dimecres, 19 de setembre de 2012

Els Rothschild, darrera de l'assetjament a l'Iran

El desig de controlar el sistema bancari de l'Iran podria ser una de les principals causes per les quals Occident i Israel han posat a la república islàmica en el punt de mira, segons un article publicat per la web American Free Press. La nació persa és un dels tres països on els bancs centrals encara no estan sota control de la família Rothschild, assenyala el mitjà electrònic citant uns investigadors. Els altres dos d'aquesta llista són Cuba i Corea del Nord. Foto: Edouard de Rothschild (Liberation i The Economist) i Bernard Arnault (Louis Vuitton i Moët Hennessy): els més rics de França i del món a bofetades de cara a la galeria.

Abans del 11-S la llista estava integrada per nou països. A més dels enumerats, figuraven Afganistan, l'Iraq, Líbia i Sudan. No obstant això, la intervenció militar dels EUA a l'Iraq i l'Afganistan ha permès als Rothschild estendre la seva xarxa cap a aquestes nacions. El mateix, però més tard, va passar amb el Sudan i Líbia, segons el lloc web.

Des que els Rothschild van arribar a controlar el Banc d'Anglaterra, al voltant de l'any 1815, han estat apoderant-se dels bancs de tot el món. El seu mètode consistia a fer que els polítics corruptes del país acceptessin un préstec important que mai podrien pagar i així deixar-los endeutats amb el sistema bancari de la família.

Si aquest mètode no funcionava, recorrien a altres instruments per aconseguir els seus objectius, a una invasió, per exemple, que finalment permetia establir en la nació un banc que obeís les regles establertes per la totpoderosa família. D'acord amb American Free Press, el clan de banquers franco-britànics controla el Banc d'Anglaterra, la Reserva Federal, el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i el Banc de Pagaments Internacionals.

S'estima que els Rothschild tenen més de la meitat de les riqueses del planeta: la seva fortuna es calcula en 231 bilions de dòlars, segons la companyia de serveis financers Credit Suisse. Tenint en compte aquest panorama, no seria sorprenent que darrere de l'assetjament a l'Iran estigués l'insaciable apetit dels Rothschild.

Baron Rothschild i Arnault a bofetades pels impostos

Els dos plutòcrates més poderosos de França s'han enfrontat fins amb insults profunds en una disputa pública sobre qui ha de pagar quins impostos sota el nou govern socialista del país. El baró Edouard de Rothschild, hereu de la branca gala de la família de banquers i principal accionista del diari "esquerrà" Libération i The Economist, i Bernard Arnault, empresari multimilionari i cap dels béns de luxe LVMH grup -Louis Vuitton Moët Hennessy- l'home més ric de França, i el quart més ric del món, segons la revista Forbes.

Va ser Arnault qui es podria dir que va tirar el primer cop, quan va anunciar que estava tractant d'esdevenir belga. Aquesta especulació va plantejar que la determinació del president François Hollande per fer complir un nou "super-impost" -un tipus de banda del 75% per als que guanyen més d'1 milió d'€ (£ 800.000), sense excepcions- podria haver tingut alguna cosa a veure amb la decisió.

Libération-Rothschild va respondre amb una foto de portada d'un Arnault somrient amb una maleta sota el títol "Perd-te, estirat ric", un joc amb el comentari de Nicolas Sarkozy a un visitant a la fira agrícola nacional. Quan l'home es va negar a donar-li la mà, l'ex president dretà li va dir: "Perd-te, pobre idiota" ('con': "gilipolles").

El magnat, segons el diari, sol·licita la nacionalitat belga per poder traslladar-se a Mònaco. Un acord fiscal entre París i Montecarlo implica que els francesos que viuen al principat de la Riviera estan subjectes als impostos francesos. Els belgues no ho són.

Arnault, amb una fortuna personal que s'estima al voltant de 26 bilions de dòlars (£ 16 bn), va negar que està tractant de fugir de la demanda d'Hollande de "solidaritat", i va dir que volia anar al nord per "raons personals". Va anunciar que estava demandant al diari per "insults públics i el dany", i descriu el mitjà com "violent i vulgar".

http://www.guardian.co.uk/world/2012/sep/11/baron-rothschild-arnault-taxes-france

Bernard Arnault: El "patriota" que fa xantatge França

Bernard Arnault és un "home de negocis" francès. Propietari del grup d'articles de luxe Louis Vuitton MH i Christian Dior o Moët&Chandon, és l'home més ric de França segons la revista Forbes, el segon més ric de la Unió Europea i, el 2011, ocupava el 4 lloc en el rànquing mundial de fortunes amb un patrimoni calculat en 41.000 milions de dòlars. És l'home que ha fet xantatge al poble francès i al president François Hollande demanant la nacionalització al paradís fiscal de la Bèlgica on governa la plutocràcia monàrquica europea. Aquest patriota és Gran Oficial de la Legió d'Honor francesa, de la qual avui Hollande ha fet "cavaller" a Paul McCartney. Oh, la la, la France!

http://reportatges.sirius.cat/2012/09/bernard-arnault-el-patriota-que-fa.html

EH Bildu: «La profunda crisi espanyola ratifica la necessitat de la independència econòmica»

La coalició abertzale ha remarcat en la seva presentació social que el seu objectiu és la sobirania d'Euskal Herria i ha manifestat que «la profunda crisi espanyola ens ratifica en la necessitat de la independència econòmica, més que mai».

En un acte celebrat al paranimf de la UPV-EHU a Bilbo, on Euskal Herria Bildu ha presentat el seu equip de govern a persones que treballen en diferents àmbits socials, representants institucionals, empresaris, sindicalistes o responsables de l'àmbit educatiu, els representants de la coalició abertzale han reclamat instruments i polítiques pròpies per impulsar sistemes tributaris basats en els principis d'igualtat i equitat, recuperant la progressivitat dels impostos i actuant «amb rigor i fermesa» davant el frau fiscal.

A més, davant el nombrós públic, ha advocat per una justícia «autòctona, natural». «No podem permetre que els casos que afecten a ciutadans bascos, sobretot aquells de contingut polític, es duguin a tribunals estranys, per assegurar així en quin sentit fallin», ha explicat.

Per això, reclamarà l'atribució de totes les competències jurisdiccionals als òrgans judicials d'Euskal Herria "darrere d'una justícia pròpia, eficaç, ràpida i de qualitat presidida pels principis bàsics d'independència i imparcialitat».

Reforma «intensa» de l'Ertzaintza

«Exercirem la competència d'organitzar un sistema penitenciari propi, garant dels drets i la dignitat de les persones preses i orientat a la seva ràpida incorporació a la comunitat», han anunciat, per afegir que duran a terme una «intensa» reforma de l'Ertzaintza per convertir-la en una policia «de servei, no repressiva, imbrincada i implicada en els successos de la comunitat, respectuosa de la pluralitat social, cultural, lingüística i política de la ciutadania basca». Així mateix, realitzaran les gestions oportunes per a la «absoluta desmilitarització» del territori basc.

En l'àrea de relacions internacionals, la coalició abertzale ha afirmat que plantejarà l'organització de sengles conferències internacionals. Una Conferència Internacional sobre el Dret d'Autodeterminació i, la segona, la Conferència Internacional sobre la creació de la «Euroregió d'Euskal Herria», sobre la base dels principis de la «sobirania compartida».

Al costat d'això, ha indicat que la Conselleria de Relacions Exteriors dirigirà la seva tasca cap al suport a Lehendakaritza en tot el relatiu a la faceta internacional «per contribuir a avançar en la resolució definitiva del conflicte i el nou cicle polític obert a Euskal Herria».

D'altra banda, en matèria de R+D+I, ha manifestat que és necessari reorientar la inversió cap a la promoció dels investigadores locals i «no tant a contractar investigadors internacionals». «D'aquesta manera, aconseguirem que el nostre teixit industrial sigui cada vegada més competitiu i diversificat. Que sigui un element inductor en la creació de noves empreses que, al seu torn, empenyin a la direcció d'un desenvolupament endogen», ha explicat.

Le Monde qualifica de 'sorprenent' la carta de Juan Carlos

El diari francès Le Monde ha mostrat la seva sorpresa per la carta del rei Juan Carlos de Borbó contra la independència de Catalunya. Explica que la missiva reial va desconcertar mitjans de comunicació i polítics en sortir de la discreció de la seva funció.

'Una setmana després de la mobilització de més d'un milió i mig de catalans a Barcelona, aquesta sortida inèdita del rei d'Espanya s'ha vist com una provocació per bona part dels membres del govern de Catalunya', diu el diari.

Recorda que la funció del rei no és implicar-se a la política interior de l'estat espanyol, cosa que ha fet en ocasions excepcionals com la tentativa de cop d'estat militar del 23-F el 1981. Le Monde destaca que les intervencions polítiques de Juan Carlos són raríssimes a Espanya i que, per això, aquesta carta oberta no és fruit de la improvisació.

Descoberta una galàxia formada 200 milions d'anys després del Big Bang

Un estudi internacional en què ha participat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat una galàxia que data de la reionització, una època de l'univers encara inexplorada (es troba fora de la sensibilitat dels telescopis), però el coneixement és essencial per traçar la història cosmològica. El treball sortirà publicat en el proper número de la revista Nature.

La troballa, realitzat amb els telescopis espacials Hubble i Spitzer, ha estat possible gràcies a l'efecte de lent gravitatòria produït per un cúmul de galàxies situat a la trajectòria de la llum de MACS1149-JD, la galàxia recentment detectada, la lluminositat es va veure magnificada.

L'observació de l'univers llunyà implica endinsar-se en el seu passat: a causa del temps que la llum triga a arribar-nos, veiem el Sol quan era vuit minuts més jove. Així, si la llum d'una galàxia ha trigat en arribar 13.200 milions d'anys, estem veient tal com era en l'univers primitiu (l'univers té una edat estimada de 13.700 milions d'anys). Aquest és el cas de MACS1149-JD, una galàxia molt feble que es troba entre les galàxies conegudes més distants.

"La major part dels objectes d'aquest tipus que es coneixen són extremadament febles i no es pot dir molt sobre ells més enllà que existeixen. Però la llum que ens arriba de MACS1149-JD està amplificada gairebé 15 vegades per l'efecte de lent gravitatòria del cúmul que es troba en el seu camí i que actua com una lupa còsmica. Això ens permetrà estudiar en detall amb altres telescopis i, per tant, caracteritzar les propietats de les primeres galàxies que van aparèixer després del Big Bang", assenyala el investigador del CSIC Txitxo Benítez, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia.

La fi de la 'era fosca'

"Calculem que MACS1149-JD va poder formar-se fa uns 13.500 milions d'anys, el que la situa en una etapa veritablement interessant: s'estima que les primeres estrelles van sorgir entre els 100 i els 250 milions d'anys després del Big Bang i que van ser les responsables de la reionización del medi interestel·lar, posant fi a la 'era fosca'. La llum ultraviolada de les primeres estrelles començar a ionitzar els àtoms d'hidrogen neutre que poblaven l'univers (i que absorbien la radiació, d'aquí la 'era fosca') i l'univers va ser, gradualment, fent transparent a la radiació, és a dir, observable", afegeix l'investigador del CSIC Alberto Molí, també de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia.

Aquest treball s'emmarca en el projecte CLASH (Clúster Lensing and Supernova survey With Hubble, per les seves sigles en anglès), l'objectiu principal és aportar llum sobre la matèria i l'energia fosques. CLASH porta a terme un estudi en detall de 25 cúmuls de galàxies. Un d'ells, MACS J1149 +2223, causant de l'amplificació de la llum de MACS1149-JD, constitueix una de les lents més poderoses conegudes.

L'extresorer del PP denuncia amenaces

Ignacio Escolar: Alvaro de Lapuerta ha presentat a comissaria una denúncia on diu haver rebut dues trucades anònimes durant la tarda. La primera era d'una dona que li "advertia" per una informació publicada en premsa sobre el president en funcions de Madrid, Ignacio González. A la segona, un home va amenaçar: "Tu ja tens 95 anys i et moriràs aviat, però pensa en els teus fills i als teus néts. Vés amb compte amb el que fas".

L'exdiputat Álvaro de Lapuerta, un històric polític conservador que durant quinze anys va ser el màxim responsable de la gestió dels comptes del Partit Popular, ha presentat una denúncia aquest matí a la Comissaria de Chamartín de Madrid. En l'atestat, assegura haver rebut dues trucades telefòniques anònimes al seu mòbil durant la tarda. A la primera, a les 17:15, una dona que no es va identificar li "va advertir" sobre una informació publicada a la premsa on se li nomenava en relació al president en funcions de Madrid, Ignacio González. Una hora després, Lapuerta va rebre una segona trucada, també anònima, on un home li va dir: "Tu ja tens 95 anys i et moriràs aviat, però pensa en els teus fills i als teus néts. Vés amb compte amb el que fas".

La informació a la qual referia la primera trucada que va rebre Alvaro De Lapuerta, segons l'atestat al qual ha tingut accés eldiario.es, va aparèixer publicada a la pàgina 13 de El País d'ahir, 18 de setembre. És un perfil d'Ignacio González signat per José Manuel Romero, sotsdirector del diari, que es titula "Un hereu totpoderós sota sospita". L'article s'adjunta a la denúncia. El paràgraf o en el qual se cita Lapuerta és el següent:

(...) En el joc de les amenaces, explica un exconseller, Ignacio González és un "tafur gairebé invencible". Quan des de la direcció nacional del PP, a través del seu extresorer Álvaro Lapuerta, van insinuar pràctiques d'espionatge per part del Govern d'Esperanza Aguirre i es van obrir investigacions internes per depurar responsabilitats, González va respondre amb una jugada carregada de riscos, segons van explicar a aquest diari dirigents del PP coneixedors de la maniobra. González va difondre informacions que implicaven dirigents nacionals del PP a suposades pressions perquè la Comunitat de Madrid s'adjudica un contracte a empreses que simpatitzaven amb el PP o eren propietat de càrrecs del partit. A Gènova entendre el missatge, van tancar la investigació interna i oblidar el cas. González va guanyar aquesta partida.

La segona trucada va arribar "una hora després". "Era un home que em va amenaçar a mi ia la meva família", assegura De Lapuerta en l'atestat. "Tu ja tens 95 anys i et moriràs aviat, però pensa en els teus fills i als teus néts. Vés amb compte amb el que fas".

Alvaro de Lapuerta ha presentat a comissaria una denúncia on diu haver rebut dues trucades anònimes durant la tarda. La primera era d'una dona que li "advertia" per una informació publicada en premsa sobre el president en funcions de Madrid, Ignacio González. A la segona, un home va amenaçar: "Tu ja tens 95 anys i et moriràs aviat, però pensa en els teus fills i als teus néts. Vés amb compte amb el que fas".

L'exdiputat Álvaro de Lapuerta, un històric polític conservador que durant quinze anys va ser el màxim responsable de la gestió dels comptes del Partit Popular, ha presentat una denúncia aquest matí a la Comissaria de Chamartín de Madrid. En l'atestat, assegura haver rebut dues trucades telefòniques anònimes al seu mòbil durant la tarda. A la primera, a les 17:15, una dona que no es va identificar li "va advertir" sobre una informació publicada a la premsa on se li nomenava en relació al president en funcions de Madrid, Ignacio González. Una hora després, Lapuerta va rebre una segona trucada, també anònima, on un home li va dir: "Tu ja tens 95 anys i et moriràs aviat, però pensa en els teus fills i als teus néts. Vés amb compte amb el que fas".

La informació a la qual referia la primera trucada que va rebre Alvaro De Lapuerta, segons l'atestat al qual ha tingut accés eldiario.es, va aparèixer publicada a la pàgina 13 de El País d'ahir, 18 de setembre. És un perfil d'Ignacio González signat per José Manuel Romero, sotsdirector del diari, que es titula "Un hereu totpoderós sota sospita". L'article s'adjunta a la denúncia. El paràgraf o en el qual se cita Lapuerta és el següent:

(...) En el joc de les amenaces, explica un exconseller, Ignacio González és un "tafur gairebé invencible". Quan des de la direcció nacional del PP, a través del seu extresorer Álvaro Lapuerta, van insinuar pràctiques d'espionatge per part del Govern d'Esperanza Aguirre i es van obrir investigacions internes per depurar responsabilitats, González va respondre amb una jugada carregada de riscos, segons van explicar a aquest diari dirigents del PP coneixedors de la maniobra. González va difondre informacions que implicaven dirigents nacionals del PP a suposades pressions perquè la Comunitat de Madrid s'adjudica un contracte a empreses que simpatitzaven amb el PP o eren propietat de càrrecs del partit. A Gènova entendre el missatge, van tancar la investigació interna i oblidar el cas. González va guanyar aquesta partida.

La segona trucada va arribar "una hora després". "Era un home que em va amenaçar a mi ia la meva família", assegura De Lapuerta en l'atestat. "Tu ja tens 95 anys i et moriràs aviat, però pensa en els teus fills i als teus néts. Vés amb compte amb el que fas".

Alvaro de Lapuerta és una de les persones suposadament espiades per personal contractat per la Comunitat de Madrid, aquest escàndol al qual un altre dels afectats, el exvicealcalde Manuel Cobo, va batejar com "la gestapillo". Aquell episodi no va ser l'únic enfrontament entre l'extresorer del PP i l'actual president en funcions de la Comunitat de Madrid.

El novembre de 2004, De Lapuerta va avisar Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre d'una operació immobiliària a Arganda del Rey sobre la qual hi havia sospites de corrupció: l'adjudicació d'una enorme parcel·la municipal, la 124 del pla d'urbanisme, a un preu molt inferior al de mercat. Malgrat les advertències del tresorer del PP, la parcel · la hi va portar Martinsa. Aquesta operació immobiliària està avui judicialitzada, dins del sumari de la Gürtel.

Segons fonts del PP, Álvaro de Lapuerta s'ha comunicat personalment amb el president del Govern, Mariano Rajoy, a qui ha posat en coneixement del que ha passat.
Alvaro de Lapuerta és una de les persones suposadament espiades per personal contractat per la Comunitat de Madrid, aquest escàndol al qual un altre dels afectats, el exvicealcalde Manuel Cobo, va batejar com "la gestapillo". Aquell episodi no va ser l'únic enfrontament entre l'extresorer del PP i l'actual president en funcions de la Comunitat de Madrid.

El novembre de 2004, De Lapuerta va avisar Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre d'una operació immobiliària a Arganda del Rey sobre la qual hi havia sospites de corrupció: l'adjudicació d'una enorme parcel·la municipal, la 124 del pla d'urbanisme, a un preu molt inferior al de mercat. Malgrat les advertències del tresorer del PP, la parcel · la hi va portar Martinsa. Aquesta operació immobiliària està avui judicialitzada, dins del sumari de la Gürtel.

Segons fonts del PP, Álvaro de Lapuerta s'ha comunicat personalment amb el president del Govern, Mariano Rajoy, a qui ha posat en coneixement del que ha passat.

Carlos Gardel era francès

Després de deu anys de recollir informació, documentació i entrevistes a Argentina, Uruguai i França, un grup d'investigadors ha trobat la partida de naixement de Carlos Gardel. Segons publica avui La Nación, els investigadors i autors del llibre 'Allà El pare de Gardel' (Proa Amerian Edicions), mostren que Gardel, la veu que va ser declarada "memòria del món", es deia en realitat Charles Romuald Gardes i va ser inscrit l'11 de desembre de 1890 al registre civil de Tolosa de Languedoc, a França.

Els autors del llibre, l'argentí Juan Carlos Esteban i els francesos Georges Galopa i Monique Ruffié, van revelar que Gardel va arribar a Argentina als dos anys i tres mesos en braços de la seva mare, Berthe Gardes.

Berthe, van consignar els investigadors, va ser expulsada de la seva família al seu país d'origen per ser mare soltera, un pecat imperdonable en aquella època. D'aquí que la pàtria adoptiva de Gardel fora l'Argentina, país que li va donar la seva ciutadania i residència fins mort, als 45 anys, en un accident aeri a Colòmbia.

Segons van explicar els autors del llibre al matí argentí, "Gardel va néixer el 1890 i, quan el 1914 es declara la Primera Guerra Mundial, ell tenia 24 anys i era ciutadà francès a l'Argentina llavors hagués hagut de concórrer al Consolat Francès per inscriure i marxar al capdavant. Gardel, per la seva formació i perquè se sentia eminentment argentí, no tenia un sentiment patriòtic de compromís amb França. Sí que ho tenia amb l'Argentina. Llavors, no concórrer a registrar. El 1920 la companyia de Roses el va convocar per viatjar a Espanya per una temporada teatral. Ell estava indocumentat, perquè el fet de no concórrer a l'ambaixada per registrar-se com ciutadà francès li va impedir rebre la cartilla militar i el registre en gendarmeria ".

Llavors, van explicar, "ell ​​va decidir el 1920 inscriure al consolat uruguaià emparant-se en una legislació molt particular per súbdits uruguaians residents en altres països. Es va registrar com uruguaià nascut a Tacuarembó 3 anys abans del seu veritable naixement: es va anotar com nascut el 11 de desembre però de 1887. En comptes de posar Gardes, es va inscriure com Gardel, el seu nom artístic".

Segons els investigadors d'aquí ve la confusió amb què Gardel era uruguaià. "És una documentació apòcrifa", van assegurar els investigadors que van agregar que amb aquest document "ell ​​va aconseguir que li donessin un certificat provisori per un any com uruguaià, però no està registrada en cap llibre aquesta documentació, no apareix ni a l'ambaixada, ni en relacions exteriors, ni al ministeri de l'interior de l'Uruguai. Tampoc hi ha partida de naixement d'aquí tampoc. La partida és de Tolosa".

La dreta de Sant Petersburg demana la censura mediàtica sobre "la fi del món"

Legisladors de dretes de Sant Petersburg han proposat avui al governador d'aquesta ciutat, la segona en importància de Rússia, convertir en tabú mediàtic les especulacions sobre la fi del món.

Un diputat del partit opositor neoliberal Rússia Justa, Andrei Gorshéchnikov, va ser el primer a donar la veu d'alarma. Va redactar una interpel a nom del governador de Sant Petersburg, Gueorgui Poltávchenko, en la qual va manifestar la seva preocupació per "l'escalada dels ànims escatològics a la societat".

Els articles de premsa sobre la "fi del món" el 2012 fomenten el pànic, la qual cosa podria "deteriorar la situació criminal, provocar un augment de suïcidis, drogoaddicció i alcoholisme", va advertir el diputat.

La seva interpel·lació va ser avalada per d'altres legisladors que van recomanar al governador -del partit de Putin i Medvèdev- frenar legalment "la instigació de la histèria social en els mitjans".

"Gorshéchnikov apel.la més a la premsa que el governador. Quant a mi, aquestes publicacions no em preocupen en absolut", va confessar el líder parlamentari de Sant Petersburg i membre del partit governant Rússia Unida, Viacheslav Makarov.

El diputat Grigori Yavlinski, de Yábloko, va qualificar l'interès social cap a aquest tema com "símptoma alarmant".

Vladímir Dmítriev, coordinador del grup del Partit Comunista a la Cambra baixa del Parlament federal, s'en va fotre de la proposta dient que la fi del món per a ell "va arribar amb el col·lapse de la Unió Soviètica".

Una policia impedeix amb el seu cos el suïcidi d'un ancià a Alcoi

Una agent de la Policia Nacional fora de servei va salvar la vida a un octogenari, que va intentar suïcidar-se llançant-se al buit, gràcies a que es va col·locar sota per esmorteir el cop.

Segons ha informat avui el Cos Nacional de Policia en un comunicat, els fets van passar divendres passat a Alcoi sobre les 15 hores just després que l'agent hagués acabat la seva jornada laboral a la brigada de la policia judicial i abandonés la comissaria.

A l'adonar-se que l'ancià s'anava a llançar des de casa, en un primer pis, l'agent es va col·locar sota per intentar esmorteir la caiguda amb els seus braços i va fer de "matalàs humà". Gràcies a que va evitar l'impacte amb el terra, l'octogenari únicament va patir el trencament del menisc i va ser traslladat a un hospital, mentre que la policia va presentar diverses contusions, de les quals també va ser atesa.

Terrassa: 4 policies municipals acusats per l'homicidi d'un jove egarenc

El barri del Bon Aire encara clama exigint justícia. Diversos cartells i un mural recorden la mort d’un jove de 26 anys a mans d’agents de la policia municipal. Jonathan Carrillo, fill d’aquest barri perifèric de Terrassa –fill de Mª Isabel i Paco– sortia d’un bar després de veure un partit de futbol, quan, en veure la retenció i identificació d’un jove del barri, s’hi va apropar per interessar-se pel noi.

La resta de la història, segons denuncien entitats terrassenques, s’escriu amb dosis de “violència policial i impunitat”: després de rodejar Jonathan i colpejar-lo, el jove va caure al terra donant-se un fort cop al cap. El cop mortal, segons els agents, se’l donà sol: és a dir, a l’informe que entregaren a urgències, eliminaren qualsevol referència als cops que li van propinar i el titllaren de borratxo.

Silenci de la policia municipal i l'ajuntament

L’homicidi per imprudència greu va ser silenciat tant pel responsable de la policia municipal de Terrassa, Antonio Quesada, com per l’alcalde Pere Navarro. És l’aparició imprevista de dos testimonis presencials el que va fer donar un tomb al cas i va forçar una investigació que conclourà en un judici que s'iniciarà el 30 de novembre al jutjat penal 3 de la ciutat egarenca i que es preveu que s'allargui durant 10 dies.

Més de 3 anys hauran hagut d’esperar familiars, amigues i solidàries per tal que se celebri el judici. Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT), que ha donat suport a la família en tot moment, denuncia que han estat “3 anys de silenci institucional, de voluntat d’amagar sota l’estora l’exercici de memòria i dignitat”. Cal destacar que, malgrat tot el que ha passat, tres dels quatre agents imputats mantenen feina i sou.

Ofrena floral i un mural d'homenatge

El passat diumenge 16 de setembre es complien 3 anys de la seva mort i una quarantena de ciutadanes terrassenques van tornar a fer una ofrena floral i a pintar un mural “contra l’oblit”, just a la cantonada on Jonathan va morir. La pintada es fa per tercer any consecutiu, i, si el proper dijous 20 de setembre encara no ha estat esborrada per ordre municipal, serà la vegada que més dies haurà sobreviscut a les patrulles de neteja.

La propera acció prevista és la manifestació d’aquest dissabte 22 de setembre, que sortirà de la plaça Vella de Terrassa a les set de la tarda; i la concentració programada pel dijous 27 de setembre de 19h a 21h davant de l’Ajuntament de Terrassa, un acte que coincidirà amb el ple municipal.

L'Exèrcit xinès en estat d'alerta per les tensions amb Japó

El ministre de Defensa de la Xina admet que aplicarà mesures addicionals en el conflicte territorial amb Japó, mentre un dels dirigents militars xinesos més importants insta l'Exèrcit que es prepari per a qualsevol combat. El Govern de Pequín es "reserva el dret d'adoptar més mesures, encara que esperem resoldre l'assumpte mitjançant la negociació pacífica", ha afirmat el ministre Liang Guanglie després de reunir-se amb el seu homòleg dels EUA, Leon Panetta.

En les últimes setmanes les tensions entre la Xina i el Japó al voltant de diverses illes han provocat nombroses accions de protestes en ambdós països. L'Exèrcit xinès ha d'estar preparat per "qualsevol enfrontament militar", segons el vicepresident de la Comissió Militar Central del país, el general Xu Caihou, citat per l'agència Xinhua.

Durant la inspecció d'unes unitats militars, aquest oficial d'alt rang, considerat un dels més poderosos de la Xina, va anunciar que l'Exèrcit ha de mantenir sempre la seva "estabilitat i unitat ideològica" per complir amb èxit el seu deure de "protegir la sobirania nacional, la seguretat i integritat del país".

Enmig de les tensions bilaterals entre la Xina i el Japó, almenys una desena de vaixells patrullers xinesos ja es dirigeixen a l'arxipèlag en disputa. Les illes anomenades Senkaku (en japonès) o Diaoyu (en xinès), se situen a 250 quilòmetres de la costa de la Xina continental i a 200 a l'oest de l'arxipèlag japonès d'Okinawa.

Aigua és Vida denuncia l’espoli de CiU a favor de la SGAB i AGBAR

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) pretén atorgar el servei d’aigua a la Societat General d’Aigües de Barcelona (SUEZ–AGBAR), empresa que opera irregularment a 18 municipis de la regió metropolitana amb el suport de la corrupció institucional organitzada per CiU. El setembre de 2003, tres mesos abans de sortir de la Generalitat, el Govern de CiU va signar una resolució amb la qual va ampliar per vuit anys -fins al 2014- les concessions que vencien el 2006 a les dues empreses que gestionaven la Inspecció Tècnica de Vehicles, en que està acusat de corrupció Oriol Pujol. Les dues empreses eren Applus, llavors del grup Agbar, i RVSA. Aquest any, Agbar va donar 90.000 euros i RVSA altres 48.000 a la fundació de CDC.

El passat 24 de juliol de 2012, la sessió del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)va aprovar inicialment l’establiment i prestació del servei del cicle integral de l’aigua. En ple del 8 d’agost i amb un obscurantisme perniciós, s’ha publicat al DOGC l’anunci d’informació pública de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sobre l’establiment del servei públic del cicle integral de l’aigua mitjançant societat amb capital mixt entre l’empresa pública EMSSA amb un 15% i SGAB (AGBAR) amb un 80%.

Les organitzacions de la Plataforma Aigua és Vida manifestem la nostra total indignació per com s’ha efectuat el procediment. Un procediment que té greus buits democràtics:

Per una banda, és la Generalitat la responsable de la prestació del servei en alta i no pas l’AMB (segon la Llei 12/200 i el vigent DL 3/2003), així doncs aquesta no estaria facultada per atorgar la gestió d’aquest servei.

A la vegada, també els Ajuntament tenen competències pròpies en el “el subministrament d’aigua i l’enllumenat públic, els servies de neteja viària, de recollida i tractament de residus, clavegueram i tractament d’aigües residuals” (art. 66.3I del RDL 2/2003). Per tant és fa del tot inviable la creació d’un únic operador.

Per altra banda, segons la Sentència 298/2010 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona “resulta que no hi ha contracte de concessió [..] ni hi ha adjudicació del servei ni hi ha contacte [..] ara per ara la gestió del servei d’abastament d’¡aigües a la ciutat de Barcelona i l’actuació de la SGAB en tant que concessionària del servei són actuacions il•legítimes”.

La situació actual és de al•legalitat i considerem d’una gravetat absoluta i d’una gran irresponsabilitat el reconeixement, totalment improcedent, de facto de la concessió en baixa del servei públic a mans de la Societat General d’Aigües de Barcelona.


Complementàriament considerem que és totalment impropi l’adjudicació directe a AGBAR sense cap procés públic de licitació, doncs suposa una greu vulneració dels principis més elementals de la contracció pública i un tracte de favor a una empresa en perjudici de totes les altres del sector. Considerem, a més, que obviar el principi de lliure concurrència suposa una negligència notable en la defensa dels interessos públics, dels ciutadans i ciutadanes usuàries del servei, i posa en dubte el procedir de la pròpia AMB.

A més a més, la concentració i monopoli de tot el cicle en un únic operador posa en perill l’interès públic que hauria de prevaldre en el cas dels serveis d’interès general com l’aigua. Cal recordar que la Llei estatal 17/2009, que transposa la Directiva Europea 123/2006/CE exceptua de la lliure prestació “els serveis de distribució i subministrament d’aigua, i els serveis d’aigües residuals”. A la vegada es desembocaria en una clar abús de posició dominant i es contradiria l’article 2 de la Llei 15/2007, de Defensa de la Competència d’Espanya, i l’article 102 sobre abús de mercat del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Finalment, la repartició accionarial del 85% i el 15% entre el sector privat i públic respectivament no està en cap cas justificada. No s’han presentat auditories externes o peritatges que valorin i justifiquin els actius, a part que falten documents acreditatius de les propietat presteses per AGBAR. Així, per exemple, s’adjudiquen a AGBAR la propietat de les canonades quan aquestes ja han estat pagades i traspassades a l’administració pública.

La Plataforma considera totalment inamissible i fora dels procediments legals i democràtics, no només pretendre de forma tan irregular formalitzar la situació al•legal, per inexistent, dels convenis de concessió de gestió en baixa d’aigua a Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Adrià del Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola i Viladecans, sinó també el fet que l’AMB atorgui sense cap tipus de concurs de licitació tot el cicle integral a aquesta empresa.

Recoder menteix hipocritament


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, afirma que "no hi ha volta enrere en el procés de privatització de l'empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL)". Recoder, amb tot el cinisme de que és capaç l'amic de Mas de passeijos en iot de Mas, afirma que el Govern es desprèn de l'empresa "amb dolor" perquè la concessió a 50 anys és l'única via per poder obtenir recursos econòmics.

Afirmacions que han estat rebatudes totalment al llarg dels mesos passats per tots els especialistes i ex caps de l'ACA.

Segons el desvergonyit conseller, la privatització és comparable amb el fet que una família hagi "d'empenyorar les joies de l'àvia" per poder tirar endavant.

El termini per concórrer a la concessió s'acaba el proper 5 d'octubre, després que la Generalitat decidís prorrogar-lo.

Recurs contra la privatització i el robatori per part dels feixistes de CiU


Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres, la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona, el Grup de Defensa del Ter, Prou Sal, Martorell Viu i la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, en el marc de la Plataforma Aigua és Vida, presentaren el passat 5 de setembre al·legacions al plec de licitació de clàusules administratives i tècniques i les fitxes resum i projectes a executar per l’adjudicatari en el procés de privatització d’ATLL, a l’entendre que l’aigua és un bé públic vital i essencial per a la vida amb el qual mai es pot fer negoci.

Oriol Pujol exigia el 50% en el negoci corrupte de les ITV


Un informe policial diu que Oriol Pujol, secretari general de Convergència Democràtica i fill de l'expresident Jordi Pujol, era l’encarregat d’«aportar la influència política» a la xarxa del 'cas Campió' i qui havia de negociar també una subvenció per part de la Generalitat de 200.000 euros a la trama.

/2012/09/oriol-pujol-exigia-el-50-en-el-negoci.html

El PP balear paga 370.000 € l’any a 65 funcionaris per ser expolítics

Els funcionaris que han ocupat càrrecs polítics executius durant dos anys gaudeixen a les Balears d'un increment del sou quan tornen a la seva plaça. La millora oscil·la en funció del lloc que ocupen, però suposa consolidar un complement de 968,75 euros mensuals que cobraran 14 vegades a l'any fins a la jubilació. Per al Govern representa una despesa addicional de 370.000 euros l'any. 65 empleats de l'Administració autonòmica i dels seus organismes autònoms -40 del PP i 25 del PSOE- es beneficien d'aquesta corrupció franquista.

Així ho reconeix el conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés (PP), en una resposta parlamentària al diputat Antoni Alorda (PSM-IV-E).

Tot i que el Govern ha rebaixat diversos complements als funcionaris amb les retallades, aquest no l'ha tocat. Aquest plus, que es coneix popularment com a nivell 33, està regulat en la Llei de funció pública, que s'ha modificat recentment sense eliminar-lo.

La norma diu que els funcionaris de carrera de l'Administració autonòmica o de les entitats públiques que en depenen, i el personal estatutari al servei de la sanitat pública autonòmica que ocupin càrrecs polítics executius durant dos anys continuats o tres amb interrupció, quan es reincorporen al servei actiu tenen dret a percebre el complement de destinació que l'Estat fixa anualment als seus directors generals. A la pràctica, implica rebre el nivell màxim del complement (el 30), de 968,75 euros en 14 pagues l'any.

S'entenen com a càrrecs executius els del Govern (president, vicepresident, conseller, director general o secretari general), els de les seves entitats autònomes (president, gerent o secretari general), o els de les seves empreses públiques (president o gerent), càrrecs similars dels consells i de les seves entitats autònomes, i els del Parlament que siguin assimilats als anteriors. En el cas del personal laboral fix de la Comunitat, de les entitats autònomes i de les empreses públiques, el complement serà inferior.

En tots els casos, el complement es fa extensiu a aquells que passin a ser funcionaris de carrera o personal laboral fix després d'haver ocupat el càrrec polític.

El complement que es modifica és el de destinació, que passa a ser del nivell més alt (el 30) per als expolítics, l'endemà de tornar a la plaça. Això suposa que, per exemple, un auxiliar administratiu (nivell 16), que cobra un complement de 349,33 euros al mes, passa a consolidar el complement d'un director general (nivell 30), de 968,75 euros mensuals, si ha estat alt càrrec dos anys.

Un funcionari que no passàs per un càrrec polític executiu hauria d'estar fins a deu anys en càrrecs de màxima responsabilitat en l'Administració per obtenir el nivell 30, sempre que fos tècnic superior (nivell 21). Si fos auxiliar administratiu (nivell 16), no hi arribaria mai.

Toxo i Méndez recorden que el Rei no governa

Els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, han deixat clar que no es plegaran a les peticions d'unitat de Juan Carlos i han avisat que no confondran defensar Espanya amb ser "còmplices" de polítiques econòmiques que estan portant el país "al precipici". Méndez ha indicat que amb aquests missatges "passarà com amb l'Oracle de Delfos, que cadascú ho entendrà com ho consideri oportú", tot i que "és evident que el cap de l'Estat està profundament preocupat", però cal recordar que "el Rei reina, però no governa".

Durant la seva intervenció al 'Fòrum de la Nova Societat', els líders sindicals s'han referit així a la carta del monarca en què demanava unitat a partits polítics i agents socials i advertia que "no és el moment de perseguir quimeres".

Per la seva banda, Toxo ha indicat que "la Casa Reial no està en el millor moment en termes d'encerts" i ha considerat que hagués estat "més correcte" cridar o entrevistar-se amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i amb la resta dels destinataris de la missiva abans de fer-la pública a Internet.

Així mateix, els líders sindicals van defensar la seva petició de referèndum, així com les manifestacions organitzades contra el Govern en els últims mesos. "És important tornar la paraula a la ciutadania, el referèndum, per què no? O volem a la gent acampada a les places i als carrers?", Ha indicat Toxo, per afegir que "la societat espanyola té tot el dret a la autodefensa perquè això no derivi en la involució de l'Estat social".

Hi ha alternatives al rescat

En una altra crítica a les paraules del monarca, el secretari general de CCOO, després d'assegurar que el Govern ja està negociant un rescat global per a Espanya, ha recalcat que "hi ha alternatives i no són una quimera". I és que les crítiques a la gestió del Govern es van centrar fonamentalment en que l'Executiu està ocultant a la negociació del rescat a la ciutadania.

Toxo, que va dir disposar del "alguna dada" que verifica la negociació del rescat, va assegurar que el que necessita Espanya és "temps ia preu raonable", cosa que també va subscriure el seu homòleg a la UGT, que ha precisat que "qualsevol rescat amb condicions no pot tenir cabuda". "És un plantejament absolutament intolerable i per aquesta via no podem seguir perquè agreujaria els problemes d'Espanya", ha postil·lat.

Així doncs, els secretaris generals de CCOO i UGT van insistir que el Govern no els trobarà per seguir el camí dels ajustaments i el rescat. Méndez va ser contundent al respecte: "L'Executiu ha marginat el diàleg social i ara no ha de recórrer a ell per buscar complicitats en el desenvolupament de les coses que ha fet malament".

Contacte "inexistent" amb el Govern des de la reforma laboral


Respecte al diàleg social, els líders sindicals van carregar les tintes contra la reforma laboral i assegurar que va ser un "gir radical" d'un Govern que s'havia trobat a l'arribar al poder amb un "patrimoni efectiu", com l'Acord Interconfederal sobre Negociació Col · lectiva , signat entre patronal i sindicats.

Segons van reconèixer, els contactes es mantenen, però en termes de resultats, Méndez ha assegurat que les seves relacions són "inexistents". "El Govern ha traspassat línies vermelles, blaves, verdes, grogues...", ha aprofundit Toxo. Per la seva banda, la secretària d'Estat d'Ocupació, Engracia Hidalgo (PP), que es trobava entre els assistents, no va voler fer cap rèplica quan el moderador li va cedir la paraula.

Un estudi desmenteix el “caràcter humanitari” de l'injerència militar espanyola

El treball, elaborat pel Centre Delàs, preveu un increment en el futur i subratlla que no deixen de ser un instrument més de la política exterior estatal. També se’n denuncia l’elevat cost econòmic de la complicitat espanyola en l'imperialisme feixista de l'OTAN. Només amb l’Afganistan, el Líban, Haití i Somàlia la despesa supera amb escreix el 3.000 milions d'€. Foto: Retrats de sis soldats de "l'Exèrcit Espanyol" morts al Líban al 2007.

El “caràcter humanitari” amb què els diferents espanyols han intentat vendre les operacions militars a l’exterior des del 1989 no és real, sinó que l’objectiu que persegueixen aquestes intervencions no és altre que “aconseguir una millor posició en l’àmbit interncional”. Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat l’investigador Eduardo Melero, autor de l’informe Las operaciones militares de España en el exterior, que ha editat el Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs. El document subratlla que aquest objectiu és “molt imprecís” i que, per tant, se n’obtenen “resultats pocs tangibles” però amb un “elevat cost econòmic”.

En aquest sentit, l’informe analitza les operacions que s’han portat a terme a l’Afganistan (des del 2002), el Líban (des del 2006), Somàlia (des del 2009) i Haití (gener-maig de 2009) i només fins al 2010 van suposar unes despeses que superaven amb escreix els 3.000 milions d’euros, bona part dels quals (2.225 milions) corresponen a l’Afganistan, la intervenció més costosa seguida de la del Liban (prop de 800 milions).

L’Estat espanyol mobilitza uns 3.200 efectius a l’exterior, tot i que una modificació legal aprovada el 2008 permet el desplegament simultani de 7.700 soldats, el que porta a l’autor a preveure un increment de les operacions en el futur. L’adquisició d’avions més grans, en concret l’A 400-M –que permet multiplicar per cinc la capacitat de transport actual- reforça la tesi.

L’estudi recalca també´que l’Estat espanyol ha participat en “totes” les operacions militars impulsades per grans potències, ja siguin els Estats Units, l’OTAN o la Unió Europea. En aquest sentit, Melero comenta que els governants “fan referència als compromisos internacional que ha assumit Espanya” al formar part de determinades organitzacions per justificar la seva presència militar a l’exterior, obviant que “no existeix cap obligació que imposi a l’exèrcit espanyol” participar-hi. “Si s’intervé en missions a l’exterior és perquè així ho decideix el Govern que, en aquesta qüestió ha mantingut una política subordinada a les decisions de les grans potències”.

El caràcter presumptament humanitari també queda anul·lat a través de dos documents de Defensa citats per l’informe en què es reconeix que “una de les funcions de les forces armades és garantir la prosperitat dels espanyols i que l’exèrcit és un instrument per garantir la llibertat de comerç o el subministrament dels recursos bàsics”. La intervenció a l’Índic, davant les costes de Somàlia, per protegir la flota pesquera n’és un clar exemple.

El PP es queda sol defensant el robatori del banc dolent

El PP franquista ha rebutjat en solitari instar els seus mafiosos al Govern a desenvolupar un parc públic de lloguer social amb els actius immobiliaris de l'anomenat banc dolent, que comprarà béns immobiliaris sobrevalorats amb diners públics per sanejar la banca privada espoliada pels seus corruptes col.locats a dit. Amb 169 vots en contra del PP, el Congrés ha rebutjat una proposició no de llei del grup parlamentari de La Izquierda Plural (IU, ICV-EUiA, CHA), que sí que ha rebut el suport de tota la resta de grups, amb 153 vots favorables.

Segons l'esmentada proposta, l'Esquerra Plural també instava l'Executiu a establir, en les entitats que rebin ajuda pública i en particular a Bankia, la dació en pagament i el lloguer social com solucions per a les famílies que com a conseqüència de la crisi, no puguin fer front als seus deutes hipotecaris.

Durant la defensa de la proposició no de llei, el diputat d'IU Alberto Garzón ha argumentat que el Govern podria aprofitar el moment actual per posar a disposició de la gent amb menys recursos el parc d'habitatges buits. En aquest sentit, ha dit que a Espanya hi ha entre 5 i 6 milions d'immobles buits (encara que els que estan en poder dels bancs són una part molt petita d'aquesta xifra) i al seu torn, més de 500 desnonaments diaris.

Per la seva banda, el diputat popular Teodoro García Egea ha defensat el vot en contra del seu grup perquè considera que el problema de l'habitatge no pot ser abordat "a les poques línies" de la iniciativa, i sí donant suport al Govern en les reformes que està emprenent. Segons la seva opinió, la proposició no de llei "xoca amb les reformes de calat" que està portant a terme l'Executiu, segons el relat del debat d'aquesta agència.

El banc dolent és una figura que crea l'última reforma financera, recentment aprovada aprovada pel Govern segons els criteris de la Unió Europea, que prestarà 100.000 milions a Espanya per rescatar la seva banca, els principals problemes procedeixen precisament de la sobrevaloració dels actius immobiliaris.

Decàleg de pràctiques corruptes de Urdangarin

El jutge José Castro té tan controlat el cas Nóos que és capaç de condensar en deu únics punts les presumptes corrupteles que Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres van perpetrar a les comunitats de València i Balears a costa de l'Administració pública i dels diners dels ciutadans. En un acte en què també reprèn amb duresa els responsables polítics per plegar-se sense condicions als desitjos i exigències del gendre del Rei, el jutge descriu les circumstàncies que van permetre al duc de Palma i al seu exsoci embutxacar-se grans sumes de diners a través del institut Nóos.

El punt de partida és la situació privilegiada de Urdangarin, que aprofita el seu "parentiu amb la Casa Reial" per "anar a altes instàncies polítiques, pontejant graons i tràmits que per a qualsevol ciutadà serien indefugibles". Aquesta targeta de visita li va permetre adjudicar, entre 2004 i 2006, l'organització de dos esdeveniments de caràcter turístic-esportiu: l'Illes Balears Fòrum i el València Summit. El marit de la infanta Cristina i el exprofessor d'Esade desviar bona part d'aquests fons públics: 2,3 milions del Govern de les Balears i 3,7 de la Generalitat Valenciana.

"Amb les mateixes excuses", recull el segon punt de l'acte, "es menysprea la correcta aplicació" de la llei que regeix els contractes amb les administracions. En contrast amb els pressupostos que s'aporten, que són "ridículs", els imports de les adjudicacions són sempre elevats. En els punts quart i cinquè de la seva resolució, Castro subratlla que Urdangarin i el seu exsoci aconseguir "imposar" les seves condicions, que van ser "acceptades sense discussió pels responsables polítics" de la Comunitat Valenciana i de les Balears, ambdues en mans del PP.

Sense el trist paper jugat pels polítics no es pot entendre que el duc de Palma i Torres fessin negocis tan lucratius ni que aquests quedessin fora de control. La reprimenda del jutge als polítics és palmària en els punts sisè a novè. Castro els retreu que "no es van preocupar de constatar, per descomptar", els patrocinis privats que van aconseguir els organitzadors. A més, en optar per la fórmula del conveni de col·laboració, van poder "excloure constrenyiments administratius" i, sobretot, evitar la participació de tercers. L'adjudicació dels dos esdeveniments es va donar com un "fet consumat".

Fins a tal punt estan enllaçats els successos de València i de les Balears que els convenis signats en un i altre lloc són, "amb l'excepció de les obligades variables", diu el jutge, "calcats els uns dels altres". Un talla i enganxa en tota regla que, presumptament, va passar desapercebut. A ningú "se li va ocórrer exigir Urdangarin i Torres rendició de comptes", rebla l'acte, signat ahir.

Les reflexions del jutge vénen al cas de la petició d'un dels imputats-l'exsecretari de Turisme de la Generalitat valenciana Luis Lobón-perquè en declini la competència en favor dels jutjats d'aquesta ciutat. Castro rebutja la idea amb l'argument que els presumptes delictes comesos a València i Balears són "connexos". En l'últim apartat del decàleg, el jutge recorda l'imputat, amb certa sorna, que l'extensió de les indagacions a València "no va ser fruit d'un imperialista afany instructor", sinó de les factures que va aportar en el seu moment Torres, defensat pel lletrat Manuel González Peeters.

En aquesta documentació sobre l'Illes Balears Fòrum es van trobar factures que, presumptament, corresponen a una de les edicions del València Summit. Tots dos esdeveniments van ser, en el seu moment, "àmpliament coneguts", de manera que, previsiblement, "generar debats" polítics amb els grups de l'oposició. I, malgrat tot, conclou el jutge-que expressa el seu "absolut respecte" per les institucions de València-, "no consta que s'hagi presentat cap denúncia per investigar els fets".

Segons Castro, és "fàcilment deduïble" que aquestes factures es van utilitzar per justificar, indistintament, despeses d'un i altre esdeveniment. Aquest encreuament de factures és la clau de volta del cas i una de les proves més sòlides del presumpte frau.