dimecres, 14 d’agost de 2013

Els astrònoms descobreixen un púlsar "a prop" del gran forat negre de la Via Làctia

Al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, a 26.000 anys llum de la Terra, ha d'haver un forat negre supermassiu empassant matèria, sobretot gas, que forma un disc en espiral al seu voltant. El procés genera uns potents camps magnètics, també formant un remolí, i els científics creuen que aquests camps fan que una part de matèria se salvi del voraç forat en sortir disparada cap a fora en dos dolls superràpids.

Així que el camp magnètic del centre galàctic és de summa importància per conèixer l'estructura del flux de material del qual s'alimenta el forat amb el seu potent atracció gravitatòria. Però el centre galàctic està enfosquit, pels telescopis òptics, pel gas i la pols, el que dificulta la seva observació. D'aquest forat negre es coneix la seva massa (és uns quatre milions de vegades més massiu que el Sol), però el seu entorn proper tan extrem així com moltes de les seves propietats encara no es comprenen, recalquen els astrònoms.

En la seva ajuda ha arribat un púlsar, un estel de neutrons, supercompacta, en rotació, que emet radiació en polsos periòdics i que ha d'estar a menys de mig any llum del forat negre (el més proper del mateix que s'ha descobert).

Es tracta d'un tipus poc comú de púlsar, amb un camp magnètic extraordinàriament intens. Va ser trobat arran d'una espurna de raigs X que un telescopi de la NASA, el Swift, va captar l'abril passat procedent del centre de la Via Làctia i les observacions posteriors amb diferents radiotelescopis en diversos països van permetre determinar que es tractava d'un púlsar, denominat PSR J1745-2900. "En el nostre primer intent d'observació, no era clarament visible, doncs alguns púlsars són tossuts i exigeixen més observacions per deixar-se detectar", explica Ralph Eatough, científic de l'Institut Max Planck, a (Alemanya) i líder de la investigació, que es publica a la revista Nature. "La segona vegada que l'observarem", continua, "el púlsar s'havia fet molt actiu a la banda de ràdio i era molt brillant. No em podia creure que finalment havíem detectat un prémer en el centre de la galàxia".

PSR J1745-2900 ha permès als astrònoms mesurar la intensitat del camp magnètic a la zona inicial del flux de matèria que cau en el forat negre, indicant que, efectivament, hi ha un potent camp magnètic i gran escala, assenyalen els investigadors del Max Planck.

L'anàlisi de les radioones procedents del púlsar mostrar que estaven patint un retorciment important en el seu viatge fins a la Terra, un fenomen que es produeix quan les ones travessen gas immers en un camp magnètic, expliquen els científics de l'Observatori Nacional de Ràdio Astronomia (NRAO, als EUA) que han participat en la investigació. I aquest gas està a uns 150 anys llum del forat negre, exactament en la línia d'observació entre el prémer i el nostre planeta.

Els astrònoms calculen la força del camp magnètic mesurant el gir de les radioones al passar pel gas. "El camp magnètic és una part crucial de l'entorn del forat negre que afecta l'estructura del flux de matèria que està caient en ell i fins i tot regula aquesta circulació", puntualitzen els investigadors del NRAO. Les mesures que han pres indiquen que el camp magnètic allà és relativament organitzat, en lloc de ser turbulent.

Els investigadors segueixen pendents de l'oportú púlsar esperant detectar canvis a mesura que es desplaça al voltant del forat negre. Alhora busquen més púlsars d'aquest tipus per aplicar la mateixa tècnica d'observació i poder fer un mapa detallat del camp magnètic en les proximitats del forat negre.

Però el primer, PSR J1745-2900, ha trigat dècades a aparèixer. I no està prou a prop del forat negre per per mesurar-hi les propietats de l'espai/temps de la Relativitat General d'Einstein. "L'ideal seria trobar un altre púlsar encara més a prop del forat negre, el que ens permetria fer mesuraments més precises", apunta Eatough.

Arresten dos alts polítics de la Germandat Musulmana

Les forces de repressió de la dictadura militar egípcies han detingut aquest dimecres a dos alts polítics de la Germandat Musulmana, Essam el-Erian i Mohammad al-Beltagi, segons han informat agents de seguretat dels colpistes. Hamas condemna la "terrible massacre" a Egipte. La Germandat parla d'almenys 2.200 morts i 10.000 ferits.

El Moviment de Resistència Islàmica Palestina, Hamas, ha condemnat aquest dimecres la sagnant repressió contra partidaris de l'enderrocat president egipci, Mohammad Mursi, titllant-la de "terrible massacre": "Hamas condemna la terrible massacre a la plaça de Nahda i Rabaa al-Adawiya, i demanem la fi del vessament de sang i la repressió excessiva contra manifestants pacífics", anuncia Sami Abu Zuhri, el portaveu de Hamas.

Un gran nombre de persones ha mort, després que la Policia intervingués per dispersar dos massius centres de concentració dels partidaris de Mursi al Caire, capital egípcia. La dictadura ha proclamat l'estat d'emergència d'un mes i ha dictat toc de queda des de les 19h. fins a les 6h.

Segons el Ministeri egipci de Sanitat, un total de 149 persones han mort en els enfrontaments registrats a tot el país nord-africà. Tanmateix, la Germandat Musulmana parla d'almenys 2.200 morts i 10.000 ferits.

Egipte ha estat escenari de forts disturbis, després que l'Exèrcit enderroqués Mursi, primer president democràticament electe al país nord-africà, després de la caiguda del dictador Hosni Mubàrak.

Dimiteix Mohammad El Baradei, vicepresident interí d'Egipte


El vicepresident interí encarregat d'Afers Exteriors d'Egipte, Mohammad al-Baradei i candidat al poder dels EUA i la UE, ha anunciat aquest dimecres la seva renúncia, en una carta enviada al president interí, Adly Mansur, després dels disturbis de les últimes hores al país.

"Presento la meva dimissió com a vicepresident, i demano a Déu, l'Altíssim, que preservi al nostre estimat Egipte de tot el dolent, i que compleixi les esperances i aspiracions del poble", ha explicat Al-Baradei en la seva missiva.

En la seva carta, el premi Nobel de la Pau egipci ha informat de la dificultat de la seva responsabilitat, a l'hora de prendre decisions amb les quals no està d'acord i les conseqüències tem.

Segons el text, Al-Baradei no és capaç d '"assumir la responsabilitat d'una sola gota de sang davant Déu, davant la seva consciència i els ciutadans, especialment, perquè estava convençut que la violència era evitable".

"Lamentablement, els que es beneficien del que ha passat avui, són els que criden a la violència, al terrorisme ia grups més extremistes", ha advertit.

Al-Baradei va assumir el càrrec el passat 14 de juliol, després que l'Exèrcit enderroqués Mursi, primer president democràticament electe al país nord-africà, després de la caiguda del dictador Hosni Mubàrak. Proposat com a president pels colpistes del general Sisi, l'escàndol de manipulació per part dels EUA i l'evidència que Obama finança l'exèrcit colpista va fer que li posessin de vicepresident. Ara dimiteix per intentar mantenir-se aliè a l'escàndol de la matança.

Turquia demana la reacció del món per la "massacre" a Egipte

Turquia ha qualificat aquest dimecres "d'inacceptable" la repressió contra els partidaris del destituït president egipci, Mohammad Mursi, i ha cridat a la comunitat internacional a que actuï immediatament per aturar la "massacre": "És inacceptable una intervenció armada contra civils que celebren protestes, malgrat la seva justificació", ha indicat el president turc, Abdolá Gul, que ha expressat el seu temor que la crisi d'Egipte es transformi en una situació similar al conflicte sirià. Els colpistes de l'OTAN decreten un mes d'estat d'emergència a Egipte, el que és impunitat total per a les forces repressives.

Egipte: Assassinada la filla d'un dels líders dels Germans Musulmans


Asmaa Mohamed el-Beltagi, una adolescent de 17 anys i filla de Mohammad el-Beltagi, un dels líders de la Germandat Musulmana, ha estat assassinada aquest dimecres durant l'atac de l'exèrcit a l'asseguda a la plaça Rabaa a Adawiya que ha causat 2.200 morts segons els Germans i les cadenes iranianes i un número indeterminat que va des de "dotzenes" fins l'entorn de 300 a d'altres mitjans.

Turquia demana la reacció del món per la "massacre" a Egipte

Turquia ha qualificat aquest dimecres "d'inacceptable" la repressió contra els partidaris del destituït president egipci, Mohammad Mursi, i ha cridat a la comunitat internacional a que actuï immediatament per aturar la "massacre": "És inacceptable una intervenció armada contra civils que celebren protestes, malgrat la seva justificació", ha indicat el president turc, Abdolá Gul, que ha expressat el seu temor que la crisi d'Egipte es transformi en una situació similar al conflicte sirià. Els colpistes de l'OTAN decreten un mes d'estat d'emergència, el que suposa impunitat total per a les forces repressives. Caos al Caire: la revolta s'estén per tot el país.

El despatx del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, ha criticat el silenci de la comunitat internacional per la crisi egípcia: "La comunitat internacional, en particular, el Consell de Seguretat de Nacions Unides (CSNU) i la Lliga Àrab (LA), han d'actuar immediatament per aturar aquesta massacre", ha afegit. "Em temo que Egipte està movent rumb a un inextricable caos", ha advertit.

El Partit Justícia i Desenvolupament (AKP, per les sigles en turc), que va desenvolupar vincles amistosos amb Mursi i la Germandat Musulmana, va qualificar de "cop" l'enderrocament de Mursi, a qui considera l'únic president legítim.

Des del dia 3 de juny, data en què el ministre egipci de Defensa, el general Abdel Fatah al-Sisi, va apartar Mursi del poder, la nació s'ha dividit entre partidaris i oponents del mandatari enderrocat.

Images des affrontements à balles réelles place... par lemondefr
Decreten un mes d'estat d'emergència a Egipte

El Govern interí d'Egipte ha decretat aquest dimecres l'estat d'emergència, el que és donar l'impunitat total a les forces repressives, pel període d'un mes i a partir de les 14h, després que s'intensifiquessin els enfrontaments entre les forces de seguretat i els simpatitzants del destituït president egipci, Mohammad Mursi, per tot l'Estat després de la salvatge repressió dels manifestants per l'exèrcit colpista.

Caos al Caire


Al Caire, el caos s'ha apoderat de la capital després del violent desallotjament. Cap a les voltants de Rabea al Adauiya, voltada per la policia, s'adrecen milers d'islamistes proveïts amb pedres i pals, segons ha informat Efe. Mentrestant, helicòpters de les forces de l'ordre sobrevolen la zona, on se senten trets, mentre que les avingudes principals de les proximitats han estat tallades amb tancs de l'exèrcit i filats de arç.

Els disturbis estan deixant imatges colpidores. L'agència Reuters ha mostrat fotografies de cadàvers calcinats de membres dels islamistes a la regió de Gizeh, a les rodalies de la Universitat del Caire i la plaça Nahdet Misr.

Mitjans oficials han informat que els islamistes han entrat a la comissaria de l'Uarrá al districte cairota d'Imbaba, on han calat foc i retenen l'oficial de policia al comandament. A més, han alliberat als presos que es trobaven en aquesta comissaria.

A la província de Sharqiya, al delta del Nil, un oficial de l'Exèrcit ha mort i un recluta que l'acompanyava ha resultat ferit greu per trets durant disturbis, al delta del Nil, ha informat la televisió estatal egípcia.

Mentrestant, a Fayum, al sud de la capital, almenys 17 persones han mort després que els seguidors de Mursi hagin atacat una altra seu policial, en què haurien causat un incendi. En previsió de més atacs, la policia de la província d'Al Qaliubiya, al nord de la capital, ha començat a traslladar els presos de les comissaries a presons.

La cadena de televisió britànica Sky News ha informat la mort d'un dels seus operadors de càmera, Mick Deane, al Caire, sense donar més detalls de les circumstàncies en què ha passat.

Disturbis i manifestacions en d'altres regions


A més, segons informa la televisió estatal, les protestes s'estan desenvolupant també en ciutats com Alexandria (al nord), Assuan (al sud), mentre que s'han produït disturbis a les ciutats Minya i Assiut, on les forces de seguretat han obert foc contra manifestants islamistes.

A la província de Suez, al nord-est d'Egipte, almenys cinc persones han mort i quaranta ha resultat ferides en disturbis i enfrontaments entre islamistes i la policia, segons ha informat el portaveu d'aquest departament a Suez, Mohammad al Azizi, citat per l'agència oficial Mena. Azizi ha explicat que algunes de les víctimes presenten ferides per trets.

En Beheira (nord), els manifestants partidaris del deposat president Mohamed Morsi han destruït l'edifici de la governació provincial, mentre que, en Garbiya (al nord), van intentar irrompre en una altra comissaria ia la seu de la governació.

La violència també s'està estenent a les zones cristianes. L'agència AFP ha informat que l'església copta d'Gergiss, situada a la localitat de Sohag, al sud del país, ha estat incendiada, suposadament a mans de seguidors islamistes, i d'altres dues en llocs diferents.

Els manifestants han llançat còctels Molotov contra el temple per incendiar i van cremar diversos cotxes de la policia, llançant consignes contra l'Exèrcit, la policia i els cristians coptes.

Egipte: Assassinada la filla d'un dels líders dels Germans Musulmans

Asmaa Mohamed el-Beltagi, una adolescent de 17 anys i filla de Mohammad el-Beltagi, un dels líders de la Germandat Musulmana, ha estat assassinada aquest dimecres durant l'atac de l'exèrcit a l'asseguda a la plaça Rabaa a Adawiya que ha causat 2.200 morts segons els Germans i les cadenes iranianes i un número indeterminat que va des de "dotzenes" fins l'entorn de 300 a d'altres mitjans.

Egipte: Assassinada la filla d'un dels líders dels Germans Musulmans

Asmaa Mohamed el-Beltagi, una adolescent de 17 anys i filla de Mohammad el-Beltagi, un dels líders de la Germandat Musulmana, ha estat assassinada aquest dimecres durant l'atac de l'exèrcit a l'asseguda a la plaça 'Rabaa a Adawiya' que ha causat 2.200 morts segons els Germans i les cadenes iranianes i un número indeterminat que va des de "dotzenes" fins l'entorn de 300 a d'altres mitjans.

La notícia ha estat anunciada per Gehad El-Haddad, portaveu oficial de la Germandat Musulmana, mentre continuen els enfrontaments entre les forces de seguretat i els partidaris del destituït president d'aquest país, Mohammad Mursi, per l'exèrcit comandat pel general Sisi.

2.200 persones moren en protestes a Egipte


Almenys 2200 persones han perdut la vida i altres 10.000 han resultat ferides aquest dimecres quan les forces militars egípcies van atacar els campaments de protesta dels partidaris del destituït president, Mohammad Mursi, al Caire, la capital.

Mortes 9 persones per enfrontaments a Faium, Egipte


Almenys nou persones han perdut la vida aquest dimecres durant els enfrontaments registrats entre les forces militars i els partidaris del destituït president, Mohammad Mursi, a la governació de Faium, al nord d'Egipte.

Assassinat càmera de Sky TV Arabic


Briton Michael Douglas, càmera de Sky TV Arabic, de 59 anys d'edat, ha estat assassinat aquest dimecres al districte egipci de Rabaa, mentre el país continua testificant violents enfrontaments entre les forces de seguretat i els simpatitzants de l'enderrocat president, Mohammad Mursi. Douglas ha mort per un tret al pit, pocs minuts després de ser traslladat a l'hospital.

Alguns països europeus condemnen la brutal repressió policial a Egipte


Alguns països europeus, com el Regne Unit i Alemanya, a més de la República de l'Iran, han condemnat aquest dimecres la brutal repressió policial al poble egipci al Caire per part de l'exèrcit colpista al servico dels EUA i l'OTAN.

El ministre alemany d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, ha cridat a la calma i ha demanat a totes les parts que renunciïn a la violència enmig d'una ofensiva brutal contra els partidaris de Mursi.

"Fem una crida a totes les forces polítiques a tornar immediatament a les negociacions i evitar una escalada de la violència. Cal evitar més vessament de sang" ha assegurat el titular alemany.

En aquest mateix sentit, el canceller britànic, William Hague, ha manifestat que està "profundament preocupat" per l'escalada de violència que es viu a Egipte, i ha condemnat l'ús de la força contra els manifestants pro-Mursi, per acabar amb les assegudes al Caire.

L'Iran condemna la matança de manifestants a Egipte


La República Islàmica de l'Iran ha condemnat categòricament la "matança" a Egipte, després de l'operació de les forces de seguretat que ha deixat desenes de morts entre els partidaris del destituït president, Mohammad Mursi.


Massacre dels colpistes de l'OTAN: 300 persones assassinades en les protestes a Egipte


Almenys 300 persones han perdut la vida i altres 7.000 han resultat ferides aquest dimecres quan les forces militars colpistes de l'oligarquia feixista egipcia han atacat els campaments de protesta dels partidaris del derrocat president, Mohammad Mursi, al Caire, la capital. Les forces policials han utilitzat foc real i gasos lacrimògens per dispersar els manifestants acampats a la mesquita de Rabaa al-Adawia i la plaça d'Al-Nahda.

Cospedal ho nega tot menys "el descontrol"

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, repetint la postura i el discurs d'Arenas i Cascos, ha admès al jutge descontrol en les donacions del partit però n'ha responsabilitzat la tresoreria, i també ha negat els cobraments en negre. Cospedal ha declarat durant més de dues hores davant el jutge Pablo Ruz instructor del 'cas Bárcenas' com a testimoni sobre la comptabilitat B de la banda franquista.

Desenes de persones l'esperaven quan ha arribat al matí, algunes per escridassar-la i algunes altres per donar-li suport. Hi ha hagut moments de tensió entre els dos grups i, fins i tot, enfrontaments verbals.

Cospedal ha atribuït el descontrol en les donacions del partit a Luis Bárcenas i ha negat que es fessin pagaments de sobresous en negre a diversos directius del partit. També ha negat les acusacions de Bárcenas, que va dir que la secretària general havia rebut dos pagaments per valor de 45.000 euros en total entre els anys 2009 i 2010.

Segons la versió de Bárcenas, el primer pagament es va produir l'any 2009 quan el partit va decidir liquidar la caixa de les donacions després d'esclatar el 'cas Gürtel'. El segon, de 25.000 euros, s'hauria portat a terme l'any 2010 quan el PP va rebre 50.000 euros de la devolució d'un deute al PP gallec. Unes quantitats que, segons Bárcenas, també va rebre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Durant la seva declaració el passat 15 de juliol a l'Audiència espanyola, Luis Bárcenas va dir que els dos pagaments de 25.000 euros es van lliurar en bitllets de 500 euros en sobres de color marró. Amb tot, va negar tenir els rebuts d'aquestes operacions.

L'ex-tresorer del PP, empresonat a Soto del Real des del passat 27 de juny, també va dir que el gerent del PP de Castella la Manxa, José Ángel Cañas, va rebre una comissió de 200.000 euros a canvi de l'adjudicació del servei de neteja a l'ajuntament de Toledo. Fins i tot, Bárcenas va lliurar un rebut signat per Cañas al jutge Pablo Ruz. Una operació que afectaria també María Dolores de Cospedal perquè durant aquella època era la president del PP a la Comunitat de Castella la Manxa.

Arenas i Cascos admeten falta de control en les donacions


Els exsecretaris generals del PP, Javier Arenas i Francisco Álvarez-Cascos, han negat aquest dimarts que en el PP hi hagi hagut moviments de diners en B, tot i que han reconegut que no hi havia per part seva un control de les donacions perquè consideraven que això era competència del tresorer. Segons ha assegurat Gonzalo Boyé, un dels advocats de l'acusació particular present en la presa de declaracions a l'AN, tots dos han mantingut la mateixa versió davant el jutge i podria haver hagut un "acord" entre els dos exdirigents del PP, tot a trobar-se ara en partits diferents.

Uns 400 míssils dels EUA 'robats' durant l'atac al consolat a Bengasi

Centenars de míssils nord-americans terra-aire van ser "robats des de Líbia" durant l'atemptat perpetrat l'any passat contra l'ambaixada dels Estats Units a la ciutat de Bengasi (foto), des d'on l'OTAN va començar l'ofensiva contra Gaddafi, segons va revelar dilluns un exfiscal nord-americà, que es va mostrar convençut que "l'esmentada secció va estar involucrada d'alguna manera en el procés de la distribució d'aquestes armes".

Segons Joe DiGenova, qui representa ara als testimonis de l'atac dirigit contra el consolat així com a altres persones amb coneixements sobre el succés, la major preocupació de la comunitat d'intel·ligència d'Estats Units és que 400 míssils terra-aire actualment estan en mans de Al-Qaida, els quals podrien ser utilitzades per enderrocar avions nord-americans.

En aquest sentit, DiGenova va dir durant la seva participació en un programa de la ràdio 'WMAL', que la pèrdua d'aquests míssils va ser una de les raons per la qual Washington va decidir tancar la setmana passada 19 de les seves ambaixades al llarg de tot l'Orient Mitjà.

DiGenova, que citava fonts d'intel·ligència, va dir que no sabeu si els míssils estaven guardats a la part annexa de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA, per les sigles en anglès) al consolat dels Estats Units, però es va mostrar convençut que "l'esmentada secció va estar involucrada d'alguna manera en el procés de la distribució d'aquestes armes".

Anteriorment, un informe de la cadena de notícies nord-americana CNN, havia indicat que la CIA transferia el mateix tipus de míssils des de Líbia als terroristes a Síria a través de Turquia quan es va dur a terme el mortal atac contra el consolat dels EUA a Bengasi.

Cal assenyalar que l'atac, perpetrat el passat 11 setembre 2012 contra l'ambaixada dels EUA a Líbia va costar la vida de 3 diplomàtics nord-americans, a més del primer ambaixador nord-americà a Líbia des de 1979, Christopher Stevens.

L'armada britànica va a ocupar el Iemen, no a Gibraltar


La cortina de fum de l'imperialisme neoliberal és gran: no només serveix al Pp per fer el ridícul al vell estil franquista, ans amaga l'objectiu de Cameron i la metròpoli imperial per acabar la feina començada al Golf Pèrsic i Orient Mitjà. Els vaixells de guerra britànics que ahir van salpar del port de Portsmouth, al sud d'Anglaterra, "rumb a l'estret de Gibraltar", vénen com punta de llança de l'OTAN contra 'l'enemic islamista', concretament per encerclar el Iemen i, segons alguns mitjans, per enfortir l'ofensiva dels seus aliats de Qatar i Aràbia Saudita contra Síria, el Líban, l'Iraq i Egipte, on els seus mercenaris d'Al Nusra i Al Qaida estan sent derrotats en tots els fronts.

Massacre dels colpistes de l'OTAN: 300 persones assassinades en les protestes a Egipte

Almenys 300 persones han perdut la vida i altres 7.000 han resultat ferides aquest dimecres quan les forces militars colpistes de l'oligarquia feixista egipcia han atacat els campaments de protesta dels partidaris del derrocat president, Mohammad Mursi, al Caire, la capital. Les forces policials han utilitzat foc real i gasos lacrimògens per dispersar els manifestants acampats a la mesquita de Rabaa al-Adawia i la plaça d'Al-Nahda.

Les imatges emeses per les agències de notícies mostren que la policia egípcia segueix desallotjant brutalment als manifestants. Per la seva banda, la Germandat musulmana ha urgit els egipcis a sortir al carrer per denunciar la "massacre".

"Això no és un intent de dispersió, sinó una sagnant temptativa d'aixafar totes les veus d'oposició al cop militar", ha escrit al seu compte de Twitter el portaveu de la Germandat Musulmana, Gehad al-Hadad.

Malgrat que l'Exèrcit egipci ha ordenat el desallotjament dels manifestants, milers de seguidors de Mursi continuen protestant per exigir la seva restitució i en rebuig al nou gabinet ministerial jurament pel Govern interí.

Des que l'Exèrcit egipci destituís el passat 3 de juny al primer president electe del país, després de la caiguda del dictador Hosni Mubàrak, aquest país nord-africà testifica gran nombre d'enfrontaments entre partidaris de l'enderrocat president i els seus detractors, en què han mort centenars de ciutadans.

Les teories genetistes -feixistes- de les desigualtats

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala l'aparició, de nou, de teories que expliquen les desigualtats socials basant-se en l'estructura genètica de les poblacions, amb l'intent de transformar un fet social en un fet biològic, tal com el nazisme va promulgar.

Una ideologia que s'està promovent per cercles conservadors i neoliberals per tal de justificar l'enorme creixement de les desigualtats que caracteritzen els temps actuals (resultat de l'aplicació de polítiques conservadores i neoliberals) és que aquestes desigualtats són conseqüència de la diversitat genètica dins de les poblacions en què existeixen aquestes desigualtats. Segons aquesta postura, les desigualtats de renda es presenten com a resultat de la diversitat en la composició genètica de la població.

Així, en un article publicat a la prestigiosa revista Science ("GWAS of 126,559 individuals identifies genetic variants associated with educational attainment". Science, 21. Juny de 2013), els autors (Rietveld et al.) Assenyalen l'estructura genètica d'una persona i/o grup ètnic com a causa del seu desenvolupament educatiu i, a través d'això, del nivell de renda que adquireix. I a la Universitat de Harvard, una tesi doctoral, "IQ and Immigration Policy" de Jason Richwine del Departament de Polítiques Públiques (maig de 2009), s'ha aprovat i publicat recentment en la qual se sosté que els hispans als EUA, procedents de països de parla hispana, tendeixen a concentrar-se en les classes menys adinerades i amb menys recursos d'aquell país per la seva suposada inferior estructura genètica, menys desenvolupada i de menor qualitat -segons l'autor- que l'existent entre la població blanca nascuda als EUA.

Per a "demostrar" les seves tesis, assumeix que els hispans tenen una estructura genètica diferent a la dels nadius blancs nord-americans. I, en veure que el quocient intel·lectual (CI) (que és la puntuació obtinguda en una prova dissenyada per mesurar la intel·ligència) dels nadius blancs és superior als dels hispans, conclou que la suposada inferioritat dels hispans es deu al seu inferior estructura genètica. És sorprenent que aquesta tesi hagi estat aprovada en un dels centres que tenen més prestigi en el món acadèmic nord-americà.

Els errors i fal·làcies d'aquest estudi són múltiples, començant per assumir una estructura genètica pròpia dels hispans, un grup que, més que ètnic, és cultural, que es caracteritza per la seva enorme diversitat genètica. Aquest supòsit d'uniformitat genètica, en si, és una valoració enormement subjectiva, amb tons racistes clars, la qual cosa és confirmat quan el doctorand atribueix també la pobresa de Llatinoamèrica a la inferioritat genètica de les poblacions que viuen en aquell continent, en comparació a la existent als EUA entre els blancs, per als quals l'autor també assumeix que tenen unes característiques genètiques comunes.

I per arribar a la seva conclusió, assumeix també que la qualitat i el desenvolupament intel·lectual d'una persona es mesuren objectivament amb la prova de test del CI, prova ben coneguda pel seu biaix classista, ja que mesura més l'habilitat de resposta al test que el nivell intel·lectual, estant determinada aquesta habilitat per una socialització depenent del context social de l'individu.

Que una tesi amb tanta debilitat metodològica hagi estat aprovada en un centre acadèmic com la Universitat de Harvard diu molt del clima ideològic que s'ha assolit en cercles de l'establishment nord-americà, en moments de gran domini neoliberal. Tal domini requereix una teoria hegemònica, legitimadora i justificativa de l'enorme creixement de les desigualtats. Aquesta teoria, en què el social es presenta com biològic, recorda, per cert, a les teories genetistes del nazisme, que avui s'ensenyen sense cap pudor en alguns centres acadèmics nord-americans.

És interessant que la protesta que aquest estudi ha generat als EUA (i fins i tot dins de Harvard) hagi estat rebutjada per les autoritats acadèmiques de tal universitat per considerar-la un atac a la llibertat de coneixement i d'investigació, llibertat que està, per cert, enormement limitada en aquell centre (i en la majoria de centres acadèmics nord-americans) com a conseqüència de les enormes limitacions en la seva diversitat ideològica, estant la ideologia d'aquests centres molt esbiaixada cap a postures conservadores i neoliberals, poc sensibles al pensament crític.

En realitat, aquest pamflet (que es legitima presentant com a tesi doctoral) intenta justificar una estructura de poder que és la que finança, dóna suport i promou aquest tipus d'estudis, excloent a pensadors crítics d'aquesta estructura i donant el favor, al seu lloc, a pensadors que afavoreixen tal estructura del poder-per molt extremistes que siguin.

Carlos Menem processat per l'explosió d'una fàbrica militar

L'expresident de l'Argentina Carlos Menem té greus responsabilitats en un acte realitzat per encobrir la falta d'armes venudes il·legalment als feixistes croats de l'OTAN per atacar els musulmans i serbis. Foto: Dos feixistes i genocides de Iugoslàvia: l'amo i el gos.

El senador nacional argentí i expresident Carlos Menem va ser processat aquest dimarts per la seva responsabilitat en una explosió ocorreguda el 1995 a la planta de Fabricacions Militars situada a la localitat cordovesa de Riu Tercer. Al fet van morir set persones i va haver centenars de lesionats.

D'acord a la investigació judicial, l'incident ocorregut el 3 de novembre del 2005 no hauria estat accidental, sinó que s'hauria tractat d'una explosió intencional l'objectiu hauria estat encobrir el fet que faltaven armes, les que haurien estat venudes il·legalment a Croàcia i a la dictadura de l'Equador.

El senador i expresident argentí Carlos Menem ja va ser condemnat a set anys de presó en ser trobat coautor de contraban agreujat de material bèl·lic cap a Croàcia i Equador entre 1991 i 1995, però no serà empresonat mentre posseeixi fur parlamentari com a senador nacional. Tots dos esdeveniments van tenir lloc durant la seva presidència d'Argentina entre 1989 i 1999.

Fins a 20 anys de presó

El processament de Menem va ser resolt pel jutge federal de Riu Quart, Carlos Ochoa, després que la Cort Suprema de Justícia va revocar la decisió de la Cambra de Cassació Penal que considerava prescrita la causa i ordenava el seu tancament, va revelar el fiscal Guillermo Lega en declaracions difoses per l'agència local DyN.

Menem, de 83 anys, havia estat beneficiat per falta de mèrit, però ara se suma a quatre militars retirats (Carlos Franke, Edberto González, Jorge Cornejo i Marcelo Gatto) i al exsubinterventor de Fabricacions Militars, Norberto Emanuel, pel suposat delicte de estrall dolós agreujat per mort. Aquest delicte preveu penes de 8 a 20 anys de presó.

A causa de tot això, la Comissió d'Afers Constitucionals del Senat va debatre, a l'abril, el possible abús de Menem com a legislador.

Noves amenaces de mort de l'Agrupació de Nacionalistes Navarresos

La banda criminal i feixista Agrupació de Nacionalistes Navarresos, organització d'extrema dreta espanyola, que fa 15 dies va amenaçar de mort a diversos alcaldes de Nafarroa, per col·locar la bandera nacional basca ha amenaçat de nou de mort l'alcaldessa de Baztán Garbiñe Elizegi, per mantenir la ikurriña a l'ajuntament i li exigeix ​​que "llueixi tan sols la bandera espanyola".

Els criminals més afirmen que si per al dia 26 no es compleixen les seves exigències estan disposats a executar les seves amenaces. Tot això ens el silenci mediàtic de la premsa espanyolista. No volem ni pensar què passaria si la persona amenaçada fos algun alcalde del PP, d'UPN, PNB o PSOE...

Tot això amb un estil que recorda a la banda criminal "Falange i Tradició" el cabezilla s'ha vist recentment passejar tranquil·lament per Bilbo. Res de nou, els terroristes d'extrema dreta, amb la immunitat per bandera i amenaçant. Marca Espanya.