diumenge, 30 de juny de 2013

Els egipcis demanen l'expulsió de l'ambaixadora d'EUA. 1 mort i 30 ferits a Al-Tahrir

Un gran número de manifestants egipcis es reuneix aquest diumenge davant del palau presidencial al Caire contra el Govern de Mohammad Mursi i els Germans Musulmans demanen la fi de l'ingerència estrangera i l'expulsió de l'ambaixadora nord-americana Anne Patterson. Segons el diari Al-Mesriun, els participants en la manifestació, porten cartells en què s'exigeix ​​la sortida immediata de Patterson de la capital egípcia (foto). Un mort i 30 ferits saldo d'enfrontaments al Caire avui.

Els manifestants, que augmenten a cada minut, han ocupat els voltants del palau presidencial de Ittihadiya i demanen la dimissió del president Mohammad Mursi, així com la celebració d'eleccions presidencials anticipades.

D'altra banda, helicòpters de l'Exèrcit d'Egipte sobrevolen la plaça Al-Tahrir i intenten establir l'ordre pertorbat als reunits a la plaça que criden eslògans en els quals conviden a les forces armades a intervenir ia prendre el control de la situació del país.

Fins al moment, la policia d'Egipte ha informat haver pres serioses mesures de seguretat en diverses províncies del país i de la detenció de desenes de persones, moltes d'elles portaven armes i explosius.

Les protestes han obligat a Mursi a allunyar-se de la seu presidencial i mudar-se al palau El-Qoba, on ha establert una base d'operació per controlar la situació.

Egipte testifica multitudinàries manifestacions a favor i en contra de l'actual president, després que Mursi, membre de la Germandat Musulmana, guanyés les primeres eleccions presidencials després de la caiguda de la dictadura de Hosni Mubarak.

Els grups que s'oposen a Mursi l'acusen d'integrar als seus coreligionaris al Govern, gestionar el país en benefici del seu partit polític, i també de desviar-se de les metes de la revolució popular de 2011, mentre que els seus partidaris opinen que el mandatari està netejant les institucions del país de la corrupció i necessita temps per materialitzar els ideals de la revolució.

Un mort i 30 ferits saldo d'enfrontaments al Caire


A Egipte, almenys una persona ha perdut la vida i trenta han resultat ferides com a conseqüència d'enfrontaments registrats al sud de la ciutat capitalina del Caire.

Al-Tahrir s'omple contra Mursi


Els opositors al règimen del president egipci -islamista dels Germans Musulmans- s'han congregat novament aquest diumenge a la plaça d'Al-Tahrir i als voltants de la seu governamental, el palau Ittihadia, al Caire, capital d'Egipte, per exigir la renúncia de Mohammad Mursi.

"La indústria transgènica és una màfia que promou mites falsos"

L'eurodiputada i exministra francesa Corinne Lepage condemna la indústria transgènica i la titlla de "màfia" que enganya la gent amb els seus "mites". "Cap d'aquests representants de la màfia biotecnològica té en compte els efectes que poden tenir els aliments transgènics sobre la salut humana".

Lepage ha publicat un llibre titulat 'La veritat sobre els transgènics', en què denuncia a les companyies que promouen els cultius transgènics, atès que, segons les seves paraules, els organismes genèticament modificats (OGM) amenacen tant a la salut humana, com al sistema agrícola mundial.

L'eurodiputada afirma que les companyies de biotecnologia van crear un mite al voltant dels cultius transgènics assegurant que estan aprovats per comitès científics independents i responsables, però a l'estudiar més informació sobre l'assumpte, Lepage va demostrar que aquestes declaracions en absolut es corresponen amb la realitat.

Segons Lepage, les decisions en la indústria transgènica es prenen de forma opaca i parcial, únicament amb la finalitat de respondre als interessos de les grans empreses multinacionals com Monsanto, deixant de banda la creixent preocupació de la societat per les seves activitats. Cap d'aquests representants de la màfia biotecnològica té en compte els efectes que poden tenir els aliments transgènics sobre la salut humana.

La directora del grup ambientalista Amics de la Terra (Friends of the Earth, FOE), Liliane Spendeler, comparteix l'opinió de Corinne Lepage i opina, al seu torn, que es tracta d'un model agrari "molt perjudicial" per al medi ambient i que gran part dels actuals problemes ambientals més greus són conseqüència de l'ús dels cultius transgènics i d'herbicides.

El passat 14 de juny, aquest mateix grup ambientalista va revelar la presència de traces de glifosat, un herbicida àmpliament utilitzat pel gegant de la biotecnologia Monsanto, en l'orina de ciutadans de 18 països europeus.

El glifosat pot alterar el sistema hormonal humà i provocar danys en l'ADN, augmentar el risc de càncer, la neurotoxicitat i defectes congènits en els nadons, una cosa que una altra vegada posa de manifest el risc que poden comportar les biotecnologies.

Monsanto, DuPont, Gates, Rockefeller i Bilderbergs: Les llavors i el domini del món per la fam

"Controla el petroli i controlaràs nacions; controla els aliments i controlaràs pobles" (Henry Kissinger).

Vicky Peláez: A cada cicle històric la potència dominant de torn sempre tracta d'establir el control gairebé absolut d'una regió d'interès geoeconòmic buscant diferents instruments per dirigir tots els aspectes de la supervivència humana. L'arribada de Carlos Menem al poder a Argentina amb la seva agenda neoliberal i la seva ambició de ser acceptat al club dels rics i poderosos del planeta va portar a David Rockefeller a la conclusió d'iniciar els primers experiments amb llavors genèticament modificades a Argentina. Foto: Divendres, 24 de març 1933: "Judea declara la guerra a Alemanya. Boicot als productes alemanys".

Cent camps secrets de transgènics amb l'acord del PSOE


Des de 2008 no es publiquen les actes de la Comissió Nacional de Bioseguretat que han de fer públic en quins camps de l'Estat espanyol es cultiven Organismes Genèticament Modificats. Empreses com Pioneer, Bayer o Monsanto tenen les portes obertes per experimentar, tot i que recentment ha sortit a la llum un estudi, encarregat i ocultat per la pròpia Monsanto, que demostra que aquesta classe de cultius pot causar danys en la salut humana.

Al-Qaida vindica Ceuta i Melilla després de la detenció de la cèl·lula terrorista

La branca magribina d'Al-Qaida ha assenyalat com objectiu a Ceuta i Melilla -a les que anomena "ciutats usurpades"- en un comunicat motivat per la detenció el 21 de juny de vuit presumptes integrants d'una xarxa vinculada amb l'organització terrorista a Ceuta (foto), els mateixos que van enviar a 50 persones a morir com assassins suïcides a Síria sota finançament de l'OTAN -inclosa Espanya- i les tiranies del Golf aliades.

Sota el títol de "Ceuta i Melilla: Els tribunals de la Inquisició s'erigeixen de nou contra els musulmans", Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) recorda la "ocupació" de les dues ciutats. La causa de Ceuta i Melilla ha estat present en diverses proclames dels líders d'Al-Qaida -inclòs Aiman ​​al-Zauahri, el que va ser número dos del milionari saudí Bin Laden i a qui avui la CIA atribueix ser el cap de l'organització-, però poques vegades li han dedicat un comunicat exclusivament.

El text ha estat distribuït a través del braç mediàtic d'Aqmi, denominat Al-Andalus, i està signat per qui el dirigeix, el xeic Abu Abdul Ilah Ahmad al-Jijeli, una veu habitual en l'assentament de la doctrina de l'organització. El comunicat no estalvia crítiques per al ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, de qui diu que segueix "la lògica del Faraó" per les seves declaracions després de les detencions: "No estem parlant de combatents, de soldats, en el conflicte bèl·lic a Síria, sinó de captar jihadistes amb la finalitat de cometre atemptats", va assenyalar llavors el ministre. Tampoc és parc en apel·latius al referir-se al rei marroquí, Mohammad VI, "que no s'estremeix davant la pèrdua de les dues ciutats usurpades, per no dir al Andalus".

Adoctrinament i finançament

El comunicat denuncia la col·laboració hispano-marroquina en el cas de la xarxa desarticulada a Ceuta, que va captar i va enviar remeses de mercenaris gihadistes des de la ciutat autònoma i el Marroc a lluitar a Síria, inclòs algun menor. Es creu que alguns d'ells van cometre atemptats suïcides, mentre que altres romanen en camps d'entrenament. La xarxa els adoctrinava i finançava els seus viatges, sempre obeint les ordres d'Al-Qaida, el grup terrorista que depén dels EUA des de la seva fundació.

"Ha arribat el moment que els pobles reprimits trenquin el mur de silenci i desafiïn el fuet del botxí", culmina el comunicat d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI), a la qual l'OTAN li atribueix els atemptats de Casablanca de 2007, el segrest en 2009 dels cooperants espanyols de l'ONG Barcelona Acció Solidària Albert Villalta, Roque Pascual i Alicia Gámez, a Mauritània, i el del turista francès Michel Germaneau, a Níger, el 2010.

Milers de brasilers marxen cap Maracaná contra la fanfàrria capitalista

Milers de persones que protesten contra la Copa Confederacions de futbol han iniciat avui una marxa cap a l'estadi Maracaná, de Rio de Janeiro, on a partir de les 00.00 hores es jugarà el Brasil-Espanya. Els manifestants s'han concentrat a la Plaça Saens Peña, al barri de Tijuca, a uns dos quilòmetres de l'estadi, i han iniciat la marxa enmig dels aplaudiments de persones que treuen el cap als balcons dels edificis.

La protesta, fins ara sense incidents, va ser continguda per un fort cordó policial desplegat un quilòmetre abans del Maracaná, que a més espera avui uns 70.000 aficionats per presenciar el partit.

Els brasilers reprenen els carrers en protesta contra les imposicions de la FIFA


Els carrers de diverses ciutats de Brasil segueixen plenes de manifestants que protesten contra l'alt despesa pública invertida és reestructuracions imposades per la FIFA. Les protestes rebutgen la remoció de milers de famílies que han estat mobilitzades per avançar les obres d'escenaris futbolístics.

Milers de manifestants continuen aquest diumenge als carrers de Rio de Janeiro (sud-est del Brasil), protestant contra les imposicions de la Federació Internacionacional de Futbol (FIFA), que han obligat a la inversió de grans sumes de diners en reestructuració d'estadis així com tambiénmovilización de famílies per avançar altres estadis futbolístics.

L'enviada especial de teleSUR a Brasília (capital) Madelein García, va informar que en Terminal Rodoviario de Brasília es concentraran els manifestants que pretenen arribar a l'estadi Estadi Mané Garrincha de l'entitat. "No només rebutgen l'alt despesa pública sinó les repressions policials, la mobilització de comunitats tradicionals i la manipulació mediàtica de grans mitjans de comunicació brasilers", ha assenyalat García.

La periodista va sostenir que "els manifestants pretenen entrar a l'estadi i manifestar en contra de la FIFA, no del futbol", acció que es realitzarà abans de la final de la Copa d'Confederacions que es porta a terme al país.

D'altra banda, l'enviat especial de teleSUR a Rio de Janeiro (sud-est) Vladimir Carrillo, va informar que ja va començar la mobilització en rebuig a la inversió feta pel Govern de Brasil per als esdeveniments esportius que es duran a terme al país en els propers anys.

La manifestació, que aplega unes cinc mil persones, arribarà a l'estadi Maracaná, on aquest diumenge a les 19H00 local (22h00 GMT) es realitzarà la final de la Copa d'Confederacions entre Brasil i Espanya.

"Exigeixen que no s'inverteixi més en la remodelació de l'estadi Maracaná i que cessin les mobilitzacions de comunitats, on han estat remogudes més de tres mil famílies per avançar obres d'escenaris esportius", va dir Carrillo.

Al seu torn, "els partits de dreta han convocat una aturada per l'esdevenidor dilluns a través de les organitzacions socials, en resposta d'aquesta convocatòria d'organitzacions de dreta per al proper 11 de juliol està convocat una aturada nacional", ha informat el periodista .

Prop de sis mil efectius de la policia es troben prop dels voltants de l'estadi de futbol, ​​els manifestants esperen que els cossos de seguretat no carreguin contra ells, ja que es tracta d'una manifestació pacífica.

Assemblea dels pobles

Aquest dissabte es va celebrar a Brasília una assemblea dels pobles, on es van acordar diverses accions de protesta, així com es va aixecar una proposta que faran arribar a la presidenta Dilma Rousseff. De la mateixa manera, es va organitzar una manifestació per al dia dimecres, anomenada la marxa del vinagre contra la repressió policial i dels detinguts.

García va informar que hi ha cinc eixos de debats en aquestes assemblees dels pobles, un d'ells és la democratització dels mitjans de comunicació, els brasilers es queixen que els grans canals de televisi�� i premsa no estan dient el que està passant al país.

Aquests moviments socials s'estan preparant per sumar-se als sindicats que realitzaran una gran mobilització el 11 de juliol a suport a les cinc propostes de la presidenta Rousseff, entre aquests el plebiscit per a la reforma constitucional.

Les protestes es donaran en diversos llocs del país, on les persones es dirigiran a escenaris esportius per donar la seva veu de rebuig al que ha imposat la FIFA i el comitè olímpic internacional.

Al-Tahrir s'omple contra Mursi

Els opositors al règimen del president egipci -islamista dels Germans Musulmans- s'han congregat novament aquest diumenge a la plaça d'Al-Tahrir i als voltants de la seu governamental, el palau Ittihadia, al Caire, capital d'Egipte, per exigir la renúncia de Mohammad Mursi.

Més de 22 milions de persones han signat la carta que demana la dimissió de Mursi i la realització d'eleccions anticipades, han declarat els organitzadors de la massiva manifestació que es porta a terme aquest diumenge, en coincidència amb l'aniversari de la presa de possessió del mandatari.

Dissabte i en segon dia consecutiu de protestes, milers de manifestants antigovernamentals van omplir la plaça per instar Mursi a renunciar.

Això es produeix mentre que nou diputats egipcis van renunciar el dissabte al seu càrrec en el Consell de la Xura (Cambra Alta del Parlament egipci, un acte realitzat en suport del poble egipci, segons els mateixos legisladors.

Els partidaris de Mursi, al seu torn, van fer dissabte una manifestació en la qual es van escoltar consignes a favor del president egipci.

Divendres, almenys 4 persones van perdre la vida i més de 160 van resultar ferides, com a conseqüència dels enfrontaments entre desenes de milers d'opositors i partidaris de Mursi al país africà.

Els detractors de Mursi l'acusen de no complir amb els objectius de la revolució de 2011.

Els egipcis van ser protagonistes d'una revolució-organitzada per l'OTAN i les tiranies sunnites Wahhabis del Golf-, que es va iniciar al gener de 2011 i que, després d'un mes, va acabar, amb la dictadura de 30 anys de Hosni Mubàrak.

Correa desmenteix saber res del salconduit atorgat a Snowden

El president de l'Equador, Rafael Correa, va negar rotundament dissabte haver tingut coneixement del salconduit que va facilitar el cònsol de l'Equador acreditat al Regne Unit a Edward Snowden, acusat de revelar un programa secret d'agències governamentals nord-americans sobre un massiu espionatge als ciutadans.

Després d'indicar que el funcionari equatorià al territori anglosaxó s'ha extralimitat en les seves funcions, de manera que "tindrà la sanció del cas", Correa va assegurar que sense l'aprovació del Govern de Quito, aquest document no té validesa.

El mandatari més reprovar a alguns mitjans de comunicació que van acusar d'haver revisat i aprovat el salconduit de l'exassessor de l'Agència Central d'Intel·ligència dels EUA (CIA).

"Els donem (a certs mitjans de comunicació) fins al dilluns perquè ensenyin els document que diuen i que demostrin que jo he revisat el salconduit (...) Si fins dilluns no ho desmenteixen quedaran com mentiders", ha advertit Correa.

Així mateix, el mandatari de l'Equador ha afirmat que el destí de Snowden "està en mans de Rússia", ja que per processar la sol·licitud d'asil, el fugitiu nord-americà ha d'estar al territori equatorià.

Snowden va viatjar la setmana passada de Hong Kong a Moscou després que fos acusat formalment d'espionatge i robatori de material confidencial de la Intel·ligència i Defensa nord-americà.

L'analista informàtic de 30 anys compleix aquest diumenge una setmana atrapat a l'aeroport moscovita, a la zona de trànsit internacional, sense que encara s'hagi aclarit a quin país es traslladarà per evitar ser capturat per les autoritats nord-americanes.

Petrocaribe rebutja les polítiques dels EUA contra Cuba

Els estats membres de Petrocaribe, en la seva VIII cimera presidencial, que té lloc a Managua (Nicaragua), han recalcat dissabte el seu rebuig a la nova inclusió de Cuba a la llista nord-americana de països patrocinadors del terrorisme.

Segons els presidents, primers ministres i altres alts funcionaris que van assistir a la vuitena edició de la cimera de Petrocaribe, la decisió de Washington esdevé de les connotacions polítiques que té el país nord-americà contra l'Havana des de fa més de cinc dècades.

El rebuig de Petrocaribe a la decisió dels EUA contra Cuba se suma a les postures d'altres organismes


La Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac) va transmetre la seva preocupació per aquesta decisió. "La Celac ha conegut amb preocupació la inclusió de Cuba a la Llista d'Estats Patrocinadors del Terrorisme que publica el Departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica"​​, va assenyalar el grup regional.

El Govern de Washington va emetre el 30 del passat mes de maig un informe anual en el qual manté Cuba, Iran, Sudan i Síria a la llista de països que, al seu parer, patrocinen el terrorisme.

EUA acusa Cuba de proporcionar refugi al grup separatista basc ETA i als guerrillers de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC); acusació que l'Havana qualifica "d'absurda" ja que aquest país està actuant com a país garant dels diàlegs de pau que mantenen el Govern colombià i les FARC des del novembre passat a l'illa.

Lara exigeix ​​la dimissió de Rajoy, Cospedal i Montoro

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, com ja va fer divendres passat, ha tornat a exigir aquest diumenge la dimissió del president del Govern, Mariano Rajoy, i de tots els dirigents del PP que "han mentit descaradament" en negar la vinculació amb Luis Bárcenas i s'han convertit així en "còmplices de les irregularitats" per les que l'extresorer ha entrat a la presó.

Durant una intervenció en la cloenda de la IV Escola de Formació d'IU a la localitat madrilenya de Rivas Vaciamadrid, Lara ha assegurat que després de l'empresonament, "el cas Bárcenas no ha fet més que començar" i ha criticat que els conservadors hagin intentat encobrir-lo.

El líder d'IU va denunciar que el criteri del PP des que esclatés l'escàndol dels sobresous ha estat protegir "la seva joia de la Corona, que era Bárcenas", fins i tot quan ja estava imputat per la trama Gürtel. Així mateix, ha criticat que tots els seus dirigents hagin negat qualsevol relació amb ell "quan s'ha demostrat que va rebre remuneracions i que seguia donat d'alta" pel partit fins al 31 de gener de 2013.

En la seva opinió, que han negat aquesta vinculació de Bárcenas amb el PP "han mentit descaradament a la societat espanyola" i "s'han convertit directament en còmplices de totes les il·legalitats i irregularitats" comeses per l'extresorer.

Per això, a més de la dimissió de Rajoy, va reclamar la renúncia del portaveu parlamentari al Congrés, José Antonio Alonso, la secretària general, María Dolores de Cospedal, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

La UE amenaça els EUA pel cas d'espionatge

El president del Parlament Europeu (PE), Martin Schulz, ha exigit avui als Estats Units que aclareixi si va espiar la Unió Europea (UE), com afirma el setmanari alemany Der Spiegel, que es remet a documents del excol · laborador de l'espionatge nord-americà Edward Snowden . "Estic profundament preocupat i sorprès", va reconèixer Schulz, en un comunicat, en què va assegurar que "si les acusacions resulten ser veritat, seria un assumpte molt greu que tindrà un greu impacte en les relacions UE-EUA".

"En nom del Parlament Europeu exigeixo un aclariment completa i més informació de manera ràpida de les autoritats nord-americanes respecte a aquestes acusacions", ha afegit.

Segons el setmanari alemany, l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units va accedir tant a continguts de converses confidencials com a correus electrònics i arxius dels ordinadors de les representacions de la UE a Washington.

No es va tractar d'escoltes o espionatge a través de micròfons a l'edifici, sinó de la seva xarxa informàtica interna, apunta el setmanari, que cita com a font unes actes qualificades d'extremadament confidencials de la NSA, corresponents a setembre de 2010, que va facilitar Snowden.

EUA i el RU van espiar Medvédev i altres líders mundials en la cimera del G-20


Els serveis secrets del Regne Unit en estreta col.laboració amb els seus col·legues nord-americans van espiar als presidents i caps de Govern que van assistir a la cimera del G-20 el 2009, en particular, van interceptar les converses telefòniques del líder de Rússia, segons l'informant americà Edward Snowden. Els espies dels EUA operaven des de la base de la Força Aèria britànica de Menwith Hill, a Yorkshire del Nord, que es considera ser el centre d'espionatge electrònic més gran del món.

Alemanya titlla de 'catàstrofe' l'espionatge britànic


Després que es revelés al món que el Regne Unit, igual que els Estats Units, té programes d'espionatge de comunicacions a una escala massiva, el Govern d'Alemanya, va reaccionar advertint que en cas que aquest escàndol sigui confirmat, suposaria una "catàstrofe".


Alicia Sánchez al precipici per bocamolla, corrupta i mentidera

La difusió a les xarxes socials d'un fragment d'una conversa gravada al restaurant La Camarga ha posat contra la paret la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho. La feixista revela, entre d'altres assumptes, la seva influència amb un fiscal així com els seus contactes amb els cossos policials, fruit de la seva etapa com a responsable d'Interior. Això, segons ella, li va permetre saber abans que ningú els detinguts de l'operació Pretòria.

En els darrers dies, han estat nombroses les crítiques que ha rebut i que fins i tot prefiguren el final de la carrera política de la bocamolla franquista.

L'existència d'aquesta gravació era coneguda en cercles polítics i de mitjans de comunicació des de feia setmanes, entre d'altres motius, perquè la mateixa Camacho s'havia encarregat d'assegurar-se que no es donaria a conèixer fent públic que existia. A mitjans de juny, es feia públic un pacte entre Sánchez-Camacho i l'agència de detectius Método 3, que va fer la gravació, perquè a canvi de 80.000 euros, la dirigent popular retirava la denúncia i l'empresa admetia el dany causat. L'acord també preveia que ningú podria conèixer el contingut de la gravació.

El detonant

Aquest pacte ha estat el detonant. Va ser llavors quan el mitjà digital La Directa ja en va fer difusió sense fer pública la gravació. Després que saltés a les xarxes socials, diversos mitjans es van atrevir a reproduir-ne fragments. D'aquesta manera, el programa Migdia8TV, que presenta Ruth Jiménez, ha revelat fragments de la gravació tot i les advertències de Camacho, que ha assegurat que demandaria tots aquells mitjans que ho fessin. La líder del PPC, en un principi, va parlar de demandar "digitals", tot i que avui, en roda de premsa, ho ha fet extensiu a qualsevol tipus de premsa.

La dirigent popular ja ha començat a sentir la pressió. Per això, va estar a la defensiva durant una roda de premsa convocada al Parlament. Camacho volia evitar el tema però al final va haver de respondre una desena de preguntes sobre la qüestió. La dirigent popular, que havia convocat la compareixença per valorar la cimera pel Dret a Decidir, va haver de repetir diversos cops que "és una conversa privada". En aquest sentit, va recordar que "hi ha unes mesures cautelars que prohibeixen la seva publicació". Preguntada per les conseqüències de publicar la conversa, Camacho va recomanar "parlar amb els seus assessors jurídics, no cal que li recordi les seves responsabilitats".

"Joc brut"

La federació de Convergència i Unió (CiU) considera que la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha de donar explicacions "després de les informacions que revelen el seu interès en perjudicar la federació", com recollia el digital e-noticies. Convergència i Unió denuncia "des de fa temps una estratègia de joc brut contra la federació". Això queda palès, diuen, "després de fer-se públics fragments de la conversa enregistrada al restaurant La Camarga". "Alícia Sánchez-Cama?cho admet que té interès en perjudicar CiU i assegura que compta amb un fiscal de confiança, aquesta sospita es pot confirmar", afegien.

També en el seu entorn comencen a constatar que el dinar de La Camarga ha fet molt mal a la imatge pública de la dirigent popular. La seva indiscreció i la seva ambició li poden passar factura. Les xarxes socials han acabat embolicant Alícia Sánchez Camacho.

Alicia Sánchez: "toda la operación de Pretoria... yo sabía a quién iban a detener antes que nadie, yo informaba a Rajoy"

Algunes de les informacions que apareixen a la gravació de la conversa entre Alicia Sánchez Camacho (PP) i la amiga de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez al restaurant La Camarga podrien ser molt comprometedores i constitutives dels delictes de tràfic d'influències i difamació. Cal recordar que la llei obliga a tothom a comunicar –quan se'n tingui coneixement– aquells fets que puguin ser delictius. Álvarez: "Pujol fa els seus negocis amb Felip Puig i tot plegat es coordina amb una reunió setmanal que fan en un reservat del restaurant Via Veneto situat al carrer Ganduxer de Barcelona".

El PP va triplicar el sou d'Alicia Sánchez-Camacho en plena crisi


La crisi econòmica que colpeja els espanyols no ha afectat les retribucions o sobresous que el Partit Popular reparteix entre molts dels seus alts càrrecs. Una de les dirigents més beneficiades per l'increment de sous dins del partit els últims anys ha estat el seu líder a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. La banda feixista li ha més que triplicat el sou entre 2009 i 2011, segons consta en la documentació que Hisenda ha enviat al jutge Pablo Ruz, que investiga el cas Bárcenas.

90.000 persones cantaren per la independència

El Camp Nou es va omplir ahir de senyeres en una jornada històrica. El Concert per la Llibertat va aplegar més de 90.000 persones en un espectacle reivindicatiu que es va allargar durant més de quatre hores i que va aplegar 450 músics, a més de gent del teatre i del cinema i de la cultura en general. Entre els assistents, hi havia la vicepresidenta del Govern i cinc consellers, a banda de dirigents de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Ni PSC, ni PP, ni Ciutadans hi van enviar representació.

El concert el van organitzar Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per reclamar una consulta d'autodeterminació per a Catalunya l'any 2014. Davant un públic que ostentava nombroses banderes independentistes, i amb alguns "clars" en la part posterior de l'escenari, el concert es va iniciar amb la Cobla de Cambra de Catalunya, que va entonar la sardana "Juny", de Juli Garreta.

Una cinquantena d'artistes conformaven el cartell del concert, d'entre els quals destacava amb llum pròpia Lluís Llach, que després de sis anys d'haver-se acomiadat dels escenaris, va accedir a tornar a cantar i va fer la cloenda del concert. "Venim del nord, venim del sud" i "Tossudament alçats" van ser dues de les cançons que va triar el de Porrera per trencar el seu silenci artístic i posar el punt i final a la que va ser una nit històrica.

A la primera part del concert, Cesk Freixas, Ramoncín, Fermín Muguruza, Peret, Dyango, Maria del Mar Bonet, Paco Ibáñez o Marina Rossell van ser també dalt de l'escenari del Camp Nou, així com el cantant Gerard Quintana, que era un dels responsables artístics de l'esdeveniment.

El concert va comptar als seus inicis amb la participació de cantautors de nova fornada com Joana Serrat i Xavier Baró, que van cantar "Aquesta terra". Poc abans, Pere Jou, cantant de Quart Primera, el cantant pop Andreu Rifé, Joan Dausà i Jofre Bardagí, van cantar "Qualsevol nit pot sortir el sol", la popular cançó de Jaume Sisa, amb el suport del cor del públic i una protagonista inesperada, una oreneta que va sobrevolar el camp.

L'actriu Cristina Plazas va ser la primera representant de la cultura que va recitar un text en la nit: "Assumiràs la veu d'un poble", del poeta valencià Vicent Andrés Estellés. L'expresident de l'Acadèmia del Cinema Català, l'actor Joel Joan, va intervenir per demanar que "sigui l'última vegada que hàgim d'omplir el Camp Nou per demanar la llibertat", mentre animava el públic a cridar "Independència".

La seva intervenció va donar pas a la primera actuació estel·lar de la nit, uns rejovenits Sopa de Cabra que s'han tornat a ajuntar per a l'ocasió per cantar "Camins", un dels himnes del rock català. Gerard Quintana, el cantant dels Sopa, va concloure la seva intervenció demanant "una llibertat en la qual capiguem tots, una llibertat sense retallades, amb un ensenyament, una cultura, uns mitjans públics, amb solidaritat amb la gent que és desallotjada injustament, amb els que pateixen, aquesta és la llibertat que volem".

La primera actuació, però, que va fer aixecar el públic de les cadires i va provocar l'eufòria va ser la de l'Elèctrica Dharma, sobretot quan al final va interpretar la popular "La presó del Rei de França", convertida en tot un himne. Minuts abans, l'emotivitat va arribar de la mà de Maria del Mar Bonet amb "Què volen aquesta gent?".

"Nosaltres som el somni"


Un dels punts culminants del concert es va produir quan els assistents van construir amb cartolines un mosaic en què es va poder llegir el lema "Freedom Catalonia 2014". L'organització va explicar que el lema responia a la voluntat que tothom entengués la petició de celebrar la consulta. Enmig del mosaic, que el públic va exhibir abans de temps, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va fer el dicurs del concert, en què va destacar que "al segle XXI, ningú pot impedir un referèndum democràtic". Casals va reblar: "No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni".

La presidenta d'Òmnium va admetre que el camí del dret a decidir "és complicat" però va recordar als partits catalans que "no pot ajornar-se". Casals també va recordar la necessitat de concretar "al calendari" les "expectatives que s'han generat" a l'entorn del debat sobre el futur de Catalunya.

Muriel Casals també va dir que la voluntat del poble català és la d'exercir "la democràcia sense barreres". Va assegurar que "la causa de la independència de Catalunya no és contra res ni contra ningú" i va afegir que no es vol "imposar res", perquè a Catalunya s'han "patit massa imposicions" com per saber que "viure en llibertat consisteix a saber respectar qui pensa diferent".