dimarts, 11 de setembre de 2012

Ressò internacional dels 2 milions per l'independència

La BBC ha obert avui al vespre l'edició digital amb el titular 'Enorme assistència a la manifestació per la independència de Catalunya'. 'Al voltant d'un milió i mig de manifestants han participat en la manifestació d'independència de Catalunya a Barcelona, segons la policia. Desenes de milers de persones han sortit a la ciutat onejant la bandera de la independència brandant els colors vermell i groc. Hom estima que és la manifestació més gran que s'ha fet mai, i una protesta contra les lleis fiscals del govern espanyol', diu la cadena britànica.

D'una altra banda, The Guardian ja aventurava avui al matí que un milió de persones es podien aplegar avui a Barcelona en la manifestació per demanar la independència de Catalunya. Poc després de la multitudinària marxa, i ja amb les xifres de quasi dos milions de manifestants a la mà, el diari anglès ha actualitzat la notícia per deixar clar que la marxa per la independència de Barcelona 'porta a un punt mort' en la relació amb Espanya. També ha seguit la mobilització per les xarxes socials.

En l'article, el periodista Stepehen Burgen explica que la crisi econòmica i 'el que els catalans veuen com un tracte injust en la contribució al govern central' han encès l'independentisme.

I esmenta la situació en què es troba el govern de CiU a la Generalitat, del qual diu que la manifestació ha agafat desprevingut, perquè 'mai no havia aspirat a la independència'. També diu en aquest sentit que Artur Mas no assistirà a la manifestació però que ha declarat finalment que hi seria anímicament. I també cita Duran i Lleida sense esmentar-ne el nom, quan explica que 'un altre destacat dirigent de CiU ha dit que aniria a la manifestació qualificant-la més com a pro-catalana que no pro-independentista', però ha recordat que Carme Forcadell va dir que tothom que hi anés seria comptat com a independentista.

Afegeix que el sistema autonòmic espanyol ha estat qüestionat pel Banc Central Europeu, i critica les maneres de governar d'alguns dirigents autonòmics. I recorda també la demanda de rescat del govern català a l'espanyol de 5.000 milions.

I acaba dient que a Espanya hi ha antipatia per Catalunya, a qui veu queixosa i deslleial, i que això molesta els catalans.

The Guardian no és l'únic mitjà que ha reaccionat ràpidament a la històrica manifestació d'avui als carrers de Barcelona. The Irish Times insisteix que la crisi esperona la independència de Catalunya.

Le Monde, per la seva banda, parla de 'marea humana per reclamar la independència de Catalunya', com també les edicions digitals dels setmanaris francesos Le Nouvel Observateur i Le Point: 'Une marée humaine catalane crie 'Independència' face à la crise' i 'Un million et demi de Catalans défilent pour l'indépendance'. L'edició francesa d'Euronews diu que 'el torcebraç amb Madrid continua' i el diari suís Tribune de Genève qualifica la manifestació de 'marea humana per una Catalunya independent'.

L'agència France Presse ja ha fet circular en anglès la notícia que 'els catalans es mobilitzen en massa per la independència i avisen de l'aposta per la llibertat' i Reuters també fa referència a la manifestació: 'Vast crowds demand Catalan autonomy from crisis-hit Spain.' El Financial Times, per la seva banda, ha entrevistat Jordi Pujol, 'l'ex-president que mira cap a la independència'.

A Itàlia, de moment en parlen Rai News ('Catalogna in piazza per l'indipendenza. E il Barça cambia maglia') i Il Sole-24 Ore ('Catalogna indipendente, il grido in piazza di un milione e mezzo di persone a Barcellona').

Som prop dels 2.000.000 per l'Independència


A les 18:45 hi ha 3 km de manifestació -calculada per TV3 i els Mossos-, a una Barcelona estelada de gom a gom, amb una amplada de Passeig de Gràcia/Diagonal de més de 100 m fins Via Laietana, sense comptar que els carrers adjacents a Gràcia o a pl. Urquinaona estan tots col·lapsats amb cues d'una altra illa (100 m.)o més, dels que no poden incorporar-se per cap costat a la manifestació, inmòvil per l'impossibilitat de moure's la gernació. 3.000x100 de mitjana: 300.000 m2, a 4 de mitjana per m2 (segons normes internacionals), són un mínim de 1.200.000 catalans vindicant la independència de Catalunya i la fí de l'espoli de la monarquia franquista.

Granvia/Passeig de Gràcia, a les 18:15, tothom aturat

Els nens sobre les espatlles paterns no els comptem, ni els centenars de veïns als balcons, ni els que encara intenten arribar i aparcar, ni els dels carrers Rosselló, Provença, Mallorca, València, Consell de Cent... Quan acabem de sumar els comptes s'aproparan o superaran els 2 milions.

Via Laietana a les 18 h., la "capçalera" és un km enrera col.lapsada sense poder avançar. La cúa 3 km enrera, al llapis de la Diagonal.

El PP tomba la ILP Televisió sense Fronteres

La ILP Televisió sense fronteres no ha superat el dia clau. El PP hi ha votat en contra avui al ple del congrés espanyol, on s'ha pres en consideració, i l'ha tombada per considerar-la 'tècnicament' impossible'. La proposta de llei era formulada per Acció Cultural del País Valencià, per a permetre la recepció de televisions en la mateixa llengua entre comunitats autònomes diverses.

La clau del ple d'avui, la tenia el Partit Popular, el vot negatiu del qual no s'ha sabut fins a l'hora de la votació. La ILP va ser acceptada en l'anterior legislatura, amb l'abstenció dels populars. I el nou govern del PP hauria pogut retirar-la si hagués volgut, però en canvi l'havia mantinguda viva. Si el PP s'abstenia en la votació d'avui, aleshores s'hauria posat en marxa el procés legislatiu. Al final ha votat que no juntament amb UPyD i, per tant, la ILP desapareix.

La ILP va arribar al congrés després d'una llarga campanya d'Acció Cultural, en què es van aplegar 651.650 signatures. El govern socialista espanyol en un primer moment la va vetar, però després va reconsiderar la decisió i va permetre que fos acceptada per les corts.

La polarització social en el sistema educatiu

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala com el sistema educatiu reprodueix la polarització social a través de la transmissió de valors que canvien segons les diferents classes socials del país.

Una de les característiques del sistema educatiu dels països del sud d'Europa (que en molts aspectes s'assembla més al llatinoamericà que l'europeu) és la seva polarització per classe social. Els fills de les famílies de renda mitjana alta i alta (el que solia anomenar burgesia, petita burgesia i classe mitjana professional) van en general a escoles privades i els fills de les famílies de les classes populars (classe treballadora i classes mitjanes de renda mitjana i baixa) tendeixen a anar a les escoles públiques. El sistema educatiu serveix així una funció importantíssima en la reproducció de l'estructura social d'aquests països. Un cas clar d'això és la situació a Espanya.

Són aquests països del Sud d'Europa, per cert, els que han tingut menys mobilitat social ascendent a la Unió Europea (UE), sent el seu sistema escolar un element important en l'establiment d'una societat de classes en que el millor predictor de la classe social a la qual una persona pertany continua sent la classe social a la qual pertanyen els seus pares.

No cal dir que totes les societats, incloses les més avançades política i socialment, com són les societats escandinaves, tenen escoles privades que, en general, eduquen als fills de les elits financeres, econòmiques, mediàtiques i polítiques.

Però en cap d'aquests països, el fenomen d'estratificació social és tan accentuat i massiu com en els països del sud d'Europa. I, dins d'ells, Espanya és un dels països on aquesta estratificació social és més accentuada. Paradoxalment, gran part d'aquestes escoles privades que eduquen a la infància i joventut de les famílies de majors ingressos són escoles de l'Església Catòlica. I dic paradoxalment perquè en els seus postulats tal institució s'autoidentifica com servidora dels sectors socials més necessitats, humils i amb menys ingressos.

Aquesta relació preferencial d'aquestes escoles confessionals amb les classes més benestants respon a la identificació de les institucions religioses amb les estructures de poder, un fet històricament evident a Espanya amb l'Església Catòlica, una de la màxima valedora de tal estructura.

Quins són els valors que es transmeten en aquestes escoles?


Com he indicat abans, l'existència de dos tipus d'escoles (privada i pública), servint sectors socials segons classe social, tot i que és particularment accentuada a Espanya, existeix en pràcticament tots els països. Als EUA (on hi ha un percentatge més gran de nens i adolescents en escoles públiques que a Espanya), s'ha fet un estudi dels valors que es reprodueixen en els diferents sectors de la població, a través de tot un seguit d'institucions que van des la família fins a les escoles.

Aquest estudi, realitzat pels professors Paul K. Piff, Daniel M. Stancato, Stephane Cote i Rodolfo Mendoza de la Universitat de Califòrnia i pel Professor Dacher Keltner de la Universitat de Toronto, finançat per la institució científica de més prestigi dels EUA, (The National Science Foundation) ha tingut gran impacte en aquell país.

Els resultats d'aquest estudi són preocupants ja que mostren que les societats amb major nivell de desenvolupament econòmic estan lluny de ser cohesionades, transmetent valors a través, entre altres institucions, de les educatives, que subratllen autoritat, comandament i jerarquia a uns sectors de la població que gaudeixen de majors rendes i riqueses, alhora que emfatitzen docilitat, obediència, i resignació, quan no passivitat, a la gent gran constituents de les classes populars.

És també important assenyalar que la pròpia realitat quotidiana que les classes socials experimenten en la seva vida, marca i deixa empremta profunda en l'adquisició d'aquests valors. L'estudi esmentat anteriorment mostra, per exemple, que valors de solidaritat, atenció a les persones amb més dependències i vulnerabilitats, són més comuns entre les classes populars (per haver experimentat situacions que requerien aquestes accions de solidaritat i suport d'altres persones) que entre les persones més benestants que es van caracteritzar per sostenir valors més individualistes, més centrats en un mateix, i menys sensibles a les necessitats d'altres. Actituds de tolerància cap a actituds incíviques -com ara "fer el que et doni la gana"- eren molt més comuns entre adolescents de classes benestants que entre els pertanyents a les classes populars.

Un estudi semblant no s'ha fet a Espanya. Al nostre país, les institucions científiques de més prestigi, profundament conservadores, no toquen temes que puguin incomodar les estructures de poder. Però és més que probable que si tal estudi es realitzarà a Espanya, el resultat seria gairebé idèntic o fins i tot pitjor. I dic pitjor perquè hi ha evidència que les classes benestants d'Espanya són més insolidàries que les seves homòlogues en altres països. Exemples hi ha diversos.

Un d'ells el vam veure recentment, quan els súper rics a França i Alemanya van indicar la seva voluntat de pagar més impostos com a acte de solidaritat amb la resta de la població en un moment de crisi. Coneguts súper rics a Espanya, representatius dels punts de vista de les classes més adinerades del país, es van distanciar clarament del suport a aquesta mesura, expressant el seu profund desacord. En realitat, aquestes classes benestants eviten el fisc (fins i tot amb mesures il·legals mitjançant el frau fiscal) en proporcions molt més elevades que els seus homòlegs en altres països.

Les causes d'aquesta major insolidaritat d'aquests classes es deu a la seva pròpia història. Van guanyar una guerra enormement sagnant i establir una dictadura enormement repressiva en defensa dels seus interessos. La seva arrogància, intolerància, hostilitat a la diversitat i pluralitat, i comportament incívic (on l'insult sistemàticament substitueix l'argument i debat) són símptomes d'una classe que es considera a si mateixa com la classe dirigent (bé per dret natural o diví) i que s'expressa a través de les institucions mediàtiques i polítiques que controlen o tenen més influència.

La Diada més massiva dels últims anys desborda Barcelona

La Diada ha arrencat amb força a Barcelona, ​​on se celebra avui una Diada Nacional amb aspecte de passar a la Història, d'acord amb la multitud que des de primera hora tenyia els carrers del centre de la ciutat amb els colors de l'estelada. Com marca la tradició, el monument a Rafael Casanova -heroi de la resistència durant el setge borbó a la ciutat el 1714- ha acollit els primers actes del matí. Davant la seva estàtua, partits polítics i entitats socials han realitzat la seva ofrena floral.

Durant la resta del matí, els actes s'han multiplicat al llarg i ample de la geografia catalana, amb dos perfils ben diferenciats en el cas de Barcelona. D'una banda, la Diada institucional al Parc de la Ciutadella i, de l'altra, els actes populars, amb el Fossar de les Moreres com a epicentre. Desenes d'organitzacions, entitats i associacions han rendit allà homenatge als caiguts en la resistència de Barcelona fa avui 298 anys. Entre els actes polítics remarcables, la presentació a Barcelona d'Arran, la nova organització juvenil de l'Esquerra Independentista.

Cap a les 13.00 hores ha començat la primera mobilització del dia, amb diversos centenars de persones marxant per la llibertat dels presos i les preses polítiques, en una manifestació convocada, com cada 11 de setembre, per Rescat.

Una delegació d'Euskal Herria ha estat present també en diversos dels actes d'aquest matí. Mentre el diputat d'Amaiur al Congrés, Iker Urbina, acompanyava a ERC, la portaveu de Bildu al Parlament de Nafarroa, Bakartxo Ruiz, intervenia en l'acte de la Comissió Independent del Fossar de les Moreres, que aquest any ha rendit homenatge a Lluís Maria Xirinacs.

Però més enllà dels actes concrets, el més remarcable d'aquesta jornada és la marea humana que durant tot el matí ha omplert els carrers de Barcelona amb lemes inequívocament independentistes, augurant una massiva participació en les manifestacions que durant la tarda intentaran recórrer els carrers de Barcelona. La Esquerra Independentista donarà el tret de sortida a les 17.00 hores en Urquinaona, on convoca el seu tradicional manifestació, aquest any sota el lema «Ni pacte fiscal, ni pacte social».

Una hora més tard començarà, si la multitud ho permet, la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana amb el lema «Catalunya, nou Estat d'Europa», que recorrerà el centre de Barcelona per acabar a les portes del Parlament.

La desocupació a l'Espanya feixista: 25,1% al juliol, el màxim a l'OCDE

La taxa d'atur va pujar una dècima en el conjunt de l'OCDE el juliol fins al 8% de la població activa, un increment que va ser de dues dècimes a Espanya, el país que de nou va tenir el nivell més elevat, del 25,1%, segons les dades harmonitzades publicades avui.

Les majors pujades relatives de la desocupació al juliol, es van donar més d'Espanya a Eslovàquia (dues dècimes al 14%), i Holanda (dues dècimes al 5,3%), ha indicat en un comunicat l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, que no tenia xifres actualitzades de Grècia (els últims són de maig amb un 23,1% de la població activa.

Igualment hi va haver increments d'una dècima als Estats Units (8,3%, encara que després va baixar al 8,1% a l'agost), Irlanda (14,9%), Canadà (7,3%) i Luxemburg (5,5%) . A l'altre extrem, es van produir descensos en aquest mes a Austràlia (una dècima al 5,2%), a la República Txeca (una dècima al 6,6%), Corea del Sud (una dècima al 3,1%), Dinamarca (una dècima al 7,9%) i sobretot a Mèxic (dues dècimes al 4,7%) ia Israel (sis dècimes al 6,5%). En el conjunt de la zona euro es va mantenir estable en el 11,3% després de 13 mesos consecutius d'increment.

Al juliol havia 47.845.000 desocupats en els 33 membres de la (OCDE), 13,5 milions més que el juliol de 2008 a les primeres fases de la crisi. Espanya, amb 5.786.000 aturats era el segon país amb major nombre de persones que busquen feina, només superat per Estats Units (12.794.000) i àmpliament per davant de França (3.017.000), Japó (2.820.000), Itàlia (2.764.000), Mèxic (2.393.000) i Alemanya (2.301.000). L'atur juvenil més elevat en l'OCDE el juliol es tornava a donar a Espanya (un 52,9%), a falta d'actualitzar les estadístiques gregues, que només arriben fins al maig (53,8%).

En ambdós casos, es situaven molt per sobre dels Estats que venien a continuació el juliol, que eren Eslovàquia (37,8%), Portugal (36,4%), Itàlia (35,3%) i Irlanda (30,7 %), i per descomptat també de la mitjana de la zona euro (22,6%) i de l'OCDE (16,1%). Per al grup d'edat de més de 25 anys, la taxa d'atur espanyola era del 22,9%, de nou més del doble que el de la zona euro (10,2%) i més del triple que en el conjunt del conegut com el "Club dels països desenvolupats".

Sindicats i organitzacions socials denuncien les "pràctiques autoritàries" del Govern

Els principals sindicats i les organitzacions que formen part de la Cimera Social han acusat aquest dimarts el Govern d'estar portant a terme "pràctiques autoritàries" i de provocar una "involució" de la societat espanyola. El màxim responsable de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha acusat l'Executiu d'estar "ocultant" a la ciutadania que ja està negociant els termes del rescat europeu i el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, ha denunciat que amb la seva actitud el Govern està provocant una "fractura social sense precedents" que fins i tot està precipitant "una ruptura del consens bàsic constitucional".

"No es pot amagar més temps al país que els termes del rescat s'estan negociant des de fa setmanes amb la cancellera alemanya, amb el BCE, amb la Comissió i el Consell Europeu i amb converses bilaterals amb altres governs", ha asseverat el líder de CCOO

Així, ha defensat que la ciutadania té "dret a saber el que el Govern té decidit fer", ja que això és "un dret democràtic bàsic".

Manifestació el 15 de setembre a Madrid

Davant aquesta situació, les organitzacions que conformen la Cimera Social, que dilluns passat va celebrar la seva segona reunió, han assenyalat que utilitzaran la mobilització prevista per dissabte que ve a Madrid per impulsar la idea sobre la necessitat de convocar un referèndum que permeti "que el poble espanyol emeti la seva opinió "i que" donarà més sentit i fortalesa a la nostra democràcia", segons Méndez.

Per la seva banda, Toxo ha recordat que la convocatòria de referèndum és "un instrument democràtic per situacions excepcionals com aquesta" en la qual el "Govern governa amb un programa impost".

En aquest sentit, Méndez ha apuntat quedar, després de la marxa a Madrid, començarà una "dinàmica mobilitzadora molt intensa" per exigir al Govern que convoqui la consulta popular.

La decisió sobre següents mobilitzacions es prendrà en les properes reunions de la Cimera Social, que continuaran abans que acabi aquest mes. Així, Toxo i Méndez han subratllat que no descarten la convocatòria d'una altra vaga general abans que acabi l'any, però han afegit que aquesta decisió es prendrà de manera conjunta amb les organitzacions que componen la Cimera Social.
Altres membres de la Cimera Social

En la roda de premsa també van participar altres representants de les organitzacions que conformen la Cimera Social, com el secretari general d'USO, Julio Salazar, que ha defensat que "hi ha altres maneres de sortir de la crisi".

Així mateix, el president del sindicat CSI-F, Miguel Borra, ha defensat que "no es pot concebre el nostre Estat de dret sense la independència i la professionalitat dels empleats públics", pel que ha reclamat la necessitat de "lluitar" per evitar la " politització "de les administracions públiques.

La responsable de la Coordinadora Espanyola del Lobby Europeu de Dones, Rosa Escapa, ha apuntat que les organitzacions de dones se sumen "plenament" a les mobilitzacions convocades i ha criticat el retrocés que està patint la igualtat de sexes durant la crisi.

Per la seva banda, la presidenta del Consell General del Treball Social (CGTS), Ana Lima, ha denunciat el desmantellament del sistema de serveis socials, el que provocarà un increment de la "exclusió social".

Finalment, des de l'organització de consumidors Facua, Marian Díaz, ha volgut agrair el suport rebut per la seva federació davant la "persecució" que, segons la Cimera Social, pateix des de l'Executiu per no ser una "organització submisa".

Proves del frau massiu de Urdangarin

La exsubsecretaria de la Conselleria de Presidència de la Comunitat Valenciana Isabel ha lliurat al jutge Castro una factura de l'empresa de Urdangarin i el seu soci Diego Torres que ella mateixa va rebutjar per entendre que no estava documentada. En total i pel mateix motiu, va bloquejar el pagament de 123 factures per valor de 2 milions d'euros a nom de deu empreas diferents per suposats treballs per a la preparació de la candidatura de la Comunitat Valenciana a la celebració d'uns Jocs Europeus. Aquest projecte mai es va dur a terme.

L'acord va ser signat per Urdangarin i Torres amb el Govern de Camps i, encara que segons la investigació en cap moment s'ha pogut demostrar que els treballs es fessin, les factures van començar a arribar. Villalonga, que era la responsable de fiscalitzar les despeses de Nóos, les va vetar: "Les factures no tenien suport documental, no tenien res que a mi em indiqués que això s'havia fet, ni una acta de reunions de preparació, ni unes nòmines de aquests consultors o una alta com autònom, si és que eren autònoms. No tenia res", va confessar al jutge segons publica aquest dimarts el diari El País.

La declaració d'aquesta alt càrrec davant del jutge, explica el diari, revela un suposat intent de frau massiu de la trama Nóos per cobrar dos milions d'euros de les arques públiques de la Comunitat Valenciana. El magistrat li ha aixecat la imputació inicial en entendre que gràcies al seu zel profesinal es va impedir aquest desfalc a les arques públiques.

Villalonga va declarar davant del jutge que Nóos si tenia ànim de lucre i que per això utilzó mitja dotzena d'empreses privades a les quals es desviava els diners de les adjudicacions públiques. Entén també aquesta exalt càrrec de Camps que hi va haver un clar intent d'engany ja que hi ha factures que es van cobrar dues vegades pel mateix concepte en dues administracions.

Caldes: troben 6 tapirs de 3 milions d'anys

Sorpresa arqueològica majúscula a Caldes de Malavella. Els treballs d'un centre comercial hna deixat al descobert les restes de sis tapirs d'uns 3 milions d'anys d'antiguitat, dos d'ells desenterrats aquesta mateixa setmana. Entre les troballes també hi pot haver altres bèsties grosses i moltes altres de menudes, a més de flora, segons unes primeres informacions, a l'espera de la confirmació científica per part dels arqueòlegs de l'IPHES (Institut de Paleontologia Humana i Evolució Social), responsables de les excavacions, que de moment s'han limitat a confirmar "l'alt interès científic" dels resultats.

La campanya arqueològica es duu a terme amb un total secretisme en uns terrenys adjacents al conegut Camps dels Ninots, el prometedor jaciment prehistòric on els darrers anys s'han recuperat nombroses restes de fauna i flora, en un excepcional estat de conservació, fet que situa Caldes al punt de mira dels estudiosos mundials de l'evolució del clima, el medi ambient, la fauna i la geologia del Planeta Terra en els moments que van precedir l'aparició de l'home.

El centre comercial, impulsat per l'empresari Ricard Tauler, va prenent forma a tocar del Camp dels Ninots. Les obres van començar inexplicablement sense supervisió arqueològica, però aquesta va ser possible, tal com estableix la llei, després que dos arqueòlegs de l'IPHES que són veïns de Caldes van alertar el Departament de Cultura.

Des d'aleshores han transcorregut alguns mesos durant els quals s'ha fet molta feina. A la primavera es van desenterrar quatre tapirs i també hi podria haver un búfal. Les restes presenten molt bon estat de conservació. En canvi, els dos tapirs recuperats aquesta mateixa setmana estarien més esmicolats.

Amb la distribució del nou número del Butlletí Municipal d'Informació (BIM), que fa una lacònica referència a la importància de les troballes, va saltar ahir l'alarma. L'alcalde de Caldes, Salvador Balliu, va explicar al Diari de Girona que els imperatius arqueològics han certament retardat l'enllestiment de les obres, i el promotor està preocupat, però "també està content" per la singularitat i notorietat de l'emplaçament, i té previst fer un mirador al Camp dels Ninots.

El centre comercial tindrà una gasolinera, un restaurant, un supermercat, quinze botigues i un pàrquing. Les excavacions ja finalitzen perquè no caldrà fer més operacions de rebaix de terres. La data inaugural podria quedar establerta a finals d'any.

Segons l'alcalde, Caldes comença a ser conegut i en diferents congressos o fòrums internacionals científics del Japó i dels Estats Units s'ha previst la presentació d'aquest jaciment excepcional. "El 80% de les restes fòssils d'aquest tipus existents al món s'han trobat a Caldes", diu l'alcalde sense amagar la seva satisfacció.

La troballa de noves restes en una altra zona fa pensar que Caldes amaga un gran jaciment paleontològic prehistòric. Tot apunta que un gas tòxic atordia i acabava amb la vida de l'antiga fauna en aquesta zona volcànica, d'aigües termals i geològicament rica.

Ous per Alberto Fabra en un acte a la Universitat Jaume I de Castelló

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha estat rebut aquest dilluns amb una sonora xiulada i llançament d'ous per un grup d'estudiants en arribar. Un home ha estat detingut per agredir un agent de la Policia Autonòmica i una vintena de persones han estat identificades. Entre els manifestants hi havia diversos dirigents d'Esquerra Unida, entre ells Víctor Tormo i la diputada autonòmica Marina Albiol: "Enyorança de quan la Universitat era espai de llibertat. Avui l'UJI està presa de la policia", ha tuitejat des d'allà.

Alberto Fabra havia de fer-se fotos en l'acte d'inauguració del Centre d'Intercanvi de Coneixement i Innovació Espaitec 2 del Parc Científic, Tecnològic i Empresarial de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.

Prop d'una vintena d'estudiants han estat retinguts, maltractats i identificats per la policia en un aparcament subterrani de la Universitat per procedir a la seva identificació després dels incidents. Un home ha estat detingut per defensar-se d'un agent de la Policia Autonòmica del PP.

La protesta s'ha produït després que un grup de manifestants hagi intentat accedir a l'aparcament al qual arribaven els cotxes oficials del seguici del president de la Generalitat.

Els estudiants han llançat diversos ous que han impactat al cotxe d'Alberto Fabra ia l'esquena del rector de l'UJI, Vicent Climent.

Quan els manifestants han intentat accedir a l'edifici han intervingut els agents de la seguretat privada de la Universitat i un d'ells ha resultat ferit amb un trau al cap. Segons han aclarit des del Consell de l'estudiantat, no s'ha tractat d'una agressió al vigilant, sinó un "accident" amb una porta durant el forcejament.

El rector de l'UJI ha censurat les protestes i ha assegurat que els que es manifesten "perden la raó amb aquestes agressions". El president Fabra, per la seva banda, ha volgut restar importància als incidents i ha assegurat que "la notícia és la inauguració de les instal·lacions".

La protesta havia estat convocada pel Consell de l'Estudiantat de l'UJI i el Front d'Estudiants per la Universitat Pública per protestar contra la "intolerable privatització de l'ensenyament públic". L'inici de l'acte estava previst a les 18.00 hores, però la concentració va ser convocada mitja hora abans al voltant del centre per donar "la benvinguda" al president de la Generalitat.