diumenge, 12 d’agost de 2012

Gaspar Llamazares: "Si això segueix així, acompanyaré a Sánchez Gordillo"

L'alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo, va aparèixer a Telecinco per explicar els recents assalts a supermercats, amb el seu company i diputat d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, que va defensar la seva postura. Llamazares argumentà que "els actes de desobediència civil estan justificats per la "pobresa severa" que es pateix a Espanya", en aquest moment per l'estafa de 'la crisi', les retallades i la política del PP i els seus socis neoliberals.

"Si la cosa segueix així, si la pobresa s'aprofundeix i si el Govern insisteix en les retallades, també intentaria que els ciutadans no es quedessin sense alguna cosa que per menjar", respon Llamazares després de ser preguntat per si acompanyaria Gordillo en els seus properes accions: "Jo seria un bon ministre d'Economia d'aquest país. Jo gestiono molt bé el meu pressupost privat i gestionaria molt bé un pressupost públic. O és que els rojos no poden tenir diners?", qüestiona.

"Jo nego que el del SAT sigui un robatori, perquè s'ha fet a cara descoberta. És un acte de desobediència civil i jo defenso això en un Estat democràtic".

"Si arriba el moment assaltarem xalets de polítics"


"Seguirem assaltant supermercats", assegura de manera contundent Gordillo, demanant per a això el màxim suport popular possible: "Portem des del principi de la crisi 'ocupant' bancs i seguirem ocupant, i espero que vingueu amb mi".

"Si arriba el moment asaltaremos xalets de polítics", afegeix Sánchez Gordillo, en pregunta sobre per què les seves accions han afectat treballadors de supermercats aliens a la culpa del que ha passat. "Que fiquin als banquers a la presó, ja!", reivindica.

L'alcalde de Marinaleda defensa la seva forma de governar aquesta localitat atacant a altres opcions de Govern, com la del PSOE a Andalusia, que en la seva opinió, ha estat la culpable de la situació d'atur per la qual travessa aquesta comunitat.

Gordillo conclou la seva intervenció assegurant que "aquest Govern n'ha d'anar immediatament perquè ja no representa a ningú" i dient que "si volíem robar xoriço [en els seus assalts a supermercats] podríem haver ficat algun ministre al carro".

L'ONU exigeix ​​als EUA que no produeixi més etanol per evitar una crisi alimentària


L'Organització de Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) incrementa la pressió sobre EUA perquè canviï les seves polítiques de biocombustibles per prevenir una crisi alimentària a nivell global. "Una suspensió immediata i temporal de la legislació nord-americana" que destina quotes de les collites de blat de moro a la producció del biocarburant "donaria cert alleujament al mercat i permetria destinar més grans a l'alimentació humana i animal", va assenyalar el director de la FAO, José Graziano da Silva, en una columna publicada pel Financial Times.

La preocupació d'aquest organisme va augmentar davant la intensa sequera a la zona central dels EUA que va impulsar a aquest cultiu fins preus rècord. Alguns especialistes asseguren que aquestes tendències alcistes afecten especialment les poblacions dels països pobres, dependents dels vaivens del mercat mundial, en un context en què EUA figura com el major productor mundial d'etanol compost a base de cereals.

"EUA pot prendre mesures positives o negatives sobre això", va dir a RT el director de l'organització Anem Units USA, Juan José Gutiérrez. "Si suspèn la producció d'etanol, això seria una mesura molt positiva per evitar que els preus del blat de moro i d'altres grans se segueixin elevant com a conseqüència de la forta sequera que s'ha deixat sentir en el món i de manera molt particular en EUA", va dir.

No obstant això, els primers senyals llançades per part dels EUA no són esperançadores, va afirmar l'expert. També ha afegit que, segons el secretari d'Agricultura d'EUA, Tom Vilsack, el 40% de la collita que el país utilitza per a la producció de biocombustibles té un impacte positiu per a la nació.

La postura nord-americana, en opinió de l'analista, "és molt perjudicial" perquè "l'economia mundial està passant per una situació summament difícil". La conjuntura actual, ha recalcat, és similar a la situació de fa aproximadament cinc anys, quan l'augment del preu del carburant i la pujada de l'ús de biocombustibles, entre altres factors, van incrementar el preu dels aliments, fet que va desencadenar protestes a Egipte, Camerun i Haití.

88 presos en vaga de fam demanant l'excarceració dels malalts


El nombre de presos abertzales en vaga de fam ja puja a 88 després que en les últimes hores s'hagin sumat a aquesta iniciativa altres 35 interns reclosos a les presons espanyoles -entre ells Arnaldo Otegi i sis més a Logronyo-, segons han informat fonts penitenciàries. Amb aquesta protesta demanen l'excarceració immediata de Josu Uribetxeberria Bolinaga i d'altres 13 presos per motius de salut, segons dicta la llei que el PP es nega a complir.

A la presó de Logronyo, sis presos s'han sumat a la vaga de fam, entre ells, Arnaldo Otegi que ha remès a la direcció de la presó de Logronyo un escrit en què comunica oficialment que se suma a la vaga de fam, al igual que cinc terroristes interns al centre penitenciari La Rioja, segons han informat fonts penitenciàries.

Aquestes mateixes fonts han precisat que tant Otegi com els seus companys han remés la comunicació després d'esmorzar al voltant de les 13.00 hores, just abans del menjar. És per això que aquests sis presos, inclòs el líder abertzale, no han anat al menjador a l'hora de dinar.

A partir d'ara, els funcionaris de la presó de Logronyo passaran a confirmar que Otegi i els seus companys efectivament compleixen amb la vaga de fam i no van ni a sopar ni adquireixen aliments de l'economat. S'han donat casos d'etarres que comunicaven el seu suport a la vaga i posteriorment se'ls trobava menjar en les cel·les. A aquests presos no se'ls ha inclòs a la llista comunicada per presons.

Presos en vaga de fam

Fins ara les presons amb presos en vaga de fam són Sevilla, Granada, Picassent, Alacant II, Castelló II, Herrera de la Manxa, Port II (Cadis), Navalcarnero i, ara, Logronyo.

A la Presó de Sevilla II es mantenen els 13 presos que van començar la vaga de fam el passat divendres 10 d'agost. Els presos d'aquest centre van ser els primers a sumar-se oficialment a la protesta. En ella, participa la totalitat d'etarres reclosos en aquesta presó i, entre ells, hi ha històrics de la banda com Arakama Mendía àlies 'Makario'.

A València Picassent ha un total de nou presos en vaga de fam. En aquesta presó van començar la protesta vuit interns, però d'ells, a dos preses etarres se'ls va trobar menjar a la cel·la, de manera que la xifra real era de sis reclusos en vaga de fam. En les últimes hores se'ls han sumat altres tres, segons les mateixes fonts.

A Alacant, als dos que van començar se'ls han sumat altres 11, el que eleva la xifra a 13. Tots aquests etarres comptabilitzats per Institucions Penitenciàries han emplenat instàncies en les que comuniquen a les respectives direccions de les seves presons seva adhesió a aquesta protesta.

A Castelló II es mantenen els nou que van començar i a Herrera de la Manxa aquest diumenge han començat altres 15. A més, al penal castellà hi ha altres tres que han comunicat que no menjaran el menjar que els proporciona el centre, però seguiran alimentant-se amb els productes de l'economat de la presó.

A la presó de Puerto II (Cadis) s'han sumat aquest diumenge dos presos. Segons les fonts de la lluita antiterrorista consultades, crida l'atenció la baixa participació que de moment està tenint aquesta protesta en presons com la de Cadis on des de fa anys el Ministeri de l'Interior agrupa els presos etarres més irredempts. Finalment, a la presó madrilenya de Navalcarnero han iniciat la vaga de fam aquest diumenge altres quatre presos.

Demanen l'excarceració per motius de salut

Josu Uribetxeberría es troba en una llista de 14 presos etarres al voltant dels quals l'esquerra abertzale radical demana la seva excarceració immediata en considerar-los greument malalts.

Uribetxeberría va ser traslladat aquest mes a un hospital al País Basc procedent de la presó de Lleó en què es trobava reclòs. Aquesta situació ha generat que l'esquerra abertzale pugés el to de la seva campanya augmentant una pressió que ha arribat fins a les presons.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va respondre a aquesta situació divendres passat des de Navarra, assegurant que l'excarceració de Uribetxeberría no anava a dependre del nombre de presos etarres que es declaressin en vaga de fam, i alhora ha anunciat que Interior es troba a l'espera d'analitzar les proves mèdiques realitzades a l'etarra per decidir sobre la seva situació.

Més de 10 incendis es mantenen actius a tot Espanya.

Una persona ha mort i tres més han resultat ferides quan participaven en les tasques d'extinció d'un altre incendi forestal a València. Les condicions meteorològiques han millorat, el que està facilitant les tasques d'extinció de les flames en gairebé tots els fronts en què aquest dissabte van participar-suplint els bombers i experts per les retallades del PP-més de 700 militars de la Unitat Militar d'Emergències (UME). Els Bombers de la Generalitat, amb els nombrosos reforços francesos i andorrans, haurien aconseguit controlar l'incendi de Ger (Girona).

Catalunya

Els Bombers de la Generalitat, amb els nombrosos reforços francesos i andorrans, haurien aconseguit controlar l'incendi de Ger (Girona), que des de dissabte ha afectat una superfície de 290 hectàrees de matolls i massa forestal a la Baixa Cerdanya. Segons ha informat el departament d'Interior, els bombers han pogut controlar l'incendi a les 19h30', de manera que en tot el perímetre ja no quedarien flames.

No obstant això, els Bombers mantenen a la zona a unes 20 dotacions terrestres i 3 mitjans aeris, per remullar el terreny i evitar que el foc pugui reanimar-se. Segons l'estimació del cos d'agents rurals, l'incendi ha afectat una superfície de 290 hectàrees.

El cap de guàrdia d'emergències a la regió central de Catalunya, Marcelí Fons, ha explicat que les tasques d'extinció de l'incendi, que ahir a la nit ja es va donar per estabilitzat, s'han vist dificultades pel vent, ja que s'han registrat ratxes de fins a 40 quilòmetres per hora.

La situació més crítica es viu a La Gomera (Illes Canàries), on el foc afecta ja 3.633 hectàrees des de dissabte i on no es preveu que pugui ser estabilitzat en les pròximes hores.

A Alacant, una persona ha mort i tres han resultat ferides durant les tasques l'extinció d'un incendi que s'ha declarat aquest diumenge.

Illes Canàries

A La Gomera, l'incendi que aquest divendres es va reactivar està "totalment descontrolat". Les flames abasten una línia de foc important-dese Pajaritos cap Aure-amb un front que avança lentament i, encara que contingut, segueix molt actiu.

El president insular ha sol·licitat al Govern de Canàries que demani un nou hidroavió al Ministeri d'Agricultura i que segons han informat fonts del Centre Coordinació d'Emergències i Salvament, podria arribar aquesta mateixa nit a l'illa. Es tractaria del quart hidroavió que opera a l'illa, en què també treballen sis helicòpters pertanyents a diverses administracions, i que tracten de frenar l'avanç del foc.

Els equips d'extinció dels incendis a les dues illes tens "serioses dificultats" per evitar la propagació del foc, que ha provocat entre les dues illes el desallotjament de 4.700 persones.

Segons han informat aquest diumenge les autoritats canàries, el foc de Tenerife està estabilitzat excepte en un front "molt complicat" de 150 metres entre Metabòlica i Santiago del Teide.

Comunitat Valenciana

Una persona ha mort i tres més han resultat ferides quan participaven en les tasques d'extinció de l'incendi forestal, ha explicat el conseller de Governació, Serafín Castellano (PP), en un nou incendi forestal que s'ha declarat aquest diumenge al terme municipal de Torre Maçanes (Alacant). Un crida a les 12.51 hores d'aquest diumenge al telèfon d'emergències 112 CV ha alertat de l'existència de l'incendi.

Galícia

El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que el gran incendi forestal de O Barco de Valdeorras (Ourense), que ha calcinat unes 1.500 hectàrees segons estimacions provisionals del Govern gallec, està "controlat", i espera anunciar "en poques hores "la seva extinció.

Així ho ha apuntat en declaracions als mitjans el president de la Xunta després de desplaçar aquest diumenge a centre de coordinació de l'extinció situat a la Casa Gran de Viloira (O Barco de Valdeorras), on ha destacat que "va ser un treball titànic per tenir controlades, en aquesta hora 50 de l'incendi, les flames del perímetre".

L'incendi es va registrar divendres al municipi ourensano d'O Barco de Valdeorras i ha afectat també al municipi de rossa i uns metres de Carballeda de Valdeorras, calcinant 1.500 hectàrees i obligant a desallotjar habitatges de diversos llogarets.

Andalusia

Efectius del pla per la lluita contra els incendis forestals de la Junta d'Andalusia, el Pla Infoca, han donat per estabilitzat l'incendi declarat a les 16.00 hores d'aquest dissabte al paratge de Huelva de La Dehesilla, proper al Parc Natural de Doñana ia la llogaret del Rocío (Almonte), i que ha afectat una zona d'aiguamoll d'extensió encara pendent de quantificar.

Castella - la Manxa

Els incendis forestals que es van iniciar aquest dissabte al Parc Nacional de Cabañeros, a Ciudad Real, i en Uceda (Guadalajara) estan estabilitzats i totalment perimetrados i en total han afectat unes 1.700 hectàrees, de les quals 1.300 són de superfície forestal i 600 d '"alt valor ecològic" de l'àrea mediambiental protegida, segons reconeix la Conselleria d'Agricultura de Castella-la Manxa.

L'Ajuntament de Navas de Estena (Ciudad Real) va revelar que les flames han cremat una gran part de la zona de muntanya de propietat municipal, a més d'àrees privades com part de la finca "Les Coves", l'empresari Alberto Cortina.

Castella-Lleó

La Junta de Castella i Lleó ha donat per controlat i ha rebaixat a nivell zero, en una escala de 0 a 3, el nivell de perillositat i risc de l'incendi declarat aquest dissabte a la tarda a la Serra de Béjar de Salamanca.

Segons han informat fonts de la Junta de Castella i Lleó, el risc ha disminuït considerablement, encara que a la zona encara romanen nombrosos reforços per tal de vigilar la zona incendiada, ja que el foc va arribar fins al nucli urbà de Valdefuentes de Sangusín. A més, continuen treballant diversos mitjans aeris.

Segons l'alcalde de Valdefuentes de Sangusín, el foc podria haver calcinat un miler d'hectàrees, tot i que encara no es disposa de dades oficials sobre la superfície cremada.

Les flames han afectat a zones properes als pobles de Valdehijaderos, Horcajo de Montemayor, Valdefuentes de Sangusín, Peromingo i La Calzada de Béjar, tots ubicat a la Vall de Sangusín, que forma part de Reserva de la Biosfera de Salamanca. Set veïns de Valdefuentes de Sangusín, que van col · laborar en l'extinció, van resultar afectats pel fum, de manera que van precisar assistència mèdica.

Tres bombers ferits en un nou incendi a València

S'ha declarat un nou incendi al sud del País Valencià. El foc crema entre la Torre de les Maçanes, Penàguila i Benifallim i ha fet ja tres ferits entre els bombers que han intentat controlar-lo a l'inici. Els bombers estan ingressats en estat greu a l'Hospital d'Alcoi i hi ha un brigadista desaparegut. El govern valencià fa desallotjar una residència de xiquets a Relleu. L'incendi ha omplert de fum la Vall de Seta. "Cañete es va als toros mentre Espanya crema". El PSOE denuncia la passivitat del Govern en els incendis que superen ja en superfície tots els de l'any passat.

"Cañete es va als toros mentre Espanya crema"


El PSOE denuncia la passivitat del Govern en els incendis que, segons diu, superen ja en superfície tots els de l'any passat.

El secretari d'Ordenació del Territori i Sostenibilitat del PSOE, Hugo Morán, ha denunciat la "invisibilitat" del Govern davant els incendis que s'estan produint aquests dies, pel que ha retret al ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete , que es vagi als toros "mentre Espanya crema". "Ja ho vam veure amb el Prestige, i ara el PP repeteix estratègia: cada vegada que es produeixen catàstrofes ambientals, el PP se'n va de caça o als toros", va acusar Morán en un comunicat.

El dirigent socialista més va lamentar que els incendis estan afectant a tres parcs nacionals: Carajonay, Doñana i Cabañeros, alguna cosa que fins ara mai havia passat.

El PSOE es va solidaritzar amb els habitants de les poblacions afectades pels focs, que viuen "angoixats" aquests dies. "Patim una pèrdua de patrimoni mediambiental d'incalculable valor i els directors generals estan de vacances i el ministre Cañete es va als toros", ha incidit. Morán va alertar que ja s'ha sobrepassat "de sobres" el total d'hectàrees cremades durant tot l'any passat, i "molt per sobre" de la mitjana dels últims deu anys. "Estem davant una catàstrofe nacional amb estiu encara per davant", ha subratllat.

Pel PP, el medi ambient és un destorb i mai ha estat un actiu quan Espanya és el país de la UE amb major diversitat ambiental", va acusar, per acabar exigint al Govern que comparegui al Parlament la setmana que ve per fer un" anàlisi "de la situació i informar de" si pensen fer alguna cosa "per aturar els incendis.

Ertzaines fustiguen Uribetxeberria a l'hospital

Etxerat ha denunciat que els ertzaines que custodien a Iosu Uribetxeberria (foto) a l'Hospital de Donostia van impedir ahir a la nit al pres -malalt i en vaga de fam- agafar el son fins a la intervenció d'una infermera anomenada per ell. La família ja ha presentat una queixa i interposarà també una denúncia judicial.

Els agents de la Policia autonòmica que vigilen Iosu Uribetxeberria a l'Hospital de Donostia fustigaren ahir a la nit el pres d'Arrasate. Segons han relatat des Etxerat, els agents van impedir a Uribetxeberria que pogués agafar el son entre les 23.00 i les 1.00 hores de la passada nit.

El presoner guipuscoà que es troba greument malalt va denunciar el que estava passant a una infermera i aquesta va aconseguir calmar la situació.

La família de Iosu Uribetxeberria i l'associació Etxerat han reclamat que es normalitzi més aviat possible la situació del veí d'Arrasate i han anunciat que interposaran una denúncia judicial. Segons han informat, ja han presentat una queixa a l'hospital.

Així mateix, han assenyalat que Uribetxeberria ha perdut sis quilograms per la vaga de fam que va iniciar el dimecres.

El president egipci suspèn els poders constitucionals dels militars

El president islamista egipci, Mohammed Mursi, ha suspès les esmenes de la Constitució que concedeixen amplis poders a la cúpula militar i destituït dos alts comandaments de les Forces Armades, el ministre de Defensa i comandant de l'Exèrcit, Mohammed Hussein Tantawi (a la foto amb Mursi), i al cap del Estat Major, Sami Añana, segons ha informat avui el portaveu presidencial Jasser Ali al Caire. Com substitut de Tantawi al capdavant de l'Exèrcit FHA estat designat el mariscal de camp Abdel Fattah al Sisi.

Alhora, s'han suspès les esmenes constitucionals que havien estat aprovades pel Consell Suprem de les Forces Armades poc abans que Mursi fos declarat guanyador de les eleccions presidencials, quan la cúpula militar governava encara el país de forma interina. Els canvis a la Carta Magna limitaven el poder del cap d'Estat a favor dels militars.

Designació del vicepresident


Mursi, d'altra banda, va designar per primera vegada des que va assumir el poder a un vicepresident: Mahmud Mekki. El jutge Mekki es va donar a conèixer com un crític del sistema que va presidir Hosni Mubarak fins a la seva caiguda al febrer de 2011.

Mursi va guanyar les eleccions presidencials el juny com a candidat de la formació islàmica Germans Musulmans. En assumir la presidència va suspendre formalment la seva pertinença a l'agrupació, així com al partit Llibertat i Justícia, membre de la Germandat Musulmana.

Les primeres setmanes de la presidència de Mursi van estar marcades per fortes tensions amb la cúpula militar. El Consell Suprem va liderar els destins del país després de la defenestració de Mubarak i ha intervingut des de llavors una i una altra en l'àmbit polític.

Violència al Sinaí

Mursi ja havia fet canvis en l'aparell militar després dels recents atacs d'extremistes islàmics contra llocs militars a la península de Sinaí. El president va destituir el cap del servei d'intel · ligència, Murad Mufawi, i al governador de la província de Sinaí del Nord, Abdel Wahab Mabruk.

També el cap de la policia militar, Hamdi Badi, va perdre el seu lloc. Abdel Wahin Shehata va assumir després la direcció del servei d'intel · ligència.

La secta catòlica i la judicatura: dues relíquies anacròniques del franquisme rediviu

El TS exigeix que els contes de la religió catòlica recobrin "sense demora" el seu rang escolar, com en l'edat mitjana. La màfia nazicatólica està que bota d'alegria per poder obligar els alumnes que es neguen a empassar-se les mentides i fal·làcies demostrades de la màfia vaticana a què hagin de perdre hores d'estudi científic per donar una assignatura alternativa a la dels feixistes i que, gent que cobra i passa per jutges d'una societat democrática, recolzin amb una vergonyosa sentència, pròpia de fanàtics ignorants, tanta desraó. Això no ha de dur només a criticar a aquests dos sectors de la nostra societat. Ens ha de conduir a veure qui han estat responsables durant anys en el govern i no van ser capaços d'acabar amb uns "acords" anacrònics, antidemocràtics i propis d'un estat feudal medieval, signats amb la màfia vaticana en l'última etapa del franquisme, atorgant privilegis de tot tipus a aquesta secta criminal, la major propietària de Grècia, Itàlia, Espanya, França i Portugal que a més de robar impunement no paga impostos. Foto: Els capos mafiosos de la secta a Donostia, José Ignacio Munilla (a l'esquerra), i a Bilbo, Mario Iceta.

El PSOE en cap dels seus governs, durant més de vint anys i amb alguns períodes de majoria absoluta es va atrevir a anul · lar aquests acords concordataris, que no internacionals, com declarava el senador socialista Prat durant el debat al Senat. Com tampoc s'ha atervido a modificar la Llei de llibertat religiosa del 1980. Aquestes són les normes que porten a la situació que avui patim i que amb el consens judicial posa tan contents als senyors bisbes, no només per mantenir les classes de religió, sinó per "castigar" als que no vulguin donar-les.

Els bisbes de Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria i la patronal de centres concertats religiosos, Kristau Eskola, van exigir ahir al Govern basc en un comunicat que realitzi "sense demora" les gestions necessàries per establir "l'ordre legal" corresponent a l'assignatura de Religió en el Batxillerat, tal com fixa la sentència del Suprem coneguda dijous contra la qual no cap recurs i que desdiu una altra del Tribunal Superior de novembre de 2010.

Fonts de la conselleria d'Educació van assegurar que la resolució serà acatada aquest mateix curs. "Es va a enviar una comunicació a tots els centres. Els horaris estan ja confirmats i potser el dia 1 de setembre no estiguin encara modificats, però sí al llarg de l'any escolar ", han precisat les esmentades fonts.

La decisió del Suprem va considerar discriminatori el decret aprovat al febrer de 2009 pel llavors conseller d'Educació, Tontxu Campos, d'Eusko Alkartasuna, per no obligar a establir una assignatura alternativa a la religió per a tots els alumnes que rebutgessin estudiar-la. Això ha provocat que els instituts hagin col · locat la classe a primera oa última hora, o fins i tot a la tarda, fora de l'horari escolar, una situació que l'actual consellera d'Educació, Isabel Celaá, va qualificar recentment com "bastant adequada".

Els bisbes i la patronal religiosa van recórrer el decret el 2009 i tres anys i mig després el Suprem els ha donat la raó. La nota recull, però, el tot i les diòcesis pel temps transcorregut, que, segons ell, ha provocat que la Religió hagi deixat de cursar-se a la gran majoria dels centres públics o que hagi quedat reduïda a una "situació agònica "en altres.

"Per la via dels fets consumats s'ha imposat una discriminació contra l'educació religiosa que ara es demostra que era contrària a dret", deia el comunicat.

Els bisbes van criticar igualment que la legislació aprovada el 2009 relegava a l'assignatura de religió a una "situació de marginalitat". Segons ell, els alumnes d'aquesta assignatura eren penalitzats perquè se'ls s'avaluava i se'ls afegia hores extres d'estudi que a la resta d'estudiants no se'ls exigia.

Davant això, els prelats van mostrar la seva satisfacció per la sentència del Suprem, que consideren que "torna a donar empara" al dret dels pares a escollir "una educació religiosa i moral que estigui d'acord als seus principis i conviccions".

Segons la normativa vigent, en cada cicle de Primària s'han d'establir tres hores a la setmana de religió. Correspon a cada centre repartir com consideri oportú. En Secundària, els centres han d'impartir cinc hores setmanals en els tres primers cursos de l'etapa i una al quart any.

L'assignatura de religió porta molt temps en el centre de la polèmica. Les estadístiques diuen que dos de cada tres alumnes en els col · legis s'imparteix aquesta matèria decideixen no cursar-la. Quan un alumne de Secundària tria estudiar religió, la resta dels seus companys ha de cursar una assignatura alternativa. Si ningú demanda aprendre religió, les hores es destinaran a aquelles matèries que es consideri que els alumnes han de reforçar.

Un 'fan' de Francisco Camps defeca a la seva cadira mentre jugava a tennis

L'ex-president de la Generalitat Valenciana i reputat feixista corrupte, Francisco Camps (PP), va trobar-se fa uns dies amb una particular demostració de rebuig i del menyspreu que la ciutadania de tota mena sent per la xusma nazicatòlica i immoral que ell representa. El dia 3 d'agost va anar a jugar Club de Tennis València, prop dels Vivers, del qual és soci. Però al final de la partida es va trobar, als vestidors, que algú havia defecat a la seva cadira i li havia empastifat amb els excrements també part de la roba. Sempre pot demanar-li al seu confrare nazi Felip Puig -el cercador de burilles-, que li cerqui l'adn del culpable a la tifa, tot i que potser podria donar una sorpresa amb el personal que juga a tennis "de bona familia".

Camps va denunciar el fet als directius del Club de Tennis València que no han pogut trobar l'autor de la feta, i això que el local és ple de càmeres.

L'incident ha circulat profusament entre la classe política valenciana que hi veu una demostració contra l'ex-president.