dissabte, 15 d’octubre de 2011

Detingut per segon cop el regidor de Masquefa acusat d'atropellar dos joves

Aquesta tarda s'ha sabut que els Mossos d'Esquadra van detenir ahir el regidor neonazi de Força Masquefa (i abans del PP), Juan José García Mora, que el passat dimecres 12 d'octubre va atropellar dos veïns del municipi de l'Anoia per haver despenjat una bandera espanyola que ell havia penjat en una barana de l'Ajuntament sense cap mena d'autorització. Segons que ha informat la policia aquest dissabte, l'home, de 66 anys, ha estat detingut per ordre del jutjat d'instrucció número 4 de Martorell, per haver incomplert una ordre judicial d'allunyament.

Per tant, només ha estat dos dies en llibertat, car va ser detingut dimecres i deixat en llibertat provisional sense fiança l'endemà.

El cas és que el jutge va decretar per a García Mora la prohibició d'acostar-se a menys de dos-cents metres a les víctimes, una ordre que es va saltar. García Mora haurà de passar aquest diumenge a disposició judicial al jutjat de Martorell. El jutge li imputa dos delictes d'homicidi imprudent en grau de temptativa.

Èxit mundial de la protesta. Batalla campal al centre de Roma


El moviment dels indignats, sorgit el 15 de maig, ha pres avui una nova revifada amb multitudinàries manifestacions al nostre país, a ciutats com València, Palma, Tarragona, Girona, Lleida, Benidorm, Elx i Dénia, a més de Barcelona. També hi ha manifestacions a un miler de ciutats més, d'una vuitantena de països (mapa). A Roma és on hi ha hagut els incidents més greus (vídeo), amb desenes de ferits, de cotxes cremats i destrosses. Un grup de violents han cremat cotxes, han atacat oficines bancàries i han encès un edifici annex al ministeri de Defensa.

La policia, que havia desplegat un fort dispositiu per evitar incidents, ha carregat contra ells i hi ha hagut una autèntica batalla campal i moments de molta tensió. Molts manifestants, això sí, s'han desmarcat dels incidents i han cridat consignes contra els violents (seguiu en directe tots els aldarulls en aquesta interessant retransimissió televisiva del Corriere della Sera).

Un grup de violents han incendiat una furgona de la policia, amb agents a l'interior. Afrotunadament, sembla que els agents n'han pogut sortir a temps. La informació és confusa, però el que sí que se sap és que de moment ja hi ha comptabilitzats desenes de ferits, entre policies i manifestants. El batlle de la ciutat ha ordenat tancar tots els museus com a mesura preventiva.

Al nostre país les manifestacions han estat pacífiques. A Barcelona és on hi ha hagut la manifestació més gran, amb desenes de milers de participants, d'edats i condicions diverses. podeu seguir-la amb l'etiqueta #15OBCN.

Pels organitzadors, la mobilització del 15 d'octubre pretén ésser un punt d'inflexió tant per al panorama mundial com per al moviment del 15-M mateix, que després de cinc mesos d'activitat segueix l'estratègia d'internacionalitzar la protesta, com passa aquestes últimes setmanes als EUA amb el lema Occupy Wall Street.

'Units en una sola veu farem saber als polítics, i a les elits financeres que serveixen, que ara som nosaltres, la gent, qui decidim el nostre futur. No som mercaderia en mans de polítics i banquers que no ens representen', es diu a la web unitària 15october.net. 'El 15 d'octubre ens trobarem al carrer per a posar en marxa el canvi global que volem. Ens manifestarem pacíficament, debatrem i ens organitzarem fins a aconseguir-lo. És hora que ens unim, és hora que ens escoltin.'

Fa uns dies, el premi Nobel de la Pau, Paul Krugman fent referència als 'indignats' de Wall Street deia que 'alguna cosa passa. No sé exactament què, però em sembla que veurem néixer un moviment que, a diferència del Tea Party, s'enfada amb la gent que toca enfadar-se'. Krugman amb el seu article al New York Times va trencar el silenci informatiu amb que el moviment es tractat als mitjans de comunicació nord-americans i va donar visibilitat al moviment.

El que la contra-revolució s'enduguè: 55.000 milions de dòlars per "la primavera àrab" en la seva tardor calenta





Mentre EUA i Europa apliquen tots els seus recursos per "mantenir-se" en aquesta època de crisi, els països de l'Orient i Àfrica del Nord de l'anomenada pel gabinet publicitari de l'OTAN "primavera àrab", han gastat, segons els més recents càlculs, més de 55 mil milions de dòlars en les seves contra-revolucions. El que els col·loca és una situació de ruïna absoluta, a més de la destrucció de totes les infraestructures pels "aliats" de l'OTAN -Espanya inclosa-, com a la més desenvolupada de totes, Líbia, que trigaran desenes d'anys en ser recuperades... si ho són mai.

Un estudi que va analitzar les conseqüències d'aquest despertar àrab mostra que les més colpejades són les economies de Síria, Líbia i Egipte. Els analistes de la companyia consultora Geopolicity, autora de la investigació, afirmen que sense suport financer de l'estranger -de països com Espanya, Portugal, Grècia o Itàlia en ple retallada de pagues extres, pensions i un atur del 20%-, els "èxits "aconseguits per les contrarevolucions queden minimitzats i aquests països -els invasors i els envaïts- es troben en una situació gravíssima.

Les xifres inexactes, però impactants

El document destaca que les "revolucions" finançades per l'OTAN van costar aproximadament 55.000 milions de dòlars i fins i tot podria ser més alt el cost. Aquests càlculs encara són inexactes, a causa de la falta d'accés a molts índexs econòmics per la inestabilitat d'aquestes zones, segons els autors.

Líbia, Egipte, Síria, Tunísia, Bahrain i el Iemen trontollen assotats per disturbis populars. En total, les pèrdues del seu volum del PIB és de 20.560 milions de dòlars, mentre el dèficit pressupostari arriba als 35.280 milions de dòlars.

Els que han finançat les protestes, s'han enriquit

Mentrestant, els països exportadors de petroli que "van saber sufocar a temps les protestes" (sic), han millorat considerablement la seva situació econòmica, com és el cas dels Emirats Àrabs, Qatar i Aràbia Saudita-finançadores principals dels mercenaris i muhaiddines d'Al-Qaida així com dels exèrcits repressors enviats a les monarquies amigues de Bahrain o Kuwait-, que van augmentar els seus ingressos econòmics en un 25% i un 31%, respectivament.

La investigació considera que Líbia és un "cas especial". El seu destí està a la vora de l'abisme. En avaluar els danys causats a Líbia, els analistes conclouen que "el conflicte libi va paralitzar l'activitat política, ocasionant pèrdues del PIB per 7670 milions de dòlars. Més de 740.000 persones es van veure obligades a fugir del país i van quedar fortament afectats els sectors petrolier i de gas, que van exercir funestos efectes en tota l'economia".

L'informe conclou que en aquesta costosa primavera de revoltes hi haurà guanyadors i perdedors. "Però amb excepció de Líbia, només guanyaran els exportadors de petroli-Total francesa la que més, seguida de Royal Dutch Shell de la reina d'Holanda, BP de la d'Anglaterra, ENI italo-vaticana, Repsol de l'espanyola...- i perdran els que necessiten importar".

Segons ha explicat a RT l'analista internacional Fernando Bazán, la recuperació d'aquests estats afectats pot ser bastant lenta, entre altres raons perquè els crèdits promesos per la comunitat internacional no arriben, ja que no hi ha govern prou representatiu que signi acords de cara al futur.

Estudiants turcs ataquen amb ous a un funcionari del FMI





A Turquia un grup d'estudiants va increpar i va llançar ous contra Mark Lewis, representant del Fons Monetari Internacional, quan intervenia en una universitat del país. L'incident va ocórrer a la ciutat de Bursa, al nord-oest del país, quan Lewis donava un discurs a la Universitat Uludag.

Quan es va saber blanc de l'atac, el funcionari va haver d'ajupir-se diverses vegades per esquivar els ous enmig dels crits dels estudiants, que exclamaven: "Fora l'FMI!".

Entre la comunitat estudiantil turca hi ha una forta oposició al FMI, ja que el govern va decidir retallar el finançament dels centres d'ensenyament per a reduir el deute que manté amb aquest organisme.

Es tracta de la segona vegada que un representant de l'FMI és atacat en una universitat turca. El 2009, un estudiant va llançar una sabata al llavors director de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, a Istanbul...

'Per un Canvi Global', 1.000 ciutats del món unides en la lluita





La protesta social, nascuda fa cinc mesos a la Puerta del Sol madrilenya, que durant les últimes setmanes va tenir el seu epicentre als EUA, adquireix el caràcter d'una manifestació a escala mundial, estenent-se als llocs més emblemàtics de les finances del planeta. Aquest dissabte s'han convocat manifestacions en 951 ciutats de 82 països, segons la web del moviment 'Units pel canvi global'.

Societats mundials, inspirades per l'exemple d'Espanya

Almenys vuit marxes han confluït aquest dissabte a la Plaça de Cibeles de Madrid per dirigir-se a la Puerta del Sol, símbol del moviment 15-M que va néixer de manera espontània i es va multiplicar a través de les xarxes socials per mostrar el seu cansament cap a la injustícia i el voluntarisme de la classe dirigent.

Espanya, un país colpejat per un atur rècord del 20,89%, va demostrar en el seu propi exemple com la veu dels 'indignats' pot ser sostinguda per un ampli suport popular, aconseguint impedir o retardar els desallotjaments de desenes de propietaris sobre endeutats.

Societats d'altres països van triar la mateixa forma de protesta: ocupar llocs públics en forma massiva, en la majoria dels casos de manera pacífica. Gran Bretanya, Grècia, França, Israel i Bèlgica, entre altres, han experimentat el fenomen. A la jornada mundial es sumen, entre altres, ciutats com Tòquio, Mont-real, Sydney, Auckland, Kuala Lumpur, París, Roma, Hèlsinki, Copenhaguen i Brussel·les.

'Indignats' dels EUA: en contra de la injustícia i per la fi de les guerres


Un altre nucli de les protestes mundials, el moviment d'EUA 'Ocupa Wall Street' que es va alimentar de la desocupació dels joves i del creixement de la desigualtat social, inspirat per la seva primera victòria, es reuneix aquest dissabte a Times Square a Nova York.

"Estem guanyant. El poder del poble triomfa sobre l'aposta de Wall Street", ha expressat aquest moviment mitjançant un comunicat de premsa.

Els 'indignats' nord-americans mantenen les seves protestes malgrat el gairebé miler de detencions que es van produir a tot el país i les amenaces de desallotjaments que van rebre en els últims dies. A més de Nova York, hi ha previstes manifestacions a Washington, Boston, Dallas, Los Angeles, San Francisco, Chicago i Filadèlfia, entre altres ciutats.

Sota el lema 'Aquesta revolució no serà televisada", els integrants de 'Ocupa Miami' van proclamar que "estem farts de la dominació dels consorcis i de dos partits polítics, republicans o demòcrates". Així mateix, exhorten a "una gran marxa per demanar la fi de les guerres dels EUA, a l'Afganistan i l'Iraq, la fi de l'ajuda nord-americana a Israel i la fi del bombardeig i la destrucció a Líbia".

"El moviment està creixent i els manifestants han provat que mitjançant la creativitat, la determinació, el bon humor i el compromís amb la no violència mereixen ser escoltats", va manifestar Dan Cantor, director executiu de l'organització Partit de les Famílies Treballadores (WFP) a la ciutat de Nova York.

Amèrica Llatina, en solidaritat amb els milions


Els països d'Amèrica Llatina seran escenari de manifestacions de 'indignats' en resposta a la primera iniciativa global d'aquest moviment.

A Mèxic, la invitació a prendre els carrers ha tingut ressò no només a la capital, on està prevista una concentració al Monument a la Revolució, sinó en altres ciutats, sobretot a la zona fronterera d'EUA castigada pel crim organitzat.

"Tots als carrers, som molts els farts", diu un grup de "artivistes", meitat artistes meitat activistes, de la violenta Ciudad Juárez, al convidar als seus conciutadans a sumar-se al 15-0.

A la capital de República Dominicana, els 'indignats' marxaran per exigir, entre altres coses, que es compleixi amb el mandat constitucional de dedicar el 4% del Producte Intern Brut (PIB) a l'educació.

A Xile, on els estudiants estan mobilitzats des de fa gairebé cinc mesos per una educació gratuïta i de qualitat, s'espera una gran resposta a la convocatòria global.

La Plaça de Maig de Buenos Aires serà el centre del 15-0 a l'Argentina, però també estan previstes mobilitzacions a La Plata, Mar del Plata, Mendoza i altres llocs, en reclam de "qüestions nacionals però també en solidaritat amb els milions de joves que ho faran per tot el món amb una mateixa comanda d'inclusió".

Plantejar "una revolució ètica, un canvi de rumb" en el sistema que "tracta els éssers humans com a nombres i no com a persones", és l'objectiu de la marxa que es realitzarà a Lima.

A Colòmbia, Bolívia i Uruguai hi ha convocatòries en les xarxes socials, el medi preferit dels 'indignats' per estendre les seves idees i plans, però no han aconseguit gran ressò.

Ha estat capturat l'ambaixador nord-americà a Trípoli?

Diverses informacions de la resistència líbia apunten a "la desaparició de l'ambaixador nord-americà de Trípoli, el que coincidiria amb la informació del portaveu del govern libi Musa Ibrahim que hauria estat capturat per la resistència. És una notícia de tal magnitud que de ser certa serà confirmada en les pròximes hores. En tot cas és innegable que esdeveniments importants han tingut lloc i potser segueixen tenint lloc als carrers de Trípoli a partir del 14 d'octubre". Foto: Fum de combats a Trípoli.

L'agència AP parla de "ferotges combats" a Trípoli, la ciutat "alliberada" per l'OTAN

Definitivament les grans agències al servei de l'imperialisme no poden amagar la importància dels combats a l'ex capital de la Yamahiriya que ho tornarà a ser quan sigui alliberada dels agressors de l'OTAN. L'informe de l'agència AP es refereix genèricament a "ferotges combats", tirotejos i explosions en diverses parts de la ciutat. És efectivament una operació de fustigació i assalt a gran escala en diverses parts de la ciutat i no únicament a Abu Salim, com indiquen els informes occidentals.

La resistència nacional líbia reivindica la mort de 200 enemics en els combats de Trípoli

La resistència nacional líbia reivindica la mort de 200 homes al servei de l'OTAN en els combats que ha lliurat el dia divendres 14 d'octubre a l'antiga capital del país. El que és realment extraordinari d'aquesta informació és que és la primera vegada que l'agència russa Russia Today es fa ressò de fonts de la Resistència nacional líbia. Aquest fet està potser en relació amb el canvi polític originat a Rússia a l'anunciar que el mes de març de 2012 més que probablement l'actual primer ministre Vladímir Putin arribarà novament a la presidència de la Federació russa imposant una línia més antioccidental.

CNT i OTAN confirmen que han perdut el control de la ciutat de Gharyan

Fonts de la camarilla instal·lada per l'OTAN per intentar recolonitzar Líbia han reconegut, segons informa l'agència russa Itar-Tass, que la ciutat de Gharyan ha estat alliberada per les forces patriotes de la Yamayhiriya àrab líbia popular socialista. La ciutat es troba a cent quilòmetres al sud de Trípoli. Es veuen banderes verdes per tota la ciutat. Si aquests subjectes s'han vist obligats a reconèixer la seva derrota a Gharyan és perquè altres ciutats i territoris han estat alliberats de la seva dictadura feixista per les masses patriotes.

Nova derrota dels pro imperialistes a Sirte

Fins i tot mitjans sota control imperialistes reconeixen que dijous dia 13 d'octubre les forces patriotes de la assetjada Sirte han desplegat una àmplia contraofensiva que ha obligat a les rates mercenaries a abandonar les seves posicions i retrocedir ràpidament. Els patriotes els han disparat granades i míssils i "les rates" han fugit terroritzades després de caure en nombroses emboscades i trampes en edificis i amb armes abandonades a propòsit per la resistència. De manera que la "imminent" caiguda de Sirte haurà de seguir esperant mentre que àmplies zones de Trípoli, ex capital de la Yamahiriya, són alliberades enmig de forts combats recolzats per la població que agita la seva bandera verda.

Els combats són tan intensos a Trípoli que la premsa imperialista es fa ressò d'ells

El diari londinenc Telegraph afirma fal que és la "primera vegada" en un mes que les rates pro OTAN troben forta resistència a la ciutat de Trípoli. Són abundants les notícies sobre accions contínues de la resistència, el que desmenteix aquesta informació. No obstant això aquest tractament informatiu evidència la magnitud amagar dels combats per tota la ciutat al llarg del dia 14 que fan trontollar l'escàs control que tenia l'OTAN sobre algunes parts de la mateixa.

En la seva informació s'esmenta que les forces militars de la Yamahiriya han pres les alçades dels edificis del districte d'Abu Salim mentre les masses als carrers onejaven banderes verdes i retrats de Muammar al-Gaddafi. Llegint transversalment aquesta informació obtenim que els combatents de la resistència han donat protecció a les masses desarmades davant els excessos dels sicaris el comportament habitual és ensenyar-se en persones sense defensa a les que assassinen, torturen, colpegen i condueixen als seus centres de tortura. La informació esbiaixada i parcial d'aquest diari és la mostra palpable del salt qualitatiu que ha donat la resistència armada, popular, tribal i nacional de Líbia en aquest 14 d'octubre.

“Lluís Companys és dels nostres”

Juan Manuel Patón Barnés: El dia 15 d'octubre es commemora el 71è aniversari de la mort del President de la Generalitat Lluís Companys. La democràcia recuperada després del llarg període negre de la dictadura feixista de Franco va permetre la recuperació pública de la seva memòria. No sense resistències, s'han normalitzat els homenatges institucionals a la seva figura. Crec que és bo que aprofitem la commemoració per remarcar la seva imatge pública com a persona compromesa amb la seva gent i la seva nació, fins al punt d'arriscar la seva vida i perdre-la assassinat per l'Estat feixista.

Crec també que val la pena posar de relleu alguns aspectes rellevants de la seva activitat política i del seu compromís. Un compromís que el va portar a defensar les causes justes fins al punt de ser detingut quinze vegades i a ser qualificat per la policia com a “individu perillós”. El seu compromís amb la justícia social el va portar a exercir la seva professió com a advocat laboralista de sindicalistes. Junt amb d'altres sindicalistes va ser detingut i deportat al castell de la Mola de Maó.

Lluís Companys va ser un dels fundadors de la Unió de Rabassaires (sindicat de viticultors no propietaris). El 1934, sent ja President de la Generalitat, va impulsar la Llei de Contractes de Conreus, que el va enfrontar amb els grans propietaris i amb el Govern d'Espanya.

El 6 d'octubre de 1934, Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Arran d'un cop militar, va ser detingut i empresonat junt amb tot el Govern de la Generalitat i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Va ser traslladat a Madrid, on va ser jutjat i condemnat a trenta anys de reclusió i empresonat a El Puerto de Santa María fins que l'any 1936 el Govern del Front Popular el va alliberar. El 23 de juliol de 1936 va crear les milícies ciutadanes per a la defensa de la República i la lluita contra el feixisme i la reacció.

També va ser Lluís Companys qui va promoure la celebració a Barcelona de l'Olimpíada Popular alternativa a la de Berlín organitzada pels nazis. Però just el dia de l'assaig general de la inauguració, amb 6.000 atletes de 23 països inscrits i 20.000 visitants estrangers, es va produir el cop d'estat de Franco. Aquest va ser el motiu de la proposta de CCOO, l'any 1988, de posar el nom de Lluís Companys al nou Estadi Olímpic de Montjuïc, que no es va aprovar fins l'any 2001.

Arran de l'ocupació de Catalunya per part de les tropes franquistes, el 5 de febrer de 1939 es va exiliar a França. L'agost de 1940 va ser detingut per agents de la Gestapo i extraditat a Espanya, on va ser torturat, sotmès a un Consell de Guerra i afusellat el 15 d'octubre de 1940 al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc.

Per tot això, la gent d'esquerres i catalanista estimem en Lluís Companys i el considerem un dels nostres. No ho haurien de simular els qui volen enterrar la memòria històrica; els qui volen acabar amb el sindicalisme i deixar camp lliure als acumuladors insaciables de riquesa; els qui sacralitzen la propietat per sobre de les necessitats humanes; els qui neguen el dret d'autodeterminació i volen retallar l'autogovern de Catalunya, els qui prefereixen retallar la sanitat, l'educació i la RMI de la gent que té menys i no tocar les grans fortunes; en definitiva els qui estan de part dels poderosos.

“Tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a vèncer!”.

Les ONGs, organitzacions feixistes amb diners públics i cau de fatxendes en vacances molt ben pagades

Les ONG: On els rics col.loquen 'els nens i les nenes' per ajudar al feixisme internacional. Hom pensaria que, doncs són institucions privades i afavoreixen negocis privats, els fons de les ONG són d'origen privat. Res d`'això, ben proveïdes de fons públics, els seus 'voluntaris' i 'cooperants' o 'activistes' es reparteixen sous molt per sobre de la mitjana i les contractacions són per amiguisme directe i a dit. La Asociació Catalana ha publicat un resum, però, com veuran, les més grans no fan ni els comptes, els amaguen amb tota la desvergonya i continuen 'salvant el món' de l'incompetència dels 'papàs' que governen, robant els ajuts socials i donant-se 'la vida padre'... fins que la seva propia estupidesa ens costa, a més, milions d'euros de rescat dels nens i les nenes. A més, com poden veure a l'article enllaçat sobre Evo Morales, són eines còmodes del feixisme per atacar als païssos quan no es someten a la voluntat dels tirans de la City i/o Washington. A la foto: "Blanca és una dona molt noble i educada". Blanca Thiebaut és madrilenya, té 30 anys i és enginyera tècnica agrícola. Vivia a Barcelona amb el seu xicot, un jove escocès, que també està a l'Àfrica amb MSF", segons El País del sionisme i la 'noblesa' aristocràtica...

ACNUR ha obtingut més de 300.000 € a Catalunya. D’aquests, el 66% són fons públics i un 33% fons privats.

Ajuda en Acció: Percentatge recaptat a Catalunya: 2% del total. Ajuts públics: 60.000 € compromesos de l’ACCD, de fons públics.

Creu Roja calla tota l'informació económica, com també Càrites i l'església catòlica que maneguen milers de milions de diners públics amb total opacitat.

Farmacèutics Mundi:
Actualment, s’han recaptat, al voltant de 82.100€ provinents de fons públics (67%):
- 12.000 € de l’Ajuntament de Castelló (PP).
- 30.000 € de l’Ajuntament de Barcelona (PPPSC).
- 30.000 € de la Generalitat Valenciana del PP, (conveni d’Acció Humanitària).
- 5.000 € de la Xunta de Galícia (PP) (conveni d’Acció Humanitària).
- 5.100 € de la Agencia Extremeña de Cooperación Internacional para el Desarrollo (PSOE i ara PP) (conveni d’Acció Humanitària).
Per altra banda, s’han recaptat, fins al moment, uns 40.000€ d’aportacions privades (33%):
- Al voltant de 15.000 € en comptes corrents de Farmamundi.
- 20.000 € de la Fundación Caja Navarra (Opus Dei).
- 5.000 € del Fons d’Ajut Humanitari i d’Emergències de Farmacèutics Mundi.

No és possible realitzar el percentatge recaptat a Catalunya en el cas de les aportacions privades, donat que les donacions són a nivell estatal i es centralitzen a la seu central de Farmacèutics Mundi, a València. En quant als fons públics, l’aportació a nivell de Catalunya prové de l’Ajuntament de Barcelona, amb un total de 30.000 €. El 33% dels fons recaptats per a les intervencions de Farmacèutics Mundi a la zona provenen de donants privats i el 67% dels fons públics.

Fons Caatalà de Cooperació al Desenvolupament: Percentatge recaptat a Catalunya: 60%. del total; 95% diners públics
i 5% privats.

Intermón Oxfarm, no dona ni una dada económica l'ONG dels jesuïtes i la reina d'Holanda jefa del club Bilderberg.

Pallassos sense fronteres: Sense dades i tan amples.

Save the Children Espanya ha recaptat 500.000 Euros en forma de subvencions públiques (90%) per recolzar una intervenció en atenció Primària de Salut a Mandera i 50.000 euros en donacions privades (10%).


Unicef Espanya: 3.900.000 euros. El tant per cent públic és del 83%, la resta, un 17%, son ingressos provinents del 'sector privat' que, a més, desgrava impostos amb aquestes 'donacions'.


Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament: 1.000.000 d'euros aportats a diferents projectes d'Àfrica, tots diners públics.


Ajuntament de Barcelona: D'aquest club de sociates fatxendes eren els tres segrestats -amb el fill del conseller Vilalta de CiU entre ells- segrestats al Sahel i que ens van costar 3'5 milions d'euros de rescat, a part de que després els 'cooperants i heroics voluntaris', tots ells col.locats a dit en càrrecs públics i salaris de lladres, volien demanar indemnitzacions a l'estat espanyol. Entre els cooperants en vacances pagades, la mateixa dona de l'alcalde Hereu.

Així es venen els salvadors d'Àfrica de caps de setmana:

"El compromís de prioritzar la Banya d’Àfrica s’ha expressat mobilitzant a l’entorn de 100.000 euros més de forma immediata i de cara al 2012. Aquests 100.000 euros s’afegeixen als 30.000 que es van aportar el passat mes de juliol. Pel 2012, els recursos pressupostaris de l’Ajuntament de Barcelona per emergències humanitàries es destinaran de forma prioritària a la Banya d’Àfrica".

És a dir, l'Ajuntament ha destinat, sols a Somalia, 130.000 euros públics, mentre a Barcelona la gana i la misèria creix per sobre els païssos en desenvolupament però es treu del carrer per a que no molesti als turistes...

El ministre britànic de Defensa dimiteix per un escàndol més del govern Cameron

El ministre britànic de Defensa, l'ultraconservador Liam Fox, va dimitir ahir del seu càrrec després de l'escàndol en què s'ha vist embolicat, per permetre la presència d'un amic íntim en reunions i viatges oficials, segons va comunicar la seva oficina. L'escàndol va esclatar al transcendir que Fox va permetre l'accés al Ministeri a Adam Werritty, el seu ex company de pis i padrí de casament, que el va acompanyar en nombrosos viatges oficials a l'estranger i va assistir a reunions presentant-se com conseller de Fox, a més de treballar pels interessos israelians.

Per iniciativa del primer ministre britànic, David Cameron, ha estat oberta una investigació interna, que ja es troba implicat directament amb l'afer Ruppert Murdoch. Els resultats es donaran a conèixer el 21 d'octubre.

El lloc de Fox en el Govern serà ocupat per l'actual ministre de Transport, Philip Hammond. La dimissió de Fox provocarà una allau de canvis en el Govern de coalició, que va arribar al poder el maig de 2010.

El diari "The Times", a més, va comunicar ahir que els viatges de l'amic de Fox eren finançats per una empresa privada dedicada a qüestions de seguretat i vinculada als interessos israelians.

De manera que en el marc de la investigació, Werritty haurà d'aclarir moltes preguntes sobre els seus vincles amb Fox.

En la seva carta de dimissió dirigida al primer ministre David Cameron, Fox va reconèixer "haver comès un error en permetre que es confongués el seu interès personal amb les seves activitats en el Govern".

En la seva resposta, Cameron va dir "comprendre les raons" de la dimissió de Fox i va assegurar "sentir molt que es vagi".