dilluns, 22 d’abril de 2013

Espanya té el major dèficit fiscal de l'eurozona

Malgrat els esforços realitzats per alguns governs dins de la zona euro, les xifres econòmiques no semblen acompanyar-los, segons les dades donades a conèixer per l'Oficina Europea d'Estadístiques (Eurostat) aquest dilluns. Els números mostren, per exemple, que tant França com Espanya van incomplir els seus objectius de dèficit pressupostari en 2012. Els pitjor avaluats, però, són els espanyols, amb un dèficit públic del 10,6% del PIB malgrat les enormes retallades socials del PP. Grècia ve després, amb un 10%.

Si bé en general el quadre fiscal va millorar, alguns estats mostren xifres preocupants. França és un d'ells, el dèficit va equivaler al 4,8% del Producte Intern Brut, en contra de la seva meta del 4,5%. Els més avaluats, però, van ser els espanyols, el dèficit públic es va alçar al 10,6% del PIB. Grècia ve després, amb un 10%.

Sense comptar la recapitalització dels bancs, el vermell espanyol va ser del 7,1%, per sobre del mesurament oficial del Govern per a cap d'any de 6,98% i molt per sobre de la meta original de Madrid, de 6,3 %. Malgrat això, les autoritats de la UE van valorar els esforços "creïbles" que realitza el Govern de Rajoy per treure el país de la crisi i avaluen donar-li més termini per complir amb la meta del 3%.

Retalls, una altra vegada sota la lupa


Malgrat tot, la zona euro de 17 nacions llueix un panorama bastant millor que el de 2010. El seu dèficit fiscal combinat va ser de 3,7% del PIB, que es compara amb el 4,2% el 2011 i 6,5% el 2010. El 2012 l'únic país que va presentar un superàvit públic va ser Alemanya, tot i que la xifra és més aviat discreta: 0,2%.

Les retallades pressupostàries són al centre de l'estratègia de la zona euro per superar una crisi del deute públic de tres anys. Però també se'ls culpa per un nociu cicle en què els governs s'ajusten, les empreses fan fora empleats, els europeus compren menys i els joves perden esperances d'aconseguir treball. Pel mateix, diferents governs han posat en dubte l'efectivitat d'aquesta mesura.

"Hem de combinar la indispensable correcció de les finances públiques, enormes dèficits, enorme deute públic (...) amb mesures adequades per al creixement", va dir el president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, en un discurs a Brussel·les just abans de la divulgació de les dades d'Eurostat.

La comissió decidirà el 29 de maig si recomana als ministres de Finances de la UE que donin a París i Madrid fins al 2015 per reduir les seves escletxes fiscals al 3 per cent del PIB, el que segons els plans actuals, ha d'ocórrer en 2014. Grècia, per exemple, té termini fins a 2016, atenent la delicada situació financera d'aquest país.

El dèficit de 2012, sense les trampes de Montoro, és del 10'6%

L'oficina estadística de la UE, l'Eurostat, publica aquest dilluns la xifra final validada de dèficit públic d'Espanya el 2012, que se situarà al voltant del 10,6% del PIB, incloent les ajudes a la banca. El 2011, els números vermells dels comptes públics van quedar en el 9,4% del PIB, comptant els fons per al sistema financer.

La Fiscalia obre diligències contra NNGG del PP a Castelló per la seva campanya contra els professors

La Fiscalia investigarà la campanya de Noves Generacions del PP de Castelló nominada Que no t'emboliquin! en la qual instaven als estudiants a delatar i denunciar els seus professors per "adoctrinament". Després de la denúncia del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEPV), s'han obert diligències contra NNGG i es designarà un fiscal instructor.

La campanya "en contra de l'adoctrinament en les aules" dels cadells del PP es va iniciar al març i demana als xavals que facin "arribar les seves queixes de manera totalment anònima a través del correu electrònic". "Ja que creiem que l'alumne ha ser educat perquè pugui treure les seves pròpies conclusions. Ens oposem a la imposició d'idees i ideologies", expliquen al seu web.

"Caça de bruixes"
El sindicat de docents presentar una denúncia contra l'organització juvenil del PP el 27 de març per considerar la seva campanya "una caça de bruixes contra el professorat i atempta contra la llibertat d'expressió, a més de constituir un delicte relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, incitar a l'odi ia la violència contra el professorat".

Actuacions irregulars
L'STEPV creu que la campanya del PP demana als joves que duguin a terme actuacions irregulars perquè "desvetlla situacions emparades per la llei de protecció de dades de caràcter personal i coacciona la llibertat del professorat".

No la retiren
Després de conèixer la decisió de la Fiscalia, el sindicat ha demanat a Noves Generacions que retirin la campanya que encara segueix vigent i que cessin els seus atacs al col·lectiu de professors en uns moments en els que estan sotmesos a retallades de tota mena en les seves condicions laborals. Per la seva banda, l'organització juvenil de la dreta insisteix a mantenir la seva iniciativa, que va fracassar estrepitosament a les xarxes socials i es va convertir en objecte de burla.

Els Gómez Acebo van fer un 'pelotazo' de 1,5 milions

Bruno Gómez Acebo, nebot del Rei, i Marcos Gómez Acebo, nebot de la seva germana, la infanta Pilar de Borbón, van ocultar a Juan Carlos la comissió milionària que es van embutxacar per intermediar en la venda de Villa Giralda, una mansió que el monarca havia heretat del seu pare, Juan de Borbón, a la luxosa urbanització madrilenya Porta de Ferro, segons han revelat fonts molt properes a La Zarzuela.

Villa Giralda, batejada amb aquest nom en honor a la residència en la qual don Joan de Borbó i la seva esposa, donya Maria de les Mercès, van viure durant el seu exili a Estoril (Portugal), va ser venuda en 2002 pel Rei i les seves dues germanes a comercialitzadora Peninsular d'Habitatges (CPV), una cooperativa en fallida i intervinguda judicialment que va estafar més de 1.200 famílies madrilenyes i els promotors estan avui a la presó. El monarca i les seves germanes van cobrar 2,7 milions d'euros repartits a parts iguals, mentre que els Gómez Acebo es van embutxacar una inusitada comissió de 1,5 milions.

Els síndics de la fallida, encarregats de recuperar els gairebé 30 milions d'euros estafats per CPV per repartir-los entre els creditors de la societat, van reclamar a Bruno i Marcos Gómez Acebo que retornessin els 1,5 milions d'euros cobrats en concepte de comissió per intermediar en l'operació i passaran a engrossir la llista de creditors. Davant la negativa d'aquells a reintegrar aquesta quantitat, els síndics van presentar una demanda de retroacció contra els familiars de Juan Carlos. El passat 8 de novembre ambdós es van asseure a la banqueta del Jutjat de Primera Instància número 17 de Madrid, que encara no ha dictat sentència.

El Rei i les seves germanes van confiar la venda de Villa Giralda als Gómez Acebo, i aquests es van posar en contacte primer amb la immobiliària Marol SL i, a continuació, amb els gestors de CPV condemnats, Francisco García Moreno i els seus dos fills, Javier i Miguel Ángel García Sánchez. Quan CPV, a instàncies de Bruno i Marcos Gómez Acebo, va mostrar a Marol seu interès per la mansió, aquells comunicar al Rei que la cooperativa estava disposada a pagar gairebé 2,8 milions, dels quals la immobiliària es portaria una comissió del 3% . Però ocultar al monarca que havien pactat sota mà amb García Moreno un cop de pilota molt més gran.

Tres mesos abans de l'estafa

García Moreno va pagar en total per Villa Giralda gairebé 4,3 milions d'euros, però el Rei, la infanta Pilar i la infanta Margarida de Borbó "només" van cobrar 2,7 milions, la resta, excepte els 90.000 euros que la immobiliària Marol ingressar en concepte de comissió, s'ho van embutxacar els Gómez Acebo a esquenes del monarca. L'operació immobiliària, en què va intervenir José Manuel Moreno Romero, comte de Fontao i assessor jurídic de Juan Carlos -que va signar les escriptures en el seu nom-, es va tancar tot just tres mesos abans que esclatés l'escàndol de CPV, quan la cooperativa d'habitatges va entrar en fallida després apoderar-se dels estalvis que li havien confiat més de 1.200 famílies.

Els gestors de CPV condemnats van pagar una comissió tan voluminosa als Gómez Acebo, segons les fonts consultades, per intentar emmascarar el seu engany a les famílies estafades, que difícilment sospitarien d'una cooperativa tan solvent capaç d'adquirir una mansió a Porta de Ferro propietat de la mateixa família reial (vegeu l'àlbum amb les fotos de Villa Giralda). Els afectats havien pagat una mitjana de 500.000 pessetes -3.000 euros-en concepte de senyal i un milió més d'entrada -6.000 euros-per uns habitatges als barris de Sanchinarro, Les Taules i Montecarmelo, a la zona nord de Madrid, que mai van arribar a construir-se.

Síria: Rússia adverteix l'UE sobre el subministrament d'armes als terroristes

El ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, ha advertit aquest dilluns a la Unió Europea (UE) que l'aixecament de l'embargament d'armes a Síria per tal de facilitar el subministrament d'equip bèl·lic a l'oposició siriana es considera una violació de les lleis internacionals. Bèlgica tem el retorn dels 600 europeus entrenats pels terroristes que l'OTAN finança a Síria. Jordània ofereix el seu espai aeri a Israel per missions a Síria.

"Pel que fa a la prohibició declarada pels països occidentals sobre el subministrament d'armes a l'oposició siriana, doncs no hi havia necessitat d'això, ja que ho prohibeix la mateixa llei internacional", ha subratllat Lavrov.

El titular rus ha posat èmfasi que l'aixecament públic d'aquest embargament no eliminarà les obligacions internacionals dels països de la UE que prohibeixen el subministrament d'armes i municions a subjectes no estatals.

Així mateix, ha apuntat que té programat reunir-se dimarts amb el seu homòleg nord-americà, John Kerry, a Brussel·les, per tal d'analitzar la situació a Síria.

França i el Regne Unit exigeixen a la Unió Europea aixecar l'embargament d'armes destinades a les bandes opositores a Síria, mentre que han amenaçat amb lliurar més armament als terroristes en el cas que no s'assoleixi un acord al respecte.

D'altra banda, diversos països europeus estan en contra del pla francès-britànic, doncs, argumenten que el subministrament d'armes a Síria provocaria la intensificació del conflicte que viu el país àrab des de fa 23 mesos.

Des de març de 2011, Síria és escenari de disturbis que s'han cobrat la vida de moltes persones, entre elles nombrosos membres de les forces de seguretat sirianes.

Damasc ha acusat països estrangers d'avivar els tumults al país en finançar i armar els grups armats, a més de denunciar que els disturbis són orquestrats des de l'exterior, una prova d'això és el gran nombre d'insurgents estrangers en files de l'oposició .

Bèlgica tem retorn d'europeus entrenats per oposició siriana


El ministre d'Exteriors de Bèlgica, Didier Reynders, ha manifestat la seva preocupació pel possible retorn a Europa dels joves radicalitzats europeus que combaten al costat dels grups terroristes a Síria contra el Govern de Damasc i pel risc que això comporta.

Aquest dilluns, en una reunió dels Vint a Luxemburg, el canceller belga ha demanat una acció de la Unió Europea (UE) per abordar el retorn dels joves europeus que combaten juntament amb l'autodenominada oposició a Síria i que han estat entrenats pels terroristes.

"És una preocupació, així que espero que puguem discutir aquest matí i potser impulsar una acció europea en la matèria. Com acompanyar aquest tipus de coses quan veiem els actes terroristes com els que hi ha hagut a Boston, als Estats Units (...) Podem témer què passarà en els nostres països si aquests joves tornen després d'haver estat formats en el terrorisme i en l'acció violenta " , diu Reynders, encara que oblida comentar que part d'Europa, inclosa Bèlgica, està secundant amb armes i tot tipus de suports a aquests mateixos terroristes que atempten contra el Govern legal de Síria.

El canceller belga mostra la seva inquietud, però anuncia, en el que és una veritable paradoxa, que en els pròxims dies discutirà amb el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, l'augment al suport a l'oposició siriana.

Al mateix temps que l'Occident es preocupa per la seguretat del seu territori, dóna suport i finança els grups i accions terroristes en països de l'Orient Mitjà com Síria.

La policia belga va detenir fa un temps a 6 persones acusades de reclutar als joves perquè s'uneixin a les files dels grups terroristes sirians que lluiten contra el Govern de Damasc.

Segons les autoritats belgues, unes 80 persones originàries de Bèlgica han estat enviades a Síria per participar a la guerra que sostenen les bandes armades contra les forces de seguretat del país àrab, i fins ara diversos han perdut la vida.

Segons un recent estudi, d'entre 140 a 600 europeus s'han traslladat a Síria des del començament del conflicte, fa més de dos anys, per unir-se als grups armats en aquest país àrab.

Jordània ofereix el seu espai aeri a Israel per missions a Síria


Jordània ha donat permís perquè el seu espai aeri sigui utilitzat per avions teledirigits (drones) del règim d'Israel per tal de dur a terme missions d'inspecció a Síria, ha revelat aquest dilluns el diari francès 'Le Figaro'.

Segons el diari gal, que va citar a una font militar occidental, el rei jordà, Abdul · là II, va prendre aquesta decisió durant la visita del president dels Estats Units, Barack Obama, el país àrab, els dies 22 i 23 del març passat.

D'acord amb la font, Jordània ha habilitat dos passadissos aeris per als drones israelians que per evitar ser detectats pels dispositius antiaeris sirians, volen a la nit i mitjançant l'armament que porten a bord poden atacar objectius en qualsevol punt de Síria.

El passat 17 d'abril, el president sirià, Bashar al-Assad, va acusar Jordània de permetre la lliure circulació dels grups armats sirians a través de les seves fronteres.

Segons Damasc, Amman està "jugant amb foc" en permetre que els Estats Units i altres països utilitzin el territori jordà per entrenar i armar militants que busquen enderrocar el Govern sirià.

Dimiteix el gerent de l'Hospital de Sant Pau

Tots són problemes a l'Hospital de Sant Pau. El director gerent de l'hospital, Xavier Corbella, ha dimitit aquest matí enmig de la tempesta que envolta des de fa mesos a la institució, immersa en una greu crisi i amb la major part dels antics gerents de l'hospital imputats per un cúmul de pagaments i adjudicacions irregulars investigades per un jutjat de Barcelona.

La dimissió de Corbella arriba dos dies després que EL PAÍS publiqués la llista d'un miler de propietats que formen l'ingent patrimoni de la institució, que no obstant això travessa greus problemes financers.

En un confús comunicat intern el president, Xavier Pomés, ha explicat que el gerent s'havia acollit a una baixa mèdica "fruit d'uns problemes de salut que ja venia patint des de feia uns dies". El comunicat continua: "Desgraciadament, he rebut aquest matí la carta de renúncia". Però Pomés atribueix més endavant la dimissió de Corbella a "una injustificable campanya en contra per part d'un grup de treballadors" que "han començat una operació de descrèdit i de calúmnies".

L'Hospital de Sant Pau es va dividir en l'any 1991 en dues fundacions, la patrimonial i l'encarregada de la gestió del centre sanitari. La primera, amb un control de facto de l'Església, està participada per la Generalitat i l'Ajuntament. A la segona té majoria la Generalitat. A ambdues fundacions es va sumar el 1992 una tercera, centrada en la investigació. Els treballadors han denunciat que les rendes del patrimoni es queden a la fundació privada i no reverteixen en la de gestió, els dèficits acaba cobrint la Generalitat.

El Patronat de la fundació de gestió nomenarà el proper 24 d'abril a funcions a una persona "perquè s'encarregui dels assumptes de tràmit", mentre que el Protectorat de la Fundació no prengui una decisió.

CiU va regalar a la secta nazicatòlica 300 milions d'€

L'hospital de Sant Pau va rebre en l'últim Govern de Jordi Pujol (CiU, 1999-2003) la major donació dels seus sis segles d'història: la propietat de l'edifici del nou hospital, construït a partir de 2001 i inaugurat el juliol de 2009. La Generalitat va prendre aquesta decisió, tot i que l'immoble havia de ser enterament finançat amb fons públics -va tenir un cost de 293 milions d'euros, gairebé 500 si es tenen en compte les despeses financeres fins 2032-, i que anava a quedar en mans de la fundació controlada per l'Església catòlica que gestiona el patrimoni de la institució.

El patrimoni ocult -i robat- de l'Hospital Sant Pau

Ha estat durant dècades una de les llistes més ben guardades de Barcelona per part de l'esglèsia i els seus còmplices nazicatòlics en l'espoli i robatori de les propietats públiques. Inclou el miler d'habitatges, edificis, garatges, locals, naus industrials i finques rústiques repartits per tot Catalunya que formen l'ingent patrimoni de l'hospital de Sant Pau. EL PAÍS ha tingut ara accés per primera vegada a un registre al qual la greu crisi que viu la institució religiosa i el seu hospital han posat en l'ull de l'huracà.

President de Nestlé: «L'aigua no és un dret; hauria de tenir un valor de mercat i ser privatitzada»

Peter Brabeck-Letmathe, un empresari austríac que des de l'any 2005 exerceix com a president del grup sionista Nestlé-el major monopoli de productes alimentaris del món-, considera que s'hauria privatitzar el subministrament d'aigua perquè com a societat prenguéssim consciència de la seva importància i acabéssim amb el malbaratament que es produeix en l'actualitat. Nestlé és el líder mundial en la venda d'aigua embotellada, és a dir, aigua pública que beneficia les seves màfies imperials.

Unes paraules les seves que provoquen cert estupor, sobretot si es té en compte que Nestlé és el líder mundial en la venda d'aigua embotellada. Un sector aquest que li reporta el 8% dels seus ingressos totals, que el 2011 van ascendir fins als 68.580 milions d'euros.

Però Brabeck ha sortit al pas d'aquestes i altres crítiques per remarcar que el fet que molta gent tingui la percepció que l'aigua és gratuïta fa que en massa ocasions no se li doni el valor que té i es malgasti. Per aquest motiu sostingui que els governs han de garantir que tothom tingui 5 litres d'aigua diària per beure i altres 25 litres per a la seva higiene personal, però que la resta del consum s'hauria de gestionar seguint criteris empresarials.

Malgrat el rebuig que provoquen els seus postulats, fa temps que els defensa sense miraments, amb entrevistes com aquesta que apareix en el següent vídeo en què qualifica d'extremistes a les ONG que sostenen que l'aigua hauria de ser un dret fonamental.

En la seva opinió, l'aigua hauria de ser tractada com qualsevol altre bé alimentari i tenir un valor de mercat que vingués establert per la llei de l'oferta i la demanda (!). Només d'aquesta manera, apunta, emprendríem accions per limitar el consum excessiu que es dóna en aquests moments. Tota una ànima caritativa el senyor Peter Brabeck-Letmathe

ERC es vol penjar la medalla de l’impost sobre pisos buits; CCOO i ICV-EUiA demanen mesures més ambicioses

La intenció expressada pel Govern català d’implantar una taxa als pisos buits en mans de la banca i els promotors immobiliaris ha estat rebuda amb crítiques per part del PP, amb escepticisme per ICV-EUiA i PSC i el sindicat CCOO i amb aplaudiments per ERC. Els republicans, de fet, s’han atribuït el mèrit d’una mesura que només s’implantarà en 70 municipis, segons ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

La formació més critica amb la nova taxa ha estat el PP, que a través de la seva presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, ha denunciat que la política del Govern de Mas sigui “crear més impostos per a tot el món”. En política d’habitatge, de moment el PP s’ha limitat a tombar la ILP de la PAH i altres entitats i a presentar un lleuger maquillatge a la llei hipotecària actual, amb uns retocs que no serviran per acabar amb el drama dels desnonaments, segons la plataforma que lluita per garantir el dret a un habiatge digne.

Des d’ERC, Anna Simó ha assegurat que la mesura anunciada per Vila és una de les aportacions que van fer al pacte de governabilitat amb CiU subscrit al desembre. Simó ha afegit que confia que el nou gravamen tingui "un tipus prou elevat" per dissuadir la possessió de pisos buits. Simó ha assegurat que la mesura únicament "s'aplicaria sobre els pisos procedents d'execucions hipotecàries dels últims 10 anys" i que són propietat d'entitats financeres i persones jurídiques.

Menys complaent ha estat ICV-EUiA. La coordinadora nacional dels ecosocialistes, Dolors Camats, ha fet una crida a CiU a sumar-se a la llei del mínim vital, que han presentat al Parlament, i que pretén, entre d'altres, expropiar l'ús dels habitatges buits de les entitats financeres intervingudes. Camats ha recordat que va ser CiU qui va tombar la possibilitat d’expropiar els pisos buits de les entitats financeres, modificant la llei d’habitatge del tripartit.

Fora del Parlament, el sindicat CCOO ha emès un comunicat en què celebra que s’implentin mesures fiscals que “desincentivin l'existència de pisos buits”. L’organització alerta que si la Generalitat es limita a establir una taxa pels pisos buits a bancs i immobiliàries sense acompanyar-la de mesures concretes que afavoreixin el lloguer social, “aquesta iniciativa pot servir per a incrementar la recaptació però no per a atendre les necessitats socials d'habitatge de milers de ciutadans”. Per tot plegat, CCOO defensa que s’obligar a posar en lloguer els habitatges buits, que es posin en marxa programes de rehabilitació d’habitatges per posar en lloguer socials els pisos usats buits que necessitin reformes i que es creï un parc públic de lloguer social.

Brussel·les recomana negociar l'adhesió de Sèrbia a la UE després del forçat acord sobre Kosovo

La Comissió Europea ha recomanat aquest dilluns l'obertura de negociacions d'adhesió de Sèrbia a la Unió Europea, després de l'acord assolit el passat divendres pel que Belgrad acceptava normalitzar les seves relacions amb Kosovo seguint el xantatge de la UE neoliberal: "La Comissió considera que Sèrbia ha complert el criteri prioritari consistent a prendre mesures per a una millora visible i durable de les seves relacions amb Kosovo", segons la Comissió en un informe enviat als ministres d'Exteriors europeus.

"En conseqüència, la Comissió recomana l'obertura de negociacions amb Sserbia per a una adhesió a la Unió", conclou.

Aprovat per ambdós governs

El Govern serbi ha aprovat aquest dilluns l'acord aconseguit divendres, que haurà encara ser ratificat pel Parlament. Segons ha precisat en un comunicat, el Govern de Sèrbia ha demanat a ministeris i altres organismes prendre ja mesures per iniciar la implementació del compromís.

A Kosovo, el document ha estat aprovat pel Parlament durant la matinada de dilluns, en una sessió extraordinària en què ha obtingut dos terços dels vots.

L'acord va ser assolit el passat dia 19 a Brussel·les després de deu rondes de difícil diàleg entre els primers ministres serbi, Ivica Dacic, i kosovar, Hashim Thaci -acusat de narcotràfic, robatori d'organs i ser capo de la màfia albanesa-, afavorit per la cap de la diplomàcia de la Unió Europea (UE), la baronesa 'neoliberal' Catherine Ashton.

Oposició dels serbokosovars

El compromís ha 15 punts, centrats principalment en l'autonomia per als serbis que viuen a Kosovo i en les competències que assumirà la comunitat de municipis amb majoria sèrbia.

No obstant això, aquestes comunitats han anunciat que rebutgen l'acord per considerar perjudicial per als seus interessos en la mesura que l'autonomia pactada està sota la legislació kosovar.

Els serbokosovars podrien decidir aquest dilluns, en una manifestació de protesta a la dividida ciutat de Mitrovica, la creació d'una assemblea de la seva regió, una institució no prevista en l'acord de Brussel · les.

Sèrbia no reconeix la independència de Kosovo que, autoproclamada el 2008 per la majoria albanesa, va rebre el suport dels Estats Units i la majoria dels socis de la UE, però no de Rússia ni la Xina. Espanya és un dels països que no reconeix Kosovo.

Més de 300 Mossos increpen Espadaler per les retallades i la politització del cos

Més de 300 agents dels Mossos d'Esquadra, molts d'ells membres del col·lectiu Mossos en Lluita, han escridassat el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, a la seva entrada a l'acte institucional del Dia de les Esquadres [a la imatge], que s'ha celebrat dilluns a l'Auditori de Barelona. Els sindicats CCOO, CAT i SPC han organitzat un acte anomenat Esquadres Alternatives, una celebració paral·lela i reivindicativa al Dia de les Esquadres, en desacord amb les polítiques de la conselleria d'Interior, que retalla en material i permet la precarització de les condicions de treball dels agents mentre preveu requipar els antiavalots i els membres del Govern català i els alts càrrecs del cos segueixen gaudint dels mateixos privilegis.

Els agents participants a l'acte alternatiu han criticat l'event institucional i l'han titllat de "prostitució", doncs han considerat que no es reconeix el treball dels professionals, sinó d'aquelles persones que no han treballat mai per la ciutadania ni al carrer, i que no coneixen les condicions dolentes amb les quals conviuen els agents, com podria ser el cas de Salvador Alemany, president d'Abertis, condecorat en l'acte oficial.

També han recalcat la situació d'"indigència absoluta" en què es troba la seguretat pública de Catalunya després de les retallades en mitjans, formació i seguretat i han recalcat que "no és lògic" que s'hagin rebaixat un 30% les retribucions dels Mossos, les beques menjador, les indemnitzacions per vestidor i que les comissaries estiguin brutes i en mal estat. A més a més han criticat l'ús partidista i politizat que s'ha fet dels Mossos en fets mediàtics en els que, segons la seva opinió, s'ha tret gran rèdit polític com, per exemple, el cas de Método 3, l'última vaga general o les polèmiques entre CiU i el PP, pel que han assegurat que "volem una policia neta de corrupció que treballi pels interessos de les persones".

Acte de les Esquadres Altrenatives
En l'acte de les Esquadres alternatives, que s'ha pogut seguir a la xarxa social Twitter amb l'etiqueta #esquadresalternatives, s'han repartit premis simbòlics i diferents felicitacions i homenatges a persones i col·lectius no reconeguts en l'acte oficial. En primer lloc, s'ha felicitat públicament el col·lectiu de Policies Indignats, després els agents acampats a Vielha, en protesta per les condicions del servei i l'allotjament, i també els veïns de Bàscara, en lluita contra el pas de camions per la N-II al seu municipi.

També s'ha convocat un concurs fotogràfic per denunciar la precarietat de les instal·lacions que ha guanyat el barracó de l'ABP de Sants, i en segon lloc ha quedat el recull gràfic dels Mossos de Vielha. A més a més, s'han donat premis a algun sindicats i també han lliurat tisores de ferro, bronze, plata i or a Espadaler, al sotsdirector general de Recursos Humans, Josep Maria Sanz, al director general, Manel Prat, i al president de la Generalitat, Artur Mas, respectivament. L'acte ha acabat amb una xoriçada popular.

Acampats davant la casa de Mas
Per altra banda, dos agents han passat la nit de diumenge a dilluns acampats davant la casa del president de la Generalitat, Artur Mas, per denunciar també la precarietat laboral i com a prèvia al Dia de les Esquadres. Agents de servei van desplaçar-se al lloc i van identificar els dos acampats, tot i que els van deixar seguir amb l'acampada fins el matí de dilluns.

El Suprem condemna a sis anys de presó l'expresident de l'ONG Anesvad

Sis anys de presó i no hi ha marxa enrere. El Tribunal Suprem ha ratificat la pena que l'Audiència Provincial de Biscaia va imposar a José Luis Gamarra l'abril de l'any passat per un delicte continuat d'apropiació indeguda de fons. L'expresident de l'ONG Anesvad s'havia apoderat de més de 7,5 milions d'euros procedents d'aportacions de socis, col·laboradors i donacions a l'entitat entre 1996 i 2006.

L'Audiència Provincial de Biscaia va condemnar a Gamarra a tornar a Anesvad 3.263.189 euros, la quantitat que li falta per abonar del total que es va emportar de l'ONG. L'Audiència de Biscaia considerava provat que Gamarra, president d'Anesvad des de la seva fundació fins a 2007, es va apropiar entre 1996 i 2006 d'una mica més de 7,5 milions de l'ONG que va passar a comptes "opacs" que ell gestionava i que no figuraven en la comptabilitat de l'ONG, amb seu a Bilbao. Amb part d'aquests diners va atorgar gratificacions i va donar crèdits sense interès a empleats d'Anesvad, va comprar un cotxe a la seva neboda, va pagar part del seu habitatge habitual, va sufragar despeses personals i realitzar inversions.

Els fons provenien d'aportacions de socis i col·laboradors d'Anesvad, ja fos per operacions genèriques de l'ONG com per a projectes concrets com la leproseria de Culión (Filipines) o Missió Xina. Procedien també de donacions, inclosos 983.605 euros d'un compte a Suïssa que un particular va deixar en herència a Anesvad i que Gamarra va traspassar a un compte al seu nom oberta en aquest mateix país.

Els magistrats van aplicar a Gamarra l'agreujant que el delicte és continuat i que es cometés sobre "béns de reconeguda utilitat social" que havien de ser destinats a projectes socials i humanitaris. També van considerar com a atenuant el fet d'haver tornat part dels diners dels que es va apropiar.

L'advocat de Gamarra va argumentar davant el Suprem que la denúncia que va donar lloc al procés havia estat anònima i que amb això s'havien vulnerat els drets fonamentals del condemnat. El tribunal va respondre que això no impedeix que els fets siguin investigats.

La sentència del Suprem recull els fets que l'Audiència havia provat en la seva sentència i relata com Gamarra, cònsol honorari a Filipines, emprava per a aquest càrrec, que no estava retribuït, "els mitjans materials i personals d'Anesvad". Això ho va fer sense abonar per això la correlativa contraprestació ", entre els anys 1996 i 2006, i disposant de fons que eren propietat de l'ONG per a" fins particulars propis o aliens".

El canceller sud-coreà cancel·la el viatge al Japó en protesta per l'exaltació de criminals de guerra

El ministre d'Afers Exteriors de Corea del Sud, Yun Byung-se, ha cancel·lat el seu viatge al Japó en protesta per les visites de ministres nipons al santuari Yasukuni de Tòquio, on honoren militars japonesos, inclosos 14 criminals de guerra jutjats després de la Segona Guerra Mundial. Foto: McArthur i Hirohito, el nou pacte del feixisme a Àsia a la fí de la II Guerra.

"Lamentem molt la visita a aquest santuari d'alts càrrecs del Japó per retre tribut a uns militars criminals que van causar tant dolor i sofriment al nostre poble", va dir un portaveu de la cancelleria de Corea del Sud, així com qualificar de "conducta irresponsable" la visita a aquest temple del primer ministre japonès Taro Aso.

El canceller sud-coreà planejava sostenir negociacions amb el seu homòleg japonès Fumio Kishida durant la seva visita de dos dies a Tòquio, per ampliar la cooperació entre nous gabinets de ministres de tots dos països, ha informat.

Les autoritats japoneses van dir lamentar la cancel·lació d'aquesta visita. El secretari general del Gabinet nipó, Yoshihide Suga, va explicar que no eren visites oficials sinó privades a aquest temple "en què es rendeix tribut a les ànimes de tots els combatents que van donar les seves vides per l'emperador i el gran Japó en diferents guerres".

Corea del Sud guarda un record dolorós del règim colonial del Japó de 1910 - 1945, que prohibia l'ensenyament en llengua coreana a les escoles i exigia als coreans canviar els seus noms per japonesos. Centenars de milers de coreans van ser portats per la força per treballar al Japó.

Les relacions entre el Japó i Corea del Sud es van refredar després de la visita a l'illa disputada de Dokdo/Takeshima de l'expresident sud-coreà Lee Myung-bak, que va indicar com a causa de tal viatge la negativa de Tòquio de reconèixer el caràcter cruel del seu règim colonial.

Feixistes del govern japonès visiten el santuari per a criminals de guerra de Yasukuni

El viceprimer ministre japonès Taro Aso va visitar aquesta tarda el polèmic santuari Yasukuni, on s'honora a diversos criminals i assassins de masses japonesos de la Segona Guerra Mundial, enmig del festival de primavera de tres dies del santuari que ha començat avui. El primer ministre Shinzo Abe, que va dir prèviament que no visitarà el santuari durant el festival, el va obsequiar un arbre "masakaki" amb el seu nom escrit sota el títol de primer ministre. Aquest tipus d'arbres s'usa en els rituals del santuari.

Iaioflautes i PAH contra la criminalització judicial dels moviments socials

Desenes d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i dels Iaioflautes, el col·lectiu d'activistes jubilats, han ocupat pacíficament la Ciutat de la Justícia de Barcelona per denunciar la persecució, repressió i criminalització per part de la justícia dels moviments socials reivindicatius. En una acció conjunta amb diferents col·lectius, una desena d'activistes han entrat al vestíbul de la Ciutat de la Justícia de Barcelona per denunciar la repressió i han demanat reunir-se amb el gerent i el degà.

Els activistes, que han desplegat pancartes contra les retallades, la corrupció i contra la repressió de les lluites socials [a la imatge], han patit alguns moments de força tensió amb els guardes de seguretat de la Ciutat de la Justícia, que han impedit la premsa gravar dins les instal·lacions i que han arribat a empènyer alguns dels activistes. Els ocupants que han demanat reunir-se amb el gerent i el degà.

L'acció estava convocada per l’Assemblea de Treballadors i Treballadores de Ciutat de la Justícia, la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia del Col·legi d’Advocats de Barcelona, la PAH, Rereguarda en Moviment i els Iaioflautas, i recolzada per Amnistia Internacional, i ha volgut denunciar la #InjusticiaDeLaJusticia, tal i com resumeix l'etiqueta que han fet servir per narrar l'acció a través de la xarxa social Twitter.

En un comunicat, els activistes asseguren que "la criminalització de la protesta tampoc és nova. Però s’accelera quan creix la resistència". En concret, denuncien l'actual "major contundència policial i judicial. Demà, restriccions al dret de reunió, prohibició d’ocultar el rostre en les manifestacions i designació de fiscals especialitzats en “guerrilla urbana”.

Més tard, obertura de webs perquè els “ciutadans” puguin delatar als “antisistema”, ampliació de conductes constitutives d’atemptat contra l’autoritat, assimilació de les protestes a conductes terroristes o prototerroristas, el monitoratge policial de les xarxes socials. És el dret penal de l’enemic. El que no té empatx a anar “més enllà de la llei”, com deia el ex-conseller Puig. O a recórrer a la “enginyeria jurídica” si cal treure’s del damunt alguna garantia incòmoda, com diu el ministre Fernández Díaz. És el dret penal de l’enemic, que criminalitza a qualsevol que gosi alçar la veu. Que expulsa de les places als indignats, que tracta com a “rates” als vaguistes, com a “nazis” als desnonats"

CiU va regalar a la secta nazicatòlica 300 milions d'€

L'hospital de Sant Pau va rebre en l'últim Govern de Jordi Pujol (CiU, 1999-2003) la major donació dels seus sis segles d'història: la propietat de l'edifici del nou hospital, construït a partir de 2001 i inaugurat el juliol de 2009. La Generalitat va prendre aquesta decisió, tot i que l'immoble havia de ser enterament finançat amb fons públics -va tenir un cost de 293 milions d'euros, gairebé 500 si es tenen en compte les despeses financeres fins 2032-, i que anava a quedar en mans de la fundació controlada per l'Església catòlica que gestiona el patrimoni de la institució.

De fet, la milionària aportació del Govern català es va justificar com el seu pagament per entrar -amb un pes minoritari- en la 'Molt Il·lustre Administració', la històrica institució que des de 1401 espolia l'hospital i la seva milionària herència immobiliària i que estava fins llavors formada pel Capítol Catedralici i l'Ajuntament de Barcelona robant a dues mans.

La fundació que es va quedar amb l'edifici -coneguda a l'hospital com la "privada" o la "patrimonial"-, és la que també atresora una gran cartera immobiliària d'un miler d'edificis, solars, finques rústiques i naus industrials rebuts al llarg del temps en forma de donatius i herències perquè l'hospital seguís amb la seva tasca assistencial. La patrimonial va ser creada el 1991 segons un model que va apostar per separar l'assistència mèdica -que va quedar en mans d'una altra fundació, també creada aquest any i coneguda com de "gestió"- dels actius immobiliaris.

Sant Pau va sumar el 1992 una tercera fundació, dedicada a la investigació, a les dues anteriors. La Generalitat pretén ara copiar aquesta separació entre patrimoni i gestió a altres hospitals com el Clínic.

Un grup de treballadors i dos sindicats han denunciat ara als responsables de Sant Pau perquè les rendes que ingressa la patrimonial -uns 10 milions d'euros només per les finques urbanes- "no reverteixen en la finalitat pel qual van ser donats, que és la atenció als malalts de l'hospital, sinó que es queden a la mateixa fundació, que actua com una immobiliària", segons una de les denunciants, Carme Pérez.

El president de l'hospital, Xavier Pomés, ha declinat contestar les preguntes d'aquest diari. Pomés sí que ha concedit en els últims dies sengles entrevistes a Catalunya Ràdio i Rac1, en què ha repetit que l'hospital es troba en una "situació molt delicada" que posa en "risc" el seu futur. El president de Sant Pau atribueix aquesta situació a dos fets.

El primer, les denúncies presentades per aquests treballadors, que estan sent investigades pel jutjat d'instrucció 22 de Barcelona i que han destapat un cúmul de pagaments i adjudicacions irregulars que han portat el jutge a imputar bona part dels gestors de l'hospital en la darrera dècada. El segon perill seria, segons Pomés, la "insuficient finançament" que Sant Pau rep de la Generalitat.

Es dóna la circumstància que l'actual president de Sant Pau va ser entre 2002 i 2003 conseller de Salut -va succeir en el càrrec Eduard Rius- en el Govern de Jordi Pujol que va lliurar l'edifici a la institució.

Malgrat les queixes de Pomés sobre el finançament que rep l'hospital, Sant Pau ha estat un dels centres sanitaris catalans que més recursos ha rebut de la Generalitat. A més del finançament del nou hospital i del pagament anual pels seus serveis a la sanitat pública -309.600.000 el 2011-, Sant Pau també va rebre el 2007 de forma extraordinària un crèdit de 257 milions d'euros del Departament de Salut per a cobrir el dèficit generat des de 1991, any de la divisió de l'hospital en diverses fundacions.

Malgrat posar el comptador a zero en 2007, Sant Pau va seguir generant nous dèficits, el que va portar a la Generalitat a intervenir el centre fa un any per un forat superior als 18 milions d'euros. Els treballadors i sindicats que han presentat la denúncia responsabilitzen la divisió entre patrimoni i gestió de l'origen d'aquests dèficits i acusen la patrimonial d'acumular rendes mentre l'hospital es veu obligat a emprendre dures retallades en els seus serveis i en les condicions laborals dels seus treballadors.

El patrimoni ocult -i robat- de l'Hospital Sant Pau

Ha estat durant dècades una de les llistes més ben guardades de Barcelona per part de l'esglèsia i els seus còmplices nazicatòlics en l'espoli i robatori de les propietats públiques. Inclou el miler d'habitatges, edificis, garatges, locals, naus industrials i finques rústiques repartits per tot Catalunya que formen l'ingent patrimoni de l'hospital de Sant Pau. EL PAÍS ha tingut ara accés per primera vegada a un registre al qual la greu crisi que viu la institució religiosa i el seu hospital han posat en l'ull de l'huracà.

Dos mossos passen la nit davant la casa de Mas en contra de les retallades

Dos agents dels Mossos d'Esquadra han passat la nit dormint davant la casa del president de la Generalitat, Artur Mas, en protesta per les retallades en la policia catalana, han informat fonts sindicals. La protesta davant de la casa del president de la Generalitat s'ha produït just la nit anterior a què se celebri a Barcelona l'acte central del Dia de les Esquadres, el patró de la policia catalana.

Els sindicats dels Mossos d'Esquadra mantenen des de fa mesos un enfrontament obert en contra del govern català i el departament d'Interior, en protesta per les retallades salarials i materials que pateixen a causa de les restriccions pressupostàries.

Els dos agents que han passat la nit davant la casa de Mas portaven una petita pancarta amb el lema "Millor indignats que indignes". Precisament, els sindicats han convocat diversos actes de protesta davant l'Auditori de Barcelona, on avui el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, presidirà els actes centrals del Dia de les Esquadres.

ICV vol un front 'd'esquerres' encapçalat per la dreta per tornar a governar

Iniciativa-Verds, en la desena assemblea nacional, ha tornat a parlar d'un nou 'front d'esquerres' capaç de tornar a governar. En els parlaments que van cloure l'assemblea, els coordinadors nacionals Joan Herrera i Dolors Camats van cridar a la unitat de les 'esquerres alternatives' i van alertar del risc de fragmentació del moviment si no s'actuava coordinadament entre els 'diversos actors polítics i socials'. Crida a la unitat que ICV lliga amb la plataforma 'Procés Constituent' d'Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, l'arquebisbat i CiU.

'Cal un bloc social, polític i electoral ampli, no tan sols per a guanyar governs, sinó per a derrotar-los i ser majoria', va dir Herrera. I per a fer-ho, en paraules de Camats, no serviran 'ni la vella política ni les velles esquerres' i caldrà més mobilització. L'objectiu d'ICV -diuen- és obrir un procés constituent que combati les polítiques neoliberals i el capitalisme.

Oliveres, que també va parlar durant l'assemblea com a convidat, va dir, per sorpresa: 'Vinc a oferir-vos la nostra col·laboració per a poder arribar a una plataforma conjunta en les eleccions al Parlament.' Va destacar la importància que la ciutadania prengués consciència de la situació actual –'com ja ha fet ICV'– i que s'aplegués per actuar conjuntament contra les polítiques neoliberals. 'Vosaltres i nosaltres som el mateix', va exclamar el catòlic fidel a l'arquebisbat feixista Oliveres des del faristol dels brindis als col.locats. Herrera no va descartar que ambdues propostes poguessin convergir en una única opció electoral, samb la coherència habitual en els que treballen per Agbar, la companyia més mafiosa de Catalunya.

Un pas més cap a l'estat propi i el 'sí' a la consulta


Per una altra banda, en l'assemblea va quedar clar que el partit avança cada vegada més en el camí cap a l'estat propi. Dins la ponència política, aprovà una resolució que reivindicava una pregunta 'clara i inequívoca' a la consulta sobre l'estat propi per a Catalunya. En concret, el text insta el partit a tenir un paper actiu en el procés sobiranista i defensa una pregunta clara 'per tal que els catalans puguin escollir si es constitueixen o no en un estat propi que pugui decidir lliurement la seva relació amb l'estat espanyol'.

Així doncs, Iniciativa es decanta per una pregunta que es pugui respondre amb un sí o un no i posa fi al debat intern sobre si és necessari d'incloure-hi diverses respostes, com ara l'opció federal. La posició d'ICV sobre la independència es consultarà quan arribi el moment i se sàpiga la pregunta definitiva. Però els documents aprovats ahir mostren una clara majoria de partidaris de l'estat propi, contraris a 'mantenir la situació actual', i favorables al vot afirmatiu en la consulta. La proposta de resolució sobre el dret de decidir va ser aprovada per una àmplia majoria, amb tan sols onze vots contraris i quaranta-tres abstencions, dels més de sis-cents assistents al plenari.

Per començar a treballar en aquesta direcció, l'assemblea va decidir de crear un grup de treball intern sobre el dret de decidir, que s'encarregui de definir la pregunta de la consulta i de negociar-la amb la resta de forces polítiques. Aquest grup de treball també concretarà les propostes que s'hagin d'exposar en la comissió parlamentària i el pacte nacional pel dret de decidir.

Aval gairebé unànime al nou full de ruta del partit


Els delegats de l'assemblea també van aprovar sense cap vot contrari i només sis abstencions el document d'estratègia política presentat per l'executiva, que contenia més de la meitat de les 1.187 esmenes que havien presentat les delegacions territorials. El nou full de ruta és ambiciós i pretén ampliar la base social i l'electoral del partit per convertir-se en alternativa de govern. L'impuls a l'activisme social, la integració en els moviments de protesta i la translació de la veu del carrer a les institucions formen part del projecte d'ICV, que reclama l'obertura d'un procés constituent per a canviar de dalt a baix 'el funcionament de la democràcia neoliberal'.

Canvia la presidència del partit per la coordinació nacional


L'assemblea també va validar la modificació dels estatuts proposada per l'executiva i a la qual s'han incorporat una seixantena d'esmenes de la militància. Entre més, es va acceptar de canviar de nom la figura dels copresidents, que d'ara endavant seran coordinadors nacionals, i de reduir el nombre de membres del consell nacional (de 250 a 198), de la comissió de garanties i qualitat democràtica (de 9 a 5) i de control financer (de 9 a 5). Els avals necessaris per a presentar una candidatura alternativa del consell executiu també es redueixen, del 20% de la militància al 15%, i es constitueix un nucli de coordinació en el si de l'executiva.

Pel que fa a la coordinació nacional, almenys un dels dos membres haurà de ser una dona i les candidatures, que es votaran mitjançant vot secret en el període previ al de l'assemblea, hauran d'incloure els dos militants que optin a liderar el partit. Aquestes dues persones, que durant els anys vinents seran Dolors Camats i Joan Herrera, assumiran la responsabilitat general de la direcció d'ICV.

Les Lírides arriben al seu apogeu aquesta nit

La pluja d'estrelles de les Lírides, procedent de la constel·lació de la Lira d'Orfeu, arriba aquesta nit, del dilluns 22 d'abril al 23 d'abril, a la seva màxima intensitat després d'iniciar el passat dia 16. L'Associació Astronòmica d'Espanya, però, ha destacat que l'inconvenient d'aquest any per gaudir-ne amb plenitud de l'espectacle és la llum de la Lluna a la qual li faltaran uns 4 dies per esdevenir plena.

L'Associació Astronòmica d'Espanya destaca que aquesta és una la de les pluges més importants de l'any juntament amb les Perseides, les Leònides i Cuadràntiques, i, igual que en aquests casos, pot ser observada sense necessitat de telescopis.

Les Líridas procedeixen de la constel·lació de Lira i té una mitjana de 18 meteors per hora, encara que en ocasions arriba al màxim de 200. És per aquesta raó per la qual els experts l'assenyalen com "impredictible". Els meteors d'aquesta pluja solen ser brillants i passen a una velocitat moderada, entrant en l'atmosfera de la Terra a uns 49 quilòmetres per segon o, el que és el mateix, a 175.000 quilòmetres per hora.

Els meteors es fan visibles en una primera presa de contacte amb l'atmosfera a 100 quilòmetres d'altura i solen desaparèixer quan arriben als 50 quilòmetres d'altura, segons la mida i massa de l'objecte podrà apropar-se més o menys al sòl abans de desintegrés.

Com veure les pluges d'estrelles

L'Associació Astronòmica d'Espanya facilita al seu web una sèrie de recomanacions per poder observar el millor possible aquesta pluja d'estrelles. Principalment, la bona visió del fenomen depèn fonamentalment de que els cels estiguin clars i, si això és així, els experts aconsellen allunyar-se de les llums de les ciutats i endinsar-se en zones molt fosques per poder veure fins als estels fugaços més febles.

També han indicat no mirar sempre cap a la constel·lació de la Lira. Les estrelles fugaces apareixeran per tot el cel. Segons la seva opinió, la millor manera de veure-la forma més còmoda de veure la pluja és utilitzar una gandula i han aconsellat portar menjar, begudes, roba d'abric i mantes.

Feixistes del govern japonès visiten el santuari per a criminals de guerra de Yasukuni

El viceprimer ministre japonès Taro Aso va visitar aquesta tarda el polèmic santuari Yasukuni, on s'honora a diversos criminals i assassins de masses japonesos de la Segona Guerra Mundial, enmig del festival de primavera de tres dies del santuari que ha començat avui. El primer ministre Shinzo Abe, que va dir prèviament que no visitarà el santuari durant el festival, el va obsequiar un arbre "masakaki" amb el seu nom escrit sota el títol de primer ministre. Aquest tipus d'arbres s'usa en els rituals del santuari.

Hores abans, el president de la Comissió Nacional de Seguretat Pública, Keiji Furuya, qui també és ministre d'Estat per a Maneig de Desastres i Mesures per a l'Enfortiment de l'Territorial Nacional, va fer una visita al santuari en la seva qualitat de membre del gabinet.

El sotssecretari en cap del gabinet Katsunobu Kato també va fer una visita a títol personal al santuari.

Dissabte, el ministre d'Afers Interns i Comunicacions de Japó, Yoshitada Shindo, va fer una visita privada al santuari, el que probablement impulsarà a més personatges a visitar el lloc durant el festival.

Les repetides visites al controvertit santuari fetes per líders i legisladors japonesos s'ha convertit en un gran obstacle perquè el Japó esmeni les seves relacions amb els seus veïns Xina i República de Corea, nacions que van patir la invasió del Japó en la Segona Guerra Mundial i l'assassinat i esclavització de milions de ciutadans en mans dels criminals de guerra de l'imperi feixista japonès.

Xina i la República de Corea han instat en repetides ocasions als líders japonesos a que desisteixin de les seves visites al santuari ja que mostrin una actitud responsable amb la història.

El dèficit de 2012, sense les trampes de Montoro, és del 10'6%

L'oficina estadística de la UE, l'Eurostat, publica aquest dilluns la xifra final validada de dèficit públic d'Espanya el 2012, que se situarà al voltant del 10,6% del PIB, incloent les ajudes a la banca. El 2011, els números vermells dels comptes públics van quedar en el 9,4% del PIB, comptant els fons per al sistema financer.

L'Eurostat ja va obligar a finals de març el Govern a elevar el dèficit (sense comptar les ajudes a la banca) des del 6,7% del PIB que va anunciar el president Mariano Rajoy en el debat sobre l'Estat de la nació fins al 7%, pel que no s'esperen noves correccions. El ministeri d'Hisenda ho va atribuir a un "canvi de criteri comptable" de l'oficina estadística europea, però aquesta ho va negar i va sostenir que el ministeri d'Hisenda, que dirigeix ​​Cristóbal Montoro, havia endarrerit indegudament gener de 2013 devolucions fiscals que haurien d'haver computat el 2012.

La publicació de les xifres oficials de dèficit per part de les autoritats de Brussel · les representa el primer pas per decidir si relaxa l'objectiu del 4,5% aquest any i dóna fins a dos anys més per arribar al llindar del 3%. Un cop Eurostat publiqui la xifra definitiva, la Comissió Europea podrà verificar si Espanya compleix una de les dues condicions exigides perquè es relaxi el dèficit: que l'any passat respectés el compromís d'ajust fiscal estructural. La conclusió preliminar de Brussel · les és que aquest requisit s'ha complert i per això el vicepresident econòmic, Olli Rehn, no ha demanat noves retallades el 2013.
La Comissió Europea realitzarà abans del 29 de maig la seva proposta de pròrroga per a Espanya en la reducció del dèficit

La segona condició es verificarà el 3 de maig, quan la Comissió publiqui les seves previsions econòmiques de primavera i confirmi que les perspectives de creixement per a Espanya han empitjorat en relació al moment en què es van fixar els objectius. El Fons Monetari Internacional ha pronosticat que l'economia espanyola es contraurà aquest any un 1,6%.

A partir d'aquest moment, l'Executiu comunitari podrà fer la seva proposta de pròrroga per a Espanya, que arribarà com a molt tard el 29 de maig, data en què té previst presentar les seves recomanacions de política econòmica.

El Govern espera una pròrroga de dos anys, el que significa que el nou objectiu de dèficit per al 2013 se situaria al voltant del 6%. Rehn ha avisat que la pròrroga està supeditada al que el pla d'estabilitat i reformes que el Govern té previst aprovar el 26 d'abril sigui suficient per afrontar els "desequilibris excessius" detectats en l'economia espanyola.