dimecres, 22 de setembre de 2010

Escombres de destrucció massiva vs Scotland Yard

La policia britànica deixà en llibertat sense càrrecs els sis argelians que feien acudits sobre Ratzinger. Els sis escombriaires van ser detinguts a punta de pistola perquè un col.lega no va entendre una broma i Scotland Yard tampoc. La policia va escorcollar els seus domicilis i un negoci del centre de Londres sense trobar cap mena de material sospitós ni perillós, i els sis detinguts van estar alliberats sense càrrecs diumenge a la matinada.

El passat 16 de setembre, mentre bevia te, un d'ells va començar a especular dient que matar el Papa a trets no era una cosa tan fàcil, doncs el papamòbil era segurament antibala. El seu company de tertúlia va suggerir utilitzar llavors un llançagranades doncs pels projectils el 'cotxe blindat' segur que no era un problema. Els escombriaires es van riure una mica i van passar a un altre tema, oblidant-se de Ratzinger.

Un altre escombriaire de la mateixa companyia, Veolia Environmental Services, va escoltar la conversa i va trucar a la policia. El menjaciris va informar que els seus col.legues tenien accés a l'itinerari del Pontífex, i unes hores abans de l'inici de la desfilada a Londres sortirien al carrer. Aquestes dades van ser lliurades immediatament a la subdivisió antiterrorista de Scotland Yard, que sap molt bé lo perilloses que són les escombres gràcies als Sirex.

Cinc dels homes van ser detinguts divendres a punta de pistola mentre entraven a treballar a l'empresa de neteja del districte de Westminster, al centre de Londres. El sisè va ser arrestat hores més tard. Els sis són nadius d'Algèria i d'edats entre 26 i 50 anys. Més tard van ser alliberats, sense que hi hagin fotos de l'abans i el després de la detenció.

Gomà: "El 29-S, Barcelona s'ha de paralitzar"

El president del grup municipal d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, s'ha reunit aquest matí amb representants de CC.OO. i UGT per expressar el "ple suport i la màxima voluntat de col·laboració perquè la vaga general del proper 29 de setembre tingui un seguiment massiu". Gomà opina: "Barcelona s'ha de paralitzar el 29-S en contra "d'una reforma laboral de dretes, que posa en mans dels empresaris instruments d'explotació laboral que ni haurien somniat".

Gomà ha qualificat d'"injusta i autoritària" la reforma laboral promoguda pel govern del PSOE, i ha fet una crida als treballadors i treballadores a mobilitzar-se massivament "per dignitat". "Aquesta ha de ser una vaga de les persones afectades per la crisi contra aquells qui l'han creada, una vaga en contra de la resignació i de la por i a favor de l'esperança, perquè és quan la gent es mobilitza que els governs rectifiquen", ha assegurat.

En la reunió han participat, per part de CC.OO. del Barcelonès, el seu secretari general, Àngel Crespo; el secretari de Política Econòmica, Javier Martínez, i el secretari d'Acció Territorial, Vicenç Tarrats. La representació d'UGT l'encapçalava el seu Responsable de Política Institucional a l'Àrea Metropolitana, Juanjo Casado, que ha celebrat "constatar la plena voluntat d'ICV-EUiA de donar suport a la vaga, amb l'objectiu compartit de tirar enrere les brutals agressions als drets dels treballadors i treballadores".

En aquest sentit, el grup municipal d'ICV-EUiA comunicarà avui al departament de Recursos Humans de l'Ajuntament de Barcelona la intenció dels seus càrrecs electes i dels seus assessors i assessores de sumar-se a l'aturada prevista per al proper dimecres 29.

II Marxa contra l'atur a Catalunya

El proper mes d'octubre tindrà lloc a Catalunya la II Marxa contra l'atur amb els objectius de fer visible l'atur massiu, la precarietat i el deteriorament dels drets socials amenaçats amb nous retallades pels governs, sensibilitzar i mobilitzar la classe treballadora i la ciutadania solidària amb les víctimes de la crisi de la cobdícia capitalista, i exigir una resposta positiva de les administracions a la nostra reivindicació d'un treball estable i digne per a tothom, d'una vida amb drets socials i benestar.

Al llarg de la marxa es realitzaran diverses activitats i trobades amb la ciutadania i es presentarà la carta reivindicativa i de drets als ajuntaments de les localitats per on passi.

La II Marxa travessarà durant 6 dies les següents localitats de Catalunya: 1er dia: Inici a l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Martorell-SEAT, final a Rubí.

2n dia: Rubí, Terrassa, i final a Sabadell.

3er dia: Sabadell, UAB, Badia, Cerdanyola, Ripollet, final a Montcada i Reixach.

4 º dia: Montcada, La Llagosta, Mollet del Vallès, final a Granollers.

5è dia: Granollers, Montcada, Sant Adrià del Besòs, Badalona, i final a Sta Coloma de Gramenet

6è dia: Sta Coloma de Gramenet, itinerari per diversos barris populars de Barcelona fins finalitzar en la Pl de Sant Jaume.

Les organitzacions socials, cíviques i polítiques que promouen la II Marxa, criden als treballadors i treballadores, a la ciutadania solidària a incorporar activament en la preparació de la II Marxa contra l'atur, la precarietat i pels drets socials.
Entitats que inicialment donen suport a la II Marxa contra l'atur a Catalunya: Assemblea treballadors/es en atur de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Col.lectius d'aturats de Terrassa, Cerdanyola, Plataforma els dilluns al sol; CCOO i Acció Jove, CGT, co . ves, IAC; APUP Granollers, FAVB, Federació d'Associacions d'Immigrants del Vallès (FAIV), Marxa Mundial de les Dones (Catalunya), Taula Cívica pels Drets Socials, Xarxa contra la precarietat i Tancament d'empreses; As . Socialisme XXI, Corrent Roig, Endavant, En Lluita, EUiA i Alternativa Jove, FARGA, ICV, Lluita Internacionalista, PER, PSUC-VIU, Revolta Global.

Telèfons de la Comissió de Comunicació II Marxa: 651186998, 678884362, 669556035

E-mail per comunicar el suport a II Marxa: marxacontraatur@gmail.com

Sabadell també es mobilitza per la vaga

ICV-EUiA Sabadell es va reunir ahir amb la FAVS, Sindicats, FAIV, Casal Cubà de Sabadell, Associació de pakistanesos i altres entitats de la ciutat, per anunciar la presentació del manifest de suport a la Vaga General del 29-S, dijous que ve. Es va donar a conèixer el calendari i l'itinerari de la II Marxa contra l'atur de Catalunya, que arribarà a Sabadell el 5 d'Octubre. La coalició també s'ha reunit amb els secretaris generals de CCOO, UGT i USOC del Vallès Occidental, per mostrar el seu suport i implicació en la divulgació de la Vaga General del 29-S. La formació manté activats als seus militants en aquesta tasca per col.laborar activament el 29-S en el desenvolupament de la jornada de vaga. Foto: Fulgencio Cánovas.

EUiA Montblanc en campanya per la vaga

Esquerra Unida i Alternativa de Montblanc a començat una campanya informativa als diferents comerços de la vila ducal com de la comarca de la conca de Barberà sobre la vaga general del proper dia 29 de setembre, es tracta de ficar cartells tant d'EUiA com del sindicats convocats per motivar a la classe treballadora a mobilitzar-se el dia 29 per defensar els seus drets. La formació també estarà aquest proper diumenge als carrers de la capital de la Conca per repartir informació sobre la vaga i per fer una enganxada de cartells de la campanya "Això molesta" als carrers on són en mal estat.

Des d'EUiA de Montblanc es crida a la màxima participació en aquesta vaga pues es un clar atemptat contra tots els treballadors/es. EUiA Montblanc diu que si aquesta vaga no es un clar exit la patronal i la dreta mes ferotge tindran una autopista de mes de vuit carrils lliure de peatges per vulnerar i trepitjar tots els drets socials que a traves de diferents lluites de classe i de molta sang ver-tuda per els treballadors quedara en va. Ara es hora de treure pit som conscients que a molta gent li agrada mirar-se o rascar-se la panxa Peró si aquesta vaga no surt be no tan sols no ens podrem tocar la panxa si no que ens quedarem sense l´os.

La unitat de la classe treballadora te que ser unànime i forta ningun intent d´extorsió com ja estan fen algunes empreses de agafar llistàs per sapiguer que fa vaga no ens te que donar por tot el contrari es un Gran sintoma que la patronal esta preocupada de que aquesta vaga tiri endarrere tal atemptat feixista contra els interessos del proletariat. A que estan jugant a retallar-nos el sou m'entres ells tenen pagàs vitalícies assegurades, mentre es gastan mes de mixt milió d´euros al dia amb una guerra absurda a l´Afganistan, a gastar-se milions de diners públics en seguir mantenint la família Reial.
Per això i mes coses companys i companyes el 29 ni un pas enrere el dia de la vaga ¡ NO PASSARAN !

David Flor i Sanchez

EUPV, PCPV i sindicats junts per la vaga general

Carmen Carreras, coordinadora local d'EUPV a Castelló, assenyala que des d'Esquerra Unida considerem que és el moment de fer els màxims esforços per a mobilitzar als treballadors i treballadores per que la vaga general siga tot un èxit. L'objectiu de l'acte es apropar-se a la gent i donar a conèixer les raons de la vaga general i de la seva necessitat. Tindrà lloc a la Casa de la Cultura de Castelló hui a les 19.00 hores. Contarà amb la presencia dels principals sindicats, CCOO, UGT, Intersindical i CGT i de la participació de dirigents d'Esquerra Unida i del PCPV.

“Estem parlant de drets molt bàsics, conquerits fa decennis per la classe treballadora en lluites molt dures, i que ara Zapatero ens vol arravatar sense cap mirament”, recalca Carreras, “és necessari conscienciar a la gent de la necessitat de paralitzar el país el pròxim dia 23 i d'eixir al carrer a protestar, és fonamental arribar als aturats i a tots els que estan patint la crisi”.

La portaveu d'Esquerra Unida considera que aquestes mesures tan lesives per a la classe treballadora “no són ni les úniques per a combatre la crisi ni són inevitables, existeixen altres solucions com les proposades per IU al congrés, que el govern no vol veure, sotmès a la voluntat del mercat i del bancs europeus”, critica.

“Des d'Esquerra Unida creiem que és el moment de fer els màxims esforços per a mobilitzar als treballadors i treballadores per que la vaga general siga tot un èxit i deixem ben clar a aquest govern socialista, que no estem disposats a transigir, que ha de rectificar, perquè no anem a parar”, termina assenyalant la coordinadora.

"El preu de la roba de cotó es pot disparar"

Les fatals inundacions que han tingut lloc al Pakistan poden tenir conseqüències catastròfiques per a la butxaca dels consumidors de tot el món. El cotó, un teixit que tradicionalment no és excessivament car, gairebé ha duplicat els seus preus en l'últim any, fins a assolir nivells als quals no arribava des de fa 15 anys. La raó no és que hi hagi una major demanda en el mercat, sinó més aviat l'escassetat de producte. Són les cadenes de roba precisament les que han començat a advertir d'aquesta situació. Les britàniques Next i Debenhams, la sueca H & M, la nord-americana Levi Strauss i la irlandesa Primark han avisat que el preu de la roba de cotó es podria disparar.

El major conreador del món és Pakistan, on les inundacions han reduït enormement la collita. Xina també s'ha vist afectada pels temporals, sense comptar que cada vegada dedica més terres a cultius alimentaris que al cotó, igual que l'Índia.

Als Estats Units, al seu torn, la producció ha estat la més petita dels últims 20 anys. Un informe del Departament d'Agricultura d'aquest país assenyala que el pròxim any el consum mundial superarà a la producció.

Així, Associated British (AB), matriu de Primark, va assenyalar fa uns dies que els seus marges de benefici el proper exercici es veuran perjudicats per l'augment de l'impost al valor afegit (IVA) a Espanya i Regne Unit, que són dos dels seus principals mercats, i per l'encariment del cotó.

Alguns experts asseguren que les conseqüències no seran tan greus ja que la collita mundial no serà tan dolenta, i tot dependrà de la capacitat de competència d'un mercat que sempre intenta captar clients ajustant els preus. Mas important que la matèria primera en si, són els impostos al consum que cada país estableixi, una cosa que afecta més a la venda en general, segons expliquen els especialistes.

Sense oblidar que molts comerciants puguin aprofitar aquesta situació conjuntural del possible augment del preu del cotó per pujar el cost dels productes tèxtils. Organitzacions de consumidors com la britànica Action Aid han demanat als comerciants que no utilitzin aquest pretext.

Llatinoamèrica, beneficiada


Com en tota crisi, també hi ha una sèrie de beneficiats amb aquesta situació. En aquest cas, es tracta dels productors llatinoamericans de cotó, com Brasil, Argentina i Mèxic. Tot i que l'impacte econòmic del cotó no serà tan gran com el que pot tenir l'augment del preu del petroli o alguns minerals, hi haurà una repercussió positiva en les balances comercials d'aquests països, segons assenyalen alguns experts.

Brasil és el primer productor de fibra de cotó a Llatinoamèrica i un dels cinc primers a nivell mundial, i l'Argentina i Mèxic estan entre els 20 primers del món, segons dades de la FAO.

Un capità xinés i un panda enfronten Xina i Japó

Xina ha decidit suspendre tots els contactes governamentals bilaterals amb el Japó després de la detenció d'un capità xinès acusat d'haver atacat amb el seu pesquer als vaixells dels guardacostes japonesos en una zona marítima en disputa, segons informen els mitjans estatals. Han estat suspesos els contactes bilaterals de ministres i províncies amb Japó. A més, s'han detingut les converses sobre l'increment dels vols entre els dos països i es posposa una reunió sobre el carbó amb el país nipó. A més, Xina vol demandar al Japó per la mort d'un ós panda en un zoològic d'Oji, a la ciutat de Kobe. La quantitat de la demanda és de 500,000 dòlars.

El diumenge un tribunal japonès prorrogar la detenció del capità Zhan Qixiong fins al 29 de setembre. El 7 d'aquest mateix mes el seu vaixell pesquer va xocar amb dos vaixells guardacostes japonesos prop d'unes illes, anomenades 'illes Diaoyu' a la Xina i 'illes Senkaku' al Japó, la sobirania està disputada per ambdós països.

XINA DEMANDA A JAPÓ PER LA MORT D'UN PANDA


Xina vol demanar al Japó per la mort d'un ós panda en un zoològic d'Oji, a la ciutat de Kobe. La quantitat de la demanda és de 500,000 dòlars.

El panda mascle anomenat Xing Xing va morir en no poder recuperar-se de l'anestèsia que li van injectar els veterinaris per poder extreure semen. Els tècnics japonesos intentaven inseminar artificialment a la seva companya Tan Tan Aquesta tècnica de reproducció és habitual en els zoològics, donada la dificultat d'aquesta espècie per reproduir-se en captivitat.

Xina, que llogava l'animal al zoològic de Oji per un milió de dòlars a l'any des de 2002, pretén demandar el centre japonès per negligència. Segons la seva opinió, el sedant subministrat al panda va ser excessiu. A més, la Xina reclam que les restes del panda siguin conservats en les millors condicions fins que un grup d'experts xinesos els investigui i determini exactament les causes de la mort.

Xina segueix la vida dels pandes a tot el món. La mort d'un ós panda gegant arreu és un assumpte important per a Pekin, ja que es tracta d'un dels principals símbols de la seva política de relacions exteriors.

França reconeix tenir comandos actuant al Sahel

Sírius va denunciar diumenge que França mobilitzava les seves forces aèries i d'intervenció ràpida dissabte a l'1 am. Avui RTVE informa de que una font propera al govern del Níger va dir el passat dissabte a Reuters que al voltant de 100 especialistes francesos de la lluita contra el terrorisme havien arribat a Níger per ajudar en les tasques de rescat. També la cadena de televisió francesa TF1 ha informat que centenars de comandos francesos han arribat a la veïna Burkina Faso. El president de França, Nicolas Sarkozy, ha reunit al Palau de l'Elisi un Consell Restringit de Defensa per tractar la qüestió dels cinc segrestats francesos a Níger la setmana passada mentre diferents mitjans de comunicació informen de la presència de comandos antiterroristes francesos a la zona.

Precisament aquest mateix dimarts, la xarxa terrorista Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) ha reivindicat el segrest dels cinc francesos treballadors de l'empresa gala Areva, segons ha informat la cadena de televisió Al-Jazira.

En els últims dies, França ha elevat el nivell d'alerta per amenaça terrorista, segons va indicar recentment el Ministeri d'Interior. L'antiga potència colonial té diverses bases en territori africà en les que té desplegats més de 7.000 soldats (dades del 2008).

França ha demanat l'ajuda 'logística' dels EUA per intentar localitzar els segrestats segons ha dit a AFP dos funcionaris dels EUA, que han negat a donar detalls sobre l'ajuda militar proporcionada. D'acord amb alguns experts citats per l'agència, aquesta ajuda podien d'Imagna de satèl lit envadas per avions no tripulats o 'drones'.
Segrestos al Sahel

Els del passat dia 15 són els darrers d'una cadena de segrestos a la regió africana del Sahel que han estat reclamats per AQMI.

Níger, que igual que Mali, és part del territori on opera el grup terrorista AQMI, proporciona al voltant d'un terç de l'urani utilitzat en les plantes d'energia nuclear de França.

Fins ara no hi havia coneixement de militants actius en la regió on els cinc francesos van ser segrestats.

Aquest dimarts, la xarxa terrorista Al-Qaida al Magrib Islàmic ha reivindicat el segrest dels cinc francesos a través d'una gravació remesa a la cadena de televisió Al-Jazira, sense fer referència als altres dos treballadors d'origen togolès i malgaix desapareguts aquest mateix dia.

"El passat dimecres, una ordre de lleons d'Al-Qaida al Magrib Islàmic, encapçalat per Abu Zeid, va aconseguir capturar a cinc experts francesos", ha anunciat el grup terrorista.

El diari francès Le Monde ha publicat a la seva web una carta datada l'1 de setembre en la qual les autoritats del Níger alerten a Areva i altres companyies del risc de segrestos després d'haver frustrat un atac dues setmanes abans.

Areva ha dit mitjançant un comunicat que sempre havia fet el necessari per protegir el seu personal i ha treballat estretament amb les autoritats del Níger.

Operació fracassada

Al juliol, AQMI va assassinar al ostatge francès Michel Germaneau, segrestat tres mesos abans a Níger, després del fracàs d'una operació de rescat francesa amb suport de Mauritània.

Llavors, el líder d'AQMI, Abdelmalek Droudkel va dir mitjançant un enregistrament d'àudio que, en aprovar l'operació, el president francès, Nicolas Sarkozy, havia "obert les portes de l'infern en si mateix, el seu poble i la seva nació" i va amenaçar amb noves operacions contra interessos francesos.

Mentrestant, el passat divendres Mauritània inicià una campanya contra la xarxa terrorista que, fins al moment, ha deixat un saldo de 12 insurgents i vuit militars mauritans morts. AQMI ha qualificat el president de Mauritània com "agent de França" i ha clamat venjança.

AQMI acusa el president maurità d'estar "a sou de França"

Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) ha acusat el president de Mauritània, Mohamed Uld Abdel Aziz, d'estar "a sou de França" i ha desmentit les informacions que ha donat el Govern sobre els enfrontaments de dissabte passat entre l'Exèrcit i milicians d'AQMI.

En un comunicat publicat dilluns a la nit, el grup terrorista afirma que "la guerra que lliura el president Uld Abdul Aziz en nom de França, vessant la sang innocent dels musulmans, no quedarà sense càstig".

AQMI precisa en el missatge, publicat per l'Agència Nouakchott d'Informació, que els enfrontaments de dissabte es van produir a Mali, concretament "al nord de Tombuctú, a prop dels pous de Boughabra", i que els bombardejos de l'Exèrcit maurità, que van tenir com objectiu "famílies aïllades", van matar dos civils, ambdues dones.

Les autoritats mauritanes havien informat de la mort d'almenys dotze membres d'AQMI i sis soldats i havien afirmat que els enfrontaments es van produir prop de Mali però en territori maurità. Posteriorment, una font militar malià va dir que l'Exèrcit maurità havia bombardejat el país veí, causant la mort a dos civils.

Aquests combats són un nou signe de l'escalada de la violència entre les forces de seguretat de Mauritània, Mali, Níger i Algèria i la filial d'Al-Qaida a la regió, i es produeixen només uns dies després del segrest de set estrangers a Níger - -cinc d'ells francesos -. Precisament, AQMI ha reivindicat aquest dimarts l'autoria del segrest, segons la cadena Al-Jazira.

Però el Ministeri d'Afers Exteriors francès assegura que no existeix cap relació entre aquests combats i el segrest de dijous passat. Segons el Govern nigerí, els set ostatges i els seus captors s'han traslladat a Mali.

CRÍTIQUES DE L'OPOSICIÓ


Mentrestant, la Coordinació de l'Oposició Democràtica (COD), que agrupa diversos partits opositors mauritans, ha criticat aquest dimarts en un comunicat el fet que l'Exèrcit maurità hagi atacat AQMI en territori malià. La COD expressa la seva "sorpresa" en veure que el Govern "participa en una guerra com aquesta, sense base legal ni consens nacional".

"Per què som els únics implicats en aquesta guerra sense la participació d'altres estats de la regió, que, no obstant, estan exposats als mateixos perills?", Es pregunta la COD en la nota, recollida per l'agència de notícies africana APA.

L'agrupació, que incideix en la "escassa informació" que s'ha donat sobre els combats, retreu al Govern maurità la seva actitud, consistent en "privilegiar la coordinació amb una potència estrangera" (França) "en detriment (...) de la cooperació amb els països concernits de la regió ".

El portaveu del Govern nigerí, Mahamane Laouali Dan Dah, va confirmar aquest dilluns que el cap de setmana passat van arribar a Níger diversos militars francesos per ajudar l'Exèrcit nigerià a trobar a les set persones segrestades dijous passat. Segons l'emissora de ràdio France Info, aquests militars i diversos experts francesos en la lluita antiterrorista han obtingut una autorització especial per a sobrevolar certes zones del país.

Però això contradiu la versió del portaveu del Govern gal, Luc Chatel, i del Ministeri d'Afers Exteriors. Chatel va declarar durant el cap de setmana que França no es trobava "sobre el terreny" i Exteriors també va negar la presència d'una força francesa en territori nigerià.

Amb aquestes declaracions es pretendria, segons el rotatiu francès 'Le Journal du Dimanche', evitar l'enrenou mediàtic que va provocar l'operació de l'Exèrcit francès a Mali el passat mes de juliol per rescatar a un altre segrestat, el francès Michel Germaneau, que va fracassar i va desencadenar l'execució del ostatge uns dies més tard.
http://noticias.lainformacion.com/mundo/aqmi-acusa-al-presidente-mauritano-de-estar-a-sueldo-de-francia_AvAb9jbzMQrpQOqCwqMt93/

Investiguen el Banc del Vaticà per emblanquiment de diners

La fiscalia italiana ha obert altre investigació per emblanquiment de diners al president de l'Institut per a les Obres Religioses (IOR), la banca del Vaticà, Ettore Gotti Tedeschi (foto), i ha immobilitzat 23 milions d'euros, dels que Tedeschi s'hauria apropiat d'aquesta entitat, controlada per l'estat Vaticà. A més de Tedeschi, un altre responsable de la banca, el nom del qual no ha transcendit, també està essent investigat. El dirigent investigat havia presidit la filial italiana del grup Santander. El desfalc arribaria als 23 milions d'euros i se suma a la llista d'escàndols d'aquests últims anys de les finances vaticanes.

Els delictes dels quals s'acusa Tedeschi són contraris a la llei 231 del 2007, aprovada pel govern de Romano Prodi, que incorpora al dret italià la normativa europea contra l'emblanquiment de diners.

Tedeschi fou president del Santander Consumer Bank, la filial italiana del grup Santander. Actualment, a més de dirigir la banca Vaticana d'ençà del setembre del 2009, és un considerat un economista de perstigi molt vinculat a l'Opus Dei. El seu nomenament va ser interpretat aleshores com una manera de posar ordre a les finances vaticanes, que havien viscut alguns escàndols els darrers anys.

De fet, segons que publica el diari La Repubblica en aquest article citant fonts de la investigació, entre els anys 2006 i 2008, abans de l'arribada de Tedeschi, s'està investigant la transferència no justificada de 180 milions d'euros a un compte corrent del IOR l'antiga Banca di Roma, que s'integrà a Unicredit.

I just abans del nomenament de Tedeschi, la publicació del llibre 'Vaticano S. A.', de Gianluigi Nuzzi, va tornar a sacsejar el Vaticà. El periodista italià explicava, a partir de documents cedits per un ex-dirigent de l'IOR, que la banca vaticana emblanquia diners de la màfia i obria comptes secrets a nom de polítics, banquers i empresaris, com Giulio Andreotti. L'IOR, a més, ja va veure's implicat en un gran escàndol el 1981 en relació amb la fallida del Banc Ambrosià, el banc privat italià més important de l'època.

La secretaria d'estat del Vaticà, a través d'un comunicat, s'ha declarat perplexa per la investigació de la fiscalia i ha dit que té 'la màxima confiança en el director general de l'IOR'. Diu, també, que té la voluntat de potenciar la 'plena transparència de les operacions financeres de l'IOR'.
Veure també:
"P2: Todos los caminos de Roma conducen a Washington"

"El dia del Bou l'han de costejar empresaris i aficionats"

Marina Albiol, diputada d'EUPV, preguntarà al Consell quant costarà els actes del Dia del Bou, i considera que hauria de ser costejat íntegrament pels aficionats i els empresaris del sector. Albiol té previst interpel.lar al Conseller de Governació, Serafín Castellano, perquè done conter de quants diners es gastarà el Consell en l'anomenat Dia del Bou, que està previst es celebre els pròxims dies 29 i 30 d’octubre a Castelló i considera que el PP està utilitzant els bous per fer política partidista i electoralista, “demonitzant i enfrontant-se a Catalunya per la seua iniciativa de prohibir les corregudes de bous al seu territori”.

La representant d'EUPV desitja saber del Consell l’origen dels diners per aquest acte en defensa de la tauromàquia, i considera que no pot ser finançat amb els diners del ciutadans i ciutadanes, “perquè representa solament una part de la població, molts no estan d'acord i no tenen perquè finançar aquesta festa”, sentencia.

La portaveu a les comarques del nord, considera l’acte, “una despesa que no té cap sentit en el context de crisi econòmica que estem patint, amb xifres d’atur escandaloses, una sanitat i educació depauperades, el Consell gasta el temps i els diners en actuacions absolutament supèrflues, que res tenen a veure amb les necessitats de la gent”.

Si es van commoure per Sakineh Ashtiani, per què no els interessa Teresa Lewis?

Tindran la mateixa edat més o menys, i a ambdues les han acusat d'haver matat el seu marit. Ambdues han estat condemnades a mort en els seus respectius països: l'escanyolit règim dels aiatol·làs iranians i la gran democràcia nord-americana. Però mentre ha hagut una campanya mundial de solidaritat que potser hagi salvat la vida de Sakineh Ashtiani, Teresa Lewis serà ajusticiada en silenci mitjançant una injecció letal aquest dijous a les 21h. a la presó de Greensville en Virginia. Ningú haurà penjat la seva cara en monuments i edificis, no s'hauran recollit firmes ni s'hauran fet manifestacions orquestrades en els grans mitjans de comunicació.

La llum pujarà el 4'5% a l'octubre

Sense sorpreses: La llum s'encarirà a l'octubre. La subhasta de l'electricitat amb què es fixa part de la tarifa va donar ahir uns preus més del 5% superiors als de l'anterior, celebrada al juliol. Segons diferents fonts del sector, aquest encariment implica que el rebut pujarà un 4'5%. La tarifa es fixa mitjançant una complexa fórmula, cosa que explica aquesta disparitat d'estimacions.

A més del cost de l'energia, el preu final inclou les tarifes d'accés o peatges -amb què es paga el manteniment i ús de la xarxa i altres components especials, com les primes a les renovables o els costos de les nuclears- que el Govern ha decidit congelar, i els impostos.
El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va confirmar ahir que la seva intenció és traslladar al preu de la llum l'encariment de l'energia. «Hem decidit que la part regulada, el que fixa el Govern, no pujarà a l'octubre i tot el que pugi la llum serà exclusivament el que determini el mercat, la subhasta», va rematar.

El juliol passat, l'Executiu va rebaixar els peatges per compensar la pujada del preu de la subhasta i congelar així la tarifa. La mesura es va prendre d'acord amb el PP, que la va imposar com a condició per negociar un pacte d'Estat en matèria energètica. Els populars van arribar a amenaçar d'abandonar les converses si el Govern apujava la llum. Finalment han rectificat, si bé s'han mostrat escèptics sobre la possibilitat d'aconseguir un acord.

El 59,1% dels lloguers no es declaren a Hisenda

Catalunya és la comunitat autònoma amb més habitatges de lloguer submergits i que defrauden el fisc, ja que no es declaren un 59,1% dels 312.781 habitatges de lloguer, segons un informe elaborat pel sindicat de tècnics financers del Ministeri d'Hisenda (GESTHA). Segons el document "Informe sobre els Lloguers Submergits a Espanya", Catalunya se situa 3,7 punts percentuals per damunt de la mitjana espanyola, on els lloguers no declarats suposen un 55,4% del total.
Catalunya és també la comunitat on més creix el nombre de lloguers sense declarar. L'estudi assegura que la reforma fiscal aprovada l'any 2006 va permetre que el 2007 afloressin gairebé 90.000 lloguers submergits a tot l'Estat espanyol, encara que entre el 2007 i el 2008 els "lloguers negres" van experimentar un augment d'1,3 punts.

Possibles causes

GESTHA atribueix aquestes xifres al "retard de dos anys en l'aprovació de la Llei de Prevenció del Frau Fiscal i la demora de dos anys més per a la seva entrada en vigor".

El sindicat de tècnics financers del Ministeri d'Hisenda afirma en un comunicat que el frau en els lloguers segueix a l'alça, cosa que demostra, segons el seu parer, que "l'Agència Tributària no està sent efectiva" en la lluita contra els lloguers irregulars.

Per a aquesta organització, és "imprescindible" que se'ls atorguin les mesures necessàries perquè puguin realitzar funcions superiors en la lluita contra el frau i el control de les subvencions.

També GESTHA creu que ha d'aprofundir-se la Llei d'Enjudiciament Civil perquè es redueixin més els terminis per aconseguir un desnonament exprés per manca de pagament de les rendes. L'actual normativa sobre el lloguer va entrar en vigor a finals de 2009 i ja va escurçar els terminis per fer fora un llogater morós. També va ampliar els supòsits en què un propietari pot rescindir el contracte de lloguer.

Autònoms, professionals i entitats socials de Catalunya a la Vaga General del 29 S


Demà dimecres, 22 de setembre, es presentarà en roda de premsa el Manifest de suport a la Vaga General, dels autònoms, autònomes i professionals de Catalunya. Les entitats socials ja van afegir-se a la convocatòria el passat dilluns.



Les organitzacions de treballadors autònoms: Associació de Transportistes Agrupats Condal ( ASTAC-CONDAL), Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), Federació Sindical de Treballadors Autònoms Dependents-CCOO (FS TRADE-CCOO), Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC) i Unió de Pagesos de Catalunya, van presentar divendres el document amb la seva adhesió i convocatòria de la vaga general del proper 29 de setembre. Aquesta és la primera vaga general de treballadors autònoms que tindrà lloc a Espanya.

La presentació es realitzarà demà a les 16.30 hores als locals del Sindicat del Taxi, STAC, carrer Marina, 82 de Barcelona, i comptarà amb la presència dels secretaris generals de CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez.

Entitats socials de Catalunya donen suport a la vaga general del 29-S


Dilluns, 20 de setembre, més de 100 entitats socials catalanes van escenificar el suport a la vaga general del 29-S, convocada per CCOO i UGT. L'acte va comptar amb la presència dels secretaris generals de CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, respectivament.

Després de la fotografia, els assistents van passar a l'edifici Francesc Masclans per llegir el manifest de suport a la vaga i projectar un vídeo on representants d'algunes d'aquestes entitats donen suport a la mobilització. L'acte va ser presidit per representants de les entitats promotores del manifest (CONFAVC, MLP, UCC, L'OCUC, FETS) junt amb els secretaris generals de CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya.

Aquesta acció va ser un acte reivindicatiu mitjançant el qual la societat civil organitzada demostrà el seu rebuig a la reforma laboral i les retallades socials que se'ns volen imposar.

La comunitat universitària crida a la vaga general

El personal de les Universitats Públiques, sigui professorat, personal investigador o d'administració i serveis, crida a la vaga general. Més abaix trobareu el manifest que ja han signat més de 500 persones de la comunitat universitària catalana. Es presentarà el manifest el proper dimecres 22 de setembre, a les 12:00 h, al Paraninf de la UB (Edifici Històric).

Hi assitiran diverses personalitats de la comunitat acadèmica: Vicenç Navarro, catedràtic de Política Pública de la UPF i professor de Public Policy de la Johns Hopkins University (EUA). Juan Ignacio Marín, inspector de Treball i de la Seguretat Social. Consuelo Chacartegui, professora titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF. Miquel Falguera, magistrat jutge de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

MANIFEST DE PROFESSORS I PROFESSORES UNIVERSITARIS, PERSONAL UNIVERSITARI I PROFESSIONALS DAVANT LA REFORMA LABORAL I LES POLÍTIQUES D'AJUST ECONÒMIC

1

La crisi econòmica mundial desfermada arran de l'explosió de la bombolla financera i immobiliària és una nova manifestació de les recessions que caracteritzen la història del capitalisme com a sistema social. Una crisi que és una expressió del model de gestió neoliberal que es va anar instaurant des de finals de la dècada dels setanta del segle passat. Tres dècades on s'han exacerbat molts dels greus problemes que afecten la humanitat: desequilibris territorials lligats al procés de globalització, augment de les desigualtats socials i de gènere a la majoria de països, agreujament dels problemes ambientals, etc. Una etapa caracteritzada per un creixement desmesurat de l'esfera financera que ha propiciat les activitats especulatives i ha exercit com un factor de desestabilització, del qual en són bona mostra la successió de greus episodis financers. A l'empara de les polítiques neoliberals s'ha produït un afebliment de les polítiques públiques que ha generat fortes tensions en serveis públics bàsics.

2

A Espanya la crisi té una especial gravetat com a resultat de la seva particular estructura econòmica i posició en el context internacional. Una situació a què s'ha arribat per un cúmul de factors entre els quals destaquen les opcions estratègiques que han anat prenent les elits econòmiques i polítiques del país. Un model econòmic on el predomini dels grups financers i les activitats especulatives han tingut la contrapartida d'un baix nivell de desenvolupament tecnicocientífic i, sobretot, una devaluació de les condicions laborals. Un model que ha impedit el desenvolupament d'un sector públic suficientment dotat per garantir serveis públics adequats i per dur a terme polítiques redistributives que equilibressin les injustificades desigualtats de renda que provoca el model econòmic. Un model que ha provocat un perillós deteriorament ambiental en molt àmbits (consum energètic, desertització, destrucció d'espais naturals...) i que resulta clarament insostenible pel futur. Un model on les desigualtats de gènere segueixen essent intolerables i on la manca d'un plantejament que prioritzi les necessitats de cura de les persones provoca greus problemes de sobrecàrrega de treball femení. La precarietat laboral, la pobresa, les desigualtats l'endeutament, els problemes d'accés a l'habitatge, el deteriorament ambiental són alguns dels efectes d'aquest funcionament econòmic.

3 Certament cal un canvi de model econòmic i per portar-lo a bon port calen moltes reformes i canvis de direcció de les dinàmiques dominants. Però, és inversemblant que, davant l'evidència acumulada i l'experiència anterior, les línies de reformes proposades des dels poders segueixin les mateixes línies que les reformes anteriors i es concentrin, bàsicament, a aprofundir en la retallada de drets laborals, de prestacions socials i la privatització d'allò públic. Mentre queden ajornades i fora d'agenda transformacions profundes en àmbits com el financer (el principal generador d'inestabilitat i desigualtats) i es deixen en l'oblit transformacions de l'esfera econòmica orientades a fer front als reptes de la crisi ecològica i les necessitats generades pels canvis demogràfics.

4

Un cop més, davant l'evidència de l'atur massiu, es planteja com a resposta una reforma laboral que dóna noves prerrogatives als empresaris i a les empreses de treball temporal (ETT). Es basa en un diagnòstic equivocat, que explica l'atur com un mer producte de les regulacions del mercat laboral quan en realitat és un efecte del mal funcionament del conjunt de l'economia. I es concentra a reduir els drets de protecció de l'ocupació -fent més fàcil i barat l'acomiadament-, erosionar la contractació col·lectiva -afavorint el poder dels empresaris individuals en matèria de salaris i condicions de treball- i privatitza la intermediació en el mercat laboral en benefici de les ETT.

No es tracta d'una reforma acceptable ni equilibrada, ni equitativa, ni eficient. No és equilibrada, perquè debilita drets laborals i sindicals sense introduir mecanismes que limitin els abusos de poder per part dels empresaris, reforcin la negociació col·lectiva o ampliïn drets socials afectats per acomiadaments i atur. Malgrat que es planteja com una reforma orientada a fragmentar la pretesa dualitat del mercat laboral, l'experiència internacional mostra que allà on està més fragmentada la negociació col·lectiva i on imperen drets laborals més reduïts, proliferen las desigualtats i la vulneració de drets (tal com ja és patent en el nostre país en el cas d'una bona part dels espais laborals ocupats pels treballadors immigrants). És ineficient, perquè s'orienta cap el reforçament d'un model salarial dominat pels baixos salaris, la renúncia al foment de la cooperació i la concertació col·lectiva. És costós, perquè reforça les transferències financeres a les empreses (augmenta les subvencions a l'acomiadament) de dubtosos efectes sobre la creació d'ocupació. Renúncia a organitzar l'activitat laboral sobre la base de l'equitat, el reconeixement i dignificació de moltes activitats laborals, pretesament poc qualificades, la cooperació i la participació com eines de productivitat i benestar social, una adequada articulació entre activitats laborals mercantils i extramercantils i vida social. Els veritables reptes de transformació de la vida laboral que demana una societat avançada.

5

La reforma laboral introdueix, a més, una amenaça preocupant a la vida sindical. De fet, des de mitjans de comunicació i àmbits acadèmics fa temps que els sindicats estan en el punt de mira de les reformes polítiques. Malgrat que sabem que allà on les organitzacions col·lectives són més febles augmenta el desequilibri de poder en favor dels rics. L'organització i participació col·lectiva és crucial per garantir el desenvolupament i acompliment dels drets i els intents d'erosió de les organitzacions col·lectives no es poden entendre si no és com a part d'una estratègia que en última instància ataca el cor d'una democràcia efectiva i deixa als poderosos, altrament dits mercats, un poder autocràtic de conseqüències perilloses per al conjunt de la societat.

6

Tampoc són acceptables polítiques d'ajust que redueixen drets socials i s'orienten a retallar el pes del sector públic. És fals que el problema del nostre país sigui el d'una despesa pública excessiva. Ans al contrari, el nivell d'impostos i despesa pública a Espanya se situa en els nivells més baixos de la Unió Europea (en termes del PIB), fet que també es dóna si comparem el percentatge de funcionaris i treballadors públics com a percentatge de la població ocupada. Aquesta migradesa és la que explica la situació d'estrès i saturació que experimenten molts serveis públics, el migrat import de moltes pensions i ajuts a la població. Si es privatitzen activitats públiques, les coses encara poden anar pitjor, com es pot veure en la qualitat d'alguns serveis públics en comunitats autònomes on aquest procés està més desenvolupat.

Cap dels reptes més importants que tenim com a societat (la satisfacció de necessitats bàsiques, el desenvolupament tecnològic en benefici de la comunitat, la transformació vers una economia ecològica i socialment sostenible, l'atenció adequada al conjunt de la població, l'enfortiment d'una societat democràtica i participativa) es poden dur a terme sense un enfortiment de les polítiques públiques. Un enfortiment que requereix reforçar els recursos (impostos), la dignitat i les condicions laborals dels treballadors públics i els mecanismes de control democràtic sobre l'activitat pública.

7

Per tot això, pensem que som davant d'una cruïlla que ens pot menar a situacions indesitjables si s'aprofundeixen les mateixes polítiques que ens han portat a aquesta situació. I per això ens comprometem a treballar per fer avançar un altre tipus de polítiques i a participar en les mobilitzacions socials necessàries per permetre un canvi real d'orientació de les polítiques econòmiques i socials. I en aquesta línia, donem el nostre suport a la vaga i les mobilitzacions que els sindicats organitzen per al proper 29 de setembre.

Grup Promotor del Manifest de les Universitats Catalanes: Joan Antón Mellón (UB), Teresa Torns (UAB), Albert Recio (UAB), Rosa Queralt (URV), Josep Moreno Gené (UdL), Maria José Saura (UPC), Pere Jódar (UPF), Cristina Carrasco (UB), José Manuel Rúa (UB), Sergi Fillet (UPC), Xavier Vinader, Antonio Madrid (UB), Aida Ruiz (UPF), Ramon Sans (UPC), Àngel Miret (UPF), Jaime Rodríguez (UB), Victoria Fabregat (URV), María José Feijoo (UAB), Francisco Martín (UAB), Eulàlia Guiu (UdG), Emili Loncà (UdL), Juan Ignacio Marín (Inspector de Treball), Vicenç Navarro (UPF), Joaquín Gairin (UAB)

Euskadi: ara cal el protagonisme de la societat i les aportacions de tots i totes

L'esquerra abertzale crítica l'immobilisme i el boicot de les institucions espanyoles i els principals partits polítics al procés de pau obert amb el recent anunci d'ETA de declarar una treva i davant dels moviments positius que l'independentisme basc ha portat a terme per a conduïr Euskal Herria a un nou escenari sense violència.

Tal com hem assenyalat a la nota de premsa publicada el diumenge, l'Esquerra Abertzale vol saludar i remarcar la gran importància de la comunicació pública de l'organització Euskadi Ta Askatasuna per la qual es compromet amb els signants de la Declaració de Brussel·les a tractar sobre els passos a donar per arribar a una solució democràtica i els compromisos a adoptar per ella mateixa.

Aquest nou pas d'ETA, al costat de la ratificació de que abans ja de la publicació de la Declaració de Brussel·les el març d'enguany ETA havia donat l'ordre de cessar en les seves accions a les seves unitats operatives, ens confirma que ens trobem immersos en un procés de caràcter irreversible. Un procés que porta a un escenari democràtic, de pau justa i duradora, on els bascos i les basques democràticament i pacífica (sense violència ni ingerència externa) decidim lliurement sobre el nostre futur.

No obstant això, l'Esquerra Abertzale veu amb preocupació l'actitud d'alguns agents polítics davant l'escenari que s'està obrint a Euskal Herria.

D'una banda, tenim el tàndem espanyolista, conformat pel PSOE i el PP, que no només manté un comportament "insuficient" davant l'oportunitat oberta per les iniciatives de l'Esquerra Abertzale i els compromisos unilaterals i incondicionals adquirits per ETA, sinó que està desenvolupant una activitat clarament sabotejadora, volent fer descarrilar el procés en marxa. Exemple d'això són les prohibicions de les manifestacions en reivindicació de tots els drets per a totes les persones del dia 11 o l'operació policial que s'ha saldat amb la detenció i empresonament de nou militants independentistes, que han vingut acompanyades de gravíssimes denúncies de tortures i maltractaments rebuts durant els dies que han estat incomunicats i amb tots els seus drets vulnerats en mans de la Guàrdia Civil.

La incapacitat i immaduresa política demostrada per Patxi López, la posició interessada i contrària al reconeixement de tots els drets per a totes les persones que lidera Ares i l'oportunitat de materialitzar el canvi polític i social la volen amagar utilitzant per a això la violència policial i judicial i la conculcació de drets bàsics. Aquesta forma d'actuar no és simplement una resposta "insuficient" davant l'actual situació política, sinó que podríem qualificar de totalment irresponsable.

Demanem a Ares, Rubalcaba i al PSOE que es comprometin amb les vies exclusivament pacífiques i democràtiques, deixant de banda les il.legalitzacions, les detencions i la tortura.

D'altra banda, l'Esquerra Abertzale considera veritablement alarmant l'actitud que el Partit autodenominat Nacionalista Basc ha pres.

La seva posició davant la nova situació és similar i ve marcada pel PSOE. Tal com assenyalàvem la setmana passada, sembla que el PNB no tingui veu pròpia davant la constant vulneració de drets que es dóna al nostre país, com els anteriorment esmentats. La manca d'espai entre l'autonomisme caduc espanyol i l'independentisme emergent el porta el PNB a passejar sense trobar el seu lloc i a actuar com un partit regionalista compartint la gestió de les engrunes que Madrid li deixi, deixant de banda els objectius estratègics abertzales. Seria bo per al país que el PNB es emancipar-se del tutela de Rubalcaba i actués amb responsabilitat davant el nou escenari. Per la nostra part, té la mà estesa per a la confrontació democràtica amb l'Estat en defensa dels nostres drets nacionals, col.lectius i individuals.

De tals actituds podem concloure que alguns li temen a un escenari resolutiu en el qual tots els drets de totes les persones siguin respectats i tots els projectes polítics defensats i materialitzats si compten amb el suport de la ciutadania. Alguns obtenen massa rèdits d'aquest escenari de bloqueig i conculcació massiva de drets i li tenen veritable pànic al canvi polític i social.

També hem d'aplaudir l'actitud compromesa i coherent de diversos agents polítics, sindicals i socials bascos, que davant el tancament estatal aposten per la mobilització social, per la confrontació democràtica i per l'acumulació de forces per a la consecució d'un escenari democràtic en el que tots els drets de totes les persones de tota Euskal Herria siguin reconeguts i respectats.

Amb tot això, l'esquerra abertzale es reafirma en la seva aposta inequívoca per un procés democràtic basat en vies exclusivament polítiques i democràtiques. La nostra determinació és total i absoluta. Qualsevol tipus d'actuació aliena a aquesta decisió es troba fora de l'estratègia dissenyada i adoptada per les bases de l'esquerra abertzale, el mandat ens correspon a tots obeir. Aquesta decisió no està ni pot estar condicionada a les provocacions de l'Estat espanyol.

Tal com vam fer el diumenge, ens reiterem en la crida a la Comunitat Internacional en general i les institucions i els Estats europeus en particular a respondre de manera proactiva a l'oportunitat que s'obre al nostre país.

Per últim, animem també a la societat basca a ser protagonista activa en l'exigència multilateral de compromisos i aportacions com a garantia per al desenvolupament d'un procés polític normalitzat i la construcció, entre tots, d'un escenari de pau i solucions democràtiques.

Espanya rebutja davant l'ONU investigar els crims del franquisme

Espanya va acceptar aquest dimarts algunes de les recomanacions que li va fer el Consell de Drets Humans de l'ONU, encara que va rebutjar-ne d'altres, com investigar les desaparicions forçoses ocorregudes durant el franquisme o eliminar la detenció incomunicada en la seva lluita contra el terrorisme. En la sessió d'aquest òrgan de l'ONU que va aprovar l'informe sobre l'Examen Periòdic Universal a què es va sotmetre a Espanya al maig, l'ambaixador espanyol davant l'ONU a Ginebra, Javier Garrigues, va explicar que el seu país acceptava 98 de les 137 recomanacions que se li havien fet.

Els diners nazis van enriquir i financiar al Banco Pastor i Unión Fenosa

L'extracció de tungstè per alimentar la maquinària de guerra nazi durant la Segona Guerra Mundial va significar la febre minera de l'estat més gran del segle XX i el seu nucli principal eren les mines de Galícia. En un enfrontament militar en el que Franco va mantenir la neutralitat oficial, Galícia va ser la base de submarins, aeroports i comunicacions de tecnologia alemanya, així com un centre de xarxes d'espionatge i un territori clau per al subministrament de matèries primeres essencials per a sostenir la capacitat militar d'Adolf Hitler. Els seus diners van ser crucials per a l'enriquiment de Banc Pastor, la creació d'Unión Fenosa i la dotació de capital per a construir la fusterera Finsa.

La guerra entre la Xina i el Japó va començar el 1937 i va tancar l'accés aparell nazi les majors reserves de tungstè en el món, ubicat al primer d'aquests països. Per tant, Alemanya va posar els seus ulls a Galícia, on hi ha el millor dels dipòsits a Europa en aquest mineral. El tungstè era essencial per l'enduriment dels escuts dels seus cuirassats i per a enfortir la capacitat destructiva dels projectils.

Prop de vint mil persones gallegues van treballar oficialment a les mines i probablement moltes més s'hi van dedicar de manera furtiva, a la recerca del preciat material sobre les àrees sense explotar o a moltes de les mines que custodiaven la Guàrdia Civil i l'Exèrcit espanyol. Mentre el treballador mità cobrava per aquell llavors al voltant de 19 pessetes, qualsevol podia guanyar-ne 200 per la venda d'una lliura de tungstè. Durant tota la Segona Guerra Mundial l'extracció il·legal del mineral va arribar a unes mil tones, l'extraació controlada per l'Estat va reduïr-se a la meitat, segons assenyala Joaquín Ruiz de la companyia Norcontrol. Aquest fet permet entendre l'impacte sense precedents que representà per a l'economia portuguesa la venda de tungstè, tant per ls empresaris de negocis i els aparells del règim feixista, com per al poble gallec sense recursos.

Més informació a Diario Liberdade.

El president de l'Iran condemna el capitalisme liberal a l'ONU

El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, va condemnar aquest dimarts el "capitalisme liberal" i les "transnacionals", a les quals va assenyalar com a culpables de la pobresa al món, durant el seu discurs davant l'Assemblea de l'ONU durant la Cimera sobre els Objectius del Mil·lenni (ODM), que va començar aquest dilluns, on va afirmar que "l'exigent capitalisme liberal i les empreses internacionals han causat el sofriment de nombroses dones, homes i nens en molts països", davant els caps d'Estat i representants de 192 països.

La cimera, que se celebra davant l'Assemblea de Nacions Unides, busca impulsar els esforços destinats a assolir els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OMD) establerts a la Cimera l'any 2000 per complir el 2015.

Els ODM són erradicar la pobresa extrema i la fam, aconseguir l'ensenyament primari universal, promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre la SIDA, el paludisme i altres malalties, garantir el suport del medi ambient i fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

A la primera jornada, van dur a terme els seus discursos el secretari general de l'ONU, el sud-coreà Ban Ki Moon, i president francès, Nicolas Sarkozy, mentre que per a la tercera i última jornada, demà, està prevista la intervenció del mandatari nord-americà, Barack Obama.

Ahmadinejad va afirmar que "les estructures injustes i no democràtiques dels països que marquen el pas" en la política internacional, són responsables de la major part de les penúries que pateix la humanitat, encara que no va citar cap país en concret.

El mandatari va interrompre dues vegades el seu discurs per protestar per la diferència entre el que deia i la traducció oficial, al que els traductors de l'ONU van aclarir que llegien un manuscrit redactat en anglès i que no feien la traducció simultània de les paraules d'Ahmadinejad.

La cap de govern alemanya, la cancellera Angela Merkel, va afirmar al seu torn que "tots han de sentir-se responsables" per assolir els Objectius del Mil·lenni per al desenvolupament i el combat de la pobresa.

Merkel, que va sostenir reunions amb caps d'Estat per discutir sobre la nova orientació de la política del desenvolupament, va assegurar que el seu país "és el primer donant" al món.

Per la seva banda, el ministre de Relacions Exteriors de Cuba, Bruno Rodríguez, va utilitzar el seu discurs per alertar a la comunitat internacional sobre una possible agressió militar contra l'Iran que, de produir-se, podria provocar "milions de morts i aguditzar la fam i la pobresa" al planeta.

El canceller va argumentar que no es poden assolir les vuit metes dels Objectius del Mil·lenni fixades per al 2015 si hi ha una amenaça militar com la que afronta l'Iran.

"¿Quina esperança podem tenir de complir aquestes metes per a l'any 2015, quan s'incrementen les referències a la possibilitat d'una agressió militar contra l'Iran, que, de produir-se, provocarà milions de morts, afectarà la vida de milers de milions de persones i aguditzarà la fam i la pobresa al planeta? ", va dir.