dijous, 15 de novembre de 2012

La Marina d'Israel ataca l'habitatge del líder de Hamàs a Gaza

La Marina de guerra d'Israel ha llançat un míssil contra l'habitatge d'Ismail Haniyeh, el premier de Hamàs a la Franja de Gaza. Israel es prepara per a la invasió terrestre de Gaza: L'Exèrcit israelià llança una dura campanya contra les infraestructures palestines a la Franja de Gaza. Després de l'assassinat del cap militar de Hamàs aquest dimecres en un atac aeri israelià, el país hebreu assegura que està llest per dur a terme una invasió terrestre a Gaza. Creixen les proves de l'ús de fòsfor blanc contra civils per part d'Israel. Benjamin Netanyahu està refugiat en un búnquer.

19:47 GMT: La Marina de guerra d'Israel ha llançat un míssil contra l'habitatge d'Ismail Haniyeh, el premier de Hamàs a la Franja de Gaza. El míssil ha impactat contra un cotxe que estava davant de l'edifici.

19.19 GMT: Testimonis a través de la xarxa social Twitter indiquen que un massiu atac aeri israelià s'està duent a terme al nord de Gaza, alertant que s'escolten dotzenes d'explosions. Un dels usuaris assegura que del cel a la Franja "les ràfegues són constants".

18.29 GMT: El ministre de Defensa israelià, Ehud Barak, ha aprovat la convocatòria de 30.000 reservistes, segons ha informat un portaveu de les forces armades.

El ministre de Defensa israelià, Ehud Barak, ha aprovat la convocatòria de 30.000 reservistes, segons ha informat un portaveu de les forces armades.

Benjamin Netanyahu, refugiat en un búnquer


Els mitjans locals han informat que el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, es troba refugiat en un búnquer a causa dels coets que estan caient a Tel Aviv procedents de Gaza.

El primer ministre israelià estava a la seu del Ministeri de Defensa israelià a Tel Aviv, quan un coet suposadament ha impactat en un suburbi al sud de Tel Aviv, segons els mitjans del país.

Aquest dijous el Ministeri de Defensa d'Israel va informar que un milió de ciutadans israelians van passar la nit passada a refugis antiaeris. 250 llocs de Gaza han estat atacats i 274 coets han caigut a Israel des de dimecres passat, segons informa la portaveu del Ministeri de Defensa israelià. La defensa antiaèria israeliana va interceptar 105 míssils.

El conflicte entre Israel i la franja de Gaza es va agreujar dimecres passat després de l'assassinat d'un important cap militar de Hamàs en un atac aeri israelià.

Creixen les proves de l'ús de fòsfor blanc contra civils per part d'Israel


Israel està fent servir fòsfor blanc en àrees palestines poblades per civils, afirma l'activista de drets humans nord-americà Joe Catner, que acaba de visitar uns hospitals a la Franja de Gaza. El fòsfor blanc és una substància usada per causar incendis i parets de fum capaç de cremar de gravetat a persones i reconeguda per diverses organitzacions com a arma química.

Catner recalca que els atacs dirigits suposadament contra membres de Hamàs estan afectant a civils, entre ells nens. Com tothom, els participants d'aquesta organització viuen en cases i es desplacen en vehicles, i aquest fet s'utilitza per la part israeliana de pretext per bombardejar objectes civils a la Franja. "He vist a l'hospital a una noia d'un any d'edat ferida just abans de la nostra arribada. Encara no m'ho han confirmat, però crec que és morta ja", explica l'activista.

També recorda que aquest precís intercanvi de cops militars va començar fa una setmana amb un atac aeri israelià que va matar un noi de 13 anys que estava jugant a futbol. "Llavors, aquesta operació militar va començar i continua amb manca de consideració per la vida humana per la part israeliana", subratlla. Personal mèdic afirma que "les lesions produïdes pels atacs israelians poden haver estat provocades per fòsfor blanc".

A més, es queixen de la manca de medicaments i instruments necessaris als hospitals, una conseqüència directa del bloqueig que Israel imposa a la regió des de fa anys. George Galloway, membre del Parlament britànic, no posa en dubte l'ús d'aquesta substància a la Franja de Gaza i afirma: "Els Estats Units són la principal font d'armament per a Israel, a qui faciliten armes i fòsfor blanc per operacions des aire, mar i terra, que cauen sobre la gent empresonada al camp de concentració més gran del món sense poder sortir".

Es complica l'escàndol a la BBC: 450 abusats

L'escàndol entorn del expresentador de la BBC Jimmy Savile per abús de menors presa noves dimensions, després que la policia britànica informés que la xifra de presumptes víctimes d'abús arriba ja a 450. Prèviament s'havia parlat que les víctimes d'abús per part de Savile i altres eren més de 300. Savile, ex conductor de "Top of the Pops", i altres haurien abusat durant anys de joves. Els fets s'haurien registrat fins i tot en propietats de l'emissora.

A més, Scotland Yard va revelar que va detenir un altre sospitós per l'escàndol, un home d'uns 60 anys. Segons la BBC es tracta d'un ex DJ radial de la cadena. Aquesta és la quarta detenció que es registra pel cas. Abans havien estat detinguts i interrogats per la policia el comediant televisiu Freddie Starr, el rocker Gary Glitter, de 68 anys, i un tercer home. Els tres estan novament lliures sota fiança.

El detonant va ser el maneig de l'escàndol per abús infantil

Les acusacions contra Savile, que va morir l'any passat als 84 anys, es van fer conegudes a l'octubre d'aquest any. En les últimes setmanes la BBC va ser qüestionada més pels errors comesos en el maneig d'un escàndol d'abús en llars infantils a Gal·les en els anys 70 i 80.

En un programa emès a principis de novembre s'esmenta a un important polític del Partit Conservador d'aquest llavors com un dels supòsits abusadors. Era fàcil arribar a la conclusió que el polític del qual es parlava era l'extresorer del partit Alistair McAlpine. Aquest va rebutjar tots els càrrecs i el testimoni que l'havia inculpat en l'informe de la BBC va confessar que s'havia equivocat.

"Estava molt enfadat", va dir aquest dijous McAlpine a la BBC. "I la ràbia m'arriba a l'ànima", va manifestar, i afegí que tot podria haver-se evitat si la BBC el contactava i li donava dret a donar la seva versió sobre les acusacions. La BBC ha assenyalat avui que espera arribar a un acord financer amb el polític.

El director general de la BBC George Entwistle va renunciar la setmana passada pel maneig del controvertit informe, que va considerar no havia d'haver estat emès mai.

CiU planeja suprimir l’Oficina Antifrau amb una majoria absoluta

L’OAC investiga, entre d'altres corrupteles de CiU, un conveni signat per l’alcalde de Cercs, el convergent Ferran Civil, i el viatge que van fer a l’India amb el secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí; també indaga sobre la contractació irregular de la cunyada de Felip Puig i estudia les denúncies de la revista ‘Cafè amb llet’ i ‘El País’ basades en 'l'Informe Crespo’.

Convergència i Unió està estudiant suprimir l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) si obté la majoria absoluta a les properes eleccions la Parlament de Catalunya el proper 25 de novembre, segons informa eldiario.es. Segons el digital, que cita fonts properes a la federació i a l’OAC, CiU estudia suprimir totalment l’oficina, que ja abans de l’estiu va ser congelada pel Govern de la Generalitat, al·legant que, en l’actual situació econòmica, un augment de personal era inviable.

L’OAC, que va començar la seva activitat el 2009, va ser creada a imatge de l’Oficina Antifrau de la Comissió Europea i destaca per la seva autonomia, ja que els seus membres estan designats pel Parlament –a diferència de la Sindicatura de Comptes, on es reparteixen per quotes en funció de la representació parlamentària- i per la seva actuació a temps real, a diferència dels cinc anys que la Sindicatura pot trigar a auditar els comptes de les administraciopns públiques. De fet, des de la seva creació fins gener de 2011 va remetre 80 expedients a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i un d’ells va acabar amb condemnes d’exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

A més a més, actualment l’OAC té obertes diverses investigacions que podrien esquitxar membres de les files convergents. En primer lloc, l'oberta contra l’alcalde de Cercs, el convergent Ferran Civil [a la imatge], per un conveni de cessió de terrenys municipals a una metal·lúrgca índia, conveni que es va signar a l’Índia en un viatge en el que el va acompanyar el secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí. L’OAC també estudia la contractació irregular de la cunyada de Felip Puig, Núria Olivella, dona d’Oriol Puig, director del Servei Meteorològic de Catalunya i germà del conseller d'Interior, com a advocada de la Generalitat, una contractació que ja ha estat sentenciada per una magistrada com a fraudulenta.

I per últim, Antifrau també estaà investigant les implicacions de ‘l’informe Crespo’, que detalla suposades irregularitats en la gestió de la sanitat catalana i possibles prevaricacions per part dels seus directius, denunciades per la revista Cafè amb llet i El País.

Els editors de Cafè amb llet va ser condemnats a una multa de 10.000 euros per un atemptat contra el dret a l’honor de Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas, que sortia citat en un vídeo-denúncia anomenat ““El major robatori de la història de Catalunya”. Si l'OAC trobés proves que hi va haver irregularitats, el periodisme de denúncia de la revista tindria un recolzament que hauria de portar a inhabilitar la seva condemna.

La Generalitat va afavorir la contractació de la cunyada de Felip Puig

La magistrada del jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona ha conclòs que el Gabinet Jurídic va exigir uns requisits inferiors als reglamentaris per possibilitar la contractació de Núria Olivella (foto), que mai hauria d’haver ocupat el càrrec d’Advocada de la Generalitat.

Exclusiva: Les dues esposes de Felip Puig també 'fan carrera' amb diners públics

Si fa pocs dies denunciavam el nepotisme descarat del president Artur Mas amb la seva dona, Helena Rakosnik, nomenada ara presidenta d'un saló de la Fira pels seus amics Trias i Mena, com també és col.locat el cunyat d'en Mas, ara ens arriba en exclusiva altre denúncia però aquest cop relacionada amb l'home fort d'Artur Mas i Jordi Pujol, Felip Puig, el del túnel del Carmel, el cas del Port i el 3% de comisions que al final eren del 20% i qui ha deixat nombrossos caps de turc imputats als jutjats mentre ell ocupa i acumula càrrecs com en temps passats, quan va arribar a tenir 41 a la vegada i cobrant.

Vicenta Llanas Queralt, la primera exesposa de Felip Puig, treballa a l'empresa pública Adigsa. Pepa Ninou Pere (foto), la segona exesposa de Felip Puig amb la que posteriorment es reconcilià, funcionària a dit des dels anys 90, feia de 'Gerent del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana'.

/2012/11/la-generalitat-va-afavorir-la.html
/2012/04/concurs-fet-mida-per-la-cunyada-del.html
/2011/10/exclusiva-les-dues-esposes-de-felip.html

El TS balear ordena l'enderroc de 13 edificis a Mallorca

Un acte del Tribunal Superior de Justícia de Balears ordena que, abans del 15 de maig de 2013, s'enderroqui el complex residencial de 13 edificis -il·legals- a la costa de ses Covetes, just al costat de la platja verge d'es Trenc, Mallorca, molt a prop de la zona on el PP balear ha aprovat la construcció d'un hotel gegant contra l'opinió ja expressada de la ciutadania. El bloc, testimoni del desenvolupisme residencial a la primera línia de costa, és des de 1995 un complex fantasma, inacabat, ple de pintades que cada dia a l'estiu veuen els milers de visitants dels arenals.

"És un cas com el del Algarrobico", observa Agustí Cerveró, advocat dels ecologistes i nacionalistes en celebrar l'èxit jurídic i de resposta civil a aquesta causa.

No ha estat fàcil arribar fins aquí. Abans d'aconseguir aquesta sentència s'han emès dues desenes de sentències. Aquest últim acte no és ferma, però sí executiu. Ja el 2007 el Tribunal Superior balear va ordenar -i reitera ara- la demolició per "recuperar la legalitat urbanística pertorbada" i que la costa recuperi la seva condició natural.

Els magistrats assenyalen l'alcalde de Campos, Sebastià Sagreras, del PP, com a òrgan responsable d'executar l'ordre. El pare del regidor, anomenat també Sebastià Sagreras, va adquirir la promoció residencial quan ja estava bloquejada pels tribunals. Sobre el cas s'han pronunciat també l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.

El complex es va alçar en zona de domini públic marítim terrestre, en sòl que en realitat no era urbà i protegit per la Llei de Costes. Ni tan sols el projecte de reforma d'aquesta llei aprovat recentment pel Govern del PP, que s'indulta milers d'edificis construïts a la platja, salva del picot aquesta muralla inacabada d'habitatges de luxe. A l'entorn hi ha antigues i petites cases tradicionals d'estiueig de meitat de principis del segle XX.

Els ecologistes del GOB (Grup d'Ornitologia Balear) i el grup nacionalista del PSM han promogut la denúncia pública i l'acusació de l'assumpte per evitar "un desastre il·legal de gran impacte mediambiental", va assenyalar el proteccionista Miquel Àngel March en iniciar el seu combat de gairebé 20 anys. "Estem molt satisfets, per la seva transcendència i perquè és una notícia molt bona en un moment molt oportú", celebra la portaveu del GOB, Margalida Ramis. Per poder mantenir la causa oberta han hagut de realitzar diverses col·lectes ciutadanes.

L'empresa propietària va reclamar inicialment 27 milions d'indemnització, però va renunciar a la possible reclamació en deixar que expirés el termini davant l'Ajuntament. Els negociants que van comprar la ruïna i l'empresa després d'entrar en fallida van anunciar que recorrerien als tribunals europeus per acabar l'obra i el seu consumar el seu negoci. L'empresa promotora va declarar en la llicència un pressupost de 2,5 milions d'euros.

7 estats a favor d'independitzar-se dels EUA

Set dels cinquanta estats nord-americans, una setmana després de la relección d'Obama, han reunit la quantitat necessària de signatures per exigir a la Casa Blanca pronunciar-se sobre la seva petició d'independència. Estats que voten tradicionalment per candidats republicans com ara Texas, Louisiana, Carolina del Nord, Alabama, Geòrgia, Tennessee i fins i tot l'ara demòcrata Florida han aconseguit més de les 25.000 signatures necessàries per exigir que s'estudiïn les seves peticions de secessió. Foto: Bandera de Louisiana.

Texas, considerat el bastió del conservadorisme, reuneix 100.000 firmes per exigir l'estatus d'estat independent. Aquest és l'únic estat que es va incorporar a la federació com a estat independent amb dret a separar dels EUA. Entre la seva separació de Mèxic (1836) i incorporació als EUA (1846) Texas va existir com una república independent.

Segons la petició de Texas, aquest estat té un pressupost balancejat i és la quinzena economia més gran del món, pel que la seva separació dels EUA és molt probable.

Les peticions dels estats van ser publicades al portal Internet de la Casa Blanca a l'apartat "Nosaltres, el poble" i representen l'expressió de l'opinió pública que requereix una resposta oficial de les autoritats federals.

A més, aquestes són una reacció a la confrontació política que s'ha intensificat al país i una escissió en la societat nord-americana pel que fa al camí de desenvolupament del país.

El 1960 i 1961 van ser les últimes vegades en què 11 estats es van separar dels EUA després de la relección del president Abraham Lincoln i van crear una confederació independent. Després va començar la guerra civil després de la qual EUA va ser restituït el 1865.

Tota l'oposició demana explicacions a Puig sobre l'agressió a Tarragona

PSC, ERC, ICV-EUiA, SI i el PP han demanat formalment que es convoqui la Diputació Permanent perquè el conseller d'Interior, Felip Puig (CiU), doni explicacions sobre l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant la manifestació a Tarragona el 14-N. Pere Navarro (PSC) ha demanat, amb el candidat de SI a la presidència de la Generalitat, Alfons López Tena, i Joan Herrera, d'ICV-EUiA la dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig, per "l'agressió policial de dos menors pacífics i indefensos", un dels quals va quedar ferit al cap. Junqueras (ERC) demana "depurar responsabilitats" per l'actuació dels Mossos.

Pere Navarro, contra el Govern de CiU

El líder socialista ha exigit al president de la Generalitat, Artur Mas, que destitueixi el conseller d'Interior, Felip Puig, per la "contundència desmesurada" dels agents, que van agredir un nen de 13 anys durant una càrrega i li van fer un trau al cap, i perquè ha trigat a donar explicacions públiques per aquests fets.

Segons Navarro, la policia autonòmica va actuar amb "absoluta desproporcionalitat" perquè Puig "va ser incapaç de donar les ordres adequades" i, una vegada ocorreguts els fets, el conseller no va donar la cara, "malgrat que altres vegades està molt disposat a comparèixer davant els mitjans". "Les seves explicacions arriben massa tard. Mas l'ha de destituir", ha sentenciat el candidat socialista

Junqueras demana "depurar responsabilitats" per l'actuació dels Mossos

El candidat d'ERC a la Generalitat, Oriol Junqueras, ha instat el conseller d'Interior de la Generalitat, Felip Puig, a "depurar responsabilitats" per l'actuació dels Mossos d'Esquadra aquest dimecres cap a manifestants durant la jornada de vaga general. "En els casos en què hi ha hagut un comportament inadequat, han de depurar responsabilitats", i per aquest motiu, els republicans han sol · licitat al costat d'altres grups parlamentaris la compareixença del conseller a la Diputació Permanent de la cambra catalana.

En declaracions als periodistes aquest dijous després de participar en un acte sobre economia de la Fundació Josep Irla, Junqueras ha indicat que la majoria de Mossos fan bé la seva feina però "cal aportar llum, transparència i claredat" per mantenir la confiança de la ciutadania cap a la policia autonòmica.

ICV-EUiA demana la dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig

El candidat d'ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat, Joan Herrera, ha demanat la dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig, per l'actuació d'agents dels Mossos d'Esquadra durant la vaga general, concretament pels fets que van passar a Tarragona on un menor va resultar ferit. El candidat ecosocialista ha qualificat d'"inacceptable" i "molt greu" aquesta actuació policial però ha afegit que no és la primera vegada que la seva formació demana la dimissió de Puig.

També afirma que ara ho fan pels fets d'aquest dimecres però també "per moltes altres coses", com la retirada d'elements contra la violència de gènere i les "pràctiques" que s'han produït fins ara.

SI també reclama el cessament dels responsables policials i sancions als autors de l'agressió

Una dona perd la vista d'un ull després de les càrregues policials de Barcelona

L'afectada, segons els testimonis, va rebre l'impacte d'una bola de goma per part dels antiavalots, però Felip Puig nega que 'es disparés en aquesta zona'.

En el cas del nen ferit a Tarragona, el conseller d'Interior assegura que el mosso en qüestió va actuar "en defensa de la seva persona" i ho atribueix a la "mala sort", malgrat l'evidència del vídeo.

Els pares del nen agredit a Tarragona denunciaran els Mossos d’Esquadra

Els pares del nen que ha estat ferit avui en unes càrregues policials a Tarragona han explicat a delCamp.cat la història dels aldarulls relacionats amb la vaga general. El nen i els pares participaven en la manifestació que recorria els carrers de Tarragona de manera pacífica, però s’han trobat enmig d’una càrrega dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Segons explica la mare, després de diverses corredisses s’han trobat al centre de la càrrega i un dels agents ha colpejat al nen. Un dels familiars ha destacat que els agents no an

Repressió 14-N: 155 detinguts i 77 ferits a tot Espanya

La vaga general celebrada ahir va acabar amb la detenció de 155 persones al llarg de la jornada, en què es van produir més 77 ferits, han informat fonts del Ministeri de l'Interior de l'Opus Dei. Quaranta-tres dels ferits van ser membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, segons les forces repressives. Com es pot veure en els vídeos l'actuació policial va ser al més pur estil franquista i repressiu, propi d'una dictadura corrupta com la que manipula i espolia Espanya i també Catalunya. 4 vídeos amb proves de la violenta i desmesurada actuació policial.

Descobreixen un exoplaneta vagabund

Un equip d'astrònoms ha identificat un cos que, probablement, sigui un planeta vagant per l'espai sense estrella 'mare'. Es tracta d'una troballa que els experts han qualificat de "sorprenent" ja que es tracta del primer planeta d'aquestes característiques que troben prop del Sistema Solar. Es troba a uns 100 anys llum.

Els científics van utilitzar el telescopi VLT (Very Large Telescope) de l'observatori Europeu Austral situat en el Turó de Paranal, a Xile, segons va publicar el portal The DeltaWorld.

"La recerca de planetes al voltant d'estrelles és similar a l'estudi d'una mosca que es posa a un centímetre del far llunyà i potent d'un cotxe", va explicar Philippe Delorme, investigador de l'Institut de Planetologia i Astrofísica de Grenoble i responsable de l'equip.

"Aquest objecte errant i proper ens ofereix l'oportunitat d'estudiar al detall la marxa sense que l'enlluernadora llum del far sigui un obstacle".

Es tracta del millor exponent d'un planeta errant que viatja lliurement i a una distància relativament propera, el que ha permès als astrònoms observar la seva atmosfera al detall.

Els científics estimen que aquest tipus d'objectes errants es formen com planetes normals, que han estat expulsats del sistema que els allotjava, o com nanes marrons.

L'euro per recepta és inconstitucional

El repagament en la sanitat, que implica l'euro per recepta dispensada, vulnera l'ordre constitucional, segons un dictamen del Consell d'Estat. L'òrgan consultiu entén que no cap admetre que, en exercici de la seva potestat tributària, les comunitats imposin gravàmens "l'exacció comporti, en última instància, un increment del cost que els ciutadans hagin d'abonar per obtenir un determinat medicament o producte sanitari".

Els dictàmens del Consell d'Estat no solen ser vinculants, encara que l'habitual és que el Govern els tingui en consideració. Sobretot en el cas de l'Executiu de Mariano Rajoy, que ha reconegut de manera explícita que no és partidari del cobrament per recepta i fins i tot ha amenaçat de portar la qüestió al Tribunal Constitucional.

Fins ara només dos comunitats han aplicat aquesta pujada: Catalunya, que la va introduir al juny, i la Comunitat de Madrid, que l'aplicarà al gener. Segons el Consell d'Estat les comunitats autònomes "no poden incidir, ni directament ni indirectament, en la fixació dels preus dels medicaments que són objecte de finançament públic".

El dictamen, emès el passat 21 de juny i del qual ja va informar al Senat dimarts passat el ministre d'Hisenda i Administracions públiques, Cristóbal Montoro, també subratlla que no es retreu una eventual manca de competència de la Generalitat per establir tributs sinó que "la instauració d'aquesta taxa vulneri l'ordre de competències i, en concret, l'article 149.1.16 de la Carta Magna". El Consell d'Estat ha emès un dictamen pel qual considera que "la instauració de la taxa d'un euro per recepta vulnera l'ordre constitucional".

Montoro va explicar dimarts passat al Senat, en resposta a una pregunta sobre aquesta qüestió formulada pel socialista Tomás Gómez, que el Govern utilitzarà l'informe perquè Catalunya elimini aquesta taxa "com més aviat" i "a partir d'aquesta, no és aplicable en cap comunitat autònoma".

TC: el matrimoni és un "dret constitucional" de tots

La sentència en la qual el Tribunal Constitucional avala el matrimoni homosexual argumenta que aquest és "un dret constitucional" de tots i que una lectura "evolutiva" de la llei fonamental no porta a la conclusió que el matrimoni heterosexual sigui l'únic "constitucionalment legítim". Una interpretació de la Constitució com un "arbre viu" ha portat el TC a concloure que la Llei del Matrimoni Homosexual, contra la qual va recórrer el PP, no "desnaturalitza" aquesta institució.

En la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Pablo Pérez Tremps, es parteix del fet que l'eix de la qüestió rau en l'article 32 de la Constitució, en el qual es diu que "l'home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica". "La Llei regularà les formes de matrimoni, l'edat i capacitat per a contreure'l, els drets i deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes", diu també aquest article.

Així, en la Constitució Espanyola el matrimoni és una institució i, simultàniament, un dret constitucional, interpreta el TC. La sentència analitza, a partir d'aquí, si la llei recorreguda "suposa un menyscabament constitucionalment inadmissible" de la institució i, per altra banda, si limita l'esmentat dret. És a dir, el tribunal es proposa donar protecció objectiva a la institució perquè no la "buidi" el legislador i, alhora, garantir el dret al ciutadà.

Pel que fa al primer aspecte, la sentència assenyala que el PP, en el seu recurs, fa una interpretació "originalista" del text constitucional (és a dir, sistemàtica i literal), però respon a aquesta manera de llegir la llei fonamental amb una concepció d'aquest com, diu, "arbre viu".

Aquesta interpretació "evolutiva" de la Constitució "s'acomoda a les realitats de la vida moderna com a mitjà per assegurar la seva pròpia rellevància i legitimitat", de manera que es pugui llegir el text fonamental "a la llum dels problemes contemporanis i de les exigències de la societat actual", diu la sentència. L'únic fet que el matrimoni sigui entre persones del mateix sexe no fa irreconeixible aquesta institució en la societat espanyola actual, afegeix el TC.

Per dir-ho té en compte les lleis del nostre entorn internacional, que contemplen el matrimoni entre persones del mateix sexe, i també el fet que en la pròpia societat espanyola tinguin una "àmplia" acceptació les unions homosexuals, segons dades estadístiques.

Un cop passada la qüestió institucional, el TC assenyala, així que el dret fonamental, que la modificació en el Codi Civil que introdueix la llei recorreguda no afecta l'exercici del matrimoni que ja desenvolupaven les persones heterosexuals.

El que fa la llei és "una lògica equiparació d'estatuts jurídics" en l'exercici d'un dret, però sense afectar als que ja exercien l'esmentat dret, de manera que no hi ha cap retret possible tampoc des d'aquesta segona perspectiva, diu el TC.

La sentència s'ocupa després de la qüestió de les adopcions per part de les parelles de persones del mateix sexe i assenyala que la prioritat, com diu la seva jurisprudència i la d'altres instàncies, com reconeixen totes les parts en el procés, és l'interès del menor. Ara bé, en contra del que assenyala el recurs d'inconstitucionalitat, el TC falla que la llei recorreguda no altera aquest principi en absolut.

La llei recorreguda manté que la resolució judicial sobre l'adopció contempli la idoneïtat dels adults per fer-se càrrec del menor com a criteri principal, de manera que aquest quedi sempre protegit. El que passa, diu la sentència, és que "no hi ha certesa que permeti afirmar actualment que aquestes condicions" d'idoneïtat "no puguin ser proporcionades per una parella homosexual".

Repressió 14-N: 155 detinguts i 77 ferits a tot Espanya

La vaga general celebrada ahir va acabar amb la detenció de 155 persones al llarg de la jornada, en què es van produir més 77 ferits, han informat fonts del Ministeri de l'Interior de l'Opus Dei. Quaranta-tres dels ferits van ser membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, segons les forces repressives. Com es pot veure en els vídeos l'actuació policial va ser al més pur estil franquista i repressiu, propi d'una dictadura corrupta com la que manipula i espolia Espanya i també Catalunya. 5 vídeos amb proves de la violenta i desmesurada actuació policial.

Només a Madrid al llarg de la jornada d'atur es van produir 60 detencions, de les quals 21 van ser durant els disturbis registrats a la nit al voltant de la Plaça de Neptú, en la protesta convocada per la Coordinadora 25S, segons fonts policials. A Madrid, el balanç és de 60 detinguts, 29 ferits -nou d'ells agents de la Policia Nacional- i multitud de contenidors cremats i danys en mobiliari urbà i locals de l'ametlla central de la capital.

D'aquests arrestos, 21 s'han produït a la zona centre de la capital en els enfrontaments registrats entre manifestants i la policia després de la marxa central convocada pels sindicats.

Un mínim d'onze d'aquests arrestos s'han registrat fora de la capital. En concret, cinc s'han produït a Alcorcón, dos, a Alcalá de Henares, dos, a Móstoles, un, a Leganés i un altre, a Coslada.

Entre les detencions de la capital destaquen les dues persones que han estat localitzades aquest matí en possessió d'un explosiu casolà o les quatre persones que han estat detingudes en l'entorn de la plaça de Cibeles en un enfrontament que s'ha saldat amb quinze ferits lleus.

A Barcelona, ​​la batalla campal amb que va acabar la jornada de protestes es va saldar amb un total de 29 persones ferides de diversa gravetat. Entre els atesos pel Servei d'Emergències mèdiques, hi ha 17 manifestants i 12 mossos d'esquadra. Només dues d'aquestes persones pateixen ferides greus -tots civils-, quatre més ferides menys greus i 22 lleus. En els enfrontaments, dos cotxes de la policia van ser cremats, un antiavalots atropellat per una de les seves furgones i es van produir desperfectes en mobiliari urbà.

La jornada va acabar a Catalunya amb 30 detinguts i 21 imputats en diverses actuacions policials dutes a terme a Barcelona, ​​Tarragona i Santa Coloma de Gramenet. D'aquests 30 detinguts del balanç final, la majoria d'ells, 27, han estat arrestats a Barcelona-quatre d'ells menors-. Se'ls imputa els delictes d'atemptat, desordres públics, coaccions i contra l'administració pública, a un detingut a Tarragona se li imputa un delicte contra la seguretat del trànsit després d'atropellar un piquet.

Aquestes detencions se sumen als ferits que ha llançat la jornada, que a falta de balanços oficials, de moment són un agent dels mossos a Barcelona, ​​quatre policies d'aquest cos a Girona, i un menor ferit per la porra dels mossos a Tarragona. D'altra banda, els Bombers de Barcelona han realitzat un total de 48 serveis per focs en contenidors i pneumàtics, han informat.

Els pares del nen agredit a Tarragona denunciaran els Mossos d’Esquadra

Els pares del nen que ha estat ferit avui en unes càrregues policials a Tarragona han explicat a delCamp.cat la història dels aldarulls relacionats amb la vaga general. El nen i els pares participaven en la manifestació que recorria els carrers de Tarragona de manera pacífica, però s’han trobat enmig d’una càrrega dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Segons explica la mare, després de diverses corredisses s’han trobat al centre de la càrrega i un dels agents ha colpejat al nen. Un dels familiars ha destacat que els agents no anaven identificats.

Concentració en protesta de les retallades en la Llei de Dependència.

Les retallades afecten a molta gent desfavorida i a tota la població en general ja que tothom té avis, pares, fills o algun membre de la família en situació de dependència, de manera que els afectats han convocat una manifestació el pròxim 18 de novembre, a les 12 h, a la Pl de Sant Jaume de Barcelona, contra les retallades i traves en l'aplicació de la Llei de Dependència pel govern de CiU.

Estan parlant de tornar a reduir al mes de gener un 50% més de la Llei de Dependència, ens han tret la SS als cuidadors no professionals, a Madrid es pagarà una taxa de 30 € per demanar la revisió del grau de discapacitat i 6 € per demanar el títol de família nombrosa... I sembla que a partir d'ara cada vegada seran més les dificultats, reduccions i taxes que preveu posar el govern CiU-PP.

Des del grup "Famílies Demanda Dependència Madrid" en Faceboock, s'ha promogut aquest acte. Volem que les nostres veus se sentin i no quedar immòbils davant aquesta llei tan injusta.

Israel llança atacs aeris contra Gaza i prepara l'invasió


L'Exèrcit sionista d'Israel ha bombardejat avui un centenar d'objectius a la Franja de Gaza i ha abatut a tres milicians palestins, en el marc d'una operació a gran escala iniciada ahir contra l'enclavament bloquejat per l'estat criminal. Des del passat dimecres els atacs sionistes han assassinat 11 palestins, inclòs el cap del braç armat de Hamas, Ahmed Jabari, la mort va començar a l'operació "Columna de Núvols", la més important dels últims quatre anys. Foto: Forat a Gaza d'un míssil israelià.

En resposta als atacs des de terra, aire i mar, els combatents de Hamàs van disparar 132 projectils contra ciutats del sud d'Israel que van causar ferides a diverses persones. Les autoritats locals van ordenar suspendre les classes a les escoles i cancel·lar la celebració d'activitats massives.

Un portaveu del Ministeri de Sanitat palestí va dir que tres activistes de Hamas, moviment islamista governant a la Franja de Gaza van morir en un atac aeri israelià, llançat contra la ciutat de Khan Yunis, al sud de l'enclavament. Segons la font, tres palestins, inclosos un oficial de policia i dos militants de Hamas, han mort arran de l'atac aeri contra la ciutat de Khan Yunis.
El portaveu de Sanitat ha indicat que cinc civils van rebre ferides de diferent consideració a l'est de la ciutat de Gaza i quatre, a la part nord de l'enclavament.

El Consell de Seguretat de l'ONU estudia la situació a la Franja de Gaza


El Consell de Seguretat de l'ONU va celebrar ahir a la nit una reunió a porta tancada per estudiar la situació a la Franja de Gaza després de l'atac llançat per Israel.

L'ambaixador de Rússia davant l'ONU, Vitali Txurkin, va dir als periodistes que molts participants de la reunió "exhortaren (a les parts) a mostrar mesura i cessar la violència".

El representant palestí davant l'ONU, Riad Mansour, i els ambaixadors dels països àrabs van informar a la premsa que les seves intervencions en aquesta reunió s'han d'interpretar com una advertència a Israel: "Si aquest senyal queda desatesa, els països àrabs sol·licitaran al Consell de Seguretat de l'ONU adoptar mesures pertinents, inclosa una resolució de condemna a Israel", va revelar Mansour.

Anteriorment, l'ambaixador palestí va difondre una declaració en què ha insistit que el Consell de Seguretat exigeixi d'Israel cessar sense dilacions la campanya militar contra el poble palestí.

Mansour va afirmar que Israel tem molt la perspectiva que l'ONU li concedeixi a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) l'estatut d'Estat observador. Aquest tema es debatrà el 29 de novembre a l'Assemblea General de l'ONU.

Segons Txurkin, els esdeveniments que es desenvolupen a Gaza ajudaran als palestins a aconseguir el reconeixement internacional. L'ambaixador d'Israel davant l'ONU, Ron Prosor, va afirmar al seu torn que la situació no canviarà amb això.

La representant dels EUA a les Nacions Unides, Susan Rice, va donar suport a Israel. Va dir que té el dret a defensar-se com qualsevol altre país, després de recordar que contra Israel van ser llançats 768 coets des de començaments de 2012 i més de 12.000 en els últims dotze anys, però no va fer recompte dels milers d'assassinats pels milers d'atacs de la colònia il · legal sionista, el robatori de terres als palestins o el bloqueig que els mata de fam, amb el cinisme habitual en els serfs de l'imperi.

Les famílies que viuen amb menys de 1.598 € podran evitar el desnonament

El Consell de Ministres aprovarà avui el decret llei amb mesures urgents per pal·liar els desnonaments, que fixarà el llindar de renda per evitar l'embargament de l'habitatge en uns 19.000 euros, uns 1.598 euros al mes. Després de tres dies de negociació al Palau de la Moncloa entre les delegacions del PP i del Partit Socialista, la que es va celebrar ahir va acabar a tres quarts d'una del matí, després de més de cinc hores de debat, sense un acord total entre les parts.

Encara que el Govern aprovarà algunes de les mesures que considera més urgents, els socialistes han deixat pendent sumar-se a les mateixes perquè considera que encara queden aspectes molt importants per concretar.

El principal punt de fricció entre ambdues parts és una reforma profunda de la llei hipotecària, una de les més dures i més antigues d'Europa, i que no s'ajusta a la dramàtica situació de desallotjaments que es viu a Espanya (més de 500 al dia ).

Tant el Govern com el PSOE consideren que hi ha hagut "avanços importntes", però davant la negativa a sumar-se de moment a cap mesura, l'Executiu ha ratificat la seva intenció de portar endavant les que considera més urgents i aprovar avui a la reunió del Consell de ministres.

Així, es preveu aprovar una pròrroga de dos anys en els desnonaments dels col · lectius més vulnerables. Així mateix, s'augmentarà el llindar previst en el codi de bones pràctiques de les entitats financeres aprovat aquest any perquè renegociïn les hipoteques amb els afectats, una mesura que ha resultat molt poc efectiva fins ara. Gairebé cap banc s'ha acollit a ella.

El Govern ha decidit que puguin beneficiar-se'n les famílies amb ingressos que no superin tres vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), el que suposa en l'actualitat 1.600 euros mensuals. En aquest apartat si hi ha acord entre el Govern i els socialistes.

El Govern també preveu augmentar el llindar per evitar els desnonaments tenint en compte el valor del preu dels habitatges. Segons l'actual codi de bones pràctiques de les entitats financeres, les famílies amb tots els seus membres en atur poden evitar el desnonament si el valor de l'habitatge no supera els 200.000 euros.

La intenció és augmentar progressivament aquest llindar i, en casos concrets, com el de famílies nombroses, fins i tot duplicar-lo.

Tots els detalls s'han concretat durant la matinada perquè el reial decret estigui llest quan Rajoy i els seus ministres se senten demà, a partir de les 10:00 hores, a la taula del Consell.

Xi Jinping, nou líder del Partit Comunista de la Xina

El Comitè Central del Partit Comunista de la Xina (PCX) ha designat a Xi Jinping com a secretari general de la formació i "número u" en la nova llista de set membres del màxim òrgan rector xinès, el Comitè Permanent. Els altres nous membres del Comitè Permanent i per això màxims responsables del PCX són Li Keqiang, Zhang Dejiang, Yu Zhengsheng, Liu Yunshan, Wang Qishan i Zhang Gaoli. Foto: Els nous líders de la Xina: Xi Jinping, Li Keqiang y Zhang Dejiang .

Xi, de 59 anys, rellevarà al març del 2013 l'actual president Hu Jintao, que deixa el seu lloc en el Comitè Permanent, la secretaria general del Partit i la presidència de la Comissió Militar Central. Això suposa la retirada total de Hu Jintao tant del lideratge del Partit com l'Exèrcit, el que facilita la transició cap a la cinquena generació de líders comunistes a la Xina.

La retirada de l'Exèrcit de Hu Jintao ve a esmenar els errors que va cometre l'antecessor de Hu Jintao, Jiang Zemin, al mantenir-se al capdavant de l'Exèrcit fins a 2004, dos anys després que Hu prengués el poder del Partit (2002). Aquesta situacón va generar gran malestar en el si de la formació governant.

Sorpresa en l'ordre dels "elegits"

Els set membres del selecte Comitè Permanent s'han presentat al públic a les 12.00 hora local al Gran Palau del Poble, lloc on s'ha celebrat durant sis dies el XVIII Congrés del Partit Comunista.

En el seu discurs a la nació, el futur president de la Xina s'ha mostrat més afable i directe q seu antecessor i ha lloat "el caràcter i voluntat del poble xinès durant els seus 5.000 anys d'història" i ha mostrat la seva intenció de prosseguir amb el procés de reformes i obertura protagonitzat pel gegant asiàtic en les últimes dècades.

En Weibo (twitter xinès) els internautes escriuen: "per fi un líder que parla normal" en referència a Xi Jinping.

La major sorpresa del Comitè Permanent ha vingut donat per l'ordre d'aparició a la tarima del Gran Palau del Poble. Tot apuntava que l'actual viceprimer ministre Li Keqiang hauria d'haver ocupat la tercera posició. El que fins ara suposava, segons regles no escrites, que assumiria mesos després el càrrec de primer ministre.

No obstant això, Li Keqiang ha aparegut en segon lloc, just darrere de Xi Jinping, una posició que es relaciona amb el president de l'Assemblea Nacional, el màxim òrgan legislatiu del país.

Lluita contra la corrupció

El número sis de la Comissió Permanent, Wang Qishan, serà el proper tsar de la anticorrupció en ser nomenat president de la Comissió Central d'Inspecció i Disciplina del Partit Comunista de la Xina (PCX). Un nomenament que sobrevé després grans escàndols a la cúpula comunista.

El principal d'ells, el que afecta Bo Xilai, apartat de la cúpula del Partit per la seva imputació en nombrosos delictes de corrupció, agreujats pel fet que la seva dona, Gu Kailai, ha estat condemnada per l'assassinat d'un empresari britànic.

Un altre escàndol que ha esquitxat la cúpula del Partit és el de l'exministre de Ferrocarrils Liu Zhijun, acusat d'haver-se enriquit il·legalment en el curs de la construcció de la milionària xarxa de trens d'alta velocitat xinesa.

A això se sumen les acusacions d'enriquiment contra la família de l'actual primer ministre xinès, Wen Jiabao per part de la premsa. Un fet que segons la premsa de Hong Kong, ha motivat que el mateix cap de Govern ordenés una investigació del PCX al seu patrimoni.

Els mossos volen intimidar al poble, que ha perdut la por

Furgones a desenes, Mossos amb màscares antigas o secretes que canten des de lluny i que són identificats abans que provoquin els aldarulls: Malgrat les coaccions de la fatxenda convergent Barcelona omplí amb un milió de persones els carrers el 14-N.

La capçalera a Barcelona no es va poder moure a causa que molts desconeixien que la manifestació havia de discórrer direcció nord i, amb la confusió, es va col·lapsar. Els sindicats han xifrat la marxa en un milió de persones i s'han vist obligats a fer els seus discursos finals en el mateix punt de sortida.

Vídeo: Matí del 14-N, estudiants a Barcelona. Un altre vídeo de la tarda a l'inicar-se la Vaga.

Els mossos d'esquadra van carregar amb pilotes de goma a la zona de la plaça de la Catedral i a la Via Laietana de Barcelona, a la fí de la mani de CGT i CNT. Uns quants centenars de manifestants s'hi han quedat quan ja s'havia acabat la manifestació dels sindicats alternatius, com la CGT, la CNT i uns altres. Un Mosso va ser atropellat per una furgoneta dels seus. A més, s'han cremat dos vehicles de la policia espanyola a la Via Laietana.