diumenge, 24 d’octubre de 2010

Els sahrauís del campament de protesta assetjats i atacats

La violència per part de les forces armades marroquines ha augmentat. Al campament arriben ferits i són atesos amb els pocs recursos de què disposen. També han detingut sahrauís que encara segueixen en parador desconegut que van ser arrestats tan sols per voler accedir al campament de protesta. El ministeri sahrauí alerta del perill que aquest campament es converteixi en una gegantesca presó que envolti als desplaçats sahrauís, mostra d'això és la construcció actual d'un mur de sorra entre el Campament de la Dignitat i la ciutat ocupada de l'Aaiun, amb la finalitat de assetjar-los i impedir que es pugui accedir-hi.

Una altra forma d'impedir-són els atacs a famílies senceres que intenten entrar als campaments de protesta.

Cada vegada són més els militars. Estan passant a un altre nivell, el de l'agressió i l'atac a una població indefensa que només reclama els seus drets fonamentals. Recordem que es tracta de població civil, famílies completes que es veuen totalment vulnerables davant de qualsevol tipus de càrrega violenta.

De la mateixa manera cada dia que passa sense que la comunitat internacional ni els organismes pertinents actuïn, aquests éssers humans segueixen sobrevivint pràcticament sense aigua, aliments ni medicines, a causa del bloqueig a què se'ls té sotmesos.

És urgent l'ENTRADA DELS MITJANS per donar veu i assegurar la integritat d'aquestes famílies i la AJUDA HUMANITÀRIA per cobrir les necessitats bàsiques que no permeten entrar les forces armades marroquines.

Fem èmfasi en l'actual presència, ahir a Rabat, l'enviat personal del secretari general de les Nacions Unides per al Sàhara, Christopher Ross.Exigimos que es personi en els campaments de protesta per observar i valorar de primera mà com està la situació.

Aquest èxode massiu reivindica EL RESPECTE A TOTS ELS DRETS de la població sahrauí. És una protesta social massiva, ja són més de 20.000 persones.

Les forces armades marroquines estan sembrant el terror entre els sahrauís que hi romanen en pèssimes condicions. A ells s'han sumat cossos especials d'intervenció ràpida, cosa que fa pensar en possibles accions futures. Els helicòpters romanen les 24 hs sobrevolant les haimes, a manera de pressió. Quan la població intenta descansar, realitzen constantment entrades violentes a la zona del campament per terroritzar, aquest va ser el cas de la intervenció la passada matinada quan l'exèrcit va irrompre el campament amb l'objectiu d'intimidar a la i deteriorar la seva fortalesa.

No es manté la distància entre les forces armades i el campament.

Estan bloquejant l'arribada de més població sahrauí a la zona, i els estan atacant. Més de 140 vehicles tot terreny pertanyents a l'exèrcit marroquí, que provenen d'una base militar al Sàhara Occidental, s'han instal lat bases al voltant del campament per a la persecució dels vehicles dels sahrauís que intenten abastir.

El passat 21 d'octubre en una de les persecucions que es realitzen a aquests landrovers amb famílies que intentaven arribar al lloc, un cotxe va ser interceptat i apedregat, el resultat va ser un braç fracturat d'un dels seus ocupants i la resta amb lesions de les pedrades que van rebre de la policia marroquina. Els cotxes, si arriben, entren destrossats i les persones plenes de blaus.

En un altre cas el mateix dia van arribar a disparar a un acte, i una dona embarassada va perdre el seu nadó.

Els sahrauís experimenten un estat de pànic a causa del bloqueig per part de l'exèrcit marroquí a l'accés al campament de medicaments, aigua i aliments el que adverteix d'una imminent catàstrofe humanitària.

Ens informen des d'allà que HI HA MOLTA ESCASSETAT D'ALIMENTS.

EUiA homenatja les Brigades Internacionals

Una delegació d’EUiA encapçalada per la coordinadora de Barcelona i delegada de Salut a l’Ajuntament de la ciutat, Isabel Ribas, i la responsable de l’Àrea de Memòria Històrica d’EUiA, Maria Molina, han participat en l’acte d’homenatge que cada any ofereix la ciutat a les Brigades Internacionals que van defensar el Govern legítim de la II República davant la conspiració feixista internacional. Uns 59.380 voluntaris, majoritàriament comunistes, mobilitzats entorn a l'ajuda internacional al govern de la República, procedien de 54 països d'arreu del món. 9.934 donaren sa vida per la llibertat dels pobles d'Espanya.

L’homenatge -que s’ha celebrat en el marc de la celebració de les X Jornades de la Memòria Voluntaris per la Llibertat- ha consistit en una ofrena floral al monument a les Brigades, situat a la boca del Túnel de la Rovira amb la Rambla del Carmel, i en la presentació de la senyalització d’aquest lloc com espai de la Xarxa de la
Memòria Democràtica de Catalunya.

Segons estudis fets per l'Associació americana d'amics de l'Abraham Lincoln Brigade, van haver-hi uns 59.380 voluntaris mobilitzats entorn a l'ajuda internacional al govern de la República, procedents de 54 països d'arreu del món i dels quals uns 35.252 foren combatents, tot i que mai foren més de 20.000 a l'hora.

El nombre de baixes fou molt alt, calculat en unes 9.934 persones, com a conseqüència de la seva consideració d'unitats de xoc i la seva participació en les més cruentes batalles de la guerra on se les va enfrontar a les millors tropes de l'exèrcit, fortament militaritzat, de Franco. Sovint s'hagueren d'enfrontar en pèssimes condicions relatives a l'estratègia (batallons sencers foren anihilats abans d'entrar en combat) i a la baixa qualitat de l'armament del que disposaren.

A diferència dels exèrcits regulars marroquins, italians i alemanys que ajudaren Franco, els brigadistes internacionals generalment no foren soldats, sinó treballadors i idealistes d'esquerra reclutats sobretot pels partits comunistes i en alguns casos veterans de la Primera Guerra Mundial.

La creació de les Brigades Internacionals es va fer a Moscou el 1936 quan el Partit Comunista de la Unió Soviètica començà a captar voluntaris per tal de combatre la revolta que s'estava duent a terme a Espanya. En principi aquestes tropes foren rebutjades pel govern de la República però més tard, l'octubre d'aquell mateix any, veient les dificultats per vèncer, van ser acceptades. La seu internacional de reclutament es va establir a París, organitzada pel Partit Comunista de la Unió Soviètica i el Partit Comunista Francès, des d'on eren enviats en tren a Albacete on hi havia la base dels brigadistes.

Els primers brigadistes en arribar ho feren el 14 d'octubre de 1936 procedents sobretot de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. Foren els que crearen les brigades XI, XII i XIII, dins les quals s'organitzaven en batallons formats per membres de la mateixa nacionalitat per tal de facilitar-ne la comunicació. Cal apuntar que molts brigadistes alemanys i italians s'allistaren per tal de fer el primer pas en la lluita contra el nazisme i el feixisme creixent en els seus països.

La primera de les unitats a combatre, però, va ser la formada per atletes que es trobaven a Barcelona per a participar en l'Olimpíada Popular organitzada per Lluís Companys. Fou, de fet, l'atleta austríac Mechter el primer brigadista caigut en combat, el 19 de juliol.

Fundació L'Alternativa: ‘Textos autobiográficos’ de Luis Romero

La Fundació L'Alternativa presentà divendres, a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, el llibre ‘Textos autobiográficos’ de Luis Romero, històric militant del PSUC, el PCC i EUiA, i un dels fundadors de les CCOO a Catalunya en el sector de la Construcció. Romero va protagonitzar un cartell emblemàtic del PSUC a les primeres eleccions democràtiques sota el lema ‘Mis manos: Mi capital. PSUC mi partido’, que il·lustra la portada del llibre, editat per Debarris amb el suport del Memorial Democràtic.

El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, va intervenir a l'acte de presentació, que va iniciar el fundador de CCOO de la Construcció i Fusta de Catalunya, federació de la qual va ser secretari general, Paco Muñoz, qui va qualificar el seu amic i camarada Luis Romero com “un exemple d’entrega en la lluita per l’emancipació de la classe obrera”.

Els convidats a intervenir van ser el coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, i l’actual secretari general de la Federació de Construcció i Fusta de CCOO de Catalunya, Miguel Peláez. La directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, va excusar la seva absència a darrera hora.

Miralles va reivindicar que un llibre com el de Romero “hauria de ser present a les escoles per recuperar la memòria, saber d’on venim, què som ara i cap a on volem anar”. El dirigent d’EUiA va deixar clar que la gent d’esquerres “no volem oblidar la repressió i les tortures que va infligir el franquisme a persones com el pare d’en Luis i alguns dels seus companys del partit i del sindicat” i va recordar que les llibertats i els drets que tenim a l’actualitat porten “l’emprempta dels lluitadors”. Miralles també es va referir a la contribució de la immigració en construcció de Catalunya als anys 60, aquells homes i dones que van arribar des de diferents indrets d’Espanya i que van practicar la solidaritat de classe i es van vincular al nostre país, com Luis Romero, “un dels nostres catalans compromesos vingut de Palma del Río”.

D’altra banda, el dirigent de CCOO de Construcció i Fusta, Miguel Peláez, va reivindicar la participació dels sindicalistes a la vida política i va senyalar que Romero ja ho havia fet a la vaga general de 21 dies que es va portar a terme al sector l’any 1976-77. Peláez va dibuixar el panorama d’aquells temps a la Construcció: emigració, precarietat, eventualitat, sinistralitat laboral, no acompliment del conveni col:lectiu per part d’alguns empresaris... Un panorama molt similar al que es viu avui dia al sector. Així, el dirigent sindical de CCOO va instar a “tornar a defensar els drets que vam conquerir en el passat, en aquesta etapa històrica en què els mercats s’imposen als polítics”. Abans de cedir la paraula al protagonista de la vetllada, Peláez va explicitar el seu reconeixement a Romero i als altres companys que han fet possible el sindicat de CCOO de Construcció i Fusta.

Luis Romero va cloure l’acte fent un repàs al seu llibre i va alertar de l’avenç de la dreta extrema a Europa, llançant a la vegada aquesta pregunta a l’audiència: “Què ens passa a l’esquerra i als comunistes? Aquells temps poden tornar, el feixisme no ha mort, està present”. Ell mateix va plantejar la sortida fent una crida a la unitat de les esquerres, apel·lant al fet que “hi ha més coses que ens uneixen que no pas que ens separen” i va deixar ben clar que “si l’organització no es practica, no s’avança, i això s’aplica a ahir, avui i demà”.

Nous responsables al PCC Sabadell

El secretari general del PCC, Joan Josep Nuet, i la diputada al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA Mercè Civit van assistir ahir a la tarda a la reunió de la cèl·lula del moviment de política territorial i unitària a Sabadell, on s'acordà l'elecció del camarada responsable de la federació a la localitat, així com els d'organització, finances i distribució de l'Avant, en el marc del document polític aprovat pel XII congrés del partit, celebrat el Gener d'aquest any.

EUiA demana l’hospital de Viladecans pel 2016

La coordinadora d'EUiA al Baix Llobregat i regidora d'ICV-EUiA a Viladecans, Idoia Baixench, i el portaveu de la coalició a Viladecans, David Massana, van intervenir ahir en un acte que portava per títol" ¿Està garantitzat el finançament per a la construcció del nou hospital de Viladecans?”, convocat per les Federacions d’Associacions de Veïns de Castelledefels, Gavà, Sant Climent i Begues, i que comptava amb el suport de moltes entitats de discapacitats, gent gran i suport als malalts de la zona.

Baixench va defensar la dotació pressupostària suficient per a la construcció de l’hospital, la dotació en recursos humans i la posada en funcionament de l'Hospital de Viladecans el 2016 com a servei públic bàsic per a la zona del Baix Llobregat Litoral. En la seva intervenció va recordar que les organitzacions locals d’EUiA de Castelldefels, de Gavà, de Sant Climent i de Begues van organitzar el passat mes de març un acte reivindicatiu en què s’exigia la posada en marxa dels quiròfans i la construcció del nou hospital, i que tant ella com la coordinadora d’EUiA de Gavà i regidora d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Gavà, Emma Blanco, han acompanyat durant mesos els treballadors i les treballadores d'aquest hospital en les seves mobilitzacions per aconseguir més recursos humans i pressupostaris i per assolir una millor atenció sanitària per aquests cinc municipis que pateixen una llista d’espera molt per sobre de la mitjana.

La coordinadora d’EUiA al Baix Llobregat va recordar als assistents que ICV-EUiA defensa la sanitat pública i que està en contra que la salut sigui un negoci i no un dret, de qualsevol copagament i que els serveis siguin per qui els pugui pagar.

Treballadors de l'hospital van anomenar les regidores de EUiA com les úniques que els han acompanyat, estiguin de campanya o no.

EUA va fer 17 experiments mèdics il.legals a Guatemala

Estats Units va realitzar 17 tipus d'experiments mèdics a malalts mentals, prostitutes, reus i soldats guatemalencs en la dècada de 1940, informà el vicepresident guatemalenc, Rafael Espada: "Tenim confirmats 17 tipus de projectes en els experiments amb humans realitzats al nostre país". Els experiments efectuats pels EUA van deixar al menys 71 persones mortes, després de ser inoculades amb sífilis i gonorrea, entre d'altres malalties venèries.

La xifra va ser reconeguda pel Departament de Salut i Recursos Humans (HHS, per les sigles en anglès) nord-americà, que va sostenir que l'aplicació d'aquests mètodes violentà normes ètiques i va ser insegura, encara que la declaració més dura sobre el fet la va pronunciar el president guatemalenc, Álvaro Colom, en qualificar els experiments com a delictes de lesa humanitat.

Espasa va anunciar dimecres passat que el govern nord-americà va enviar documents amb el 90% de la informació científica que s'utilitzarà en la investigació, a càrrec d'una comissió especial que ell dirigeix per arribar al fons del que ha passat en aquest país entre 1946 i 1948. Els documents estaven en els arxius del Centre de Control de Malalties dels Estats Units (CDC, amb seu a Atlanta, Geòrgia).

El vicepresident va designar al metge Jorge Solars com a coordinador de la comissió a Guatemala, i al metge guatemalenc radicat a Paraguai, José Guillermo Monroy, perquè sigui l'enllaç entre el país i el govern dels Estats Units. A més, va comentar que el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Guatemala serà l'entitat responsable de donar el finançament per la comissió i s'esperen les primeres conclusions en els propers sis mesos.

Guatemala encara no ha definit el pressupost ni el cronograma per al funcionament de la comissió, però han de tenir-lo llest la setmana que ve, ha afegit.

Els experiments en humans realitzats a Guatemala van sortir a la llum l'1 d'octubre, després d'una investigació de la doctora Susan Reverby, del Wellesley College, qui va descobrir els documents en arxius del doctor John Cutler (mort el 2003), a càrrec dels assaigs. Entre 1946 i 1948, Cutler va dirigir les investigacions sobre reaccions de medicaments contra la sífilis, gonorrea i altres malalties de transmissió sexual, inocular a uns 1.500 guatemalencs, sense que ells ho sabessin, per observar els seus efectes.

L'1 d'octubre, la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, va demanar disculpes a Guatemala per aquesta acció, mentre que el president Barack Obama va trucar al mandatari guatemalenc, Álvaro Colom, amb la mateixa finalitat.

El ministeri d'exteriors alemany: "Una organització criminal"

Una comissió d'historiadors, a la qual Joschka Fischer, en aquells dies ministre d'Exteriors alemany, encarregà el 2005 la investigació, arribà a la conclusió que el ministeri va estar més compromès del que se suposava fins ara en l'Holocaust: "El ministeri de Relacions Exteriors era una organització criminal", va dir el director de la comissió, l'historiador Eckart Conze de la Universitat de Marburg: "Va recolzar en tot moment la política d'agressió nacionalsocialista i va participar activament des del principi en l'extermini".

Foto: Procés "Wilhelmstrasse", el 11º dels 12 processos de Nuremberg, en 1948, en què van ser acusats nombrosos membres del ministeri de RR. EE. del III Reich.

A diferència del que es va dir durant dècades, el ministeri de l'Exterior no es va desmarcar de l'aparell nazi, sinó que va col.laborar perquè fos dut a terme el genocidi contra comunistes, anarquistes, socialistes, gitanos, eslaus i hebreus: "El ministeri de l'Exterior va participar des del principi i activament en la persecució, la privació dels drets, la deportació i l'extermini dels jueus", va dir Conze al setmanari. I va afegir: "El ministeri va desplegar grans esforços després de la fi de la guerra per encobrir el seu passat nazi".

La comissió va ser creada pel llavors ministre de l'Exterior Joschka Fischer -de Die Grünnen: Els Verds- amb l'encàrrec de fer llum sobre el paper del ministeri en el nacionalsocialisme i la forma en què s'elabora el passat nazi a Alemanya.

Ex ministre Joschka Fischer, commocionat


Joschka Fischer (Els Verds) es va manifestar commocionat per les dimensions de la implicació del ministeri en l'Holocaust. L'informe porta el títol "El ministre de RR.EE. i el passat. Diplomàtics alemanys al Tercer Reich i a la República Federal d'Alemanya").

En una entrevista amb el diari "Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung" (FAS), Fischer va dir: "La meva consternació va anar en augment a mesura que avançava en la lectura de l'informe". Particularment commocionat es va manifestar pel paper de la "Central per a la Defensa del Dret" ("Zentrale Rechtsschutzstelle") de després de la guerra, a la qual va qualificar de "un dels grans escàndols".

"Efectivament sembla haver estat una central per a la protecció dels criminals".
Fischer va explicar que aquesta central va realitzar i distribuir llistes de criminals de guerra buscats a l'exterior, perquè cap d'ells es traslladés a un país on li amenacés la presó o un judici.

L'actual ministre de l'Exterior, el liberal Guido Westerwelle, va ressaltar la importància de l'informe, que serà presentat la setmana que ve a Berlín i sortirà immediatament a la venda al públic

França: Conseqüències econòmiques del conflicte

Des de setembre, la Comissió Intersindical ha cridat nou vegades als francesos per protestar contra la reforma de les pensions proposada, més dos propers dies ja convocats. Enfront de la inacció del govern, les accions es multipliquen i sa intensitat. Dies de vaga, interrupcions del transport i els bloquejos en les refineries han disminuit l'activitat econòmica del país amb un pes pesant per a diverses indústries. Pèrdues que venen quan l'economia està començant a recuperar-se. Foto: "Sarko: 1'40 segons els sindicats, 1'70 segons la policia".

El nervi de la guerra és el combustible econòmic. A França, el flux del producte es fa principalment per carretera i la falta de subministrament atura l'economia en conjunt. Els sectors més afectats són el transport, la construcció (edificació i obres públiques), la indústria química i el transport per carretera.

L'atur amenaça a 15.000 treballadors tècnics en la indústria de la construcció. La manca de dièsel per a vehicles enganxats a la interrupció del subministrament de formigó pot fer perdre llocs. La indústria química de l'UE està revisant a l'alça les seves previsions i va anunciar una pèrdua del seu volum de negocis diari proper als 100 milions de dòlars. La paràlisi només del port de Marsella ha costat més de 500 milions d'euros.

El sector de les aerolínies també es veu afectat. El conflicte podria tenir més cost que el volcà d'Islàndia (188 milions) per a les companyies aèries. A Air France li costa uns 5 milions la vaga d'un dia. A l'SNCF on el trànsit s'interromp gairebé cada dia durant un mes, la vaga d'un dia té un preu de 20 milions d'euros. Molts trens estan detinguts causant una disminució en el nombre de viatgers. El mateix fenomen en els trens de mercaderies però amb una compensació addicional a pagar als clients.

El projecte de llei es fa més fort cada dia per als transportistes, però per ara és difícil avaluar les pèrdues que estan directament relacionades amb l'escassetat de dièsel al sortidor.

Amenaça a la feble recuperació?

Aquest conflicte contra la reforma de les pensions també afecta a les PIME que estan començant a trobar dificultats greus, especialment aquelles situades en les zones rurals. Sense gasolina els seus empleats ja no poden anar a treballar. El flux de béns de consum pot ser interromput si el conflicte es perllonga. Ja el subministrament de medicaments a les farmàcies és cada vegada més complicat, amb els temors d'una interrupció en els pròxims dies. En vigílies de les festes de Halloween estan començant a avaluar-se l'impacte del conflicte sobre el turisme, amb un creixent nombre de cancel.lacions.

La vaga de 22 dies del 1995 tingué un cost de 0,05 punts del PIB a l'economia, és a dir, de 1.000 milions d'euros.

La jutge a càrrec del cas Banier-l'Oreal, desautoritzada

El Fiscal General de Versalles repudià divendres la jutge de Nanterre, Isabelle Prévost-Desprez, sota sospita de violació del secret de sumari, demanant l'obertura d'una investigació judicial i la separació d'una part del cas Bettencourt.

Cop de teatre en el extens cas Bettencourt, el Procurador General de Versalles, Felip Ingall-Montagnier, va demanar el divendres a la Cort de Cassació la partició del procediment per "abús de debilitat" sobre la multimilionaria Liliane Bettencourt, la major fortuna de França, i que afecta l'artista François-Marie Banier. Aquest cas va ser assignat a la jutge Prevost-Desprez.

"Per a garantir les condicions per a una justícia imparcial, es demanarà a la Cort de Cassació que es pronunciï sobre la remissió de (el procediment) seguit contra François-Marie Banier, cap a la jurisdicció d'altre tribunal d'apel.lacions", va dir Ingall-Phillipe Montagnier en un comunicat.

El tribunal de Nanterre és responsabilitat de la Cort d'Apel•lació de Versalles.

A més, el Sr Ingall-Montagnier comfià, al fiscal de Versalles, l'obertura d'una investigació penal per "violació de la confidencialitat de les investigacions" en el context d'informació addicional per "l'abús de debilitat" de M. Banier sobre la Sra Bettencourt, ordenada al juliol per la jutge Prevost-Desprez.

Aquesta està en conflicte obert amb el fiscal de Nanterre, Philippe Courroye.

Prèviament al divendres, el Sr Courroye havia dit que havia ordenat una investigació preliminar, arran d'una denúncia presentada l'1 de setembre per l'advocat de la senyora Bettencourt, Georges Kiejman, per "violar el secret de sumari".

Els investigadors devien trobar la font original de la fuga en un article de Le Monde, publicat l'1 de setembre, citant una investigació realitzada per la Sra Prévost-Desprez, al domicili de la multimilionaria a Neuilly-sur-Seine (Hauts- de-Seine).

Un examen dels registres telefònics de la Inspecció General de Serveis (IGS), les factures detallades, dels dos autors de l'article de Le Monde, van revelar nombrosos intercanvis de SMS entre Isabelle Prévost-Desprez i un dels periodistes, el 31 d'agost i l'1 de setembre.

No obstant això, el contingut dels SMS no se sap en aquest moment.

El procurador Courroye havia remès l'11 d'octubre l'informe d'aquests resultats a la fiscal en cap de Versalles, a qui pertany escollir o no una altra jurisdicció.

El fiscal general de Versalles no va esperar a que l'evidència d'una possible violació del secret de la investigació pel jutge Prevost-Desprez en la formació de la seva opinió.

"Correspon al Tribunal de Cassació pronunciar-se" sobre la remissió de la investigació preliminar duta a terme pel Sr Courroye per l'incompliment de la confidencialitat de les investigacions a la fiscalia de Versalles i la desorientació dels procediments contra François-Marie Banier, cap una jurisdicció d'un altre tribunal d'apel.lació, va dir el Sr Ingall-Montagnier.

El fiscal general de Versalles torna per tant la responsabilitat de les seves decisions al Tribunal Suprem, el que complica encara més la qüestió Bettencourt.

Isabelle Prévost-Desprez va tenir davant seu informació addicional sobre l'abús de debilitat després de desestimar el judici sine die al senyor Banier, l'1 de juliol següent a la publicació de converses telefòniques clandestines al domicili de l'hereva del grup de cosmètics L'Oreal.

Fins ara, encara no ha renunciat a la causa contra François-Marie Banier.

"Cal acabar amb els privilegis de l'Església"

La indignació i la reivindicació festiva es van barrejar a l'emblemàtic Parc de la Cornisa de Madrid, en què el cap del nacionalcatolicisme Rouco Varela vol construir el seu minivaticà amb els diners i terrenys públics que li regala la corrupció del PP i Aguirre a Madrid. Indignació perquè l'Església catòlica segueixi sent "la institució més subvencionada del país", com va denunciar el coordinador general d'Izquierda Unida, Cayo Lara, en el seu discurs davant el miler llarg d'assistents al primer gran acte unitari laïcista que té lloc a Espanya. Per Cayo Lara, el govern del PSOE: "No només està de genolls davant el poder financer, sinó també davant la jerarquia catòlica".

La concentració, convocada per més d'un centenar d'organitzacions socials, polítiques i sindicals d'àmbit estatal i territorial, capitanejades per Europa Laica, reclama a les institucions que retirin a l'Església els privilegis immorals dels que gaudeix a Espanya, com herència del feixisme. Durant les dues hores de discursos i actuacions es va criticar la falta d'empenta del Govern per aprovar una llei que faci d'Espanya un país "autènticament laic", com va dir el president d'Europa Laica, Francisco Delgado.

"Aquest país, en un moment en què s'hauria d'avançar en el laïcisme de les institucions, cada vegada és més confessional", ha lamentat Delgado, que va assegurar que l'acte "no va contra ningú", sinó que en realitat es tractava d'una jornada "de reafirmació laïcista. Potser el primer gran acte unitari laïcista des de 1939", va assegurar.

En el seu discurs, el líder d'IU va agrair als col.lectius laïcistes "l'esforç titànic" que estan realitzant per aconseguir una separació real de l'Església i l'Estat. Cayo Lara digué: "Qui ens havia de dir que un Govern que es diu socialista anava a ajornar l'aprovació d'una Llei de Llibertat Religiosa que avanci en el laïcisme perquè no es vol confrontar amb el Vaticà".

"De genolls davant el clergat"

El coordinador general d'IU, que va assegurar que l'Estat "no només està de genolls davant el poder financer, sinó també davant la jerarquia catòlica", va lamentar també que s'hagin obtingut pocs èxits en aquesta lluita tot i que fa 80 anys la Constitució republicana va consagrar que Espanya no tenia religió oficial i que fa tres dècades la Carta Magna actual va apostar per la no confessionalitat de l'Estat.
La concentració estava convocada per més d'un centenar d'organitzacions

"I no obstant això, hem d'estar donant suport a la defensa de l'espai públic davant l'alcalde de Madrid, que més sembla l'alcalde del Vaticà, que l'hi treu als ciutadans per donar a l'Església", va denunciar Lara, en referència a l'acord de Alberto Ruiz-Gallardón amb l'Arquebisbat de Madrid per a la construcció de la Ciutat de l'Església en el parc en el qual es desenvolupava l'acte.

El més aplaudit dels participants, entre els que van estar l'actriu Ruth Gabriel i el cineasta i escriptor Emilio Ruiz Barrachina, va ser el pallasso italià Leo Bassi, que va recordar l'incident en què es va veure embolicat quan fa quatre anys es va trobar un artefacte explosiu al costat del seu camerino al Teatre Alfil de Madrid, on representava La revelació, una obra molt crítica amb l'Església.

IU exigeix jutjar als criminals d'Iraq

El diputat d'IU al Congrés, Gaspar Llamazares, ha reclamat la intervenció dels tribunals internacionals per jutjar els responsables de "greus delictes contra la humanitat" comesos a l'Iraq, en referència a la filtració de documents secrets d'accions de l'exèrcit nord-americà per part de la pàgina web Wikileaks. Llamazares ha demanat "responsabilitats penals" contra els autors, els comandaments militars superiors i els "governs" que van emparar "els crims horribles" que s'han comès en la "invasió" a l'Iraq.

Així mateix, ha reclamat l'obertura d'un debat internacional sobre la responsabilitat dels que van recolzar la guerra. Així, Llamazares vol que es depurin responsabilitats, no només polítiques, sinó també a nivell dels tribunals penals internacionals: "El Govern nord-americà no ha ara atacar el missatger", ha explicat Llamazares, ludint a Wikileaks, i ha insistit que l'important és que algú respongui per aquests "crims". Ja hi han denuncies contra els genocides Aznar, Blair i Bush davant el Tribunal de La Haya, que està massa ocupat treballant pels mateixos que deuria jutjar i assassinant els que no pot condemnar per manca de proves, com Slobodan Milosevic.

El contenidor secret de 'la Gürtel'

El jutge Antonio Pedreira, instructor del cas Gürtel, ordenà dimecres l'obertura d'un contenidor de la trama emmagatzemat en un guardamobles quina existència va passar inadvertida fins al mes de setembre. Què hi ha dins del contenidor constitueix una incògnita. De moment, només se sap que la seva titularitat figura a nom de TCM, una de les empreses de la trama. En la providència per la qual s'ordena l'obertura del contenidor, el magistrat insta la policia a comprovar el seu contingut i informar de les seves investigacions "tan aviat com sigui possible".

Un fet relatat fa tres setmanes per l'administrador judicial de TCM abona les sospites que que s'hi dipositat pot revestir interès per a la investigació: "Els antics treballadors de TCM va exposar l'administrador en un escrit dirigit a Pedreira el passat dia 1 no han aportat informació sobre el contingut del contenidor emmagatzemat". De fet, el contenidor va ser descobert gràcies a la casualitat o a la tenacitat dels interventors de TCM: Els administradors judicials van detectar l'impagament d'un deute mentre revisaven els comptes de l'empresa, van tirar del fil i van arribar fins al guardamobles.

La trama devia al guardamobles 20 quotes de lloguer, però ningú va reclamar

I precisament aquest deute impagat constitueix el segon element inusual de la història: TCM devia del guardamobles 20 quotes mensuals de lloguer. L'empresa va deixar de pagar al març de 2009, justament un mes després de l'esclat del cas i l'arrest dels principals jerarques de la xarxa corrupta. El guardamobles mai va reclamar el pagament d'un dèbit que, mes rere mes, es va anar incrementant fins a situar-se en 1.404 euros.

Quan el fil va conduir fins a l'empresa que té allotjat el contenidor, Mudalia SL, els administradors de TCM van reclamar veure el material dipositat. Mudalia explicava en el seu escrit que l'interventor judicial va denegar la solicitud. I ho va fer al.legant que la seva política d'empresa passa per "no mostrar el contingut de cap contenidor quines quotes no estiguin abonades al dia".

El contenidor es va llogar el juliol de 2006 a nom de Special Events, mascaró de proa del grup que dirigia Francisco Correa. Sis mesos més tard, el gener de 2007, el contracte va passar a ser titularitat de Technology Consulting Management (TCM).

El jutge ha demanat a la policia que faci les seves investigacions amb celeritat

L'ordre del jutge Pedreira admet recurs. Però, aquesta vegada, qualsevol recurs contra la decisió del magistrat seria comprometedor per a qui ho formulara perquè s'intensificarien les sospites sobre el caràcter de l'emmagatzemat. En el seu escrit al jutge, l'administrador de TCM optava per la cautela: Pot tractar-se, deia el text, de "mobiliari, documentació o un altre tipus d'objectes".

Aguirre i Gürtel PP: Robar a mans plenes

La rapinya de la xarxa Gürtel a totes les conselleries de la Comunitat de Madrid els va portar a facturar en quatre anys diversos milions d'euros directament i un altre milió a través de societats pantalla pels actes presidits per Esperanza Aguirre. I gairebé sempre amb adjudicacions a dit que mai superaven els 12.020 euros amb la finalitat d'evitar els concursos públics, segons la investigació judicial d'aquest cas de corrupció.

En el llistat, que inclou l'últim informe policial incorporat al sumari, es troben esdeveniments com la presentació en 2005 dels 174 nous bombers de la Comunitat.

En una sola jornada de treball les empreses de la trama i les pantalles van lliurar fins a vuit factures diferents: Kilda Produccions (11.832); Rafael (5.329); Dimo Estand (11.774); Quasar Il.luminació i So (4.930); Aekio (4.118) i mediàtica Produccions (4.234), que van ser les societats lligades a la trama que van cobrar per organitzar l'acte.

Però els integrants de la xarxa Gürtel no tenien prou amb els 37.973 euros que havien aconseguit d'Aguirre, de manera que van enviar dos rebuts més: de 5.921 i 4.977 euros, elevant la xifra total fins als gairebé 50.000 euros que va abonar la Conselleria de Justícia i interior, segons l'informe de la investigació judicial.

El Grup Rafael, vinculat a la xarxa Gürtel a través de contractes de la Comunitat, va cobrar 10.336 euros per un treball de "adaptació del faristol de Presidència", que va utilitzar la presidenta Esperanza Aguirre. També crida l'atenció que la visita de l'entrenador de bàsquet universitari dels EUA Ken Carter, conegut per impedir que els seus jugadors juguessin un campionat per les seves males notes, i que es va retratar amb Aguirre, va tenir un cost de 12.000 euros, que es va incloure en la partida Campionats Escolars, i que van ser pagats a dues empreses pantalla.

També Presidència va abonar a sis empreses de Correa més de 58.000 euros per un únic acte d'Aguirre: Els premis a la Tolerància Raúl Rivero (Mediàtica Produccions, Aekio, Quasar, Dimo Stand, Kilda i Rafael). Un altre exemple de malbaratament va ser la contractació de la campanya anomenada Gràcies a tots. Agraïments als metges, que va costar a l'erari públic més de 17.000 euros, que van anar a parar a Servimadrid i Kilda.

La argúcia de trossejar dels contractes va ser precisament un dels consells de Correa a un dels seus alumnes avantatjats, l'ex viceconseller d'Immigració, Carlos Clemente Aguado, qui segons la policia era al costat del funcionari d'Alberto López Viejo, Pedro Rodríguez Pendás, que demanava els esdeveniments directament a les empreses de la trama, també indicava els conceptes, quantitat i el fraccionament de les factures que calia fer.

En concret, l'empresa de la trama Good and Better li remetia còpia dels actes celebrats per l'executiu regional amb indicació de l'import i l'empresa pantalla que el facturava. Precisament els imputats Carlos Clemente Aguado i Pedro Rodríguez Pendás eren, segons la policia, els que s'encarregaven d'adjudicar i cobrar els treballs del Grup Rafael, segons l'informe.

La relació econòmica entre les empreses de Correa i del Grup Rafael era mitjançant un sistema de compensació entre les factures que ja havien cobrat les societats pantalla a la Comunitat i les factures que les societats de Correa emetien a aquestes. El modus operandi de la xarxa s'iniciava en prestar un servei per part de les societats de la trama a les conselleries. No obstant això, l'emissió dels rebuts corria a càrrec de les societats pantalla del Grup Rafael i altres. El cobrament el gestionaven Carlos Clemente Aguado o Pedro Rodríguez Pendás amb la responsable dels comptes de la xarxa Gürtel a Madrid, que era Isabel Jordà.

Les gestions d'ambdós van aconseguir alterar fins i tot el procés de contractació de la Comunitat. En alguns casos, es saltaven a la torera l'obligatorietat d'aprovació prèvia de les dotacions pressupostàries destinades a cobrir el cost de l'objecte contractat. En alguna ocasió, segons la policia, es produeix una alteració del procés de contractació, de manera que primer s'executa l'acte i s'emeten les factures a l'òrgan administratiu sense una prèvia existència de crèdit pressupostari. Posteriorment es busca el seu encaix en una partida pressupostària: Els Premis Set Estrelles.

El mateix Rodríguez Pendás, mà dreta de l'ex conseller López Viejo, en la seva declaració davant del magistrat, va negar qualsevol responsabilitat sobre la contractació dels actes: "Jo no tenia cap competència ni relació directa o indirecta amb la contractació ni la facturació dels esdeveniments de cap conselleria de la Comunitat. Afirmo amb rotunditat que el meu paper era irrellevant en tot el procediment administratiu. Sempre vaig actuar seguint instruccions directes d'Alberto López Viejo. Simplement executava el que em ordenava".

Rodríguez Pendás va explicar també que no tenia capacitat per proposar "i molt menys" per a triar les empreses que realitzaven els esdeveniments. "López Viejo em deia amb quina empresa havia de contactar per a cada esdeveniment, quan calia fer-ho, què havia de demanar i qui era la persona de contacte. Cada conselleria organitzava o promovia els seus esdeveniments o actuacions públiques, però tan sols en el cas que s'acordés la presència de la presidenta de la Comunitat, només llavors, participava en l'organització la Conselleria de Presidència", on treballava Pendás.