dijous, 9 de febrer de 2012

Exclusiva: Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

Ara, la poderosa Agbar, de Criteria-La Caixa i la multinacional GDF Suez, de capital estatal francès i privat, pressionen a través del PP català perquè es retiri una taxa que gravi els seus privilegis sobre un bé comú públic i fonamental del qual es va apropiar il·legal i fraudulentament. "AGBAR, com la resta d'empreses del sector privat, busca el lucre per sobre de garantir un dret humà, repartint-se 90 milions d'€ de dividends entre els seus accionistes el 2010". Foto: Ángel Simón, president i primer executiu d'Agbar.

Les organitzacions van presentar la següent queixa al Consell General del Poder Judicial que encara s'ha de pronunciar:

Organitzacions i societat civil reclamen un Consell General del Poder Judicial independent en temes d'aigua:

19 de gener. El 21 de desembre de 2011 es publicava a la premsa estatal la creació d'un Fòrum de debat sobre Dret d'Aigües per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fundació AGBAR.

Es considera important aclarir quines funcions i objectius tenen els actors que han signat l'acord. D'una banda, el CGPJ es defineix legalment com "un òrgan constitucional, col·legiat, autònom, integrat per jutges i altres juristes, que exerceix funcions de govern del poder judicial amb la finalitat de garantir la independència dels jutges en l'exercici de la funció judicial davant de tots.

D'altra banda, la Fundació AGBAR depèn de l'empresa privada Societat General d'Aigües de Barcelona -SGAB (Grup AGBAR), filial de la transnacional francesa SUEZ- i té entre els seus objectius "funcionar com a nexe entre el Grup AGBAR i la societat" i "gestionar la memòria històrica i el saber fer experiència de les empreses AGBAR al llarg de la seva història".

Cal recordar la sentència emesa el 5 d'octubre del 2010 del jutjat del contenciós administratiu número 12 de Barcelona, ​​on el jutge conclou en "l'absència de contracte de concessió del servei i la situació il·legítima en què es troba la Societat General d'Aigües", i que "el preu que la Societat General d'Aigua de Barcelona cobra en contraprestació del servei que proporciona als ciutadans de Barcelona és il·legal". Sentència ja recorreguda per Aigües de Barcelona.

La societat civil i les organitzacions signants volem denunciar que:

- L'acord que ha dut a terme el CGPJ amb la Fundació AGBAR, l'empresa privada Aigües de Barcelona, ​​vulnera el principi d'independència del CGPJ.

- Aigües de Barcelona -Grup AGBAR- té un procés judicial obert per la inexistència del contracte de concessió a la ciutat de Barcelona i l'il·legalitat de la seva tarifa, fent inacceptable que en aquest moment s'impulsi aquest debat que, com a mínim, menyscaba la reputació d'una institució com el CGPJ i la seva independència.

- La Fundació AGBAR té un conflicte d'interessos per coordinar un procés de debat al voltant del Dret a l'Aigua pels seus interessos comercials en el sector, ja que busca ampliar el seu negoci en la gestió de l'aigua. En especial en el Dret Humà a l'Aigua i al Sanejament, en el qual AGBAR, com la resta d'empreses del sector privat, busca el lucre per sobre de garantir un dret humà, repartint-se 90 milions d'€ de dividends entre els seus accionistes el 2010.

- Considerem un greu error pensar que el sector privat pot implementar els Drets Humans. El sector privat té com a funció i objectiu obtenir beneficis a partir d'activitats comercials, però l'aigua i sanejament estan en la categoria de Drets Humans tal com ho va reconèixer per unanimitat la Assemblea General de les Nacions Unides el 28 de juliol de 2010. Els serveis bàsics d'Aigua i Sanejament han de ser gestionats públicament amb participació i control social.

Les organitzacions signants, reclamem un CGPJ independent, que impulsi un debat en matèria de Dret d'Aigües i els seus serveis bàsics associats des de la societat civil, fora dels interessos mercantils, que doni suport al caràcter públic de l'aigua i la seva gestió. Animem així als professionals del sector a posicionar-se davant d'aquests fets.

Per a més informació:
telf. 696643489 - Aigua és Vida
telf. 639280984 - Plataforma contra la Privatització del Canal Isabel II

Per adhesió d'entitat
Escriure a: aiguaesvida@gmail.com

Organitzacions signants:
Acció en Xarxa, Associació de Veïns de Carabanchel Alto, Associació de Veïns La Unió d'Acció en Xarxa, Associació de Veïns de Carabanchel Alto, Associació de Veïns La Unió de Vallecas, Ateneu Rocaus, Attac Madrid, Attac ACORDEM, Casal Independentista Ocell Negre, Campanya per la Gestió 100% pública de l'aigua, CATAC, Comissions Obreres de Madrid, Comissions Obreres de Catalunya, Comitè d'empresa del CYII, Comitè d'empresa Agència Catalana de l'Aigua, Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, Confederació General del Treball de Catalunya, Ecologistes en Acció, Equo, Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, ​​Federació d'Associacions de Veïns de Leganés, Federació espanyola d'Enginyeria Sense Fronteres, Federació Regional d'Associacions de Veïns de Madrid, Fundació Nova Cultura de l'Aigua , Gent del Ter, Grup de Defensa del Ter, Iniciativa Serveis 100% públics, Intersindical Alternativa de Catalunya - IAC, Esquerra Anticapitalista, Esquerra Unida - CM, Martorell Viu, Plataforma contra la Privatització del Canal Isabel II, Plataforma en Defensa de l'Ebre, Plataforma d'Oposició al Transvasaments, Plataforma Prou ​​Sal, Parc Si en Chamberí, Research & Degrowth, Unió General de Treballadors, Xarxa de Consum Solidari, Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua.

El PP intenta bloquejar el tribut de l'aigua a les companyies


El PP català ha presentat a la Llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat una esmena per anul·lar la reforma legal que instauraria un nou tribut de l'aigua per a les companyies de subministrament. El diputat Enric Millo (PP) ha expressat el seu "profund desacord" amb aquesta proposta, i ha presentat una esmena de supressió total de l'articulat. El vot del PP és clau perquè aquesta proposta tiri endavant. El Govern busca "per tots els mitjans" obtenir nous recursos per pal·liar el dèficit de l'Agència de l'Aigua de 1.300 milons d'euros. Foto: Torre AGBAR: Criteria-Caixa i GDF Suez, els senyors de l'aigua a Catalunya: l'història d'un monopoli.

AGBAR: Criteria.Caixa i GDF Suez, els senyors de l'aigua


El 1975, es va constituir el Grup Agbar cobrint sectors econòmics tan diversos com l'abastament d'aigua potable, el sanejament o la construcció. Posteriorment es van expandir les seves activitats als camps d'assistència sanitària, inspecció tècnica de vehicles i recaptació de tributs.

El 2007, el grup va vendre Applus+, companyia espanyola d'inspecció i certificació amb operacions a Espanya i altres països europeus i americans, al grup de capital risc Carlyle de David Rubinstein (75%) i a un grup d'empresaris i caixes catalanes liderades per Caixa Catalunya governada llavors per Narcís Serra (25%).

Després d'una OPA conjunta el 2008, el grup francès Suez va passar a controlar el 56% d'Agbar i Criteria, el grup d'inversions de La Caixa, el 44% restant.

«Criteria es fa amb el 44,1% d'Agbar després de l'opa conjunta amb GDF Suez».


2008.01.18: Criteria, el holding d'empreses participades de La Caixa, s'ha fet amb el 44,1% de la companyia de serveis Agbar després de l'opa conjunta llançada amb el grup francès Suez, segons ha comunicat Criteria en una nota. Després d'aquesta opa conjunta, Suez és el primer accionista d'Agbar, amb el 56% de la societat, i Criteria el segon, amb el 44% del capital.

En aquesta nota de premsa s'afirma que "l'oferta pública d'adquisició formulada conjuntament per Criteria CaixaCorp, Hisusa, SuezEnvironnement i Suez Environnement Espanya (totes les Societats Oferents), sobre les accions no controlades d'Agbar, ha conclòs amb èxit" L'opa ha estat acceptada per un total de 50,2 milions d'accions, representatives del 33,55% del capital social d'Agbar, el que suposa el 77,06% del total d'accions a les que es va estendre efectivament l'oferta".

"Després de la liquidació de l'oferta, prevista pel proper dia 23 de gener, Criteria i Suez controlaran de forma conjunta el 90% del capital d'Agbar. Després de més de 15 anys d'associació, l'èxit de l'oferta permetrà als grups encapçalats per La Caixa i Suez consolidar el projecte empresarial d'Agbar, gestionant la companyia de forma conjunta i concertada, d'acord amb els criteris definits en l'actual pacte d'accionistes".

"La presa de control d'Agbar possibilitarà a Criteria CaixaCorp reforçar el seu model de gestió activa, basada en la participació en els seus òrgans de govern i influir de manera destacada en la presa de decisions, en el desenvolupament dels seus negocis i en l'articulació d'operacions corporatives, tot això amb l'objectiu final de generar un valor significatiu per als accionistes", assegura Criteria. Suez i Criteria reafirmen la seva intenció de mantenir Agbar com societat cotitzada, amb un capital flotant d'entorn del 30%, en un termini de dos anys (2010).

21 de maig de 2010: "Jordi Mercader, actual president d'Aigües de Barcelona (AGBAR) i vicepresident de La Caixa, presidirà Adeslas i, encara que no com executiu, lloc per al qual està destinat Tomàs Muniesa, tot el grup SegurCaixa, que aspira a ser el primer grup assegurador d'Espanya".

"Finalitza l'OPA d'exclusió d'AGBAR. Els francesos de Suez es queden amb el 75% i La Caixa amb entre el 15 i el 25%, posem el 20%. A partir d'aquí, el primer executiu d'AGBAR, Àngel Simón, es convertirà en president. Adeslas se segrega i s'unirà a SegurCaixa, amb Tomàs Muniesa com a primer executiu i Mercader com a president".

"Tothom sap de la proclivitat socialista de Mercader que va ser president de l'INI amb Felipe González, però a Catalunya els agrada aquest tipus de pactes trans-ideològics".

GDF SUEZ

GDF SUEZ és una companyia multinacional d'origen francès, dedicada a la provisió de serveis d'aigua corrent, electricitat i gas en diversos països del món. Fundada el 1997, com a resultat de la fusió de Lyonnaise des Eaux i la Compagnie universelle du canal maritime de Suez, rep el nom de la participació d'aquesta última en la construcció del canal de Suez al segle XIX. Avui obté beneficis de l'ordre dels 55.200 milions de dòlars a l'any (2004), i dóna feina a més de 160.000 persones.

Va ser de les propietàries de 'Aguas Argentinas', l'empresa resultant de la privatització d'Obres Sanitàries de la Nació, com concessionària dels serveis d'aigua corrent, i ha estat acusada repetides vegades d'incomplir els contractes, que li van donar la concessió unitària més gran del món. S'estima que les inversions que ha realitzat en infraestructures no arriben a la meitat de l'import estipulat en el Pla de Millores i Expansió, i que el 88% dels residus de sanejament de Buenos Aires no rebien tractament adequat a causa d'això. El 2006, l'empresa va ser renacionalitzada.

Entre altres empreses, el grup SUEZ és propietari de l'empresa DEGREMONT, especialista en el tractament d'aigua (dessalació, depuració i potabilització), i del 56% de l'empresa multinacional Aigües de Barcelona (AGBAR).

CCOO denuncia "l'augment alarmant dels morts en accidents laborals a Catalunya"

Des de CCOO de Catalunya considerem que les dades de sinistralitat de l’any 2011 són dramàticament preocupants. No pot ser d’altra forma quan la xifra de 78 persones mortes a causa del treball, és a dir 14 més que durant l’any 2010, significa un augment del 21,88% respecte a l’any anterior. Igualment si parlem d’índexs d’incidència en el cas dels mortals l’increment és del 23,50%. Foto: Al País Valencià els treballadors morts van ser 59 el 2010.

Encara és més preocupant si ens fixem en sectors en clar descens d’activitat com és la construcció i que per tant, lògicament, haurien de tenir un descens dels accidents. En lloc d’això tenen un augment del 14,29% del número d’accidents mortals i un 34,49% del corresponent índex d’incidència. Tot i així també cal recordar que en sectors com Serveis i Indústria, on malgrat la tendència a l’ocupació no minva tan contundentment però si augmenta l’ocupació temporal, els accidents de treball mortals també pugen de manera alarmant, un 22,58% en el cas de Serveis i un 11,76% en el cas d’Indústria.

Aquestes dades demostren el que des de CCOO venim dient respecte a l’incompliment per part de les empreses de les seves obligacions envers a la salut i la vida de la població treballadora. Diverses dades ha tenir en compte en aquest sentit són:

Fins i tot ASPA - Federació de Serveis de Prevenció Aliens, han fet palès la morositat dins del sector dels serveis de prevenció, és a dir: els empresaris, en no pagar els serveis tècnics de prevenció, tampoc reben l’assessorament de qualitat pertinent per poder desenvolupar la prevenció a les seves empreses.


L'últim informe elaborat per la Inspecció de Treball al 2010, a instàncies de la mateixa Generalitat, on es constatava que tant els plans de prevenció, les avaluacions de risc així com la formació dels treballadors que es desenvolupen a les empreses, són catalogades com a genèriques, incompletes i escasses, fins i tot que el compliment de la Llei és purament formalista.

Les pràctiques empresarials fraudulentes que amb la connivència de les mútues d’accidents de treball estan provocant l’ocultació i subdeclaració dels accidents mitjançant el no reconeixement com a tals accidents de treball o coaccionant als treballadors i treballadores perquè no agafin la baixa. És paradigmàtic en aquest sentit la tendència a l’augment d’un 0,58% dels accidents de treball sense baixa. Naturalment aquestes tipus de pràctiques es poden utilitzar en aquells accidents que no són mortals.

També cal afegir la inoperància junt amb la permissivitat per part de l’Autoritat Laboral en la seva labor d’inspecció i sanció a les empreses incomplidores, fins a tal punt que, en lloc d’atendre els propis informes per ella instats, com el que hem mencionat anteriorment, han dut a terme politiques de reducció de recursos humans i econòmics de l’ Inspecció de Treball i més concretament dels tècnics habilitats creats en el seu dia per combatre la sinistralitat. Malgrat tot celebrem que la Generalitat de Catalunya faci l’intent de rectificació i destini majors recursos a la vigilància i el control de les empreses.

Per tant des de CCOO de Catalunya exigim:

Que la Generalitat de Catalunya desenvolupi el seguiment i l’aplicació de l’Estratègia catalana de seguretat i salut, en especial pel que fa a les campanyes per combatre l’accidentalitat i el subregistre.

Que es concreti la posada en marxa de la figura de l’agent de prevenció territorial previst en l’Estratègia de seguretat i salut espanyola i en la catalana.

Que la Inspecció de Treball coordini els recursos humans i assigni els recursos econòmics necessaris per dur a terme campanyes de lluita contra la sinistralitat

Que la Generalitat de Catalunya augmenti la seva capacitat sancionadora a les empreses fraudulentes de forma contundent.

El PP continua indultant a empresaris com el PSOE

El Boletín Oficial del Estado (BOE) va publicar dimecres l’indult per Aniceto Martín Misol i Nicolás Bautista Valero de Bernabé, exdirectius d’Azucarera Ebro, que van ser condemnats el 2005, juntament amb 11 directius més de l’empresa, per haver defraudat 27 milions d’euros a l'Unió Europea. Se’ls va trobar culpables de delictes contra hisenda de la Comunitat Europea i falsetat en document públic i mercantil, ja que havien amagat la sobreproducció de sucre entre els anys 1996 i 1999.

L’Audiència Nacional va imposar als 13 directius penes d’entre un any i nou mesos i nou anys i nou mesos de presó i multes que sumaven els 27 milions d’euros defraudats. El Tribunal Suprem va rebaixar-los les penes de presó el 2010, però va mantenir-los les multes milionàries.

Ara, tal com recull el BOE, les condemnes d’Aniceto Martín Misol i Nicolás Bautista Valero de Bernabé han quedat reduïdes a dos anys de presó per cap, quan eren de sis, i la multa, que era de 5,8 milions d’euros, ha quedat en 79.000 euros per cada un.

Indultats també pel PSOE

No són, però, els dos primers directius d’Azucarera Ebro, actualment Ebro Foods, indultats. A pocs dies abans de les eleccions del 20-N, el BOE va publicar mesures de gràcia pels dos principals directius, Guillermo D'Aubarede Paya, exdirector tècnic, y Fernando Pérez López, exdirector comercial, que van veure les seves condemnes reduïdes a dos anys per cap i a 79.000 euros de multa, les mateixes condicions que els indultats pel PP, però aquests tenien multes de 8,8 milions d’euros per cada un.

Tampoc cal oblidar l’indult socialista a Alfredo Sáenz, conseller delegat del Banco Santander, condemnat el 2009 a sis mesos de detenció i inhabilitació per fer de banquer per delictes d’acusació falsa i denúncia falsa quan era president de Banesto l’any 1994. El Tribunal Suprem havia rebaixat a la meitat la condemna el 2010 i també havia emès un informe desfavorable a l’indult, però tot i així Sáez va ser eximit i no va haver d’abandonar mai el seu càrrec al Santander.

"La Razón" que inhabilita el jutge Garzón i Zapatero 'Consejero de Estado'

La condemna d'11 anys d'inhabilitació al jutge Baltasar Garzón, per prevaricació en investigar el cas Gürtel, considera que aquest va restringir arbitrarimente el dret de defensa dels imputats. Aquestes són les claus d'una sentència redactada en termes molt durs contra el jutge, que quedarà ara apartat de la carrera judicial. Per a més esperpent, avui l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero ha ingressat en el Consell d'Estat com a membre vitalici amb la promesa de posar "la seva experiència" al servei del Govern...

1. El dret a la defensa va quedar restringit sense justificació.

El tribunal sosté que no hi ha un procés just si s'elimina el dret de defensa i, per tant, qualsevol restricció d'aquest dret ha d'estar "especialment" justificada. En aquest cas, argumenta, que no van existir "dades de cap classe que indiquessin que els lletrats esmentats en els fets provats estaven aprofitant l'exercici de la defensa per cometre nous delictes".

2. Els jutges també estan sotmesos a la llei.

La sentència afirma que es vulnera l'estat de dret "quan el jutge, amb el pretext d'aplicació de la llei, actua només la seva pròpia subjectivitat" (sic). En aquest cas, continua la decisió judicial, que l'ordenament jurídic hagi previst la figura de la prevaricació judicial no és un atac a la independència del jutge, sinó "una exigència democràtica imposada per la necessitat de reprovar penalment" qualsevol conducta que "sota el pretext de l'aplicació de la llei, resulta frontalment vulneradora de l'Estat de Dret ".

El tribunal considera que el jutge no va incórrer en una "interpretació errònia de la llei", sinó que va ser "un acte arbitrari"

3. L'autor ha de tenir consciència del caràcter injust de la resolució que dicta.

"La resolució no es reputa injusta perquè el jutge la consideri així", afirma la sentència. "El que importa (...) és el que s'ha acordat no és defensable en Dret, ni podria arribar a això per algun dels mètodes d'interpretació de les normes admesos en dret".

4. La confidencialitat de les relacions entre l'imputat i el seu defensor és un element essencial.

El tribunal cita la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i del Tribunal Europeu de Drets Humans per recolzar la tesi que una de les exigències fonamentals d'un procés és el dret de l'acusat a comunicar-se amb el seu advocat sense ser escoltat per tercers.

5. Els límits al dret a la confidencialitat de les comunicacions dels presos estan regulats per la Llei Penitenciària.

El tribunal recorda que només poden aplicar aquests límits als casos de terrorisme i prèvia ordre del jutge competent. En altres casos, adverteix, seria imprescindible una reforma legal. I en aquest cas no es donaven cap d'aquestes circumstàncies.

6. No va ser un error d'interpretació, sinó un acte arbitrari.

La sentència constata que el jutge no tenia al seu favor "cap dels mètodes d'interpretació del dret usualment admesos" que li hagués permès restringir el dret de defensa. Per tant, considera que no va incórrer en una "interpretació errònia de la llei", sinó que va ser "un acte arbitrari". I conclou: "La injustícia consistir en acollir una interpretació de la llei segons la qual podia intervenir les comunicacions entre l'imputat pres i el seu lletrat defensor basant-se només en l'existència d'indicis respecte a l'activitat criminal del primer, sense considerar necessari que els indicis afectessin els lletrats ".

En concret, el tribunal subratlla que Garzón va ordenar l'escolta i enregistrament de les converses en els locutoris de la presó "sense disposar de cap dada que pogués indicar mínimament, en una valoració raonable, que la condició de lletrat i l'exercici de la defensa es estaven utilitzant com a coartada per facilitar la comissió de nous delictes ".

I això, argumenta, suposa una resolució injusta "que arbitràriament restringeix substancialment el dret de defensa dels imputats a la presó, sense cap raó que pugui resultar mínimament acceptable".

El tribunal destaca que, en fer-ho, Garzón es va apartar de les doctrines del Tribunal Constituncional i del Suprem "sense que la seva opció interpretativa vingués acompanyada d'un mínim raonament explicatiu de les raons que la sustentaven", el que va causar "un dany totalment injustificat i difícilment reparable en els drets dels imputats i, en la seva mesura, en els drets dels lletrats afectats ".

7. El procés penal espanyol es va situar al nivell dels règims totalitaris.

L'actuació del magistrat, segons el tribunal, va col · locar a tot el procés penal espanyol "al nivell de sistemes polítics i processals característics de temps ja superats" en admetre pràctiques "que a dia d'avui" només es troben en règims totalitaris en què tot es considera vàlid per obtenir la informació que interessa, o se suposa que interessa a l'Estat "prescindint de les mínimes garanties per als ciutadans.

Els nazicatòlics signen el pacte Catalunya-Madrid: A partir de maig, un euro per recepta mèdica

Catalunya començarà a cobrar al maig l'il.legal i immoral taxa d'un euro per cada recepta mèdica segons han pactat avui CiU i PP en el que l'oposició ha qualificat com "la fí de la geometria variable". Els acords entre CiU i PP per aprovar els Presupuestros i la llei de mesures fiscals i financeres estan modificant molts aspectes dels comptes de CiU i el PP preveu introduir més modificacions al seu gust fins al darrer moment.

Els canvis en el cobrament de la taxa farmacèutica se sumen a la important demora imposada pel PP en el cobrament de la taxa turística, que no podrà començar a cobrar fins al novembre. El retard en el cobrament d'aquesta taxa obligarà a modificar la previsió d'ingressos del Govern per aquest concepte, que inicialment era de 100 milions el 2012.

El PP català també ha aconseguit que els nazionalistes incloguin una nova partida en els Pressupostos de la Generalitat per al 2012 destinada a les víctimes del terrorisme dotada amb 50.000 euros, i una altra de 191.969 per al Fons de Cooperació Local, per repartir-la entre els seus ajuntaments.

Com a contrapartida al suport del PP a Catalunya i de CiU a Madrid, els franquistes han aconseguit aprimar una sèrie de partides que CiU portava en els comptes, com una reducció de 43.500 euros en l'aportació al Memorial Democràtic, i una altra de 14.000 euros en la dedicada a l'Institut Català Internacional per la Pau. El PP ha aconseguit que els nacionalistes accedeixin a incorporar aquests canvis en la Llei de Pressupostos, esmenes que es voten aquest matí en Comissió al Parlament, juntament amb les de la Llei d'Acompanyament.

Altres partides que el PPC ha aconseguit aprimar en els comptes de 2012 són les dedicades a publicacions (35.100 euros menys pels mitjans que no siguin d'ells), la consagrada a treballs tècnics (72.729) i la d'atencions protocol·làries (10.000 euros), que ningú ha aclarit en què consisteixen.

Més enllà de l'acord pressupostari, que està tancat a l'espera dels últims serrells, el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, ha reclamat en roda de premsa un acord que transcendeixi els comptes, que "vagi més enllà" i suposi un compromís entre els dos partits al llarg de 2012.

El 86% de les empreses de l'Ibex 35 operen en paradisos fiscals

Les empreses que cotitzen a l'Ibex-35 espanyol van augmentar un 4% els seus negocis en paradisos fiscals durant 2010, sense facilitar cap informació detallada sobre les activitats que desenvolupen en aquests països. L'informe, presentat avui per l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa, calcula que es tracta del 86% de les companyies de l'índex borsari espanyol: "Sense harmonització fiscal a nivell europeu, és difícil que canviï la tendència", ha denunciat Carlos Cordero, director de l'estudi.

L'informe no ofereix estimacions de la quantitat de diners eludida: "No hem avançat prou en matèria de transparència", ha apuntat Orencio Vázquez, tot i que estudis d'Hisenda i d'altres fundacions la xifren anualment entre 85.000 i 107.000 milions d'euros. El debat social, però, ha cobrat més rellevància respecte a fa vuit anys, quan es va començar a elaborar aquest estudi.

"Que un actor no pagui significa que seran els altres que hauran d'assumir els costos", explica Cordero. "No n'hi ha prou que les empreses diguin que tenen principis. El consumidor té dret a més transparència per establir-hi una relació d'acord amb els seus principis".

L'àrea de drets humans és la que compta amb menys informació

Cap de les empreses analitzades, d'acord amb l'informe, presenta de manera desglossada els impostos que paga i les subvencions que rep en cada un dels països on operen. El 2010, el 85% de les companyies van declarar comptar amb clàusules de blindatge per als seus executius, un percentatge en alça davant l'any anterior. Tampoc es proporcionen dades sobre el percentatge d'afiliats a sindicats i empleats coberts per convenis.

Forat negre digital

El comerç electrònic està facilitant l'evasió d'impostos. El buit en la regulació del negoci en línia permet a les empreses que estableixin la seu de les societats encarregades de la facturació en paradisos fiscals. "Aquestes pràctiques, a més de poc responsables cap al desenvolupament local, poden portar a situacions de competència deslleial enfront de productes similars en no veure repercutit l'impost sobre el preu final que paga el consumidor", subratlla l'informe.

Nuet insta el Govern a "emprendre de forma urgent la reforma integral del Servei Exterior"

Izquierda Unida, a través del seu diputat per Barcelona d'EUiA i portaveu a la Comissió d'Exteriors, Joan Josep Nuet, ha registrat una iniciativa parlamentària per la qual insta el Govern a "emprendre de forma urgent la reforma integral del Servei Exterior a través d'una Llei d'acció i Servei Exterior de l'Estat". Nuet part del fet que el Servei Exterior de l'Administració General de l'Estat "porta dècades sotmès a una situació de desregulació interessada per part de l'Administració. A més, on existia una regulació unilateral per imperatiu legal, com era el cas dels funcionaris, la negociació col·lectiva específica ha estat pràcticament inexistent tot i l'insistència dels sindicats amb presència a l'exterior".

Per al diputat d'IU, el Servei Exterior es troba "en una situació d'absolut impasse que impedeix avançar en la consolidació dels drets adquirits i en el procés d'articulació d'unes relacions laborals en què els drets i deures dels seus treballadors s'ajustin als principis fonamentals d'un Estat social, democràtic, de dret i modern".

Per això, la proposició reclama també a l'Executiu del PP que reprengui "negociacions reals i efectives amb les centrals sindicals per aconseguir un marc jurídic que reguli, de manera col·lectiva i convinguda, les condicions de treball dels empleats públics destinats al Servei Exterior de l'Administració General de l'Estat, en el marc de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i el seu desenvolupament, atenent les necessitats específiques del col·lectiu".

Joan Josep Nuet destaca, entre aquestes necessitats principals, "que es posi en marxa la Comissió Tècnica de l'Acord signat amb el Govern fa vuit mesos per aconseguir les relacions de llocs de treball del personal laboral, que es convoquin de forma immediata les eleccions sindicals del personal laboral a l'exterior o que es reguli un procediment per a l'aplicació del règim sancionador i acabar amb les múltiples arbitrarietats dels gestors".

Spanair: "Volem que la Generalitat expliqui el pacte que ha fet amb Foment i Iberia"

Uns 500 treballadors de Spanair i Newco, empresa que realitzava els serveis de rampa a Spanair, s'han concentrat aquest dijous davant la Generaltiat per demanar explicacions al Govern sobre "per què va deixar caure" a l'aerolínia. Sota xiulets i consignes com "Generalitat, assumeix l'Spanair de tots" -en referència al lema de la companyia aèria- i "No al tancament, volem volar amb Spanair", els treballadors han reivindicat una vegada més que el Govern català s'impliqui en les indemnitzacions i les recol·locacions dels més de 4.000 empleats directes i indirectes que l'aerolínia ha deixat al carrer. El president del comitè d'empresa de Spanair, Ricardo Oso, ha sostingut que "la Generalitat ha deixat caure a Spanair a canvi d'alguna cosa" i ha apuntat a un pacte.

"Volem que la Generalitat expliqui el pacte que ha fet amb el Ministeri de Foment i Iberia", ha assenyalat, i ha lamentat que la fallida de Spanair suposi l'inexistència de competència i l'instauració del monopoli.

Ha indicat que encara hi ha interessats en reflotar l'aerolínia, com la companyia Avia Services, que realitzava els serveis de neteja a Spanair i que s'ha vist obligada a acomiadar 300 treballadors, ja que és un dels creditors de l'aerolínia. De moment, el comitè d'empresa de Spanair no ha aconseguit de la Generalitat més que un compromís de la creació d'una comissió de seguiment de les recol·locacions, de manera que Ós no ha descartat interposar una demanda a la Generalitat si no mostra més implicació.

Papademos ho aprova tot, menys la rebaixa de les pensions

Les negociacions a Grècia entre els partits (Pasok, ND i l'ultradreta que recolzen Papademos) va concloure sense que s'aprovés tot el programa d'estalvi de la troica: no recolzen la retallada de pensions. La troica els dóna ara 15 dies de termini per trobar una solució: "Espero que la trobada de l'eurogrup es celebri i aprovi el nou programa. D'això depèn la supervivència econòmica del nostre país", ha dit el ministre grec de Finances, Evangelos Venizelos. Els sindicats grecs convoquen dos dies més de vaga general

Els ministres de Finances de la zona euro es reuneixen aquesta tarda (local) a Brussel·les, per abordar el tema del deute grec.

Si el govern grec no aprova la retallada de les pensions, s'haurà de suprimir aquesta quantitat d'altres partides. D'una manera o d'una altra, les protestes de la població seguiran.

Segons fonts del Ministeri de Finances, la "troica", (composta pel Fons Monetari Internacional (FMI), la Unió Europea i el Banc Central Europeu (BCE)), ha donat a Grècia 15 dies de termini per trobar una alternativa a la retallada de les pensions, estimat en uns 300 milions d'euros (398 milions de dòlars).

Acord en tots els temes, menys un

A la tarda nit de dimecres, els representants dels principals partits polítics grecs que integren el govern van debatre durant més de set hores el nou programa d'estalvi proposat per la troica.

"Els presidents dels partits es van posar d'acord en tots els temes menys en un. Això ha de ser conversat amb la troica", es va indicar en el comunicat emès per l'oficina del primer ministre Lucas Papademos.

Minuts després que concloguessin aquestes negociacions, a la seu del primer ministre van arribar els representants dels creditors, segons es va poder veure en imatges mostrades per la televisió. Els representis dels principals partits polítics han impedit al tecnòcrata Papademos que conclogui les negociacions amb la troika.

Quinze dies de termini

La Unió Europea i el Fons Monetari Internacional van donar a Grècia 15 dies de termini per trobar una alternativa a la retallada de les pensions, estimat en uns 300 milions d'euros (398 milions de dòlars), informen avui mitjans locals.

Si el govern grec no aprova la retallada de les pensions, s'haurà de suprimir aquesta quantitat d'altres partides.

El ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, es reuneix amb els seus homòlegs de l'eurozona aquest dijous a Brussel·les, amb l'esperança que s'aprovi el rescat per a Grècia.

Els sindicats grecs convoquen dos dies de vaga general

Els treballadors es mobilitzaran demà i dissabte contra les noves retallades que la troica obliga a aplicar el Govern

Els sindicats majoritaris grecs han convocat aquest dijous una vaga general de 48 hores que tindrà lloc el divendres i el dissabte en resposta als durs ajustaments pactats pel Govern amb la troica (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea) a canvi dels 130.000 milions d'euros del segon paquet de rescat.

EUA 'exporta' el terror de Guantánamo

L'administració dels Estats Units ha escollit una manera controvertida de desfer-se de la 'incomoditat' dels presos de Guantánamo: els està traslladant a altres països com Afganistan, Aràbia Saudita, Pakistan, Iemen, Espanya i Dinamarca. No obstant això, no pot garantir que els detinguts de Guantánamo no vagin a tornar a la seva "activitat terrorista" en ser alliberats d'aquesta presó i transferits a altres països, afirma un informe recent del Congrés nord-americà.

L'informe del Congrés

Quan es va inaugurar poc després dels atemptats de l'11-S, la presó tenia 779 presos, 600 dels quals van ser traslladats a altres centres de detenció. Un 27% "va estar o està involucrat en activitats terroristes" o està "sota sospita", però sense aportar cap prova ni dret a defensa legal.

El Congrés va recomanar a l'administració d'Obama estudiar detingudament la reincidència entre els alliberats i presentar una anàlisi de si els països on els van enviar o enviaran són capaços de rebre'ls. Ara la qüestió és particularment aguda en vistes d'un futur trasllat de cinc talibans a Qatar, possibilitat que està sent considerada per la Casa Blanca. Aquesta iniciativa va generar una reacció negativa al Congrés.

Font permanent de crítiques


La presó de Guantánamo, oberta fa 10 anys en una base naval que els EUA té a la badia cubana del mateix nom. Des de llavors no va parar de generar crítiques, tant de defensors de drets humans com de la societat en general, per les pèssimes condicions de detenció dels presoners.

El president que va inaugurar la presó, George W. Bush, va expressar en diverses ocasions durant el 2008 "el seu desig de tancar Guantánamo", alhora que va adduir raons "legals i pràctiques" a l'hora de justificar la permanència de la presó. En aquest sentit va enumerar els processos que no havien conclòs o que estaven pendents, així com la negativa de molts països a acceptar la repatriació dels detinguts. Fa quatre anys, el tancament de la famosa presó nord-americana semblava proper, després de les promeses preelectorals de Barack Obama: "Guantánamo es tancarà d'aquí a un any o menys, comptant des d'ara", va dir el premi Nobel...

Ara, en plena campanya electoral, els demòcrates estan acusant els republicans de generar tensió respecte al tema amb objectius polítics, negant moltes dades de l'informe. Van afirmar que les xifres són molt més baixes que les presentades i que el document subestima els riscos que el país corre en mantenir a presumptes terroristes a Guantánamo sense jutjar-los.

IU demana al PP que desclassifiqui "tots els documents i enregistraments sobre el cop d'Estat del 23-F"

Izquierda Unida ha registrat una iniciativa al Congrés en què insta el Govern del PP a "desclassificar tots els documents i enregistraments de les converses telefòniques en poder de l'Estat, inclosos els serveis d'intel·ligència, que van tenir lloc durant la tarda i nit del 23 i matí del 24 de febrer de 1981", i s'especifica que s'inclogui el tractat en aquestes dates "entre els ocupants del Congrés dels Diputats i l'exterior de l'edifici" i "entre el Palau de la Zarzuela i l'exterior".

Aquesta actuació porta les signatures del portaveu parlamentari d'IU, José Luis Centella, i del portaveu a la Comissió de Justícia, on haurà de ser debatuda, Gaspar Llamazares. Tots dos consideren que "l'opacitat segueix regnant sobre les proves que documenten les posicions, actituds, ambigüitats, encerts, equívocs i responsabilitats dels protagonistes del 23-F".

Segons ell, davant d'un "esdeveniment històric crucial per a la consolidació de la democràcia espanyola" com va ser el cop d'Estat, resulta "de vital importància la desclassificació de tots els arxius, documents i enregistraments en poder dels Poders de l'Estat, i el lliure accés a aquests recursos dels investigadors".

Per aquest motiu en la part propositiva de la proposició no de llei demana també "posar aquests arxius documentals a disposició dels historiadors".

Per als diputats d'IU, "no és lògic que, mentre altres estats desclassifiquen documents que estan en el seu poder en relació amb el cop d'Estat del 23-F, l'Estat espanyol mantingui secrets i classificats els seus".

Izquierda Unida ha decidit portar endavant aquesta proposició no de llei arran que el Govern federal alemany desclassifiqués el despatx 524 del llavors ambaixador a Madrid, Lothar Lahn, enviat poc després del cop d'Estat del 23-F. En ell informava als seus superiors en el Ministeri alemany d'Afers Exteriors de les paraules que el rei Juan Carlos va dedicar als militars revoltats, en una reunió privada entre l'ambaixador i el cap de l'Estat que va tenir lloc al Palau de la Zarzuela el 26 de març de 1981".

L'iniciativa d'IU recorda, tal com s'ha fet públic, que en aquest despatx desclassificat "Lahn explica en el seu missatge que el cap de l'Estat constitucional culpava de l'intent militar al president del Govern democràticament elegit, Adolfo Suárez. Refereix Lahn que el Rei li va detallar com Suárez 'va menysprear l'Exèrcit' i que li havia aconsellat al president que 'tingués en compte les peticions dels militars'. Fins que ells 'van començar a actuar pel seu compte'".

Atès que, com és lògic, documents i anàlisi similars als desclassificats ara per Alemanya són a altres estats, en la iniciativa registrada es reclama també a l'Executiu que sol·liciti "oficialment al Govern dels Estats Units que lliuri còpia al Govern espanyol de tota la documentació que estigui en el seu poder en relació amb el cop d'estat del 23-F".

D'altra banda, Gaspar Llamazares ha registrat també una bateria de preguntes per escrit dirigides a l'Executiu del PP sobre aquesta qüestió i perquè respongui de la mateixa manera en què reclama informació sobre:

1) Quina valoració fa el Govern sobre el document oficial alemany que atribueix al cap de l'Estat comprensió amb els colpistes del 23-F i pressió sobre la Justícia per evitar el seu sever càstig?

2) El Govern pensa cridar a consultes l'ambaixador alemany?

3) Farà el Govern algun tipus d'accions davant el Govern alemany, davant la Justícia espanyola o davant el cap de l'Estat?

4) On són i qui custodia les gravacions de les converses telefòniques que van tenir lloc durant la tarda i nit del 23 i demà del 24 de febrer de 1981 entre els ocupants del Congrés dels Diputats i el exterior de l'edifici?

5) On són i qui custodia les gravacions que van poder registrar a La Zarzuela en aquestes dates?

6) Té el Govern la voluntat de fer-les públiques i posar-les a disposició dels investigadors?

7) Per a quina data té previst el Govern desclassificar i fer públics tots els documents del judici als colpistes del 23-F?

8) Disposen dels serveis d'informació, en els seus arxius, de documents, gravacions i informes sobre el cop d'Estat del 23-F? En aquest cas, per quina data té previst el Govern procedir a la seva desclassificació?"

Ignacio Blanco (EU): “L'imputació de Pedro Garcia per la visita del Papa està cada vegada més pròxima”

El diputat i portaveu adjunt d’Esquerra Unida en Les Corts, Ignacio Blanco, ha afirmat que seria “incomprensible” que després de la imputació de fins a onze persones per l’adjudicació de contractes de RTVV durant la visita del Papa, “no s’imputara a qui va ser el responsable d’atorgar precisament aquestes adjudicacions: l’ex director de l’ens, Pedro Garcia Gimeno. Tampoc entenem que el PP estiga boicotejant una i altra vegada la compareixença de Garcia en Les Corts, quan cada dia està més que clar que té moltes coses a explicar”, alerta Blanco.

Esquerra Unida recorda que ha tingut que recórrer inclús al Tribunal Constitucional perquè el PP ha denegat en reiterades ocasions les peticions del grup d’esquerres per a que Pedro Garcia comparega en Les Corts i done explicacions sobre les irregularitats en aquestes contractacions. “És intolerable que Garcia no assumisca les responsabilitats polítiques d’haver contractat amb la trama Gürtel, pels preus que ho va fer i amb les presumptes irregularitats que es van cometre”, subratlla el portaveu adjunt d’EUPV.

Blanco anuncia que el seu grup ha tornat a demanar la compareixença de Garcia “la qual està hui més justificada encara si cap. Esperem que el PP deixe de posar obstacles i actue en conseqüència. Les contractacions en la visita del Papa urgeixen una depuració dels responsables polítics, que quasi 6 anys després encara no s’han donat”.

Un tren xoca en el final de via a l’estació de Mataró: 9 ferits

Un tren de rodalies s’ha estavellat aquest dijous, al topall de la via 4 a l’estació de Mataró. L’accident ha tingut lloc quan faltaven deu minuts per les deu del matí. Per causes que encara es desconeixen, el tren procedent de Molins de Rei ha xocat contra el final de la via més propera a l'edifici de l'estació, al costat de la NII, durant les maniobres d'estacionament. Un testimoni dels fets ha explicat que ha sentit un fort impacte i tot seguit ha vist el tren encastat. Els cossos de seguretat han rebut l'avís en aquell mateix moment i s'han desplaçat fins a l'estació.

Segons han confirmat els Bombers, a conseqüència del xoc han resultat ferits lleus nou passatgers, així com el conductor, que ha quedat atrapat a la cabina a causa del xoc i ha quedat ferit greu per múltiples contusions. Els bombers ja l'han tret del tren accidentat. El SEM ha atès la desena de ferits en l'accident a l'andana. Posteriorment, 8 dels ferits han estat traslladats a l'Hospital de Mataró, i els dos restants a l'Hospital de Can Ruti de Badalona.

En aquests moments s’han desplaçat a l’estació 9 dotacions dels bombers, 3 dels SEM, així com els Mossos d’esquadra i la Policia Local. Segons ha informat Rodalies, la línia R1 al Maresme funciona amb normalitat en les dues direccions malgrat aquesta incidència. Renfe ha obert un expedient per aclarir les causes de la incidència. L'alcalde Joan Mora també s'ha desplaçat al lloc dels fets.

La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) ha posat en alerta el pla d’actuació del Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) per emergències en el transport de viatgers per ferrocarril Ferrocat. L'Ajuntament de Mataró, per la seva banda, ha activat aquest matí a les 10.20 h en fase d’emergència el Pla Bàsic d’Emergència Municipal a causa de l'accident.

Renfe admet que el tren anava massa ràpid, però en desconeix les causes


El director de Rodalies Renfe de Catalunya, Miguel Àngel Remacha, ha admès aquest matí de dijous, dia 9, que el tren que ha xocat a la via morta número 4 de l’estació de Mataró “no anava a la velocitat adequada” per poder efectuar les maniobres de frenada. “Evidentment físicament ja es veu que el tren no havia entrat a la velocitat lògica per aquest tipus de via; faltarà saber perquè anava així, però ara per ara no podem donar una causa del fet”. Segons Remacha, seran les investigacions del registre del tren, que marquen les velocitats que agafa durant el trajecte i l’activació d’elements com el fre.

Remacha ha explicat també que el funcionament normal dels trens quan entren en aquest tipus de vies mortes són les d’arribar a una velocitat baixa per poder “frenar correctament abans d’arribar al final de la via”. El director ha confirmat que en el tren hi anaven 50 passatgers, d’entre els quals hi ha hagut 11ferits: deu clients i el conductor. Aquest es podria trobar en estat greu segons les “últimes informacions” que ha rebut Remacha, tot i que no ha volgut donar-les com oficials. La majoria són atesos a l’Hospital de Mataró i dos d’ells a Can Ruti.

L’alcalde, indignat amb les infraestructures


L’alcalde de Mataró, Joan Mora, s’ha personat a l’estació de Renfe per veure la situació del tren i dels passatgers. Posteriorment, ha mostrat la seva enorme indignació respecte aquesta situació: “És lamentable, tenim una desena de ferits”.

Mora ha criticat que “el país no pot aguantar infraestructures d’aquestes característiques; és el tercer accident en poc temps i no podem tenir unes infraestructures que ens puguin donar ensurts com aquest”.L’alcalde ha afirmat que “ja n’hi ha prou”, i que no es poden “tenir rodalies en aquesta situació”. Més enllà de saber les causes, Mora ha dit que “la realitat és que hi ha hagut tres incidents en poc temps i no en pot haver ni un més”.

La prensa fatxenda del Grup Godó i 'El Periódico' contra la vaga a TMB

El director de 'La Vanguardia' aposta per rebentar la protesta demanant uns serveis mínims "el més ampli possible". Amb poques excepcions -com ICV-EUiA en el cas de la classe política- els treballadors són criminalitzats i titllats de "privilegiats", mentre que les seves reivindicacions són gairebé silenciades. Els atacs, en canvi, no es dirigeixen cap a l'opacitat de la cúpula de TMB plena d'amics col.locats pèr CiU amb salaris d'escàndol per no fer res. El gos borda quan ho mana l'amo.

La convocatòria de vaga dels treballadors de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB) del 27 de febrer a l'1 de març, dies en què a la capital catalana se celebrarà el Mobile World Congress, ha permès comprovar com les diferències entre els grans mitjans catalans i els principals partits del país són nul·les. Amb poques excepcions -com ICV-EUiA en el cas de la classe política- tots han coincidit a criminalitzar els treballadors del metro i els autobusos de Barcelona i a titllar-los d'"irresponsables" i "privilegiats", davant l'aplaudiment de la majoria dels tertulians de Rac 1 o Catalunya Ràdio. La defensa del negoci que fa 'la ciutat', és a dir, la burgesdia d'hotelers i amics de CiU-PP-PSC, amb motiu del congrés de telefonia, passa per davant de tot.

Com és habitual sempre que hi ha una protesta laboral, el feixista Grup Godó s'ha posat fermament al costat de la direcció de l'empresa i en contra dels treballadors. La tertúlia d'El Món a Rac 1, el magazín que condueix Jordi Basté, ha destacat pels atacs constants als treballadors de tots els tertulians, amb l'única excepció de Gemma Galdón. Només han concedit que els treballadors tenen "el dret a democràtic" a fer vaga, però que no l'han d'utilitzar en unes dates en què la ciutat estarà plena, de fatxendes d'altres països. La mateixa unanimitat, però, no es va donar quan la Generalitat va aprovar l'increment tarifari del transport públic, perjudicant milions de persones que viuen tot l'any al Principat. Qui paga mana.

El director de La Vanguardia, José Antich, ha estat un dels gossos que més borden. En el seu article al pamflet de CiU-PP, amb el títol Barcelona no s'ho mereix, apunta que en un moment de "crisi econòmica", els treballadors de TMB "hagin decidit convocar aturades als autobusos i al metro durant els dies del congrés per pressionar en la negociació col·lectiva del conveni, no per reiterativa és una pràctica que no hagi de ser denunciada". "La convocatòria de vaga és incomprensible i irresponsable per més legítima que sigui", afegeix la veu de l'amo Antich, després de subratllar que no hi ha amenaces d'acomiadaments a la plantilla i conclou que "si no és desconvocada caldrà exigir en altres instàncies que els serveis mínims siguin com més amplis millors perquè el mal a la imatge de Barcelona acabi sent tant petit com es pugui". Aposta, per tant, per rebentar la protesta.

L'editorial d'El Periódico va en la mateixa línia, i titlla la protesta de "mostra d'irresponsabilitat". El text considera que "de cap manera és acceptable" que per defensar els seus interessos els treballadors perjudiquin "greument el desenvolupament d'una cita anual que ha costat molt esforç consolidar a Barcelona i que és la punta de llança de la nova economia".

Tornant a can comte Godó, Jordi Basté ha entrevistat a Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions de la Generalitat, qui ha subratllat que "no ens podem permetre el risc de l'anunci de vaga" davant un esdeveniment "que és més important que els Jocs Olímpics". Flamerich ha atacat els treballadors, amb l'aplaudiment tàcit d'un Basté llepaculs i sempre submís amb el poder.

Negociacions trencades

Les negociacions entre la direcció de TMB i la plantilla per a un nou conveni estan trencades. Els treballadors denuncien que la direcció ha decidit congelar-los el sou per enguany -el que si es té en compte l'increment de l'IPC no deixa de ser una retallada- i que no se'ls ha pagat als conductors d'autobusos part de l'increment pactat per a l'any passat. A més a més, denuncien que la reducció de línies d'autobusos ha provocat l'acomiadament de 36 treballadors temporals.

En les mobilitzacions que ja han portat a terme, com la manifestació de passat 26 de gener, els treballadors van acusar la cúpula de "malbaratament" i, com a exemple, van recordar que una trentena de polítics s'embutxaquen fins a 800.000 euros anuals només en dietes a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Així mateix reclamen poder conèixer els salaris dels alts càrrecs, unes xifres totalment opaques.

El 15-M es mobilitza contra Camps i la seva tesi doctoral

Les protestes dels indignats acompanyaran demà a Francisco Camps en la lectura de la tesi doctoral a la Universitat Miguel Hernández d'Elx (Alacant), segons van informar ahir a la pàgina web del Moviment 15-M en aquesta ciutat. I conviden a les persones que vulguin rebre l'expresident a fer-ho ben vestits o amb cartells en què pugui llegir-se "Jo no tinc diners per vestits" o amb cassoles o altres instruments que serveixin "per fer soroll".

A més dels membres del 15-M d'aquesta ciutat alacantina, integrants d'altres moviments socials d'esquerra i sindicats d'estudiants, acudiran a "donar la benvinguda" l'exdirigent del PP.

A través de les xarxes socials, inclosa una pàgina a Facebook titulada "Benvinguda a Camps UMH Elx", membres del 15-M d'Elx informen que el divendres tindrà lloc "una visita del il · lustríssim expresident" i acompanyen el text amb una fotografia de Camps amb lema "Fora corruptes de la universitat". Així mateix, proposen fer-li lliurament del títol de doctor "Horroris Causa".

"Perquè Camps mereix una calorosa abraçada col · lectiu, t'esperem", afegeixen en les seves informacions exposades a internet.

Xina respon Occident que cal "donar-li una nova oportunitat a la pau a Síria"

Alguns països d'Occident han estat criticant a Rússia i a la Xina pel doble veto realitzat dissabte en contra del projecte de resolució del Consell de Seguretat de l'ONU al voltant de Síria. Aquests països critiquen que la Xina, en unir-se al bàndol del govern sirià en suport dels seus propis interessos nacionals, ha soscavat esforços internacionals per aturar la "sagnant" campanya en contra de la població siriana. Aquestes acusacions viciosament distorsionen la intenció de la Xina. El veto xinès no vol dir que el país està donant el seu suport cegament al govern sirià, sinó que és essencialment un rebuig a l'intervenció tendenciosa d'Occident, que podria desestabilitzar els assumptes interns sirians. L'ONU anuncia el retorn d'observadors de la Lliga àrab a Síria mentre EUA diu que 'no descarta subministrar armes a l'oposició siriana', quan ja ho està fent.

Xina creu que aquesta intervenció difícilment donarà un final expedit i satisfactori al conflicte, al contrari, podria ocasionar major violència al volàtil país.

La posició xinesa al voltant de Síria va ser explícitament donada a conèixer pel primer ministre de la Xina, Wen Jiabao, durant la seva visita a l'Orient Mitjà, el mes passat. Wen va dir que Xina respectava els anomenats de la gent per reformes en aquests països, va recolzar la mediació empresa per la Lliga Àrab a Síria i va fer una crida per acabar tot acte de violència en contra de la població.

No obstant això, el govern sirià ha d'agilitar la feina de casa per escoltar i aplicar les peticions legítimes de la seva gent. Enmig de la violència contínua, només les reformes polítiques i econòmiques àmplies poguessin guarir la crisi de ja onze mesos.

Mentrestant, l'oposició siriana hauria de treballar també per calmar la situació, i totes les parts haguessin aturar la violència immediatament.

Per al poble sirià, les reformes són un imperatiu, però només si ocorren mitjançant negociació i consultación, no comprades amb el preu d'una guerra civil catastròfica.

Aquells que han acusat la Xina de "decebre a la població siriana" potser haurien qüestionar-se a si mateixos sobre si donen suport a la població siriana i sobre si estan prenent en compte el que demanen els sirians.

Els reporters de Xinhua, en fer els seus recorreguts per la ciutat sud-occidental de donaria i per Damasc, la capital, van descobrir que funcionaris del govern i alguns residents es queixaven que mitjans d'Occident li estaven donant massa importància als pocs llocs conflictius per exagerar la problemàtica a la zona, possiblement per obrir camí a una intervenció.

No hi ha dubte que únicament reformes poden portar democràcia i llibertat a aquest país sacsejat per disturbis, però han estat els disturbis continus que no deixen al govern sirià dur a terme les reformes.

La problemàtica siriana segueix desenvolupant. La seva gent necessita una oportunitat per construir per si mateixos un futur pròsper, sense una intervenció estrangera.

Xina, en utilitzar el seu dret de veto al Consell de Seguretat de l'ONU, per parar una desequilibrada resolució i donar-li una nova oportunitat a la pau a Síria.

EUA diu que 'no descarta subministrar armes a l'oposició siriana', quan ja ho està fent

El portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, va declarar ahir que els EUA no exclouen cap variant d'ajuda a l'oposició siriana, inclòs el subministrament d'armes, però afirma, contradient la política real de Hillary Clinton i Obama, donar prioritat a l'arranjament polític a Síria, forçats per la postura de Rússia i Xina.

"Juntament amb els nostres aliats -l'OTAN i les monarquies feudals sunnites- intentem aconseguir l'arranjament negociat de la situació a Síria -menteix descaradament Carney-, però no excloem cap variant. Seguim un camí que suposa exercir pressió sobre el règim de Baixar al-Assad i aconseguir el seu aïllament, perquè renunciï a la pràctica abominable d'exterminar al seu propi poble", va persistir Carney seguint el guió propagandístic repetit reiteradament en els seus mitjans publicitaris, mentre que el senador neonazi nord-americà John McCain diu estudiar la possibilitat de subministrar armes a l'oposició siriana, que ja ha estat armada fins amb antitancs a través de Turquia i l'Iraq per les monarquies sunnites qataris i els mercenaris islamistes arribats de Líbia.

Putin condemna l'intervenció estrangera a Síria i adverteix contra escenari sirià a Rússia

El primer ministre de Rússia, Vladímir Putin, candidat a la presidència del país en els comicis del pròxim 4 de març, va declarar que Moscou rebutja tant la violència a Síria, com qualsevol intervenció estrangera al país àrab: "Per descomptat que condemnem qualsevol tipus de violència, vingui d'on vingui. Però no s'ha d'actuar com un elefant en una terrisseria. Cal deixar a la gent que decideixi el seu futur per si mateixa", va assenyalar Putin en intervenir en una reunió amb representants de les religions principals de Rússia.

Segons el favorit de la cursa cap al Kremlin, la comunitat internacional ha de donar als pobles de Síria i Líbia l'oportunitat de "resoldre els seus problemes de forma autònoma". Alhora, ha subratllat que es mostra el caràcter que tenia l'antic règim libi.

El cap del Govern rus es va mostrar sorprès davant el fet que no s'ensenyin les atrocitats comeses avui dia a Sirte i altres ciutats líbies que donaven suport a l'ex líder del país nord-africà, Muammar Gaddafi.

"Perquè són conseqüències terribles de la intervenció estrangera, en primer lloc, la militar. El mateix es refereix a Síria ", va sentenciar.

D'altra banda, Putin va advertir contra una repetició de l'escenari sirià a Rússia, les protestes postelectorals van ser comparades amb les revoltes àrabs per molts mitjans informatius d'Occident.

"Lamentablement, el culte a la violència surt al primer pla en el món i no hem de permetre res semblant al nostre país", ha afirmat.

Anteriorment, el senador republicà (neonazi) nord-americà John McCain va afirmar en diverses ocasions que Rússia podria enfrontar-se a una revolució similar a les del món àrab, declaracions que Moscou va deixar sense comentaris.

Per la seva banda, el president del Consell dels Muftíes de Rússia, Ravil Gainutdin, va declarar que els musulmans russos donen suport a la gestió del Govern davant la crisi siriana.

"Els caps de la cancelleria i Intel·ligència Exterior de Rússia que van visitar a Síria van fer arribar al conjunt de la comunitat internacional la postura del nostre país, que Rússia no pensa permetre en aquests moments que es repeteixi el que va passar a Líbia", ha manifestat Gainutdin.

L'ONU anuncia el retorn d'observadors àrabs a Síria

Els observadors de la Lliga Àrab tornaran a Síria per prosseguir amb la seva missió, ha informat el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, citat avui per agències. La notícia va ser transmesa al cap de les Nacions Unides pel secretari de la Lliga Àrab, Nabil al Arabi.

Els observadors àrabs van arribar a Síria a finals de 2011, el 23 de gener la seva missió va ser prolongada, però en breu l'organització va prendre la decisió de treure els seus especialistes a causa del "augment del nivell de la violència" al país.

Egipte identifica i deté agents estrangers sota les sigles d'ONG internacionals

La Justícia egípcia ha acusat oficialment aquest dimecres a 43 membres de diverses organitzacions no governamentals (ONG) egípcies i estrangeres de practicar activitats polítiques de manera il·legal després de ser investigades pel seu finançament estrangera. Un dels magistrats encarregats del cas, Sameh Abu Sid (foto), ha explicat en roda de premsa que aquestes organitzacions "no són organismes de la societat civil", sinó que "es dediquen a assumptes polítics i funcionen de manera il·legítima". Un d'ells és el fill del secretari de Transports dels EUA, Sam LaHood, responsable de l'ONG Institut Internacional Republicà al Caire, al qual les autoritats egípcies van prohibir abandonar el país a finals del passat gener.

En al·lusió a aquest procés també es va manifestar el primer ministre egipci, Kamal Ganzuri, que en roda de premsa ha subratllat avui que es tracta d'un assumpte judicial i que Egipte aplicarà la llei i 'no cedirà per qüestió d'ajudes o altres motius'.

A més, el jutge ha argumentat que aquestes entitats són internacionals, ja que tenen seus a diversos països, i es financen amb fons estrangers que han augmentat significativament des de la revolució que va obligar a renunciar al president Hosni Mubarak el passat 11 de febrer.

El responsable de la investigació ha detallat que els empleats d'aquestes organitzacions no tenien permisos de treball, sinó visats de turistes, el que també vulneraria les lleis egípcies.

EUA amenaça de retirar la seva ajuda econòmica


Abu Sid ha reiterat l'obligació dels acusats de romandre al país, en contra de la petició dels Estats Units, que ha expressat el seu malestar per aquest assumpte i ha amenaçat de retirar l'ajuda econòmica a Egipte si segueix actuant contra els seus ciutadans.

Un comitè d'investigació del Ministeri de Justícia va ordenar diumenge passat enjudiciar a 43 treballadors de diverses organitzacions de drets humans, entre ells 19 nord-americans, després de ser acusats de captar fons estrangers per finançar les seves activitats, cosa prohibida en la legislació egípcia.

Aquesta decisió va estar precedida per l'actuació de la Fiscalia egípcia, que el desembre passat va inspeccionar 17 locals pertanyents a 10 ONG a la recerca de documents que confirmessin que havien rebut aquest tipus de fons, tal com havia denunciat el Govern.

Entre els acusats, que tenen prohibit sortir d'Egipte, figuren, a més de nord-americans, ciutadans de nacionalitat alemanya, sèrbia, noruega, palestina, jordana i egípcia.

EUA, el principal donant a Egipte, té previst concedir a aquest país 1.300 milions de dòlars en assistència militar i 250 milions en ajuda econòmica aquest any.

Demetrio Carceller inverteix 1.570.000 en 250.000 accions de la seva empresa Damm

El president de Damm, Demetrio Carceller Arce (foto), va invertir el passat 1 de febrer 1,57 milions d'euros a comprar 250.000 accions de la companyia que controla. Així consta en el registre de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), on s'especifica que la compra es va fer a través de la societat d'inversions Les Parras de Castellote, controlada pel mateix Carceller, amb el que aquest suma ja el 0,099% del capital de Damm a través d'ella.

Així mateix, una altra empresa de Carceller, Disa Corporació Petrolífera, va comprar el 27 de febrer i el 2 de febrer 17.000 accions de Damm, amb el que aquesta societat ja posseeix una participació en la cervesera del 27,32%. Demetrio Carceller controla directament o indirectament el 27,419% de la companyia cervesera
http://noticies.sirius.cat/2010/07/la-dinastia-carceller.html

El 13 setembre 1940 Ramón Serrano Súñer part cap a Alemanya acompanyat d'una sèrie de persones inclinades a favor del nacionalsocialisme, en aquest seguici figura Demetrio Carceller Segura, juntament amb Miguel Primo de Rivera, Dionisio Ridruejo, Antonio Tovar, Manuel Falcó i Miguel Mora Figueroa. Aquesta comissió analitza les intencions alemanyes de suplantar la influència que França i Anglaterra exercien a Espanya, assenyalant que Espanya no havia lluitat per escapar a una dependència i venir ara a caure en una altra.

La seva opinió influeix en l'entrevista entre Serrano Súñer i Von Ribbentrop, celebrada el 27 de setembre, que conclou amb la no adhesió d'Espanya al Pacte Tripartit.
http://noticies.sirius.cat/2010/07/la-dinastia-carceller.html

Demetrio Carceller Coll, en recerca i captura

L'Agència Tributària ha realitzat deu registres en empreses i domicilis particulars de Madrid, Barcelona i Sevilla, dins de l'operació 'Pinta'. L'investigació tracta de demostrar la residència real i efectiva a Espanya de l'empresari, Demetrio Carceller Coll, una de les més grans fortunes de l'estat, que portava deslocalitzat 15 anys. El octogenari Carceller Coll simulava residir fora, en concret, a Portugal per evitar pagar a Hisenda a la qual podria haver amagat 500 milions d'euros.

http://noticies.sirius.cat/2010/07/demetrio-carceller-coll-en-recerca-i.html

Sacyr celebra un consell extraordinari a petició de Carceller i Abelló
http://noticies.sirius.cat/2011/09/sacyr-celebra-un-consell-extraordinari.html

Coscubiela: "La Reforma Laboral precaritzarà els llocs de feina, no crearà ocupació i incentivarà el teixit productiu ineficient"

El portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, ha advertit avui que la Reforma Laboral que està el·laborant l'executiu de Mariano Rajoy no servirà per crear ocupació, tal com diu el Govern, sinó que precaritzarà més el treball. "Desviant l'atenció del veritable problema que és l'economia i l'atur aconseguiran efectes col·laterals", ha alertat Coscubiela que ha acusat el Govern del PP d'utilitzar la Reforma Laboral per desviar l'atenció de les veritables causes de la recessió i de la desocupació, que són el col·lapse del sistema financer i les polítiques d'ajust fiscal salvatge: "La reforma no crearà ocupació, precaritzarà el que ja hi ha i incentivarà un teixit productiu ineficient i poc productiu", ha sentenciat.

En aquest sentit, Coscubiela ha recordat que totes les reformes que s'han dut a terme han comportat conseqüències: "El 1984 va ser l'acomiadament sense causa, el 1994 l'externalització de les ETTs, el 2002 l'acomiadament exprés i el 2010 els 33 dies per any treballat". "Desgraciadament ara ens podem trobar que la mesura precaritza més el treball existent, no serveixi per crear ocupació i a més s'incentivi el teixit productiu més gandul", ha afegit.

D'aquesta manera, Coscubiela ha posat en dubte els arguments de la ministra de Treball, Fátima Báñez, i ha assegurat que el seu diagnòstic és "teologia pura, ideologia sense dades". "No es pot dir que el factor determinant per impedir la recuperació econòmica és el marc legislatiu, les dades ho posen de manifest", ha dit Coscubiela que ha recordat que l'estat espanyol amb la mateixa legislació des del 1995 ha creat més ocupació que tota Europa i tot i haver destruït 2,5 milions de llocs de treball a dia d'avui, hi ha més d'un 47.5% d'ocupació que el 1995.

Segons Coscubiela, aquestes dades posen en dubte la relació "causa efecte" que diu el Govern assegurant que flexibilitzant les lleis, es crearà ocupació. "El país que més ocupació ha destruït és Irlanda amb un 13%, sent el país més desregularitzat d'Europa mentre que la taxa a Espanya se situa en el 9%", ha remarcat el parlamentari ecoscialista.

Durant la seva intervenció, Coscubiela ha lamentat que s'intenti culpabilitzar els treballadors assegurant que precisament és l'excés de protecció el que impedeix que altres col·lectius accedeixin a l'ocupació. "No es posin al servei dels oportunistes de la crisi", ha demanat Coscubiela alhora que ha exigit més informació sobre la Reforma Laboral. "Les organitzacions sindicals i empresarials mereixen més detalls. L'aposta pel diàleg social s'hauria de materialitzar", ha dit el diputat d'ICV-EUiA que també ha situat la importància que el Govern tingui en compte l'últim acord sobre la negociació col·lectiva.

En aquest sentit, Coscubiela ha demanat a la ministra que "se'l salti a la torera" ni "menyspreï l'acord" perquè introduir elements de flexibilitat si no és pactada significa desregulació. "¿Proposaran unilateralitat en la modificació dels convenis col·lectius? ¿Facilitaran encara més els acomiadaments? ¿Desapareixerà l'autorització administrativa prèvia als ERO?", ha preguntat el portaveu d'ICV-EUiA que també s'ha interessat per saber com quedarà la reforma del paper de les ETT, o com es controlarà el frau en la contractació.

Finalment, durant la seva intervenció al Congrés, el portaveu de la coalició al Congrés també ha situat la importància del desenvolupament normatiu del Contracte de Formació i Aprenentatge per a joves de 25 anys, però ha alertat que si no condicionen el contracte a la formació acabarà servint per substituir els treballadors per d'altres amb menys drets.