dilluns, 26 d’abril de 2010

Xile: Mor Paul Schäfer, cabdill nazi de Colònia Dignitat

Paul Schäfer, condemnat per pedòfil, traficant d'armes i violador de drets humans, va morir ahir a Xile. Schäfer, nascut el 4 de desembre de 1921, sempre va estar marcat per les idees nazis, la qual cosa el va portar a sumar-se en la seva joventut a l'Exèrcit alemany on es va ocupar com infermer, amb el grau de caporal, durant l'ocupació nazi de França. Durant la dictadura militar d'Augusto Pinochet (1973-1990) Schäfer va oferir les seves instal.lacions a la Direcció d'Intel.ligència Nacional (DINA), organisme repressor a l'estil de les SS que va convertir les seves terres en centres de tortures.

Paul Schäfer va intentar escapar el 10 de març de 2005, quan va ser capturat a la localitat argentina de Tortuguitas, després d'una vida amagat per pedofilia i assassinat entre altres molts càrrecs, que van començar en la seva Alemanya natal.

Pastor de l'Església baptista

La guerra el va marcar de per vida, no només per un estil de vida jeràrquic i autoritari que va implementar més tard a Xile, sinó per la mort dels seus dos germans, Hanza i Walter, situació que va ajudar a que Schäfer es fes creient de l'església baptista.

Amb el credo religiós i l'ajuda del seu amic Hugo Baar, Schäfer va crear el 1959 la Missió Social Privada, una institució d'ajuda a nens en risc social, on va cometre els primers abusos sexuals a menors, de manera que va fugir d'Alemanya amb els seus col.laboradors.

El 1961 va arribar a Xile juntament amb una sèrie de lleials seguidors per instal.lar-se a Parra, al sud de Santiago de Xile, i va crear la Societat benefactora i Educacional Dignitat, que comptava amb una escola i un hospital, establint els antecedents del que després es coneixerà com Colònia Dignitat o Villa Baviera, el centre d'operacions de la seva extensa xarxa d'influència.

Disciplina militar a Colònia "Dignitat"

Infern en el "paradís": Villa Baviera, a prop de Parral, a uns 400 kilometers al sud de Santiago. Com a líder de Colònia Dignitat, Schäfer va implementar la disciplina adquirida a l'Exèrcit. No permetia que els colons alemanys mantinguessin contacte amb els seus familiars a Alemanya, el correu era estrictament revisat i havien de portar un estil de vida d'acord amb els seus principis religiosos.

La primera denúncia contra Schäfer la va realitzar Ernest Wolfang Müller, un dels seus ex col.laboradors, després d'escapar el 1966. Segons Müller, Schäfer abusava reiteradament dels nens de la zona i dels fills de colons. Tot i la denúncia, la colònia va seguir funcionant amb un exclusiu grup de líders, on Schäfer concentrava el poder. Per a la comunitat, el grup d'alemanys ajudava als seus fills i oferia salut, mentre en la foscor passaven els pitjors abusos als drets humans.

Sota el dictador Pinochet hi va haver un centre de tortures

Durant la dictadura militar d'Augusto Pinochet (1973-1990) Schäfer va oferir les seves instal.lacions a la Direcció d'Intel.ligència Nacional (DINA), organisme repressor a l'estil de les SS que va convertir les seves terres en centres de tortures.

Amb el retorn de la democràcia a Xile, el març de 1990 el Ministeri de Justícia va obrir una investigació sobre Colònia Dignitat, amb la sospita que sota la façana de la beneficència s'ocultava un lucratiu negoci. "És un Estat dins l'Estat", va dir en aquella ocasió l'expresident Patricio Aylwin (1990-1994). Després d'una sèrie d'escorcolls, Paul Schäfer va començar amb la seva vida de pròfug de la justícia, des de l'any 1997, sense deixar d'exercir una forta i terrorífica influència en la colònia d'alemanys.

Escapa amb dona i tornada a dones

Mentre, les investigacions judicials van revelar que a Colònia Dignitat els nens eren sotmesos a abusos sexuals i separats dels seus pares, i els líders de l'enclavament van ser perseguits i empresonats, Schäfer va escapar amb la seva filla cap a Argentina.

Pres de les malalties i del seu estil de vida, el març de 2005 Schäfer va deixar de ser pròfug. Gairebé irreconeixible, en cadira de rodes, amb les marques de la malaltia a la cara i un somriure que denotava la seva incapacitat de comprendre el que passava, el criminal més buscat de Xile va ser capturat a l'Argentina.

Amb més de 20 anys de condemna, el feixista pedòfil, després de quatre anys en un hospital penitenciari, va tancar amb la seva mort un episodi fosc i inoblidable de la història xilena.


Con la muerte de Paul Schäfer se cierra capítulo de Colonia Dignidad
Paul Schäfer: su ternura era un engaño. Paul Schäfer, condenado por pedófilo, traficante de armas y violador de derechos humanos falleció en Chile cerrando una etapa oscura en el enclave conocido como Colonia Dignidad.

Mientras la comunidad alemana, establecida en unas 17.000 hectáreas en el sur de Chile, trata de surgir actualmente como un centro de recreo, por muchos años vivió con el peso de un silencioso y astuto criminal, que burló la justicia chilena hasta que la salud lo traicionó. Paul Schäfer dejó de escapar el 10 de marzo de 2005, cuando fue capturado en la localidad argentina de Tortuguitas, tras una vida escondido por una serie de delitos que comenzaron en su Alemania natal.

Schäfer, nacido el 4 de diciembre de 1921, siempre estuvo marcado por las ideas nazis, lo que lo llevó a sumarse en su juventud al Ejército alemán, donde se desempeñó como enfermero con el grado de cabo, durante la ocupación nazi en Francia.


Espanya, refugi d'oficials nazis

Aquest cap de setmana ha mort a Xile Paul Schäfer, un antic oficial nazi que va col.laborar activament amb el règim de Pinochet. Un equip de Reporters del telenotícies ha seguit la seva pista i ha descobert que un dels últims supervivents, i un dels més actius, acaba de morir a Madrid. Més de cent oficials i membres del nazisme alemà es van refugiar sota l'empar del franquisme i encara hi són, amb lo robat. (Foto: Hans Thomsen, qui va ser el cap del Partit Nazi (NSDAP) a Espanya des de 1939 fins a la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial).

Veure video: http://www.rtve.es/rss/videos/noticias/TE_PESPAN.xml

La España de Franco también fue refugio de oficiales nazis

Este fin de semana ha muerto en Chile Paul Schäfer, un antiguo oficial nazi que colaboró activamente con el régimen de Pinochet. Un equipo de Reporteros del telediario ha seguido su pista y ha descubierto que uno de los últimos supervivientes, y uno de los más activos, acaba de morir en Madrid.

Rússia i Kirguizistan arresten l'ex ministre de l'Interior

Serveis de Seguretat de Kirguizistan i Rússia han realitzat un operatiu conjunt per detenir l'ex primer ministre kirguís de l'Interior, Moldomusa Kongantiev (foto), mentre tant els partidaris del govern derrocat han tancat en protesta una carretera important al Kirguizistan. Segons la premsa kirguís, Kongantiev va ser detingut en un operatiu conjunt a Moscou, i al matí d'avui, dilluns, ha sigut traslladat en avió a Bishkek. L'implicació de Moscou en els fets del Kirguizistan comença a ser evident, sense que es pugui establir si hi ha o no connivència d'EUA i Xina en l'intervenció.

Un portaveu del Comitè Estatal de la Seguretat Nacional kirguís va corroborar la informació sobre l'arrest de Kongantiev, sense confirmar ni desmentir si havia estat detingut a Moscou.

En senyal de protesta per l'arrest, partidaris de l'ex ministre van bloquejar la carretera entre Bishkek i la ciutat de Osh, al sud del país, la segona ciutat més gran de Kirguizistan, va informar l'agència kirguís AKI-Press.

Al seu torn, el vicepresident del Govern Provisional de Kirguizistan, Alzambek Atambáev, va expressar el seu agraïment al Servei Federal de Defensa de Rússia per l'ajuda en l'operatiu.

Atambáev va assenyalar que encara: "Hi ha molts interrogants" en l'assumpte, ja que: "No s'entén com Kongantiev, que seguia un tractament a Bishkek, va poder aparèixer a Jalal-Abad i després, a Moscou, i com va poder sortir del país si era buscat per la policia".

A finals d'abril, després d'una revolta popular a Kirguizistan l'oposició va prendre el poder a Bishkek i va formar un Govern Provisional.

Les protestes van començar el 6 d'abril a la ciutat de Talas, els manifestants van detenir i colpejar a Kongantiev que va arribar a la ciutat per arreglar la situació. Més tard la premsa reportar una informació contradictòria sobre la seva destinació, certs mitjans noticiosos informar que Kongantiev es va refugiar a Kazakhstan.


Fuerzas del orden de Rusia y de Kirguizistán arrestan al ex ministro kirguís del Interior
Servicios de Seguridad de Kirguizistán y Rusia realizaron un operativo conjunto para detener al ex primer ministro kirguís del Interior, Moldomusa Kongantiev, mientras tanto sus aliados cerraron una carretera importante en Kirguizistán.

Según la prensa kirguís, Kongantiev fue detenido en un operativo conjunto en Moscú, y en la mañana de hoy, lunes, fue trasladado en avión a Bishkek.

Un portavoz del Comité Estatal de la Seguridad Nacional kirguís corroboró la información sobre el arresto de Kongantiev, sin confirmar ni desmentir que fue detenido en Moscú.

En señal de protesta por el arresto, partidarios del ex ministro bloquearon la carretera entre Bishkek y la ciudad de Osh, en el sur del país, la segunda ciudad más grande de Kirguizistán, informó la agencia kirguís AKI-Press.
Para leer más ir a enlace:

"Qui aposti per la fallida de Grècia perdrà fins l'última camisa".

El temor que amb el pla de rescat no n'hi hagi prou per apuntalar les finances de Grècia ha portat el rendiment dels bons grecs a deu anys a un 8,7%, fent gairebé impossible que el país pugui cancel.lar el seu deute. La reunió de primavera del FMI i el Banc Mundial (BM) va culminar a Washington aquest diumenge sense que els seus membres poguessin discutir en profunditat el tema prioritari de la seva agenda: La necessitat de regular el mercat financer internacional per evitar futures crisis econòmiques com la que sacseja el món des de 2008. El suport de la Unió Europea (UE) i el FMI a Grècia, amb vista a impedir que caigui en fallida, va acaparar el temps de la trobada.

Indulgència i rigorositat

Alemanya i França van anunciar que, a canvi del seu suport financer, mantindrien una mirada vigilant sobre el procés de restauració de l'economia de Grècia. El ministre de Finances germànic, Wolfgang Schäuble, va dir que estarà atent a la continuïtat de l'austeritat com a política del Govern grec i la seva homòloga francesa, Christine Lagarde, va prometre aconseguir que els timoners d'Atenes reconeguin la seva responsabilitat pel dèficit pressupostari i els deutes que afecten a la nació mediterrània.

El director de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, va mostrar un tarannà més aviat conciliador a l'assegurar que tant l'organisme al seu comandament com l'UE són conscients de la necessitat d'alliberar els auxilis financers per a Grècia el més ràpidament possible. El passat divendres (2010.04.23), el primer ministre Yorgos Papandreu va demanar en nom del seu país que s'activés un pla de rescat que li permetés respondre a la creixent pressió exercida pels mercats financers; Grècia espera poder saldar part de les seves obligacions el proper 19 de maig.

El dubte i la por porten seqüeles

S'equivoca qui s'imagina l'elit política grega netejant la suor del seu front en senyal d'alleugeriment; encara no callen les veus que demanen deixar de veure un tabú a l'expulsió dels països que no compleixin les regles de membres de la UE. I la incertesa al voltant de si el pla d'emergència de 45.000 milions d'euros serà suficient per salvar Atenes del daltabaix econòmic total només atia la por que Grècia arrossegui a les altres economies comunitàries amb ella.

En aquesta matèria, els dubtes més abstractes tenen efectes molt concrets. Un comentari com el del ministre de Finances canadenc, Jim Flaherty, quan va admetre aquest cap de setmana que alguns membres del G-20 consideraven inadequada l'ajuda prevista per Atenes, poden empitjorar la situació. Els especialistes sostenen que el temor de que amb un pla de rescat no n'hi ha prou per apuntalar les finances de Grècia, va portar el rendiment dels bons grecs a deu anys a un 8,7%, fent gairebé impossible que el país al sud d'Europa pugui cancel.lar el seu enorme deute, en comparació, el rendiment dels bons alemanys puja a un 3%.

Advertència als especuladors


Per la seva banda, el ministre de Finances grec, Yorgos Papakonstantinou, va demanar confiança en que les reformes gregues contribuiran a consolidar una situació duradora, descrivint les dades econòmiques dels primers mesos de l'any com a "molt encoratjadores" i aprofitant l'atenció que va atraure el seu viatge a Washington per advertir els especuladors que qui aposti per la fallida de Grècia "perdrà fins a la seva última camisa".

Dudas en torno a efectividad de la ayuda prevista para Grecia

El director del FMI aseguró que se está consciente de la necesidad de ayudar a Grecia lo antes posible.
El temor a que el plan de rescate no baste para apuntalar las finanzas de Grecia llevó al rendimiento de los bonos griegos a diez años a un 8,7 por ciento, haciendo casi imposible que el país pueda cancelar su deuda.

La reunión de primavera del Fondo Monetario Internacional (FMI) y el Banco Mundial (BM) culminó en Washington este domingo (25.4.2010) sin que sus miembros pudieran discutir a profundidad el tema prioritario de su agenda: la necesidad de regular el mercado financiero internacional para evitar futuras crisis económicas como la que sacude al mundo desde 2008. El apoyo de la Unión Europea (UE) y el FMI a Grecia, con miras a impedir que caiga en cesación de pagos, acaparó el tiempo pautado para el encuentro.
Para leer más ir a enlace:

Nigerià de 86 anys, 86 dones i 138 fills

El nigerià Bilalou Masaba, que acaba de complir 86 anys, afirma estar molt satisfet amb la seva vida envoltat de 86 esposes fidels i 138 fills afectuosos, informen avui mitjans àrabs. Tot i infringir la Sharia (llei islàmica) que prohibeix tenir més de quatre dones, Masaba es considera un bon musulmà i no es penedeix en cap moment de la seva gran debilitat per les dones: "Sempre he estat honest amb les meves dones i m'he casat quant m'he enamorat. Les segueixo volent a totes per igual".

Fa uns mesos, el cas va arribar a mans d'un tribunal de la Sharia que el va acusar de poligàmia i el va obligar, sota l'amenaça de la forca, a divorciar-se de 82 de les seves esposes, quedant-se amb només quatre. No obstant això, el mateix polígam va declarar en l'última audiència judicial que preferia morir abans que trair les seves dones.

L'endemà, les "mitges taronges" de Masaba van presentar al tribunal 86 sol.licituds demanant l'alliberament per al seu espòs. Les dones van assegurar que el seu era un matrimoni feliç i que es volien entre elles com germanes.

El punt final en el cas del polígam el va posar el Tribunal Suprem de Nigèria que el va absoldre de tots els càrrecs en prendre en consideració les declaracions de les seves esposes i la seva trajectòria exemplar.

El nigerià rep cada dia nombroses visites d'estrangers que li pregunten com a la seva edat aconsegueix estar en bona forma per poder estimar i ser estimat per tantes dones.

"Deu alvocats al dia, res de tabac, alcohol ni drogues, menjar amb moderació, viure al camp, pensar i obrar honestament", comparteix el seu secret Masaba, que promet escriure, en un futur proper, la seva autobiografia perquè serveixi de guia a tot el sexe masculí.


Polígamo nigeriano celebra el 86 cumpleaños rodeado de sus 86 esposas y 138 hijos

El nigeriano Bilalou Masaba, quien acaba de cumplir 86 años, afirma estar muy satisfecho con su vida rodeado de 86 esposas fieles y 138 hijos afectuosos, informan hoy medios árabes.

Pese a infringir la Sharia (ley islámica) que prohíbe tener más cuatro esposas, Masaba se considera un buen musulmán y no se arrepiente en ningún momento de su gran debilidad por el sexo débil.

"Siempre he sido honesto con mis mujeres y me he casado en cuanto me he enamorado. Las sigo queriendo a todas por igual", relata el donjuán nigeriano.

Rússia dòna 20 milions $ a Kirguizistan

El Ministeri de Finances de Kirguizistan ha rebut 20 milions de dòlars prestats per Rússia com a ajuda humanitària, ha informat avui el vicepresident del Govern Provisional kirguís, Temir Saríev: "Amb aquests diners es pagaran les pensions als jubilats i salaris als empleats públics", va dir Saríev durant les negociacions amb el vicecanceller rus, Serguei Karasin, i afirmà que: "El Govern Provisional controla completament la situació econòmica, política i en matèria de seguretat al país".

Al seu torn, Karasin va ressaltar que Rússia seguirà donant suport a la república centreasiàtica i als seus autoritats legals, ja que "el Kirguizistan sobirà i estable és part inalienable de la seguretat a la regió".

A més, el vicecanceller rus es va mostrar convençut que: "Les noves autoritats veuen moltes perspectives per legalitzar les estructures del poder".

A principis d'abril, Kirguizistan va ser escenari d'enfrontaments entre membres de l'oposició i les forces de l'ordre que van derivar en violents disturbis i van deixar un saldo de més de 80 morts i 1.500 ferits, la meitat policies. Com a resultat, el president de la república, Kurmanbek Bakiev, va marxar a Bielorússia i l'oposició va formar un Govern provisional.


Rusia entrega US$20 millones a Kirguizistán para pagar salarios y pensiones
El Ministerio de Finanzas de Kirguizistán recibió 20 millones de dólares prestados por Rusia como ayuda humanitaria, informó hoy el vicepresidente del Gobierno Provisional kirguís, Temir Saríev.

"Con este dinero se pagarán pensiones a los jubilados y salarios a los empleados públicos", dijo Saríev durante las negociaciones con el vicecanciller ruso, Serguei Karasin, y agregó que "el Gobierno Provisional controla completamente la situación económica, política y en materia de seguridad en el país".
Para leer más ir a enlace:

Cuba: Candulia, de 125 anys, ja ha votat

La dona més longeva de Cuba -i alguns diuen que del món- va participar també a les eleccions municipals a l'illa, on tothom es pot presentar candidat al marge de que sigui membre o no del PC, com amaguen Diari de Matarò i altres neofatxes dels mitjans a sou: Juana Bautista de la Candelaria Rodríguez (a la foto), que va complir el febrer passat 125 anys, va emetre la vigília el seu vot en les eleccions municipals, va informar la premsa local. Candulia va néixer el 2 de febrer de 1885 a la finca Santa Rosa, del barri de Ceiba Hueca, municipi de Campechuela, província de Granma. El seu naixement consta en el tom 1, foli 35, del Registre Civil local, on va ser inscrita, per declaració de la mare, el dia 27 del mateix mes, fa 125 anys.

Juana Bautista, anomenada Candulia pels seus familiars i veïns, va dir sentir-se bé després emetre el seu vot al municipi de Campechuela, província de Granma. La dona va exercir el seu dret a votar el dia d'ahir a les 9 del matí davant Humberto Magaña, secretari de l'escola número u de la circumscripció 73 del municipi esmentat.

La mujer más longeva de Cuba participó en las municipales en la isla

Juana Bautista de la Candelaria Rodríguez, quien cumplió en febrero pasado 125 años, y la mujer más longeva de Cuba, emitió la víspera su voto en las elecciones municipales, informó la prensa local.

Juana Bautista, llamada Candulia por sus familiares y vecinos, dijo sentirse bien tras emitir su voto en el municipio de Campechuela, provincia de Granma. La anciana ejerció su derecho a votar el día de ayer a las 9 de la mañana ante Humberto Magaña, secretario del colegio número uno de la circunscripción 73 del municipio citado.

Candulia nació el 2 de febrero de 1885 en la finca Santa Rosa, del barrio de Ceiba Hueca, municipio de Campechuela, provincia de Granma. Su nacimiento consta en el tomo 1, folio 35, del Registro Civil local, donde fue asentado, por declaración de la madre, el día 27 del mismo mes, hace un siglo y 25 años.

RFA: "Ni el vel ni els crucifixos a les escoles"

La futura ministra alemanya d'Afers Socials en una regió del centre d'Alemanya, Aygul Özkan, ha provocat una polèmica dins del seu partit conservador democristià, la CDU d'Àngela Merkel, després d'afirmar que ni el vel ni els crucifixos haurien de tenir cabuda a les escoles. Özkan, la primera dona d'origen musulmà que accedeix a aquest càrrec, s'ha mostrat partidària de retirar els crucifixos de les escoles públiques: "Els símbols cristians no tenen cabuda en les escoles públiques", ha declarat la futura ministra durant una entrevista al setmanari Focus: "L'escola ha de ser un lloc neutre" i, a més, ha precisat que el vel no tenia "res que fer" tampoc en una aula.

Özkan, de 38 anys, es convertirà dimarts a la primera ministra d'origen turc a Alemanya.

"Els símbols religiosos, en particular la creu, són considerats per l'executiu regional com el signe d'una educació impregnada de tolerància, amb el rerefons dels valors cristians", ha reaccionat el ministre-president de la regió, Christian Wulff, totalment aliè a l'inconsistència de l'afirmació i de l'antagonisme intrínsec entre catolicisme i tolerància.

Altres reaccions van ser molt més virulentes.

El responsable de les qüestions d'integració del grup parlamentari de les Unions cristianes, Stefan Muller, nascut del CSU, el vessant més conservador de la CDU, ha qualificat les declaracions de Ozkan de "tan aberrants com horrororosas": "Responsables polítics que vulguin desterrar els crucifixos de les escoles haurien de reflexionar si veritablement tenen el seu lloc en un partit cristià-demòcrata", ha sentenciat. La qual cosa descarta que ningú que no sigui meapiles hagi de votar la CDU de Merkel!

El "cercle dels cristians voluntaris" del partit de la cancellera Angela Merkel, va ser encara més contundent en afirmar que "l'experiència de fer a una dona musulmana ministra de l'CDU en sembla que ha fracassat fins abans d'haver-se presentat".

Necessitat de protecció oficial

Segons els mitjans de comunicació alemanys, la futura ministra ha rebut amenaces de mort i per això ha necessitat rebre protecció policial.

Davant totes aquestes crítiques, Özkan també ha rebut alguns suports en el si del seu partit.


La futura ministra alemana de Asuntos Sociales en una región del centro de Alemania, Aygul Ozkan, ha provocado una polémica dentro de su partido, el conservador democristiano CDU, tras afirmar que ni el velo ni los crucifijos deberían tener cabida en las escuelas. Ozkan, la primera mujer de origen musulmán que accede a dicho cargo, se ha mostrado partidaria de retirar los crucifijos de las escuelas públicas.

"Los símbolos cristianos no tienen cabida en las escuelas públicas", ha declarado la futura ministra durante una entrevista al semanario Focus.
La escuela, neutral

"La escuela debe ser un lugar neutro",y, además, ha precisando que el velo no tenía "nada que hay que hacer" tampoco en un aula.
Para leer más ir a enlace:

R.U.: Reina i Duc sumen 10.000 milions d'euros sols en inmobles!

El Sunday Times valora des de fa 22 anys les fortunes dels mil habitants més pròspers al Regne Unit. Segons la llista, el club dels milionaris s'ha ampliat amb 10 persones, fins als 53 membres. La suma dels diners que tenen els 1.000 que fan augmentar la llista de rics va pujar l'any passat a 335.500 milions de lliures, una tercera part més que el 2008, quan van perdre 155.000 milions de lliures a causa de la crisi. Entre el duc de Westminster, Gerald Grosvenor, i la reina Isabel II abasten una riquesa en immobles de 8.090.000.000 de lliures (uns 10.000 milions d'euros). Sense comptar accions i els comptes bancàris al Royal Bank of Scotland o les Illes Caiman, ni les coses dels nens (uns 35 milions d'E.). La monarquia funciona molt bé... pels monarques!

Al capdavant de la llista hi ha el magnat de la metal.lúrgia Lakshmi Mittal. L'empresari de 59 anys va doblar el volum de la seva riquesa, fins als 25.800 milions d'euros, gràcies a la qual cosa va aconseguir arribar a la posició més destacada del club dels milionaris. En comparació, el magnat del petroli Roman Abramowich, amb una fortuna de 8.500 milions d'euros, té a penes una tercera part de la riquesa de Mittal.

La reina, endarrerida

La reina Isabel també han vist créixer la seva fortuna. El duc de Westminster, Gerald Grosvenor, per la seva banda, abasta una riquesa en immobles de 7.800 milions de lliures esterlines. Mentre la reina Isabel II va conquerir el lloc 245, després d'augmentar en 20 milions el seu patrimoni, que va pujar a 290 milions de lliures esterlines.

L'estrella de cinema protagonista de Harry Potter, Daniel Radcliffe, de 20 anys, va escalar al cinquè lloc en la llista dels "nous rics" amb una fortuna de 42 milions de lliures esterlines. Keira Knightley i els prínceps William i Harry compartien el lloc número set amb 28 milions de lliures.

L'autor de la llista dels "super rics", Ian Coxon, va assegurar que la gradual recuperació de l'economia a partir de finals de l'any passat de seguida es va fer palpable per als britànics més adinerats.


El diario valora desde hace 22 años las fortunas de los 1.000 habitantes más prósperos en Reino Unido. Según la lista que elabora el rotativo, el club de los millonarios se amplió en diez personas, hasta los 53 miembros.

La suma del dinero que poseen los 1.000 que engrosan la lista de ricos ascendió el año pasado a 335.500 millones de libras esterlinas, lo que equivale a una tercera parte más que en 2008, cuando perdieron 155.000 millones de libras esterlinas a causa de la crisis.

A la cabeza de la lista se encuentra el magnate de la metalurgia Lakshmi Mittal. El empresario de 59 años dobló el volumen de su riqueza, hasta los 25.800 millones de euros, gracias a lo cual logró alcanzar la posición más destacada del club de los millonarios. En comparación, el magnate del petróleo Roman Abramowich, con una fortuna de 8.500 millones de euros, posee a penas una tercera parte de la riqueza de Mittal.

La reina, rezagada


La reina Isabel también vio crecer su fortuna.El duque de Westminster, Gerald Grosvenor, por su parte, abarca una riqueza en inmuebles de 7.800 millones de libras esterlinas. Mientras la reina Isabel II conquistó el puesto 245, tras aumentar en 20 millones su patrimonio, que ascendió a 290 millones de libras esterlinas.
Para leer más ir a enlace:

Segueix vigent la Llei d'Amnistia? Què és la "doctrina Botín"?

Carlos Martínez. El processament del jutge Garzón per part del Tribunal Suprem a instàncies de tres associacions feixistes està causant una gran commoció que ha traspassat les fronteres del Regne d'Espanya. Els ciutadans, en aquest cas i en tants altres, acaben percebent que es tracta "d'un tema molt complex jurídicament". No obstant això, la gran part dels problemes i interpretacions legals són fàcilment explicables als ciutadans si hi ha voluntat per a això. Vegem alguna de les qüestions sotmeses a debat públic i qualsevol entendrà que la Sala Penal del Tribunal Suprem està fent una interpretació del dret molt més retorçada que la que va fer Baltasar Garzón per començar una investigació penal del genocidi franquista. (Foto: Luciano Valera).

Una de les qüestions que més crida l'atenció és la suposada vigència de la "Llei d'Amnistia". L'aplicabilitat d'aquesta llei és un dels fonaments més importants del acte del jutge Valera pel qual es processava al jutge Garzón, però el cert és que, llegint els preceptes de la Constitució, és realment aventurat concloure que aquella llei prohibeix investigar el genocidi comès per el règim franquista. Vegem el perquè.

El 20 de novembre moria al seu llit el general colpista Francisco Franco. El seu successor, el Rei Joan Carles prenia el poder polític i va iniciar tèbies reformes del règim, pressionat tant pel poble com pels seus socis internacionals. Després de la celebració d'unes eleccions el juny de 1977, les noves Corts, el 15 octubre 1977 van aprovar la Llei 46/1977 anomenada "llei d'Amnistia". Es tractava d'una llei per la qual, a canvi de deixar en llibertat als presos polítics de la dictadura, s'amnistiava als colpistes i criminals de l'Estat que, després d'una sagnant guerra civil, no van cedir de torturar i assassinar els seus opositors polítics durant els quaranta anys que va durar el règim franquista.

Un any després, el 29 desembre 1978, va entrar en vigor la Constitució Espanyola. La disposició derogatòria de la Constitució, després de derogar les lleis fonamentals del previ règim totalitari, estableix literalment: "Així mateix queden derogades totes les disposicions que s'oposin al que estableix aquesta Constitució". Aquesta carta magna reconeix en el seu títol I, drets i llibertats fonamentals, entre ells el dret a la vida, a la tutela judicial efectiva, a no patir tortures ni tractes degradants... La Constitució en el seu article 10 ordena: "Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya" [1].

La jurisprudència del Tribunal Constitucional [2] estableix que el monopoli per a la declaració d'inconstitucionalitat d'una llei post-constitucional és competència exclusiva d'aquest tribunal, però, quan la llei és anterior a l'entrada en vigor de la Constitució, qualsevol jutge pot inaplicar aquella norma per entendre-la derogada, en virtut de la disposició derogatòria de la pròpia Constitució.

En conseqüència, de cap manera pot considerar-se absurd que un jutge, com en aquest cas Garzón, pugui declarar inaplicable l'anomenada "llei d'amnistia" per considerar-la derogada, en ser totalment incompatible amb els drets fonamentals i llibertats públiques reconeguts per la Constitució Espanyola i els tractats internacionals ratificats pel Regne d'Espanya. De fet, van ser tres els magistrats de l'Audiència Nacional que van emetre un vot particular contra la interlocutòria que va declarar la incompetència del magistrat jutge d'instrucció Baltasar Garzón en aquesta causa [3] recolzant que seguís amb la instrucció del sumari.

El delicte de prevaricació consisteix en dictar una resolució sabent la seva injustícia. La jurisprudència del propi Tribunal Suprem ha establert que s'ha de tenir per resolució injusta aquella que "no es pot explicar mitjançant una interpretació raonable" [4]. Tan alta exigència fa que sigui molt difícil que s'admeti, ni tan sols, una denúncia contra un jutge per prevaricació, i excepcional que algun jutge sigui condemnat per això. Al jutge Garzón sembla que li han aplicat altres lleis i jurisprudència que a la resta dels seus companys de la carrera judicial, però no només pel relatat, sinó també pel paper del Ministeri Fiscal en el procés.

La "Doctrina Botín"


El Ministeri Fiscal es va oposar a que Baltasar Garzón iniciés el procés contra el franquisme, però, va demanar la inadmissió a tràmit de les querelles contra el jutge per part de la Falange Española i "Mans netes". El fiscal, tot i que no compartia la interpretació que de la llei havia fet Garzón, entenia que en cap cas el jutge havia dictat resolucions sabent la seva injustícia.

L'anomenada "Doctrina Botín" té el seu origen en un procés contra el banquer Emilio Botín per un delicte de frau fiscal, en el qual ni tan sols hi va haver judici a l'entendre el Tribunal Suprem "que en el procediment abreujat, no pot obrir judici oral només a instàncies de l'acció popular", com no va acusar el fiscal ni havia perjudicats personats es va arxivar directament el procés contra el banquer.

Aquesta doctrina, que s'havia d'aplicar per igual a tots els ciutadans per requerir així un principi elemental de justícia i igualtat, ja va ser inaplicable per el propi Tribunal Suprem quan va condemnar l'ex-president de la Cambra basca Juan María Atutxa, tot i que l' fiscal no l'acusava. Van ser cinc els magistrats de la Sala del Tribunal Suprem els que discrepar de la decisió majoritària que condemnava a Atutxa. La majoria de la Sala va construir una enrevessada fonamentació per no haver d'aplicar la mateixa jurisprudència que al poderós Emilio Botín. Curiosament l'actual instructor de la causa contra el jutge Garzón va ser el major defensor de mantenir la "Doctrina Botín". Luciano Valera en el seu vot particular a la sentència va indicar que a Atutxa "se li ha tributat una diversitat de criteri per circumstàncies que no tenen l'envergadura necessària per a determinar la diferència de tracte" [5].

El fiscal continua demanant avui l'arxiu de la causa contra Garzón, però l'instructor "oblida" la seva anterior interpretació de la llei i aposta decididament per jutjar al jutge instructor de l'Audiència Nacional tot i que no hi ha acusació per part del Ministeri Públic .

En conclusió, el Tribunal Suprem esta obrant amb una preclara injustícia contra el jutge Garzón en aplicar una diferent vara de mesurar respecte a situacions similars jutjades per aquests mateixos Magistrats. A Garzón se li pot atribuir, fins i tot penal o disciplinàriament, que en molts sumaris ha pres decisions molt aventurades i no ha respectat el dret a la presumpció d'innocència dels processats, amb l'agreujant que en aquests casos va dictar actuacions de presó contra persones que han resultat finalment absoltes. Fins i tot, alguns d'ells han estat objecte de tortures i maltractaments quan es trobaven sota la custòdia dels cossos i Seguretat de l'Estat.

I aquí apareix la raó última del processament del magistrat-jutge Garzón, quan els perjudicats són presumptes "etarres" o "narcotraficants" tot val i res no és reprotxable, mentre que el simple inici d'un procés per tornar la dignitat a les víctimes del franquisme o investigar la corrupció lligada al Partit Popular comporta el processament i la separació del servei. Tot un avís a la carrera judicial.

-------------------------------------------------- ---------
[1] Paradoxalment, l'Estat Espanyol es va adherir el 1968 al "Conveni per a la Prevenció i la Sanció del delicte de Genocidi", encara que ni el règim franquista ni la posterior monarquia han ratificat la "Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat ".

[2] http://www.uned.es/dpto-derecho-politico/s4.htm

[3] http://coordinadoravictimas.blogspot.com/2010/04/yo-discrepo-pero-no-prevarico-clara.html

[4] Sentències del Tribunal Suprem 1891.02.14 i 1911.01.21.

[5] http://www.elpais.com/articulo/espana/Supremo/cambia/doctrina/Botin/condena/Atutxa/elpepiesp/20080417elpepinac_17/Tes


¿Sigue vigente la Ley de Amnistía? ¿Qué es la "doctrina Botín"?

Carlos Martínez. El procesamiento del juez Garzón por parte del Tribunal Supremo a instancias de tres asociaciones fascistas está causando una gran conmoción que ha traspasado las fronteras del Reino de España. Los ciudadanos, en este caso y en tantos otros, terminan percibiendo que se trata de “un tema muy complejo jurídicamente”. Sin embargo, la gran parte de los problemas e interpretaciones legales son fácilmente explicables a los ciudadanos si hay voluntad para ello. Veamos alguna de las cuestiones sometidas a debate público y cualquiera entenderá que la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo está haciendo una interpretación del derecho muchísimo más retorcida que la que hizo el Baltasar Garzón para comenzar una investigación penal del genocidio franquista.

Para leer más ir a enlace:

"EUA ven armes als assassins de mexicans"

El Govern de Mèxic ha demanat aquest dilluns als Estats Units que assumeixin: "La vergonya d'estar venent les armes amb les quals s'assassinen mexicans en aquest país", on la violència és alimentada "per la demanda" de drogues des dels EUA". El secretari d'Interior mexicà, Fernando Gómez Mont, ha realitzat aquestes afirmacions després d'admetre que: "Els criminals han decidit plantar cara i atacar a l'autoritat" mexicana, que "comença a augmentar les seves baixes", en el combat contra la violència.

Divendres passat sis policies federals van ser assassinats en una emboscada a Ciudad Juárez, nord de Mèxic, a la frontera amb els EUA, i el passat dissabte, dos civils i dos escortes de la secretària de Seguretat Pública de Michoacán, Minerva Bautista, van perdre la vida en un atemptat del qual la funcionària va sortir viva.

Després del primer atac, el Govern sospita que hi ha el grup conegut com "La Línia", vinculat al càrtel de Juárez, i després del segon, el de la Família Michoacana, va dir el ministre Gómez Mont.

Cooperació Mèxic - EUA

Gómez Mont ha admès que: "En les últimes setmanes la dinàmica de la violència ha evolucionat", a Mèxic, el que està costant més vides a militars i policies.

També ha assenyalat que l'Exèrcit seguirà en la primera línia de la lluita contra el crim organitzat del Govern mentre les accions criminals mostrin "capacitat de foc per sobre de la resposta dels policies".

D'altra banda, en referència a si Mèxic hauria d'acceptar un "Pla Mèxic" antidrogues amb l'ajuda dels EUA, com va suggerir l'expresident Bill Clinton, Gómez Mont ha afirmat que: "Els plans i les respostes de l'Estat davant la violència han de sortir l'Estat mexicà".

També ha admès que el seu país necessita "solidaritat i suport internacional" però també que els EUA assumeixin les seves responsabilitats "i amb això auxiliïn a l'autoritat mexicana a perseverar en la lluita i en la detecció d'aquests delinqüents".

"En la mesura que els americans entenguin que en la dinàmica de la violència ells generen factors molt importants, i assumeixin la seva obligació de neutralitzar-los democràticament, avançarem en aquestes destinacions i la violència serà desterrada", ha afegit.

Finalment ha anunciat que, de dimecres al cap de setmana pròxims, viatjarà a "vuit o nou" estats mexicans on s'han comès els fets més greus de violència, per intentar coordinar millor els esforços federals amb els de les autoritats locals.

A més el número 2 del Govern de Mèxic va anunciar una visita posterior a Washington per entrevistar-se amb Janet Napolitano, secretària del departament de Seguretat Nacional dels EUA, i avaluar l'avanç de la Iniciativa Mèrida, l'esquema de cooperació i col.laboració en tasques d'intel.ligència entre els dos països contra el crim organitzat.


El Gobierno de México ha pedido este lunes a Estados Unidos que asuma "la vergüenza de estar vendiendo las armas con las que se asesinan a mexicanos en este país", donde la violencia es alimentada "por la demanda" de drogas desde EEUU".

El secretario de Interior mexicano, Fernando Gómez Mont, ha realizado esas afirmaciones tras admitir que "los criminales han decidido plantar cara y atacar a la autoridad" mexicana, que "empieza a aumentar sus bajas" en el combate a la violencia.

El pasado viernes seis policías federales fueron asesinados en una emboscada en Ciudad Juárez, norte de México, en la frontera con EEUU, y el pasado sábado, dos civiles y dos escoltas de la secretaria de Seguridad Pública de Michoacán, Minerva Bautista, perdieron la vida en un atentado del que la funcionaria salió viva.
Para leer más ir a enlace:

Xina jutja un alt càrrec per corrupció

Zhu Zhigang, exdirector de la Comissió d'Afers Pressupostaris del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional (APN) de la Xina, màxim òrgan legislatiu del país, ha comparescut avui dilluns davant un tribunal de la ciutat de Xinyang (província central de Henan) per respondre a les acusacions de corrupció presentades contra ell. Segons la fiscalia local, Zhu va acceptar presumptament suborns valorats en més de 7.440.000 de iuans (1,09 milions de dòlars) a canvi d'oferir ajudes a l'obtenció de crèdits i nomenaments mentre ocupava els càrrecs de ministre assistent i viceministre d'Hisenda, entre gener de 2000 i març de 2008 (Foto: Zhu Zhigang amb Joaquin Almunia).

El Tribunal Popular Intermedi de Xinyang, que jutja el cas, encara no ha dictat sentència. Les sessions del procés són obertes al públic i professionals de mitjans de comunicació.

Zhu va ser expulsat del Partit Comunista de la Xina el juny de l'any passat per haver comès "greus violacions de les disciplines i la llei".

Així mateix, va ser obligat a abandonar la APN el desembre de 2008, dos mesos després que el Comitè Permanent de l'òrgan legislatiu acceptés la seva dimissió com a membre de l'esmentat comitè, director de la Comissió d'Afers Pressupostaris del mateix comitè, i vicepresident del Comitè d'Afers Financers i Econòmics de la APN.

Zhu, nascut el maig de 1950 a Beijing, va ser elegit diputat de la APN per la província nord-occidental de Shaanxi.


Zhu Zhigang, ex director de la Comisión de Asuntos Presupuestarios del Comité Permanente de la Asamblea Popular Nacional (APN) de China, máximo órgano legislativo del país, compareció hoy lunes ante un tribunal de la ciudad de Xinyang (provincia central de Henan) para responder a las acusaciones de corrupción presentadas contra él.

Según la fiscalía local, Zhu aceptó presuntamente sobornos valorados en más de 7,44 millones de yuanes (1,09 millones de dólares) a cambio de ofrecer ayudas en la obtención de créditos y nombramientos mientras ocupaba los cargos de ministro asistente y viceministro de Hacienda entre enero de 2000 y marzo de 2008.
Para leer más ir a enlace:

Els Metallica estafats a un restaurant rus

El 'rocker' nord-americà James Hetfield, líder i vocalista de la banda Metallica, va ser víctima d'una estafa a la capital russa, va comunicar Oleg Dobrovolski, representant de l'empresa que organitzà el seu recent concert al poliesportiu Olimpiyski. Un sopar "lleuger" en un restaurant cèntric de Moscou li va costar a Hetfield i altres membres del seu equip al voltant de 8.000 rubles (uns 200 euros), segons la factura, però al poc temps es va descobrir que l'establiment va retirar de la seva tarjeta de crèdit 19.000 rubles, és a dir, gairebé 300 euros més.

Quan el músic va tornar al local per exigir explicacions, li van presentar un val de caixa on l'import era idèntic al de la factura: "Ha estat víctima d'un frau molt difós a Moscou últimament. Els vals es falsifiquen igual que els dòlars", va comentar Dobrovolski, citat avui per portal de notícies lifenews.ru.

"És veritat que va tornar un parell d'hores després de sopar i tenia un aire molest però aquí hem vist estrelles molt més furioses", va dir per la seva banda un empleat del restaurant.

El músic va refusar presentar una denúncia arran de l'incident però ho va pagar tot en efectiu en els dos dies que va romandre a Moscou.


Al líder de Metallica le roban dinero de una tarjeta de crédito en Moscú
El ‘rockero' estadounidense James Hetfield, líder y vocalista de la banda Metallica, fue víctima de un robo en la capital rusa, comunicó Oleg Dobrovolski, representante de la empresa que organizó su reciente concierto en el polideportivo Olimpiyski.

Una cena ligera en un restaurante céntrico de Moscú le costó a Hetfield y otros miembros de su equipo alrededor de 8.000 rublos (unos 200 euros), según la factura, pero al poco tiempo se descubrió que el establecimiento retiró de su tarjeta de crédito 19.000 rublos, o sea, casi 500 dólares más.
Para leer más ir a enlace:

Grècia: Altra setmana de vagues

Grècia inicia avui una setmana de vagues amb noves aturades laborals en el transport marítim i en l'empresa estatal de correus, davant la greu crisi financera que travessa. El transport marítim cap a les illes gregues al Mar Egeu està avui interromput per una vaga dels empleats del sector, que ha deixat a milers de ciutadans i turistes a terra. Els treballadors dels transbordadors protesten contra la decisió del Govern grec de liberalitzar el mercat de creuers marítims al país i obrir-lo a la competència estrangera.

Per la seva banda, els empleats de l'empresa estatal de correus Elta paren avui per exigir que s'acabi la política de retalls a la seva companyia i es contracti a 2.500 treballadors.


Grecia afronta otra semana de huelgas

Grecia inicia hoy una semana de huelgas con nuevos paros laborales en el transporte marítimo y en la empresa estatal de correos, ante la grave crisis financiera que atraviesa.

El transporte marítimo hacia las islas griegas en el Mar Egeo está hoy interrumpido por una huelga de los empleados del sector, que ha dejado a miles de ciudadanos y turistas en tierra.
Para leer más ir a enlace:

L'apartheid sionista continua


Vigilada per soldats israelians, una excavadora enderroca un jardí i un parc infantil per donar pas a la contínua construcció del mur il.legal de l'apartheid d'Israel. El Moviment de Solidaritat Internacional es va unir als activistes palestins locals i dos activistes israelians per intentar bloquejar l'excavadora. Tots van ser retirats violentament pels soldats -un palestí va ser hospitalitzat després de ser colpejat en repetides ocasions sobre el estómac i va haver de mantenir-se al marge i observar la destrucció.


Guarded by Israeli soldiers, a bulldozer demolishes a garden and children's playground to make way for the continued construction of Israel's illegal apartheid wall. International Solidarity Movement activists joined local Palestinians and two Israeli activists to attempt to block the bulldozer.

All were violently removed by the soldiers - one Palestinian was hospitalised after his stomach was repeatedly stamped upon - and had to stand by and watch the destruction unfold.

Eleccions municipals a Cuba

Fidel Castro exercí ahir el seu dret a vot en les eleccions de delegats a les Assemblees Municipals del Poder Popular. Aproximadament a les 10:00, hora local, un membre del Col.legi 1 de la Circumscripció 13 del capital municipi de Plaça de la Revolució va lliurar la butlleta amb el sufragi a la presidenta d'aquest punt de votació, Migdalia García. Com estableix la llei en aquests casos, la dona, d'àmplia experiència en aquests processos, va esquinçar el sobre segellat, va prendre el paper i el va dipositar a l'urna custodiada per dos petits estudiants. Fidel Castro es va convertir en l'elector número 227 de l'esmentada escola, en la qual estan inscrits 346 compatriotes amb dret al sufragi, puntualitzà la vocal Carmen Llopiz.

La primera ciutadana en anar al referit lloc va ser la jove de 18 anys d'edat Arlety González, suboficial de les Forces Armades Revolucionàries, que per primera vegada a la vida va complir amb aquest deure cívic.

Als comicis d'aquest diumenge estan convocats 8.468.144 cubans amb el propòsit de seleccionar 15.093 delegats d'una llista de 34.776 candidats nominats. Les votacions tindran segona volta el esdevenidor 2 de maig a les circumscripcions on cap dels proposats obtingui més del 50 per cent dels vots vàlids emesos.

Gairebé 8,5 milions de cubans estan convocats a les urnes per municipals

Gairebé 8,5 milions de cubans estaven convocats per escollir, ahir diumenge, els governs municipals en els catorzè comicis del seu tipus des que es va instituir, el 1976, el Poder Popular a l'illa de 11,2 milions d'habitants.

A la jornada, que es va iniciar a les 7:00 del matí, hora local, en gairebé 30.000 punts de tot el país, han d'exercir els seus drets la majoria dels 8.468.000 cubans, majors de 16 anys i no inhabilitats judicialment, empadronats per a la justa.

Entre els esmentats hi ha 325.464 joves que podran exercir el seu dret ciutadà per primera vegada, en haver complert els seus 16 anys, l'edat mínima per votar a la nació caribenya.

La presidenta de la Comissió Electoral Nacional (CEN), Ana Maria Mari, espera la presència massiva dels votants per a les eleccions municipals com a part del que considera la resposta del poble contra la campanya mediàtica anticubana procedent dels Estats Units i Europa: "Aquesta serà la millor i més contundent resposta del nostre poble a la campanya mediàtica desencadenada contra la Revolució, i la major demostració del seu suport al sistema polític", va exposar Mari en declaracions a mitjans de premsa.

Va cridar a actuar amb afecció a la llei als més de 250.000 cubans que treballen voluntàriament en la justa parcial: "Que el seu exercici sigui en tot moment ètic, professional i imparcial i ofereixin atenció a cada elector perquè pugui exercir el seu dret", va expressar Mari.

Entre els 34.766 nominats, en els 169 municipis de l'illa, la directiva va destacar que el 35,7% d'ells són dones, el 60,9% són delegats actualment i les tres quartes parts van néixer amb la Revolució de 1959.

D'aquesta pedrera s'escolliran, aquest diumenge, els 15.093 delegats i el 2 de maig aniran a una segona volta en cas que en alguna circumscripció cap candidat hagi assolit més de la meitat dels vots vàlids.


El líder de la Revolución cubana, Fidel Castro, ejerció este domingo su derecho al voto en las elecciones de delegados a las Asambleas Municipales del Poder Popular. De acuerdo con Prensa Latina, aproximadamente a las 10:00, hora local, un miembro del Colegio 1 de la Circunscripción 13 del capitalino municipio de Plaza de la Revolución entregó la boleta con el sufragio a la presidenta de ese punto de votación, Migdalia García. Como establece la ley en estos casos, la mujer, de amplia experiencia en dichos procesos, rasgó el sobre sellado, tomó el papel y lo depositó en la urna custodiada por dos pequeños estudiantes. Fidel Castro se convirtió en el elector número 227 de dicho colegio, en el cual están inscritos 346 compatriotas con derecho al sufragio, puntualizó la vocal Carmen Llopiz.
Para leer más ir a enlace:

Cuba és la 9ª nació més neta del planeta

L'Universitat de Yale i Columbia han presentat un rànquing de l'estat ambiental de 163 països del món, on Cuba ocupa el novè lloc de les nacions amb l'ambient més net del planeta. L'estudi es basa en 25 aspectes que inclouen la qualitat de l'aire i l'aigua, l'emissió de gasos, la protecció de l'hàbitat i l'impacte de la situació ambiental en la salut de la població. El rànquing lencapçala Islàndia, per les seves abundants reserves d'aigua neta, la seva diversitat d'àrees naturals protegides, el seu bon sistema nacional de salut i la seva generació geotèrmica neta. Europa copa més de la meitat dels primers 30 llocs. Amèrica Llatina té 3 nacions entre les 10 primeres: Costa Rica, Cuba i Colòmbia, mentre que els EUA ocupen el lloc 61 del llistat.



Cuba se ubica entre las 10 naciones de ambiente más limpio en el planeta

Investigadores de la Universidad de Yale y Columbia presentaron un ranking del estado ambiental de 163 países del mundo, en el que Cuba ocupa el noveno lugar de las naciones con el ambiente más limpio del planeta. El estudio se basó en 25 aspectos que incluyen la calidad del aire y el agua, la emisión de gases, la protección del hábitat y el impacto de la situación ambiental en la salud de la población.
Para leer más ir a enlace:

El conflicte moldau s'enquista

Militars de Moldàvia participaran en la desfilada commemorativa del 65 aniversari de la Victòria de la Unió Soviètica a la Segona Guerra Mundial, que s'ha de celebrar a la Plaça Roja de Moscou el proper 9 de maig, va informar ahir el president en funcions i president del parlament de Moldàvia, Mikhaïl Guimpu: "Ahir, dos terços dels participants de l'aliança "Per l'integració europea" van donar suport a la participació de Moldàvia en l'esdeveniment. Només el partit liberal que jo presideixo va votar en contra de la proposta", va dir Guimpu i que: "La negativa del partit liberal es deu a la greu crisi econòmica que actualment viu el país ja que Moscou va estendre la invitació massa tard".

També va comunicar que el proper 8 de maig participarà en la cimera informal de caps d'estat a Moscou, afegint que serà la possibilitat "per participar en les celebracions del Dia de la Victòria a Moscou".

Anteriorment, el ministre moldau de defensa, Vitali Marinutse, va declarar que la retallada del pressupost del país impedia finançar l'assistència dels militars moldaus en la desfilada del Dia de la Victòria a la capital russa. Posteriorment, el Partit Comunista de Moldàvia va anunciar que s'encarregaria de finançar la participació de militars moldaus en l'esdeveniment.

Alguns experts locals consideren que la situació econòmica no és més que un pretext formal per la negativa.

El president en funcions de Moldàvia, Mihai Gimpu, amfitrió de la cimera que la Comunitat d'Estats Independents (CEI) celebrada l'octubre de l'any passat a Chisinau, va refusar signar diversos documents finals, entre altres, una declaració que va proclamar 2010 com a l'Any de veterans de la Gran Guerra Pàtria (per a Rússia, la guerra que va sostenir l'URSS amb l'Alemanya nazi entre 1941 i 1945).

Més tard, Gimpu va proposar condecorar amb una Creu Commemorativa tant als ex combatents de l'Exèrcit Roig com als veterans de l'Exèrcit romanès, que van combatre del costat de l'Alemanya nazi fins 1944.

El Partit Comunista de Moldàvia, que va perdre l'any passat les eleccions parlamentàries després de vuit anys en el poder, va qualificar de "poc convincents" i "inapropiades en aquesta situació" les declaracions del Govern a favor de l'austeritat.

Els Comunistes van bloquejar una altra vegada l'elecció del president de Moldàvia

La fracció comunista al Parlament moldau va bloquejar novament l'elecció de Marian Lupu, actual líder del Partit Democràtic, a la presidència de Moldàvia. La seva negativa, ia la segona en els últims 30 dies, podria derivar en la dissolució de l'assemblea legislativa i la convocatòria d'eleccions anticipades el 2010.

"La decisió de no participar en la votació no va ser unànime. És probable que alguns membres de la fracció es quedin a votar", va precisar una font del Partit Comunista de Moldàvia (PCM).

Els comunistes controlen 48 dels 101 escons a l'assemblea legislativa i el seu suport és imprescindible per a l'elecció del nou cap d'Estat, que ha d'obtenir almenys 61 vots a favor. La coalició governant té 53 escons. El novembre passat, els comunistes es van negar a participar en la votació al qualificar de farsa la presència d'un candidat únic.

Una cosa similar va passar durant l'anterior legislatura, quan al PCM li va faltar un vot per col.locar a la prefectura de l'Estat a Zenaida Greceanai, primera ministra en aquell temps. Els comunistes consideren Lupu "un traïdor": militava en el PCM però es va passar al bàndol dels demòcrates quan els companys de files van preferir la candidatura de Greceanai a la seva.

Transnístria amenaça a Moldàvia amb reforços militars des de Rússia

Rússia podria reforçar la seva presència militar a Moldàvia, si el Govern moldau segueix menyscabant els drets de ciutadans russos residents a Transnístria, va afirmar el president d'aquesta república separatista, Igor Smirnov.

Smirnov va recordar que el president de Rússia, Dmitri Medvédev, va prometre l'abril passat "garantir la protecció a ciutadans russos residents a Transnístria" i que el Parlament rus va autoritzar recentment a enviar tropes a l'exterior quan ho requereixin els interessos nacionals i la situació.

En principi, Moscou no necessita enviar reforços alguns a la república rebel situada al territori de Moldàvia. Només cal mantenir el contingent militar que ja es troba en Transnístria i ignorar les demandes de retirada que s'escolten des de Chisinau amb freqüència cada vegada major.

Les autoritats moldaves requisen passaports a aquells veïns de Transnístria que van adquirir ciutadania russa o ucraïnesa, va afirmar Smirnov en amenaçar amb la introducció de visats obligatoris per a nacionals de Moldàvia. Va reconèixer que és una resposta "salvatge" però "forçosa".

En Transnístria viuen actualment 150.000 ciutadans russos i 100.000 ucraïnesos. El Govern moldau insisteix que tramitin la carta de residència, tenint en compte que romanen més de tres mesos a Moldàvia.

El col.lapse de l'Unió Soviètica i la por davant la fusió de Moldàvia amb Romania van empènyer a diversos districtes de la riba esquerra del Dnièster, poblats majoritàriament per russos, a proclamar la creació de l'anomenada República Moldava de Transnístria a principis dels 90. Chisinau va enviar tropes per aixafar els brots del separatisme, la qual cosa va derivar en un conflicte armat que es va perllongar per diversos mesos. El manteniment de la pau a la zona va actualment a càrrec d'un contingent mixt integrat per militars de Rússia, Moldàvia i Transnístria. Aquesta última insisteix en obtenir l'independència, però Moldàvia la nega, oferint a canvi una àmplia autonomia.


Militares de Moldavia participarán en el desfile del Día de la Victoria en Moscú
Militares de Moldavia participarán en el desfile conmemorativo al 65º aniversario de la Victoria de la Unión Soviética en la Segunda Guerra Mundial, a celebrarse en la Plaza Roja de Moscú el próximo 9 de mayo, informó hoy el presidente en funciones y presidente del parlamento de Moldavia, Mijail Guimpu.

"Ayer, dos tercios de los participantes de la alianza "Por integración europea" apoyaron la participación de Moldavia en el evento. Sólo el partido liberal que yo presido votó en contra de la propuesta", dijo Guimpu a la prensa. Explicó que "la negativa del partido liberal se debe a la grave crisis económica que actualmente vive el país y a que Moscú extendió la invitación demasiado tarde".

También comunicó que el próximo 8 de mayo participará en la cumbre informal de jefes de estado en Moscú, añadiendo que será la posibilidad "para participar en las celebraciones del Día de la Victoria en Moscú".
Para leer más ir a enlace:

Ucraïna: La situació és catastròfica

El Congrés del Partit de les Regions d'Ucraïna va elegir ahir el primer ministre del país, Nikolai Azárov (foto), com a nou líder del partit. Azárov ha substituit en aquest càrrec a Víctor Ianukóvitx, que va assumir la presidència del país i, segons la llei, té prohibit exercir com a líder partidista. Ianukóvitx va jurar el càrrec de president d'Ucraïna el 25 de febrer de 2010. Azárov va ser president interí del Partit de les Regions abans de celebrar el congrés. "La situació ja no és greu, sinó catastròfica, i es deu a l'herència que han deixat les autoritats anteriors del país".

President ucraïnès qualifica de catastròfica la situació al país

"La situació ja no és greu, sinó catastròfica, i es deu a l'herència que han deixat les autoritats anteriors del país. Em refereixo a l'erari buit, el deute descomunal, l'alt nivell de corrupció i la desconfiança en les institucions estatals"
, va expressar Ianukóvitx en inaugurar ahir el congrés del Partit de les Regions.

El dirigent ucraïnès va lamentar que el seu antecessor, Víctor Iúsxenko, va considerar "innecessari retre comptes davant el seu poble".

"El meu triomf en les presidencials celebrades a dues voltes al gener i febrer es deu al fet que les persones ja estaven cansades de tant populisme i exigien reformes al país", va dir Ianukóvitx.

Finalment, va assenyalar que l'objectiu clau de la seva feina com a president d'Ucraïna serà la millora del nivell de vida dels ucraïnesos i l'establiment de la pau social al país.
http://sp.rian.ru/onlinenews/20100423/126044101.html

El primer ministro de Ucrania elegido nuevo líder del Partido de las Regiones
El Congreso del Partido de las Regiones de Ucrania eligió hoy al primer ministro del país, Nikolái Azárov, como nuevo líder del partido, informó hoy un corresponsal de RIA Novosti.

Azárov pasó a sustituir en ese puesto a Víctor Yanukóvich, que asumió la presidencia del país y, según la ley, tiene prohibido desempeñarse como líder partidista. Yanukóvich juró el cargo de presidente de Ucrania el 25 de febrero de 2010. Azárov fue presidente interino del Partido de las Regiones antes de celebrarse el congreso.

Presidente ucraniano califica de catastrófica la situación en el país

La situación que vive Ucrania es catastrófica debido a la "herencia" dejada por las autoridades anteriores, declaró hoy el presidente ucraniano, Víctor Yanukóvich: "La situación ya no es grave, sino catastrófica, y se debe a la 'herencia' que han dejado las autoridades anteriores del país. Me refiero al erario vacío, la deuda descomunal, el alto nivel de corrupción y la desconfianza en las instituciones estatales", expresó Yanukóvich al inaugurar hoy el congreso del Partido de las Regiones.
Para leer más ir a enlace:

Hacker roba de Facebook 1,5 milions de contrasenyes

Un hacker, suposadament rus, ha robat noms i contrasenyes de fins a 1,5 milions d'usuaris de Facebook, la major xarxa social del planeta, ha informat el lloc web de la cadena de televisió nord-americana ABC. Experts de VeriSign's i Defense Labs, empresa especialitzada en la investigació d'atacs informàtics, van descobrir que un tal Kirllos ven aquesta informació a preus de ganga en una web clandestina de hackers. El malfactor demana 25 centaus del dòlar per cada compte, mentre que els noms d'usuaris de correu electrònic i contrasenyes corresponents solen costar entre un i vint dòlars.

Se sospita que Kirllos ja va vendre unes 700.000 comptes però VeriSign's i Defense Labs no va poder comprovar si són comptes legítims i pertanyents a usuaris reals. En principi, 1.500.000 usuaris de Facebook, és a dir, un de cada 300, podrien veure's afectats per aquest robatori.


Un hacker robó de Facebook 1,5 millones de contraseñas

Un hacker de origen supuestamente ruso robó nombres y contraseñas de hasta 1,5 millones de usuarios de Facebook, la mayor red social del planeta, informó el sitio web de la cadena de televisión estadounidense ABC News.

Expertos de VeriSign's iDefense Labs, una empresa especializada en la investigación de ataques informáticos, descubrió que un tal Kirllos vende esa información a precios de ganga en una web clandestina de hackers. El malhechor pide 25 centavos del dólar por cada cuenta, mientras que nombres de usuarios de correo electrónico y contraseñas correspondientes suelen costar entre uno y veinte dólares.
Para leer más ir a enlace: