divendres, 21 de setembre de 2012

Les protestes a Portugal fan rectificar el Govern neoliberal

La protesta segueix a Portugal. Milers de persones (10.000 segons els organitzadors) s'han congregat a Belem davant de la residència oficial del president de la República portuguesa, Aníbal Cavaco Silva, per rebutjar a crits i amb petards les noves mesures d'austeritat que el Govern portuguès vol implantar en el país, després de les protestes massives de dissabte passat. Aquest matí el secretari general del PS, António José Seguro, va preguntar a Passos Coelho si retiraria la polèmica mesura i Coelho no va ser concret, però tampoc va negar la qüestió: "El Govern no és sord. Una cosa és la determinació i una altra la intransigència". Foto: Gatuno: Lladre.

El lloc i l'hora no era casual: a les cinc de la tarda es va reunir al Palau de Belem el Consell d'Estat, una mena de junta de savis (entre els quals hi ha també el primer ministre, Pedro Passos Coelho i el líder de l'oposició, António José Assegurança), convocats per Cavaco, per, precisament, discutir i avaluar aquests últims retalls previstos que han indignat el país sencer, en concret l'anunci de la rebaixa general de salaris en un 7%.

Així, mentre el Consell d'Estat discutia en secret (amb la presència inhabitual del ministre de Finances, Vítor Gaspar per tal de descriure puntualment a la resta dels membres de la reunió l'objecte buscat en aquestes mesures), els milers de persones reunides fora, indignades, fartes d'una etapa austeritat creixent que ofega la macroeconomia portuguesa i la microeconomia de cada butxaca i que sembla no acabar mai, insultaven escridassaven i corejaven eslògans simples com "Cavaco, escolta, el poble està en la lluita!"

La iniciativa és una seqüela de la impressionant, multitudinària i espontània manifestació que va rebentar els carrers de Lisboa (i d'altres ciutats portugueses) dissabte passat. Convocats per un grapat d'associacions civils a base de missatges a Facebook i sense que mesurés intermediació cap de cap partit polític, les protestes van reunir a més d'un milió de participants, segons els càlculs dels organitzadors, en una de les marxes, en qualsevol cas, més nombroses en la història democràtica de Portugal. Tota la premsa portuguesa coincidir en que hi va haver un abans i un després d'aquesta massiva protesta.

Avui, a Belem, tampoc hi ha banderes de partits polítics. Hi ha vells himnes contra la dictadura de Salazar que han recobrat nova vida i cartells de cartró pintats a mà que diuen coses com "Penso després resisteixo" o "Al carrer amb la troica", "Demanem un Govern d'adults" o "Rescata el teu vida".

Aquest matí, en un debat parlamentari, el secretari general del Partit Socialista, António José Seguro, va preguntar a Passos Coelho si va a retirar la polèmica mesura anunciada, com algunes informacions periodístiques semblen entreveure en els últims dies. El primer ministre no va ser concret, però tampoc va negar la qüestió: "El Govern no és sord. Una cosa és la determinació i una altra la intransigència ".

Rajoy, després de col·locar Aguirre, vol privatitzar Turespaña

El Govern de Mariano Rajoy prepara l'entrada de capital privat a Turespaña i per això compta amb algunes de les grans empreses turístiques de Balears, com Melià i Barceló, que estaran representades en el nou òrgan de direcció de l'entitat. No passa el mateix amb el Govern balear, que quedarà fora de la presa de decisions ja que només tindran presència els consellers de les comunitats d'Aragó, València i Múrcia, tots del PP.

Un portaveu de la secretària d'Estat de Turisme, de qui depèn l'empresa encarregada de la promoció turística a l'exterior, ha reconegut que el Govern busca la col · laboració de les empreses privades en el disseny de la política de promoció turística, però va evitar parlar de privatització.

Embrió


Ha assegurat que aquest procés es troba encara en una frase embrionària i que s'estan estudiant totes les possibilitats, encara que sí va reconèixer que el pla integral de turisme incorpora entre els seus eixos l'entrada de l'empresa privada en l'organisme de promoció.

El diari econòmic, però, donava per fet que la secretària d'Estat de Turisme, Isabel Borrego, està ultimant un acord pel qual tant grans companyies turístiques com petites empreses del sector podrien passar a controlar entre el cinc i el deu per cent del capital de l'organisme de promoció.

El rotatiu informava a més de la creació d'aquest consell assessor on hi haurà empresaris del sector. Les seves decisions serien vinculants per les grans estratègies de promoció turística d'Espanya.

Aguirre farà turisme cobrant del ministeri d'Indústria


Esperanza Aguirre ja ha estat col·locada a l'Institut de Turisme d'Espanya, Turespaña, organisme dependent del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, segons ha anunciat aquest dimarts el ministre, José Manuel Soria: "Em va dir que es posava a la meva disposició i li vaig dir que era tot un luxe", ha deixat anar el ministre contra la mineria i la indústria. Aguirre és funcionària de l'Estat i va comunicar a Sòria la seva decisió d'incorporar-se a una ganga viatjant gratis i, a més, cobrant d'Indústria i com a ex presidenta autonòmica.

http://noticies.sirius.cat/2012/09/aguirre-fara-turisme-cobrant-del.html

Estudiants i professors impedeixen l'obertura del curs universitari a València i Múrcia

Un grup d'estudiants i professors interins han boicotejat aquest dijous l'acte d'obertura del curs acadèmic de la Universitat de València (UV) al crit de "consellera dimissió" i "insubmissió" o "el rector dimissió", en protesta per les retallades que s'estan produint en l'educació pública, i el PP ha suspès la seva festa. També s'ha suspès l'acte d'obertura a Múrcia i, a Extremadura, el PP i la comitiva han estat rebuts al crit de "fora".

Al voltant d'un centenar manifestants es van concentrar a les portes de l'edifici de la Nau abans de l'inici de l'acte, encara que la meitat d'ells ha aconseguit accedir a l'interior del recinte i ocupar el passadís del Paranimf, on es realitzava l'obertura del curs 2012/2013.

Rebuig a les reformes de govern central i autonòmic


Una de les portaveus dels estudiants ha llegit un manifest en què ha exigit que "es rebutgin" les reformes dels governs central i autonòmic perquè, segons ha dit, responen "a una estratègia privatitzadora" de l'educació.

El rector de la UV, Esteban Morcillo, qui ha intervingut després de la lectura del manifest, ha assenyalat que el seu discurs d'obertura del curs recull totes les reivindicacions dels estudiants, i ha assegurat que si els estudiants haguessin demanat permís, s'hagués autoritzat la lectura del manifest a l'acte.

"No tolero aquesta falta de respecte en aquest acte democràtic i els convido a abandonar la sala", els ha comminat el irrespetable Morcillo, al que els manifestants han respost amb crits de dimissió contra el rector, si bé, han abandonat el paranimf sense incidents.

També s'ha suspès acte d'obertura a Múrcia

La mateixa situació s'ha donat en l'acte oficial d'obertura de curs a les universitats públiques de Múrcia, que s'havia de celebrar-se de manera conjunta al campus universitari de Espinardo, s'ha hagut de suspendre per les protestes d'alumnes i docents en contra les retallades del PP en educació superior

La cerimònia d'obertura de les universitats de Múrcia (UMU) i Politècnica de Cartagena (UPCT) tindria lloc a partir de les 11.30 hores a la sala d'actes de la Facultat d'Econòmiques, però ha estat boicotejada per la presència de membres del anomenat comitè de resistència, que integra professors, estudiants i treballadors de personal i serveis d'ambdues institucions.

Minuts abans de l'inici de l'acte, quan encara no es trobaven a la sala les autoritats acadèmiques i polítiques que l'anaven a presidir, desenes de manifestants, majoritàriament alumnes, han entrat a la sala i, entre crits, xiulets i pancartes reivindicatives, han ocupat l'escenari per forçar la suspensió de l'acte.

En declaracions als periodistes, Rafael Guerrero, del sindicat Sterm, ha dit que els integrants del comitè de resistència protesten per les retallades en les condicions laborals dels treballadors universitaris, l'encariment de les taxes i la incertesa en què es troben els membres de la comunitat educativa.

Crits de "fora" en l'inici del curs de les universitats extremenyes


Mig centenar de persones pertanyents a la Plataforma Sindical i d'associacions professionals d'Empleats Públics d'Extremadura han rebut a les autoritats que assisteixen a Càceres a l'obertura del curs acadèmic 2012/2013 de la Universitat d'Extremadura (UEx) amb xiulets i crits de "fora, fora".

La concentració ha estat convocada en resposta a les retallades que s'han aplicat en matèria d'Educació i, concretament, a la Universitat Extremenya.

Minuts abans d'iniciar la protesta i de l'arribada de les autoritats, Francisco Llera, un dels membres de la plataforma pertanyent a CCOO, ha manifestat als mitjans de comunicació que la pujada de les taxes acadèmiques "està provocant que molts estudiants es matriculin de menys crèdits i que altres no puguin optar a l'ensenyament públic".

"Estan fent una universitat d'elit" ha dit Llera que ha recordat que en aquest curs "s'ha prescindit d'uns trenta professors associats" el que repercutirà també en la qualitat de l'ensenyament, segons ha dit.

Els @iaioflautes s'enfronten als Mossos després d'ocupar la Borsa #LaBolsaolavida

Més d'un centenar de iaioflautes han ocupat avui divendres la seu de la Borsa de Barcelona per reclamar un procés constituent i un pla de rescat ciutadà. Un cop fora els manifestants han estat envoltats per més de 80 Mossos d'Esquadra que els han exigit identificar-se. Davant la negativa a fer-ho, els mossos han intentat dur-se a una de les iaioflautes però el col·lectiu l'ha impedit.

L'acció ha estat en tot moment pacífica i una delegació ha aconseguit entrevistar-se amb el director general de la Borsa, a qui li han fet entrega del manifest. Després d'uns minuts de forta tensió i enfrontaments amb els mossos a la sortida aquests han obert el cordó policial i els iaioflautes s'han dirigit en manifestació fins a plaça Catalunya, com fan habitualment.

El debat sobre la independència a Al Jazira, transcrit i traduït al català

L'escriptora i editora Liz Castro ha publicat la transcripció i traducció del debat que dilluns va emetre la cadena qatarí Al Jazira sobre la independència de Catalunya al programa 'The Stream', sota el títol 'Adéu Espanya?'. A més, el vídeo es pot mirar amb subtítols clicant el botó 'cc' de Youtube. La traducció l'ha fet Jaume Soler, un català que viu a Nova York.

'Catalunya serà el pròxim nou estat europeu? Un milió i mig de catalans van sortir als carrers de Barcelona la setmana passada per demanar la independència', comença dient la cadena. Per parlar-ne, va convidar el diputat d'ERC al congrés espanyol Alfred Bosch, la professora d'Economia de la Universitat de Georgetown, Clara Ponsanti, i el professor de la Universitat de Toronto, Carles Muntaner. Des de dimarts, el debat ja es pot veure en diferit (vídeo).

La web del programa, a més d'oferir el vídeo, acompanya la informació amb un extens reportatge, en què s'exposen les dades del dèficit fiscal i l'evolució creixent de l'independentisme, segons les dades del Centre d'Estudis d'Opinió. També recull el documental 'Spanish secret conflict', de Sobirania i Progrés, sobre la independència de Catalunya:

Bildu a Guipúscoa puja els impostos a les grans fortunes

La diputada d'Hisenda, Helena Franco, i la directora de Política Fiscal de la Diputació General de Guipúscoa, Itziar Miner (foto) van explicar els detalls del nou impost sobre la riquesa i les Grans Fortunes (IRGF) que, en cas de quedar aprovat per les Juntes Generals, entrarà en vigor l'1 de gener de 2013 en substitució de l'Impost de Patrimoni. Segons Itziar Miner, l'impost serà aplicat a la riquesa de les persones físiques, a partir dels 700.000 euros, ia més comptarà amb una exempció per habitatge habitual fins a 300.000 euros.

La tarifa tindrà quatre trams, aplicables segons la base liquidable: a les bases de fins a 500.000 euros s'aplicarà una taxa del 0,25%, entre 500.000 i 1 milió, el 0,5%; entre 1,5 i 3 milions, el 0,75%, i les superiors a 3 milions, l'1%. La base liquidable es calcula restant els 700.000 euros exempts a la base imposable, i si és el cas fins a 300.000 euros per l'habitatge habitual.

La diputada foral va explicar que la seva aplicació possibilitarà «una fiscalitat més equitativa», ja que gravarà la riquesa «de manera efectiva i eficaç», amb la finalitat que contribueixi «el que més té». Va explicar que per aconseguir aquest objectiu el IRGF tancarà les dues principals vies d'elusió fiscal que s'utilitzen per part dels que ostenten grans patrimonis.

Així, i com a principal novetat, desapareix l'anomenat «escut fiscal», o límit conjunt amb l'IRPF que permetia a les grans fortunes tributar molt per sota del que els correspondria, ja que establia un sostre de pagament del 60% del total de la renda declarada. La segona via que es tanca és la possibilitat d'utilitzar l'exempció de les activitats econòmiques i participacions en empreses familiars, encara que se'ls aplicarà una bonificació del 75%.

Això sí, el IRGF estableix noves exempcions per béns la propietat i ús beneficiï tota la societat i al medi ambient, amb un límit de 100.000 euros.

1,5% dels contribuents


Segons les estimacions d'Hisenda, pel nou impost tributaran unes 6.000 persones, és a dir, el 1,5% dels contribuents, dels quals la meitat pagaria la taxa mínima, mentre els superiors a 3 milions d'euros, que pagaran la taxa màxima, seran unes 400.

A través d'aquesta mesura es preveu recaptar un 20% més que amb l'Impost de Patrimoni actual, és a dir, 6 o 7 milions més que els actuals 36 milions, gràcies principalment a l'aportació de les participacions en empreses.

Helena Franco va destacar que amb aquesta proposta «Guipúscoa s'incorpora al grup de països amb un impost sobre la riquesa consolidat i seriós, com ara Noruega, Islàndia o l'Estat francès».

De moment, Biscaia i Àlaba no han mostrat intenció d'aplicar un impost a les grans fortunes. Sobre aquest aspecte, Helena Franco va assenyalar que ja va comunicar la seva intenció a l'Òrgan de Coordinació Tributària sense que la resta d'institucions hagi mostrat «cap disposició» a abordar aquesta reforma.

Preguntada per la possibilitat que pugui provocar una fuita de capitals, Helena Franco va remarcar que les polítiques de la Diputació «no poden estar sotmeses a determinats interessos», sinó que han de contribuir a la «cohesió social» del conjunt dels ciutadans. «Les societats avançades entenen que la contribució fiscal és necessària per al bé del seu país, i estem convençudes que a Guipúscoa es va a entendre la raó de ser d'aquest impost», va concloure.

Diputació Foral de Guipúscoa

Cada quatre anys i coincidint amb les eleccions municipals es trien els junteros per sufragi universal directe. Aquests formen les Juntes Generals de Guipúscoa, que constitueixen l'òrgan legislatiu unicameral del territori històric. El poder executiu l'exerceix el Diputat General, que és elegit per les Juntes Generals i que designa els diputats, que exerceixen funcions semblants a les dels ministres. L'actual Diputat General de Guipúscoa és Martín Garitano (Bildu), elegit per majoria simple amb els vots del seu partit i el d'Aralar.

Vídeo: Un mil·lenni de guerres en cinc minuts


Jordi Colomer, un català usuari de YouTube, ha publicat un interessant vídeo que mostra els conflictes armats més destacats de la història de la humanitat dels últims 1.000 anys. L'animació indica el lloc i l'any de nombroses batalles amb una explosió proporcional al nombre de persones mortes en el combat. El que comença com enfrontaments esporàdics en dècades, es transforma en una enorme detonació a la Segona Guerra Mundial.

El vídeo arriba als conflictes de l'actualitat i conclou amb una paraula inquietant: "continuarà". L'autor, el català Jordi Colomer, explica que en la seva gràfica Europa sembla ser el principal camp de batalla ja que va utilitzar com a punt de partida les dades de la versió anglesa de Wikipedia. Afegeix que en el futur llançarà altre ruta 'tame-lapse' utilitzant com a font a l'enciclopèdia virtual en diferents llengües.

...I Mariano va cridar a Esperança: "Si vols parlem del xalet i el canal!"

Durant l'acalorada discussió mantinguda al despatx de Mariano Rajoy a la seu de Gènova el passat 4 de setembre entre el president del Govern i l'encara presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, Rajoy li va arribar a cridar: Si vols parlem del xalet i el canal! Què va voler dir el president amb això? Què és el xalet? Què passa al Canal d'Isabel II que presideix Ignacio González? Foto: el xalet.

Durant la forta i acalorada discussió que van mantenir al despatx de Mariano Rajoy a Gènova el passat 4 de setembre i revelat ahir en exclusiva pel fibló el president del Govern li va cridar a Esperanza Aguirre ¡si vols parlem del xalet i al canal!. A això Esperanza Aguirre, que no es va intimidar en absolut durant la bronca li va respondre: Jo no tinc res a veure en això. L'hi dius a Alberto!, Segons ens explica una treballadora del Partit Popular de la seu de Gènova. Aquesta frase, que va córrer com la pólvora entre els treballadors "de la casa" i que reflecteix de forma gràfica la tensió que es va viure durant aquesta discussió, es va interpretar al principi com que la presidenta madrilenya disposava d'alguna propietat no revelada, a més de algun tipus de corruptela o problema al Canal d'Isabel II de Madrid.

"L'hauran sentit malament. Això serà el xalet del canal"

No obstant això, un ex conseller del PP a la Comunitat de Madrid i ara allunyat de l'òrbita d'Esperanza Aguirre i que ens ha demanat que guardem seva identitat, ens indica que molt probablement la frase està mal escoltada i que al que Rajoy es va poder referir és al que alguns consellers coneixen com "el xalet", i que es tracta d'una propietat que el Canal d'Isabel II manté al terme municipal de Manzanares el Real a la vora del pantà de Santillana, conegut també com Embassament de Manzanares el Reial. Es tracta d'un antic casalot, que els més antics al Canal coneixen com "La Casita de la Prada" que va funcionar com a residència i centre de formació per a treballadors i comandaments del Canal durant molts anys i que va ser reformat durant el mandat d'Alberto Ruíz Gallardón, que el va deixar amb les comoditats d'un hotel de luxe.

Un lloc de descans, i també de "festes" i "orgies"

Després de la reforma, i segons ens confirmen fonts del Canal consultades pel fibló, el palauet va ser utilitzat per Alberto Ruiz Gallardón com a lloc de descans, principalment en caps de setmana. Durant algun temps es va dir que era el lloc on Gallardón passava alguns caps de setmana amb Montserrat Corulla, l'advocada amb el qual la hi va relacionar sentimentalment i imputada en el cas Malaia i la foto en un debat contra Gallardón va ser esgrimida pel candidat socialista a l'alcaldia de Madrid, Miguel Sebastián. A aquests comentaris podria haver-se referit Esperanza Aguirre en la seva contestació a Rajoy.

L'ex conseller del PP que ha parlat per l'agulló va més enllà i assenyala que "La Casita de la Prada" ha estat utilitzada mai per Esperanza Aguirre per descansar algun cap de setmana encara que poc, però que per al que més s'utilitza actualment és per "festes particulars d'alguns consellers en ponts i caps de setmana i se sap que s'han organitzat fins orgies".

Intentant que ens aporti alguna informació més sobre això, ens afegeix: "preguntar per les festetes que organitzava a 'el xalet' amb els seus amics 'La Juani' i altres que ara són consellers". El fibló ha aconseguit saber que aquest és el nom despectiu on en ambients del PP més crític amb el grup més proper a Esperança s'anomena a Joan Soler, actual alcalde de Getafe i diputat autonòmic del PP des de 1987.

Un "xalet" situat en un lloc idíl·lic i ocult a les mirades indiscretes


Un membre de CCOO del Comitè d'Empresa ens confirma que dels 20 treballadors que s'han quedat a l'empresa original del Canal després de la partició del seu personal, justament tres d'ells són els que presten servei a "La Caseta de la Prada", concretament dos masovers i un jardiner. Això és així perquè en ser patrimoni del Canal, no els han subrogat com a la resta d'empleats a la nova empresa.

Com es pot veure a la foto d'aquesta informació, es tracta d'un edifici de dues altures. Consta d'unes 15 habitacions i gran saló d'actes on antigament es feien els cursos de formació. Està protegit de les mirades indiscretes per alts arbres i en una zona d'accés restringit i tampoc és visible des de la carretera. Des del Comitè d'Empresa reconeixen que "La Casita de la Prada" s'utilitza com si fos un mas per alts càrrecs de la comunitat, però assenyalen que desconeixen qui va. "Us serà difícil saber qui va, perquè els tres que treballen no diuen res, però ànims", ens diu el membre del Comitè.

13 detinguts -un alcalde del PP i un altre del PSOE- en l'Operació Pokémon

L'Agència Tributària està analitzant la "abundant documentació" intervinguda en els 25 registres practicats en el marc de l'Operació Pokémon, amb tretze detinguts fins ara: quatre a Lugo, dos a Ourense -un d'ells el regidor del PSOE Francisco Rodríguez-, un a la Corunya, un a Santiago, un a Bueu, un a Boqueixón -l'alcalde de la localitat Adolfo Gacio (PP)-, dos a Madrid i un a Astúries.

Així ho ha explicat, a preguntes dels mitjans, el delegat de l'Agència Tributària a Galícia, José Luis Rodríguez, que ha remarcat que la investigació "està sota secret de sumari".

A més, José Luis Rodríguez ha assenyalat que es van efectuar un total de 25 registres "i en aquests moments encara s'estan efectuant, ja que ahir no va donar temps a acabar". Preguntat sobre si es dóna per conclosa l'operació, el delegat de l'Agència Tributària ha comentat que "amb els registres es compleix l'ordre de la jutge" i ha ressaltat que s'ha confiscat "abundant documentació" que s'està analitzant en les oficines de l'Agència Tributària.

"Aquesta documentació cal classificar-la, analitzar-la i no es pot ni afirmar ni descartar que, de la documentació obtinguda, la jutge no decideixi nous registres", ha postil·lat José Luis Rodríguez.

De moment no hi han hagut registres als Ajuntaments. Els registres, segons ha relatat, es van realitzar en els domicilis dels detinguts, a les oficines d'empreses i només hi ha hagut un organisme públic, la Confederació Hidrogràfica Miño-Sil, on s'hagin fet. No hi ha hagut registres, segons ha puntualitzat, als dos ajuntamens, sinó que s'han demanat "expedients concrets" que han facilitat sense cap tipus de problema.

Per això, el delegat de l'Agència Tributària ha ressaltat la "total col·laboració dels ajuntaments en la investigació, facilitant la documentació que la jutge els ha sol·licitat".

A disposició judicial

En relació amb el passi a disposició judicial del Jutjat d'Instrucció Número 1 de Lugo, que instrueix les diligències, Rodríguez ha assenyalat que s'està a l'espera de l'ordre de la jutge per traslladar els detinguts, previsiblement al llarg d'aquest divendres per prendre'ls declarción.

Segons ha indicat el jutjat, la jutge instructora ha conformat que no està previst que cap dels tretze detinguts passi a disposició judicial al llarg del matí d'aquest divendres i subratlla que "s'ha decretat el secret de les actuacions".

Segons ha transcendit, la titular del Jutjat d'Instrucció Número 1 de Lugo va arribar a la seu judicial passades les 7.00 hores, poc després que l'expresident de la Confederació Hidrogràfica detingut abandonés els calabossos de la Guàrdia Civil en què va romandre des de les 2.00 hores. De fet, sobre les 23.00 hores es va dur a terme un registre al seu domicili al carrer Conde, a Lugo, després del que va estar a la Comandància luguesa.

Santiago Carrillo i la Transició

Vicenç Navarro: Aquest article analitza la figura de Santiago Carrillo en la Transició i els acords i desacords que el professor Navarro va tenir amb ell. És paradoxal (i predictible) l'homenatge que l'establishment espanyol està fent a la seva figura alhora que ha fet tot el possible perquè el projecte que Carrillo va representar desaparegués.

Vaig conèixer Santiago Carrillo a través del meu amic Manolo Azcárate. Manolo, una de les persones de la resistència antifeixista que més em va impressionar pel seu compromís, integritat i dedicació a aconseguir una Espanya justa, democràtica i plural, era la persona encarregada de les relacions internacionals del Partit Comunista d'Espanya, el PCE. Va ser per a mi un honor col·laborar amb aquell partit que dirigia la resistència enfront de la dictadura. Fruit d'aquesta col·laboració, vaig tenir l'oportunitat de conèixer a Manolo i, a través d'ell, més tard, a Santiago Carrillo.

En una d'aquestes col·laboracions, Manolo em va demanar que intentés organitzar una visita de Santiago Carrillo els EUA i el món polític de Washington. El meu amic David Harvey, llavors professor de geografia humana a The Johns Hopkins University, i jo, també professor (de Polítiques Públiques de tal Universitat), vam visitar el president de la nostra Universitat, proposant que es convidés al secretari general del Partit Comunista d'Espanya. Al president li va semblar una idea excel·lent. Es va organitzar una visita a Hopkins, incloent-hi una reunió amb la plana major del Departament d'Estat del Govern Federal dels EUA al SAI, el Centre d'Estudis Internacionals Avançats de la Universitat Johns Hopkins. Aquest centre tradicionalment ha estat molt proper a aquest departament del Govern Federal dels EUA.

Santiago em va demanar que l'acompanyés durant tota la visita, actuant com a traductor seu en moltes d'aquestes reunions, incloent la reunió amb el Departament d'Estat dels EUA. En aquest reunió, Carrillo va exposar amb tota claredat l'Espanya que el PCE desitjava, una Espanya democràtica, justa i plural, que no pertany a cap bloc militar. I va subratllar els principis de l'eurocomunisme.

Va ser durant aquells dies intensos en la seva visita als EUA que vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ell de molts temes. I al meu respecte per ell com a persona es va afegir l'estima personal, s'estima que va continuar fins al seu últim dia. Guardo amb gran afecte la carta recent que em va enviar agraint el treball de desmitificació de la saviesa convencional que s'imposa i reprodueix diàriament en els majors mitjans d'informació i persuasió del país que estava fent.

Tal estima (que crec era mútua) va continuar tot i els desacords que també vam tenir, dels quals els més importants eren sobre la visió de la Transició, desacords que també he tingut amb altres protagonistes de la Transició a què tinc també gran estima . La meva desacord no era tant en com es va fer (encara que també crec que hi va haver errors, per part de les esquerres, inclòs el PCE, que Santiago va admetre més tard), sinó en com es la definia. Creia, i continuo creient, que era un gran error definir-la com modèlica, ja que si així fos, s'haurien de considerar els seus resultats, com ara el sistema democràtic que la Transició va produir, també com a modèlic.

I aquí sí que crec que serà difícil per a una persona d'esquerres admetre que tal democràcia era modèlica. És cert que com bé em responia Santiago: "Vicenç, el punt clau de la Constitució, la gran victòria de les esquerres, és que admet que la sobirania ve del poble". I això era un avanç enorme, ia les esquerres corresponia el major mèrit que així passés. Només cal comparar els documents que havien preparat els primers governs nomenats pel monarca (que no tenien res de democràtics) amb el resultat final. Sense les mobilitzacions obreres, que van forçar tal redisseny d'aquests esborranys (mobilitzacions en les quals el PCE va tenir molt a veure), aquest principi de sobirania popular no hauria constat en aquell document.

Però-i aquí estava la meva crítica-definir la Transició com modèlica portaria a considerar la Constitució, també com modèlica. I aquí sí que pensava i continuo pensant que la Constitució i la Transició que la va produir deixava molt a desitjar com modèlica. És més, l'Estat continua dominat per les forces que havien dominat la dictadura, la qual cosa no vol dir que no hi hagi forces democràtiques en aquest Estat. Però estan en una situació dependent. La continuïtat de la Monarquia era un element i condició clau de la continuïtat de tal domini.

És cert, de nou, que com Santiago em deia, la situació a Espanya en aquell moment no donava per més. Bé, acceptem això, si això era cert (i crec que Santiago tenia raó). Però si us plau-li deia jo-no li digueu modèlic. I continuo pensant.

La Constitució era resultat d'un enorme desequilibri de forces, entre unes dretes que controlaven l'Estat i unes esquerres que acabaven de sortir de la clandestinitat. Era una Constitució que solidificaba unes relacions de poder que no haurien de considerar eternes. La pobresa de l'Estat social espanyol (continuem a la cua de la UE en despesa pública social) i la irresolució de les articulacions de les diferents nacionalitats dins de l'Estat (fenomen que apareix amb tota claredat ara, amb el creixement de l'independentisme a Catalunya, com escric en el meu article en Públic "Què passa a Catalunya, ia Espanya?"), es basa en aquell desequilibri de forces.

M'alegra constatar que en la mateixa manera que Santiago em va convèncer que no hi havia una altra manera de fer la Transició, crec que ja amb el temps Santiago va veure que aquella Constitució havia de posar-se al dia en moltes àrees, que seria resultat d'una pressió de les forces democràtiques que probablement liderarien les esquerres (i dic en plural, perquè Santiago estava treballant perquè es fes una àmplia coalició de totes les forces d'esquerres, ampliada a moviments democràtics i moviments socials, amb gran presència dels sindicats). Era la necessitat d'una nova Transició de la democràcia incompleta a una democràcia completa que donés origen a una Espanya més democràtica, més justa i més plural, incloent-hi la pluralitat nacional.

Una darrera observació. En contra del que constantment s'anuncia, no són les grans personalitats les que escriuen la història. Santiago Carrillo hagués estat desconegut si no hagués estat perquè representava a milers i milers de militants del PCE que van donar el millor de la seva vida per aconseguir aquest democràcia i tal llibertat. El país deu un homenatge a aquests militants desconeguts.

Carrillo va saber representar aquest sentit de compromís i sacrifici, que va complir amb gran dignitat i gallardia. Però no va ser ell, sinó els milers i milions que ell representava (i que avui estan brutalment discriminats a Espanya) els que van fer possible la visibilitat del seu dirigent i la mal anomenada i inexistent reconciliació. Aquell establishment que ara li aplaudeix va fer tot el possible perquè el projecte que ell representava desaparegués d'Espanya. I el fet que l'establishment fos reeixit en això ha debilitat enormement a totes les esquerres, un punt que la socialdemocràcia espanyola mai va entendre.

Veiem ara com l'establishment espanyol intenta fer seva la figura de Carrillo. Quan es diu que va ser una persona clau en la Transició, s'oblida que havia milers i milers de persones, que ell va representar, que van ser les que van fer possible aquesta transició. I cal reconèixer també que els seus seguidors consideren que aquest agraïment pel que diuen reconciliació, no serà real fins que aquells representats per llargs períodes de temps per Santiago, vegin les seves demandes de més justícia, més llibertat, més democràcia i més pluralitat, convertides en realitat al nostre país.

12 famílies de 50.000 han demanat l'escolarització en castellà

Del total de 50.000 famílies catalanes que aquest setembre els seus fills començaven l'escolarització infantil, el curs de P-3, només dotze han demanat fer-ho en castellà. Tot i les demandes dels partits feixistes Ciutadans i PP, i de les repetides sentències de la justícia de la dictadura perquè la Generalitat posi fi a l'actual sistema d'immersió lingüística, la demanda d'una escola en castellà afecta només al 0,024% de les famílies que aquest any han començat l'escolarització.

"Aquest és el volum del conflicte que hi ha a Catalunya", ha afirmat Homs, explicant a continuació que, tal com estableix la llei, el Govern donarà resposta a cadascun d'aquests dotze casos.

Guindos negocia ja els detalls d'un rescat a Espanya

Madrid i Brussel·les negocien ja els detalls del programa d'ajuda a Espanya que podria ser presentat la setmana que ve, com a pas previ perquè el Banc Central Europeu (BCE) pugui posar en marxa el seu programa de compra de deute espanyol, segons publica avui el diari alemany Financial Times Deutschland. La Unió Europea negocia amb Luis de Guindos per ultimar el nou programa de rescat i la compra il·limitada de deute estatal a mans del BCE.

Entre altres coses s'estarien debatent les exigències dels creditors internacionals per assegurar que es compleixen les condicions, abans que Madrid presenti oficialment la sol·licitud d'ajuda que, malgrat les alertes i urgències plantejades ahir mateix pel president del BBVA, Francisco González, està demorant a l'espera de les eleccions gallegues i basques i per por que les noves retallades li suposin un revés electoral. D'acord a les fonts del rotatiu alemany, el programa de reformes econòmiques s'ha de presentar la setmana que ve.

Així mateix, el ministre de Finances d'Espanya, Luis de Guindos, seria el que estaria portant les negociacions directament.

Al centre del programa es trobaria a part d'un augment dels impostos i mesures d'estalvi, les reformes estructurals exigides per Brussel·les des de fa temps. Així mateix, Brussel podria presentar en els pròxims mesos mesures addicionals d'estalvi per al govern espanyol perquè Madrid compleixi les regles pressupostàries europees: "Fins ara s'ha temut que Espanya no compleixi amb els objectius".

Segons el FTD, una aprovació del programa a Brussel abans de l'anunci oficial hauria suavitzar la pressió del president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Fins al moment el govern de Rajoy s'ha resistit a sol·licitar l'ajuda al fons de rescat europeu perquè el BCE pugui comprar deute espanyol, per por que la UE li imposi dures mesures com a contrapartida que repercuteixin negativament en les eleccions pendents, incloses les que s'acosten a Catalunya després del rebuig de Rajoy a les propostes d'Artur Mas ahir.

El president del BCE, Mario Draghi, va establir com a condició per a la compra il·limitada de bons sobirans que el país en qüestió vagi prèviament al fons de rescat europeu. D'aquesta manera, qualsevol interès d'Espanya en què el BCE adquireixi deute estatal en un intent per suavitzar la pressió dels mercats passa prèviament per un rescat oficial.

Tàrrega, Roda i Vic pengen l'estelada fins el dia de la independència

Els ajuntaments de Tàrrega, Roda i de Vic han decidit penjar la bandera estelada al balcó de la casa de la ciutat fins que Catalunya aconsegueixi la independència política de l'estat espanyol. A Vic (foto), l’estelada ja oneja a la plaça del Mil·lenari des del dia 10 de setembre, coincidint amb els actes commemoratius de la diada.

La batllessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, ho va anunciar en la sessió del ple d'ahir, on va llegir un comunicat de la junta de govern local, que va prendre per unanimitat la decisió. L'estelada ja era visible a la façana de la Casa de la Vila des dels dies previs a la diada, i, des de fa un any, aquesta bandera també oneja a la plaça de Rafael Casanova, al costat del Monument als Màrtirs de l'Onze de Setembre de 1714.

Roda decideix hissar l’estelada al balcó de l’ajuntament, a instàncies d’Independents per Roda-PSC


La proposta va ser aprovada amb els vots d’IPR, ERC i CiU, i el vot en contra de PxC.
El grup independent vinculat al PSC va presentar la moció perquè l’estelada onegi a l’ajuntament de Roda fins a la proclamació de la independència. L’equip de govern, d’Esquerra Republicana, va recordar que normalment no hi ha cap bandera a la façana de l’Ajuntament de Roda i l’estelada hi era ara amb motiu de l’Onze de setembre.

Com que la moció, calcada a la d’altres ajuntaments, planteja hissar l’estelada al costat de la senyera, els republicans van proposar canviar el text perquè a Roda només onegi la bandera estelada. La proposta va ser aprovada amb els vots d’IPR, Esquerra i Convergència i Unió, i el vot en contra de Plataforma per Catalunya.

El grup xenòfob, d’altra banda, va presentar una moció per suprimir la taxa de l’euro per recepta que també va prosperar. Només va necessitar el vot de Plataforma perquè la resta de grups es van abstenir.

Qui espia als ciutadans amb càmares il.legals?

A qui pertany la càmera de videovigilància situada en un pal de la plaça Catalunya, al costat de la comissaria dels Mossos d'Esquadra del metro? Ningú ho sap o no ho vol dir, tot i que, evidentment, només els serveis municipals de CiU podrien haver-la posat en un lloc tan exposat sense causar sorpresa. Però l'Ajuntament de Barcelona i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades neguen saber res. El govern de CiU assegura que l'aparell, perfectament visible des del carrer, està definitivament desactivat, però segueix al mateix lloc. I si l'han desactivat, qui el tenia conectat?

La maquinària que va portar a descobrir que en l'epicentre de la capital catalana, escenari de mobilitzacions, de pronunciaments ciutadans i de tràfec turístic, hi havia una càmera sense propietari documentat es va posar en marxa el passat mes de maig. Tot va partir de la denúncia d'un ciutadà, Antonio Àvila, de Pallejà, molt conscienciat amb el respecte a llei de protecció de dades. Àvila denúncia totes aquelles càmeres que incompleixen la normativa o bé perquè són d'institucions privades que enfoquen a la via pública o algunes de les que, col · locades al carrer, no queda acreditat a qui pertanyen.

Per això, es va dirigir a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades elevant una denúncia. El document va tenir entrada el 16 de maig. La resposta va arribar el 27 de juliol amb informació que va deixar al denunciant estupefacte: l'Administració era incapaç d'identificar el propietari d'aquest dispositiu de videovigilància. "De les actuacions practicades s'infereix que aquesta càmera no correspon a cap servei municipal de l'Ajuntament de Barcelona, ​​sense que s'hagi pogut identificar l'entitat presumptament responsable d'aquesta cambra", s'assenyala en la comunicació de l'agència catalana de protecció de dades , que signa la seva directora, Maria Àngels Barbarà i Fondevila, i que va dirigida a Àvila.

Tot i que s'assegura inequívocament que no s'ha pogut localitzar el titular de la càmera, la missiva de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades afegeix que "en qualsevol cas, en el marc de les actuacions d'investigació fet, a conseqüència de la seva denúncia, l'Ajuntament ha manifestat a aquesta autoritat que ha precintat aquesta càmera". El denunciant assegura que no hi ha manera de certificar que, efectivament, aquest dispositiu hagi estat precintat. D'haver estat, ho hauria estat en el pla electrònic, ja que la càmera era encara fins ahir perfectament visible en l'ancoratge on porta, com a mínim, des de maig, encara que tot sembla apuntar que porta allà molt més temps.

El cap de l'àrea d'inspecció de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Carles San José, confirma l'inaudit troballa. "És raríssim que no pugui saber-se de qui és la càmera", confirma aquest alt càrrec. "Mai ens havíem trobat amb aquest supòsit, la veritat, no s'havia donat mai en el passat", afirma Sant Josep.

La ingenuïtat pot portar a pensar que un seguiment del cable que uneix la càmera amb algun receptor en algun lloc proper o remot podria conduir a l'Administració a localitzar el propietari, de la mateixa manera que per arribar a la sortida del laberint del minotaure es seguia la corda. "No se sap on porta el cable", confirma Sant Josep i no ho sap perquè l'Ajuntament, encarregat de la investigació sobre el terreny no informa sobre això, encara que confirma que "no estava legalitzada", segons consta en l'informe que obra en poder de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. L'Ajuntament de Barcelona assegura en l'informe que cita Carles Sant Josep que la "càmera incontrolada ha deixat de funcionar".

Antonio Ávila porta des del 2003 lluitant contra les càmeres de videovigilància incontrolades i contra altres intromissions en la intimitat. En la seva història, ha aconseguit que les diferents administracions han retirat set càmeres dels carrers per alguna irregularitat. "Allà on vagi, jo denuncio si veig qualsevol cosa", explica l'home que ha destapat l'existència d'una càmera que, formalment, no és de ningú. Aquesta inquietud l'ha portat a presentar denúncies en llocs i ciutats com Àvila, Sevilla, Nerja, Madrid o Saragossa. I tot va començar perquè un dia la seva dona la van gravar amb quatre càmeres en una petita botiga de barri.

El president del Congrés crida a 'desocupar-lo' el 25-S

Diversos correus electrònics van donar la veu d'alerta: el president del Congrés cridava a "desocupar" la cambra baixa el pròxim 25 de setembre. Aquests correus electrònics falsos no els havia enviat l'aristocràtic feixista Jesús Posada, sinó algú en nom de la convocatòria 'Ocupa el Congrés'. Ara la policia investiga l'origen, si s'ha suplantat la identitat o si es tracta d'un compte fals.

El presumpte 'hackeig' del correu electrònic del president del Congrés es produeix dies abans de la convocatòria 'Ocupa el Congrés', que tanta polèmica ha generat des de mitjans d'agost per la seva intenció acampar al voltant fins obligar el Govern a dimitir i dissoldre les Corts.

La data escollida no és casual. Aquest dia hi ha convocat un ple a la cambra baixa. El pla dels organitzadors és que diverses marxes conflueixin a la tarda a les places de la Porta del Sol, Neptú i Cibeles, amb l'objectiu de crear "un cinturó triangular" on acampar.

El mateix Posada s'hi va pronunciar el 15 d'agost, quan la mateixa manera que avui, els voltants del Congrés estaven blindats amb tanques i vigilància policial les 24 hores. Llavors va fer una ferma defensa del sistema de seguretat desplegat. "És molt millor prevenir amb força suficient perquè no hi hagi incidents, que hi hagi incidents i després haver d'intervenir", va dir. Així mateix, i davant el temor de "aldarulls dels carrers", va expressar la seva confiança que el Ministeri de l'Interior adoptés "les mesures oportunes" davant qualsevol concentració.

Durant aquestes setmanes, col·lectius del 15-M s'han desvinculat de la convocatòria del 25 de setembre, els objectius van ser titllats pel diputat del PSOE, José Martínez Olmos, de "avantsala d'un cop d'Estat".

El concert econòmic injectaria fins a 11.000 milions més a Catalunya

La proposta de pacte fiscal que portava el president de la Generalitat, Artur Mas, a la Moncloa només ocupava una pàgina del butlletí del Parlament català. La resolució -aprovada per CiU, ICV-EUiA i ERC- consistia en arrencar del Govern central un concert econòmic similar al basc. La Generalitat encara no havia traduït aquest document en nombres, però dos informes apunten que el concert econòmic, en cas de seguir el model basc, hagués aportat prop de 11.000 milions d'euros a Catalunya abans de realitzar la seva aportació a la solidaritat territorial.

L'estudi El concert econòmic: necessitat i viabilitat, publicat a la revista Idees de la Generalitat i elaborat per la degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona, ​​Elisenda Paluzie, analitza l'impacte en les arques catalanes de l'aplicació del model basc entre 2005 i 2009. En aquest període, el dèficit fiscal -és a dir, la diferència entre el que aporta la comunitat a l'Administració central i el que després aquesta es gasta en el territori- va ser d'entre 15.000 i 17.200 milions d'euros, la qual cosa equival a entre el 8% i el 8,5% del producte interior brut (PIB), segons els càlculs de la Generalitat. D'acord amb l'estudi de Paluzie, l'aplicació del model basc hagués reduït el dèficit fiscal fins a una quantitat d'entre 4.500 i 6.000 milions d'euros, entre el 2,6% i el 3,1% del PIB.

Per exemple, el 2009 el dèficit fiscal, segons l'Executiu de CiU, va ser de 16.409.000. Aplicant el concert basc aquest desfasament hagués baixat fins als 5.449.000, de manera que Catalunya hagués rebut 10.960 milions més que ara. L'estudi Sobre el Pacte Fiscal i el sistema de Concert, elaborat per l'economista del Consell Superior d'Investigacions Científiques Àngel de la Font, també apunta que l'equiparació de Catalunya amb el País Basc tindria un rendiment d'una mica menys de 11.000 milions d'euros per l'any 2007.

No obstant això, la resolució del Parlament plantejava que la Generalitat havia de fer una aportació a la solidaritat territorial, condicionada al fet que si Catalunya és la tercera comunitat que més recapta, també ha de ser la que més recursos fiscals tingui per habitant després d'aquesta contribució. Aquesta màxima es coneix com a principi d'ordinalitat.

Fonts de l'Executiu català van explicar que aquest assumpte estava obert a ser negociat amb el Govern. Paluzie ha calculat que, per complir amb l'ordinalitat, el 2009 Catalunya hauria d'haver rebut 1.400 milions més del que va captar, i el 2010, 3.282.000 més. Això suposa que el marge de negociació que tenia Mas era generós: entre els 1.400 milions que exigeix ​​la resolució del Parlament i els 10.960 milions que aportaria l'aplicació estricta del concert havia 9.540 milions per posar sobre la taula de negociació.

Daniel Brühl: "Sóc barceloní"

Daniel Brühl és un dels actors més sol·licitats d'Alemanya, des del èxit de "Good Bye Lenin", la seva trajectòria va donar un salt internacional amb films com "Inglourious Basterds", "The Bourne Ultimatum" o les espanyoles "Salvador" i "Els Pelayo".

A Berlín, on viu amb la seva nòvia Felicitas, regenta un bar de tapes des de 2011. A part d'això acaba de publicar el seu primer llibre, en alemany, amb el títol: "Un dia a Barcelona", una declaració d'amor a la seva ciutat preferida.

"Mai havia imaginat escriure un llibre, però escriure un llibre sobre la meva ciutat favorita, això sí que m'ho podia imaginar", comenta l'actor de 34 anys en conversa amb Deutsche Welle.

El 16 juny 1978 va néixer Daniel César Martín Brühl González Diumenge, fill d'un realitzador alemany i una mestra espanyola, de Barcelona. Els pares donaven molta importància a que el seu fill s'eduqués en forma bilingüe. "Per sort", afirma avui. "A l'escola primària, a Alemanya, m'avergonyia d'aquesta llengua estrangera. Només quan vaig créixer, vaig comprendre com de genial és aquest idioma. Primer, sona bé, segon, tenia la impressió que a les noies els agradava".

En els estius la família tornava sempre a Barcelona. Per a l'actor la ciutat catalana significa reunions familiars, vacances i símbol de llibertat a la vegada.

"És senzillament una ciutat meravellosa. De petit sempre passava les vacances allà. Una bonica etapa de la meva vida va ser quan vaig començar a treballar-hi de veritat. En aquest moment vaig tenir la sensació que era barceloní", reflexiona l'actor.

Encara que s'ha criat amb dues cultures, se sent en moltes coses molt alemany encara. Brühl diu ser relaxat, comunicatiu i una mica caòtic, la qual cosa s'ajusta a la mentalitat espanyola, però moltes vegades es sorprèn perdent la paciència ràpidament.

"Mirar el rellotge: un hàbit alemany"


Comprar en un supermercat el cap de setmana és realment una prova de paciència per a ell. "Als espanyols els agrada prendre el temps necessari. Mentre fan cua, parlen del diví i l'humà. Jo, com alemany, encara que tingui temps, miro el rellotge després de cinc minuts i em poso nerviós", reflexiona l'actor.

En els últims anys, Brühl ha treballat molt a Espanya. A més del seu pis a Berlín té també ara un domicili fix a Gràcia, Barcelona, ​​des de l'any 2010. "Actualment m'agrada encara viatjar entre les dos ciutats, però estic pensant en mudar-me a Barcelona completament quan sigui vell".

Passat i present

En el seu llibre, que dedica al seu pare difunt, Brühl descriu un dia fictici a Barcelona. Amb retrospectives, records i excursions, l'actor mostra que el fascina i estima la ciutat mediterrània.

Brühl parla sobre els seus racons favorits de la capital catalana, els seus amics, el seu avi andalús, les seves primeres històries d'amor i "del millor equip de futbol del món". Per il·lustrar els seus records, afegeix també fotografies personals.

Brühl no descarta reincidir: "Ara llegeixo llibres sobre altres autors per veure com ho fan, perquè podria voler tornar a escriure en algun moment". En conversa amb Deutsche Welle, el coautor del llibre "Un dia a Barcelona", Javier Càceres, corresponsal del diari "Süddeutsche Zeitung" a Brussel · les, es refereix a la col·laboració entre ell i l'actor. "Ens vam entendre bé des del primer moment. Daniel és un home jocós, que va pel món amb els ulls ben oberts", comenta el xilè.

El protagonista de Good Bye Lenin té "ganes de més". Per tant, probablement no passarà molt de temps fins que aparegui una nova obra seva. Però, de moment, vol treballar com a actor. Fa poc, va participar al costat de Jane Fonda i Geraldine Chaplin en la comèdia alemanya-francesa "I si vivim tots junts?"

I l'any que ve el es veurà a la pel·lícula "Rush". En ella, Brühl interpreta el pilot de carreres Niki Lauda.