dilluns, 8 de febrer de 2010

Gürtel: "Dir Correa era dir Aznar. Mariano Rajoy tenia ple coneixement" sobre aquest assumpte

L'ex regidor del PP de Majadahonda i denunciant del cas Gürtel, José Luis Peñas, ha afirmat avui dilluns que, en el marc de la trama sobre presumpta corrupció dirigida per Francisco Correa: "Dir Correa era dir Aznar", i ha acusat a l'actual líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, d'haver tingut "ple coneixement" sobre aquest assumpte.
"Hi ha un partit al que la corrupció li ha agradat bastant durant molts anys", destaca Peñas, per criticar que aquesta formació paga a més "els advocats a diversos imputats de la trama", en referència a l'ex tresorer nacional Luis Bárcenas.

"És un partit que vol governar sense dir-nos si ha agafat diners de la trama Gürtel o no", prossegueix l'ex regidor. En aquest punt, ha relatat que l'empresari Francisco Correa era "l'home de superconfianza" en tot el relacionat amb els mítings i la imatge del partit.
"Era una persona que anava pel món traient pit", indica Peñas, remarcant que el presumpte cap de la trama presumia que el llavors president del Govern José María Aznar "estava al seu costat".

"Per què Rajoy no va anar al jutjat?"

"Dir Correa era dir José María Aznar". "Anava pel món dient que ell feia tot amb el president", afirma. Dit això, ha carregat contra Mariano Rajoy perquè, segons diu, ja notava "quelcom una mica estrany" respecte a Francisco Correa, i per això va decidir "apartar-lo" de Gènova.
"Per què no va anar al jutjat com vaig fer jo?", pregunta, per respondre: "Perquè hauria d'haver parlat malament del seu partit i no va voler".

D'aquesta manera, denuncia que Mariano Rajoy tenia "ple coneixement de la trama" liderada per Francisco Correa, i critica que "ara no vol saber res d'aquest tema".

L'ex regidor del PP a Majadahonda va destapar la trama Gürtel i, segons va declarar l'octubre passat davant el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, va gravar les seves converses amb Correa "no per venjança" contra el PP, sinó perquè "el devia als ciutadans i perquè havien de conèixer-se els fets ".


El ex concejal del PP de Majadahonda y denunciante del caso Gürtel, José Luis Peñas, afirmó este lunes que en el marco de la trama sobre presunta corrupción dirigida por Francisco Correa "decir Correa era decir Aznar" y acusó al actual líder del Partido Popular, Mariano Rajoy, de haber tenido "pleno conocimiento" sobre este asunto.

"Hay un partido al que la corrupción le ha gustado bastante durante muchos años", destacó Peñas en declaraciones a Cuatro, para criticar que esta formación paga además "los abogados a varios imputados de la trama", en referencia al ex tesorero nacional Luis Bárcenas.

"Un partido que quiere gobernar sin decirnos si ha cogido dinero de la trama Gürtel o no", prosiguió el ex edil. En este punto, relató que el empresario Francisco Correa era "el hombre de superconfianza" en todo lo relacionado con los mítines y la imagen del partido. "Era una persona que iba por el mundo sacando pecho", indicó Peñas, remarcando que el presunto cabecilla de la trama presumía de que el entonces presidente del Gobierno José María Aznar "estaba a su lado".

"¿Por qué Rajoy no fue al juzgado?"

"Decir Correa era decir José María Aznar". "Iba por el mundo diciendo que el hacía todo con el presidente", afirmó. Dicho esto, cargó contra Mariano Rajoy porque, según dijo, ya notaba "algo raro" respecto a Francisco Correa y por eso decidió "apartarle" de Génova. "¿Por qué no fue al juzgado como hice yo?", preguntó, para responder: "Porque tenía que haber hablado mal de su partido y no quiso".

De este modo, denunció que Mariano Rajoy tenía "pleno conocimiento de la trama" liderada por Francisco Correa y criticó que "ahora no quiere saber nada de este tema".

El ex concejal popular de Majadahonda destapó la trama Gürtel y, según declaró el pasado octubre ante el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón, grabó sus conversaciones con Correa "no por venganza" contra el PP, sino porque "lo debía a los ciudadanos y porque debían conocerse los hechos".


Desenes de palestins ferits i 60 detinguts avui per assalt dels israelians al campament de refugiats de Shuafat

La policia israeliana ha pres a l'assalt avui el campament de refugiats palestí de Shuafat, situat a prop de Jerusalem. Hi ha desenes de ferits i 60 arrestats, ha informat l'agència Maan. La vigília, a Shuafat es van produir xocs entre uns adolescents palestins i els policies, al costat del control israelià situat a l'entrada principal del campament. Els palestins expliquen els xocs per un dur tracte als habitants del campament per part dels israelians, especialment als escolars.
Segons testimonis oculars, els policies, durant l'atac, van realitzar registres a les cases buscant armes. Almenys 60 palestins han estat detinguts.

La part israeliana al seu torn ha informat que les detencions s'han practicat contra onze persones, unes per participar en els desordres i altres "per l'impagament d'impostos i serveis comunitaris".

A Shuafat habiten unes 25 mil persones, majoritàriament refugiats palestins que tenen targetes d'identitat israelianes. El campament està aïllat de Jerusalem pel mur racista d'Israel.


Decenas de palestinos quedan heridos al asaltar policía israelí un campamento de refugiados
La policía israelí tomó por asalto hoy el campamento de refugiados palestinos Shuafat ubicado cerca de Jerusalén. Hay decenas de heridos y arrestados, informó la agencia Maan.

La víspera, en Shuafat se produjeron choques entre unos adolescentes palestinos y los policías al lado del retén israelí ubicado a la entrada principal del campamento. Los palestinos explican los choques por un duro trato a los habitantes del campamento por parte de los israelíes, especialmente a los escolares.

Según testigos oculares, los policías al irrumpir realizaron registros en casas buscando armas. Al menos 60 palestinos fueron detenidos.

La parte israelí a su vez informó que la detención se practicó contra once personas, unas por participar en los desórdenes y otras por el impago de impuestos y servicios comunitarios.

En Shuafat habitan unas 25 mil personas, en su mayoría refugiados palestinos que poseen tarjetas de identidad israelíes. El campamento está aislado de Jerusalén con un muro.



En ple hivern, l'única central elèctrica de Gaza aturada pel bloqueig

L'única planta elèctrica de Gaza va deixar de funcionar divendres a la tarda per falta de combustible, a causa del bloqueig israelià d'aquest territori que impideix el necessari abastiment, segons han informat les autoritats palestines.
Amb el tancament de la planta es suposa que no es podrà fer front al 70% de la demanda elèctrica de Gaza, segons va informar l'Autoritat d'Energia gazatí, que va destacar que l'arribada del fred ha provocat que l'escàs combustible s'hagi consumit abans de l'esperat. Per això, va alertar que «cal preparar-se per el pitjor».



La única central eléctrica de Gaza deja de funcionar por el bloqueo

La única planta eléctrica de Gaza dejó de funcionar ayer por la tarde por falta de combustible debido al bloqueo israelí de este territorio, según informaron las autoridades palestinas.
Con el cierre de la planta supone que no se podrá hacer frente al 70% de la demanda eléctrica de Gaza, según informó la Autoridad de Energía gazatí, que destacó que la llegada del frío ha provocado que el escaso combustible se haya consumido antes de los esperado. Por ello, alertó de que «hay que prepararse para lo peor».



Hondures: Denuncien contaminació i assetjament de Goldlake Group, transnacional minera anglo-italiana

Membres d'una cooperativa agropecuària temen pel futur de la seva comunitat i dels seus fills. També en aquest cas se sent l'efecte del cop d'Estat.
Goldlake Group, amb seu a la Gran Bretanya i a Gubbio, Itàlia, es vanagloria de ser la primera companyia minera italiana a invertir a Hondures. Està controlada per Gold Holding, propietat de la família de l'empresari Franco Colaiacovo, constituïda com a Societat en comandita per accions i Societat de responsabilitat limitada (Franco Colaiacovo Gold Sapa i Gold Holding Srl). "La companyia minera està causant danys greus a la cooperativa i a la mateixa comunitat de Agalteca, ja que les excavacions arriben fins a les nostres propietats on tenim les nostres sembres. A més, afecten directament al riu i a les trencades d'on agafem l'aigua per a prendre, a tres projectes de reg i un cultiu de peixos tilàpia"- va explicar Rigo Martín López (a la foto), membre de la cooperativa.

Franco Colaiacovo Gold Sapa controla, entre altres empreses, (http://www.fcgold.it/Holding/Profilo.aspx), el 25 per cent del Gruppo Finance, holding de referència de Colacem i Colabeton, entre els tres primers més importants productors italians de ciment i formigó, el 50 per cent de Nextrend, societat que controla el 3.175 per cent de Charme Investements, fons d'inversió tancat especialitzat en béns de luxe; Goldlake Itàlia, societat d'inversió en el sector miner d'extracció metàl.lica amb seu a Itàlia i que té una quota de control de la societat Goldlake IP, dedicada al procés d'explotació de l'or aluvional amb una planta de refinació a Arezzo, Itàlia.

En les seves operacions a Hondures, Goldlake Group es val de la col.laboració d'empreses subsidiàries locals: Eurocantera, especialitzada en l'exploració i explotació de mines d'or i Five Star Mining, societat hondurenya que posseeix importants concessions mineres per a l'extracció d'òxid de ferro.

Segons els principis fonamentals de Gold Holding, la companyia assenyala la centralitat de la persona, l'arrelament al territori com a element de competitivitat i una política de gestió orientada a la responsabilitat social empresarial. A més, ha redactat, com sempre ho fan les transnacionals, un codi d'ètica empresarial en el qual es proposa el respecte als drets fonamentals, transparència, rectitud, tutela ambiental i capacitació permanent, entre molts altres.

No obstant això, tots aquests bons principis no semblen haver calat entre els membres de la Cooperativa Agropecuària "Unió i Esforç" de Agalteca, petit centre rural situat a la part oriental del departament de Francisco Morazán, lloc on Goldlake Group i Five Star Mining van obrir una mina per l'explotació i extracció d'òxid de ferro, component principal del mineral magnetita i indispensable en la producció de ciment.

"La companyia minera està causant danys greus a la cooperativa i a la mateixa comunitat de Agalteca, ja que les excavacions arriben fins a les nostres propietats on tenim les nostres sembres. A més, afecten directament al riu i a les trencades d'on agafem l'aigua per a prendre, a tres projectes de reg i un cultiu de peixos tilàpia"- va explicar Rigo Martín López (a la foto), membre de la cooperativa.

"Al començament la concessió comprenia una extensió de 7 hectàrees però sembla que, amb el cop d'Estat, la companyia va aprofitar perquè se li s'estengués l'àrea a excavar. En tota aquesta zona hi havia un bosc molt espès que ha estat en part destruït, la qual cosa ha generat una evident disminució del cabal del riu. A més, la companyia va tractar d'imposar la circulació en la nostra propietat dels camions que porten el material extret, danyant els nostres cultius, els cèrcols i posant en perill a les persones que transiten pel camí, ja que els conductors no respecten de cap manera els límits de velocitat".

Segons López, els treballs d'extracció van començar fa 8 anys quan la concessió minera va ser atorgada a un empresari nord-americà i a una altra hondureny. Més tard, el soci hondureny va decidir vendre la seva part i Goldlake Group va adquirir més del 50% de la societat. Va ser llavors quan el gerent de la companyia, Alessandro Morroni, de nacionalitat italiana, va començar a assetjar als membres de la cooperativa.

"És una persona amb la qual no es pot parlar. Es creu superior, et menysprea i ofèn constantment en voler imposar els seus criteris, sense tenir en compte les decisions de la cooperativa. No obstant això -continua el membre de la cooperativa "Unió i Esforç- no hi ha res a negociar, perquè el futur dels nostres fills no és negociable".

El conflicte va degenerar al mes de juliol 2009, quan diversos membres de la cooperativa van decidir posar un alt a les pretensions de la companyia italiana i van tancar l'entrada a la seva propietat, impedint l'entrada dels camions.

"Vam pendre el portal d'accés a la nostra propietat durant 38 dies. A mi la companyia em va oferir diners perquè convencés als altres companys desistir de la lluita. Davant el meu rebuig van començar les pressions, l'assetjament i les amenaces de mort i diversos companys van ser colpejats. Al final va intervenir la policia, donant suport a la companyia, i ens van desallotjar amb violència. Immediatament vam avisar al Comitè per a la Defensa dels Drets Humans a Hondures, Codeh, i ara li estan donant seguiment al nostre cas", va asseverar Rigo Martín López.

Els membres de la cooperativa van denunciar també els intents de Goldlake Group i Five Star Mining de "comprar consciències" a la comunitat, ja que gairebé unes cent persones treballen a la mina i han convençut a desenes d'habitants de fer una comanda de camions, assegurant que els garantiran treball amb el transport del material extret, però sense cap garantia per a la cobertura del deute contret amb els bancs.

D'aquesta manera -explicaven membres de la cooperativa- la companyia ha aconseguit trencar la unitat de la comunitat i aïllar en part als membres de la cooperativa, ja que un redimensionament o tancament del projecte miner a cel obert afectaria considerablement a un bon nombre de famílies del lloc.

"Aquesta estratègia de l'empresa, la propaganda sistemàtica en contra nostra i els actes de violència i d'assetjament -contínua el cooperativista López- han generat un cert temor entre els membres de la cooperativa i diferents conflictes amb la comunitat. Diversos membres van ser colpejats i a un li van disparar a una cama.

La propietat de la terra: un altre conflicte

La comunitat de Agalteca té un Títol de domini ancestral que li atorga plens drets sobre unes 6,800 hectàrees de terra. No obstant això, amb el pas dels anys la majoria d'aquestes terres van ser adquirides per famílies pertanyents als grups de poder polític, econòmic i militar del país, i la part restant va passar, inexplicablement, a mans del Banc Central d'Hondures.

Anys més tard, l'Institut nacional agrari, Ina, va titular 150 hectàrees a favor de la comunitat, mentre que altres 200 van ser "preses" i tancades per a projectes de sembra, la qual cosa va originar un conflicte amb el Banc Central. Aparentment, aquesta institució estava conversant amb Goldlake Group per la venda d'aquestes terres, obrint d'aquesta manera la porta a una possible ampliació del projecte miner.

"La llei prohibeix a les institucions de l'Estat posseir terres de vocació agrícola i el president Manuel Zelaya va començar a pressionar al president del Banc Central perquè passés aquestes terres, al voltant de 560 hectàrees, al Ina, i que aquesta institució les titulés a favor de la nostra comunitat. Lamentablement estàvem en el procés quan va venir el cop d'Estat i tot es va paralitzar.
Ara hem de començar tot de nou i pressionar perquè el nou director de l'Ina reprengui el nostre expedient i ens compleixi", va concloure López.


(**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)



Els mercats van contra Espanya

Els mercats, concretament els anglosaxons fora del euro, s'acarnissen, interessadament, amb una possible crisi fiscal a Espanya sense cap ni peus.
La ministra Elena Salgado és avui a la City de Londres, explicant que aquest atac especulatiu no té cap raó objectiva als analistes i experts que s'han posat d'acord per atacar, amb Espanya, els països amb governs socialistes, casualment, els que ells anomenen PIGS ("porcs"), amb Grècia i Portugal, i deixant de banda Irlanda que sí que ja té prous i greus problemes econòmics i étics dels seus governants. Ho vam dir a Sirius dissabte i a la roigesfera amb més profunditat: http://elcolomimissatger.blogspot.com/2010/02/eua-i-la-city-guerra-economica-i-de.html
Credibilitat. Confiança. Lideratge. Són paraules que els experts reclamen a l'Executiu una i altra vegada. Perquè el dels mercats, sempre insaciables, sembla un cas perdut. "Alguns s'entesten a dir que el risc és Espanya: al final els inversors prenen nota i s'acarnissen sense reparar en matisos", diu l'ex secretari d'Estat Alfredo Pastor. "Algú guanyarà molts diners amb això, que és, una vegada més, un acte d'increïble irresponsabilitat col.lectiva dels mercats", conclou Charles Wyplosz, del Graduate Institute.

Les finances públiques s'enfronten a nous atacs pels dubtes sobre la política econòmica.
"La pressió no cedirà". Els executius dels fons d'alt risc solen tenir idees tan devastadores com potencialment rendibles (per a ells). En els seus negocis oloren la sang i ataquen el flanc més feble; en les seves anàlisis van al gra i deixen anar frases com fuetades, com cops de martell successius en el mateix clau. Espanya és el clau que rebla aquest gestor d'un hedge fund de visita a Madrid, que prediu més tensió: la desconfiança ha convertit les finances públiques en una presa fàcil per als especuladors després d'una setmana negra. Aquesta ofensiva és una mena de test decisiu per a la política econòmica espanyola i per a l'eurozona.
"Els mercats veuen aquesta setmana negra com un primer capítol: Espanya no va fer els deures, segueix sense fer-los, ha perdut credibilitat, es percep internacionalment com un enorme risc potencial i per tant seguirà rebent atacs: ara mateix és un blanc vulnerable ", assegura des de Washington l'economista Àngel Ubide en una visió pessimista i compartida-amb matisos-amb una dotzena d'experts consultats, que han expressat també gurus com Paul Krugman o Kenneth Rogoff. El Govern no ho veu així. "No hi ha notícies objectives que expliquen aquest moviment especulatiu", explica a aquest diari el secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa. "No hi ha cap risc d'insolvència, el deute públic està entre les més baixes de l'eurozona, el cost del finançament segueix en mínims històrics tot i la recent pujada, fins i tot s'ha posat en marxa un paquet de mesures per apuntalar la salut financera a mig i llarg termini. El més dur de la crisi ha passat i estem en el procés d'estabilització per iniciar la recuperació. Aquí hi ha les reformes per assegurar que Espanya compleix els factors objectius per ajudar a que les coses es calmin. Però els mercats es mouen també per factors subjectius i és molt difícil lluitar contra ells ", diu.

No es tracta només d'una tragèdia grega o espanyola. La crisi que amenaça amb estendre les ruïnes de l'Acròpoli per la ribera del Mediterrani és en realitat "fruit del recel contra les economies del Sud d'Europa, i en el fons va contra la idea mateixa de l'euro", apunta Santiago Carbó, assessor del banc central dels EUA. Aquest atac producte dels dubtes sobre com l'eurozona pot lluitar contra l'ansietat que provoca una crisi de dues velocitats, que reobre les velles diferències entre Nord i Sud, entre els països rics que han fet els deures-reformes, finances públiques més o menys sanejades, atur sota control-i els sospitosos habituals que afronten un test decisiu en pitjor situació: Grècia, Portugal, Itàlia i Irlanda. I és clar, Espanya, cada vegada més a prop de l'ull de l'huracà.

El 2007, la crisi internacional va punxar una gegantina bombolla immobiliària, en els dos anys següents el terratrèmol financer es va convertir en recessió i atur, i el Govern espanyol-com els altres governs-es va veure obligat a començar a gastar. Ara tota aquesta marea de despesa pública (millor o pitjor utilitzat, però crucial per evitar una depressió) provoca dubtes: els mercats creuen que hi ha països que no podran pagar la factura. Han atacat ja amb virulència a Dubai i Grècia, i comencen a rabejar-se a la recerca de la pròxima víctima, del flanc més feble. Itàlia està en les travesses, però Portugal i Espanya han patit en els últims dies els primers embats d'aquest accés d'histèria, una estranya combinació de pànic i desig de fer sang per treure beneficis a palades. Califòrnia no està millor que Espanya. Ni tan sols Bèlgica, ni de bon tros Irlanda. Però és evident que Espanya desperta recels: "Les suspicàcies potser es exageren, perquè els mercats tendeixen a sobreactuar, però a la fi reflecteixen percepcions basades en elements reals: les sospites sobre la capacitat d'Espanya per sortir d'aquesta", diu Tomàs Baliño , ex subdirector de l'FMI.

En el fons, els atacs de les borses són una moció de confiança a la política econòmica del Govern de Zapatero. Un examen a la credibilitat del Govern espanyol, com durant setmanes ha estat una dura prova per a l'Executiu grec. Guillem López Casasnovas, conseller del Banc d'Espanya, recomana "no obsessionar-se amb els mercats". "Tal com vénen se'n van, és millor no deixar-se portar per la contaminació", apunta. "Però l'alarma és útil si serveix perquè Espanya actuï en la direcció correcta. Tenim aluminosi i toca refer les estructures de l'economia. El deute té solució perquè al món hi ha ara molta, molta liquiditat. Però toca començar a pactar reformes: la foto del divendres amb Zapatero, la patronal i els sindicats sobre la reforma laboral va en aquesta direcció, encara que a la foto falta el PP ".

La necessitat d'un acord d'Estat-una cosa així com els Pactes de la Moncloa de la Transició o la pau social amb la qual es va escometre la reconversió industrial dels vuitanta-sobrevola la política espanyola des de fa mesos. La necessitat de reformes estructurals hi és des de fa anys. "Fa temps que la situació no és bona, fa temps que existeixen clars riscos sobre les finances públiques, i és lògic que [el comissari d'afers econòmics] Joaquín Almunia hagi posat a Espanya en el mateix sac que Grècia, Portugal i Irlanda, perquè fa temps que Brussel adverteix dels riscos sobre la sostenibilitat fiscal per l'envelliment o per la manca de flexibilitat laboral ", critica Ubide. "Els riscos s'han materialitzat precisament ara, sempre ho fan en el pitjor moment, i és perquè la desconfiança dels mercats no deixa de créixer", conclou.

Des de Harvard, l'historiador econòmic Niall Ferguson ataca dur: "Els inversors busquen protegir-se perquè els dèficits s'han desbocat a tot el món. Els governs hauran de pagar més cara la marea de deute que han emès i encara han d'emetre, i això serà dolorós. Les dades de l'FMI suggereixen clarament que Espanya necessita un ajustament fiscal gairebé tan dur com Grècia, i Portugal i Irlanda també van a passar problemes. En els vells temps ja haguessin arribat les devaluacions. Però ara ... " Ara això no és possible. L'euro ha estat un magnífic paraigua mentre queien països com Islàndia o Letònia. Però al mateix temps dificulta la sortida de la crisi per la seva enorme fortalesa, que complica la vida dels exportadors i que tot just ara comença a cedir. "Això només se solucionarà si els governs afectats donen les senyals adequades als mercats, i si el BCE deixa clar que, en cas que persisteixi l'atac, va a comprar grans quantitats de deute i va a enfonsar així a tots els que estan especulant ", reclama Juan Ignacio Crespo, de Thomson Reuters.

"El temps s'acaba", diu Xavier Vives, de l'escola de negocis IESE. "I a Espanya no hi pot haver més retards amb les reformes. No hi pot haver passos enrere del Govern com el que ha donat aquesta setmana amb les pensions. No hi pot haver una actitud com la que està mostrant l'oposició. Ni l'Executiu ni el PP semblen ser conscients de la gravetat de la situació: l'ajust serà ja de per si molt llarg i difícil pels desequilibris acumulats, però la indefinició de la política econòmica ho complica tot encara més ", recalca.

Semblava que el missatge correcte era el pla d'austeritat-una retallada de despesa de 50.000 milions-i les reformes de les pensions i laboral. Però res és suficient quan el vent bufa de cara als mercats. "És cert que l'impacte ha estat negatiu, quan hauria d'haver estat al revés", reconeix Campa, que afirma que Economia "ha fet el diagnòstic adequat i ha posat en marxa les mesures necessàries". "La credibilitat es guanya ara aplicant: només així es trencarà aquesta analogia ràpida i fàcil que alguns s'entesten a fer entre Espanya i Grècia", afegeix.

I és cert que les dades relatives al risc sobre les finances públiques disten de ser alarmants. El deute es situa en el 52% del PIB, la més baixa de l'eurozona.
El cost del finançament està en nivells històricament baixos: un 1% de diferència amb el deute alemany, quan al 1992 el deute espanyol es pagava un 7% més car. "Però aquestes xifres empitjoren a tota velocitat", apunta Manuel Balmaseda, economista en cap de Cemex. "L'última subhasta de bons-que va suposar un encariment substancial del deute espanyol-és una pèssima senyal que indica per on van els trets", assegura. El càstig sobre el deute ja és evident, "però més enllà d'aquestes xifres el problema és que els mercats transpiren desconfiança envers Espanya". "És veritat que la patacada és excessiva, però té a veure amb què les borses pensen que Espanya ha perdut el temps i que serà molt difícil pactar els ajustaments per tot el soroll que hi ha".


Van por España

Los mercados se ensañan con una posible crisis fiscal - Las finanzas públicas se enfrentan a nuevos ataques por las dudas sobre la política económica.

"La presión no va a ceder". Los ejecutivos de los fondos de alto riesgo suelen tener ideas tan devastadoras como potencialmente rentables (para ellos). En sus negocios huelen la sangre y atacan el flanco más débil; en sus análisis van al grano y sueltan frases como latigazos, como martillazos sucesivos en el mismo clavo. España es el clavo que remacha ese gestor de un hedge fund de visita en Madrid, que predice más tensión: la desconfianza ha convertido las finanzas públicas en un objetivo fácil para los especuladores tras una semana negra. Esa ofensiva es una especie de test decisivo para la política económica española y para la eurozona.
"Los mercados ven esta semana negra como un primer capítulo: España no hizo los deberes, sigue sin hacerlos, ha perdido credibilidad, se percibe internacionalmente como un enorme riesgo potencial y por lo tanto va a seguir recibiendo ataques: ahora mismo es un blanco vulnerable", asegura desde Washington el economista Ángel Ubide en una visión pesimista y compartida -con matices- con una docena de expertos consultados, que han expresado también gurús como Paul Krugman o Kenneth Rogoff. El Gobierno no lo ve así. "No hay noticias objetivas que expliquen este movimiento especulativo", explica a este diario el secretario de Estado de Economía, José Manuel Campa. "No hay ningún riesgo de insolvencia, la deuda pública está entre las más bajas de la eurozona, el coste de la financiación sigue en mínimos históricos pese a la reciente subida, incluso se ha puesto en marcha un paquete de medidas para apuntalar la salud financiera a medio y largo plazo. Lo más duro de la crisis ha pasado y estamos en el proceso de estabilización para iniciar la recuperación. Ahí están las reformas para asegurar que España cumple los factores objetivos para ayudar a que las cosas se calmen. Pero los mercados se mueven también por factores subjetivos y es muy difícil luchar contra ellos", dice.

No se trata solamente de una tragedia griega o española. La crisis que amenaza con extender las ruinas de la Acrópolis por la ribera del Mediterráneo es en realidad "fruto del recelo contra las economías del Sur de Europa, y en el fondo va contra la idea misma del euro", apunta Santiago Carbó, asesor del banco central de EE UU. Ese ataque producto de las dudas acerca de cómo la eurozona puede lidiar contra la ansiedad que provoca una crisis de dos velocidades, que reabre las viejas diferencias entre Norte y Sur, entre los países ricos que han hecho los deberes -reformas, finanzas públicas más o menos saneadas, paro bajo control- y los sospechosos habituales que afrontan un test decisivo en peor situación: Grecia, Portugal, Italia e Irlanda. Y claro, España, cada vez más cerca del ojo del huracán.

En 2007, la crisis internacional pinchó una gigantesca burbuja inmobiliaria; en los dos años siguientes el terremoto financiero se convirtió en recesión y desempleo, y el Gobierno español -como los demás Gobiernos- se vio obligado a empezar a gastar. Ahora toda esa marea de gasto público (mejor o peor utilizado, pero crucial para evitar una depresión) provoca dudas: los mercados creen que hay países que no podrán pagar la factura. Han atacado ya con virulencia a Dubai y Grecia, y empiezan a cebarse en busca de la próxima víctima, del flanco más débil. Italia está en las quinielas, pero Portugal y España han sufrido en los últimos días los primeros embates de ese acceso de histeria, una extraña combinación de pánico y deseo de hacer sangre para sacar beneficios a paladas. California no está mejor que España. Ni siquiera Bélgica, ni mucho menos Irlanda. Pero es evidente que España despierta recelos: "Las suspicacias tal vez se exageren, porque los mercados tienden a sobreactuar, pero a la postre reflejan percepciones basadas en elementos reales: las sospechas sobre la capacidad de España para salir de ésta", dice Tomás Baliño, ex subdirector del FMI.

En el fondo, los ataques de las Bolsas son una moción de confianza a la política económica del Gobierno de Zapatero. Un examen a la credibilidad del Gobierno español, como durante semanas ha sido una dura prueba para el Ejecutivo griego. Guillem López Casasnovas, consejero del Banco de España, recomienda "no obsesionarse con los mercados". "Tal como vienen se van, es mejor no dejarse llevar por la contaminación", apunta. "Pero la alarma es útil si sirve para que España actúe en la dirección correcta. Tenemos aluminosis y toca rehacer las estructuras de la economía. La deuda tiene solución porque en el mundo hay ahora mucha, mucha liquidez. Pero toca empezar a pactar reformas: la foto del viernes con Zapatero, la patronal y los sindicatos sobre la reforma laboral va en esa dirección, aunque en la foto falta el PP".

La necesidad de un acuerdo de Estado -algo así como los Pactos de la Moncloa de la Transición o la paz social con la que se acometió la reconversión industrial de los ochenta- sobrevuela la política española desde hace meses. La necesidad de reformas estructurales está ahí desde hace años. "Hace tiempo que la situación no es buena; hace tiempo que existen claros riesgos sobre las finanzas públicas, y es lógico que [el comisario de asuntos económicos] Joaquín Almunia haya puesto a España en el mismo saco que Grecia, Portugal e Irlanda, porque hace tiempo que Bruselas advierte de los riesgos sobre la sostenibilidad fiscal por el envejecimiento o por la falta de flexibilidad laboral", critica Ubide. "Los riesgos se han materializado precisamente ahora, siempre lo hacen en el peor momento, y es porque la desconfianza de los mercados no deja de crecer", concluye.

Desde Harvard, el historiador económico Niall Ferguson ataca duro: "Los inversores buscan protegerse porque los déficit se han desbocado en todo el mundo. Los Gobiernos van a tener que pagar más cara la marea de deuda que han emitido y aún tienen que emitir, y eso va a ser doloroso. Los datos del FMI sugieren con claridad que España necesita un ajuste fiscal casi tan duro como Grecia, y Portugal e Irlanda también van a pasar apuros. En los viejos tiempos ya hubieran llegado las devaluaciones. Pero ahora..." Ahora eso no es posible. El euro ha sido un magnífico paraguas mientras caían países como Islandia o Letonia. Pero a la vez dificulta la salida de la crisis por su enorme fortaleza, que complica la vida de los exportadores y que apenas ahora empieza a ceder. "Esto sólo se solucionará si los Gobiernos afectados dan las señales adecuadas a los mercados, y si el BCE deja claro que, en caso de que persista el ataque, va a comprar grandes cantidades de deuda y va a hundir así a todos los que están especulando", reclama Juan Ignacio Crespo, de Thomson Reuters.

"El tiempo se acaba", dice Xavier Vives, de la escuela de negocios IESE. "Y en España no puede haber más retrasos con las reformas. No puede haber pasos atrás del Gobierno como el que ha dado esta semana con las pensiones. No puede haber una actitud como la que está mostrando la oposición. Ni el Ejecutivo ni el PP parecen ser conscientes de la gravedad de la situación: el ajuste va a ser ya de por sí muy largo y difícil por los desequilibrios acumulados, pero la indefinición de la política económica lo complica todo aún más", remacha.

Parecía que el mensaje correcto era el plan de austeridad -un recorte de gasto de 50.000 millones- y las reformas de las pensiones y laboral. Pero nada es suficiente cuando el viento sopla de cara en los mercados. "Es cierto que el impacto ha sido negativo, cuando debiera haber sido al revés", reconoce Campa, que afirma que Economía "ha hecho el diagnóstico adecuado y ha puesto en marcha las medidas necesarias". "La credibilidad se gana ahora aplicándolas: sólo así se romperá esa analogía rápida y fácil que algunos se empeñan en hacer entre España y Grecia", añade.

Y es cierto que los datos relativos al riesgo sobre las finanzas públicas distan de ser alarmantes. La deuda se sitúa en el 52% del PIB, la más baja de la eurozona. El coste de la financiación está en niveles históricamente bajos: un 1% de diferencia con la deuda alemana, cuando de 1992 la deuda española se pagaba un 7% más cara. "Pero esas cifras empeoran a toda velocidad", apunta Manuel Balmaseda, economista jefe de Cemex. "La última subasta de bonos -que supuso un encarecimiento sustancial de la deuda española- es una pésima señal que indica por dónde van los tiros", asegura. El castigo sobre la deuda ya es evidente, "pero más allá de esas cifras el problema es que los mercados transpiran desconfianza para con España". "Es verdad que el batacazo es excesivo, pero tiene que ver con que las Bolsas piensan que España ha perdido el tiempo y que va a ser muy difícil pactar los ajustes por todo el ruido que hay".

Credibilidad. Confianza. Liderazgo. Son palabras que los expertos reclaman al Ejecutivo una y otra vez. Porque lo de los mercados, siempre insaciables, parece un caso perdido. "Algunos se empeñan en decir que el riesgo es España: al final los inversores toman nota y se ensañan sin reparar en matices", dice el ex secretario de Estado Alfredo Pastor. "Alguien va a ganar mucho dinero con esto, que es, una vez más, un acto de increíble irresponsabilidad colectiva de los mercados", concluye Charles Wyplosz, del Graduate Institute.



Hisenda blinda la penalització a les indemnitzacions elevades


La fi de la reducció fiscal per rendes altes s'aplicarà des del gener.
Els directius que cobrin una indemnització per acomiadament o un bonus el 2010 només podran aplicar la reducció del 40% en l'IRPF sobre els primers 600.000 euros. La mesura s'aprovarà abans de l'estiu però regirà per retribucions abonades ja el gener d'aquest any.
L'avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible elimina parcialment un important benefici fiscal per als alts directius. Fins ara, les anomenades rendes irregulars derivades dels incentius plurianuals per objectius i les indemnitzacions per acomiadament o per rescissions de contracte tenien dret a una reducció del 40% en l'IRPF. És a dir, si un directiu cobrava una indemnització de tres milions d'euros, 1,2 milions quedaven lliures d'impostos. Per a un bonus o indemnització de dos milions d'euros, el gravamen efectiu en l'IRPF passarà del 25,8% al 37,8%.

L'avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible limita als primers 600.000 euros la possibilitat d'aplicar aquest benefici. Així, alguns despatxos fiscals estan recomanant, als directius que meditin abandonar a curt termini el seu càrrec, que negociïn la seva sortida abans de l'aprovació de la llei. Esforç inútil. Fonts d'Hisenda van confirmar a Cinco Días que, tal com està redactada la norma, la reforma s'ha d'aplicar amb efectes retroactius.
I argumenten que el Tribunal Constitucional avala aquesta interpretació. D'una banda, hi ha un efecte anunci, ja que el desembre de l'any anterior ja es va informar d'aquest canvi i, de l'altra, la meritació de l'impost es fa efectiu en 2011, quan la llei ja estarà vigent.
Opinió no compartida pel director del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), Luis del Amo, que defensa que el canvi normatiu hauria de començar a aplicar-se el gener de 2011, d'acord amb la Llei general tributària. Tot i així, preveu que en el tràmit parlamentari s'especificarà l'entrada en vigor a partir de gener de 2010.
És més, no pot descartar que el Congrés redueixi encara més aquest benefici fiscal. Com recorda Ignasi Acosta, soci de Deloitte, hi ha "una tendència a endurir els premis als directius".
Es tracta d'un canvi de calat. El 2008, les indemnitzacions i pagaments per incentius amb un període de generació superior a dos anys van superar els 40.000 milions d'euros. Ana Gómez, sòcia de Monereo, Meyes & Marinel.lo Advocats, explica que les anomenades clàusules de blindatge -que asseguren compensacions milionàries en cas d'acomiadament o rescissió de contracte- són habituals en l'alta direcció. Entre altres motius, perquè la indemnització que li correspon per llei a un president o conseller delegat d'un gran companyia és mínima, "de set dies per any treballat".
El 77% de les companyies de l'Ibex blinda als seus executius. De mitjana, les indemnitzacions que reben equivalen al sou de tres anualitats. En el cas dels assalariats acollits al règim general, el canvi normatiu no els afecta perquè les indemnitzacions per acomiadaments improcedents i els ERO fixats en 20 dies per any treballat estan exempts de tributació. A més, al desembre, el Govern va aprovar que els expedients amb indemnitzacions màximes -45 dies per any treballat- signats entre el 6 de març de 2009 i desembre de 2010 quedessin lliures d'impostos.
Un canvi que dispara el gravamen en l'IRPF
Limitar als primers 600.000 euros la reducció del 40% en l'IRPF de les rendes irregulars pot suposar per a un alt directiu pagar xifres milionàries en la seva declaració de la renda. No és estrany que un president d'una companyia cotitzada cobri quatre milions d'euros anuals i, a més, gaudeixi de clàusules de blindatge. Normalment, els alts directius que abandonen el seu càrrec tenen dret a una compensació equivalent al salari de tres anys.

També és habitual que es concedeixi un any més de sou en el cas que el directiu no s'en vagi a la competència en els primers dotze mesos després de la seva sortida. L'aprovació del canvi normatiu inclòs en l'avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible implicaria, per a un directiu que cobra quatre milions d'euros i amb un blindatge de quatre anualitats de salari, un sobrecost fiscal de 2,6 milions. En altres paraules, la modificació normativa implica que, per a l'exemple proposat, un directiu es quedi amb una indemnització neta de 9,2 milions d'euros, en lloc dels 11,8 milions que guanyaria si no s'aprovés la reforma. Si bé les clàusules de blindatge o garantia han estat molt utilitzades en els darrers anys, perdran un important atractiu fiscal si el Congrés dels Diputats avala els plans del Govern. Per a un bonus o indemnització de dos milions d'euros, el gravamen efectiu en l'IRPF passarà del 25,8% al 37,8%.



El fin de la reducción fiscal para rentas altas se aplicará desde enero
Hacienda blinda la penalización a las indemnizaciones elevadas

Los directivos que cobren una indemnización por despido o un bonus en 2010 sólo podrán aplicar la reducción del 40% en el IRPF sobre los primeros 600.000 euros. La medida se aprobará antes del verano pero regirá para retribuciones abonadas ya en enero de este año.

El anteproyecto de Ley de Economía Sostenible elimina parcialmente un importante beneficio fiscal para los altos directivos. Hasta ahora, las llamadas rentas irregulares derivadas de los incentivos plurianuales por objetivos y las indemnizaciones por despido o por rescisiones de contrato tenían derecho a una reducción del 40% en el IRPF. Es decir, si un directivo cobraba una indemnización de tres millones de euros, 1,2 millones quedaban libres de impuestos.
El anteproyecto de Ley de Economía Sostenible limita a los primeros 600.000 euros la posibilidad de aplicar ese beneficio. Así, algunos despachos fiscales están recomendando a directivos que meditan abandonar a corto plazo su cargo que negocien su salida antes de la aprobación de la ley. Esfuerzo vano. Fuentes de Hacienda confirmaron a CincoDías que, tal y como está redactada la norma, la reforma se aplicará con efectos retroactivos.
Y argumentan que el Tribunal Constitucional avala esta interpretación. Por un lado, existe un efecto anuncio, ya que en diciembre del año anterior ya se informó de este cambio y, por el otro, el devengo del impuesto se hace efectivo en 2011, cuando la ley ya estará vigente.
Opinión no compartida por el director del Registro de Economistas Asesores Fiscales (REAF), Luis del Amo, que defiende que el cambio normativo debería empezar a aplicarse en enero de 2011 de acuerdo con la Ley General Tributaria. Aun así, prevé que en el trámite parlamentario se especificará la entrada en vigor a partir de enero de 2010.
Es más, no puede descartarse que el Congreso reduzca aún más este beneficio fiscal. Como recuerda Ignacio Acosta, socio de Deloitte, existe "una tendencia a endurecer los premios a los directivos".
Se trata de un cambio de calado. En 2008, las indemnizaciones y pagos por incentivos con un periodo de generación superior a dos años superaron los 40.000 millones de euros. Ana Gómez, socia de Monereo, Meyes & Marinel·lo Abogados, explica que las llamadas cláusulas de blindaje -que aseguran compensaciones millonarias en caso de despido o rescisión de contrato- son habituales en la alta dirección. Entre otros motivos, porque la indemnización que le corresponde por ley a un presidente o consejero delegado de un gran compañía es mínima, "de siete días por año trabajado".
El 77% de las compañías del Ibex blinda a sus ejecutivos. De media, las indemnizaciones que reciben equivalen al sueldo de tres anualidades. En el caso de los asalariados acogidos al régimen general, el cambio normativo no les afecta porque las indemnizaciones por despidos improcedentes y los ERE fijados en 20 días por año trabajado están exentas de tributación. Además, en diciembre, el Gobierno aprobó que los expedientes con indemnizaciones máximas -45 días por año trabajado- firmados entre el 6 de marzo de 2009 y diciembre de 2010 quedasen libres de impuestos.
Un cambio que dispara el gravamen en el IRPF
Limitar a los primeros 600.000 euros la reducción del 40% en el IRPF de las rentas irregulares puede suponer para un alto directivo pagar cifras millonarias en su declaración de la renta. No es extraño que un presidente de una compañía cotizada cobre cuatro millones de euros anuales y, además, goce de cláusulas de blindaje. Normalmente, los altos directivos que abandonan su cargo tienen derecho a una compensación equivalente al salario de tres años.

También es habitual que se conceda un año más de sueldo en el caso de que el directivo no se vaya a la competencia en los primeros doce meses tras su salida. La aprobación del cambio normativo incluido en el anteproyecto de Ley de Economía Sostenible implicaría, para un directivo que cobra cuatro millones de euros y con un blindaje de cuatro anualidades de salario, un sobrecoste fiscal de 2,6 millones.
En otras palabras, la modificación normativa implica que, para el ejemplo propuesto, un directivo se quede con una indemnización neta de 9,2 millones de euros, en lugar de los 11,8 millones que ganaría si no se aprobara la reforma. Si bien las cláusulas de blindaje o garantía han sido muy utilizadas en los últimos años, perderán un importante atractivo fiscal si el Congreso de los Diputados avala los planes del Gobierno. Para un bonus o indemnización de dos millones de euros, el gravamen efectivo en el IRPF pasará del 25,8% al 37,8%.(**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)



Informe AGETT: 257.828 afiliats menys a la Seguretat Social; 77.219 són dones

La Seguretat Social dóna 257.828 afiliats menys al gener respecte al mes precedent. És la segona més gran caiguda de la sèrie històrica, només superada per la de gener de 2009, quan es van perdre 349.522. Aquest registre suposa 124.890 persones més que s'apunten als registres del SPEE en només un mes. És el tercer increment en un mes de gener, després de gener de 2009 (198.838) i de 2008 (132.378). La discrepància que existeix entre l'augment de l'atur registrat i la caiguda de l'afiliació, que ascendeix a 133 mil persones al gener, es pot atribuir, grosso modo, a un descens en la població activa.
Són les dones les que més pateixen l'efecte de l'atur aquest mes, augmentant en 77.219 parades, mentre els homes incrementen les seves llistes a 47.671 efectius.

El desànim afecta, principalment, a aquelles persones que han tingut una ocupació prèviament. El sector sense ocupació anterior, tot i tenir un pes poc representatiu en la desocupació, és el sector que pateix els majors increments interanuals per segon mes consecutiu, assolint un augment de 53,8%, el més gran des de la nova classificació CNAE-09 .

Les dones majors de 45 anys sense experiència laboral són les que no deixen de animar-se en la recerca de feina. El perfil del nou aturat d'aquest mes és el d'una dona, d'entre 25 i 45 anys, que ha treballat prèviament en el sector serveis.



Informe AGETT: Afiliación, contratación y paro registrado

La Seguridad Social arroja 257.828 afiliados menos en enero respecto al mes precedente. Es la segunda mayor caída de la serie histórica, sólo superada por la de enero de 2009, cuando se perdieron 349.522. Este registro supone 124.890 personas más que se apuntan a los registros del SPEE en sólo un mes. Es el tercer mayor incremento en un mes de enero, después de enero de 2009 (+198.838) y de 2008 (+132.378).

La discrepancia que existe entre el aumento del paro registrado y la caída de la afiliación, que asciende a 133 mil personas en enero, puede atribuirse, grosso modo, a un descenso en la población activa.

El desánimo afecta, principalmente, a aquellas personas que han tenido un empleo previamente. El sector sin empleo anterior, a pesar de tener un peso poco representativo en el desempleo, es el sector que sufre los mayores incrementos interanuales por segundo mes consecutivo, alcanzando un aumento de 53,8%, el mayor desde la nueva clasificación CNAE-09.

Las mujeres mayores de 45 años sin experiencia laboral son las que no dejan de animarse en la búsqueda de empleo. El perfil del nuevo parado de este mes es el de una mujer, de entre 25 y 45 años, que ha trabajado previamente en el sector servicios.

Pero son también las mujeres quienes más sufren el efecto del paro este mes, aumentando en 77.219 paradas más, mientras los hombres incrementan sus listas en 47.671 efectivos.



Toxo: Oberta la negociació sobre el mercat de treball. Fort desacord en pensions.

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha declarat, al final de la reunió convocada aquesta tarda al Palau de la Moncloa pel president del Govern, i a la qual han assistit els màxims dirigents de les organitzacions sindicals i empresarials, que el document presentat per l'Executiu sobre el mercat de treball obre les portes a una negociació tripartida i no inclou temes conflictius com l'abaratiment de l'acomiadament o el nou contracte laboral, mentre persisteix un fort desacord sobre el futur del sistema públic de pensions. "Són dos escenaris diferents perquè diferents són els àmbits de debat i negociació", ha precisat Toxo.

Toxo ha afirmat que després d'una primera i apressada lectura, el document sobre el mercat de treball ignora els temes més conflictius-abaratiment de l'acomiadament i / o nou contracte-i el seu contingut pot qualificar d'obert a la negociació, si bé serà en el marc del diàleg social on cada part concreti les seves propostes. Toxo ha recordat que diversos dels epígrafs inclosos en el document s'incloïen ja en altres projectes i iniciatives d'agents socials i Govern.

Després de reiterar la seva confiança en que les negociacions que en les últimes setmanes protagonitzen patronal i sindicats concloguin de forma satisfactòria, Toxo ha manifestat que una dada positiva de la reunió celebrada aquesta tarda és la coincidència de Govern, patronal i sindicats en la inajornable reforma del sistema financer-amb especial referència a les caixes d'estalvi-, entre altres coses, perquè arribi el crèdit a famílies i pimes.

El secretari general de CCOO va resumir la reunió, de les organitzacions sindicals i empresarials amb el president del Govern, assenyalant que té fundades expectatives que concloguin amb èxit les negociacions entre patronal i sindicats, al voltant de la negociació col.lectiva dels propers anys: "Hi ha una possibilitat certa de recuperar el pols del diàleg social sobre el mercat de treball i l'ocupació; i mantenim un profund desacord sobre el futur del sistema públic de pensions".
En aquest últim cas, Toxo reiterà la ferma determinació de CCOO de defensar el sistema públic de pensions i per això estan convocades, a la setmana del 22 al 26 de febrer, manifestacions a tot el país.



El secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha declarado al término de la reunión convocada esta tarde en el Palacio de la Moncloa por el presidente del Gobierno, y a la que han asistido los máximos dirigentes de las organizaciones sindicales y empresariales, que el documento presentado por el Ejecutivo sobre el mercado de trabajo abre las puertas a una negociación tripartita y no incluye temas conflictivos como el abaratamiento del despido o el nuevo contrato laboral, mientras persiste un fuerte desacuerdo en torno al futuro del sistema público de pensiones. "Son dos escenarios distintos porque distintos son los ámbitos de debate y negociación", ha precisado Toxo.

Toxo ha afirmado que tras una primera y apresurada lectura, el documento sobre el mercado de trabajo ignora los temas más conflictivos -abaratamiento del despido y/o nuevo contrato- y su contenido puede calificarse de abierto a la negociación, si bien será en el marco del diálogo social donde cada parte concrete sus propuestas. Toxo ha recordado que varios de los epígrafes incluidos en el documento se incluían ya en otros proyectos e iniciativas de agentes sociales y Gobierno.

Tras reiterar su confianza en que las negociaciones que en las últimas semanas protagonizan patronal y sindicatos concluyan de forma satisfactoria, Toxo ha manifestado que un dato positivo de la reunión celebrada esta tarde es la coincidencia de Gobierno, patronal y sindicatos en la inaplazable reforma del sistema financiero -con especial referencia a las cajas de ahorro-, entre otras cosas, para que llegue el crédito a familias y pymes.

El secretario general de CCOO resumió la reunión de las organizaciones sindicales y empresariales con el presidente del Gobierno, señalando que tiene fundadas expectativas en que concluyan con éxito las negociaciones entre patronal y sindicatos en torno a la negociación colectiva de los próximos años; existe una posibilidad cierta de recuperar el pulso del diálogo social sobre el mercado de trabajo y el empleo; "y mantenemos un profundo desacuerdo sobre el futuro del sistema público de pensiones". En este último caso, Toxo reiteró la firme determinación de CCOO de defender el sistema público de pensiones y para ello están convocadas en la semana del 22 al 26 de febrero manifestaciones en todo el país.



Rússia i Cuba cooperaran en energia, nanotecnologia i educació

Cuba i Rússia fomentaran l'intercanvi científic en els àmbits de nanotecnologia, energia i informàtica, així mateix signaran un conveni de convalidació de títols i diplomes, comunicà en una entrevista a RIA Novosti el ministre rus de Ciència i Educació, Andrei Fursenko.
"Hem acordat promoure la cooperació en nanotecnologia, amb aplicacions en medicina i energia", diguè el ministre rus, que va arribar a l'Havana per participar en el congrés Universitat 2010, que compta amb la participació d'uns 3.000 representants de ciència i educació de 60 països.

Fursenko va afirmar que els dos països estan interessats a fomentar contactes bilaterals i realitzar intercanvi d'especialistes, professors i estudiants universitaris.

"Planegem signar un conveni sobre la convalidació recíproca dels títols universitaris", va indicar el ministre i va ressaltar que el conveni preveu que Rússia reconeixerà els títols dels cubans que van estudiar a la Unió Soviètica.

El ministre rus va ressaltar també els avenços que ha aconseguit Cuba en ciència i educació en els darrers anys.


Rusia y Cuba cooperarán en energía, nanotecnología y educación
Cuba y Rusia fomentarán el intercambio científico en el ámbito de nanotecnología, energía e informática, asimismo firmarán un convenio de convalidación de títulos y diplomas, comunicó en una entrevista a RIA Novosti el ministro ruso de Ciencia y Educación, Andrei Fúrsenko.

"Hemos acordado promover cooperación en nanotecnología con aplicación en la medicina y energía", dijo el ministro ruso, quien arribó a la Habana para participar en el congreso Universidad 2010, que cuenta con la participación de unos 3.000 representantes de ciencia y educación de 60 países.

Fúrsenko afirmó que los dos países están interesados en fomentar contactos bilaterales y realizar intercambio de especialistas, profesores y estudiantes universitarios.

"Planeamos firmar un convenio sobre la convalidación recíproca de los títulos universitarios", indicó el ministro y resaltó que el convenio prevé que Rusia reconocerá los títulos de los cubanos que estudiaron en la Unión Soviética.

El ministro ruso resaltó también el avance que logró Cuba en ciencia y educación en los últimos años.



Rússia comprarà al centre de París els terrenys de Meteo France

El govern de Rússia ha guanyat el concurs per a la compra d'un terreny al centre de París, on actualment s'ubica el servei meteorològic nacional Meteo France, ha informat avui el Ministeri gal de pressupost.
"Ha guanyat la proposta econòmicament més alta", diu un comunicat de la institució. L'edifici de Meteo France es troba entre el passeig Branly i l'avinguda Rapp, a poca distancia de la Torre Eiffel. Es preveu que el servei meteorològic gal es mudi a un altre lloc durant 2011.

Anteriorment, fonts del Kremlin havien anunciat que el terreny, al centre de la capital francesa, serà utilitzat per a la construcció d'un Centre cultural.


Gobierno de Rusia gana concurso para la compra de terreno en el centro de París
Rusia ganó el concurso para la compra de un terreno en el centro de París, donde actualmente se ubica el servicio meteorológico nacional Meteo France, informó hoy el Ministerio galo de presupuesto.

"Ganó la propuesta económicamente más alta", dice un comunicado de la institución.

El edificio de Meteo France se encuentra entre el paseo Branly y la avenida Rapp, a poca distancia de la Torre Eiffel. Se prevé que el servicio meteorológico galo se mude a otro lugar durante 2011.

Anteriormente, fuentes del Kremlin anunciaron que el terreno en el centro de la capital francesa será utilizado para la construcción de un Centro cultural.



Rússia: "Acostarem l'armament nuclear a les fronteres dels països on EUA emplaci escuts antimíssils"

"En resposta als plans de Washington d'emplaçar elements de l'escut antimíssils nord-americà en diversos països d'Europa de l'Est, Rússia pot acostar el seu armament nuclear tàctic a les fronteres d'aquests països. Llavors ja perdran tot sentit les converses sobre la reducció dels arsenals nuclears", va comentar el coronel Igor Korótchenko, director de la revista Natsionalnaya oborona (Defensa nacional) i membre del consell públic adjunt al Ministeri rus de Defensa.
El president de Romania, Traian Basescu, va anunciar divendres que el seu país permetrà desplegar en el seu territori els míssils interceptors que componen el nou sistema de defensa antimíssils dels EUA. També Polònia en va acceptar al seu territori. Mentrestant, els ministres d'Afers Exteriors de Suècia i de Polònia, Carl Bild i Radoslaw Sikorski, respectivament, van instar la setmana passada a Moscou a retirar el seu armament nuclear tàctic de les regions contigües a la Unió Europea, particularment de la província de Kaliningrad (enclavament rus situat entre Lituània i Polònia) i de la Península de Kola (nord de Rússia).

El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, Andrei Nesterenko, va comentar que el tema del desarmament nuclear no es devia tractar aïlladament, sinó en estreta relació amb els altres tipus d'armament, incloses les forces armades convencionals a Europa i els sistemes de defensa antimíssils.

El diplomàtic va recordar que Rússia es pronuncia conseqüentment pel desplegament d'armes nuclears només en el territori dels països que ja les posseeixen i que, en aquest context, Moscou aprovaria la retirada de l'armament nuclear tàctic americà situat a Europa.

Moscou ja s'havia preparat a instal.lar míssils tàctics Iskander (a la foto) a la província de Kaliningrad, en resposta als plans de defensa antimíssils de Washington a Europa. No obstant això, després que la Casa Blanca desistís d'instal.lar elements del seu escut antimíssils a la República Txeca i a Polònia, el Kremlin va renunciar als plans de desplegar els Iskander a Kaliningrad.

El Iskander és un míssil d'alta precisió amb un abast de fins a 500 quilòmetres. La seva presència a la província de Kaliningrad permetria neutralitzar objectius a Polònia, Ucraïna, Lituània i Letònia.


Rusia puede acercar su armamento nuclear a las fronteras de los países donde EEUU emplazará el escudo antimisiles
Rusia puede acercar su armamento nuclear táctico a las fronteras de los países que permitirán emplazar en su territorio elementos de la defensa antimisiles estadounidense, declaró hoy el coronel Ígor Korótchenko, director de la revista Natsionalnaya oborona (Defensa nacional) y miembro del consejo público adjunto al Ministerio ruso de Defensa.

"En respuesta a los planes de Washington de emplazar elementos del escudo antimisil estadounidense en varios países de Europa del Este, Rusia puede acercar su armamento nuclear táctico a las fronteras de esos países. Entonces ya perderán todo sentido las conversaciones sobre la reducción de los arsenales nucleares", comentó Korótchenko a RIA Novosti.

El presidente de Rumania, Traian Basescu, anunció ayer que su país permitirá desplegar en su territorio los misiles interceptores que componen el nuevo sistema de defensa antimisiles de EEUU. También Polonia aceptó instalarlos en su territorio.

Entretanto, los ministros de Asuntos Exteriores de Suecia y de Polonia, Carl Bild y Radoslaw Sikorski, respectivamente, instaron la semana pasada a Moscú a retirar su armamento nuclear táctico de las regiones contiguas a la Unión Europea, particularmente de la provincia de Kaliningrado (exclave ruso situado entre Lituania y Polonia) y de la Península de Kola (norte de Rusia).

El portavoz del Ministerio de Asuntos Exteriores de Rusia, Andréi Nesterenko, comentó que el tema del desarme nuclear no se debía tratarlo aisladamente, sino en estrecha relación con los demás tipos de armamento incluidas las fuerzas armadas convencionales en Europa y los sistemas de defensa antimisiles.

El diplomático recordó que Rusia se pronuncia consecuentemente por el despliegue de armas nucleares sólo en el territorio de los países que lo poseen y que, en este contexto, Moscú aprobaría la retirada del armamento nuclear táctico estadounidense emplazado en Europa.

Moscú ya se había preparado a instalar misiles tácticos Iskander en la provincia de Kaliningrado en respuesta a los planes de defensa antimisiles de Washington en Europa. Sin embargo, después que la Casa Blanca desistiera de instalar elementos de su escudo antimisil en la República Checa y en Polonia, el Kremlin renunció a los planes de desplegar los Iskander en Kaliningrado.

El Iskander es un misil de alta precisión con un alcance de hasta 500 kilómetros. Su presencia en la provincia de Kaliningrado permitiría neutralizar objetivos en Polonia, Ucrania, Lituania y Letonia.



India: "El pitjor de la inflació d'aliments ja ha passat"

El primer ministre indi, Manmohan Singh, sota atac pels alts preus dels aliments, va dir el dissabte que el pitjor de la inflació de preus d'aliments al país ja havia acabat i que no hi ha cap raó de pànic pels subministraments. Les pluges del monsó, el més feble en gairebé quatre dècades, van afectar les collites de l'any passat, disparant els preus dels aliments, amb el cost d'alguns productes bàsics, al doble de l'any anterior, i causant dificultats importants per a les masses pobres de l'Índia.
Les garanties de Singh van arribar dies després que les noves xifres mostraren que la inflació accelerada d'aliments per a una setmana pujà al 17,56% més que un any abans, després de moderació durant diverses setmanes.

La inflació, que va assolir un alçada de gairebé el 20% al desembre, impulsada pels creixents preus de llegums, verdures i sucre, ha donat un impuls polític als partits d'oposició, que han acusat el govern d'incompetència.

"Confio que aviat serem capaç d'estabilitzar els preus dels aliments", va dir Singh en una reunió de ministres d'Estat a Nova Delhi, prenent nota de que les perspectives per a la producció agrícola eren més optimistes que les estimacions originals.

Posteriorment les pluges del monsó havien estats bones, augmentant les possibilitats d'una millor collita d'hivern, va afegir el primer ministre al Congrés. "El pitjor ja ha passat pel que fa a la inflació d'aliments" i hi ha reserves d'aliments suficients, va dir Singh.

Al mateix temps, va demanar una reforma "completa" del sistema "irremediablement obsolet" de distribució pública a l'Índia, que pretén vendre aliments subsidiats als pobres però, segons els crítics, ha deixat a milions de famolencs. Va dir també que el govern necessita impulsar la productivitat agrícola per satisfer la creixent demanda de l'Índia, amb més de mil milions de població.

"És ben sabut que en molts cultius d'aliments, incloses les llegums ... són possibles grans augments en el rendiment per hectàrea", va dir als ministres. El govern va anunciar plans per establir un comitè de caps per suggerir mesures de millora del sistema de distribució pública i reduir la inflació d'aliments.

Si era un importador net d'aliments en la dècada de 1950, l'Índia va aconseguir la suficiència de grans d'aliments a la dècada de 1970, gràcies a la introducció de noves tècniques agrícoles.

No obstant això, Singh ha advertit que el creixement de la població podria soscavar aquest èxit.

L'alta inflació dels aliments ha impulsat una inflació general, que alguns economistes prediuen que podria arribar al 10% a finals de l'any fiscal, al març, llançant una ombra sobre la recuperació de l'economia de la crisi financera mundial.

Singh ha projectat en el seu discurs un creixement del 7,5% per l'any fiscal en curs, en comparació amb el 6,7% de l'any anterior.

Lluitar contra la inflació dels aliments és una prioritat clau per al govern, encapçalat pel Congrés, el suport electoral del qual ve de l'Índia més pobre i més vulnerable als preus dels aliments.

"Estem tots molt preocupats per l'angoixa que el fort augment dels preus dels aliments ha causat a l'home comú", va dir Singh.

Paraules de Singh no van aconseguir convèncer, a Gujarat, al primer ministre Narendra Modi, membre de l'oposició nacionalista hindú Bharatiya Janata Party, que va acusar al govern de "desemparament" sobre els preus dels aliments.


Worst is over for food inflation: Indian PM

Indian Prime Minister Manmohan Singh, under attack over rising food prices, said Saturday the worst of the country's food price inflation was over and that there was no need for panic over supplies.

The weakest monsoon rains in nearly four decades affected harvests last year, sending food prices rocketing, with the cost of some staples doubling from a year earlier, causing major hardship for India's poor masses.

Singh's assurances came days after new figures showed food inflation accelerated for a second week to hit 17.56 percent from a year earlier after moderating for several weeks.

Inflation, which hit a decade high of nearly 20 percent in December driven by soaring prices of pulses, vegetables and sugar, has given a political boost to opposition parties, which have accused the government of incompetence.

"I am confident we will soon be able to stabilise food prices," Singh told a meeting of state chief ministers in New Delhi, noting the outlook for farm output was more optimistic than original estimates.

Post-monsoon rains had been good, boosting the chances of a better winter harvest, the Congress premier added.

"The worst is over as far as food inflation is concerned" and there are sufficient food stocks, Singh said.

At the same time, he called for a "complete overhaul" of India's "hopelessly outdated" public distribution system, which is meant to sell subsidised food to the poor but according to critics has left millions hungry.

Singh also said the government needed to boost farm productivity to meet growing demand from India's billion-plus population.

"It is well known that in many food crops, including pulses... large increases in yield per hectare are possible," he told the chief ministers.

The government announced plans to set up a committee of chief ministers to suggest steps to improve the public distribution system and bring down food inflation.

From being a net importer of food in the 1950s, India achieved food grain sufficiency in the 1970s thanks to the introduction of new agricultural techniques.

But Singh has warned population growth could undermine that success.

High food inflation has fuelled overall inflation, which some economists predict could hit 10 percent by the end of the fiscal year in March, casting a cloud over the economy's rebound from the global financial crisis.

Singh projected in his speech growth of 7.5 percent for the current fiscal year, compared with 6.7 percent the previous year.

Wrestling down food inflation is a key priority for the Congress-led government, whose electoral backing comes from India's teeming poor -- those most vulnerable to high food prices.

"We are all very concerned about the distress the sharp rise in food prices has caused the common man," Singh said.

Singh's words failed to convince Gujarat Chief Minister Narendra Modi, a member of the opposition Hindu nationalist Bharatiya Janata Party, who accused the government of "helplessness" over food prices.



Yanukóvich guanya per 48,23% a Timoixenko, 46,14%, amb el 95'04 escrutat

Segons les últimes dades del recompte electoral, el candidat prorus Víctor Yanukóvich ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials a Ucraïna, amb un 48,23%, enfront del 46,14% de Timoixenko, amb un 95'04 escrutat i un 70% de participació. Observadors de la CEI qualifiquen de legítimes les eleccions a Ucraïna en la segona volta, afirmant que van transcórrer en consonància amb la Constitució i altres normatives legals, segons la missió d'observadors de l'Assemblea Interparlamentària de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).
"La campanya electoral i la votació, malgrat algunes deficiències, van respondre als criteris de comicis lliures i autèntics celebrats per sufragi universal, igual i secret", van assenyalar els observadors en una declaració que s'ha fet pública avui dilluns.

Al mateix temps, han deixat constància de "l'intercanvi d'acusacions que han reflectit llargs anys de violent antagonisme polític" entre els candidats: el dirigent del Partit de les Regions, Víctor Yanukóvich, i l'actual primera ministra, Iúlia Timoixenko.



Observadores de la CEI califican de legítimas las elecciones en Ucrania
La segunda vuelta de las elecciones presidenciales en Ucrania transcurrió en consonancia con la Constitución y otras normativas legales, afirmó hoy una misión de observadores de la Asamblea Interparlamentaria de la Comunidad de Estados Independientes (CEI).

"La campaña electoral y la votación, a pesar de algunas deficiencias, respondieron a los criterios de comicios libres y auténticos celebrados por sufragio universal, igual y secreto", señalaron los observadores en una declaración que se hizo pública este lunes.

Al mismo tiempo, dejaron constancia del "intercambio de acusaciones que reflejó largos años de violento antagonismo político" entre los candidatos: el dirigente del Partido de las Regiones, Víctor Yanukóvich, y la actual primera ministra, Yulia Timoshenko.

Según los últimos datos del recuento electoral, Yanukóvich ganó la segunda vuelta con un 48,4%, frente al 45,99% de Timoshenko.



Cambodja reprèn a Google sobre el mapa de Tailàndia en disputa fronterera

Cambodja ha acusat al gegant d'internet Google de ser "professionals irresponsables" sobre el seu mapa d'un antic temple khmer, en el centre d'una disputa fronterera amb la veïna Tailàndia. Al mapa de Google "gairebé la meitat de llocs dels Temples Khmer (Preah Vihear) són a Tailàndia, i no és un mapa reconegut internacionalment", diu la carta escrita per un funcionari de Cambodja. "Nosaltres, per tant, demanem que retiri el ja difós mapa, no reconegut internacionalment, i reemplaçar-lo", va escriure Svay Sith. La denúncia va ser feta quan el primer ministre de Cambodja, Hun Sen, va fer el dissabte la seva primera visita al temple de Preah Vihear (a la foto), del segle XI.
Cambodja i Tailàndia han estat en desacord sobre la seva frontera durant dècades. Les tensions nacionalistes es van desbordar en violència, el juliol de 2008, quan la UNESCO va declarar el temple de Preah Vihear Patrimoni de la Humanitat.

Quatre soldats van morir en enfrontaments a la zona del temple el 2008 i tres més en un tiroteig a l'abril passat. Més petits incidents es segueixen denunciant entre les tropes de la zona.

La frontera no ha estat demarcada, en part perquè està plena de mines terrestres que es van deixar després de dècades de guerra a Cambodja. Les relacions entre els països veïns es va deteriorar encara més el novembre després quee Hun Sen va nomenar al deposat primer ministre tailandès Thaksin Shinawatra, qui viu a l'estranger per escapar d'una pena de presó per corrupció, com a assessor econòmic.

La Cort Internacional de Justícia va dictaminar el 1962 que el temple pertanyia a Cambodja, tot i que l'entrada principal es troba al peu d'una muntanya a Tailàndia. El límit exacte a través del terreny circumdant està en disputa.



Cambodia rebukes Google over disputed Thai border map

Cambodia has accused Internet giant Google of being "professionally irresponsible" over its map of a ancient temple at the centre of a border dispute with Thailand, a letter seen by AFP Saturday showed. The Google map "places almost half of the Khmer (Preah Vihear) temple in Thailand and is not an internationally recognised map", said the letter written by a Cambodian official.

The Google map "places almost half of the Khmer (Preah Vihear) temple in Thailand and is not an internationally recognised map", said the letter written by the secretary of state of the Cambodian Council of Ministers, Svay Sitha.

He described the map as "radically misleading".

"We, therefore, request that you withdraw the already disseminated, very wrong and not internationally recognised map and replace it", Svay Sitha wrote.

The complaint was made as Cambodia's Prime Minister Hun Sen was Saturday making his first visit to the 11th century Preah Vihear temple.

Cambodia and Thailand have been at loggerheads over their border for decades. Nationalist tensions spilled over into violence in July 2008, when the Preah Vihear temple was granted UNESCO World Heritage status.

Four soldiers were killed in clashes in the temple area in 2008 and three more in a gunbattle last April. Smaller flare-ups continue to be reported between troops in the area.

The border has never been fully demarcated, partly because it is littered with landmines left over from decades of war in Cambodia.

Relations between the neighbouring countries deteriorated further in November after Hun Sen appointed ousted Thai premier Thaksin Shinawatra, who lives abroad to escape a jail term for corruption, as an economic adviser.

The World Court ruled in 1962 that the temple belonged to Cambodia, although the main entrance lies at the foot of a mountain in Thailand. The exact boundary through the surrounding grounds remains in dispute.



Comunicat de la Cancelleria de la República Bolivariana de Veneçuela

"Les declaracions del Sr Shannon -embaxaidor dels EUA a Brasil- són inacceptables per injerencistas i irrespectuoses en la seva forma i en el seu contingut. No és funció d'un diplomàtic, i menys d'un diplomàtic acreditat en un país amic, pretendre donar consells a un govern sobirà. Aquesta declaració vol dir una nova i grollera intromissió del seu govern en els afers interns de la República Bolivariana de Veneçuela.
L'ambaixador Shannon hauria de dedicar-se a la seva missió de promoure les relacions entre els Estats Units i Brasil, i no a fer servir el territori brasiler per agredir o intervenir en els assumptes interns de la nostra pàtria.
L'ex secretari d'Estat Adjunt per a Amèrica Llatina i actual ambaixador dels Estats Units davant el Govern del Brasil està fent part i evidenciant la sincronització, de sectors del seu país i grups de poder tradicional del nostre país, en una campanya que pretén generar una situació d'inestabilitat amb els més tèrbols fins antidemocràtics.

D'altra banda, no pot pretendre donar lliçons de democràcia a un país que ha celebrat més de deu eleccions des de 1999 i que es disposa a una altra important cita electoral el setembre de 2010, on totes les forces polítiques concorreran amb totes les garanties. En els propers mesos, el poble veneçolà podrà avaluar totes les ofertes polítiques i expressar-se amb tota llibertat a les urnes. En la campanya electoral totes les opcions polítiques tindran l'oportunitat d'exposar lliurement, sense més limitacions que les establertes en les lleis, les seves idees i programes, com assenyala la Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela i garanteix el Govern Nacional.

La democràcia veneçolana està més viva que mai. El poble veneçolà farga seva destinació en el si del novíssim desenvolupament de la democràcia participativa que promou la inclusió i la justícia social. És aquest camí el qual pretenen retallar els interessos imperials i els seus lacais en els nostres països.


Comunicado de la Cancillería de la República Bolivariana de Venezuela

"Las declaraciones del Sr. Shannon son inaceptables por injerencistas e irrespetuosas en su forma y en su contenido. No es función de un diplomático, y menos de un diplomático acreditado en un país amigo, pretender dar consejos a un gobierno soberano. Esta declaración significa una nueva y grosera intromisión de su gobierno en los asuntos internos de la República Bolivariana de Venezuela.

El embajador Shannon debería dedicarse a su misión de promover las relaciones entre Estados Unidos y Brasil, y no a usar el territorio brasileño para agredir o intervenir en los asuntos internos de nuestra patria.

El ex secretario de Estado Adjunto para América Latina y actual embajador de los Estados Unidos ante el Gobierno de Brasil está haciendo parte y evidenciando la sincronización, de sectores de su país y grupos de poder tradicional de nuestro país, en una campaña que pretende generar una situación de inestabilidad con los más turbios fines antidemocráticos.

Por otra parte, no puede pretender dar lecciones de democracia a un país que ha celebrado más de diez elecciones desde 1999 y que se apresta a otra importante cita electoral en septiembre de 2010, donde todas las fuerzas políticas concurrirán, con todas las garantías. En los próximos meses el pueblo venezolano podrá evaluar todas las ofertas políticas y expresarse con toda libertad en las urnas. En la campaña electoral todas las opciones políticas tendrán la oportunidad de exponer libremente, sin más limitaciones que las establecidas en las leyes, sus ideas y programas, como señala la Constitución de la República Bolivariana de Venezuela y garantiza el Gobierno Nacional.

La democracia venezolana está más viva que nunca. El pueblo venezolano fragua su destino en el seno del novísimo desarrollo de la democracia participativa que promueve la inclusión y la justicia social. Es ese camino el que pretenden cercenar los intereses imperiales y sus lacayos en nuestros países.



Israel mantè retinguda il.legalment la cooperant catalana Ariadna Jové

El Tribunal Suprem israelià ha ordenat aquest dilluns la posada en llibertat de l'activista catalana Ariadna Jové Martí, detinguda diumenge en una batuda a la ciutat cisjordana de Ramallah. Jové Martí i l'altra activista arrestada, l'australiana Bridget Chappel, hauran de pagar a més cadascuna 3.000 shekels (590 euros) de fiança, segons han decretat els jutges en la vista celebrada aquest matí a la seu del Tribunal Suprem a Jerusalem. Tot i això, arrestada per no tenir el visat adequat, segons Israel, romandrà detinguda il.legalment fins que acabi el judici.
L'oficina del Fiscal de l'Estat ha admès, durant la vista que se celebra al Tribunal Suprem israelià, que la detenció de l'activista espanyola Ariadna Jové Martí i de la seva companya australiana Bridget Chappell, arrestades diumenge durant una incursió de l'Exèrcit israelià a la ciutat cisjordana de Ramallah, va ser "totalment inapropiada", segons va informar l'edició digital del diari 'Yediot Aharonoth'.

Segons la Fiscalia, les dues activistes -detingudes per estada il.legal a Israel- van ser traslladades, després de la detenció, a un territori de Cisjordània en el qual no té jurisdicció l'Exèrcit hebreu.

Israel tenia pensat deportar "en els pròxims dies" a l'activista, segons va informar la portaveu del Ministeri d'Interior, Sabin Hadad. Ariadna va assegurar que pretén "resistir" al que considera un "segrest il.legal", emmarcat en la "repressió de la resistència popular palestina". "Físicament estic molt cansada, però anímicament estic fort, amb ganes de lluitar contra la deportació", va afegir en conversa telefònica.

La activista Ariadna Jové Martí detinguda aquest diumenge, per l'Exèrcit israelià quan dormia en un habitatge de la ciutat cisjordana de Ramallah, sota control de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) forma part del Moviment Internacional de Solidaritat (ISM) i escriu articles per al portal d'informació alternativa Rebelión. Va ser arrestada de matinada, juntament amb una altra activista australiana, pel Exèrcit israelià.

Totes dues són conegudes per estar involucrades en revoltes il.legals i interferir amb l'activitat de les Forces de Defensa d'Israel
El portaveu va explicar que "una de les detingudes portava documentació falsa i l'altra tenia el visat expirat". "Les dues són conegudes per estar involucrades en revoltes il.legals i interferir amb l'activitat de les Forces de Defensa d'Israel (Tzahal)", va assenyalar el portaveu, que va afegir que l'Exèrcit les va treure del territori palestí de Cisjordània i les va lliurar al Ministeri d'Interior.

Neta Golan, del moviment ISM, va dir que la detenció de Jové i de Bridget Chappel, estudiant australiana a la Universitat de Birzeit (a Betlem), "suposa una violació dels Acords d'Oslo, que prohibeixen incursions de l'Exèrcit israelià a la zona A (sota control de l'ANP)".

Fonts del Consolat General d'Espanya a Jerusalem van dir que la legació diplomàtica "està en contacte amb l'Exèrcit, la Policia, el Ministeri d'Interior i el seu advocat perquè ens informin d'on és i de què se l'acusa". Van afegir que s'estan fent totes les gestions possibles per "prestar-li la protecció consular que requereixi".

Suposa una violació dels Acords d'Oslo, que prohibeixen incursions de l'Exèrcit israelià a la zona A (sota control de l'ANP).

"He pogut parlar amb elles fa unes hores i m'han dit que estaven amb la policia d'emigració i que els havien donat a triar entre dues possibilitats: abandonar el país en les pròximes sis hores o anar a la presó sis mesos", va assenyalar.

Per la seva banda, l'advocat Omer Shatz, va indicar que les activistes "no necessiten tenir en regla el seu visat israelià, ja que no estaven a Israel, sinó en territori palestí". Va assenyalar que presentarà una petició davant una cort de Jerusalem per exigir que se'ls informe sobre la situació de les detingudes i tractar d'impedir que siguin expulsades de l'Estat jueu.

Una altra activista de l'ISM va ser detinguda el passat mes de gener en circumstàncies similars i deportada al seu país, la República Checa, el mateix día.



El Tribunal Supremo israelí ordenó este lunes la puesta en libertad de la activista catalana Ariadna Jové Martí, detenida el domingo en una redada en la ciudad cisjordana de Ramala.

La joven tendrá que pagar 590 euros de fianza Sin embargo, la catalana, arrestada por no tener el visado adecuado, no podrá abandonar Israel hasta que acabe el juicio. Jové Martí y la otra activista arrestada, la australiana Bridgette Chappel, tendrán que pagar además cada una 3.000 shekels (590 euros) de fianza, según han decretado los jueces en la vista celebrada esta mañana en la sede del Tribunal Supremo en Jerusalén.

La oficina del Fiscal del Estado ha admitido, durante la vista que se celebra en el Tribunal Supremo israelí, que la detención de la activista española Ariadna Jové Martí y de su compañera australiana Bridgette Chappell, arrestadas el domingo durante una incursión del Ejército israelí en la ciudad cisjordana de Ramala, fue "totalmente inapropiada", según informó la edición digital del diario 'Yediot Aharonoth'.

Según la Fiscalía, las dos activistas -detenidas por estancia ilegal en Israel- fueron trasladadas, después de su detención, a un territorio de Cisjordania en el que no tiene jurisdicción el Ejército hebreo.

Israel tenía pensado deportar "en los próximos días" a la activista española Israel tenía pensado deportar "en los próximos días" a la activista española detenida en una redada en la ciudad cisjordana de Ramala, según informó la portavoz del Ministerio de Interior, Sabin Hadad.

La activista catalana aseguró que pretende "resistir" a lo que considera un "secuestro ilegal", enmarcado en la "represión de la resistencia popular palestina". "Físicamente estoy muy cansada, pero anímicamente estoy fuerte, con ganas de luchar contra la deportación", agregó en conversación telefónica.

La activista española Ariadna Jové Martí fue detenida este domingo en una redada del Ejército israelí cuando dormía en una vivienda de la ciudad cisjordana de Ramala, bajo control de la Autoridad Nacional Palestina (ANP).

La catalana, que forma parte del Movimiento Internacional de Solidaridad (ISM) y escribe artículos para el portal de información alternativa Rebelión, fue arrestada de madrugada junto con otra activista australiana, confirmó a Efe un portavoz del Ejército israelí.

Ambas son conocidas por estar involucradas en revueltas ilegales e interferir con la actividad de las Fuerzas de Defensa de Israel
El portavoz explicó que "una de las detenidas portaba documentación falsa y la otra tenía el visado expirado". "Ambas son conocidas por estar involucradas en revueltas ilegales e interferir con la actividad de las Fuerzas de Defensa de Israel (Tzahal)", señaló el portavoz, que añadió que el Ejército las sacó del territorio palestino de Cisjordania y las entregó al Ministerio de Interior.

Fuentes del Consulado General de España en Jerusalén dijeron que la legación diplomática "está en contacto con el Ejército, la Policía, el Ministerio de Interior y su abogado para que nos informen de donde está y de qué se le acusa". Añadieron que se están haciendo todas las gestiones posibles para "prestarle la protección consular que requiera".

Supone una violación de los Acuerdos de Oslo, que prohíben incursiones del Ejército israelí en la zona A (bajo control de la ANP)

Neta Golán, del movimiento ISM, dijo que la detención de Jové y de Bridgette Chappel, estudiante australiana en la Universidad de Birzeit (en Belén), "supone una violación de los Acuerdos de Oslo, que prohíben incursiones del Ejército israelí en la zona A (bajo control de la ANP)".

"He podido hablar con ellas hace unas horas y me han dicho que estaban con la policía de emigración y que les habían dado a elegir entre dos posibilidades: abandonar el país en las próximas seis horas o ir a la cárcel seis meses", señaló.

Por su parte, el abogado Omer Shatz, indicó que las activistas "no necesitan tener en regla su visado israelí, puesto que no estaban en Israel, sino en territorio palestino". Señaló que presentará una petición ante una corte de Jerusalén para exigir que se les informe sobre la situación de las detenidas y tratar de impedir que sean expulsadas del Estado judío.

Otra activista del ISM fue detenida el pasado mes de enero en circunstancias similares y deportada a su país, la

El Supremo de Israel ordena la puesta en libertad de la activista Ariadna Jové (08/02/10)

a activista española Ariadna Jové Martí fue detenida este domingo en una redada del Ejército israelí cuando dormía en una vivienda de la ciudad cisjordana de Ramala, bajo control de la Autoridad Nacional Palestina (ANP).

La catalana, que forma parte del Movimiento Internacional de Solidaridad (ISM) y escribe artículos para el portal de información alternativa Rebelión, fue arrestada de madrugada junto con otra activista australiana, confirmó a Efe un portavoz del Ejército israelí.

Ambas son conocidas por estar involucradas en revueltas ilegales e interferir con la actividad de las Fuerzas de Defensa de Israel
El portavoz explicó que "una de las detenidas portaba documentación falsa y la otra tenía el visado expirado". "Ambas son conocidas por estar involucradas en revueltas ilegales e interferir con la actividad de las Fuerzas de Defensa de Israel (Tzahal)", señaló el portavoz, que añadió que el Ejército las sacó del territorio palestino de Cisjordania y las entregó al Ministerio de Interior.

Fuentes del Consulado General de España en Jerusalén dijeron que la legación diplomática "está en contacto con el Ejército, la Policía, el Ministerio de Interior y su abogado para que nos informen de donde está y de qué se le acusa". Añadieron que se están haciendo todas las gestiones posibles para "prestarle la protección consular que requiera".

Supone una violación de los Acuerdos de Oslo, que prohíben incursiones del Ejército israelí en la zona A (bajo control de la ANP)

Neta Golán, del movimiento ISM, dijo que la detención de Jové y de Bridgette Chappel, estudiante australiana en la Universidad de Birzeit (en Belén), "supone una violación de los Acuerdos de Oslo, que prohíben incursiones del Ejército israelí en la zona A (bajo control de la ANP)".

"He podido hablar con ellas hace unas horas y me han dicho que estaban con la policía de emigración y que les habían dado a elegir entre dos posibilidades: abandonar el país en las próximas seis horas o ir a la cárcel seis meses", señaló.

Por su parte, el abogado Omer Shatz, indicó que las activistas "no necesitan tener en regla su visado israelí, puesto que no estaban en Israel, sino en territorio palestino". Señaló que presentará una petición ante una corte de Jerusalén para exigir que se les informe sobre la situación de las detenidas y tratar de impedir que sean expulsadas del Estado judío.

Otra activista del ISM fue detenida el pasado mes de enero en circunstancias similares y deportada a su país, la República Checa, el mismo día.