dijous, 11 d’agost de 2011

Europa es planteja vetar les vendes en curt que especulen amb les accions

Els organismes reguladors de tota la zona euro mantenen avui una reunió telefònica per analitzar la situació dels mercats en què s'ha estimulat la intensificació de la vigilància sobre els seus respectius mercats, segons han informat fonts de l'Autoritat Europea de Valors i Mercats ( ESMA). En aquesta trobada participen, entre d'altres, membres de l'espanyola Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i de l'Autoritat francesa dels Mercats Financers (AMF). Tots els organismes reguladors estan "en contacte permanent" des de principis de setmana.

Les vendes en curt són un mecanisme usat pels operadors de borsa per apostar a la caiguda dels títols d'una companyia venent accions prestades per després comprar-les a un preu més baix. La diferència és el seu benefici o el que han de donar-li després, en cas de pujar la cotització, a qui li presta les accions.

Les borses europees han acusat en els últims dies, la desconfiança dels inversors en la recuperació econòmica dels països de la zona euro i dels Estats Units, des que divendres passat, l'agència de qualificació creditícia Standard&Poor's va rebaixar la qualificació del deute sobirà nord-americà a AA +. França ha estat objecte dels rumors, aquest dimecres, sobre la possible rebaixa de qualificació del seu deute sobirà, una possibilitat que tot i haver estat desmentida immediatament per les pròpies agències, va provocar la caiguda de les borses.

Analistes francesos es preguntaven indignats a F24 sobre l'imposibilitat de saber l'origen d'aquests rumors que ataquen mercats, estats i economies impunement i que llògicament, per trobar els culpables, deien els participants, "hi ha que mirar qui es beneficia", com ja deia Sherlock Holmes.

Calmar les tensions del mercat


A la reunió, que busca la manera de millorar la coordinació per calmar les tensions dels últims dies, s'ha discutit sobre la situació per "donar una resposta comuna i identificar on són els problemes", han afegit.

Des de la ESMA s'ha subratllat que la crisi econòmica i financera ha demostrat "la importància de la coordinació per poder calmar els mercats", però s'ha destacat que no poden fer cap comentari sobre si s'ha arribat a alguna conclusió sobre la necessitat o no d'intervenir en els mercats.

La cadena de televisió nord-americana CNBC havia informat aquest dijous que els organismes reguladors de França i Itàlia estudien vetar les vendes en curt al descobert en les borses en un intent per frenar l'especulació en els mercats, segons informa la cadena de televisió nord-americana CNBC. El Govern alemany va adoptar la mateixa mesura el maig de 2010.

En aquesta informació, no confirmada per l'ESMA des de la seva seu a París, un portaveu d'aquesta entitat indicava que s'està estudiant aquesta mesura, però assegurava que no serà "ni avui, ni demà ni la setmana que ve".
Milà es va desplomar un 6,65% després dels rumors sobre el deute francesa

La Comissió Nacional que controla el mercat de valors a Itàlia (Consob) abordarà aquest divendres en una reunió a primera hora abans de l'obertura de la Borsa de Milà la possibilitat d'adoptar mesures sobre les vendes al descobert.

La celebració de la reunió va ser avançada pels mitjans de comunicació italians, que citen fonts pròximes a la Comissió. La reunió de la Consob arriba després que el parquet milanès visqués ahir dimecres una "jornada negra" amb una caiguda del 6,65%, fins situar-se en els 14.676,04 punts, i quan Itàlia es troba en el punt de mira dels mercats.

El passat 10 de juliol la Consob ja va decidir instaurar un mecanisme d'estricte control sobre les vendes al descobert i va introduir l'obligació de notificar les posicions netes curtes relatives als títols d'accions de les societats que cotitzen a Itàlia, quan superessin determinats llindars quantitatius.

Així, va establir que la primera comunicació havia de realitzar quan s'arribés a una posició neta curta igual o superior al 0,2% del capital de l'emissor i posteriorment aquesta obligació de comunicació s'activaria per cada variació igual o superior al 0,1% del capital.

L'Autoritat Europea demana informació


Per la seva banda, el New York Times ha assegurat aquest dijous en la seva edició digital que l'ESMA ha demanat informació als estats membres sobre les vendes en curt.

"Estem debatent amb les autoritats nacionals i junts decidirem si necessitem una acció coordinada", ha indicat una portaveu de l'autoritat europea al diari novaiorquès.

La prohibició d'aquest tipus d'operacions seria "temporal" en un intent per calmar els mercats, segons van assegurar altres fonts anònimes citades pel New York Times. L'últim país que va prohibir les vendes en curt va ser Grècia, que va executar aquesta mesura a la Borsa d'Atenes a l'abril de 2010 i durant dos mesos, com a part d'una estratègia per evitar maniobres especulatives i més danys al mercat.

PSV: "Quants diners dels valencians han anat a parar a un iot que va comprar Correa i volia reformar?"

La portaveu adjunta del grup socialista a les Corts Valencianes, Carmen Ninet, s'ha preguntat "quants diners dels valencians ha anat a parar al iot" que Francisco Correa, presumpte capitost de la trama Gürtel, "va comprar per 143.000 euros i que pretenia reformar":"Quants milers d'euros, dels més de 30 milions que el PPCV va posar a disposició de la trama corrupta Gürtel, tenien com a objectiu finançar el vaixell Montecristo, que precisava de 3 milions d'euros per ser reformat", ha afegit.

La diputada socialista ha realitzat aquestes manifestacions en referència a les informacions periodístiques que asseguren que l'últim informe de l'Agència Tributària remès al jutge Antonio Pedreira revela que Correa tenia previst reformar un iot de 39 metres d'eslora en què, segons Ninet, "a ben segur haguessin organitzat festes diverses amb l'exèrcit d'imputats i implicats en casos de corrupció".

La portaveu adjunta ha assegurat, en un comunicat, que "el pirata Correa volia el botí de Gürtel, Brugal i d'altres tantes trames, i sabent de quant li agradava a Castedo, Ripoll i Díaz Alperi la solitud del vaixell en alta mar, es va proposar construir-se un iot de luxe per amagar tresors".

En aquest sentit, la portaveu ha plantejat: "Quants dels dirigents imputats del Partit Popular a la Comunitat Valenciana coneixien de la intenció de Correa i quants havien estat ja convidats al Montecristo?". La parlamentària ha exigit explicacions urgents a Fabra, "perquè en la seva doble condició de president de la Generalitat Valenciana i president del PPCV, té ara l'oportunitat de donar la cara, d'iniciar una investigació per aclarir si van arribar diners dels valencians i valencianes a la reforma del iot".

"Que deixi de reunir-se amb els seus consellers, als que ara desautoritza en plaça pública dia sí dia també, per explicar-li a la ciutadania que va a iniciar una investigació, i si no, que es desvergonyi i que assumeixi tot el que han fet els membres de el seu partit", ha conclòs Ninet.

Erekat: "Israel es considera a si mateix per sobre de la llei internacional"

Els palestins condemnen de manera enèrgica l'autorització que va atorgar aquest dijous el Govern d'Israel per a la construcció de quatre mil 300 habitatges a la part de la ciutat ocupada a Palestina des de 1967, ha informat el cap negociador de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP ), Saeb Erakat: "Condemnem enèrgicament la decisió israeliana de construir habitatges a Jerusalem Oriental", va manifestar Erekat, a través d'un comunicat després que es conegués la notícia.

Les agències de notícies van citar en anonimat a un portaveu del ministre de l'Interior israelià, Eli Yishai, que va assegurar que el Govern té les intencions d'aprovar "en els pròxims dies" dos mil habitatges més al barri de colons israelians Givat Hamat, i altres 700 en Pisgat Zeev, també a Jerusalem Est.

Els projectes van ser aprovats "a causa de la crisi econòmica a Israel, això ajudarà als que busquen terrenys per construir a Jerusalem", va justificar el portaveu en referència a les protestes populars que sacsegen el país des de mitjans de juliol, en resposta a la carestia de l'habitatge.

El servei de notícies israeliana Ynet, el ministre Yishai va signar l'aprovació de tres projectes de construcció a Jerusalem Est.

Recentment, el Comitè de Planificació del Ministeri d'Interior d'Israel va permetre l'edificació de 930 cases a Har Homa, una colònia jueva a Cisjordània propera de Betlem.

La decisió de Tel Aviv va en contra de les condemnes internacionals, mentre que els Estats Units i la Unió Europea van considerar el fet com contrari als esforços per reprendre les negociacions directes de pau entre israelians i palestins, estancades des del passat mes de setembre.

"Israel es considera a si mateix un Estat per sobre de la llei internacional, sense obligació de retre comptes", va rebutjar Erekat.

Les noves edificacions són "un assalt a la legitimitat internacional ia la possibilitat d'arribar a una solució de dos estats", ha considerat el negociador, així com "una prova més que aquest Govern (israelià) està compromès a invertir en l'ocupació en comptes de en la pau".

El dirigent de l'OAP també va recordar com en els últims dies representants de la comunitat internacional, inclosos els membres del Quartet per a la Pau a Orient Mitjà (EUA, Rússia, Nacions Unides i la UE), van condemnar l'anunciada expansió de l'assentament jueu de Har Homa, al territori palestí ocupat de Cisjordània.

Per la seva banda, Israel ha respost a les crítiques internacionals "amb intransigència i desdeny intencionat", ha delimitat Erekat.

L'OAP va reiterar en el comunicat que els assentaments són il legals, això, basat en la legislació internacional i humanitària. Alhora, ha indicat que el creixement de la construcció està prohibit per el Full de Ruta (2003).

Les edificacions, a més de suposar un obstacle per assolir la pau podria fer inviable la possibilitat que hi hagi un Estat palestí, va sostenir.

Erekat va responsabilitzar a la comunitat internacional de les decisions israelians per no exigir comptes a Tel Aviv, que pot actuar amb total impunitat, ha destacat.

"Està totalment clar que amb la contínua expansió dels assentaments, Israel pretén convertir la seva ocupació de Palestina en una annexió permanent. Sense mesures de protecció efectives de la comunitat internacional, Israel es sentirà animat a seguir el camí de la colonització i augmentar la seva empresa d'ocupació, adquisició de terres i impunitat", va afirmar el negociador.

Per al negociador palestí, la comunitat ha de donar suport a Palestina a les Nacions Unides perquè tingui el reconeixement internacional com "resposta apropiada a l'agenda negacionista i expansionista d'Israel".

El proper mes de setembre, els palestins tractaran d'obtenir el suport internacional ysu reconeixement com a Estat independent a l'ONU, acció que Israel ha rebutjat en reiterades ocasions.

Correos desmenteix Colet. Enviar el xec del PIRMI costa 86.700 euros mensuals

Els treballadors de Correos exigeixen la rectificació de Colet, que dimarts va atribuir els problemes de la recepció dels talons al funcionament del correu certificat: "Com a sindicat sempre hem informat l'opinió pública quan l'empresa Correos no compleix amb un servei públic i de qualitat a la població", diu el comunicat que avui ha enviat la CGT, sobre les declaracions del secretari d'Empresa i Ocupació, Enric Colet (foto), en què va atribuir al funcionament del correu certificat els problemes en la recepció del taló amb l'import de la renda mínima (PIRMI). Els treballadors de Correus defensen que "els certificats s'estan repartint al dia" i rebutgen qualsevol responsabilitat en els retards. Segons el sindicat, les declaracions del secretari general d'Empresa i Ocupació desvien "l'atenció cap al missatger" i l'obliguen "a donar, en el millor dels casos, unes explicacions" que no li corresponen.

Els treballadors de Correus es mostren "profundament indignats" i consideren que "utilitzar com a excusa els possibles fraus per canviar la forma de pagament de les prestacions de 34.000 persones i complicar la vida als més necessitats que depenen de 420 euros per subsistir demostren molt poca qualitat, tant humana com política, per a algú que ostenta un càrrec públic i amb un bon sou." Per una altra banda, des de la CGT asseguren que el tracte dels treballadors als qui cobren el PIRMI "és exquisit, entre altres coses per solidaritat".

A més, recorden que l'enviament de cada correu certificat costa 2,55 euros, que multiplicat pels 34.000 perceptors dóna un total de 86.700 euros mensuals i 1.040.400 euros anuals. Si bé és cert que parlem d'un preu similar al de la transferència bancària entre diferents entitats, també ho és que ningú no qüestiona gastar més d'un milió d'euros en enviaments a persones que cobren al voltant de quatre-cents euros mensuals.

Han passat uns dies des del dimarts, però Enric Colet continua optimista. En una entrevista aquest dijous a Catalunya Ràdio, Colet ha assegurat que "el 99% de la gent que ho té tot bé i ha rebut el taló a casa l'ha pogut cobrar". "Estem en la situació que la mesura buscava", ha reblat. Una situació en què al dia 11 del mes el 36% de perceptors del PIRMI -poc més de 12.000 persones- encara no ha cobrat. I, per si no quedava clar, ha conclòs: "Això no és una nòmina, els ciutadans tenen drets però també obligacions".

IU denuncia que un coronel espanyol amb accés a informació classificada treballarà per a una empresa israeliana d'armament

El diputat d'Izquierda Unida al Congrés, Gaspar Llamazares, ha denunciat que un coronel espanyol que va ser durant anys cap del programa de Telecomunicacions i Sistemes d'Informació i Guerra Electrònica del Ministeri de Defensa, amb accés per tant a "nombrosa informació classificada", va a treballar per al representant a Espanya de l'empresa privada israeliana d'armament Elbit Systems. Llamazares qüestiona la contractació d'aquest coronel que, segons diu, va passar a la reserva a l'abril de 2011, atès que pel seu lloc al capdavant del denominat Programa CISEW (Communication and Information Systems in Electronic War), va tenir "coneixement detallat dels plans futurs d'adquisicions en el camp de les comunicacions", a més de l'accés a informació classificada.

En una pregunta registrada al Congrés dels Diputats i recollida per Europa Press, el diputat d'IU pregunta al Govern quina valoració política fa en els casos de contractació d'alts comandaments de l'Exèrcit a la reserva per empreses estrangeres d'armament.

A més, i en el cas que no hi hagi "disposicions restrictives", vol saber si l'Executiu pensa "promoure" per així "evitar un tracte de favor a empreses estrangeres d'armament en detriment de les empreses espanyoles".

Segons la seva opinió, les disposicions restrictives també servirien per "prevenir la possible transmissió de secrets militars espanyols a potències estrangeres".

El dèficit pressupostari dels EUA supera ja el bilió de dòlars des de juliol de 2011

Estats Units va tancar juliol amb un dèficit pressupostari de 129.400 milions de dòlars i es va situar en els 1,1 bilions de dòlars en l'acumulat dels deu primers mesos de l'any fiscal, ha informat avui el Departament del Tresor. Es tracta del tercer any consecutiu en què el dèficit dels EUA superarà el bilió de dòlars, i els analistes esperen que l'actual ritme es sobrepassaran els 1,29 bilions de dòlars amb què es va tancar 2010. A la foto: 114.500.000.000.000$ - Si a la quantitat de deute públic emès per Estats Units sumem el deute privat de les llars i empreses nord-americanes la suma total es multiplica per deu i puja a 114,5 bilions de dòlars. Si es tingués per base, amb bitllets de 100 $, la mateixa àrea que l'Empire State o el WTC de l'11-S, la torre de bitllets seria més alta que les torres bassones. El super-gratacels que apareix a la imatge, és la quantitat de diners que el govern dels EUA deu.

La xifra de juliol és un 5,9% menor que la del mateix mes del passat any.

D'acord a la informació oficial i en el que portem d'any fiscal 2011, que conclou al setembre, la despesa pública ha augmentat un 2,4% i els ingressos un 8%.

La dada es dóna a conèixer just quan el Congrés dels EUA ha començat a anunciar els primers noms dels membres "súpercomité" bipartidista encarregat d'elaborar un pla de reducció del dèficit entre 1,2 bilions i 1,5 bilions de dòlars en la pròxima dècada. El nou panell haurà d'aprovar una proposta abans del 23 de novembre.

114.5 bilions de dòlars és el nombre al qual s'alça el deute dels Estats Units en deutes no finançades. Encara que en veritat és un nombre gran, és difícil poder visualitzar la dimensió del deute per la qual passa actualment Estats Units.

És per això que la pàgina usdebt.kleptocracy.us ha fet una tasca interessant, en explicar de manera gràfica els grans volums que es manegen en el món financer-en especial, del deute.

114,5 bilions de dòlars


$ 114.500.000.000.000. - Si a la quantitat de deute públic emès per Estats Units sumem el deute privat de les llars i empreses nord-americanes la suma total es multiplica per deu i puja a 114,5 bilions de dòlars. Si es tingués per base en bitllets de $ 100 la mateixa àrea que l'Empire State o el WTC, la torre de bitllets seria més alta que aquests dos edificis. El super-gratacels que apareix a la imatge, és la quantitat de diners que el govern dels EUA deu.

Esquerra Unida acusa al PP de posar la justícia en el seu “punt de mira privatitzador”

El portaveu adjunt d’Esquerra Unida del PV en Les Corts, Ignacio Blanco, considera que la intenció del PP de retallar la partida pressupostària per al torn d’ofici és una “agressió directa als sectors més vulnerables de la societat que necessiten d’aquesta prestació, i també als professionals del dret que ja han vingut patint els impagaments de la Generalitat”. Per al diputat d’esquerres, “en un moment en que més d’un terç de les persones aturades no cobra cap tipus de prestació, la justícia gratuïta és un servei públic absolutament imprescindible que hauria de blindar-se de qualsevol retall”.

Ignacio Blanco considera “extremadament perillosa” la proposta registrada pel Grup Popular a Les Corts que insta al Govern central a cercar “fórmules alternatives” a l’actual gestió del torn d’ofici. “Per als que coneguem l’ABC del discurs polític de la dreta, això vol dir privatitzar un servei públic absolutament essencial i imprescindible en un Estat democràtic”, denuncia el diputat.

El portaveu adjunt d’Esquerra Unida acusa al PP de posar la justícia en el seu “punt de mira privatitzador: primer el conseller Cabré llança el globus sonda del copagament i ara el grup parlamentari popular –amb Rafael Blasco al capdavant- planteja la racionalització al màxim del torn d’ofici, en un intent de justificar retalls pressupostaris d’una partida ja insuficient en aquestos moments per atendre totes les necessitats. Li recordem al senyor Blasco, portaveu del PP a Les Corts, que si s’ha incrementat l’ús de l’assistència judicial gratuïta és precisament per la crisi econòmica que les polítiques del Consell han contribuït a fer més greu al País Valencià”, diu Blanco.

El diputat autonòmic d’EUPV conclou afirmant que “si el Consell vol retallar la despesa que aplique la tisora en altres partides molt més substancioses i completament innecessàries, com els grans esdeveniments o els sous dels assessors, però que deixe d’atacar els pocs recursos públics al servei dels sectors més vulnerables de la societat”.

EUA exigeix ​​a la Xina explicar la necessitat de tenir el seu primer portaavions

El Govern d'Obama va exigir ahir explicacions a la Xina sobre la necessitat de tenir el seu primer portaavions, que actualment es troba en proves de navegació en mar obert. Washington va manifestar la seva preocupació sobre possibles estratègies militars i va acusar xinesa de no ser "transparent". La portaveu del departament d'Estat, Victoria Nuland, ha assenyalat que "donaríem la benvinguda a qualsevol explicació que la Xina vulgui donar sobre la seva necessitat d'aquest equipament". Xu Jian, ex integrant de la Marina xinesa, va dir que l'estatus internacional de la Xina suposa que el país mereix comptar amb el seu propi portaavions: "Fins i tot països com l'Índia i Tailàndia tenen portaavions, i no cal parlar dels Estats Units i Rússia. Per què la Xina no podria?", va preguntar Xu.

Les declaracions de Nuland es van realitzar després de ser consultada si aquest portaavions augmentaria les tensions a la regió.

Va afegir que la seva necessitat d'explicació correspon a la inquietud que "la Xina no és tan transparent com altres països". "No és tan transparent com els Estats Units sobre les seves compres militars, sobre el seu pressupost militar", va assegurar la portaveu.

Xina va iniciar aquest dimecres les proves de navegació inaugurals del que serà el seu primer portaavions al port de Dalian (nororiente asiàtic) en el marc del projecte del seu recondicionament, com ho va informar l'agència oficial Xinhua.

La funcionària nord-americana va afegir davant mitjans de premsa locals que en les relacions "exèrcit-exèrcit" amb diversos països "hem tingut un tipus de diàleg bilateral en el qual podem arribar a ser molt específics sobre l'equipament que tenim, els seus propòsits i la intenció de els seus moviments ", va assegurar.

Sobre aquest punt, Victoria Nuland reconèixer que la Xina i els Estats Units "no estan en aquest nivell de transparència" al qual aspiren els dos països.

"Estats Units opera 11 portaavions de batalla i ha desplegat sis a la regió del Pacífic", va comentar en dies passats el contraalmirall xinès Yin Zhuo, director del Comitè Consultiu d'Experts de l'Armada de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPL).

"Altres països no han de sorprendre pel recondicionament que realitza la Xina d'un portaavions amb propòsits d'entrenament", va afegir per la seva banda, Li Jie, un investigador de l'Institut de Recerca Acadèmica de l'Armada de l'EPL.

En dies passats, el Govern xinès va anunciar que treballava en la remodelació d'un portaavions i va afegir que seria utilitzat principalment per a entrenament i investigació.

L'investigador de l'Institut d'Història Moderna de Dalian, Zhou Xiangling va dir que el vaixell significa l'inici d'una nova època per a l'Armada xinesa, època que estarà caracteritzada per un èmfasi en la investigació científica i l'entrenament.

"La prova suposa que la Xina està en capacitat de fer noves contribucions al manteniment de la seguretat i la pau dels mars del món", va afegir Zhou.

El fonamentalisme cristià: Una amenaça menyspreada pels que el sostenen

Behring Breivik va matar a 77 persones, i Europa es pregunta per què. L'assassinat per part d'un extremista, autodeclarat cristià, de 77 persones a Noruega posa aquests dies el focus en el fonamentalisme cristià i l'extrema dreta que en ell es fonamenta i troba els seus arguments. Però, hi ha relació entre l'atemptat i la creença? Com argument es discuteix la barreja composta de postures ideològiques collides en el camp de l'extrema dreta, un odi cap a tot musulmà o estranger en general i aspectes patològics propis del caràcter de l'assassí. A més de la religió, que alguns volen minimitzar, des de la defensa de postures irracionals que com "teologals" s'han d'admetre, tot i el feixisme racista inherent en elles i sa incoherència.

Breivik es descriu a si mateix com a cristià, i el seu perfil policial ho cataloga com fonamentalista d'aquesta creença. Teòlegs alemanys, però, "no troben" en l'ideari del jove noruec empremta alguna de tal cosa. No és d'estranyar: D'això viuen.

Però el fonamentalisme cristià és present en una infinitat de països, especialment els europeus, dominats per monarquies plutocràtiques en sistemes pseudodemocràtiques o "democràcies d'aparador". Les branques ultraconservadores dins del cristianisme-com el pentecostalisme, l'Opus Dei, els jesuïtes, els Legionaris de Crist, els lefebrerianos francesos i altres grups similars-han trobat al llarg de les últimes dècades un ressò creixent.

Característic d'elles sol ser una lectura literal de la Bíblia, segons la seva pròpia traducció i manipulació, i una posició de menyspreu i ofensiva pel que fa a altres confessions i col.lectius (el que afecta a musulmans, esquerrans i homosexuals), a més de la concepció de la societat moderna com una amenaça i de si mateixos com els veritables creients, l'elit escollida a la que els altres col.lectius humans estan sotmesos per "dret diví".

No és més que la racista i supèrbia elucubració dels sionistes amb la seva assumpció de ser la raça escollida a la que els altres pobles del món han de submissió, estesa a l'imperi romà i les aristocràcies terratinents feudals que continuen exercint la mateixa política encara avui.

De prop segueix Evelyn Hugli-Schmidt a agrupacions d'aquest tipus a l'Estat alemany de Renània del Nord-Westfàlia. La sociòloga de 55 anys les coneix bé: causa del seu treball, i perquè va ser membre. Hugli-Schmidt és capaç per això de descriure de primera mà quins són els atractius amb els que juguen: "Per exemple, el fet que sempre disposin de respostes senzilles a qüestions complexes. I també l'avantatge que els seus seguidors es desfan de tota responsabilitat personal lliurant al grup, que es converteix en una mena de gran família en la qual trobar amor, afecte i protecció ".

¿Predisposició a la violència?


El camí ideològic a recórrer, però, des del fonamentalisme fins a la predisposició a cometre atemptats no és llarg. Les 1.500 pàgines escrites per Breivik, plenes de manifestacions d'odi contra els musulmans, podrien animar altres, adverteix Hermut Löhr, professor de teologia a la Universitat de Münster: "Crec que el potencial efecte imitador i de reducció dels límits morals no traspassar és alt. Aquests manifestos es llegeixen i es propaguen. Per això jo recomanaria no donar-li a Breivik dins el procés judicial massa oportunitats de escenificar".

El 68% dels joves espanyols vol emigrar en cerca d'una sortida laboral digna


El greu nivell d’atur, la precarietat laboral (alta temporalitat i sous baixos) i les dificultats d’emancipació estan forçant una generació de joves catalans i espanyols, principalment els millors formats, a marxar a l’estranger en cerca de millors perspectives professionals i vitals. És la Generació JESP (Joves Emigrants Sobradament Preparats). Com ha explicat avui l’Avalot–Joves de la UGT de Catalunya en roda de premsa, el 68% dels joves espanyols vol emigrar per trobar una sortida laboral digna que no troba aquí, i gairebé la meitat no expressen perspectives de retorn. Davant d’això, el govern central i català no semblen preocupats per aturar aquesta greu pèrdua de talent nacional; ans al contrari, ho fomenten com un sortida per desfer-se dels joves aturats i aturades sense assegurar el seu retorn.

Un 36% dels afectats no cobren encara la RMI

La Generalitat ha ampliat el termini de cinc dies que inicialment va donar als 10.000 beneficiaris de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) als que va enviar una carta per revisar el cas, ja que fins ara únicament 1857 usuaris han concretat una cita amb l'administració i, a dia d'avui, encara falten per cobrar la RMI del mes d'agost el 36% dels més de 34.000 beneficiaris d'aquest ajut, davant el 45% que ahir encara no ho havia fet. La missiva va ser enviada la setmana passada -el mateix portaveu no ha sabut aclarir quin dia, ni si era una carta certificada-, i en ella es fixava un termini de cinc dies des de la recepció per trucar al telèfon gratuït 900 900 500 per concertar una cita amb Empresa i Ocupació per tal de revisar si els beneficiaris tenien dret a seguir percebent aquest ajut.

Segons el "portaveu", aquest telèfon gratuït ha rebut ja un total de 4297 trucades, encara que la majoria no eren per concretar la cita, sinó per demanar aclariments sobre la incertesa creada després de la sobtada decisió de la Generalitat de pagar aquesta renda mínima per primera vegada amb un xec nominal, en comptes d'una transferència bancària.

Amb la decisió d'ampliar aquest termini de cinc dies es pretendria que els beneficiaris que per qualsevol motiu no puguin respondre en els cinc dies inicialment establerts no tingueu por ara que perdran directament la prestació.

Les cites amb l'administració per revisar l'ajuda seran individualitzades i es celebraran únicament per les tardes en nou oficines de la conselleria a Barcelona (al carrer Sepúlveda), Girona, Tortosa (Tarragona), Lleida, Granollers-Perifèria, Tarragona-Campclar, Sabadell-Centre, Manresa i Mataró-Rondes.

De forma sorprenent, CiU va decidir que aquest mes d'agost els beneficiaris de la RMI no cobrarien l'ajuda per transferència, sinó amb un xec nominal, cosa que ha provocat una allau de queixes de molts dels usuaris que afirmen que no han rebut el taló , que suposa la seva única via d'ingressos. La intenció d'Artur Mas era comprovar si els beneficiaris mantenen el domicili declarat, una de les condicions fixades per obtenir l'ajuda.

En canvi, segons han denunciat diferents organitzacions d'atenció social, hi ha milers de persones a l'espera de percebre els 420 euros que són el seu únic mitjà de subsistència i que fins ara rebien puntualment el dia un de cada mes per transferència bancària.

De fet, segons el mateix portaveu, a dia d'avui encara falten per cobrar la RMI del mes d'agost el 36% dels més de 34.000 beneficiaris d'aquest ajut, davant el 45% que ahir encara no ho havia fet.

A més de les 10.000 cartes enviades la setmana passada, la conselleria d'Empresa i Ocupació té previst tornar a fer un nou enviament al setembre a 10.000 beneficiaris, per revisar el cas i analitzar si segueixen complint els requisits establerts per rebre l'ajuda pública.