donar les seves primeres sorpreses. Iniciada fa un any per la brigada de seguretat privada de Barcelona del Cos Nacional de Policia, ja té més de cent implicats que traficaven amb dades confidencials de ciutadans i empreses. Un d'ells és la excuñada del mateix ministre de l'Interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz. Es tracta de Mercedes Gómez, treballadora de l'Inem detinguda a Badalona el 7 de maig. També CiU té xoriços en l'assumpte.

Mercedes és filla de Graciniano Gómez Catón, exsubdelegat de Treball a Barcelona amb l'UCD i processat en un monumental frau a la Seguretat Social al començament dels 80. Aquest escàndol va abocar rius de tinta, ja que hi estaven implicats gairebé un centenar de membres de l'elit empresarial barcelonina que van arribar a defraudar uns 3.600 milions de pessetes dels de llavors en connivència amb els directius del Ministeri. Quan es va descobrir el frau, el 1982, Gómez Catón va desaparèixer del mapa fins que el 1985 va tornar i es va lliurar al jutge, que el va deixar en llibertat sota fiança de quatre milions de pessetes. Com ara torna a fer el PP amnistiant els seus familiars i mafiosos en general.

El 1979, un jove Jorge Fernández Díaz era ja un bé col·locat de delegat de Treball a la capital catalana i diversos membres de la família franquista van ser col·locats per l'Administració per treballar en aquest ram: ni més ni menys que dues germanes (Isabel i Carmen), un germà (Francisco José), tres de les seves cunyades (una d'elles, l'ara detinguda), un cunyat, la seva pròpia dona i un cosí d'aquesta. Tots a xuclar del pot a dit i sense vergonya, que és cosa de família també. Mercedes va passar a treballar a l'Inem, però depenent directament del despatx del delegat del ministeri, és a dir, del seu cunyat.

L'ara implicada en la trama de venda de dades confidencials mantenia, segons fonts del sector dels detectius privats, contactes directes amb intermediaris per facilitar informacions obtingudes de les bases de dades de l'Inem. Per això aparegués en la investigació dirigida pel jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona. Segons les mateixes fonts, l'empleada de l'Inem és només una peça més de l'engranatge dins de la trama de traficants d'informació.

L'operació policial també comença a cobrar les seves primeres víctimes polítiques, com el detectiu Carles Bosch, ex secretari del Col·legi Oficial de Detectius Privats de Catalunya. Perquè, a més d'investigador privat, és el segon de Convergència i Unió (CiU) a la localitat barcelonina de Dosrius. A més de regidor, Bosch és també membre del consell comarcal del Maresme en representació de la formació nacionalista.

Bosch va denunciar a l'alcalde a Protecció de Dades...

Curiosament, fa un temps, Bosch havia acusat l'alcalde de Dosrius, el socialista Josep Jo, d'usar el padró municipal de manera indeguda i de vulnerar la llei al utilitzar-lo per posar-se en contacte amb els nouvinguts al poble. "Les dades de les altes en el padró municipal no són perquè l'alcaldia conegui personalment als nous veïns", va dir llavors Bosch, que va enviar la denúncia a l'Agència de Protecció de Dades.

I en un altre bloc comarcal assenyalava textualment: "A l'alcalde, tot el que té a veure amb la protecció de dades l'hi passa per on més li convé. Només cal veure com està enfeinat els caps de setmana fent visites als nous empadronats. A més d'un li agradaria veure la seva palm on emmagatzema, segons he sentit, dades molt sensibles d'alguns habitants del municipi. No s'atreveix a tenir aquestes dades a l'ordinador de l'Ajuntament perquè no fa gaire ja va tenir una inspecció de l'Agència de Protecció de Dades".

I al seu bloc titulat Reflexions d'un convergent a Dosrius (Reflexions d'un Convergent a Dosrius), que presideix una foto del regidor amb Artur Mas, escrivia el 29 d'agost passat: "Comencem un nou curs polític. Veurem quin és el paper de cada un en aquesta opereta que té aires de Rèquiem". Premonitori, sens dubte.

No és l'únic polític implicat. Segons fonts del sector de la investigació privada, el regidor de Comunicació, Atenció Ciutadana i Protecció Civil de Getxo, Josu Loroño, del PNB, també es va comunicar amb la xarxa per suposadament tenir accés a dades restringits. Al País Basc, van ser imputats, entre altres, un agent de la Guàrdia Civil i un funcionari de la Hisenda Foral. Les mateixes fonts assenyalen que la participació de Loroño en el tema és nímia, ja que la seva actuació es va limitar a rebre puntual informació sobre algun tema, però no realitzava labors d'intermediació ni de venda de dades.

L'UE gasta 200.000 milions d'€ anuals en armes

Les despeses anuals de la Unió Europea (UE) en Defensa ascendeixen a 200.000 milions d'euros, ha informat avui el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy: "És una suma significativa, però ha de ser gastada de manera més efectiva per garantir un millor resultat", ha dit el baró Van Rompuy, al servei de la casa d'Orange-Bilderberg, durant la cimera de l'OTAN a Chicago.

Així mateix, el president del Consell Europeu va instar a enfortir l'aliança estratègica i la cooperació entre l'UE i l'Aliança Atlàntica, destacant les actuals i bones relacions de les parts en el desenvolupament de les potencialitats fa al camp tècnic-militar.

"Voldria que totes les parts recolzin l'enfortiment de l'aliança estratègica entre la UE i l'OTAN. A l'Aliança Atlàntica li convé una Europa forta. La UE mantindrà la seva estreta relació de cooperació amb l'OTAN després de (la cimera de l'Aliança) Chicago i tractar d'assolir els millors resultats en favor de la seguretat internacional", segons Van Rompuy, cap de l'UE escollit per la reina d'Holanda i la plutocràcia del PP europeu sense eleccions.

Cayo Lara acusa al PP de governar amb un “menyspreu absolut a la societat”

El coordinador federal d’IU, Cayo Lara, ha acusat al PP de governar “a cop de decret” i amb un “menyspreu absolut a la societat” per no compartir amb ciutadans i partits decisions que tenen calat i que afecten a la vida de la gent, com les retallades en sanitat i educació. El PP porta en quatre mesos vint reals decrets, ha recordat Lara, i ha denunciat que cap altre Govern ha fet polítiques d’una forma “tan autoritària” en la democràcia espanyola.

Després de recalcar que l’Executiu no té “patente de corso” tot i la seva majoria absoluta, ha advertit que la seva actitud està provocant cada dia major contestació social i que la gent no es resignarà.

Lara ha lamentat que en la reforma sanitària es qüestioni, per primera vegada, la universalitat de la sanitat pública en introduir fórmules de repagament i deixar a éssers humans fora de la cobertura sanitària.

“No sé si algú es podrà anomenar cristià quan està votant en el Parlament que algunes desenes de milers de persones es puguin quedar fora de l’assistència sanitària en el nostre país” per a “morir com un gos en el carrer”, ha reflexionat.

En relació amb el decret de racionalització de la despesa educativa, ha denunciat que es vulgui tornar al “vell model classista”, que tant de mal farà al desenvolupament del país.

També s’ha referit al canvi legislatiu per elegir per majoria absoluta, i no qualificada, al president del Consell de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), una decisió que està dirigida a controlar políticament un mitjà que gaudia del major nivell de professionalitat i independència dels últims anys.

Cayo Lara ha valorat la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que es va celebrar dijous passat a Madrid i ha assegurat que els ajustos pressupostaris es traduiran en més recessió, més desocupació i pèrdua de serveis públics essencials.

“No ens podem quedar instal·lats en què no hi ha més remei” i s’ha de fer una reflexió de perquè s’està donant aquesta situació, ha dit Lara i, de la qual veu responsables als governs del PP i del PSOE de la última dècada, que es van limitar a fer rebaixes fiscals i mirar cap una altra banda respecte el frau fiscal.

Salvador Alemany -l'amo de CiU i el govern- "s'ha espantat" i suspèn una xerrada a Cardedeu

El president d'Abertis i cap del govern de la Generalitat a l'ombra, Salvador Alemany Mas, ha suspès una xerrada que havia de pronunciar a Cardedeu aquest dimecres al vespre "per problemes d'agenda d'última hora", segons un comunicat de l'Ajuntament. Alemany havia de pronunciar la conferència "Actituds per guanyar el futur" com a president del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Simpatitzants del #novullpagar havien confirmat la seva assistència en un acte de protesta per tornar a Alemany les cartes que han rebut d'Abertis on se'ls reclama els diners dels peatges que es van negar a pagar.

Robert Garrigós, creador de l'esdeveniment, ha assegurat que Alemany "s'ha espantat".

Robert Garrigós, veí de Cardedeu, va crear fa uns dies a Facebook l'esdeveniment "Entrega de cartes d'Abertis a Salvador Alemany". En la descripció escriu que "aquest dimecres 23 de maig, el Sr. Alemany ve a Cardedeu a fer una conferència a l'Ajuntament sobre l'actitud que hem de tenir per guanyar el futur (ja té pebrots, la cosa). Volem fer-li una rebuda i un comiat ben calorós, tot aprofitant per tornar-li les cartes d'Abertis que alguns ja estem rebent reclamant-nos els pillatges que no hem pagat."

L'esdeveniment tenia 324 persones convidades, de les quals una desena ja havien confirmat la seva assistència i unes altres sis havien especificat que potser hi assistirien. Robert Garrigós, que ha rebut dos cartes d'Abertis reclamant-li els diners, ha explicat que "mai se sap quanta gent acaba venint a aquests actes". En el mateix sentit, ha indicat que en realitat Salvador Alemany no vindrà perquè "s'ha espantat".

Robert Garrigós va acompanyar la setmana passada Josep Casadellà en el recorregut a peu des d'Anglès (La Selva) fins a la seu d'Abertis de Barcelona per protestar contra les multes que s'han començat a tramitar a conductors que s'han negat a pagar els peatges. Garrigós va afegir-se a la marxa a Malgrat de Mar.

Tribunal xinès sentencia a Wu Ying a pena capital amb suspensió de dos anys

El Tribunal Popular Superior de la província oriental xinesa de Zhejiang ha dictat avui dilluns, després d'un nou judici, una sentència de pena de mort amb suspensió de l'execució de la sentència per dos anys a la dona de negocis Wu Ying, pel delicte de recaptació fraudulenta de fons. El desembre del 2009, Wu, de 31 anys i ex propietària del Grup Bense, amb seu a la província de Zhejiang, va ser sentenciada a mort pel Tribunal Popular Intermedi de Jinhua per haver estafat a inversors 380 milions d'iuans (60.200.000 de dòlars).

El tribunal també va ordenar la confiscació de totes les propietats personals de Wu i la despossessió dels seus drets polítics de per vida.

Entre maig de 2005 i febrer de 2007, Wu va recaptar un total de 770 milions de iuans amb promeses d'alts rendiments. En el moment de la detenció, l'acusada tenia encara en la seva possessió 380 milions d'iuans, així com una enorme deute acumulat.

Segons el tribunal intermedi, Wu havia pastat la fortuna a base d'enganys, mentides i promeses falses d'alts rendiments per als invesores.

El 18 de gener d'aquest any, el Tribunal Popular Superior de Zhejiang va mantenir la sentència de mort, però el Tribunal Popular Suprem de la Xina va anul·lar el judici i va tornar el cas al dit tribunal provincial de Zhejiang per a un nou judici el 20 del mes passat.

Marga Sanz (EU): “La dimissió d’Olivas és l’epitafi polític d'un dels majors responsables de la pèrdua de Bancaixa”

La coordinadora d’EUPV i síndica de la formació d’esquerres en Les Corts, Marga Sanz, ha assenyalat que “cap valencià entendria que el senyor Olivas se’n anirà a sa casa rebent un premi per la seua gestió en forma d’indemnització. Seria incomprensible que rebera un euro més de Bancaixa. Ha estat un dels majors responsables de la pèrdua de la caixa valenciana”.

Sanz afirma: “Olivas té un currículum funest i és el responsable de la politització de Bancaixa, a l’empar de la reforma que va fer Zaplana, i que en el seu moment també va recolzar el PSPV. És l’epitafi d’una mort anunciada. Olivas va ser el responsable d’instrumentalitzar la caixa en favor de la rajola i la construcció, fins deixar-la en una situació de risc inassumible”.

Esquerra Unida reclama que el president Fabra comparega en Les Corts “per a explicar com va actuar el Consell per a defensar els interessos dels valencians que tenen els seus comptes en Bancaixa, i quin va a ser el futur de la mateixa en el procés d’intervenció de Bankia”.

La diputada d’Esquerra Unida ve exigint la nacionalització completa de Bankia, “la qual dia a dia es coneix que requereix més diners públics per al seu sanejament. En eixe context hem reclamat que Bancaixa torne com a banca pública valenciana”.

La Marató dels hipòcrites: motius per un boicot

Que el Govern de CiU-PP, que més ha contribuït en generar misèria en tota l'història de Catalunya, ara tingui la cara dura de fer una pornogràfica “Marató de la Pobresa” a la televisió pública és, sens dubte una repugnant mostra d’hipocresia galopant. La dreta nazionalcatòlica té mala consciència després d’haver eliminat els impostos de successions i patrimonis a les rentes més elevades, mentre condemna a l’atur i als desnonaments a la resta de la població, retira PIRMIS, criminalitza la pobresa, anima als joves a marxar a Londres a servir cafès i tanca hospitals i escoles públiques, mentre subvenciona a les classistes i racistes de l’Opus Dei.

Ara, després de tants crims, CIU pretén rentar els seus pecats amb un fútil circ televisat, per tal de donar quatre molletes a la població desesperada, com aquella dita de missa “en Navidad sienta un pobre en tu mesa”. El pitjor, però, és la púrria i la xusma capitalista que mou els fils d’aquesta Marató, tots ells de l’entorn financer i endogàmic dels actuals Consellers, i de Salvador Alemany, president d’ABERTIS i assessor de Mas, mitjançant el CAREC.

1) Les empreses que “aporten” diners a aquesta campanya, per tal de rentar-se la cara (font):

- ABERTIS, l’empresa que cobra tots els peatges a Catalunya, va augmentar el 2011 un 8% els seus beneficis fins als 720 milions d’euros, al mateix temps que redueix la seva plantilla en 400 treballadors. Tot un exemple d’ètica!

- La Caixa, com no, també hi participa, després de rebre 977 milions públics del FROB i acomiadar 3.500 treballadors en el seu procés de fusió.

- Movistar: va tancar 2010 amb un augment dels beneficis del 31% (uns 10.000 milions). Tot i això ha anunciat un ERO per a 8.500 treballadors, al mateix temps que reparteix 450 milions en primes per a directius.

- Pricewaterhouse-Coopers: empresa que es dedica a l’auditoria financera. Assessorava Lehman Brothers el 2008, quan es va enfonsar. El seu president a Espanya era llavors Luis de Guindos, actual Ministre d’Economia. Actualment assessora a la Generalitat de Catalunya en com fer les retallades en Sanitat

- El Corte Inglés: la primera empresa que va aplicar la reforma laboral, fent centenars d’acomiadaments per absències justificades al treball

2) El procés d’atorgament de les ajudes es farà mitjançant un grup assessor format, entre altres, per:

- Jaume Lanaspa Gatnau, President de la Fundació La Caixa (entitat que té un pressupost de 168.929.000 euros anuals)

- Josep Santacreu de DKV (empresa d’assegurances mèdiques privades que l’any passat va obtenir uns beneficis de 37,69 milions d’euros)

- Salvador Cardús Ros (col·laborador de La Vanguardia, Grup Godó)

- Anna Mercadé Ferrando, Cambra de Comerç de Barcelona (Patronal dels empresaris comerciants de Barcelona)

Senyors convergents, menys maratons i més polítiques efectives de redistribució de la riquesa, que ja no ens conformem amb les engrunes: volem tot el pastís!

La CNMV renya a la banca per vendre un altre producte fraudulent

El supervisor dels mercats desaprova la manera com bancs, caixes i cooperatives col·loquen els nous pagarés entre la seva clientela. I ho ha fet saber de forma explícita: "La CNMV està molt preocupada perquè les entitats distribueixen els pagarés com si fossin dipòsits", expliquen fonts financeres. Foto: Protesta d'afectats per la CAM a València, amb el recolzament de la diputada Marga Sanz d'EUPV, aquest matí.

El supervisor va reunir a mitjans d'abril a representants del sector i els ha recordat que "el pagaré no és un dipòsit i no s'ha de vendre com a tal". La crida d'atenció va ser realitzada per Ángel de Benito, director general de mercats.

La banca s'ha bolcat en l'emissió de pagarés des del juliol passat. Llavors, el Banc d'Espanya va aprovar la Circular 3/2011, en què penalitzava els productes de passiu que oferissin una rendibilitat excessiva. A Miguel Ángel Fernández Ordóñez el preocupa que les entitats, escasses de liquiditat pel forrellat dels mercats majoristes, ofereixin productes que minven els seus marges de negoci en un moment en què s'amunteguen les provisions per la mora i els adjudicats en balanç.

Bancs i caixes cobrien al voltant del 75% dels seus crèdits amb recursos de clients al tancament de 2011. Amb els mercats majoristes tancats, es veuen obligats a apel·lar al client del carrer per corregir l'anomenat gap comercial. Les dues injeccions de liquiditat a tres anys realitzades pel Banc Central Europeu (BCE) els passats desembre i febrer ajuden a guanyar temps però no corregeixen la dependència del finançament majorista.

En la seva circular, el Banc d'Espanya imposa a les entitats un sobrepago al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) per aquells productes de passiu remunerats en excés. És a dir, exigeix ​​als bancs que reforcin la bossa comuna que garanteix la devolució dels estalvis als clients en cas de fallida d'una entitat, fins a un límit de 100.000 euros per titular.

Els pagarés no estan garantits


Però feta la llei, feta la trampa. La banca va descobrir que podia eludir la penalització establerta pel Banc d'Espanya a través dels pagarés. Aquests títols de deute no es troben garantits -alguna cosa clau en un moment en què el rescat de Bankia ha despertat la intranquil·litat dels dipositants- i no exigeixen, per tant, fer pagament extra algun al FGD. Per fer-los accessibles a l'inversor minorista, les entitats simplement van reduir l'import de la inversió mínima.

Helpmycash.com mostra que es poden destinar des de 1.000 euros (Banc Popular) a 60.000 euros (Santander). La vigència del pagaré oscil·la entre els 6 i els 24 mesos, mentre que la seva rendibilitat va des del 2,25% (Banesto) al 4,20% (Santander). Mentre, els dipòsits a un any rendeixen entre 1,33% (Citi) i el 4,16% (Banco Espírito Santo). Divendres passat, Sabadell va emetre 300 milions en bons a 12 i 18 mesos per a particulars que ofereixen un 4,20%.

En els últims 12 mesos, les entitats bancàries han col·locat pagarés per 128.705.000 d'euros, segons AIAF. Destaquen Santander (20.327.000), BBVA (17.890 milions), Bankia (17.107.000), Popular (16.071.000) i CaixaBank (15.642.000).

Andorra: Atempten contra el ministre de Finances

Diumenge a la matinada el domicili del ministre de Finances i Funció Pública d'Andorra, Jordi Cinca (foto) va rebre trets, presumptament disparats amb un rifle de caça, i que van impactar contra les finestres de dos dels dormitoris de l'habitatge que el ministre té a la parròquia de la Massana. Malgrat que ell i la seva família eren a l'interior dormint, ningú va resultar ferit.

La policia investiga el cas amb màxima prioritat i treballa amb totes les hipòtesis, si bé descarta que fos un incident fortuït. El cap de govern andorrà, Toni Martí, va condemnar ahir els fets i va assegurar que l'atac no canviarà l'acció del govern.

Davant l'atac, el primer d'aquestes característiques que succeïx a Andorra, Martí va dir que no s'havia plantejat contractar seguretat personal per als ministres i va assegurar que la seguretat ciutadana és un dels valors del país.

Cinca és el ministre responsable de la política de retallades que duu a terme el govern andorrà en aquesta legislatura i que afecta sobretot el funcionariat.

En el seu Twitter, Cinca ha agraït les mostres de supot rebudes.

Multes de fins a 30.000 euros per als encaputxats a discreció policial

El ministre supernumerari de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz, ha confirmat avui que la llei de seguretat ciutadana feixista que prepara el PP inclourà multes d'entre tres mil i trenta mil euros "als que usin caputxes o cascos en actes vandàlics", segons decideixi la policia que multa arbitrariament i sense possibilitat de reclamació, actuant com a jutge i botxí. Foto: Terroristes de Felip Puig al servei del nazionalcatolicisme, amb caputxa.

Fernández Díaz ha dit que la reforma encara està en fase d'esborrany i que la intenció és aprovar el projecte de llei al Consell de Ministres abans que acabi l'actual període de sessions del Congrés i que que la llei data de 1992: "han passat vint anys i és evident que necessita una profunda actualització ", mentre retrotreuen els serveis socials i drets laborals al franquisme dels seus pares.

La reforma que es farà "és per garantir millor el dret de manifestació i perquè els violents no puguin contaminar el lliure exercici del dret de reunió i manifestació, és en favor de les llibertats i drets i en contra dels violents", s'ha burlat el beat davant el silenci dels "periodistes" a sou. Per a això es van a donar "més instruments a la Policia, que és que la que té per missió garantir aquest dret".

Vergonyosa roda de premsa de la ministra contra la Sanitat del PP


S'imaginen el que hagués dit el PP si Leire Pajín o Trinidad Jiménez haguessin parlat de "aturats sense prestació parlamentària", "pensionistes que ja no tenen dret a prestació per desocupació" o sentenciar que "no és el mateix una persona que no està malalta en el seu consum de medicaments que una que ho està"? Expressions com aquestes van ser utilitzades per Ana Mato en una vergonyosa roda de premsa en què apareix incapaç de coordinar les seves idees o pronunciar correctament "prestacions terapèutiques".

"Bones, bones dia, bona tarda a tothom. En primer lloc agrair ... Anem, hem universalitzat la sanitat per als espanyols. Saben vostès que la sanitat és universal i que estava recollida en moltes lleis però mai s'aplica fins al final. Tots els espanyols tenen dret a assistència sanitària gratuïta. Tots sense deixar un. El primer que farem és, eeehhh, incorporar al dret espanyol un article d'una directiva que els diré que està incorporat al dret espanyol tot, eeeh... laaa... tota la directiva menys un article que just és l'article que prohibeix de forma explícita desplaçar a la recerca d'atenció sanitària.

Després hem tret també una cartera que anomenem cartera comú suplementària que la adjunto si m'ho permeten amb la cartera accessòria. Aquí estarien ja que les prestacions farmacèutiques, les terope.. triple ... teroperapéuticas, ehh ... m'he equivocat en la, en el nom, i 'posar en valor' (gal.licisme per valorar) el que té molt en valor, perquè no hi ha cosa que tingui més valor que una medicina que cura malalties. Hem adoptat una mesura que ja estava adoptada. El més important que per primera vegada els aturats sense prestació parlamentària, que ... perdó sense presta sense ... sense pre ... presta sense prestació sense prestació per atur, perdó.

En definitiva, eeeh ... el que els deia. No és el mateix una persona que no està malalta en el seu consum de medicaments que una persona que està malalta. Els pensionistes que és no paguen res són aquells que ja no tenen dret a prestació per atur, és a dir els que ja tenen els que tenen simplement eeehh ... els .. Ah perdó, pensionistes. Pensionistes són dels pe que tenen el ... parlem de renda no de pensions. Doncs jo ja em vaig a callar".

I dimitir per inepte, analfabeta i ignorant?

Herrera: 'El pacte fiscal ha de tenir el màxim consens'

Joan Herrera (ICV-EUiA) ha defensat el pacte fiscal després de reunir-se amb Artur Mas, però ha insistit que voldria que fos un pacte amb el màxim consens possible i que havia demanat garanties per tal que el pacte fiscal no serveixi perquè, un cop assolit, es redueixin els impostos a les rendes més altes

El pacte fiscal 'no és patrimoni de ningú', ha dit Herrera, que afirma que l'aplicarien amb 'lleialtat': 'No ens sumem a la proposta de ningú, sinó que es tracta de la construcció d'una proposta per anar a l'estat a plantejar aquesta millora'. I per això ha demanat el màxim consens possible: 'S'ha de fer amb totes les forces polítiques i amb tota la societat catalana; amb els actors polítics, però també econòmics i socials'.

Ha dit que el pacte fiscal 'no és l'únic problema que tenim' i ha apuntat a 'un marc europeu que ens està ofegant'. 'Avui, per defensar l'autogovern no n'hi ha prou amb el pacte fiscal. Entenem que avui, i més després de la sentència del TC, cal un full de ruta que ens faci salvar l'autogovern. I no podem resumir-ho ni reduir-ho tot al pacte fiscal.'

També ha insistit que volen 'tenir la clau de la caixa' però que volen garanties 'que el pacte fiscal no servirà per baixar impostos a uns pocs'. En aquest sentit, ha demanat una garantia al president Mas de manera que un cop s'assoleixi el pacte fiscal, aquest 'no serveixi per reduir impostos a qui més té'.

ICV-EUiA és partidària d'un model de pacte fiscal inspirat en el concert econòmic basc, com ho va demostrar ben clar al parlament a final d'octubre del 2011. Llavors, amb CiU i ERC, va votar favorablement les conclusions de la comissió parlamentària sobre el concert.

La setmana passada Herrera va criticar durament el tercer pla d'ajust aprovat pel govern, que 'portarà Catalunya al fracàs', segons que va dir. I ara dirà a Mas que no és cert que el pacte fiscal hagi de resoldre tots els mals de l'economia catalana, que també es necessiten alternatives a les retallades.

El president Mas, que fa una ronda de contactes amb els caps polítics sobre el pacte fiscal, ja s'ha reunit amb Oriol Junqueras (ERC), Pere Navarro (PSC) i Alícia Sánchez-Camacho (PP).

Més proves del finançament il·legal del PP impliquen Cotino

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) continua aprofundint en la manera com es va desenvolupar el finançament il·legal del PP valencià en l'etapa en què Francisco Camps presidia el partit i la Generalitat. L'últim informe policial aportat a la causa que instrueix el TS valencià, vinculada al cas Gürtel, se centra en la falsificació de factures per ocultar aquest finançament, realitzada per Orange Market -l'empresa que dirigia Álvaro Pérez, el Bigotes- i el Grup Sedesa durant la campanya de les eleccions generals de 2008.

Aquest grup empresarial seria una de les vuit companyies d'obra civil que van finançar irregularment actes electorals dels franquistes en els anys 2007 i 2008. Sedesa és propietat de la família de l'exconseller de Camps i actual president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, que va ser director general de la Policia en el Govern de José María Aznar i de qui EUPV ha demanat reiteradament la dimissió a Alberto Fabra per les seves implicacions evidents i públiques en tot tipus de corrupteles.

L'anàlisi de la UDEF conclou que quatre factures abonades per Sedesa Inversions, Sedesa Obres i la Fundació Sedesa a Orange Market per suposats actes i per un import total de 150.684 euros (IVA inclòs) no van respondre en realitat a "operació econòmica subjacent" alguna.

"Amb l'elaboració de les factures falses", indica l'informe policial, "es tracta de representar una operació mercantil imitant el que no és, amb el que s'aconsegueix crear un document de naturalesa mercantil que presenta una aparença de veracitat per la seva estructura i forma de confecció".

La UDEF arriba a aquesta deducció, en part, com a conseqüència de les deficiències que presenten les factures: "S'observen discontinuïtats en l'elaboració dels esmentats documents, ús del mateix títol en els pressupostos confeccionats quan corresponen a serveis diferents, i una modificació de els arxius informàtics que recullen els pressupostos després de la teòrica data de confecció. D'això s'infereix la improvisació amb la qual s'han confeccionat aquests documents sense estudi ni preparació".

Si la relació comercial entre Sedesa i l'empresa del Bigotes sembla falsa des d'aquesta perspectiva, també sembla fictícia en no existir rastre de que la facturació fos real: "No s'ha trobat cap document, arxiu, correu electrònic, full de costos, factura de proveïdors o anotació, en cap tipus de suport, que indiqui que per part d'Orange Market s'ha produït participació efectiva en el desenvolupament de cap tipus de treball relacionat amb els conceptes reflectits en les factures ". Això és estrany, subratlla la UDEF, perquè la xarxa era molt acurada en l'elaboració de documents interns que reflectissin la relació cost/benefici dels actes que realitzava.

Dues de les factures analitzades es refereixen al mateix acte, la VI Lliurament dels Premis Sedesa, per un import conjunt de 69.600 euros, celebrada el 30 d'octubre de 2008 a l'Hotel Meliá València Plaça. El problema és que, segons la investigació policial, com demostren els correus aportats per l'hotel, l'acte va ser coordinat i portat a terme per personal de Sedesa i de l'establiment (la UDEF identifica les persones que ho van fer concretament).

El grup empresarial va abonar per això a l'hotel 7.818 euros, i en aquest import s'incloïa la contractació del saló, l'organització de l'acte, utilització de mitjans audiovisuals, un banquet per a 185 convidats i el muntatge de l'escenari. Per a això, destaca la policia, es van utilitzar "mòduls, estovalles i faldons de color blau de què disposa el propi hotel, així com els seus propis mitjans audiovisuals".

Les altres dues factures corresponen a una campanya de publicitat (40.484 euros) ia una Convenció Estratègica de Directius (40.600 euros). El cridaner és que en un full del pressupost del primer servei, elaborat el 2007.12.17, es va colar per error el títol del segon, que teòricament no es va elaborar fins al 2008.04.04. "S'infereix que tots dos haurien estat confeccionats en un mateix espai temporal, sota la tècnica del talla-enganxa", conclou l'informe policial.

Grècia: Sistema econòmic de bescanvi a Volos

Ja fa dos anys que van posar en pràctica l'anomenada Xarxa d'Intercanvi i Solidaritat. La idea bàsica va partir de les múltiples experiències de comunitats de bescanvi, que intercanvien productes i serveis sense utilitzar cap moneda. En el cas de Volos la idea va ser perfeccionada amb la creació d'un patró d'intercanvi, el TEM (Unitat Alternativa Local, en grec), i un avançat sistema informàtic.

Quan algú entra a formar part de la Xarxa se li assigna un número de compte i haver rebut 300 TEM (1 TEM equival a 1 euro, només com a referent a l'hora d'establir el valor de venda), facilitant d'aquesta manera el seu inici per comprar o vendre productes o serveis. El major nombre d'intercanvis es realitza els dissabtes en un mercat d'aparença tradicional però en el qual està exclòs l'ús de diners.

L'oferta inclou fruita, verdura, roba, llibres, artesania... però també aparells elèctrics i fins i tot material de lampisteria. A més, el lloc web de l'associació ofereix un llistat tant de professionals (metges, professors, electricistes...) com d'establiments de la localitat integrats també a la Xarxa Així mateix, inclou una secció d'anuncis.

«Amb l'ajuda inicial-explica a GARA Emilia, una ceramista de 47 anys-vaig poder comprar fruita i sucre per fer melmelades que després venc els dissabtes. Vaig començar fa tres setmanes i ja vaig aconseguir 800 TEM », encara que confessa haver-se gastat 500 en perruqueria, menjar i algun petit electrodomèstic que necessitava.

Alexandra ven al costat del seu pare, Iraklis, ous frescos procedents de les gallines que tenen al corral. «Al principi ens costaven més, ja que l'aliment ho pagàvem en euros, però ara trobem un proveïdor de pinsos per a animals que ven en TEM».

Per a aquesta jove de 25 anys la iniciativa «és una filosofia per canviar coses sense diners. No estic en contra de l'euro, el necessito per pagar certes coses, però en la mesura del possible tracte de no usar-lo. Prefereixo el TEM perquè és una cosa que tothom pot utilitzar, l'euro només el tenen els que treballen».

Internet com a eina

L'ús d'internet ha facilitat en gran manera l'intercanvi i sobretot el control del dèbit. Jristos, un enginyer apassionat del programari lliure i cofundador del projecte, és el responsable del desenvolupament d'un sistema informàtic que ha estat dissenyat a mida gràcies a programes de codi obert.

El seu avançat funcionament li ha valgut el reconeixement del Banc d'Anglaterra per la forma i la seguretat amb què es realitzen les transferències. Millor i més ràpid que qualsevol banc per internet, els moviments entre venedors i compradors són anotats instantàniament sense comissions ni demores, permetent fins i tot un descobert de fins a 1.200 TEM en el compte.

Com el TEM no existeix físicament, la forma de pagament es realitza de tres formes: mitjançant un taló, a través d'una transferència per internet o, el seu sistema estel, amb un simple SMS. Enviant un missatge amb els números de l'ordenant i del beneficiari, així com l'import, el sistema retorna de manera immediata sengles missatges confirmant la transferència i mostrant a cada un el saldo resultant.

Encara que el volum d'intercanvis encara no és molt elevat, Jristos calcula que un dissabte de mercat es poden arribar als 3.000 o 4.000 TEM. Els productes alimentaris són amb diferència els més demandats al costat dels serveis professionals.

En qualsevol cas, «el més important és que la gent es conegui i hi hagi una confiança mútua, la Xarxa és important però el contacte directe és fonamental-assenyala Jristos-. La nostra iniciativa no va venir motivada per la crisi econòmica, sinó per la necessitat d'aplicar els nostres valors i canviar l'actual sistema econòmic».

L'èxit d'aquesta xarxa, que ja traspassa fronteres, està animant a altres ciutats gregues a seguir l'exemple.

A El Espinal (Mèxic), la voluntat totonaca del Túmin


Espinal és un municipi amb arrels totonacas, on la relació econòmica i simbòlica és implícita, tot i migrants italians assentats aquí d'anys, que han ocupat diverses vegades l'alcaldia.

Des de setembre del 2010 circula una moneda local, de nom Tumín, el significat en totonaca, són diners, per afavorir l'intercanvi comercial, i l'economia de la comunitat.

Hollande imposa un nou codi de bona conducta al govern


La primera decisió del nou president francès, François Hollande, va ser de rebaixar-se el sou un 30%. La segona, d'imposar un codi de conducta als ministres del govern que acabava de nomenar, un codi que tots van haver de signar i que el diari Le Monde ha aconseguit. És un text de dues pàgines escrit per l'equip que ha preparat el pla de mandat dels dos primers anys de govern, d'acord amb una promesa de campanya d'Hollande.

El document declara que 'hi ha un lligam de confiança entre ciutadans i governants, que es pot trencar per un error, per aïllat que sigui'. Per això, avisa els trenta-quatre ministres del govern, vint-i-nou dels quals no han exercit mai cap càrrec ministerial, que 'hi ha uns principis molt senzills que han de guiar la seva conducta'.

En conseqüència, 'l'expressió, directa o indirecta, de desacords pot afeblir el govern i abonar l'escepticisme dels ciutadans sobre la credibilitat de l'acció política'; per tant, 'una volta presa una decisió, preval el principi de solidaritat'.

Sobre la concertació i la transparència, el document exigeix als ministres que 'escoltin els ciutadans i mantinguin la relació amb els agents institucionals del seu ministeri'. També els exhorta a servir-se d'internet per consultar l'opinió pública. A més, 'els projectes i els dossiers presentats al president o al primer ministre han d'incloure els resultats d'aquest procés de consulta pública i els elements que se n'han modificat arran d'aquest procés'.

El codi també commina els ministres a evitar els conflictes d'interessos. Hollande va insistir molt durant la campanya en la necessitat d'un 'estat imparcial' --amb la idea de seduir l'electorat centrista. Els ministres han d'omplir i signar una 'declaració d'interessos de caràcter públic per a conjurar tota sospita d'interessos privats'.

A banda no poder acceptar regals que ultrapassin els 150 euros,
els ministres han de renunciar a càrrecs institucionals locals i únicament poden tenir despeses relacionades directament amb l'exercici de les funcions del càrrec de govern'. També han d'anar amb tren en cas de viatges de menys de tres hores de durada'; i 'exceptuada la necessitat justificada d'una escorta motoritzada, els desplaçaments dels ministres es faran amb la màxima discreció i respectant les normes de circulació'.